88

farem els millors iogurts de granja

El 1992 els hivernacles del viver ocupen tots els voltants delmas. És un negoci rendible. S’hi produeixen tres milions deplantes autòctones a l’any i hi treballa el personal més ca-pacitat de la cooperativa. Els tretze treballadors encarregatsd’aquesta àrea de negoci estan orgullosos del prestigi del vi-ver a tot Espanya. Els objectius socials i econòmics del negocis’estan complint.

Pel que fa a l’altra pota del projecte empresarial, la granjade La Fageda, disposa de cent deu vaques mares, la llet deles quals, un total de vuit-cents mil litres l’any, la venen a em-preses de productes lactis. En el vessant terapèutic, l’activitatés un èxit. En l’aspecte econòmic, funciona cada cop més bé.S’han anat descartant les activitats menys rendibles, com aral’engreix de vedells i la recuperació d’espècies, i s’ha milloratmoltíssim el sistema d’extracció de llet, fins al punt que lagranja de La Fageda és de les més productives de Catalunya.

Però en tots dos sectors s’apropen núvols negres i baixos,i a La Fageda aquest cop els veuen venir abans que esclati latempesta.

D’una banda, el viverisme forestal està a punt d’entraren crisi. En realitat, el mercat del viverisme forestal té certaqualitat fictícia, ja que s’aguanta sobretot gràcies a les sub-vencions de la CEE. Tard o d’hora, es començarà a reduir el

la fageda.indd 88la fageda.indd 88 27/2/08 11:34:1427/2/08 11:34:14

89

volum de reforestació i no hi haurà prou pastís per a tothom—i el cert és que, a causa dels fons econòmics europeus, hanproliferat les petites empreses dedicades a la reforestació fo-restal, tant que el Govern espanyol ha hagut de modificarels requisits pels quals es pot aconseguir un ajut, ja que elsfons s’estan acabant a una velocitat superior a la prevista—,ni tan sols prou pastís per a uns quants. És un mercat ambdata de caducitat clara (les restriccions a la concessió d’ajutscomencen a aprovar-se ja l’any 1991), així que a La Fagedaes plantegen buscar una activitat que substitueixi aquesta,que ara és el motor de l’empresa. Si s’atura el motor, la coo-perativa s’enfonsa. Cal aprofitar el bon moment del viver percomençar a pensar i invertir en un altre negoci. A més, a lacooperativa estan cansats de decidir al novembre què han deproduir durant tot l’any i haver d’esperar molts mesos abansde saber com anirà la producció i si es podrà vendre o no.El negoci del viver va molt bé, però té un risc enorme i unaempresa com La Fageda no pot assumir aquests riscos.

De l’altra, arran de l’entrada d’Espanya a la CEE, l’any1986, els productors de llet s’han de sotmetre a l’aplicaciódel règim de quotes. L’any 1987 els ramaders i les indústriesdeclaren la producció obtinguda el 1983, 1984 i 1985. El1988 s’assignen les quotes, provisionals, als productors, tot ique no se n’exigeix el compliment fins al 1992.

L’any 1992 el sector lleter espanyol ensopega la crisi de laPolítica Agrària Comuna europea. La quota lletera negociadaa la baixa obliga milers de ramaders a abandonar les seves ex-plotacions. La Fageda, amb una granja certificada de sanitatcontrolada i amb una llet de gran qualitat, no se n’escapa. Amés, és una nouvinguda al sector ramader. L’empresa ni tansols pot presentar dades de la producció obtinguda abans de1986, senzillament perquè la granja encara no existia, aixíque mostra les dades de producció del seu primer any. El re-sultat és que se li assigna una quota lletera 200.000 litres in-

la fageda.indd 89la fageda.indd 89 27/2/08 11:34:1427/2/08 11:34:14

90

ferior a la quantitat que està produint. La cooperativa té duesopcions: reduir l’estructura per encaixar la menor producció ifer fora part dels treballadors, o transformar les instal·lacionsi buscar noves alternatives de rendibilitat.

La primera no és viable: l’objectiu de La Fageda comportacrear llocs de treball, no destruir-los. Es decideix transformarla matèria primera, la llet, creant un producte amb valor afe-git, que al mateix temps doni sentit al treball dels cooperati-vistes. Aquesta sortida és més viable econòmicament i encaixaa la perfecció amb el propòsit de la cooperativa de fer queel treball serveixi per augmentar l’autoestima i donar sentita allò que es fa. I res millor que elaborar un producte finalvalorat directament pel consumidor. En Cristóbal es posaen contacte amb un amic vaquer que ha muntat una petitaplanta de pasteurització rendible a la comarca. L’amic apostaclarament pels iogurts. S’ofereix a vendre’ls als seus clientsi sobretot recomana a Colón que no entri en el mercat delsformatges. Si, tal com explica en Cristóbal, pretenen fer unproducte que destaqui per la seva qualitat, en el sector delsformatges La Fageda toparà amb la competència de milers deformatgers petits que persegueixen el mateix fi.

Colón viatja fora d’Espanya per veure altres mercats. Vi-sita superfícies comercials de tot tipus a França i Suïssa i des-cobreix que arreu hi ha iogurts de marques locals i produc-tors més o menys petits. Pensa que a Catalunya hi ha d’haverun espai al mercat per a una marca de iogurts artesanals,com els que ha vist als països europeus. El mercat català deliogurt és monòton, amb només tres marques multinacionalsque ofereixen productes molt similars. La seva manera deser fa que confiï que podran crear un producte excel·lent, elmillor iogurt de Catalunya. «Necessitem una empresa d’èxitper aconseguir l’èxit terapèutic. Hem de solucionar un pro-blema social i hem de desmarcar-nos de les grans empresesde iogurts amb un producte diferent», pensa.

la fageda.indd 90la fageda.indd 90 27/2/08 11:34:1527/2/08 11:34:15

91

«Una fàbrica de iogurts? Això és surrealista! Som psicò-legs!», opina Carme Jordà. Però tampoc hi insisteix gaire.Confia plenament en les capacitats del seu marit com a homeamb visió de futur i sap que si Colón ho diu, segur que té sen-tit. Fins ara, en els moments de màxima dificultat econòmica,quan la Carme ha entrevist que l’empresa se’n podia anar enorris, sempre ha pensat «ens en sortirem» i ha destinat totesles seves energies als treballadors de La Fageda, deixant quecadascú s’ocupi de la seva àrea i procurant que el temor a unacrisi no surti dels despatxos. Es complementen bé. Ella sempreha confiat que en Cristóbal, l’Enrique i els altres acabariensolucionant els problemes. Ells també han confiat que ellaresoldria els conflictes assistencials. I sempre ha estat així.Per això, tampoc s’ha oposat mai als canvis de rumb de l’em-presa: imatgeria, jardineria, cucs, horts, vivers ornamentals,vivers forestals, vaques i, ara, iogurts... La Carme reconeixque no té vista per als negocis i que en Cristóbal sempre haestat capaç de preveure el futur de l’empresa abans que nin-gú, cosa que ha provocat que no sempre se l’entengués. Aixíque, per estranya que sembli la idea dels iogurts a la gent queha vist néixer La Fageda, hi confia cegament i tothom dónasuport a la nova iniciativa de Colón.

El següent dubte és si s’han de convertir en un petit pro-ductor de iogurts o bé esdevenir-ne un de gran. De seguidas’adonen que produir a petita escala iogurts com els que volfer La Fageda a petita escala té un inconvenient: per fer unproducte del tot segur i fiable es necessita una tecnologia quenomés es pot amortitzar amb una producció mitjana i esta-ble. No es poden permetre fer una producció de tres-centsiogurts diaris; no són una empresa familiar. Tampoc aspirena ser una multinacional, però tenen clar que han de mante-nir els llocs de treball i han d’invertir prou perquè el iogurtresultant compleixi totes les normatives sanitàries. Així quehan de pensar en un projecte més gran que l’artesanal, però...

la fageda.indd 91la fageda.indd 91 27/2/08 11:34:1527/2/08 11:34:15

92

Com es pot en marxa una empresa com aquesta sense córrergrans riscos?

L’única opció és la de costum: trucar a la porta dels amicsi coneguts. Un amic d’en Cristóbal, Toni Vilar, els posa encontacte amb Montse Betriu, directora financera de l’hospitalde la Vall d’Hebron. La primera trobada se celebra al restau-rant La Punyalada, del Passeig de Gràcia barceloní. MontseBetriu ha treballat a l’ICASS (Institut Català d’Assistència iServeis Socials) i per tant coneix el món dels tallers ocupaci-onals i dels centres especials de treball, i també el projecte deLa Fageda. Quan sent a parlar dels iogurts, obre la porta ala possibilitat que l’hospital es converteixi en el primer granclient de la fàbrica, sempre que el iogurt de La Fageda siguiun bon producte i iguali el preu que els ofereix la multina-cional que els el subministra en aquest moment. La notíciaés meravellosa. Colón reviu un moment de gran intensitat,com quan deu anys abans sortia de l’ajuntament d’Olot ambel contracte de jardineria a la mà. Sent que això és una fitaa la història de La Fageda, i que ho deu a una persona ex-traordinària que, com altres vegades, s’ha trobat pel camí enun moment decisiu... El probable acord amb la Vall d’He-bron aportarà la solvència necessària per tirar endavant unprojecte empresarial d’abast industrial i suposarà l’entradadels iogurts al mercat de referència dels hospitals. Més en-davant hauran de pensar com es poden introduir els iogurtsa les grans superfícies, però ara l’acord amb els hospitals elspot donar temps per posar en marxa la planta de iogurts iplanificar el creixement. És el primer graó d’una escala queno saben ben bé quina alçada té. Ara l’únic important és sercapaç de pujar els primers graons: fer tots els iogurts acordatsi complir els terminis.

Faran iogurts; però, qui en sap, de fer iogurts a la coope-rativa? Ningú. Així que tot seguit comença la recerca d’asses-sors professionals. Primer arriba Antonio Arquillos, que, amb

la fageda.indd 92la fageda.indd 92 27/2/08 11:34:1527/2/08 11:34:15

93

l’experiència d’haver dirigit una fàbrica de productes lactis aGalícia, es convertirà en el primer director de la planta de laGarrotxa. La Fageda vol fer uns iogurts excel·lents, de maneraque ha de disposar dels millors tècnics i la millor tecnologia.Arquillos ha treballat a més en un centre d’investigacions làc-ties a França i arriba a La Fageda amb la intenció d’aplicar elsseus coneixements a la nova planta. El nou director, doncs,controla la part tècnica, però té una mancança greu: no en-caixa amb la filosofia de l’organització. Així que a La Fagedadecideixen que Bartomeu Perarols, el responsable de la granja,un home llest i compromès amb el projecte de La Fageda, ca-paç d’entrar en un projecte nou i de fer-lo rutllar, com haviademostrat muntant-los una vaqueria modèlica, passi a col-laborar amb Arquillos en la direcció de la fàbrica. De fet, alcap de sis mesos Arquillos se’n va i Perarols ha de fer-se càrrecde la fàbrica i traspassar la vaqueria a Àngel Falgarona, finsara ajudant de Perarols a la granja. En aquests primers tempsde gran escassetat de recursos, els professionals de La Fagedademostren una sorprenent capacitat d’adaptació: primer elXevi Casas va passar a gestionar el viver des del seu lloc dejardiner, abans, l’Enrique s’havia fet càrrec del viver forestaltot i estar especialitzat en planta ornamental, ara en Bartomeupassa de la granja a la fàbrica de lactis...

A La Fageda volen fer un iogurt diferent. D’entrada, tenenl’avantatge que podran fer servir la llet de les seves pròpiesvaques i, per tant, podran controlar la qualitat de la matèriaprimera. A partir d’aquí comencen les proves per aconseguirun iogurt que resulti diferent per als sentits: amb menys aci-desa, més cremós, amb més gust de llet i sense additius. Siguidel gust que sigui, el iogurt serà blanc, sense colorants. Novolen pintar els iogurts.

A la Vall d’Hebron fan analitzar els aspectes nutritius,higiènics i organolèptics dels primers iogurts que produeix lacooperativa. Els resultats són bons: La Fageda supera la pri-

la fageda.indd 93la fageda.indd 93 27/2/08 11:34:1527/2/08 11:34:15

94

mera prova. Finalment, l’octubre de 1992 la Vall d’Hebroni La Fageda firmen un acord oficial, segons el qual la coope-rativa començarà a lliurar iogurts a l’hospital l’1 de gener de1993. A partir d’aquesta data, totes les persones ingressadesa la Vall d’Hebron rebran amb el menú del dia unes postreslàcties de marca La Fageda.

Després de signar l’acord, a La Fageda s’acceleren les obresde construcció de la nova fàbrica per tal de poder complirels compromisos. La nova planta de transformació de pro-ductes lactis de La Fageda té un pressupost de cent milionsde pessetes (600.000 euros). La notícia apareix als diaris dela comarca i la lectura atenta dels titulars ens revela un canvisubstancial en la percepció de la cooperativa entre la gent:la fàbrica de iogurts de La Fageda no és només un centre detreball assistencial. Per primer cop es parla de La Fageda com«d’una de les empreses més importants de la comarca». Aixòpropicia que els treballadors descobreixin el sentit del seutreball. Ara ja no es tracta només del que el treballador per-cep al lloc de treball sinó del reconeixement en la mirada delsaltres. I això és especialment important en el cas de personesmarginades. La seu de la cooperativa ha passat de ser «aquelllloc on van a passar el dia les persones amb problemes de laGarrotxa» a ser «una de les empreses emblemàtiques de lacomarca». La cooperativa dóna feina en aquests moments avuitanta-sis persones assistides, entre la fàbrica, la granja devaques, la brigada de jardineria i el viver de plantes dedicadesa la repoblació i la reforestació del paisatge.

Si això fos un conte de fades, acabaríem el capítol dient queel dia 1 es van lliurar els primers camions de iogurts a l’hos-pital de la Vall d’Hebron. Però el cert és que el dia 1 ni tansols hi havia la planta de iogurts acabada. De fet, ni l’1, niel 2, ni el 3... L’11 de gener de 1993 la cooperativa posa en

la fageda.indd 94la fageda.indd 94 27/2/08 11:34:1627/2/08 11:34:16

95

marxa la planta destinada a la producció de productes lactisde postres, després que el dissabte anterior l’hagi inauguradaen un acte de gran transcendència pública el president de laGeneralitat, Jordi Pujol.

Tothom es posa a treballar per complir el primer lliura-ment a l’hospital, ajornat al dia 23 de gener. La missió acabasent agònica: quan els iogurts surten bé, la tapa s’enganxa alrevés; quan la tapa s’enganxa bé, els gots cauen i es vessa eliogurt; quan arriba el moment de vestir el pack amb el car-tonatge, la data de caducitat no surt impresa... La nit abansde l’entrega, tots els professionals de La Fageda treballen devalent per intentar dominar la maquinària i completar lescaixes de iogurts acordades. A les cinc de la matinada, acabende carregar el camió que portarà les postres làcties a l’hospitalde la Vall d’Hebron.

la fageda.indd 95la fageda.indd 95 27/2/08 11:34:1627/2/08 11:34:16