factors de risc i de protecció a l’escola...factors de risc i de protecció a l’escola aquest...

Factors de risc i de proteccióa l’escola

Aquest treball s’ha realitzant gràcies a una llicència per estudis concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.:3926 de 16.7.2003)

Adela Gallardo García Santa Coloma de Gramenet, 17 de gener 2008

ATENCIÓ EDUCATIVA PER ALUMNAT AMB NEE ASSOCIADES A TRASTORNS DE LA PERSONALITAT I/O LA CONDUCTA

Factors de risc i de proteccióAdela Gallardo

2

PRESENTACIPRESENTACIÓÓ

• MARC PSICOPEDAGÒGIC: IDEES PONT

• FACTORS DE RISC I DE PROTECCIÓ

• L’ESCOLA: ÀMBIT DE DESENVOLUPAMENT

Què passa a l’escola amb l’alumnat que porta el malestar emocional a la motxilla?


3

ÀÀMBITS DE DESENVOLUPAMENTMBITS DE DESENVOLUPAMENT

Els canvisEls canvis vertiginosos en la nostra societat de la informació, la globalització i la multiculturalitat influeixen als alumnes, les famílies i els centres educatius generen canvis de referents:

•Relacionals•Comunicatius •Valors •Sentit espai/temps•Necessitats : vulnerabilitats/potencialitats

Els Els ààmbits de desenvolupamentmbits de desenvolupament:

L’àmbit com la delimitació d’un espai caracteritzat per les activitats, les interaccions i els rols, que influeixen i modulen de forma significativa el desenvolupament psicològic. (Bronfenbrenner)

•Família

•Centre Educatiu

•Entorn proper


4

FACTORS DE RISC I DE FACTORS DE RISC I DE PROTECCIPROTECCIÓÓ

FFactors de risc o vulnerabilitatactors de risc o vulnerabilitat són les condicions personals, sociofamiliars i educatives que modulen o faciliten en l’alumnat increment del risc de desenvolupar trastorns de conducta i/o de la personalitat.

Indicadors de vulnerabilitat:Identificació de les formes de l’expressió actuada del malestar de l’alumne

Identificació de les condicions que promouen l’emergència de les conductes en el context concret

Indicadors de necessitats de suport educatiu, d’acompanyament, guiatge i confiança

FFactors protectorsactors protectors són els aspectes personals i de l’entorn que promouen desenvolupament en l’alumnat. Son bàsics per desenvolupar estratègies efectives de protecció prevenció i resiliència– Els elements d’acció educativa o terapèutica són aquells que

desenvolupen les competències, els aspectes més sans i positius de manera que esdevenen factors protectors pels alumnes.

Signes de prevenció/ superacióIndicadors de progrés i millora en el desenvolupament


5

MARC PSICOPEDAGÒGICMARC PSICOPEDAGÒGIC

•PERSONALITAT: Patró complex de característiques psicològiques profundament arrelades que són en la seva major part inconscients i difícils de canviar i s’expressen en quasi totes les àrees de funcionament de les persones. Estil personal de percebre, sentir, pensar, afrontar i comportar-se d’una persona.

•CONDUCTA: Conjunt de reaccions, dotat de sentitdotat de sentit, d’una persona en un entorn i temps determinat.

SALUT MENTAL: component fonamental de la salut que permet el desenvolupament de les possibilitats

personals i la consecució de les capacitats cognitives, afectives i de

relació de les persones.

EDUCACIÓ: procés de desenvolupament de les capacitats personals: afectives,

cognitives, motrius, de relació i d'inserció que és produeix en situació

social, en ambients culturals estructurats, mediats per la

comunicació i la representaciósimbòlica.

• Eines per entendre l’alumnat amb NEEATPC que guiïn la practica educativa i psicopedagògica.


6

MARC PSICOPEDAGÒGICMARC PSICOPEDAGÒGIC

• TRASTORN DE CONDUCTA: Manifestació evolutiva de la dificultat emocional i relacional d’un nen/nena o adolescent per ajustar i ajustar i adaptar adaptar la seva conducta a les normes educatives i socials.

Pren formes diverses d’actuacions dissocials, agressives o provocadores, persistents i reiterades amb la finalitat de molestar als altres, d’alterar el llaç social i les normes socials acceptades. Impliquen una lògica internauna lògica interna del conflicte que cal diferenciar d’una voluntat personal conscient.

ProcProcéés amb dimensions temporals s amb dimensions temporals en els TC, elements comuns:•Signe de desenvolupament conflictiu•Sentiment de despossessió o pèrdua •Expressió de ràbia, rebel·lió, dol, patiment ... (F. Vilà)

1er Moment Inici reactiu. Trastorn d’ajust

2on. MomentTemps estancatTrastorn d’adaptació

3er.MomentResolució trastornadaTrastorn de conducta

El nen-a no ha fet l’elaboració psíquica suficient per compensar pèrdues de creixement.No entén el que l’adult espera d’ell-a. AnsietatDesorientació

Visió negativa desajustada de la vida que fa.Enfadat amb el món. PassiuIdentitat que no el satisfàReacciona de manera imprevista. Se sent perdutRebutjat. Idea de fracàs

Agreujament del sentiment negatiu de la vidaConvicció de fracàs, de ser tractat injustament.Desafiament als altresConductes de fugidaConfusió identitat


7

IDEES PONTIDEES PONT


8

IDEES PONTIDEES PONT

Perspectiva educativo-terapèutica Perspectiva psicopedagògica

• Concepte de malestar o patiment psíquic

• Sentiments de vida

• Consentiment

• Conversa

• Concepte de construcció del desenvolupament personal

• Funció adaptativa del procés de construcció

• Àmbits de desenvolupament

• Factors de risc i factors protectors

EducaciEducacióó i Salut Mental pri Salut Mental prààctiques socials i socialitzadores amb ctiques socials i socialitzadores amb finalitats compartidesfinalitats compartides


9

CONFLUCONFLUÈÈNCIA DNCIA D’’IDEES PONTIDEES PONT

• Sentiments de vida

• L’escola com àmbit de desenvolupament

• Vulnerabilitat i protecció en el procés de desenvolupament

• Vincles educatius: consentiment,confiança i conversa en la ZDP

EducaciEducacióó i Salut Mental pri Salut Mental prààctiques socials i socialitzadores amb ctiques socials i socialitzadores amb finalitats compartidesfinalitats compartides


10

ELEMENTS INTERACTIUS EN LA RELACIELEMENTS INTERACTIUS EN LA RELACIÓÓEDUCATIVAEDUCATIVA

SI MATEIX

INTRASUBJECTIUZDR

INTRERSUBJECTIUZDP

APRENENTATGE/ENSENYAMENTCapacitats/Continguts Educatius

ELS

ALTR

ES

ESTABLE PLÀSTIC

RELACIONS.Sentiments de vida: Expectatives i temors

Vinculació educativa: consentiment i confiança en la ZDP, mediació i acompanyament

Desenvolupament icreació de capacitats: vulnerabilitat i /o protecció

L’escola: àmbit de desenvolupament


11

ELEMENTS ELEMENTS INTERACTIUS EN LA INTERACTIUS EN LA

RELACIRELACIÓÓEDUCATIVAEDUCATIVA

Fonts d’aprenentatge

Àmbits de desenvolupament: família, escola, entorn proper

• Vinculacions de risc•Estats emocionalment neutres (no ser estimats)•Infraestimulació•Ansietat excessiva•Sobreprotecció

• Sentiment i actituds dels pares, docents,...

Rols i activitats• Mètodes d’ensenyament• Mètodes en relació a les

normes


12

ANANÀÀLISI DE LA PRLISI DE LA PRÀÀCTICACTICAQÜESTIONARI

Objectius:• Millorar el coneixement de l’alumnat amb NEEATPC.

• Recollir quins són considerats pels professionals els factors de risc i de protecció en l’alumnat amb NEEATPC.

• Identificar les practiques educatives i d’assessorament valorades pels professionals com més preventives i efectives per aquest alumnat.

Blocs i àmbits :1. Condicions personals de l’alumne: salut, emocions, pensament i conducta

2. Característiques de l’entorn: escolar i sociofamiliar

3. Actuacions educatives

4. Actuacions d’assessorament psicopedagògic

5. Actuacions dels serveis de salut mental

Professionals:• 69 Mestres i Professors, Psicopedagogs, PT i MEE, Professionals d’EAP

Psicòlegs, Educadors de :CEIP, IES, UME o CEE Unitat educativa / terapèutica

Mostra d’alumnat: Mostreig intencional 37 alumnes (5 D i 35 H)

L'anàlisi de la pràctica educativa i d’assessorament psicopedagògic s'emmarca en els mètodes de recerca descriptius: pretenem conèixer les condicions, les relacions i els processos educatius i d’assessorament, per millorar la comprensió dels problemes que es presenten als EAP i als centres en les intervencions amb l’alumnat amb NEEATPC.


13

CONDICIONS PERSONALSCONDICIONS PERSONALS

0

10

2 0

3 0

4 0

5 0

6 0

7 0

8 0

9 0

10 0

1. Hàbit saliment arisrest r ict ius

2.Hàbit saliment aris de

sobrealiment ació

3.Hàbit s de son der it me irregular

vigí lia / son

4.Malsons oInsomni

7.Consum desubst àncies

t òxiques

8.Higienepersonal:

det er iorament

9. Preocupacióexcessiva per la

imat ge

10.Preocupacionsper la ident it at

sexual

11.Sexualit atreaf irmada

12. Bona salutf í sica general

CONDI CI ONS P ERS ONALS : S ALUT

M ol t Ri sc Poc Ri sc Poc Pr otector M ol t P r otector


14

CONDICIONS PERSONALS: EMOCIONS

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1. Queixessomàtiques: mal de

cap, mareig, ...

2. Relacionsambivalents i

complexes amb lesmalalties i el dolor

3. Estat d’ànim:Irritabilitat,

vulnerabilitat, ...

4.Pors excessivesi injustif icades

5.Discurs verbalamb falta

d’atenció, dispersiód’idees, ideesobsessives, ...

6. Possibilitatd’establir vincles

afectius en elcentre

7.Possibilitatd’establir vincles

afectius en lafamília

EMOCIONS

PER

CEN

TATG

E

Molt Risc Poc Risc Poc Protector Molt Protector


15

CONDICIONS PERSONALS : PENSAMENT

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1. Capacitatsdisharmòniques

2.Capacitats específiques

3. Inflexibilitat depensament

4.Rigidesa enles formes

d’apropiar-se dela informació.

5.Dificultatsanticipar

esdeveniments

6.Dificultats perordenar,

elaborar lesexperiències

7.M anca deconsciència de

les pròpiesvivències iemocions

8. Rigidesa en les idees sobre

si mateix

9. Facilitat percomunicar-seen diferentscontextos

10.M illorpredisposició

comunicativa enpetit grup

11. Dificultats pera ajustar-se al

context de comunicació:

PENSAMENT

PER

CEN

TATG

E

Molt risc Poc risc Poc protector Molt protector


16

CONDICIONS PERSONALS: CONDUCTA (1)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1.Ritme derealització de les

activitatsdesajustat

2 Canvi continuatd’activitat

3.Assumeix lesresponsabilitatsdels seus actes

4.Capacitat deresposta en

situacions noveso adverses

5.Dif icultats deresposta ensituacionsadverses

6.Retraïmentsocial progressiu:

passivitat...

7 Rigidesa decomportament i

de relacióinterpersonal

8.Desobediènciessistemàtiques,

defuigresponsabilitats,

mentides

CONDUCTA

PER

CEN

TATG

ES



17

CONDICIONS PERSONALS: CONDUCTA (2) en %

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

9.Actuacionssocials amb

dif icultats perseguir les normes

escolars

10.Actuacionssocials de

transgressió habitual de les

normes

11. Actuacionssocials: robatoris

12.Agressivitatverbal: agressions

a persones

13. Agressivitatfísica envers

persones, animals iobjectes

14.Autoagressions 15 Pràctica esports/activitats de lleure

PER

CEN

TATG

ES



18

L'ENTORN ESCOLAR

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1.Canvisfreqüentsd’escola

2.Absències /absentisme (“fer

campana”)

3.Descens progressiu del

rendiment

4.Mancad’atenció

/concentració/bloqueig

5.Oblidaexcessivament el

que aprèn

6.Porta el materialescolar

7.Motivacions pertemes noescolars

CARCATERÍSTIQUES DE L'ENTORN ESCOLAR

PER

CEN

TATG

ES


CONDICIONS DE LCONDICIONS DE L’’ENTORNENTORN


19

L'ENTORN ESCOLAR

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

8.Disfuncions institucionals:normativa i / o organització

rígida

9.Disfuncions institucionals:dèficit de recursos

professionals

10.Disfuncions institucionalscanals de comunicació

insuficients família i escola.

11.Participació de la família enles entrevistes i/o requeriments

del centre

CARACTERÍSTIQUES DE L'ENTORN ESCOLAR

PER

CEN

TATJ

ES



20

L'ENTORN SOCIOFAMILIAR

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1. Circumstànciesde la concepció ,

l’embaràs iperinatals:

institucionalitzacióprematura,síndrome

d’abstinència,...

2.Psicopatologiade la mare

3.Psicopatologiadel pare

4.Estatussocioeconòmic

desfavorable

5.Estatussocioeconòmic

favorable

6.Fets traumàtics :separacions , do ls,maltractaments,abusos, altres

7.Recolzamentsocial: influència

avis, tiets,..

8.Estilcomunicatiu:

manca decomunicació ,autoritari, de

dependència,...

9.Dinàmica derelacions familiar:

desavinences pare- mare, conflictes

perllongats

ENTORN SOCIOFAMILIAR

PER

CEN

TATG

ES

Molt risc Poc risc Poc protector Molt Protector


21

ACTUACIONS EDUCATIVES (1)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1.Adaptacionscurriculars poc

significatives ambplanificació

d’activitats del seuinterès

2. Adaptacionscurriculars

significatives ambplanificaciód’activitatsfuncionals

3.Propostesd’activitatsproperes

a la realitat delcontext del noi/noia

4 Propostesd’activitats mésmanipulatives iespecífiques

5.Propostes detasques alternatives

d’autocontro l

6. Es prioritzen lesactivitats de les

àrees instrumentals,amb materials de la

vida quotidiana

7.Es prioritzen lesactivitats de les

àrees d’expressióartística i/esportives

8. Propostesd’aprenentatge en

projectesestructurats entorna l’ús de recursosaudiovisuals pertreballar la nociórealitat / ficció.

ADAPTACIONS CURRICULARS

PER

CEN

TATG

ES

Molt poc efectives Poc efectives Bastatnt efectives Molt efectives


22


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

10.Elaboració perla CAD d’un PAamb l’alumne per

previsió demesures

11.Elaboració perl’equip docent d’un PA conjunt

amb l’alumne per la previsió de

mesures

12.Elaboració peltutor-a i M EE oPT/PPS d’un PA

amb l’alumne per laprevisió de

mesuras

14.En el plad’actuació

s’expliciten elsprocediments decontenció en els

momentsconf lict ius.

15. En el PA espreveu la

tutoritzaciópersonalitzadacompart ida perl’equip docent

16. En el PA espreveu la

tutoritzaciócompart ida pertutor i M EE o

PT/PPS

17.Portar a termeun programa

d’act ituds valors inormes a

l’aula/centre

18.Planif icació deltreball diari per

ant icipar i prepararles act ivitats

19.Horaridiferenciat amb

inclusiód’act ivitatsfuncionals

ADAPTACIONS CURRICULARS

PER

CEN

TATG

ES



23


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

20. Suport delmestre d’EE, PT,

PPS dins del’aula

21.Suport delmestre d’EE, PT,

PPS fora del’aula

22.Suport del’auxiliar d’EEdins de l’aula

23.Suport del’auxiliar d’EE enespais fora de

l’aula

25.Treball enpetit grup

26. Treballindividual

27.Activitatseducatives en

espaiseducatius o

terapèutics foradel centre

Lesorientacions del’EAP facilitenorganitzar la

respostaeducativaADAPTACIONS CURRICULARS

PER

CEN

TATG

ES



24

ACTUACIONS EDUCATIVES: MESURES DE CONVIVÈNCIA

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1. Reflexió dinsde l’aula en elmoment del

conflicte

2.Reflexió enun espai

específ ic delcentre

3.Canvi declasse amb uns

acords detreball

4. Reparaciód’allò malmès

5.Intervencióde la comissióde convivènciaamb l’alumne

6.Intervencióde la comissióde convivènciaamb alumne i

família

7.Intervenciód’un programade mediació

8. Procésd’expedientdisciplinari

MESURES DE CONVIVÈNCIA I DISCIPLINÀRIES

PER

CEN

TATG

ES

Molt poc efectives Poc efectives Bastant efectives Molt efectives


25

4. ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC (1)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1. Procedimentacordat amb el

centre per ladetecció de

casos

2. L’avaluaciópsicopedagògica

recull eldiagnòstic clínic

3. Avaluaciópsicopedagògica

facilita laco l·laboració amb la família

4.La valoració queaporta l’EAP al

centre es potintroduir en el

treball educatiu.

5.Treballsistemàtic ambles famílies amb

el professorreferent: tutor-a

M EE, PPT, PPS

6.Realitzaciód’entrevistesd’orientació i

seguiment amb lafamília

7.Realitzaciód’entrevistesd’orientació

alumne.

8.Donar suport altutor-a seguiment

conjunt delscompromisoscentre-família

ACTUACIONS D'ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC

PER

CEN

TATG

ES



26

ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC (2)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

9. Col·laboració ambl’equip docent en

l’elaboració del plad'actuació

10.Col·laboració ambl’equip docent en

l’elaboració del PAamb orientacionsmetodològiques.

11.Col·laboració amb elM EE/PT/PPS en

l’elaboració del PA

12. Col·laboració amb l’equip direct iu en les

propostes i acords delPla d’actuació

15.Coordinació del’EAP amb serveis de

salut mental queintervinguin

16.Coordinació del’EAP amb els SS o

específ ics queintervinguin EAIA,...

17.Coordinació de totsels serveis per aprendre mesures

específ iques

ACTUACIONS D'ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC

PER

CEN

TATG

ES



27

SERVEIS DE SALUT MENTAL

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1.Diagnòsticpsico lògic-

psiquiàtric conegut icompartit per lafamília i l’alumne

2.Tractament terapèutic de

l’alumne en règimambulatori

3.Tractament terapèutic

ambulatori del’alumne seguit de

forma irregular

4.Facilitar un entornterapèutic a

l’alumne en uncentre docent.

5. Assessoramentterapèutic alpro fessorat

6.Tractamentterapèutic

ambulatori al’entorn familiar

7. M esuresexcepcionals en

moments de crisis:visites i/o ingressos

d’urgències,

8.Derivacions aserveis més

especialitzats:HDA,UCA, altres.

9.Ingressosd’urgències deciditsper la família com

alternativa altractamentterapèuticINTERVENCIONS SERVEIS DE SALUT MENTAL

PER

CEN

TATG

ES



28

EINA DEINA D’’AVALUACIAVALUACIÓÓ PSICOPEDAGÒGICAPSICOPEDAGÒGICA

L’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Procés de valoració i acompanyament per conèixer qui és l’alumne i entendre que li succeeix identificar les NEE per definir la orientació de les actuacions educatives i psicopedagògiques que orientin el seu procés personal i educatiu

• Una oportunitat per promoure una nova forma de relacionar-se, comunicar-se i tractar l’alumne: interactuar amb ell, establir vincles educatius /afectius que generin el seu consentiment i confiança

• Conèixer les interaccions entre les persones i institucions que intervenen, les relacions que estableixen i els efectes de vulnerabilitat i/o protecció que generen en l’alumne.

• No es dona només rellevància a les limitacions dels alumnes sinó que es tenen presents trets que orienten potencialitats o transformacions en els diferents àmbits de desenvolupament personal i contextos d’interacció.


29

EINA EINA DD’’AVALUACIAVALUACIÓÓ PSICOPEDAGÒGICAPSICOPEDAGÒGICA

Factors de risc:Factors de risc:Predicció de vulnerabilitat a patir TC, permeten

identificar:• les necessitats de suport educatiu,

d’acompanyament, guiatge,...• les formes que pren l’expressió actuada del

malestar- condicions personals• les condicions que promouen l’emergència de les

conductes en el context

Factors de protecciFactors de proteccióó::Predicció de resistència al TC, permeten identificar:• les possibilitats de l’alumne per enfrontar-se a la seva

problemàtica: encarar el seu malestar, poder-lo pensar, elaborar, prendre consciència de la seva situació educativa i responsabilitzar-se del seu aprenentatge.

• les possibilitats de transformar la manera de relacionar-se amb l’alumne des dels contextos implicats en el seu desenvolupament.

Son indicadors de:• progrés de l’alumnat TC • millora en el desenvolupament del procés

dd’’intervenciintervencióó educativa i/o educativa terapeducativa i/o educativa terapèèuticautica


30



31



32



33


Procés que implica:

• Identificació i valoracióde NEE

• Plantejament d’objectius

• Vinculació educativa-afectiva

•Visió ampla

•Articulació de la visió de

diferents professionals

• Orientació per l’escolarització i recursos


34

ALGUNES CONCLUSIONSALGUNES CONCLUSIONSRelacions dRelacions d’’ensenyament/aprenentatge amb alumnat amb NEEATCensenyament/aprenentatge amb alumnat amb NEEATC

Condicions procCondicions procéés s dd’’E/AE/A

Condicions personalsCondicions personalsNEEATPCNEEATPC

ConseqConseqüèüències en el ncies en el procprocéés ds d’’E/AE/A

Condicions de lCondicions de l’’escola com escola com ààmbit de desenvolupamentmbit de desenvolupament

Disponibilitat per l’aprenentatge, l’atribució de sentit

•Hàbits de son irregulars•Consum de substàncies•Estats d’ànim de malestar •Dispersió d’idees,falta d’atenció,...

•Poca disponibilitat o molta en moments o temes puntuals•Aprenentatges discontinus •Dificultats per l’evocació i ús dels seus coneixements previs

•ConsentimentLes propostes d’aprenentatges molt funcionals faciliten la disponibilitat i l’atribució de sentit. MotivacióActivitatsActivitats-- climaclima

Actitud mental activaConsciència del propi procés d’aprenentatge Atribució de significat

•Manca de consciència de les pròpies vivències i emocions. • Dificultats per ordenar i elaborar les pròpies experiències •Inflexibilitat del pensament

•Es substitueix l’actitud mental activa per l’acció sense pensar o la inhibició.•Consciència desajustada del propi procés d’aprenentatge

•AcollimentLloc de control extern, necessiten que algú aculli el seu patiment i el contingui emocionalment per a poder iniciar algun tipus d’aprenentatge o mostrar disponibilitatEines culturalsEines culturals

Vinculació personalAutoconcepte i autoestimaExpectatives

•Dificultats per ajustar-se al context de la comunicació•Rigidesa en les idees sobre si mateix•Imatge poc ajustada de si mateix•Rigidesa de comportament i de relació interpersonal•Dificultats per seguir les normes Agressivitat

•Les actuacions desajustades fan difícil la vinculació amb companys i professors•Contradiccions i/o conflicte personal: no volen aprendre•Excessiu control o descontrol•Vinculacions poc funcionals (autoafirmació, negació, oposicionisme,..)

•Confiança -ConversaDipositar expectatives, esperances i desitjos en les possibilitats de l’alumnatPartir de la ZDR i dels seus coneixements previs, malestar, desajustaments...retornat i rescatant les seves potencialitats RolRol-- acompanyamentacompanyament

Assumir progressivament el control del propi aprenentatgeAcceptar ajuts Compartir coneixements

•Dificultats per anticipar esdeveniments•Ritme de treball desajustat•Desobediències sistemàtiques •Defugir responsabilitats

•Dificultats per tolerar la frustració•Dificultats per subjectivar i expressar les dificultats•Dificultat per demanar i acceptar ajuts en el moment adequat

•Responsabilitat i sensibilitatPropostes d’activitats que suposin reptes abordablesComprensió pedagògica: connectar amb la interpretació de l’alumneSeguretat en les situacions de crisiSeguretat Seguretat -- estabilitatestabilitat

Interacció característiques personals en els seus ambients passats i presents


35

CONDICIONS DE L’ENTORN: •• LL’’ESCOLA COM ESCOLA COM ÀÀMBIT DE DESENVOLUPAMENTMBIT DE DESENVOLUPAMENT les

activitats, les interaccions, els rols que els hi atribuïm i els suports als que l’alumnat amb NEEATC té accés, influeixen i modulen de forma significativa el seu desenvolupament personal, per tant:

Les necessitats educatives especifiques són el resultat d’un procés de vida, les influències dels diferents entorns: familiar, educatiu, sanitari i social, de manera que tant la tant la famfamíília, llia, l‘‘escola com els serveis poden esdevenir fonts de escola com els serveis poden esdevenir fonts de factors protectors generadors de desenvolupament o bfactors protectors generadors de desenvolupament o bééfactors de risc, generadors de desadaptacifactors de risc, generadors de desadaptacióó i/o trastorn.i/o trastorn.

Precisen situacions educatives molt acollidores, estructurades i coherents que continguin l’ansietat i l'acompanyin i el vinculin a una realitat interna/externa percebuda com amenaçadora.


36

ACOLLIMENT

INTERVENCIINTERVENCIÓÓ EDUCATIVA I EDUCATIVA I PSICOPEDAGÒGICAPSICOPEDAGÒGICA

prevencióprotecció

EDUCACIÓ

projecte de vida

ORIENTACIÓ

Necessitats educatives especials •Resposta educativa que promogui el desenvolupamentajustat de les seves capacitats i possibilitats.PEI. Acords/Guia/itinerari educatiu••Consentiment i confianConsentiment i confianççaa

••AcompanyarAcompanyar en la presa de decisions al llarg de l’escolarització.•Facilitar l’accés a recursos i serveis

••VinculaciVinculacióó educativa/afectivaeducativa/afectivaMatriu de creixement

•Equip docent i xarxa de recursos del centre la INSTITUCIÓ és el potencial bàsic en si mateix

ACTUACIÓ EDUCATIVA I PSICOPEDAGÒGICA

Assessorament i orientació de l’EAPAssessorament i orientació de l’EAP


37

ALGUNES CONSIDERACIONS PER LA ALGUNES CONSIDERACIONS PER LA INTERVENCIINTERVENCIÓÓ EDUCATIVA I EDUCATIVA I

LL’’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGICASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC1. Per entendre l’alumnat amb NEEATC calen noves noves

miradesmirades, ampliar el focus d’observació de les condicions personals al seu funcionament en els entorns i els ambients de desenvolupament en interacció (nosaltres en formem part).

Cal considerar els indicadors de risc o vulnerabilitat i els factors protectors la seva convergència i continuïtat en la biografia de l’alumne.Entomar el malestar i considerar-lo punt de partida de la tasca educativa.Generar comprensió i actituds positives respecte a les seves NEEATC:

Reflexió i autoconeixementDistància/propera Compartir l'experiència educativa/d’assessorament


38

2. Promoure i participar en els centres en la realització de projectes ajustats a les NEE de l’alumnat considerant els factors protectors i de vulnerabilitat descrits.

Clima educatiuClima educatiu--emocional acollidoremocional acollidor de centre i aula. Els vincles educatius: sol·licitud , confiança, seguretat, límits.

• S’han de considerar les expectatives i temors de l’alumnat, del professorat i les pròpies del professionals.

Objectius de centre i organització pedagògica que considerin el carcarààcter protector de lcter protector de l’’escolaescola:

• Considerar l’alumne amb NEEATC subjecte d’aprenentatge• Disponibilitat i tacte pedagògic envers el malestar emocional• Possibilitar la participació en activitats funcionals als que l’alumne pugui

atribuir sentit i significat.

3. Conèixer i potenciar xarxes de suport natural i del centre educatiu.

4. Recerca de nous coneixements psicopedagògics:Avançar en el treball educatiu i psicopedagògic.Recerca de noves eines professionals: proposta graella d’observació, screening.

5. Promoure i participar en un treball de co-responsabilitatdels serveis i professionals que intervenen en el centre, l’alumne i la família. Xarxa de Serveis

http://www.xtec.cat/~agallard/http://www.xtec.cat/~agallard/agallard@[email protected]

http://www.xtec.cat/~agallard/


39

BIBLIOGRAFIA• BAUMAN, Z. (2007) Els reptes de l’educació a la modernitat líquida. Ed. Arcadia• BOLEA,E., BURGOS,F.i VILÀ,F. (2004) Intervenció psicopedagògica en els trastorns del

desenvolupament. Mòdul: Els trastorns de conducta. Barcelona,UOC• BRONFENBRENNER, U. (1987) La ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós• CYRULNIK,B. (2002) Los patitos feos.Barcelona. Editorial Gedisa, S.A.• COLE, M; GRIFFIN,P; NEWMAN D (1991) La zona de construcción del conocimiento:

trabajando por un cambio cognitivo en educación. Madrid. Ediciones Morata S.A.• COLL, C I OTROS.(1993) El constructivismo en el aula. (Capítol 2) Solé,I “Disponibilidad

para el aprendizaje y sentido para el aprendizaje” Barcelona: Graó.• DIVERSOS, (2003) “ Recomanacions per a l’atenció dels trastorns mentals greus en la

infància i l’adolescència” Quaderns de salut mental 6. Servei Català de la Salut.• INSTITUCIÓ BALMES (2002 ) Unitat medico-educativa materials curs EAP. Barcelona.• MANEN, V, M. (1998) El tacto en la enseñanza. Barcelona. Paidós.• MILLON ,T. Trastornos de la personalidad. Más allá del DSM IV. Masson.• OMS. (2001) CIE-10 Madrid. Editorial Médica Panamericana• SALZBERGER, I ; HENRY, G; OSBORNE,E. L’experiència emocional d’ensenyar i

aprendre. (1989) Barcelona: Rosa Sensat. Edicions 62.• SOLÉ,I. MONEREO,C. (coords.) (1996) El asesoramiento psicopedagógico. (Capítol 15)

Onrubia, J.LagoJ.R. Pitarque,I “Dimensiones para el análisis de la práctica desde una perspectiva psicopedagógica” Psicología y Educación. Madrid. Alianza Editorial.

• WERTSCH, J. (1988) Vygotsky y la formación social de la mente. Barcelona: Paidós.

factors de risc i de protecció a l’escola...factors de risc i de protecció a l’escola aquest...

Documents