f•&· atnbu1lajo;~n antogó sant b1sbe (sont uuls de tolosa
TRANSCRIPT
fbullampmiddot )I Atnbu1laJo~n Antogoacute Sant b1sbe (sont Uuls de Tolosagt) Cleveland Museum of Ar1
94 llbull l UST RES COETAN IS
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT
ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC
FRANCESC Rurz 1 QuESADA
La desaparicioacute dels conjunts pictograverics i la disgregacioacute primerenca de les obres dins el circuit del comerccedil han estat els principals motius pels quals lepisodi gogravetic
de la pintura gironina eacutes encara forccedila desconegut Una prova daquest esvanishy
ment es pot constatar mitjanccedilant el retaule de la Mare de Deacuteu de lEscala de Banshy
yoles i els compartiments del retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries ategraves
que soacuten els uacutenics testimonis en un periacuteode de temps de gairebeacute trenta anys capaccedilos davalar documentalment la produccioacute dun dels obradors meacutes imporshytants i de meacutes egravexit del Principat el de Joan Antigoacute i Honorat Borrassagrave Lescasseshy
tat dobres i lanonimat dels pintors esmentats fins fa pocs anys sortosament
identificats per Pere Freixas i Miquel Pujol han afavorit la manca de reconeixeshy
ment de la singularitat artiacutestica daquests dos mestres en el context europeu del segon internacional i linici del periacuteode flamenquitzane
HEREgraveNCIES 1 PERMUTES DE tOBRADOR DE JOAN ANTIGOacute
1 HONORAT BoRRAssAgrave
En relacioacute amb les dues uacuteniques obres documentades sabem que lesplegravendid
conjunt pictograveric de Banyoles va ser dut a terme per Joan Antigoacute entre els anys
1437 i 1439 mentre que el de Castelloacute dEmpuacuteries va ser fruit de la col middotlaboraagraveoacute
entre Antigoacute i Honorat Borrassagrave artistes que el van finalitzar el 1448 amb la intervencioacute puntual de Francesc Vergoacutes Il
La sortosa conservacioacute de tot el moble pictograveric banyoliacute dedicat a la Mare de
Deacuteu de lEscala permet identificar tres influegravencies fonamentals Duna banda la
que parteix de lobra dels Borrassagrave de Girona i enllaccedila amb el primer Bernat Marshy
torell la qual podria estar relacionada amb uns compartiments dun retaule giroshy
niacute que hem apropat a la magrave de Francesc Borrassagrave la que el delata com un bon coneixedor de la pintura valenciana i fmalment la que connecta amb el moacuten dels
Limbourg i dels artistes llombardsz
En relacioacute amb la formacioacute artiacutestica dAntigoacute la devia dur a terme al taller giroshy
Ftg )2 Alrbullbubulll a Franusc Borrus Crtsl davant Pbulllat
Ralebullgh North Carolbullna Museum
fbullg H
il) joan Mtbullgoacute R~t Prof~ta del retaule d~ Iii V~rg~ deiEsala
Banyoles Monesltr de sant Esteve
b) Atrtbubulll a Francesc Borrassl Prendtment de Crost Barcelona
collecctoacute partiCular
96 llmiddotLUSTRES COETANIS
niacute dels Borrassagrave i va encapccedilalar aquest obrador familiar a causa de la desaparicioacute
de Francesc Borrassagrave el 1425 del seu germagrave Guillem Borrassagrave al voltant de 1428
i del seu fill Jaume Borrassagrave cap a 1431 En aquest entorn cal emplaccedilar uns inicis
en quegrave caldragrave tenir presents pintures com la Flagelmiddotlacioacute (Castres Museacutee Goya) i especialment la de Crist davant de Pilat (North Carolina Museum of Art in
Raleigh) (fig 32) i les del Prendiment de Crist i Calvari (Barcelona colmiddotleccions
particulars) (fig 33)3 Aquestes taules procedents de Girona i atribuiumlbles a Franshy
cesc Borrassagrave estableixen un bon punt de partida en la comprensioacute dels inicis
de Joan Antigoacute La vaporositat formal que omple el volum dels personatges que
integren lescena el caragravecter i la gracilitat i tambeacute lenginy resolutiu soacuten les parshyticularitats que defmeixen el paradigma daquestes pintures les quals no amashy
guen la seva relacioacute amb algunes obres adscrites al Rosselloacute El cagravenon figuratiu
daquestes composicions mostra un diagraveleg important amb el Calvari dun retaule
possiblement dedicat a sant Andreu (Basilea Offentliche Kunstsammulung)
-atribuiumlt al Mestre de Rosselloacute possiblement Arnau Pintor- mitjanccedilant el qual
es pot donar suport a alguns dels deutes que la primera produccioacute de Joan Antigoacute manteacute amb les pintures esmentades5
Meacutes enllagrave degravels contactes de la pintura gironina amb el Rosselloacute dels quals torshy
narem a parlar meacutes endavant resta per avaluar el paper important que molt proshy
bablement va tenir un seguit dartistes gironins que van treballar en els obradors
de Francesc i Lluiacutes Borrassagrave -Mateu Tudoacute o Joan Tagravepies entre altres- fins al punt que sembla que van bescanviar el lloc de treball6
La continuiumltat del taller de Uuiacutes Borrassagrave per part dartistes com Mateu Ortoshy
neda i Jaume Cabrera promou lactivitat dambdoacutes pintors a la proviacutencia de Giroshy
na circumstagravencia que deriva de la desaparicioacute de Francesc Borrassagrave i la necessitat
del seu fill el jove Jaume Borrassagrave datendre des de Barcelona els encagraverrecs picshytograverics que es feien a la Ciutat de lOnyar i el seu entorn7 En aquest sentit destaca
que Mateu Ortoneda pintor de Tarragona es trasllada a Barcelona i contracta el
retaule de la capella de Santa Maria Magdalena de la seu de Girona lany 1428 i
que en aquest acord consta com a testimoni Pere Sarreal pintor que havia estat
aprenent en el darrer obrador de Lluiacutes Borrassagrave8 Daltra banda Jaume Cabrera
que tambeacute apareix relacionat amb Pere Sarreal contracta el 1427 dues pintures per a la proviacutencia de Girona el retaule encarregat per a un veiacute de Sant Joan de les
Abadesses i el de lesgleacutesia dOlot9
Relacionat amb aquest moment destaca el retaule de sant Joan Baptista de
Cabrera de Mar conjunt que forma part daquesta exposicioacute ja que sintetitza les inquietuds artiacutestiques de lobrador pogravestum de Uuiacutes Borrassagrave i esdeveacute el punt de
partida de les dues personalitats artiacutestiques meacutes reeixides del segon periacuteode del
gogravetic internacional la de Bernat Martorell i la de Joan Antigoacute En aquests anys
caldragrave concretar la singularitat de Jaume Borrassagrave i latencioacute especial que la pin-
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 97
tura dAntigoacute va tenir respecte a la de Bernat Martorell vincles que perduraran al
llarg de la carrera artiacutestica de tots dos artiacutefexs Algunes de les obres atribuiumldes al
pseudomestre de Glorieta pintor que vam estudiar juntament amb Rosa Alcoy pensem que cal circumscriure-les dins aquesta ograverbita creativa10
bull
Uns bons exemples dels intercanvis entre Antigoacute i Martorell soacuten les tres taules dedicades a la Mare de Deacuteu en quegrave figuren lAnunciacioacute la Nativitat i la Coronacioacute
de la Mare de Deacuteu (Montreacuteal Museacutee des Beaux-Arts de Montreacuteal colmiddotleccions prishy
vades de Berliacuten i Barcelona) De totes tres pintures la de la Nativitat genera greus
problemes a lhora dadscriure-la a lobrador de Martorell atesos els forts vincles que palesa respecte a la produccioacute dAntigoacute i Borrassagrave especialment pel que fa a
les fisonomies dels personatges representats lret dels de la Mare de Deacuteu En aquesshy
ta escena el blat dispers pel terra toma a posar en evidegravencia el nexe amb Antigoacute11 bull
La incidegravencia dartistes coneixedors de les novetats valencianes en el darrer
obrador de Lluiacutes Borrassagrave - Bernat Despuig (antic Mestre de Badalona) Pere Pellicer i Pere Sarreal entre altres- i els intercanvis esmentats entre els tallers
borrassians de Barcelona i Girona van haver dafavorir la peculiar coneixenccedila Fbullamiddot3-4- Atr~tgtuou Honorat que palesa lobra dAntigoacute en relacioacute amb la produccioacute valenciana El retaule
Borrasst ctlvarbull Colleccbullo partocular de Ja Mare de Deacuteu de lEscala evidencia la influegravencia del llenguatge llevantiacute
mitjanccedilant els motius ornamentals lexshy
pressionisme i la llibertat en la solucioacute
dalgunes figures -especialment les que
formen part dels muntants i en particushy
lar les que donen lesquena a lespectashydor Aquestes peculiaritats apreses per
Mateu Ortoneda a partir del retaule
major de Santes Creus i que formen part
del retaule dedicat a la Mare de Deacuteu que
va pintar per a Solivella podrien avalar aquest artista com un dels possibles creshy
adors que va influir en Antigoacute respecte a
aquestes solucions dorigen llevantiacute Si
fos aixiacute ajudaria a justificar lemplaccedilashy
ment de la Mare de Deacuteu a lesquerra de Crist en lescena de lAscensioacute i la preshy
segravencia de Maria en lescenificacioacute de la
Resurreccioacute de Crist del retaule
banyoliacuteu En tractar tots aquests aspectes
alhora la possible repercussioacute de la pinshy
tura dels germans Serra en la d Antigoacute sembla esvair-se
98 ILmiddot LU ST RE S COETANI S
Els vincles que palesa la darrera produccioacute de Jaume Cabrera en relacioacute amb
els triomfs artiacutestics de Giovannino de Grassi i del seu fill Salomone i tambeacute legravexit
de les propostes daquests mestres en altres agravembits pictograverics -com el del bisbat
de Tortosa don procedia Pere Sarreal- poden esdevenir importants a lhora dashy
tendre la incidegravencia daquesta cultura figurativa en la pintura de Joan Antigoacute13
Malgrat aixograve lartista sap transgredir aquest tipus dinfluegravencies i incorpora en la
seva obra models que procedeixen del moacuten de la miniatura concretament de les
Belles Het4res du duc jean de Berry (Brusselmiddotles Bibliothegraveque Royale Albert Ier
ms no6o) El paper significatiu de la cort de Berry i losmosi que aquest agravembit
fa de les tipologies meacutes captivadores dorigen nograverdic deriven de manera esplegravendishyda en lart dAntigoacute i ofereixen una regraveplica en observar lescena de la Presentacioacute en el Temple del moble pictograveric de Banyolesbull4
La continuiumltat de lobrador dels Borrassagrave de Girona per part de Joan Antigoacute va
haver demparar la formacioacute dHonorat en aquest entorn relacioacute que va anar
meacutes enllagrave ategraves que Caterina Borrassagrave germana dHonorat va casar-se amb Antishy
goacute Dacord amb la nostra opinioacute creiem que aquest enllaccedil es va produir en els inicis dels anys trenta fruit del qual van neacuteixer els pintors Rafael i Miquel Antishy
goacute1S A la degravecada dels anys quaranta Joan Antigoacute devia contreure de nou matrishymoni amb Caterina Vicens germana del
pedrer Bernat Vicens i tia del pintor homogravenim el qual tambeacute va haver de
desenvolupar el primer aprenentatge en
el taller dAntigoacute i Honorat Borrassagrave
Tanmateix el traspagraves de tots dos en els
anys cinquanta va motivar que Vicens
cerqueacutes un perfeccionament al costat de Jaume I luguel
Pel que fa a les obres atribuiumlbles a
Antigoacute i Honorat Borrassagrave a meacutes de la
taula de San Joan Baptista i sant Esteve
que forma part daquesta mostra tambeacute
cal esmentar el Calvari (colmiddotleccioacute privashyda) vinculat per Joseacute i Pitarch a la magrave
dHonorae6 (fig 34) i una pintura en
quegrave es figura larcagravengel sant Gabriel
(Barcelona MNAC) relacionada per
Alcoy amb Antigoacute i Honorae7 (fig 35)
Aquesta estudiosa tambeacute ha proposat atribuir a lobrador de Joan Antigoacute la
Mare de Deacuteu voltada de virtuts (Filadegravel-
Fog lSmiddot Atnbuot a Joan
Antogoacute i Honorat
Borrass1 Sant Gabroel
Barcelona MNAC
A L ENTORN DUN PATRI MON I DISPERS I PERDUT 99
Fog 36 Atrobubulll a Joan Antogoacute o Honorat Borrud
Mare de Deacuteu Nova York Metropolotan Museum
fia Museum of Art) taula que ha estat tradicionalment relacionada amb Bernat
Martorell8
Per la nostra part en una altra ocasioacute ja vam apropar a la magrave daquests pintors dos compartiments duna predelmiddotla en quegrave es representa un Baroacute de Dolors i santa Caterina (custodiats respectivament a Oxford Campion Hall i a Montecarshy
lo colmiddotleccioacute Hans Brantschen) 19(fig 37) Aquestes dues pintures atribuiumldes per Post al Mestre de Sant Quirze i relacionades de manera incorrecta amb el retaule
de Sant Martiacute de Riglos20 van formar part dun bancal del qual es conserva una
taula amb la Mare de Deacuteu (Nova York Metropolitan Museum of Art) (fig 36) i dues meacutes amb les imatges de santa Bagraverbara i sant Joan Evangelista (Nova York
colmiddotleccioacute Ottinger) Cal destacar la proximitat estiliacutestica i formal que hi ha entre
100 llmiddotlUSTRES COETANIS
aquest conjunt de pintures i el catagraveleg dobres relacionat amb Antigoacute i Honorat
En aquest sentit i respecte a la taula dels sants Joan Baptista i Esteve que sexposhy
sa cal destacar que el paisatge amb arbres que sinclou en aquesta obra es repeshy
teix dacord amb les mateixes caracteriacutestiques en diverses de les pintures de
lantiga predelmiddotla les quals tambeacute van ser pintades amb la tegravecnica de tremp i oli sobre fusta Daltra banda els nimbes dalguns dels sants de lantic bancal reproshy
dueixen el mateix model peculiar que mostren les imatges de sant Joan Baptista i
sant Esteve i que tambeacute es poden observar a les taules de Castelloacute dEmpuacuteries
Una taula dun sant bisbe (Cleveland Museum of Art) atribuiumlda amb dubtes
per Bologna al Mestre del Trionfo della Morte 21 palesa coincidegravencies meacutes que notables respecte a les caracteriacutestiques formals i estiliacutestiques desenvolupades en
el retaule de Banyoles (fig 31) En aquest sentit volem destacar que el tractament
mograverbid de les carnacions la mirada clara dels personatges la paleta de colors i
les solucions arquitectograveniques que ofereix la taula de Cleveland soacuten recursos
forccedila sovintejats en lesplegravendid conjunt dedicat a la Mare de Deacuteu de lEscala Tot i que lanagravelisi daquesta obra la desenvolupem en un estudi meacutes ampli dut a terme
conjuntament amb Marta Oriola i que tambeacute inclou el proceacutes de restauracioacute de
la taula avancem la proposta demplaccedilar-la dins la produccioacute de Joan Antigoacute en
un moment no gaire llunyagrave del retaule de lEscala anterior no obstant al del
retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries
Fog 37 A111bu ta joan
Anlosoacute Honorat Borrass1 Baroacute de Dolors i Santa Uacutelenna Oxford Campoon
Hali Montecarlo Hans Brantschen
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 101
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT
ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC
FRANCESC Rurz 1 QuESADA
La desaparicioacute dels conjunts pictograverics i la disgregacioacute primerenca de les obres dins el circuit del comerccedil han estat els principals motius pels quals lepisodi gogravetic
de la pintura gironina eacutes encara forccedila desconegut Una prova daquest esvanishy
ment es pot constatar mitjanccedilant el retaule de la Mare de Deacuteu de lEscala de Banshy
yoles i els compartiments del retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries ategraves
que soacuten els uacutenics testimonis en un periacuteode de temps de gairebeacute trenta anys capaccedilos davalar documentalment la produccioacute dun dels obradors meacutes imporshytants i de meacutes egravexit del Principat el de Joan Antigoacute i Honorat Borrassagrave Lescasseshy
tat dobres i lanonimat dels pintors esmentats fins fa pocs anys sortosament
identificats per Pere Freixas i Miquel Pujol han afavorit la manca de reconeixeshy
ment de la singularitat artiacutestica daquests dos mestres en el context europeu del segon internacional i linici del periacuteode flamenquitzane
HEREgraveNCIES 1 PERMUTES DE tOBRADOR DE JOAN ANTIGOacute
1 HONORAT BoRRAssAgrave
En relacioacute amb les dues uacuteniques obres documentades sabem que lesplegravendid
conjunt pictograveric de Banyoles va ser dut a terme per Joan Antigoacute entre els anys
1437 i 1439 mentre que el de Castelloacute dEmpuacuteries va ser fruit de la col middotlaboraagraveoacute
entre Antigoacute i Honorat Borrassagrave artistes que el van finalitzar el 1448 amb la intervencioacute puntual de Francesc Vergoacutes Il
La sortosa conservacioacute de tot el moble pictograveric banyoliacute dedicat a la Mare de
Deacuteu de lEscala permet identificar tres influegravencies fonamentals Duna banda la
que parteix de lobra dels Borrassagrave de Girona i enllaccedila amb el primer Bernat Marshy
torell la qual podria estar relacionada amb uns compartiments dun retaule giroshy
niacute que hem apropat a la magrave de Francesc Borrassagrave la que el delata com un bon coneixedor de la pintura valenciana i fmalment la que connecta amb el moacuten dels
Limbourg i dels artistes llombardsz
En relacioacute amb la formacioacute artiacutestica dAntigoacute la devia dur a terme al taller giroshy
Ftg )2 Alrbullbubulll a Franusc Borrus Crtsl davant Pbulllat
Ralebullgh North Carolbullna Museum
fbullg H
il) joan Mtbullgoacute R~t Prof~ta del retaule d~ Iii V~rg~ deiEsala
Banyoles Monesltr de sant Esteve
b) Atrtbubulll a Francesc Borrassl Prendtment de Crost Barcelona
collecctoacute partiCular
96 llmiddotLUSTRES COETANIS
niacute dels Borrassagrave i va encapccedilalar aquest obrador familiar a causa de la desaparicioacute
de Francesc Borrassagrave el 1425 del seu germagrave Guillem Borrassagrave al voltant de 1428
i del seu fill Jaume Borrassagrave cap a 1431 En aquest entorn cal emplaccedilar uns inicis
en quegrave caldragrave tenir presents pintures com la Flagelmiddotlacioacute (Castres Museacutee Goya) i especialment la de Crist davant de Pilat (North Carolina Museum of Art in
Raleigh) (fig 32) i les del Prendiment de Crist i Calvari (Barcelona colmiddotleccions
particulars) (fig 33)3 Aquestes taules procedents de Girona i atribuiumlbles a Franshy
cesc Borrassagrave estableixen un bon punt de partida en la comprensioacute dels inicis
de Joan Antigoacute La vaporositat formal que omple el volum dels personatges que
integren lescena el caragravecter i la gracilitat i tambeacute lenginy resolutiu soacuten les parshyticularitats que defmeixen el paradigma daquestes pintures les quals no amashy
guen la seva relacioacute amb algunes obres adscrites al Rosselloacute El cagravenon figuratiu
daquestes composicions mostra un diagraveleg important amb el Calvari dun retaule
possiblement dedicat a sant Andreu (Basilea Offentliche Kunstsammulung)
-atribuiumlt al Mestre de Rosselloacute possiblement Arnau Pintor- mitjanccedilant el qual
es pot donar suport a alguns dels deutes que la primera produccioacute de Joan Antigoacute manteacute amb les pintures esmentades5
Meacutes enllagrave degravels contactes de la pintura gironina amb el Rosselloacute dels quals torshy
narem a parlar meacutes endavant resta per avaluar el paper important que molt proshy
bablement va tenir un seguit dartistes gironins que van treballar en els obradors
de Francesc i Lluiacutes Borrassagrave -Mateu Tudoacute o Joan Tagravepies entre altres- fins al punt que sembla que van bescanviar el lloc de treball6
La continuiumltat del taller de Uuiacutes Borrassagrave per part dartistes com Mateu Ortoshy
neda i Jaume Cabrera promou lactivitat dambdoacutes pintors a la proviacutencia de Giroshy
na circumstagravencia que deriva de la desaparicioacute de Francesc Borrassagrave i la necessitat
del seu fill el jove Jaume Borrassagrave datendre des de Barcelona els encagraverrecs picshytograverics que es feien a la Ciutat de lOnyar i el seu entorn7 En aquest sentit destaca
que Mateu Ortoneda pintor de Tarragona es trasllada a Barcelona i contracta el
retaule de la capella de Santa Maria Magdalena de la seu de Girona lany 1428 i
que en aquest acord consta com a testimoni Pere Sarreal pintor que havia estat
aprenent en el darrer obrador de Lluiacutes Borrassagrave8 Daltra banda Jaume Cabrera
que tambeacute apareix relacionat amb Pere Sarreal contracta el 1427 dues pintures per a la proviacutencia de Girona el retaule encarregat per a un veiacute de Sant Joan de les
Abadesses i el de lesgleacutesia dOlot9
Relacionat amb aquest moment destaca el retaule de sant Joan Baptista de
Cabrera de Mar conjunt que forma part daquesta exposicioacute ja que sintetitza les inquietuds artiacutestiques de lobrador pogravestum de Uuiacutes Borrassagrave i esdeveacute el punt de
partida de les dues personalitats artiacutestiques meacutes reeixides del segon periacuteode del
gogravetic internacional la de Bernat Martorell i la de Joan Antigoacute En aquests anys
caldragrave concretar la singularitat de Jaume Borrassagrave i latencioacute especial que la pin-
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 97
tura dAntigoacute va tenir respecte a la de Bernat Martorell vincles que perduraran al
llarg de la carrera artiacutestica de tots dos artiacutefexs Algunes de les obres atribuiumldes al
pseudomestre de Glorieta pintor que vam estudiar juntament amb Rosa Alcoy pensem que cal circumscriure-les dins aquesta ograverbita creativa10
bull
Uns bons exemples dels intercanvis entre Antigoacute i Martorell soacuten les tres taules dedicades a la Mare de Deacuteu en quegrave figuren lAnunciacioacute la Nativitat i la Coronacioacute
de la Mare de Deacuteu (Montreacuteal Museacutee des Beaux-Arts de Montreacuteal colmiddotleccions prishy
vades de Berliacuten i Barcelona) De totes tres pintures la de la Nativitat genera greus
problemes a lhora dadscriure-la a lobrador de Martorell atesos els forts vincles que palesa respecte a la produccioacute dAntigoacute i Borrassagrave especialment pel que fa a
les fisonomies dels personatges representats lret dels de la Mare de Deacuteu En aquesshy
ta escena el blat dispers pel terra toma a posar en evidegravencia el nexe amb Antigoacute11 bull
La incidegravencia dartistes coneixedors de les novetats valencianes en el darrer
obrador de Lluiacutes Borrassagrave - Bernat Despuig (antic Mestre de Badalona) Pere Pellicer i Pere Sarreal entre altres- i els intercanvis esmentats entre els tallers
borrassians de Barcelona i Girona van haver dafavorir la peculiar coneixenccedila Fbullamiddot3-4- Atr~tgtuou Honorat que palesa lobra dAntigoacute en relacioacute amb la produccioacute valenciana El retaule
Borrasst ctlvarbull Colleccbullo partocular de Ja Mare de Deacuteu de lEscala evidencia la influegravencia del llenguatge llevantiacute
mitjanccedilant els motius ornamentals lexshy
pressionisme i la llibertat en la solucioacute
dalgunes figures -especialment les que
formen part dels muntants i en particushy
lar les que donen lesquena a lespectashydor Aquestes peculiaritats apreses per
Mateu Ortoneda a partir del retaule
major de Santes Creus i que formen part
del retaule dedicat a la Mare de Deacuteu que
va pintar per a Solivella podrien avalar aquest artista com un dels possibles creshy
adors que va influir en Antigoacute respecte a
aquestes solucions dorigen llevantiacute Si
fos aixiacute ajudaria a justificar lemplaccedilashy
ment de la Mare de Deacuteu a lesquerra de Crist en lescena de lAscensioacute i la preshy
segravencia de Maria en lescenificacioacute de la
Resurreccioacute de Crist del retaule
banyoliacuteu En tractar tots aquests aspectes
alhora la possible repercussioacute de la pinshy
tura dels germans Serra en la d Antigoacute sembla esvair-se
98 ILmiddot LU ST RE S COETANI S
Els vincles que palesa la darrera produccioacute de Jaume Cabrera en relacioacute amb
els triomfs artiacutestics de Giovannino de Grassi i del seu fill Salomone i tambeacute legravexit
de les propostes daquests mestres en altres agravembits pictograverics -com el del bisbat
de Tortosa don procedia Pere Sarreal- poden esdevenir importants a lhora dashy
tendre la incidegravencia daquesta cultura figurativa en la pintura de Joan Antigoacute13
Malgrat aixograve lartista sap transgredir aquest tipus dinfluegravencies i incorpora en la
seva obra models que procedeixen del moacuten de la miniatura concretament de les
Belles Het4res du duc jean de Berry (Brusselmiddotles Bibliothegraveque Royale Albert Ier
ms no6o) El paper significatiu de la cort de Berry i losmosi que aquest agravembit
fa de les tipologies meacutes captivadores dorigen nograverdic deriven de manera esplegravendishyda en lart dAntigoacute i ofereixen una regraveplica en observar lescena de la Presentacioacute en el Temple del moble pictograveric de Banyolesbull4
La continuiumltat de lobrador dels Borrassagrave de Girona per part de Joan Antigoacute va
haver demparar la formacioacute dHonorat en aquest entorn relacioacute que va anar
meacutes enllagrave ategraves que Caterina Borrassagrave germana dHonorat va casar-se amb Antishy
goacute Dacord amb la nostra opinioacute creiem que aquest enllaccedil es va produir en els inicis dels anys trenta fruit del qual van neacuteixer els pintors Rafael i Miquel Antishy
goacute1S A la degravecada dels anys quaranta Joan Antigoacute devia contreure de nou matrishymoni amb Caterina Vicens germana del
pedrer Bernat Vicens i tia del pintor homogravenim el qual tambeacute va haver de
desenvolupar el primer aprenentatge en
el taller dAntigoacute i Honorat Borrassagrave
Tanmateix el traspagraves de tots dos en els
anys cinquanta va motivar que Vicens
cerqueacutes un perfeccionament al costat de Jaume I luguel
Pel que fa a les obres atribuiumlbles a
Antigoacute i Honorat Borrassagrave a meacutes de la
taula de San Joan Baptista i sant Esteve
que forma part daquesta mostra tambeacute
cal esmentar el Calvari (colmiddotleccioacute privashyda) vinculat per Joseacute i Pitarch a la magrave
dHonorae6 (fig 34) i una pintura en
quegrave es figura larcagravengel sant Gabriel
(Barcelona MNAC) relacionada per
Alcoy amb Antigoacute i Honorae7 (fig 35)
Aquesta estudiosa tambeacute ha proposat atribuir a lobrador de Joan Antigoacute la
Mare de Deacuteu voltada de virtuts (Filadegravel-
Fog lSmiddot Atnbuot a Joan
Antogoacute i Honorat
Borrass1 Sant Gabroel
Barcelona MNAC
A L ENTORN DUN PATRI MON I DISPERS I PERDUT 99
Fog 36 Atrobubulll a Joan Antogoacute o Honorat Borrud
Mare de Deacuteu Nova York Metropolotan Museum
fia Museum of Art) taula que ha estat tradicionalment relacionada amb Bernat
Martorell8
Per la nostra part en una altra ocasioacute ja vam apropar a la magrave daquests pintors dos compartiments duna predelmiddotla en quegrave es representa un Baroacute de Dolors i santa Caterina (custodiats respectivament a Oxford Campion Hall i a Montecarshy
lo colmiddotleccioacute Hans Brantschen) 19(fig 37) Aquestes dues pintures atribuiumldes per Post al Mestre de Sant Quirze i relacionades de manera incorrecta amb el retaule
de Sant Martiacute de Riglos20 van formar part dun bancal del qual es conserva una
taula amb la Mare de Deacuteu (Nova York Metropolitan Museum of Art) (fig 36) i dues meacutes amb les imatges de santa Bagraverbara i sant Joan Evangelista (Nova York
colmiddotleccioacute Ottinger) Cal destacar la proximitat estiliacutestica i formal que hi ha entre
100 llmiddotlUSTRES COETANIS
aquest conjunt de pintures i el catagraveleg dobres relacionat amb Antigoacute i Honorat
En aquest sentit i respecte a la taula dels sants Joan Baptista i Esteve que sexposhy
sa cal destacar que el paisatge amb arbres que sinclou en aquesta obra es repeshy
teix dacord amb les mateixes caracteriacutestiques en diverses de les pintures de
lantiga predelmiddotla les quals tambeacute van ser pintades amb la tegravecnica de tremp i oli sobre fusta Daltra banda els nimbes dalguns dels sants de lantic bancal reproshy
dueixen el mateix model peculiar que mostren les imatges de sant Joan Baptista i
sant Esteve i que tambeacute es poden observar a les taules de Castelloacute dEmpuacuteries
Una taula dun sant bisbe (Cleveland Museum of Art) atribuiumlda amb dubtes
per Bologna al Mestre del Trionfo della Morte 21 palesa coincidegravencies meacutes que notables respecte a les caracteriacutestiques formals i estiliacutestiques desenvolupades en
el retaule de Banyoles (fig 31) En aquest sentit volem destacar que el tractament
mograverbid de les carnacions la mirada clara dels personatges la paleta de colors i
les solucions arquitectograveniques que ofereix la taula de Cleveland soacuten recursos
forccedila sovintejats en lesplegravendid conjunt dedicat a la Mare de Deacuteu de lEscala Tot i que lanagravelisi daquesta obra la desenvolupem en un estudi meacutes ampli dut a terme
conjuntament amb Marta Oriola i que tambeacute inclou el proceacutes de restauracioacute de
la taula avancem la proposta demplaccedilar-la dins la produccioacute de Joan Antigoacute en
un moment no gaire llunyagrave del retaule de lEscala anterior no obstant al del
retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries
Fog 37 A111bu ta joan
Anlosoacute Honorat Borrass1 Baroacute de Dolors i Santa Uacutelenna Oxford Campoon
Hali Montecarlo Hans Brantschen
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 101
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
Ftg )2 Alrbullbubulll a Franusc Borrus Crtsl davant Pbulllat
Ralebullgh North Carolbullna Museum
fbullg H
il) joan Mtbullgoacute R~t Prof~ta del retaule d~ Iii V~rg~ deiEsala
Banyoles Monesltr de sant Esteve
b) Atrtbubulll a Francesc Borrassl Prendtment de Crost Barcelona
collecctoacute partiCular
96 llmiddotLUSTRES COETANIS
niacute dels Borrassagrave i va encapccedilalar aquest obrador familiar a causa de la desaparicioacute
de Francesc Borrassagrave el 1425 del seu germagrave Guillem Borrassagrave al voltant de 1428
i del seu fill Jaume Borrassagrave cap a 1431 En aquest entorn cal emplaccedilar uns inicis
en quegrave caldragrave tenir presents pintures com la Flagelmiddotlacioacute (Castres Museacutee Goya) i especialment la de Crist davant de Pilat (North Carolina Museum of Art in
Raleigh) (fig 32) i les del Prendiment de Crist i Calvari (Barcelona colmiddotleccions
particulars) (fig 33)3 Aquestes taules procedents de Girona i atribuiumlbles a Franshy
cesc Borrassagrave estableixen un bon punt de partida en la comprensioacute dels inicis
de Joan Antigoacute La vaporositat formal que omple el volum dels personatges que
integren lescena el caragravecter i la gracilitat i tambeacute lenginy resolutiu soacuten les parshyticularitats que defmeixen el paradigma daquestes pintures les quals no amashy
guen la seva relacioacute amb algunes obres adscrites al Rosselloacute El cagravenon figuratiu
daquestes composicions mostra un diagraveleg important amb el Calvari dun retaule
possiblement dedicat a sant Andreu (Basilea Offentliche Kunstsammulung)
-atribuiumlt al Mestre de Rosselloacute possiblement Arnau Pintor- mitjanccedilant el qual
es pot donar suport a alguns dels deutes que la primera produccioacute de Joan Antigoacute manteacute amb les pintures esmentades5
Meacutes enllagrave degravels contactes de la pintura gironina amb el Rosselloacute dels quals torshy
narem a parlar meacutes endavant resta per avaluar el paper important que molt proshy
bablement va tenir un seguit dartistes gironins que van treballar en els obradors
de Francesc i Lluiacutes Borrassagrave -Mateu Tudoacute o Joan Tagravepies entre altres- fins al punt que sembla que van bescanviar el lloc de treball6
La continuiumltat del taller de Uuiacutes Borrassagrave per part dartistes com Mateu Ortoshy
neda i Jaume Cabrera promou lactivitat dambdoacutes pintors a la proviacutencia de Giroshy
na circumstagravencia que deriva de la desaparicioacute de Francesc Borrassagrave i la necessitat
del seu fill el jove Jaume Borrassagrave datendre des de Barcelona els encagraverrecs picshytograverics que es feien a la Ciutat de lOnyar i el seu entorn7 En aquest sentit destaca
que Mateu Ortoneda pintor de Tarragona es trasllada a Barcelona i contracta el
retaule de la capella de Santa Maria Magdalena de la seu de Girona lany 1428 i
que en aquest acord consta com a testimoni Pere Sarreal pintor que havia estat
aprenent en el darrer obrador de Lluiacutes Borrassagrave8 Daltra banda Jaume Cabrera
que tambeacute apareix relacionat amb Pere Sarreal contracta el 1427 dues pintures per a la proviacutencia de Girona el retaule encarregat per a un veiacute de Sant Joan de les
Abadesses i el de lesgleacutesia dOlot9
Relacionat amb aquest moment destaca el retaule de sant Joan Baptista de
Cabrera de Mar conjunt que forma part daquesta exposicioacute ja que sintetitza les inquietuds artiacutestiques de lobrador pogravestum de Uuiacutes Borrassagrave i esdeveacute el punt de
partida de les dues personalitats artiacutestiques meacutes reeixides del segon periacuteode del
gogravetic internacional la de Bernat Martorell i la de Joan Antigoacute En aquests anys
caldragrave concretar la singularitat de Jaume Borrassagrave i latencioacute especial que la pin-
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 97
tura dAntigoacute va tenir respecte a la de Bernat Martorell vincles que perduraran al
llarg de la carrera artiacutestica de tots dos artiacutefexs Algunes de les obres atribuiumldes al
pseudomestre de Glorieta pintor que vam estudiar juntament amb Rosa Alcoy pensem que cal circumscriure-les dins aquesta ograverbita creativa10
bull
Uns bons exemples dels intercanvis entre Antigoacute i Martorell soacuten les tres taules dedicades a la Mare de Deacuteu en quegrave figuren lAnunciacioacute la Nativitat i la Coronacioacute
de la Mare de Deacuteu (Montreacuteal Museacutee des Beaux-Arts de Montreacuteal colmiddotleccions prishy
vades de Berliacuten i Barcelona) De totes tres pintures la de la Nativitat genera greus
problemes a lhora dadscriure-la a lobrador de Martorell atesos els forts vincles que palesa respecte a la produccioacute dAntigoacute i Borrassagrave especialment pel que fa a
les fisonomies dels personatges representats lret dels de la Mare de Deacuteu En aquesshy
ta escena el blat dispers pel terra toma a posar en evidegravencia el nexe amb Antigoacute11 bull
La incidegravencia dartistes coneixedors de les novetats valencianes en el darrer
obrador de Lluiacutes Borrassagrave - Bernat Despuig (antic Mestre de Badalona) Pere Pellicer i Pere Sarreal entre altres- i els intercanvis esmentats entre els tallers
borrassians de Barcelona i Girona van haver dafavorir la peculiar coneixenccedila Fbullamiddot3-4- Atr~tgtuou Honorat que palesa lobra dAntigoacute en relacioacute amb la produccioacute valenciana El retaule
Borrasst ctlvarbull Colleccbullo partocular de Ja Mare de Deacuteu de lEscala evidencia la influegravencia del llenguatge llevantiacute
mitjanccedilant els motius ornamentals lexshy
pressionisme i la llibertat en la solucioacute
dalgunes figures -especialment les que
formen part dels muntants i en particushy
lar les que donen lesquena a lespectashydor Aquestes peculiaritats apreses per
Mateu Ortoneda a partir del retaule
major de Santes Creus i que formen part
del retaule dedicat a la Mare de Deacuteu que
va pintar per a Solivella podrien avalar aquest artista com un dels possibles creshy
adors que va influir en Antigoacute respecte a
aquestes solucions dorigen llevantiacute Si
fos aixiacute ajudaria a justificar lemplaccedilashy
ment de la Mare de Deacuteu a lesquerra de Crist en lescena de lAscensioacute i la preshy
segravencia de Maria en lescenificacioacute de la
Resurreccioacute de Crist del retaule
banyoliacuteu En tractar tots aquests aspectes
alhora la possible repercussioacute de la pinshy
tura dels germans Serra en la d Antigoacute sembla esvair-se
98 ILmiddot LU ST RE S COETANI S
Els vincles que palesa la darrera produccioacute de Jaume Cabrera en relacioacute amb
els triomfs artiacutestics de Giovannino de Grassi i del seu fill Salomone i tambeacute legravexit
de les propostes daquests mestres en altres agravembits pictograverics -com el del bisbat
de Tortosa don procedia Pere Sarreal- poden esdevenir importants a lhora dashy
tendre la incidegravencia daquesta cultura figurativa en la pintura de Joan Antigoacute13
Malgrat aixograve lartista sap transgredir aquest tipus dinfluegravencies i incorpora en la
seva obra models que procedeixen del moacuten de la miniatura concretament de les
Belles Het4res du duc jean de Berry (Brusselmiddotles Bibliothegraveque Royale Albert Ier
ms no6o) El paper significatiu de la cort de Berry i losmosi que aquest agravembit
fa de les tipologies meacutes captivadores dorigen nograverdic deriven de manera esplegravendishyda en lart dAntigoacute i ofereixen una regraveplica en observar lescena de la Presentacioacute en el Temple del moble pictograveric de Banyolesbull4
La continuiumltat de lobrador dels Borrassagrave de Girona per part de Joan Antigoacute va
haver demparar la formacioacute dHonorat en aquest entorn relacioacute que va anar
meacutes enllagrave ategraves que Caterina Borrassagrave germana dHonorat va casar-se amb Antishy
goacute Dacord amb la nostra opinioacute creiem que aquest enllaccedil es va produir en els inicis dels anys trenta fruit del qual van neacuteixer els pintors Rafael i Miquel Antishy
goacute1S A la degravecada dels anys quaranta Joan Antigoacute devia contreure de nou matrishymoni amb Caterina Vicens germana del
pedrer Bernat Vicens i tia del pintor homogravenim el qual tambeacute va haver de
desenvolupar el primer aprenentatge en
el taller dAntigoacute i Honorat Borrassagrave
Tanmateix el traspagraves de tots dos en els
anys cinquanta va motivar que Vicens
cerqueacutes un perfeccionament al costat de Jaume I luguel
Pel que fa a les obres atribuiumlbles a
Antigoacute i Honorat Borrassagrave a meacutes de la
taula de San Joan Baptista i sant Esteve
que forma part daquesta mostra tambeacute
cal esmentar el Calvari (colmiddotleccioacute privashyda) vinculat per Joseacute i Pitarch a la magrave
dHonorae6 (fig 34) i una pintura en
quegrave es figura larcagravengel sant Gabriel
(Barcelona MNAC) relacionada per
Alcoy amb Antigoacute i Honorae7 (fig 35)
Aquesta estudiosa tambeacute ha proposat atribuir a lobrador de Joan Antigoacute la
Mare de Deacuteu voltada de virtuts (Filadegravel-
Fog lSmiddot Atnbuot a Joan
Antogoacute i Honorat
Borrass1 Sant Gabroel
Barcelona MNAC
A L ENTORN DUN PATRI MON I DISPERS I PERDUT 99
Fog 36 Atrobubulll a Joan Antogoacute o Honorat Borrud
Mare de Deacuteu Nova York Metropolotan Museum
fia Museum of Art) taula que ha estat tradicionalment relacionada amb Bernat
Martorell8
Per la nostra part en una altra ocasioacute ja vam apropar a la magrave daquests pintors dos compartiments duna predelmiddotla en quegrave es representa un Baroacute de Dolors i santa Caterina (custodiats respectivament a Oxford Campion Hall i a Montecarshy
lo colmiddotleccioacute Hans Brantschen) 19(fig 37) Aquestes dues pintures atribuiumldes per Post al Mestre de Sant Quirze i relacionades de manera incorrecta amb el retaule
de Sant Martiacute de Riglos20 van formar part dun bancal del qual es conserva una
taula amb la Mare de Deacuteu (Nova York Metropolitan Museum of Art) (fig 36) i dues meacutes amb les imatges de santa Bagraverbara i sant Joan Evangelista (Nova York
colmiddotleccioacute Ottinger) Cal destacar la proximitat estiliacutestica i formal que hi ha entre
100 llmiddotlUSTRES COETANIS
aquest conjunt de pintures i el catagraveleg dobres relacionat amb Antigoacute i Honorat
En aquest sentit i respecte a la taula dels sants Joan Baptista i Esteve que sexposhy
sa cal destacar que el paisatge amb arbres que sinclou en aquesta obra es repeshy
teix dacord amb les mateixes caracteriacutestiques en diverses de les pintures de
lantiga predelmiddotla les quals tambeacute van ser pintades amb la tegravecnica de tremp i oli sobre fusta Daltra banda els nimbes dalguns dels sants de lantic bancal reproshy
dueixen el mateix model peculiar que mostren les imatges de sant Joan Baptista i
sant Esteve i que tambeacute es poden observar a les taules de Castelloacute dEmpuacuteries
Una taula dun sant bisbe (Cleveland Museum of Art) atribuiumlda amb dubtes
per Bologna al Mestre del Trionfo della Morte 21 palesa coincidegravencies meacutes que notables respecte a les caracteriacutestiques formals i estiliacutestiques desenvolupades en
el retaule de Banyoles (fig 31) En aquest sentit volem destacar que el tractament
mograverbid de les carnacions la mirada clara dels personatges la paleta de colors i
les solucions arquitectograveniques que ofereix la taula de Cleveland soacuten recursos
forccedila sovintejats en lesplegravendid conjunt dedicat a la Mare de Deacuteu de lEscala Tot i que lanagravelisi daquesta obra la desenvolupem en un estudi meacutes ampli dut a terme
conjuntament amb Marta Oriola i que tambeacute inclou el proceacutes de restauracioacute de
la taula avancem la proposta demplaccedilar-la dins la produccioacute de Joan Antigoacute en
un moment no gaire llunyagrave del retaule de lEscala anterior no obstant al del
retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries
Fog 37 A111bu ta joan
Anlosoacute Honorat Borrass1 Baroacute de Dolors i Santa Uacutelenna Oxford Campoon
Hali Montecarlo Hans Brantschen
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 101
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
niacute dels Borrassagrave i va encapccedilalar aquest obrador familiar a causa de la desaparicioacute
de Francesc Borrassagrave el 1425 del seu germagrave Guillem Borrassagrave al voltant de 1428
i del seu fill Jaume Borrassagrave cap a 1431 En aquest entorn cal emplaccedilar uns inicis
en quegrave caldragrave tenir presents pintures com la Flagelmiddotlacioacute (Castres Museacutee Goya) i especialment la de Crist davant de Pilat (North Carolina Museum of Art in
Raleigh) (fig 32) i les del Prendiment de Crist i Calvari (Barcelona colmiddotleccions
particulars) (fig 33)3 Aquestes taules procedents de Girona i atribuiumlbles a Franshy
cesc Borrassagrave estableixen un bon punt de partida en la comprensioacute dels inicis
de Joan Antigoacute La vaporositat formal que omple el volum dels personatges que
integren lescena el caragravecter i la gracilitat i tambeacute lenginy resolutiu soacuten les parshyticularitats que defmeixen el paradigma daquestes pintures les quals no amashy
guen la seva relacioacute amb algunes obres adscrites al Rosselloacute El cagravenon figuratiu
daquestes composicions mostra un diagraveleg important amb el Calvari dun retaule
possiblement dedicat a sant Andreu (Basilea Offentliche Kunstsammulung)
-atribuiumlt al Mestre de Rosselloacute possiblement Arnau Pintor- mitjanccedilant el qual
es pot donar suport a alguns dels deutes que la primera produccioacute de Joan Antigoacute manteacute amb les pintures esmentades5
Meacutes enllagrave degravels contactes de la pintura gironina amb el Rosselloacute dels quals torshy
narem a parlar meacutes endavant resta per avaluar el paper important que molt proshy
bablement va tenir un seguit dartistes gironins que van treballar en els obradors
de Francesc i Lluiacutes Borrassagrave -Mateu Tudoacute o Joan Tagravepies entre altres- fins al punt que sembla que van bescanviar el lloc de treball6
La continuiumltat del taller de Uuiacutes Borrassagrave per part dartistes com Mateu Ortoshy
neda i Jaume Cabrera promou lactivitat dambdoacutes pintors a la proviacutencia de Giroshy
na circumstagravencia que deriva de la desaparicioacute de Francesc Borrassagrave i la necessitat
del seu fill el jove Jaume Borrassagrave datendre des de Barcelona els encagraverrecs picshytograverics que es feien a la Ciutat de lOnyar i el seu entorn7 En aquest sentit destaca
que Mateu Ortoneda pintor de Tarragona es trasllada a Barcelona i contracta el
retaule de la capella de Santa Maria Magdalena de la seu de Girona lany 1428 i
que en aquest acord consta com a testimoni Pere Sarreal pintor que havia estat
aprenent en el darrer obrador de Lluiacutes Borrassagrave8 Daltra banda Jaume Cabrera
que tambeacute apareix relacionat amb Pere Sarreal contracta el 1427 dues pintures per a la proviacutencia de Girona el retaule encarregat per a un veiacute de Sant Joan de les
Abadesses i el de lesgleacutesia dOlot9
Relacionat amb aquest moment destaca el retaule de sant Joan Baptista de
Cabrera de Mar conjunt que forma part daquesta exposicioacute ja que sintetitza les inquietuds artiacutestiques de lobrador pogravestum de Uuiacutes Borrassagrave i esdeveacute el punt de
partida de les dues personalitats artiacutestiques meacutes reeixides del segon periacuteode del
gogravetic internacional la de Bernat Martorell i la de Joan Antigoacute En aquests anys
caldragrave concretar la singularitat de Jaume Borrassagrave i latencioacute especial que la pin-
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 97
tura dAntigoacute va tenir respecte a la de Bernat Martorell vincles que perduraran al
llarg de la carrera artiacutestica de tots dos artiacutefexs Algunes de les obres atribuiumldes al
pseudomestre de Glorieta pintor que vam estudiar juntament amb Rosa Alcoy pensem que cal circumscriure-les dins aquesta ograverbita creativa10
bull
Uns bons exemples dels intercanvis entre Antigoacute i Martorell soacuten les tres taules dedicades a la Mare de Deacuteu en quegrave figuren lAnunciacioacute la Nativitat i la Coronacioacute
de la Mare de Deacuteu (Montreacuteal Museacutee des Beaux-Arts de Montreacuteal colmiddotleccions prishy
vades de Berliacuten i Barcelona) De totes tres pintures la de la Nativitat genera greus
problemes a lhora dadscriure-la a lobrador de Martorell atesos els forts vincles que palesa respecte a la produccioacute dAntigoacute i Borrassagrave especialment pel que fa a
les fisonomies dels personatges representats lret dels de la Mare de Deacuteu En aquesshy
ta escena el blat dispers pel terra toma a posar en evidegravencia el nexe amb Antigoacute11 bull
La incidegravencia dartistes coneixedors de les novetats valencianes en el darrer
obrador de Lluiacutes Borrassagrave - Bernat Despuig (antic Mestre de Badalona) Pere Pellicer i Pere Sarreal entre altres- i els intercanvis esmentats entre els tallers
borrassians de Barcelona i Girona van haver dafavorir la peculiar coneixenccedila Fbullamiddot3-4- Atr~tgtuou Honorat que palesa lobra dAntigoacute en relacioacute amb la produccioacute valenciana El retaule
Borrasst ctlvarbull Colleccbullo partocular de Ja Mare de Deacuteu de lEscala evidencia la influegravencia del llenguatge llevantiacute
mitjanccedilant els motius ornamentals lexshy
pressionisme i la llibertat en la solucioacute
dalgunes figures -especialment les que
formen part dels muntants i en particushy
lar les que donen lesquena a lespectashydor Aquestes peculiaritats apreses per
Mateu Ortoneda a partir del retaule
major de Santes Creus i que formen part
del retaule dedicat a la Mare de Deacuteu que
va pintar per a Solivella podrien avalar aquest artista com un dels possibles creshy
adors que va influir en Antigoacute respecte a
aquestes solucions dorigen llevantiacute Si
fos aixiacute ajudaria a justificar lemplaccedilashy
ment de la Mare de Deacuteu a lesquerra de Crist en lescena de lAscensioacute i la preshy
segravencia de Maria en lescenificacioacute de la
Resurreccioacute de Crist del retaule
banyoliacuteu En tractar tots aquests aspectes
alhora la possible repercussioacute de la pinshy
tura dels germans Serra en la d Antigoacute sembla esvair-se
98 ILmiddot LU ST RE S COETANI S
Els vincles que palesa la darrera produccioacute de Jaume Cabrera en relacioacute amb
els triomfs artiacutestics de Giovannino de Grassi i del seu fill Salomone i tambeacute legravexit
de les propostes daquests mestres en altres agravembits pictograverics -com el del bisbat
de Tortosa don procedia Pere Sarreal- poden esdevenir importants a lhora dashy
tendre la incidegravencia daquesta cultura figurativa en la pintura de Joan Antigoacute13
Malgrat aixograve lartista sap transgredir aquest tipus dinfluegravencies i incorpora en la
seva obra models que procedeixen del moacuten de la miniatura concretament de les
Belles Het4res du duc jean de Berry (Brusselmiddotles Bibliothegraveque Royale Albert Ier
ms no6o) El paper significatiu de la cort de Berry i losmosi que aquest agravembit
fa de les tipologies meacutes captivadores dorigen nograverdic deriven de manera esplegravendishyda en lart dAntigoacute i ofereixen una regraveplica en observar lescena de la Presentacioacute en el Temple del moble pictograveric de Banyolesbull4
La continuiumltat de lobrador dels Borrassagrave de Girona per part de Joan Antigoacute va
haver demparar la formacioacute dHonorat en aquest entorn relacioacute que va anar
meacutes enllagrave ategraves que Caterina Borrassagrave germana dHonorat va casar-se amb Antishy
goacute Dacord amb la nostra opinioacute creiem que aquest enllaccedil es va produir en els inicis dels anys trenta fruit del qual van neacuteixer els pintors Rafael i Miquel Antishy
goacute1S A la degravecada dels anys quaranta Joan Antigoacute devia contreure de nou matrishymoni amb Caterina Vicens germana del
pedrer Bernat Vicens i tia del pintor homogravenim el qual tambeacute va haver de
desenvolupar el primer aprenentatge en
el taller dAntigoacute i Honorat Borrassagrave
Tanmateix el traspagraves de tots dos en els
anys cinquanta va motivar que Vicens
cerqueacutes un perfeccionament al costat de Jaume I luguel
Pel que fa a les obres atribuiumlbles a
Antigoacute i Honorat Borrassagrave a meacutes de la
taula de San Joan Baptista i sant Esteve
que forma part daquesta mostra tambeacute
cal esmentar el Calvari (colmiddotleccioacute privashyda) vinculat per Joseacute i Pitarch a la magrave
dHonorae6 (fig 34) i una pintura en
quegrave es figura larcagravengel sant Gabriel
(Barcelona MNAC) relacionada per
Alcoy amb Antigoacute i Honorae7 (fig 35)
Aquesta estudiosa tambeacute ha proposat atribuir a lobrador de Joan Antigoacute la
Mare de Deacuteu voltada de virtuts (Filadegravel-
Fog lSmiddot Atnbuot a Joan
Antogoacute i Honorat
Borrass1 Sant Gabroel
Barcelona MNAC
A L ENTORN DUN PATRI MON I DISPERS I PERDUT 99
Fog 36 Atrobubulll a Joan Antogoacute o Honorat Borrud
Mare de Deacuteu Nova York Metropolotan Museum
fia Museum of Art) taula que ha estat tradicionalment relacionada amb Bernat
Martorell8
Per la nostra part en una altra ocasioacute ja vam apropar a la magrave daquests pintors dos compartiments duna predelmiddotla en quegrave es representa un Baroacute de Dolors i santa Caterina (custodiats respectivament a Oxford Campion Hall i a Montecarshy
lo colmiddotleccioacute Hans Brantschen) 19(fig 37) Aquestes dues pintures atribuiumldes per Post al Mestre de Sant Quirze i relacionades de manera incorrecta amb el retaule
de Sant Martiacute de Riglos20 van formar part dun bancal del qual es conserva una
taula amb la Mare de Deacuteu (Nova York Metropolitan Museum of Art) (fig 36) i dues meacutes amb les imatges de santa Bagraverbara i sant Joan Evangelista (Nova York
colmiddotleccioacute Ottinger) Cal destacar la proximitat estiliacutestica i formal que hi ha entre
100 llmiddotlUSTRES COETANIS
aquest conjunt de pintures i el catagraveleg dobres relacionat amb Antigoacute i Honorat
En aquest sentit i respecte a la taula dels sants Joan Baptista i Esteve que sexposhy
sa cal destacar que el paisatge amb arbres que sinclou en aquesta obra es repeshy
teix dacord amb les mateixes caracteriacutestiques en diverses de les pintures de
lantiga predelmiddotla les quals tambeacute van ser pintades amb la tegravecnica de tremp i oli sobre fusta Daltra banda els nimbes dalguns dels sants de lantic bancal reproshy
dueixen el mateix model peculiar que mostren les imatges de sant Joan Baptista i
sant Esteve i que tambeacute es poden observar a les taules de Castelloacute dEmpuacuteries
Una taula dun sant bisbe (Cleveland Museum of Art) atribuiumlda amb dubtes
per Bologna al Mestre del Trionfo della Morte 21 palesa coincidegravencies meacutes que notables respecte a les caracteriacutestiques formals i estiliacutestiques desenvolupades en
el retaule de Banyoles (fig 31) En aquest sentit volem destacar que el tractament
mograverbid de les carnacions la mirada clara dels personatges la paleta de colors i
les solucions arquitectograveniques que ofereix la taula de Cleveland soacuten recursos
forccedila sovintejats en lesplegravendid conjunt dedicat a la Mare de Deacuteu de lEscala Tot i que lanagravelisi daquesta obra la desenvolupem en un estudi meacutes ampli dut a terme
conjuntament amb Marta Oriola i que tambeacute inclou el proceacutes de restauracioacute de
la taula avancem la proposta demplaccedilar-la dins la produccioacute de Joan Antigoacute en
un moment no gaire llunyagrave del retaule de lEscala anterior no obstant al del
retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries
Fog 37 A111bu ta joan
Anlosoacute Honorat Borrass1 Baroacute de Dolors i Santa Uacutelenna Oxford Campoon
Hali Montecarlo Hans Brantschen
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 101
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
tura dAntigoacute va tenir respecte a la de Bernat Martorell vincles que perduraran al
llarg de la carrera artiacutestica de tots dos artiacutefexs Algunes de les obres atribuiumldes al
pseudomestre de Glorieta pintor que vam estudiar juntament amb Rosa Alcoy pensem que cal circumscriure-les dins aquesta ograverbita creativa10
bull
Uns bons exemples dels intercanvis entre Antigoacute i Martorell soacuten les tres taules dedicades a la Mare de Deacuteu en quegrave figuren lAnunciacioacute la Nativitat i la Coronacioacute
de la Mare de Deacuteu (Montreacuteal Museacutee des Beaux-Arts de Montreacuteal colmiddotleccions prishy
vades de Berliacuten i Barcelona) De totes tres pintures la de la Nativitat genera greus
problemes a lhora dadscriure-la a lobrador de Martorell atesos els forts vincles que palesa respecte a la produccioacute dAntigoacute i Borrassagrave especialment pel que fa a
les fisonomies dels personatges representats lret dels de la Mare de Deacuteu En aquesshy
ta escena el blat dispers pel terra toma a posar en evidegravencia el nexe amb Antigoacute11 bull
La incidegravencia dartistes coneixedors de les novetats valencianes en el darrer
obrador de Lluiacutes Borrassagrave - Bernat Despuig (antic Mestre de Badalona) Pere Pellicer i Pere Sarreal entre altres- i els intercanvis esmentats entre els tallers
borrassians de Barcelona i Girona van haver dafavorir la peculiar coneixenccedila Fbullamiddot3-4- Atr~tgtuou Honorat que palesa lobra dAntigoacute en relacioacute amb la produccioacute valenciana El retaule
Borrasst ctlvarbull Colleccbullo partocular de Ja Mare de Deacuteu de lEscala evidencia la influegravencia del llenguatge llevantiacute
mitjanccedilant els motius ornamentals lexshy
pressionisme i la llibertat en la solucioacute
dalgunes figures -especialment les que
formen part dels muntants i en particushy
lar les que donen lesquena a lespectashydor Aquestes peculiaritats apreses per
Mateu Ortoneda a partir del retaule
major de Santes Creus i que formen part
del retaule dedicat a la Mare de Deacuteu que
va pintar per a Solivella podrien avalar aquest artista com un dels possibles creshy
adors que va influir en Antigoacute respecte a
aquestes solucions dorigen llevantiacute Si
fos aixiacute ajudaria a justificar lemplaccedilashy
ment de la Mare de Deacuteu a lesquerra de Crist en lescena de lAscensioacute i la preshy
segravencia de Maria en lescenificacioacute de la
Resurreccioacute de Crist del retaule
banyoliacuteu En tractar tots aquests aspectes
alhora la possible repercussioacute de la pinshy
tura dels germans Serra en la d Antigoacute sembla esvair-se
98 ILmiddot LU ST RE S COETANI S
Els vincles que palesa la darrera produccioacute de Jaume Cabrera en relacioacute amb
els triomfs artiacutestics de Giovannino de Grassi i del seu fill Salomone i tambeacute legravexit
de les propostes daquests mestres en altres agravembits pictograverics -com el del bisbat
de Tortosa don procedia Pere Sarreal- poden esdevenir importants a lhora dashy
tendre la incidegravencia daquesta cultura figurativa en la pintura de Joan Antigoacute13
Malgrat aixograve lartista sap transgredir aquest tipus dinfluegravencies i incorpora en la
seva obra models que procedeixen del moacuten de la miniatura concretament de les
Belles Het4res du duc jean de Berry (Brusselmiddotles Bibliothegraveque Royale Albert Ier
ms no6o) El paper significatiu de la cort de Berry i losmosi que aquest agravembit
fa de les tipologies meacutes captivadores dorigen nograverdic deriven de manera esplegravendishyda en lart dAntigoacute i ofereixen una regraveplica en observar lescena de la Presentacioacute en el Temple del moble pictograveric de Banyolesbull4
La continuiumltat de lobrador dels Borrassagrave de Girona per part de Joan Antigoacute va
haver demparar la formacioacute dHonorat en aquest entorn relacioacute que va anar
meacutes enllagrave ategraves que Caterina Borrassagrave germana dHonorat va casar-se amb Antishy
goacute Dacord amb la nostra opinioacute creiem que aquest enllaccedil es va produir en els inicis dels anys trenta fruit del qual van neacuteixer els pintors Rafael i Miquel Antishy
goacute1S A la degravecada dels anys quaranta Joan Antigoacute devia contreure de nou matrishymoni amb Caterina Vicens germana del
pedrer Bernat Vicens i tia del pintor homogravenim el qual tambeacute va haver de
desenvolupar el primer aprenentatge en
el taller dAntigoacute i Honorat Borrassagrave
Tanmateix el traspagraves de tots dos en els
anys cinquanta va motivar que Vicens
cerqueacutes un perfeccionament al costat de Jaume I luguel
Pel que fa a les obres atribuiumlbles a
Antigoacute i Honorat Borrassagrave a meacutes de la
taula de San Joan Baptista i sant Esteve
que forma part daquesta mostra tambeacute
cal esmentar el Calvari (colmiddotleccioacute privashyda) vinculat per Joseacute i Pitarch a la magrave
dHonorae6 (fig 34) i una pintura en
quegrave es figura larcagravengel sant Gabriel
(Barcelona MNAC) relacionada per
Alcoy amb Antigoacute i Honorae7 (fig 35)
Aquesta estudiosa tambeacute ha proposat atribuir a lobrador de Joan Antigoacute la
Mare de Deacuteu voltada de virtuts (Filadegravel-
Fog lSmiddot Atnbuot a Joan
Antogoacute i Honorat
Borrass1 Sant Gabroel
Barcelona MNAC
A L ENTORN DUN PATRI MON I DISPERS I PERDUT 99
Fog 36 Atrobubulll a Joan Antogoacute o Honorat Borrud
Mare de Deacuteu Nova York Metropolotan Museum
fia Museum of Art) taula que ha estat tradicionalment relacionada amb Bernat
Martorell8
Per la nostra part en una altra ocasioacute ja vam apropar a la magrave daquests pintors dos compartiments duna predelmiddotla en quegrave es representa un Baroacute de Dolors i santa Caterina (custodiats respectivament a Oxford Campion Hall i a Montecarshy
lo colmiddotleccioacute Hans Brantschen) 19(fig 37) Aquestes dues pintures atribuiumldes per Post al Mestre de Sant Quirze i relacionades de manera incorrecta amb el retaule
de Sant Martiacute de Riglos20 van formar part dun bancal del qual es conserva una
taula amb la Mare de Deacuteu (Nova York Metropolitan Museum of Art) (fig 36) i dues meacutes amb les imatges de santa Bagraverbara i sant Joan Evangelista (Nova York
colmiddotleccioacute Ottinger) Cal destacar la proximitat estiliacutestica i formal que hi ha entre
100 llmiddotlUSTRES COETANIS
aquest conjunt de pintures i el catagraveleg dobres relacionat amb Antigoacute i Honorat
En aquest sentit i respecte a la taula dels sants Joan Baptista i Esteve que sexposhy
sa cal destacar que el paisatge amb arbres que sinclou en aquesta obra es repeshy
teix dacord amb les mateixes caracteriacutestiques en diverses de les pintures de
lantiga predelmiddotla les quals tambeacute van ser pintades amb la tegravecnica de tremp i oli sobre fusta Daltra banda els nimbes dalguns dels sants de lantic bancal reproshy
dueixen el mateix model peculiar que mostren les imatges de sant Joan Baptista i
sant Esteve i que tambeacute es poden observar a les taules de Castelloacute dEmpuacuteries
Una taula dun sant bisbe (Cleveland Museum of Art) atribuiumlda amb dubtes
per Bologna al Mestre del Trionfo della Morte 21 palesa coincidegravencies meacutes que notables respecte a les caracteriacutestiques formals i estiliacutestiques desenvolupades en
el retaule de Banyoles (fig 31) En aquest sentit volem destacar que el tractament
mograverbid de les carnacions la mirada clara dels personatges la paleta de colors i
les solucions arquitectograveniques que ofereix la taula de Cleveland soacuten recursos
forccedila sovintejats en lesplegravendid conjunt dedicat a la Mare de Deacuteu de lEscala Tot i que lanagravelisi daquesta obra la desenvolupem en un estudi meacutes ampli dut a terme
conjuntament amb Marta Oriola i que tambeacute inclou el proceacutes de restauracioacute de
la taula avancem la proposta demplaccedilar-la dins la produccioacute de Joan Antigoacute en
un moment no gaire llunyagrave del retaule de lEscala anterior no obstant al del
retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries
Fog 37 A111bu ta joan
Anlosoacute Honorat Borrass1 Baroacute de Dolors i Santa Uacutelenna Oxford Campoon
Hali Montecarlo Hans Brantschen
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 101
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
Els vincles que palesa la darrera produccioacute de Jaume Cabrera en relacioacute amb
els triomfs artiacutestics de Giovannino de Grassi i del seu fill Salomone i tambeacute legravexit
de les propostes daquests mestres en altres agravembits pictograverics -com el del bisbat
de Tortosa don procedia Pere Sarreal- poden esdevenir importants a lhora dashy
tendre la incidegravencia daquesta cultura figurativa en la pintura de Joan Antigoacute13
Malgrat aixograve lartista sap transgredir aquest tipus dinfluegravencies i incorpora en la
seva obra models que procedeixen del moacuten de la miniatura concretament de les
Belles Het4res du duc jean de Berry (Brusselmiddotles Bibliothegraveque Royale Albert Ier
ms no6o) El paper significatiu de la cort de Berry i losmosi que aquest agravembit
fa de les tipologies meacutes captivadores dorigen nograverdic deriven de manera esplegravendishyda en lart dAntigoacute i ofereixen una regraveplica en observar lescena de la Presentacioacute en el Temple del moble pictograveric de Banyolesbull4
La continuiumltat de lobrador dels Borrassagrave de Girona per part de Joan Antigoacute va
haver demparar la formacioacute dHonorat en aquest entorn relacioacute que va anar
meacutes enllagrave ategraves que Caterina Borrassagrave germana dHonorat va casar-se amb Antishy
goacute Dacord amb la nostra opinioacute creiem que aquest enllaccedil es va produir en els inicis dels anys trenta fruit del qual van neacuteixer els pintors Rafael i Miquel Antishy
goacute1S A la degravecada dels anys quaranta Joan Antigoacute devia contreure de nou matrishymoni amb Caterina Vicens germana del
pedrer Bernat Vicens i tia del pintor homogravenim el qual tambeacute va haver de
desenvolupar el primer aprenentatge en
el taller dAntigoacute i Honorat Borrassagrave
Tanmateix el traspagraves de tots dos en els
anys cinquanta va motivar que Vicens
cerqueacutes un perfeccionament al costat de Jaume I luguel
Pel que fa a les obres atribuiumlbles a
Antigoacute i Honorat Borrassagrave a meacutes de la
taula de San Joan Baptista i sant Esteve
que forma part daquesta mostra tambeacute
cal esmentar el Calvari (colmiddotleccioacute privashyda) vinculat per Joseacute i Pitarch a la magrave
dHonorae6 (fig 34) i una pintura en
quegrave es figura larcagravengel sant Gabriel
(Barcelona MNAC) relacionada per
Alcoy amb Antigoacute i Honorae7 (fig 35)
Aquesta estudiosa tambeacute ha proposat atribuir a lobrador de Joan Antigoacute la
Mare de Deacuteu voltada de virtuts (Filadegravel-
Fog lSmiddot Atnbuot a Joan
Antogoacute i Honorat
Borrass1 Sant Gabroel
Barcelona MNAC
A L ENTORN DUN PATRI MON I DISPERS I PERDUT 99
Fog 36 Atrobubulll a Joan Antogoacute o Honorat Borrud
Mare de Deacuteu Nova York Metropolotan Museum
fia Museum of Art) taula que ha estat tradicionalment relacionada amb Bernat
Martorell8
Per la nostra part en una altra ocasioacute ja vam apropar a la magrave daquests pintors dos compartiments duna predelmiddotla en quegrave es representa un Baroacute de Dolors i santa Caterina (custodiats respectivament a Oxford Campion Hall i a Montecarshy
lo colmiddotleccioacute Hans Brantschen) 19(fig 37) Aquestes dues pintures atribuiumldes per Post al Mestre de Sant Quirze i relacionades de manera incorrecta amb el retaule
de Sant Martiacute de Riglos20 van formar part dun bancal del qual es conserva una
taula amb la Mare de Deacuteu (Nova York Metropolitan Museum of Art) (fig 36) i dues meacutes amb les imatges de santa Bagraverbara i sant Joan Evangelista (Nova York
colmiddotleccioacute Ottinger) Cal destacar la proximitat estiliacutestica i formal que hi ha entre
100 llmiddotlUSTRES COETANIS
aquest conjunt de pintures i el catagraveleg dobres relacionat amb Antigoacute i Honorat
En aquest sentit i respecte a la taula dels sants Joan Baptista i Esteve que sexposhy
sa cal destacar que el paisatge amb arbres que sinclou en aquesta obra es repeshy
teix dacord amb les mateixes caracteriacutestiques en diverses de les pintures de
lantiga predelmiddotla les quals tambeacute van ser pintades amb la tegravecnica de tremp i oli sobre fusta Daltra banda els nimbes dalguns dels sants de lantic bancal reproshy
dueixen el mateix model peculiar que mostren les imatges de sant Joan Baptista i
sant Esteve i que tambeacute es poden observar a les taules de Castelloacute dEmpuacuteries
Una taula dun sant bisbe (Cleveland Museum of Art) atribuiumlda amb dubtes
per Bologna al Mestre del Trionfo della Morte 21 palesa coincidegravencies meacutes que notables respecte a les caracteriacutestiques formals i estiliacutestiques desenvolupades en
el retaule de Banyoles (fig 31) En aquest sentit volem destacar que el tractament
mograverbid de les carnacions la mirada clara dels personatges la paleta de colors i
les solucions arquitectograveniques que ofereix la taula de Cleveland soacuten recursos
forccedila sovintejats en lesplegravendid conjunt dedicat a la Mare de Deacuteu de lEscala Tot i que lanagravelisi daquesta obra la desenvolupem en un estudi meacutes ampli dut a terme
conjuntament amb Marta Oriola i que tambeacute inclou el proceacutes de restauracioacute de
la taula avancem la proposta demplaccedilar-la dins la produccioacute de Joan Antigoacute en
un moment no gaire llunyagrave del retaule de lEscala anterior no obstant al del
retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries
Fog 37 A111bu ta joan
Anlosoacute Honorat Borrass1 Baroacute de Dolors i Santa Uacutelenna Oxford Campoon
Hali Montecarlo Hans Brantschen
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 101
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
Fog 36 Atrobubulll a Joan Antogoacute o Honorat Borrud
Mare de Deacuteu Nova York Metropolotan Museum
fia Museum of Art) taula que ha estat tradicionalment relacionada amb Bernat
Martorell8
Per la nostra part en una altra ocasioacute ja vam apropar a la magrave daquests pintors dos compartiments duna predelmiddotla en quegrave es representa un Baroacute de Dolors i santa Caterina (custodiats respectivament a Oxford Campion Hall i a Montecarshy
lo colmiddotleccioacute Hans Brantschen) 19(fig 37) Aquestes dues pintures atribuiumldes per Post al Mestre de Sant Quirze i relacionades de manera incorrecta amb el retaule
de Sant Martiacute de Riglos20 van formar part dun bancal del qual es conserva una
taula amb la Mare de Deacuteu (Nova York Metropolitan Museum of Art) (fig 36) i dues meacutes amb les imatges de santa Bagraverbara i sant Joan Evangelista (Nova York
colmiddotleccioacute Ottinger) Cal destacar la proximitat estiliacutestica i formal que hi ha entre
100 llmiddotlUSTRES COETANIS
aquest conjunt de pintures i el catagraveleg dobres relacionat amb Antigoacute i Honorat
En aquest sentit i respecte a la taula dels sants Joan Baptista i Esteve que sexposhy
sa cal destacar que el paisatge amb arbres que sinclou en aquesta obra es repeshy
teix dacord amb les mateixes caracteriacutestiques en diverses de les pintures de
lantiga predelmiddotla les quals tambeacute van ser pintades amb la tegravecnica de tremp i oli sobre fusta Daltra banda els nimbes dalguns dels sants de lantic bancal reproshy
dueixen el mateix model peculiar que mostren les imatges de sant Joan Baptista i
sant Esteve i que tambeacute es poden observar a les taules de Castelloacute dEmpuacuteries
Una taula dun sant bisbe (Cleveland Museum of Art) atribuiumlda amb dubtes
per Bologna al Mestre del Trionfo della Morte 21 palesa coincidegravencies meacutes que notables respecte a les caracteriacutestiques formals i estiliacutestiques desenvolupades en
el retaule de Banyoles (fig 31) En aquest sentit volem destacar que el tractament
mograverbid de les carnacions la mirada clara dels personatges la paleta de colors i
les solucions arquitectograveniques que ofereix la taula de Cleveland soacuten recursos
forccedila sovintejats en lesplegravendid conjunt dedicat a la Mare de Deacuteu de lEscala Tot i que lanagravelisi daquesta obra la desenvolupem en un estudi meacutes ampli dut a terme
conjuntament amb Marta Oriola i que tambeacute inclou el proceacutes de restauracioacute de
la taula avancem la proposta demplaccedilar-la dins la produccioacute de Joan Antigoacute en
un moment no gaire llunyagrave del retaule de lEscala anterior no obstant al del
retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries
Fog 37 A111bu ta joan
Anlosoacute Honorat Borrass1 Baroacute de Dolors i Santa Uacutelenna Oxford Campoon
Hali Montecarlo Hans Brantschen
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 101
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
aquest conjunt de pintures i el catagraveleg dobres relacionat amb Antigoacute i Honorat
En aquest sentit i respecte a la taula dels sants Joan Baptista i Esteve que sexposhy
sa cal destacar que el paisatge amb arbres que sinclou en aquesta obra es repeshy
teix dacord amb les mateixes caracteriacutestiques en diverses de les pintures de
lantiga predelmiddotla les quals tambeacute van ser pintades amb la tegravecnica de tremp i oli sobre fusta Daltra banda els nimbes dalguns dels sants de lantic bancal reproshy
dueixen el mateix model peculiar que mostren les imatges de sant Joan Baptista i
sant Esteve i que tambeacute es poden observar a les taules de Castelloacute dEmpuacuteries
Una taula dun sant bisbe (Cleveland Museum of Art) atribuiumlda amb dubtes
per Bologna al Mestre del Trionfo della Morte 21 palesa coincidegravencies meacutes que notables respecte a les caracteriacutestiques formals i estiliacutestiques desenvolupades en
el retaule de Banyoles (fig 31) En aquest sentit volem destacar que el tractament
mograverbid de les carnacions la mirada clara dels personatges la paleta de colors i
les solucions arquitectograveniques que ofereix la taula de Cleveland soacuten recursos
forccedila sovintejats en lesplegravendid conjunt dedicat a la Mare de Deacuteu de lEscala Tot i que lanagravelisi daquesta obra la desenvolupem en un estudi meacutes ampli dut a terme
conjuntament amb Marta Oriola i que tambeacute inclou el proceacutes de restauracioacute de
la taula avancem la proposta demplaccedilar-la dins la produccioacute de Joan Antigoacute en
un moment no gaire llunyagrave del retaule de lEscala anterior no obstant al del
retaule de sant Miquel de Castelloacute dEmpuacuteries
Fog 37 A111bu ta joan
Anlosoacute Honorat Borrass1 Baroacute de Dolors i Santa Uacutelenna Oxford Campoon
Hali Montecarlo Hans Brantschen
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 101
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
Fbullampmiddot 3amp ~on Mestre de Pubulliexclcerd~ M~rltrt de sant
Jo~n Evancelbullsta Barcelona MNAC
Ftg 39 ~on Mestre de Puoiexcliexclcerd~ Somno de sant Joan Ev~ncehsta a lolla de
Patmos Barcelono MNAC
Ets SoLAgrave 1 ELS OBRADORS DE PuiGCERDAgrave
Un altre artista que tambeacute cal tenir present en lavaluacioacute de lobrador dAntigoacute
i Honorat Borrassagrave eacutes Ramon Solagrave I Aquest pintor va comenccedilar a contractar obres
pictograveriques de nou arran del traspagraves de tots dos mestres incidegravencia que indica que va treballar amb ells i que a causa de la seva desaparicioacute va insta]middot lar el seu
propi taller Aguesta quumlestioacute sembla ser corroborada pel fet que Solagrave I va contracshy
tar de bell nou algunes de les pintures que Honorat Borrassagrave no va poder enllestir
a causa de la mort com eacutes el cas del retaule de Juiagrave22bull Malauradament no sha
conservat cap obra documentada que faci referegravencia a la seva pintura tot i que els
contactes que va mantenir amb Antigoacute i Honorat Borrassagrave fan pensar en algun
tipus de vinculacioacute estiliacutestica Relacionat amb Honorat el 1446 iacute amb Solagrave I el
1447 tambeacute sha de tenir present Martiacute Uuc pintor que a ledat de setze anys va signar com a aprenent en el taller de Francesc Bergegraves per un periacuteode de dos anys
i mig contracte que va ser avalat per Ramon Solagrave 123
Quant a Ramon Solagrave 11 fill de Ramon Solagrave I sha de tenir present que devia
neacuteixer a comenccedilament de la degravecada dels anys trenta circumstagravencia que fa vershysemblant que sinicieacutes artiacutesticament a lobrador dAntigoacute i Borrassagrave14 En el testashy
ment de Ramon Solagrave I atorgat el 1459 sindica que el seu fill Ramon era casat i que ja tenia descendegravencia raoacute per la qual pensem que devia tenir gairebeacute vint-ishy
cinc anys en morir Honorat Borrassagrave25 Cal destacar que en la redaccioacute de les
102 ILmiddotLUSTRES COETANIS
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
I
darreres voluntats de Solagrave I va actuar com a testimoni el pintor Martiacute Pagegraves26
Tambeacute dins el panorama artiacutestic gironiacute dels anys cinquanta cal recordar la presegravencia de Pere Escaparra a la capital de la Cerdanya en un moment forccedila proshy
per al de la realitzacioacute del retaule dels sants Joan Baptista i Esteve pintat per Antishy
goacute i Borrassagrave27 Lactivitat pictograverica dEscaparra a Puigcerdagrave lloc on apareix com a
veiacute el 446 podria estar relacionada amb dues taules dedicades a sant Joan Evanshy
gelista (Barcelona MNAC) (figs 38 i 39) les quals devien ser pintades en aquesshytes dates i palesen concurregravencies amb Bernat Martorell i tambeacute amb Arnau
Gassies28 Altres dues taules dedicades a sant Miquel i santa Eulagravelia (Dijon
Museacutee des Beaux Arts) (fig 40) palesen una relacioacute important amb les pintures
del MNAC especialment amb la taula del somni de sant Joan Evangelista2 9
Aquestes dues obres atribuiumldes per Post amb dubtes a Pere Garcia de Benavarri
ofereixen concomitagravencies notables que afecten les tipologies figuratives i el planshytejament paisatgiacutestic desenvolupat rere de les figures dels benaurats circumstagravenshy
cies que estableixen un diagraveleg amb lesmentada taula del somni de sant Joan
Evangelista del MNAC tot i que les de Dijon devien ser dutes a terme anys meacutes tard3deg
Des del punt de vista iconogragravefic les escenes del desestructurat retaule de sant
Joan Evangelista de Puigcerdagrave soacuten forccedila similars respecte a les composicions del conjunt homogravenim de lesgleacutesia de Palau del Vidre mentre que estiliacutesticament
cal remarcar algunes afinitats amb Amau Gassies pintor valenciagrave resident a Per-
Fig 40 Atflbuiumlt al Segon Mestre de Pu1gcerdt
Santa Eulagravelia i sant
Miquel Diiexclon Muslaquo
des Beaux Arts
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 103
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
Fig 41 Taller dels Sol1 i M1quel Rov~ra Decopbulltacioacute de sant joan Baptista i miracle de sant Joan Eviexcliexclngehsta Aqu1sgri Swermont Ludwbullg Museum
pinyagrave de manera definitiva a partir dels anys quaranta3 Uuny de lelevada qualishy
tat artiacutestica de la darrera produccioacute dAntigoacute i Honorat Borrassagrave farem notar que
la solucioacute peculiar dels nimbes que caracteritza el catagraveleg dobres adscrits a
aquests dos pintors tambeacute eacutes present en el retaule de sant Miquel i sant Hipogravelit de
Palau del Vidre -obra contractada a Arnau Gassies el1454- i que la imatge de Crist en el retaule de sant Joan Evangelista daquesta mateixa localitat es mostra deutora de la dels dos pintors gironins3~
Dins una cultura figurativa molt propera cal emplaccedilar dues pintures que
devien formar part dun retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelisshy
ta Ens referim a dues taules en quegrave es representa la decapitacioacute de sant Joan Bapshytista i el banquet dHerodes i sant Joan Evangelista davant Domiziagrave amb la copa
104 ILmiddotLUSTRES COETANIS
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
Fog 42 Retaule de sont Moquel Ovoedo Mu~ de Bellas Artt1 de Astunas
A LEN TORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT 105
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
enverinada (Aquisgragrave Swermont Ludwig Museum)33 (fig 41) Els punts de conshytacte daquestes obres amb les pintures de Puigcerdagrave conservades en el MNAC i amb algunes de les produccions atribuiumldes als Solagrave podrien esdevenir una altra coordenada a lhora dapropar-nos al llenguatge pictograveric gironiacute que doacutena els seus
fruits a redoacutes de lobrador dAntigoacute i Borrassagrave al qual Berg Sobreacute vincula ambshy
dues taulesH Segons el nostre parer i sense desestimar el nexe amb Girona no
creiem plausible latribucioacute a Antigoacute i Honorat ategraves que les pintures sallunyen de lesquema visual meacutes conegut daquests mestres i perquegrave lautor denota que va
conegraveixer de prop els models compositius conreats a Barcelona en els anys cinshy
quanta degravecada en quegrave van morir Antigoacute i Honorat Borrassagrave Tenint en compte
aquesta circumstagravencia i sense gaires meacutes referegravencies potser caldragrave ponderar lashy
rribada de Miquel Rovira a lagravembit gironiacute i la seva incidegravencia en el taller dels Solagrave moment en quegrave duien a terme el retaule dels sants Joan Baptista i Joan Evangelisshy
ta de lesgleacutesia parroquial de Foixagrave35 En aquest sentit lelevada valoracioacute econograveshy
mica daquest moble podria tenir relacioacute amb les mides dels compartiments conservats en el Swermont Ludwig Museum cada un dels quals amida 1m x 05 m aprox Pel que fa a la tegravecnica emprada les taules van ser pintades amb oli i
trempprocediment que devia conegraveixer Ramon Solagrave I si es teacute en compte la meacutes
que probable colmiddotlaboracioacute amb Antigoacute i sobretot amb Honorat Borrassagrave mestres
que coneixien la tegravecnica mixta A les obres atribuiumldes a Ramon Solagrave 11 de les quals la majoria formen part
del Museu de la Catedral de Girona ja vam proposar afegir una pintura vincushy
lada al pas de Ramon Solagrave 11 per Barcelona anys en quegrave va conegraveixer de prop la
pintura dAntoine de Lonhy i de Jaume Huguet Es tracta de la taula de la Mare
de Deacuteu (Oviedo Museo de Bellas Artes de Asturias) procedent de la Colmiddotleccioacute Masaveu36 (fig 42) En aquest mateix entorn tambeacute cal ponderar la intervencioacute
de lartista en les pintures del retaule de Pertegaz obra contractada a Jaume
Huguet37
Finalment i tambeacute com a proposta creiem convenient ponderar la possible
relacioacute del retaule de sant Miquel que es conserva en el Museo de Asturias proceshy
dent de la Colmiddotleccioacute Masaveu amb la pintura gironina-rossellonesa38 Meacutes enllagrave de les coincidegravencies de tipus iconogragravefic que es poden establir amb altres conshyjunts de la Catalunya Nord dedicats a larcagravengel especialment el de Palau del
Vidre pintat per Arnau Gassies destaquem entre altres lemplaccedilament del punt
de mira baix en la solucioacute de les composicions lestilitzacioacute i la fragilitat de les
figures especialment apreciable en el Baroacute de Dolors i la Mare de Deacuteu de la preshy
delmiddotla les quals sintonitzen amb algunes de les delicades imatges del conjunt
banyoliacute tot i que no assoleix lexquisida qualitat artiacutestica daquest darrer retaule
106 llmiddotlUSTRES COETANIS
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
Vid Freixas 1979 Putol 1988-1989 ~33-255 1 ld 1994 45middot79middot Pel que fa a la incidegravencia dels Limbourg vfd Berg 1975 Vid lanagravelisi del retaule de Banyoles a Molina 1992 292-293 i I d 1997 (1) 197bull204shy Vid Ruiz i Quesada 1997 (1) 71 Pel que fa a Francesc Borrassagrave vid Ru1z 1 Quesada 2000 (1) 136-145 ~ Les dades econogravemiques que hem obtmgut relatives a la ptnlura de Francesc Borrass~ soacuten bastanl aclaridores respecte a lacshy
ceptacioacute que devia 1enir la seva obra Aquesta informacioacute emplaccedila la produccioacute feta per Francesc com la meacutes preuada que es
fcia des de G1ronlta en el pentildeode gogravehc del primer mlermCJonal vid Ruiz 1 Quesada 1999 (3) 464middot465
I Vid Ruiz i Quesada 1998 () 184middot187 6 VId supra n 4middot 582-588 Quant a lactivitat de diversos pin1ors a lEmpordagrave viacuted Pujol 1988-1989 2))middot255middot ld 1994 4579 1 ld (en premsa)
El8 dabril de 1427Jaume Borns~ va ator~ poders des de Barcelona als seus ondes Pere 1 Asbert Soms~ vfd MltadureU
1949-1952middot VIII doc 277 En aquestl escriptura Jaume Borrassagrave consta com a pinlor de Girona filius Francici Borraiexcla quonshydam dicte civilalisraquo i era meacutes gran de 18 anys i meacutes petit de ~s-
a Vid Ruiz I Quesada 1998 (2) 53-96
Vid MadureU 1950 doc 337 i MadureU 1949-1952 X doc 711 bullbull Per a algunes de les conclusions vfd Alcoy 1998 253-255middot 11 Quant a la incidegravencia de Martorell en altres obradors giromns desucarem que la Vltgl de lAnunciacioacute del deSltlparegut
rltaule de la Mare de ~ de Puacutebol eacutes forccedila propera a la de la tlula de lAnunciacioacute dl Montrlal a la qul sinclou ln d f ol 145 del SalllnmiddotUibredHores (Barcelona AHCB ms A-398) 1 a la del retaule de sant M1quel de la Pobla de Ceacutervoles obres atrishy
buides a Semal Martorell Pel que fa al retaule de la Mare de Deacuteu de Puacutebol vid Calzada 1978 63-69 u Quant a la prlSegravenCI3 de la Mare de Deacuteu en lescena de la ResurrecCIOacute de Crist ln l~mbit catal~ v1d Akoy 198+
1Vid Calvo 1995 Alcoy amp Ruiz 2000 )81-401 Ruiz i Quesada 1997 (~) IJOIJ-4 1Alcoy 1998 ~55-257 4 VId Berg 1975
bullI Lany 1455middot Rafael Antigoacute fill de Joan Antigoacute va vendre una casa qul havia estat propietat dl la seva mare Caterina la qual confrontava amb una altra dll pmtor Honorat Borras~ (AHC Girona 1 vol 440) Dacord amb aquest text Rafael era l~
reu universal del testament de la seva mare atorga11any 1440 El fet que la casa de Ca1erina estigueacutes al costat de la dHonorat
Borrassagrave fa pensar que la mare de Rafael i del seu germagrave Miquel era en realitat Calcrina Borras~ i no Caterina Vicens com
sha dit en alguna ocasioacute meacutes si es t~ ln comple que segons Plrl Freucas lany 14p Caterina Vicens era Y1va Aixl doncs
Joan Antigoacute es va casar pnmer amb Calerina Borras~ i van temr dos fills Rafael i Miquel Antigoacute quelany 1455 tenien vmtshy
ImiddotUn i disset anys referegravencia que ens informa que van neacuteixer cap a 1434 i 1438 respectivament Amb data 13 doctubre de 1458 Miquel Antigoacute va redactar estament 1 va nomenar Bernat Vicens pintor de Girona hereu universal En aquest documenl
sindica que Bernat Vicens era cos germagrave Obrinus de M1quel Antigoacute (AHG G~ronlta 8 vol 751middot TanmateiX lany 465 data
del codicil testamentari del pedrer Semat Vicens Miquel Antigoacute era viu encara vld Ruiz i Quesada 2000 (2) 12-13 i 36
6 VId una reproduccioacute a Post 1947 855 fig 362 i Massot 1996
Vid Alcoy 1997 (l) 177
1 Vid Alcoy 1998 296 Quant a la vmculacioacute a Martorell vid Grizzard 1982
9 Ruiz i Quesada 1998 (1) 439middot La taula que es conserva a Monlecarlo procedia de la col-leccioacute dc Thomas llarris i va ser
venuda per Christies el 1980
bull Vid Post 1938 ~Jo-2)4 1 Naval 1999 144-145 Quant al retaule de San Marti de R1glosla taula central es conserva al Museu
Nacional dArt de Catalunya (MNACMAC 435~)
Vid Bologna 1977 28 figs 23 i 24 El relaule de Juiagrave contractat inioalment a Honorat Borrassagrave va ser pactal de nou ~r Ramon Solagrave I vld Clara 1987 1p i
FrellCas 1997 (2) 205
I Vid RUIZ I Quesada 200) 55middot
Josep Gudiol i Santilgo Alcolea ja van suposar que el n31Xement de Ramon Solagrave li havia de ser entre 431 i 1~ i que la diferegravencia dedat amb el seu germl nascut el1445middot devia ser nolable vfd Cudiol amp Alcolea 1986 181
bull1 Vid Ruiz i Quesada aooo (2) 14 Altres propostes a Freixas 1983 184middot185 i 331 1 Viacutector 997middot 177
6 MadureU esmenta aquest artista amb el nom de Mariagrave vfd Madurell1949-195l VIl reg 405
7 Elt8 de marccedil de 144)middot Pere Escaparra apareix a Barcelona relacionat amb Semat Martorell en um escnptura en quegrave tots
dos van actuar com a tesumonis Y1d Duran i Sanpere 1975 122 reg 44middot s A partir de lany 1465 Escaparra apareix documentat a Perpinyagrave on rep lencagraverrec dun retaule dedicat a sant Joan per a
lesgleacutesia dlila i el 1472 el dun con1unt dedical a la Mare de Deacuteu per a lesgleacutesia de Rodeacutes Vld Durliat 1954 n8 Quant a
ltlgt pmtures vid Ruiz 1 Quesada 1999 (t)
9 Vid Post 1938 296 fig 96 tbull Aquest tractament del paisatge tambeacute es pot apreciar en la Taula de santa Margarida i el drac dc la Catedral dElna obra atrishy
buida a Arnau Gassies vfd Gudiol amp Alcolea 1986 156 nlm 458 fig 765 Vid el recull de les noticies relatJVes a Armu Gassies a Gudiol amp Alcolea 1986 155 i 156
Vid Gudiol amp Alcolea 1986 156 nuacutem 457middot fig 761-763
u VId Ruiz i Quesada 1999 (2) 128middot129 14 El 1997 vaig poder desenvolupar un primer apropament a aquestes pmtures arran duna consulta feta pel Dr Thomas
Fusenig vfd Fusenig 2000
A LENTORN DUN PATRIMONI DISPERS I PERDUT ELS OBRADORS PICTOgraveRICS GIRONINS DEL DARRER GOgraveTIC 107
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-
n Quant al retaule diexclo Fortiagrave Viacuted Freixas 198 doc LVII i LVIII Lany 145 tot JUSt dcprt-s de la mon de Bernat Manorell cons~ que M1quel Rovira era a Castelloacute dEmpuacuteries moment en qu~ e- va fer drrcc dwu comanda que havia deixat inacashy
bada ellteu germagrave Pere Joan Rovira vid Pujol (en premsa) nnmate1x M1qud Rov1ra no toma a ltortir documentll fins a lany
1461 moment en qu~ signa un contracte dassociaciOacute amb Ramon Sol~ I A ~n1r daqutlgtU notiacutecia 1 del matrimoruacute de Miquel
amb Caterina filla de Solagrave I podem suposar que ambdoacutes artistes ja col middot laboracm amb anterion~L Lembullgracioacute de molts pmshy
tors g1ronms a Barcelona en morir Ramon Sol~ I el 1462 podria tgtS~r relac1onada amb la olunut de conegraveixer de prop les
no propotes conreades a ta Ciutat Comtal en aquests an)s en ltlgt qualbull M1qutl Rov1ra podia haer pamciacute~L En aquesta d1reccioacute es podria interpretar que fos preciacutesament Miquel RoVIra 1no Ramon Solagrave li qw avaks a Esteoe So~ per ingressar a
lobrador de jaume Huguet el1467
bullbull Vid Rwz 1 Quesada 2ooo (2) bulls-bull6 1 Vid Alcoy amp Beseran bull99middot 35-53 i Ruiz i Quesada 2000 (2) 15middot16 1~ Vid Cud1ol amp Alcolea 1986 bull4o nuacutem 422 fig 7 i Peacutern S~nche2 bull999middot ao i 21
108 ILmiddotLUSTRES COETANIS
- img455
- img456
- img457
- img458
- img459
- img460
- img461
- img462
- img463
- img464
- img465
- img466
- img467
- img468
- img469
-