febrer de 2015 número 24 · (taller de música a ci i 3r) taller de tÈcniques plÀstiques a mi...
TRANSCRIPT
Alba PallarèsAutora: Carla Pagès 3rB
Febrer de 2015 Número 24
- Editorial
- Projectes d’escola
- Experiències
- Sortides per cicles
- El racó literari
- L’entrevista
- La Bruguirecepta
- Els pares escriuen...
- Recomanacions
- Notícies
- L’Ampa escriu...
- Opinió
- Teníem altres portades...
SUMARI
Volem agrair la col·laboració a totes les persones que han fet possible l’edició d’aquesta revista: nens, nenes, mestres, pares i mares, Ampa i comissió de revista.
EDITORIAL
S’acosta la preinscripció i hem d’organitzar una vegada més la Jornada de Portes Obertes per aquelles
famílies que optin portar el seu fill a la nostra escola. Cada any ens preguntem què és el que fa que alguns
pares i mares optin per voler venir al Joan Bruguera. Perquè és una escola centenària? Perquè el Bruguera és
el Bruguera i sempre ha tingut renom? Perquè està ben situada? Perquè és la que hi ha més a prop de casa?
Perquè és d’una línia i és petita i acollidora? Perquè els avis, àvies, pares, mares, tiets, germans van estar-hi
escolaritzats i fa il·lusió seguir la tradició familiar, i no ens enganyem, pels 5 punts de més que tens per
haver-hi tingut els pares i els 40 punts de més per tenir-hi els germans... Perquè n’han sentit parlar bé? O és
pel projecte d’escola?
La decisió que prenem les famílies quan escollim la primera opció d’escola, que després fa falta que es pugui
materialitzar, tot s’ha de dir, depèn de segur d’una colla de factors; però ens agrada pensar que en gran part
aquesta decisió es deu també al projecte d’escola, al seu ambient i a les seves dinàmiques.
Sempre fem broma dient que al Bruguera no ens sabem vendre, que no sabem fer les coses de cara a la
galeria. És veritat, no en sabem. Cada dia duem a terme activitats, dinàmiques, projectes i iniciatives molt
interessants i innovadores que no traspassen el llindar de l’escola i a vegades ni tan sols de les classes. El dia
a dia se’ns menja i la difusió porta molta feina. Ens agradaria compartir més sovint amb vosaltres, les
famílies, tot el que fem a l’escola però és que en fem tantes de coses, que no acabaríem mai!
Les Portes Obertes són un bon moment per explicar a les famílies la nostra línia d’escola, les nostres
prioritats, els nostres projectes, les nostres il·lusions; perquè dels projectes (paraula més tècnica, freda i
gastada) en podríem dir perfectament il·lusions. Perquè els projectes són idees que tens moltes ganes de
portar a terme, idees noves que penses que et poden ajudar a millorar algun aspecte o bé fer que les coses
canviïn i/o millorin però fent-ho d’una altra manera.
Els projectes-il·lusions del Bruguera són molt diversos i amb diferents finalitats però per sobre de tot van
encaminats a fer que els infants se sentin acollits, valorats, escoltats i respectats i que siguin capaços de viure
amb il·lusió i de manera apassionada qualsevol procés d’aprenentatge tant si és vital com de continguts, i
tant si és de manera individual com compartida.
Intentar explicar què és el Bruguera només a partir dels seus projectes és com dir que les persones per ser
felices només necessitem respirar, menjar i dormir. El Bruguera no és només l’ArtExpress, el MediTAC, el
Pla Lector, els tallers ATI... El Bruguera és tot allò que no es veu i que conforma la nostra essència, la nostra
manera de fer, els nostres valors, les nostres il·lusions... És d’ingenus i romàntics creure que només amb
aquestes raons podem convèncer a les famílies que portin els seus fills a la nostra escola.
Per això, el dia de la Jornada de Portes Obertes, com cada any, explicarem els projectes d’escola, les hores
que dediquem a cada àrea, el que farem per assolir les competències bàsiques, etc... i intentarem transmetre
el millor possible tot el que hi ha al darrere del nostre projecte-il·lusió.
Tot i això, qui vulgui saber què és el Bruguera no tindrà més remei que venir-hi i hi serà molt benvingut!
Equip directiu
PROJECTES D’ESCOLA
ArtExpress
(Taller de música a CI i 3r)
TALLER DE TÈCNIQUES PLÀSTIQUES
A mi m’agrada el taller de l’ Albert perquè m’encanta fer manualitats i trobo que l’ Albert és un molt
bon mestre.
Al taller vam fer una manualitat que eren uns animals de paper pintats i retallats. Per fer els animals
vam necessitar: llapis de colors, tisores i cola.
També vam fer una altra manualitat, un Pop Up, que és una targeta que quan l’obres surt alguna cosa.
Per fer el pop up vam fer servir: cartolina, papers de colors, cola, tisores, llapis de colors i un dibuix
per pintar o dibuixat per nosaltres.
M’encanta fer manualitats!
Jana 3rA
TALLER DE DANSA
El primer dia de dansa amb en Jordi Ventura va ser molt divertit perquè vam fer dues danses: la
primera era una dansa anglesa que es deia Círculo Circasiano. Em va agradar molt perquè havíem de
fer una sèrie de passes. Primer ho havíem de fer més a poc a poc i després cada vegada més ràpid i al
final ho fèiem súper ràpid. I mentre jo ballava no podia parar de riure!
Durant la segona dansa havíem d’estar asseguts amb les cames creuades i anar picant diferents parts
del cos al ritme de la música. Aquesta dansa és típica d’Oceania i es diu The Vaine Marea. No
m’hauria imaginat mai fer una dansa sense moure els peus ni les cames!
Una altra dansa que vam fer un altre dia i que també em va agradar molt era una que es deia Lerikos i
que és de Grècia. Ens havíem d’agafar les mans en una rotllana i havíem d’anar creuant els peus
primer endavant i després endarrere, aixecar la cama esquerra i llançar tres vegades la cama endarrere.
El taller de dansa va ser el que més em va agradar de tots els tallers. Tots ho vam passar molt i molt
bé!!!
Lucía López Rodríguez 3rA
PROJECTES D’ESCOLA
El taller d’ArtExpress que m’ha agradat més és el taller de Plas-TIC que hem fet amb la Dàlia. Es
tractava de fer una pel·lícula curta. Primerament cadascú de nosaltres fèiem un dibuix amb el
programa Paint. Després, gravàvem uns diàlegs davant d’una tela de color verd d’un en un o tots els
del grup junts com si fóssim actors i actrius de cinema. Llavors posàvem la gravació a l’ordinador
per posar-hi els nostres dibuixos al darrere (efecte croma) i també el títol de la pel·lícula i els crèdits.
Tot això ho vam fer amb el programa MovieMaker.
En aquest taller he après moltes coses i m’ho he passat molt bé. M’agrada molt l’efecte croma
perquè et permet simular que estàs en llocs on no hi ets en realitat. Amb el meu grup vam anar al
món del Lego sense sortir de l’escola! Aquest taller també m’ha agradat perquè m’agrada molt la
informàtica.
Guillem Montcada Ribera – 3r A
PROJECTES D’ESCOLA
Projecte d’Hort urbà
L’HORT DEL BRUGUERA. CUIDEM L’HORT
Des de ja fa força cursos al terrat del primer pis de la nostra escola, tenim un hort urbà format per
sis taules de cultiu i algunes jardineres. Es va decidir tirar endavant aquest projecte pel fet que els
nostres alumnes poguessin experimentar, responsabilitzar-se, en definitiva, apropar-se a l’entorn
natural i a conceptes relacionats amb la sostenibilitat, l’ecologia i el medi ambient..
Enguany, podem gaudir d’un dels programes que facilita l’Oficina de Cooperació per al
Desenvolupament de l’UdG. Això ens ha permès tenir alumnes de la Universitat de Girona,
voluntaris, que al llarg del curs vindran a l’escola per tal d’assessorar-nos i ajudar-nos a cultivar el
nostre hort. Aquesta col·laboració entre institucions pensem que és molt valuosa i que ens enriqueix
a tots plegats i en fem una valoració molt positiva.
Els nens i nenes de tercer diuen.....
Aquest curs els nens i nenes de 3r i 4t cuidem l’hort. Ens vam emocionar quan ens ho van dir.
El primer dia, varem remenar la terra perquè respirés amb unes eines especials: l’aixada i el rasclet. Tot
seguit vam treure les males herbes amb les mans.
El segon dia vam decidir els noms que posaríem a les taules perquè el nostre hort és un hort urbà
que té 6 taules de cultiu.
Vam decidir que els de 3r seríem els encarregats de cuidar quatre taules i els de 4t les altres dues. Els
noms que els vam posar són ben originals: La pastanaga valenta, El pebrot Jaumot, Les verdures punyeteres,
Les patates del Bruguera, Súperceba, Místermeló. Tot seguit, ens va tocar triar les verdures que plantaríem.
En vam escollir moltes i de ben diferents!
Fins el moment, els de 3r hem plantat cebes, porros, enciam roget, faves, api, col i bledes i els de
quart enciam meravella, pèsols, enciam roure i remolatxa.
Plantar no va pas ser fàcil. Primer vam mesurar amb un regle gran les taules per poder saber com
podíem posar cadascuna de les plantes perquè tinguessin prou espai per poder créixer. Sembla ser
que necessiten 20cm de separació. Una vegada feta la distribució vam anar fent els forats per posar
les plantes amb l’ajuda d’un plantador i tot seguit varem tapar els forats i regar.
Quan les plantes ja hagin crescut, un dia anirem al Mercat del lleó per poder-les vendre.
Els tutors de cada classe han triat uns encarregats perquè cada dia vagin a cuidar l’hort: regar les
plantes, posar i treure la manta tèrmica que les protegeix del fred, arrencar les males herbes...
Ara estem una mica intrigats perquè ens han dit que portem una garrafa d’aigua de 5l i una ampolla
d’aigua de1,5l buides i no sabem per a què serviran.
Ens ho estem passant molt bé i aprenem moltes coses, és molt divertit!
Nens i nenes de 3r
PROJECTES D’ESCOLA
El projecte d’Hort és un projecte interdisciplinar, això vol dir que a través d’aquest projecte els nens
i nenes de cicle mitjà treballem continguts d’altres àrees, com per exemple matemàtiques i llengües.
El projecte de l’Hort es treballa en les tres llengües que aprenem a l’escola, el català, l’anglès i el
castellà.
Aquí teniu un exemple de temes relacionats amb l’hort i que vam treballar en llengua anglesa com
per exemple: el cicle de la vida de les plantes, tipus de plantes, les parts de les plantes, la respiració en
les plantes, com creixen les plantes... I TOT EN ANGLÈS!
PROJECTES D’ESCOLA
Projecte d’Apadrinament
El projecte d’Apadrinament va començar fa molts cursos enrere amb els alumnes de P5 i 6è. Al
principi eren apadrinaments lectors, on els més grans compartien el món de la lectura i dels llibres
amb els més petits. Més tard es va ampliar a tots els altres cursos i des de en fa dos, aquesta activitat
es dóna entre els alumnes de P4 i 5è i P5 i 6è. Els alumnes de cicle superior són els padrins i els
alumnes de P4 i P5 són els seus fillols. Els padrins són els encarregats de preparar activitats de
temàtica diversa per realitzar amb els seus fillols, com per exemple, lectura, jocs, manualitats, festes...
Els objectius d’aquest projecte són augmentar la cohesió social entre alumnes de diferents nivells del centre a
través d’activitats conjuntes; donar responsabilitat als alumnes de cicle superior a través de l’organització de les
activitats i crear un vincle entre padrins i fillols de manera que els primers esdevinguin un referent en el centre per els
més petits.
Hem constatat durant tots aquests cursos, que el projecte d’Apadrinament crea un vincle molt fort
entre els alumnes més grans i els més petits del centre, la qual cosa ajuda els més petits a tenir un
referent a l’escola i als més grans a sentir-se responsables i guies dels més petits; al mateix temps que
reforça la cohesió social entre tots l’alumnat.
Aquí teniu algunes fotos que il·lustren alguns d’aquests Apadrinaments.
EXPERIÈNCIES
Fem un termòmetre
Els nens i nenes de 2n estem fent el Projecte Interdisciplinar de meteorologia i vam trobar en el
nostre llibre de medi com fer un termòmetre. Hem pensat que us agradaria saber com es fa i provar-
ho a casa amb l’ajuda d’un adult. Per tant us explicarem com es fa.
El material que es necessita:
alcohol
colorant alimentari o tinta
plastilina
una ampolla d’aigua petita de plàstic buida i sense tap
aigua
una palleta
un radiador calent
Instruccions:
1. Agafem l’ampolla i n’emplenem ¼ part amb la mateixa quantitat d’aigua que d’alcohol.
2. Posem una o dues gotes de colorant a l’ampolla.
3. Posem la palleta a dins l’ampolla tocant el líquid però sense tocar la base.
4. Fiquem un tros de plastilina on va el tap de l’ampolla i així ens aguantarà la palleta.
5. Posem l’ampolla sobre el radiador i esperem a veure què fa el líquid.
Conclusió:
Si veieu que el líquid puja vol dir que la temperatura és alta i que el termòmetre funciona. Quan torni
a baixar vol dir que la temperatura del radiador és més baixa. Però si no puja mai el líquid, vol dir
que el termòmetre ha fet fallida.
Nosaltres vam fer 6 termòmetres i només dos van funcionar. Creiem que els que van fallar no duien
prou alcohol.
Esperem que us funcioni!
Classe de 2n
EXPERIÈNCIES
Com és Suècia?
La tieta de Suècia de la Martina i la Clàudia Llover va venir a explicar-nos coses de Suècia. Vam
aprendre que:
- Suècia amb suec es diu Sverige.
- Està situada al nord d’ Europa al costat de Noruega i Finlàndia.
- L’ idioma principal és el suec però també es parla l’ anglès.
- La moneda es diu corona i 20 corones són 2 euros o 50 corones són 5 euros.
- El seu clima és molt diferent al d’aquí. Allà a l’estiu poden arribar als 30 graus i a l'hivern als
10 o 12 graus sota zero i al nord de Suècia poden arribar als 40 o 50 sota zero.
- La primavera és molt bonica perquè les flors floreixen i fan molt color. La tardor també es
molt maca perquè les fulles cauen i el paisatge és de color vermell, groc, marró...
- Hi ha un hotel de gel. Les taules estan fetes de gel, les cadires, els llits...
- Un menjar molt típic d’allà és la kött bullar=mandonguilles. També mengen arengades en
conserva, un peix que fa molta pudor i que molt poca gent pot suportar.
- Els grups de música més famosos d’allà són: ABBA, AVICII ...
- Un llibre d’aventures molt important és en Nils Holgersson.
I per últim unes paraules en suec :
Ö=illa (és la paraula mes curta en suec)
röda armband=polseres vermelles
tack=gràcies
hey=hola
Martina Ll, Martina R i Clàudia 4t
SORTIDES
Educació Infantil
La classe de P3 vam fer una sortida a la
Fontana d’Or a veure el Viatge del Cargol
i ens va agradar molt. És la història d’un cargol
que està molt sol i que va fent amics. Cada amic
li ensenya a tocar un instrument diferent.
Va ser molt divertit perquè vam fer diferents
sons amb diversos objectes.
Els nens i nenes de P4 i de P5 vam anar al Parc
Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona
a veure una obra de teatre que tractava de la
contaminació i de la destrucció de les energies
renovables del nostre planeta.
Després de l’obra vam fer alguns tallers relacionats
amb l’energia i vam veure com podíem fer
funcionar cotxes només amb llum solar. També
vam descobrir quins electrodomèstics dels que tenim a casa consumeixen més energia, vam fabricar
plastilina conductora de corrent... Però sobretot vam aprendre que hem de cuidar molt el nostre
planeta.
SORTIDES
Cicle inicial (Sortida al Museu d’Art)
Els nens i les nenes de 1r vam anar al Museu d’Art de Girona el dia 19 de novembre. Vam veure un llibre que fa 600 anys que es va fer i que estava escrit en llatí. Les pàgines estaven fetes amb pell de xai. El van escriure amb una ploma d’oca i tinta. Van trigar dos anys. Ens van ensenyar una màquina d’impremta que la va inventar en Guttenberg. Al taller vam fer un treball amb un tampó que tenia forma de fulla. El tampó semblava un goma d’esborrar. Vam dibuixar un arbre i després vam fer servir el tampó amb tinta taronja, verda, vermella i blau fosc. ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ! NENS I NENES DE 1r
SORTIDES
Cicle mitjà
(Sortida al Parc de la Draga)
Sortida al parc de la Draga
El dimecres 19 de novembre els alumnes de Cicle Mitjà vam anar al Parc de la Draga de Banyoles.
De bon matí vam agafar l’autobús a l’escola i quan vam ser a l’Estany de Banyoles vam començar a
esmorzar.
Quan va arribar en Jordi, que era el monitor, vam entrar dins del Parc. Per començar ens va explicar
les diferències entre el Neolític i el Paleolític. Vam aprendre com caçaven, què menjaven, com
vivien...
Un dels moments que més ens va agradar va ser quan vam entrar a veure les cabanes per dins. Ens
ho va deixar tocar tot amb una condició, que no trenquéssim res del que agafàvem. Una altra de les
coses que ens va agradar va ser veure com es podia fer foc fregant unes fustes i amb l’ajuda d’una
espècie d’arc.
La darrera cosa que vam fer abans de marxar del Parc va ser una eina molt semblant a la que feien
servir els homes primitius. Vam fer un ganivet de sílex. El sílex és una pedra que es trenca fàcilment
però que talla moltíssim.
Vam dir adéu a en Jordi i vam anar a dinar a un prat molt gran i molt bonic que hi havia a prop del
Parc. Ens va agradar moltíssim!
Nens i nenes de 4t
SORTIDES
Cicle Superior
(Sortida a Sant Pere de Galligants -5è)
La Prehistòria Divendres 10 d’octubre de 2014 els nens i nenes de 5è de primària vam anar d’excursió a Sant Pere
de Galligants perquè ens expliquessin com vivien, s’alimentaven o treballaven els homes
prehistòrics.
Vam sortir de l’escola a ¼ de 10. Per arribar-hi, vam passar per diferents llocs de la Girona Antiga: el
pont de Sant Feliu, el cul de la lleona, la plaça del pou rodó, la plaça de Sant Pere fins que vam ser al
monestir de Sant Pere de Galligants. Abans de començar la visita, vam poder esmorzar i jugar una
mica fins que va arribar la Susanna, la noia que ens va fer la visita.
Un cop a dins del monestir vam anar a seure en un racó. La Susanna, ens va explicar com eren les
armes dels homes prehistòrics i com les fabricaven. Vam poder tocar diferents tipus de pedres i
minerals, un d’ells el sílex, que el feien servir per fer ganivets i armes; va ser impressionant! Vam
poder tallar un tros de roba amb el sílex.
Després que ens ensenyessin culleres, pintes i tot el que feien, va arribar el moment que tothom
esperava: poder fer foc.
La Susanna ens va explicar que per fer foc necessitàvem un grapat d’herbes ben seques i una pedreta
negra semblant al carbó. Després, va agafar les herbes seques, les va posar en forma de niu i va
començar a fregar un pal amb una pedra que tenia sis forats fins que va començar a sortir fum i
finalment una petita flama.
En acabat, vam anar a una altra sala on hi havien unes taules amb un tros de fang a sobre, perquè
havíem de fer un pot o un got per guardar-hi alguna cosa, perquè els prehistòrics eren molt bons
escultors fent figures amb el fang.
Quan vam acabar de fer el pot, vam anar als jardins de fora el monestir. Allà la Susanna ens va dir
que agaféssim una pedra plana i una pedra rodona cadascú. Les vam picar una contra l’altra i vam fer
armes prehistòriques.
Per acabar, vam treballar l’època del metall. Hi havia un forn antic i ens van explicar com feien les
armes i algunes peces de metall amb aquest forn. Vam aprendre moltes coses i ens ho vam passar
molt bé!
Anna, Núria, Pablo, Jordi i Nil 5è
SORTIDES
Cicle Superior ( Sortida del Museu d’Història -6è)
Bombes sobre Girona
El dia 2 de desembre, els nens i nenes de 6è vam fer una excursió al museu d’història de Girona.
Amb un guia molt simpàtic vam anar a fer una volta per Girona mentre ens explicava com es
protegia la gent, com vivien sentint tot els dia els bombardejos durant la Guerra Civil. Fins i tot ens
va llegir un fragment real del diari d’una dona que va viure en aquell període.
Vam començar visitant un refugi que hi ha sota el museu. Heu de saber que en aquella època hi
havia una escola que es deia La Salle, que cada vegada que sentien l’alarma que avisava dels
bombardejos, tothom que estava a prop de l’escola hi entrava a refugiar-se.
Després vam anar al refugi de la Plaça Catalunya i vam fer un simulacre dels bombardejos, ens van
tancar els llums, va començar a sonar una alarma i el soroll dels avions de combat.
Va ser una sortida molt interessant!
Alumnes de 6è
EL RACÓ LITERARI
Un conte des d’un altre punt de vista...
Hi havia una vegada un gat que es deia Pinxo que era blanc i negre. Feia un mes que no menjava, i si
ho feia, era pinso. Per no recordar la gana que tenia, va obrir la televisió i es va posar a veure la seva
sèrie preferida: Tom i Jerry.
Quan va acabar la sèrie, va agafar el comandament per apagar la televisió, però abans d’apagar-la, va
veure un anunci d’una rateta molt atractiva que deia:
- Busco un marit que sigui guapo i sobretot que sàpiga cantar molt bé! Els càstings seran demà a les 10:00 al
gran teatre de Girona.
El gat, només acabar l’anunci, va pensar que podia anar-hi, així quan s’hagués casat amb ella, ja se la
podria menjar. L’únic inconvenient que hi veia era que no sabia cantar. Després de rumiar-hi una
bona estona va pensar en el seu cosí. Era un cantant molt famós que havia cantat per escenaris de
tot el món. El va trucar per demanar-li ajuda i quan el cosí va arribar, es van posar a assajar
ràpidament.
Al principi cantava tan malament que fins i tot els veïns se’n van queixar. Però després de molt
assajar, en Pinxo cantava com els àngels i aquells veïns que s’havien queixat tant, ara li demanaven
autògrafs. Després d’aquell dia tan cansat, es va posar el pijama i se’n va anar a dormir. El dia
següent, només obrir els ulls a dins el llit, va sentir la seva cosina que li deia:
- Desperta´t! El cosí m’ha dit que tens un càsting! Com pot ser que no m’ho haguessis dit?
Aixeca’t del llit que t’ajudaré a preparar-te!
En Pinxo no va tenir temps ni de posar-se les espardenyes, que la seva cosina ja li estava posant
gomina a la cua. La cosina el va vestir ben mudat: li va pentinar els bigotis, li va posar una corbata, li
va posar unes sabates d’arreglar... I quan ja va estar llest, li va desitjar molta sort i en Pinxo se’n va
anar pitant cap al càsting.
Va arribar-hi deu minuts abans del temps previst, així que tot el concurs encara no havia començat.
Ell era el segon de la fila. A davant hi tenia el gall, que ja se sap que són molt puntuals.
Després de deu minuts, ja hi havia una fila molt llarga. La rateta va obrir la porta i va dir:
- Que passi el primer!
Va entrar el gall i des de fora es van sentir uns crits espantosos. Els gall va sortir molt i molt trist així
que en Pinxo va suposar que la rateta l’havia refusat.
Quan la rateta va cridar el segon, en Pinxo va entrar. Estava molt nerviós. La rateta li va dir que fes
una volta per poder veure’l bé. Tot seguit en Pinxo es va posar a cantar com els àngels i la rateta
només sentir-lo va dir:
- Uaaaaaaaauuu! Atenció! S’han acabat els càstings! He trobat el meu marit!
En Pinxo, en sentir el que havia dit la rateta es va posar molt content. De seguida va pensar que
aquella mateixa nit ja se la podria menjar i que tindria un sopar suculent. Però la rateta va dir-li:
- Vinga anem per feina! La meva família et vol conèixer abans que ens casem. Aquesta nit farem un sopar
familiar!
- Aquesta niiiiiiiiiit?- va dir en Pinxo- Jo volia sopar tu i jo sols! Anava a fer un sopar deliciós!
- Ui no, no! Després del casament ja soparem junts!- va contestar la rateta.
És clar que no volia anar a sopar ell! El que volia era menjar-se-la. Però com que si no es casava no
podria estar a soles amb ella, no va tenir més opció. Va agafar el cotxe per anar a casa la rateta i quan
va arribar amb les indicacions que ella li havia donat, va sortir del cotxe. De cop, davant dels seus
ulls hi havia una casa gegant plena de plantes i de finestres. Va pensar que els seus suposats futurs
sogres devien tenir molts diners, i així va ser. En tocar el timbre de la casa, va obrir la porta un home.
Era alt, anava amb corbata i amb el cabell ben pentinat. Va suposar que era el seu pare i va dir-li:
- Bona nit senyor.
- Bona nit, fa deu minuts que l’estem esperant, ja fa estona que som a taula- va dir el senyor.
Van entrar tots dos junts a la casa. En Pinxo es va quedar amb la boca oberta quan va veure tot allò.
Estava ple de quadres de gent important que devien valer una fortuna. Després d’un silenci
incòmode van arribar al menjador. Va veure la família a la taula (que per cert, estava molt ben
parada), a punt per sopar.
La seva mare era tot el contrari que el pare. Tenia els cabells despentinats, portava uns pantalons
“cagats” i una samarreta que deia PAU. En Pinxo en veure com anava vestida es va suposar que era
una gateta “hippie”.
Quan es va asseure, el majordom va portar el menjar. Durant tot el sopar el pare li va anar fent tota
mena de preguntes:
- Quines intencions tens amb la meva filla? A què et dediques? Ets al·lèrgic a alguna cosa? Qui són els teus
pares?
La mare anava dient que no l’espantés amb tantes preguntes. Quan van acabar de sopar el majordom
va retirar els plats i els pares van anar a xerrar a la cuina tots 2 sols. Des del menjador en Pinxo
anava sentint com discutien:
- No es pot casar amb la nostra filla!- deia el pare- És un gat!
- Home! Però se’ls veu molt enamorats!- deia la mare- Fan molt bona parella.
Al final de la discussió els pares van tornar al menjador. Per la discussió que havien tingut a la cuina,
no semblaven molt convençuts del casament, però el pare va anunciar que es casarien demà mateix.
Després d’aquell sopar tan meravellós, però a la vegada incòmode, en Pinxo va tornar cap a casa
seva. Es va posar el pijama i se’n va anar a dormir pensant com es menjaria la rateta. A l’endemà, en
Pinxo es va despertar amb el telèfon que no parava de sonar.
- Amoooooooor! Ja he trobat el vestit pel casament! Tots els preparatius ja estan a punt, però et fa falta
escollir els llocs dels convidats a les taules del dinar. Tu on ets?- es va sentir la rateta esverada.
- Jo? Al llit! Són les 6:00 del matí! – va contestar el gat.
- Doncs vinga amunt! Que d’aquí 5 hores és el casament!
Just després de parlar amb la rateta es va sentir com tocaven la porta. En Pinxo va anar a obrir i va
veure tota la seva família a fora. No va tenir temps de dir-los que passessin que ja els tenia tots a dins.
Hi havia el seu pare, la mare, la germana, els dos cosins, la tieta Pepa...
Van començar a parlar tots de cop i en Pinxo va fer un crit perquè callessin tots:
- Silenci!
- Per què encara no estàs vestit? Però si la cerimònia és d’aquí 4 hores i mitja! – va dir la seva cosina.
- Jo et vinc a dir que t’ajudaré a preparar els llocs per al dinar. No penso anar amb els pares de la rateta, són
molt....especials!
Tots van anar dient el que volien. Ells no sabien que en Pinxo només volia casar-se amb la rateta per
menjar-se-la. Així que va dir:
- Us he de confessar una cosa. En realitat, només em vull casar amb la rateta per menjar-me-la. Fa un mes
que no menjo i tinc gana, així que no cal que us preocupeu perquè el casament sigui perfecte.
Tots es van quedar bocabadats. En Pinxo no sabia si estaven enfadats o contents i la tieta va dir:
- Ufffff! Em pensava que era de veritat que et volies casar amb ella! Em vas espantar molt quan m’ho vas dir!
Tranquil que no li direm a ningú.
En Pinxo els va donar les gràcies. Van seguir preparant-ho tot però ara ja no estaven tan esverats. La
cosina el va ajudar a posar-se ben formós i guapo, la tieta va preparar els llocs del dinar, el cosí va
anar a comprar l’anell i els pares van preparar el discurs. La casa d’en Pinxo semblava una festa!
Tothom corrent amunt i avall. Quan ja van acabar, només faltava una hora pel casament. Van agafar
el cotxe de la tieta Pepa, que era el més gran, i van anar tots junts cap a l’església.
Van arribar i tots el convidats ja eren allà. El gat va entrar a l’església i es va posar al costat del conill
capellà. Deu minuts després es van obrir les portes i va aparèixer la rateta amb un vestit blanc
preciós. Va caminar fins on era en Pinxo agafada del braç del seu pare. El capellà va començar a
parlar. En Pinxo només podia pensar en menjar-se a la rateta i quan van dir els sí vull van anar de
seguida al restaurant a dinar. El menjar l’havia fet el cuiner de la rateta així que era deliciós. Un cop
tothom havia menjat, els pares d’en Pinxo, van fer el discurs. El pare anava llegint i la mare feia
veure que plorava perquè semblés més real.
Quan va acabar tota la festa en Pinxo va anar a casa amb la rateta. Aquell era el moment en que se la
podria menjar així que estava molt nerviós.
En Pinxo va posar al llit a la rateta i va esperar a que s’adormís però la rateta estava molt nerviosa i
no hi havia manera que acluqués l’ull. No parava de moure’s per casa amunt i avall però finalment a
les 3:00 de la matinada va aconseguir adormir-se.
En Pinxo va anar a agafar unes cordes que ja
tenia preparades, va lligar a la rateta de mans i
peus intentant que no es despertés, va escalfar
l’aigua de l’olla i finalment la va ficar a dins. Hi
va afegir una mica de pebre, sal, pastanaga,
ossos de conill i ja va tenir la sopa feta.
Va agafar un recipient i una cullera i es va servir
una mica de sopa. No se’n va poder menjar ni la
meitat de tant tip que estava del casament. Al
dia següent en Pinxo va convidar tota la seva família a casa seva per fer un deliciós dinar familiar.
Tota la família es va llepar els dits amb la sopa de rateta. I conte contat, aquest conte i aquesta sopa
ja s’han acabat.
Mario i Marta de 6è
EL RACÓ LITERARI
Rodolins RODOLINS
En Lluc és valent, no és poruc.
L’Alba és morena i no és calba.
En Lau és un gripau amb el cul de color blau.
La Carla quan passeja pel carrer, sempre parla.
L’Eloi és un superheroi.
La Jana és la que té més gana.
En Bernat cau del terrat i queda
espaterrat.
La Clàudia va a l’escola i quan arriba
diu hola.
La Yasmine es menja una pruna
amb la seva cara de lluna.
Quan s’aixeca al matí, l’Ana Adama
es menja una cama.
En Carlos va anar al bosc i va veure
un ós.
En Genís està feliç com un anís.
La Sira quan la criden sempre es
gira.
En Tomeu quan marxa diu adéu.
L’Edgar és un noi eixerit perquè
sempre aixeca el dit.
A l’Abril li agrada molt el pernil.
Amb en Guillem sempre
remem.
La Judith sempre ronca a la nit.
La Judith quan vol parlar aixeca
el dit.
En Fèlix és més trempat que un
rat penat.
L’Aya ha guanyat una medalla.
En Mario és obedient i no li cau
cap dent.
L’Ainhoa és morena i també
bona nena.
L’Aina a les tardes fa una
becaina.
En Pau per esmorzar es menja
un dau.
Nosaltres ja fem cinquè, i si pogués enrere tornaria. Estar amb vosaltres és un plaer i a l’escola sempre vindria. Jo tinc una escola ben petita i bonica però que me l’estimo molt i m’encanta. Tots aprenem de mica en mica i aviat en celebrarem cent cinquanta. Aquí ja et pots oblidar de tonteries perquè s’ha de treballar i estudiar. A l’hora del pati pots jugar i fer galimaties i a l’hora del menjador tothom a dinar. Cada any uns tallers fem entre tots els cursos barrejats pintem, ballem i cantem amb els nostres professors estimats.
Clàudia i Alba de 5è
EL RACÓ LITERARI
EL RACÓ LITERARI
Endevinalles
1- Són tres germans que viuen en una gran casa.
El primer ja ha marxat, el tercer encara no ha arribat i
el segon és el que està ara a casa.
El segon existeix perquè el primer ha marxat,
i el tercer es transformarà en el segon.
Qui són aquests tres germans?
Quina és la seva casa?
2-Són dues pilotetes enganxades en una paret, ni l' una ni l’altra es poden veure.
3-Dos anells t’has de posar si vols fer-me treballar.
4-De dotze germans que en som
sóc el segon i en canvi, sóc el més petit de tots
5- És una bola molt gran que gira constantment
i que aviat no sabrà on ficar tanta gent.
6-Plana com la mà, blanca com la neu,
parla sense boca, camina sense peus.
7-Tu en portes, te’ls toques, te’ls saps arreglar,
però encara que ho vulguis no els podràs comptar.
8-Jo sóc filla de muntanya i vinc al món quan ve fred
i en posar-me al foc no t’estranyis que en cremar-me faci un pet .
SOLUCIONS: 1. Germans: present, passat i futur 2. Els ulls 3. Les tisores 4. El febrer 5. El món 6. La carta 7. Els cabells 8. La castanya
Clàudia i Alba de 5è
EL RACÓ LITERARI
Embarbussaments
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Plou poc però pel poc que plou, plou prou.
Un plat blanc pla ple de pebre negre està.
Un carro carregat de rocs puja per la carretera de Roses.
Tinc una son, una gana i una set,
que no dormo, ni menjo, ni bec,
si dormia, menjava i bevia,
la son, la gana i la set em passarien,
però com que no dormo, ni menjo, ni bec,
encara tinc son, tinc gana i tinc set.
Alumnes de 6è
_ L’ENTREVISTA
ENTREVISTA A L’ANNA, LA NOSTRA PRACTICANT DE 4t
1-Per què has triat magisteri? Perquè sempre he volgut ser mestra. M’agrada aprendre amb i dels nens. Treballar amb infants fa que cada dia sigui diferent i especial. Vaig treballar anteriorment en un despatx i la monotonia feia que els dies fossin massa avorrits. A l’escola cada dia passen aventures noves i diferents. 2-A quin any de carrera estàs? A quart curs, l’últim ja. 3-Quina va ser la primera escola en què vas fer pràctiques? La primera va ser a l’escola Mare de Déu dels Socors, d’Hostalric. Vaig viure uns anys per aquella zona i per això vaig anar a parar allà. En tinc molt bon record d’aquelles primeres pràctiques. 4-Amb nens de quina edat t’agradaria treballar? És difícil triar perquè cada edat té les seves particularitats i el seu encant. He fet pràctiques amb alumnes de 1r, 2n i 6è i cada experiència ha estat única i irrepetible. 5-A quina Universitat estàs? A la UdG (Universitat de Girona). 6-De petita, què volies ser? Mestra. Feia classes als peluixos a la meva habitació i això m’ajudava a entendre més el que havia après a l’escola. Quan tenia uns vint-i-sis anys em vaig iniciar en l’educació ambiental i això em va fer decidir finalment per començar un nou camí, el que sempre havia somiat. 7-Quina matèria t’agrada més? Les matemàtiques i el medi, sempre he estat més de ciències. 8-Algun familiar teu és professor? No, no em ve de família. 9-A quina escola havies estudiat de petita? A l’ Escola Liceu Sant Jordi, del barri de Les Corts (Barcelona). 10-Amb quants anys vas començar aquesta carrera? Amb 28 anys. Estic contenta d’haver-la començat a aquesta edat perquè les experiències prèvies que he viscut m’han permès aprofundir molt més i entendre moltes més coses de les que hagués pogut quan era més joveneta. En general, les coses es veuen bastant diferents a mesura que et vas fent gran i penso que estava en un bon moment personal per iniciar-la. Moltes gràcies per tot!
Maria i Natàlia de 6è
LA BRUGUIRECEPTA
GALETES ALEMANYES DE NADAL
Ingredients: 250g de farina
Una cullerada de llevat Royal
150g sucre moreno
1 paquet de sucre de vainilla
4 cullerades soperes de llet
100g de mantega
200g d’avellana mòlta
Preparació:
1. Barrejar la farina, la llevadura, el sucre, la vainilla, la llet, la mantega fosa i l’avellana fins a fer una massa compacta.
2. Deixar reposar la massa 1 hora a la nevera.
3. Estirar la massa fins que tingui un gruix d’uns 5 mm i tallar les formes de les galetes.
4. Coure-les 12 minuts al forn (200º C)
Guillem de 3r A
LA BRUGUIRECEPTA
EL PASTÍS DE MATÓ
ELS INGREDIENTS:
‐ 200g de sucre
‐ 100g de farina
‐ 250g de mató
‐ 5 ous
‐ 3 iogurts de llimona
‐ 2 iogurts naturals
‐ 1 sobre de llevat
‐ un polsim de sal
‐ una mica de mantega
ELABORACIÓ:
Primer de tot, s’han de tirar els ous en un bol. A continuació hi tires el sucre, els iogurts i el mató.
Després ho batem tot i agafem la farina, el llevat i un polsim de sal i ho tornem a batre. Tot seguit
agafem el motlle per a fer el pastís.
A continuació, escampem mantega i farina pel motlle i ja hi podrem tirar la barreja. Finalment, ho
posem al forn durant mitja hora o tres quarts i quan està fet, el traiem del forn i el decorem com més
ens agradi.
Lluc de 3rA
LA BRUGUIRECEPTA
ALBERGÍNIES ARREBOSSADES
Ingredients:
-2 albergínies
-1 ou
-2 cullerades de farina
-Un raig de llet
-Un polsim de sal
-Oli
Preparació:
Pelem les albergínies, les tallem a talls ben fins i els deixem reposar en una plata amb una mica de llet.
Deixatem l’ou, hi posem dues cullerades de farina i ho barregem tot. Ha de quedar una pasta espessa.
Hi afegim una mica de llet, ho remenem ben remenat, i hi afegim sal.
Posem una paella al foc.
Escorrem i salem les albergínies. Passem cada tall per la pasta de l’ou i farina i els posem a la paella
amb l’oli ben calent. Quan estan ben fregits els traiem i els posem en una plata.
Ens els mengem ben calentons!
Bon profit!
Ferriol de 3rA
LA BRUGUIRECEPTA
Ingredients: -100g of melted butter -240ml of cocoa powder -100g of sugar -250g of flour -1 tablespoon of baking powder -1 tablespoon of water -1/4 of salt -250ml of milk -2 eggs -paper muffins Preparation time Cooking time 15 minutes 30 minutes Preparation
1. First of all, mix the cocoa, the sugar, the flour, the baking powder and some salt in a big bowl.
2. Next, add the butter, the milk, and the eggs and mix them very well. 3. Then, pour some water to the mixture and stir it very well until we got a smooth mass. 4. Next, distribute well the mass in the paper muffins. 5. Now, put the mass of the cupcakes in the oven at 180º C for 30 minutes. 6. Last of all, take off the cupcakes of the oven. 7. Your cupcakes look very tasty! Serving Suggestion Wait for 10 minutes to eat. If you want, you can put chocolate pearls on the top or you can decorate them!
Enjoy!!!
By Clàudia from class 6
ELS PARES ESCRIUEN...
EL FEBRER I ELS SEUS 29 DIES Aquí teniu una explicació que és curiosa, que molts adults no en tenen ni idea, i encara no entenc per què mai s’ho han preguntat. Vaig agafar uns nens i els vaig preguntar quants dies tenia l’any. Alguns es van fer un embolic i d’altres van contestar que eren 365 dies. Jo els vaig dir que allò era cert però que cada 4 anys, com les olimpíades o els mundials, la seva afirmació fallava. Per tant, no era una resposta 100% certa. Un dels nens va contestar que deuria ser per "allò" del Febrer. Sabien que és una putada néixer el 29 de Febrer per celebrar el teu aniversari, ja que només passa cada 4 anys. Per què cada 4 anys el febrer té 29 dies? Per què l’any dura 365 dies, menys l’any que afegim un dia al febrer, que passa a durar-ne 366? Evidentment, van donar respostes molt surrealistes però no en tenien ni idea. Primer els vaig preguntar si entenien què volia dir 1/4 de dia, quantes hores seria 1/4 de dia. Era necessari tenir clar això, abans de saber el perquè del febrer i dels seus 29 dies. Els vaig explicar que 1/4 de dia és trencar el que dura un dia (24 hores) en 4 trossos iguals i només quedar-te un d’aquests trossos. Vam calcular-ho i vam saber que 1/4 de dia eren 6 hores i, per tant, 6+6+6+6 donava 24 hores, que és el que dura un dia sencer. Vam anar per la resposta final i intrigant... La Terra gira al voltant del Sol però no ho fa en 365 dies exactes. Triga 365 dies i quart, o sigui, 365 dies i 6 hores (aproximadament per fer-ho fàcil). Els vaig explicar que els humans volem que el nostre calendari coincideixi amb el Sol, sinó, al final, el nostre calendari no tindrà res a veure amb com la Terra gira al voltant del Sol. Què fem amb aquestes 6 hores que ens sobren? Nosaltres ja hem canviat d’any i en realitat, a la Terra encara li falten 6 hores per fer la volta al Sol. Doncs ho van solucionar fent l’explicació dels quarts, que hem dit abans. Com que no podem afegir al nostre calendari 6 hores, ja que el nostre calendari va amb dies sencers, ens hem d’esperar que aquestes 6 hores siguin un dia sencer per poder-ho afegir al nostre calendari. 6 hores d’un any+6 hores de l’any següent+6 hores de l’any següent+ 6 hores de l’any següent = 24 hores. Per tant, si sumem aquestes 6 hores que triga de més la Terra a fer la volta al Sol, al cap de 4 anys tenim 24 hores....QUE ÉS EL QUE DURA UN DIA!! Per tant, ara que ja portem 24 hores de retard, és el moment d’afegir un dia al nostre calendari. Per això, cada 4 anys, s’afegeix un dia al calendari, per igualar el nostre calendari humà amb la realitat a l’espai.
Gaby González, pare de 1r i 3rB
ELS PARES ESCRIUEN...
La Teoria del got...
Tinc una teoria, força xorra, que em serveix per demostrar científicament si un adult ha compartit taula en un àpat amb nens petits de menys de 3 anys. Aquesta teoria em serveix per veure, d’una hora lluny, i sense fer-li canviar bolquers, ni donar biberons, si aquell adult ha tingut un contacte més o menys continu amb aquests petits extraterrestres que anomenen nens. És la teoria del got. L’experiment requereix, simplement, la tècnica d’observació directa mentre l’infant està a taula dinant/sopant. Fas parar taula a l' individu i veus què fa amb els gots dels nens. Si els emplena d’aigua sense que els nens ho hagin demanat, tens la prova inequívoca, aquell individu no ha conviscut en una taula amb cap menor de 3 anys. Direm que aquest individu es un NO.CO.TA.NE3 - No Compartit Taula Nen 3 anys) Però, si es tractés d’un individu NO.CO.TA.NE3 despistat, i no posés aigua al got d’entrada, encara podem fer una última comprovació per demostrar la teoria. Hem d’esperar que el nen demani aigua i demanar a l' individu que empleni el got. Si emplena el got fins a dalt de tot, ja l’hem caçat. És un NO.CO.TA.NE3 sense cap mena de dubte. Però, en el fons, els NOCOTANE3 es poden caçar sense fer cap de les dues proves descrites. No fa falta observar-los durant l’àpat, simplement podem utilitzar una bàscula i pesar la baieta abans de sopar i tornar-la a pesar després. Si la baieta pesa més al final de l’àpat, acabem de demostrar científicament que aquell adult és un NOCOTANE3. Pot semblar conya, i ho és, però us asseguro que sol complir-se força sovint. Suposo que els que teniu fills recordeu casos en què els nens han tirat el got pels aires perquè algú no ha tingut en compte que un got ple d’aigua, a la taula d’un nen, sol caure de la mateixa manera que el sol surt cada dia. I segur que hi ha moltes altres proves científiques per certificar que un adult no ha estat contaminat amb la visió de la vida d’un ésser inferior a 3 anys. Per sort, els que llegim aquesta revista estem tots molt contaminats.
Gaby González, pare de 1r i 3rB
RECOMANACIONS
Llibres per cicle superior:
Wonder, autor/a: R.J. Palaccio
La prova de ferro, autor/a: Holly Black & Cassandra Clare.
Pel·lícules per cicle superior:
Els nens de Timplebach: els adults del poble de Timplebach, cansats de les entremaliadures dels
nois i noies del poble, decideixen abandonar-los per donar-los una lliçó. Primer els nois i noies
s’adapten il·lusionats a la nova situació però més endavant s’adonaran que la vida sense els adults no
es tan fàcil i sorgeixen molts problemes quan una de les bandes vol fer-se amb el control del poble.
El nen del pijama de ratlles: II Guerra Mundial. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi
de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia el seu pare ha rebut un nou destí i es
veu obligat a marxar i instal·lar-se en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i
passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que
no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni
tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a
la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la
tanca.
Apps interessants:
- Monument valley: aplicació amb estructures geomètriques impossibles per a nens i nenes
de 6 a 12 anys.
- Zoològico: aplicació basada en el món animal i adreçada a nens i nenes de 3 a 6 anys.
- Educakit: aplicació per treballar la lectoescriptura per nens i nenes de 2 a 7 anys.
Nens i nenes de 6è
NOTÍCIES
Premi Concurs Pintura ràpida
En Pol Dalmau de P5 va guanyar el 1r premi del Concurs de pintura ràpida que organitza el Geieg i
que va tenir lloc el 17 d’octubre. Tota l’escola des de P5 fins a 6è participa cada any en aquest
concurs on els nens i nenes han de dibuixar i/o pintar qualsevol racó o lloc que els agradi del Barri
Vell de Girona.
Premi Concurs fanalet
Els nens i nenes d’educació infantil van guanyar el tercer
premi del concurs del fanalet que organitza l’ajuntament
de Girona. El fanalet d’enguany estava inspirat en
Les Tradicions Catalanes, centre d’interès dels tallers
internivells d’infantil del 1r trimestre.
Teatre en anglès
El dimecres 28 de gener va venir la companyia de teatre Blue Mango Theatre a l’escola i ens va
representar una obra en anglès per a cada cicle.
Els de P4, P5, 1r vam veure The three little pigs.
Els de 2n, 3rA i 3rB vam veure The Gingerbread man.
I els de 4t, 5è i 6è vam veure The Loch Ness monster.
Diada de la Pau
Com cada any, el 30 de gener vam celebrar el Dia escolar de la no violència i la pau a la nostra
escola. Al llarg del matí els alumnes de 6è van passar per les classes a presentar diversos contes i
curtmetratges que il·lustraven el tema de la jornada. Cada classe va escollir el seu recurs i el va
treballar durant el dia. Paral·lelament, tots els alumnes, mestres, practicants, monitors i personal del
centre vàrem participar en l’elaboració d’un trencaclosques gegant sota el lema Entre tots
construïm la pau.
Celebrem el Carnestoltes
El dia 6 de febrer ens va venir a visitar el Rei Carnestoltes a l’escola. Ens va explicar que, com cada
any, hauríem de seguir unes consignes els dies previs al Carnestoltes. Un dels dies ens va fer portar
una cosa al cap, l’altre venir amb alguna cosa pintada a la cara i l’últim dia venir disfressats amb les
nostres millors gales. Aquest últim dia va ser molt especial i vam passar-ho molt bé. De bon matí
tots els alumnes de primària vam fer classe a les aules però va ser molt festiu i va passar força ràpid.
A la tarda quan tots anàvem ben disfressats vam reunir-nos al pati i després d’una estona de nervis
vam fer la desfilada per cursos. Amb una música ben animada vam anar passant pel mig dels
companys d’altres grups per poder lluir les nostres disfresses. Havent acabat vam anar per torns a
buscar una xocolata boníssima que ens havien preparat les cuineres de l’escola. No ens en vèiem
tips! Vam poder repetir mentre alguns ballaven al ritme de la música que no va deixar de sonar!
Visca el Carnestoltes!
L’AMPA ESCRIU...
El III Bruguimercat recull 1077 euros que es dedicaran a remodelar el pati d’infantil i de
primària de l’escola
Després de l’èxit de les dues primeres edicions l’Ampa de l’escola Joan Bruguera, en col·laboració
amb la mateixa escola, va organitzar el desembre passat el III Mercat de segona mà. Aquesta és
una iniciativa de la Comissió Anticrisi de l'Ampa amb la finalitat de recollir diners per fer front a les
retallades en educació. A la vegada és un servei que s’ofereix a les famílies per comprar el que
necessitin a preus assequibles. “El tercer Bruguimercat s’ha fet coincidir amb el Nadal per aprofitar
el canvi de roba dels armaris que enguany s’ha fet molt tard a causa del bon temps, i així poder
aprofitar els articles de cara a l’hivern, però també a la primavera i estiu”, explica la Marta Escuder-
Vilaltella, membre de la comissió anticrisi de l’Ampa. Afegeix que “també hi haurà joguines de
segona mà a preus competitius perquè cap nen i nena es quedi sense joguina aquest Nadal”.
Enguany s’han recollit 1077 euros que serviran per remodelar les instal·lacions del pati d’infantil i de
primària de l’escola.
Els 1600 euros de les dues edicions del Bruguimercat de l’any passat es van destinar a la compra de
fons bibliogràfic per la biblioteca de l’escola i a equipar el pati de l’escola amb altaveus exteriors. Es
van vendre uns 1000 articles entre roba, joguines i parament per la llar d’entre 1 i 3 € la unitat. La
Comissió Anticrisi de l’Ampa va fer una crida a la col·laboració a tota la comunitat educativa:
mestres, nens, nenes, delegats i famílies per tal de dinamitzar la recollida de material dins i fora de
l’escola.
Per assegurar el bon estat del material se sol fer una selecció a càrrec de pares i mares voluntaris
durant els dies previs al mercat. La roba que no es vengui durant el dia del mercat o bé que s’hagi
descartat per vendre es portarà a Càrites de Girona perquè en puguin fer una selecció i així utilitzar-
la com més convingui.
Aquest any a les parades muntades per a l’ocasió s’hi va poder trobar: roba de bebè, de nen i nena i
d’adult, així com parament de la llar, joguines i jocs de segona mà. Tot en bon estat per tal de poder-
ho adquirir a preus simbòlics d’entre 1 i 3 euros.
El Bruguimercat es planteja com una dia lúdic per passar en família i és obert a la ciutadania. En
aquest sentit hi va haver activitats per a la mainada (xocolatada, ludoteca, tallers de trenes,
maquillatge) durant tot el dia. La d’enguany ha estat la tercera d’un seguit d’iniciatives de la comissió
anticrisi de l’Ampa de l’escola Joan Bruguera, creada per fer front a les retallades actuals que està
patint el sector públic. AMPA escola Joan Bruguera
__________ OPINIÓ
OPINIÓ
Ens ha agradat que hagin tret la sirena i que ara posin música. Tot i això, ens agradaria poder escollir
les cançons que es posen a les entrades i sortides.
SUGGERIMENT
Voldríem que canviessin les porteries de la pista perquè estan trencades i velles i creiem que és
perillós per a nosaltres. També ens faria il·lusió que posessin gronxadors al pati.
Fernando Adrià i Joan Nieto 5è
SIRENA O MÚSICA?
- M’agrada més la música però a vegades és molt forta (G.Montcada.)
- La música és millor ja que la sirena semblava la d’ incendis (Carmela).
- La sirena feia mal de cap (Martina) i espantava (Jana).
- La música és més agradable (Marta).
- Les cançons s’haurien d’acabar i que no quedessin tallades (Guim).
- A l’hora del pati se sent molt fluixa i costa sentir-la si jugues a futbol o a ping-pong (Ferriol i Unai).
- No se sent la música quan estàs dibuixant al passadís de baix (Rai).
- La música és millor que la sirena perquè així escoltem músiques variades i grups nous (Arnau i
Lucía).
- La sirena feia mal a les orelles (Kevin).
Classe de 3rA
QUEIXA
Els nens de 3rA tenim una queixa del dia de la desfilada de Carnestoltes. El nostre tutor ens va
explicar la decisió que havia pres la Comissió de Festes de l’escola en relació als complements de les
disfresses de Carnestoltes. La Comissió després de reunir-se havia decidit que no es podrien portar a
l’escola complements de disfresses com ara espases, pistoles... Nosaltres, tot i que ens hagués agradat
moltíssim vam respectar la decisió però la sorpresa va ser nostra quan vam veure que molts nens i
nenes d’altres cursos sí que en duien.
Creiem que la comissió de festes ho hauria de tenir en compte i, de cara al curs vinent, deixar més
clar què podem portar i què no i tothom fer-ne cas per igual.
Roc i Àlex de 3rA
__________ OPINIÓ
EL DIA DE LA JOGUINA
Als nens i nenes de primer ens va agradar molt celebrar el dia
de la joguina perquè les vam poder compartir amb els nostres
companys de classe.
Ara us explicarem un per un el que vam fer:
Sóc l’ Edgar. Em va agradar però jo volia jugar més estona.
Sóc la Clàudia. Vaig jugar al Uno que era el meu joc i també al trencaclosques de la Carla.
Sóc la Carla. Vaig jugar al quatre en ratlla amb l’ Alba.
Sóc en Tomeu. Al principi no em deixaven jugar perquè la meva joguina era molt gran. Però
al final vaig jugar amb en Lluc, en Pau i en Mario.
Sóc en Lluc. Vaig jugar al dòmino i a Playmobil amb en Mario i m’ho vaig passar molt bé.
Sóc l’Alba. Vaig portar un joc que es diu Conecta Cuatro i vaig divertir-me molt jugant-hi amb
la Carla, l’Aina i l’Ainhoa.
Sóc en Lau. Vaig jugar al Joc del Reciclatge i em va agradar molt. Vaig jugar-hi amb en
Guillem i en Bernat.
Sóc l’Abril. Vaig jugar amb el Lego City i vaig
construir una caravana molt xula.
Sóc en Carlos. Vaig jugar a Frozen amb la
Judith P, la Judith Ll. i la Jana.
Sóc la Jana. Vaig jugar al Uno amb la Clàudia.
Sóc en Bernat. M’ho vaig passar molt bé
jugant amb en Lau, però llàstima que no vam
poder acabar la partida del Piou piou.
__________ OPINIÓ
Sóc La Yasmine. Estava jugant a nines amb la Sira i l’Anna Adama.
Sóc la Judit P. Vaig jugar amb la Judith, en Carlos, l’Aina, la Jana i l’Eloi. Ens ho vam passar
molt bé.
Sóc en Mario. Vaig jugar amb en Pau. Ens ho vam passar molt bé i vam fer moltes aventures.
Sóc l’Aina. Hem jugat al Uno Atac amb la Clàudia, l’Aya i la Carla.
Sóc en Pau. Vam jugar amb en Mario a Playmòbil. Vam fer guerra amb dracs i ens ho vam
passar molt bé.
Sóc l’Ainhoa. Vaig jugar a nines amb l’Ana Adama i la Sira.
Sóc en Guillem. Em va agradar el joc de reciclar d’en Lau i també el joc de parelles.
Sóc en Fèlix. Em va agradar el castell de Playmobil d’en
Mario perquè fèiem guerres.
Sóc la Judith Ll. No em va agradar gaire perquè no em
van deixar jugar a algun joc i vaig haver de jugar un altre.
Sóc l’Aya. Totes les joguines eren molt divertides.
Sóc la Sira. Em va encantar perquè totes les joguines eren
xulíssimes i vaig jugar amb l’Ana Adama, l’Ainhoa i la Yasmine.
Sóc l’Ana Adama. Vam jugar a pares i mares amb la Sira i la Yasmine. Jo era la mare, la Sira
era la germana i la Yasmine el bebè.
Sóc en Genís. Vam jugar molt bé, volíem fer una base però no ens va sortir.
Sóc l’Eloi. Em va agradar molt. Vaig jugar a clics i vam fer una guerra.
Nens i nenes de 1r
TENÍEM ALTRES PORTADES...
...que també han participat al concurs:
Moltes gràcies nens, nenes i famílies per la vostra col·laboració!
I volem felicitar especialment la Carla P. de 3rB i l'Ariadna P. de 3rA com a
guanyadores del concurs de la Revista Borrissol!
Autora: Ariadna Pallarès 3rA