LA "LETRA DE R EYA LS CUS T U M S" DEL PETRAR-CA, per E. MOLI NÉ Y BRASÉS.

A primera referencia al present manuscrit ha sigut pu-blicada per en J . Massó y Torrents (1 ) al fer la descrip-ció del volum que conté en primer hoch les Crónicas de

mestre Rodrigo Archabisbe de Toledo, y a continuació laobreta que ara editem per primera vegada . El volum té62 folis no numerats, de 187 X 133 m/m , escrits sobre paperab lletra del xv en segle, ab caplletres o capvivcs sobriament

ornades y de color vermell, lo mateix que alguns epígrafs . La crónica ocupaels 48 primers folis y des del verso del 49 fins al del 62 s' hi troba aquestaversió catalana de la famosa carta del Petrarca al gran senescal del Rey Lluisde Nàpols . Fins no fa gayres mesos aquest tomet, relligat modernament abpergamí, formava part de la Biblioteca—Museu de don Baldiri Carreras ; avuyse troba ab altres joyes bibliogràfiques en els prestatges de la jove y ja ri-quíssima Biblioteca Nacional Catalana.

La importancia de la present edició queda demostrada no sols retrayentel nom excels del Petrarca, de qui avuy per primera vegada 's publica unaobra girada al català sinó fent notar que may fins ara s' havia estampat enllengua hispánica cap de les moltes epístoles compostes en llatí pel Ilorejatpoeta de Florensa . Aquesta Letra de reals custttms es la única d' elles ques' ha traduit a dues de dites llengües, car a més de la present versió 's coneixla castellana « Letra de reales costumbres o carta enviada a Mossen Nicolao,privado del Rey de Nápoles», que 's guarda manuscrita en la Biblioteca Na-cional de Madrid (3.

(t) Historiografía de Catalunya en catalä durant l ' època nacional (Extrait de la «Revue Hispanique»,tome XV).-New York-París, 1906, p . 1 1o .-No mereix esser retreta 1' altra referencia al mateix volurn contin-

guda en la Noticia de los objetos artísticos y bibliográficos etc . (Barcelona, 18491 de 1' antich posseidor . No més

direm, pera deixar ben fixada la serietat del catàlech, que no menciona la Letra de reti-als costums y que in-filtra ansies violentes al bon lector ab aquesta nota marginal plena de promeses y revelacions : Manuscritoapreciable del siglo xt.

(2) Proclamem aquesta prioritat adhuc recordant el trasllat català de la historia de Valter y Griselda

atribuida al Petrarca per en M . Aguiló y en A . Bulbena en ses respectives edicions (1883 y 1841), opinió

rectificada pel derrer editor, en R . Miquel y Planas 09o5) . No sabien els dos primers que aquella historia fouarromançada per en Joan Bocacci trayentla d'un fet cert que 's troba explicat en l'antich manuscrit francès

Le parement des dames . Bocacci la inclogué en son Decamerone i novela X a de la jornada X 3 ) aont ab tant

gust la llegí ' 1 Petrarca, que tot seguit la traduí al (latí en elegant versió que envià al mateix autor dientli :

«al qui 'm pregunti si aquesta relació es històrica o fabulosa, li contestaré : penes auctorem metan scilicetJoannem sit . Aixís, donchs, la bella versió d'en Bernat Metge no ' s pot considerar que ho sia duna obra del

Petrarca, tot y essent feta sobre la traducció llatina d'aquest.

(3) GALLARDO Ensayo, t . 11, apèndix p . 128 .

346 ANUARI DE L ' INSTITUT D ' ESTUDIS CATALANS : IIICMVII

La Letra de reals cUstUms fou tramesa per misser Francesch Petrarca amossen Nicolau Adzerol (Acciaiuoli) en circunstancies ben notables pera lavida d' aquest y dels reys de Nàpols . La Reyna Joana de Nàpols, després demorir escanyat son marit Andreu, germà del rey d' Hungria, se vegé perse—guida per aquest y, fugint de son reyalme, s'aculli a la cort pontificia d'A-vinyó, aon el Papa autorisà son matrimoni ab Lluis fill del príncep Felipde Tarent y de Catarina de Valois . El negociador d'aquest matrimoni fouNicolau Acciaiuoli, nat a Florensa l'any 1310 y pertanyent a la familia ycompanyia florentina d'aquest nom, que junt ab els Bardi, Bonaccorsi yPeruzzi dominaren la banca y '1 corners de Italia y l'Orient durant el siglexlv . Els Acciaiuoli tenien llur casa principal a Florensa y les sucursals aNàpols, Barletta, Clarensa y'ls principals mercats de Llevant y Barbaria . Ales riqueses se'ls juntaren els honors provinents de les manlleutes y altresfavors que d'elles ne rebien els sobirans . Immenses possessions en tota laItalia y'is càrrechs de conseller, veguer, tresorer, camarlench y justicier erendisfrutats per parents y associats d'en Nicolau, quan aquest ple de joventuty d'ambició se trasladà a Nàpols ; alli adquirí la valiosa amistat de la es—mentada Catarina de Valois, emperatriu in partibus de Constantinopla, a quiauxiliava en ses necessitats econòmiques, devenint son conseller y son amantpreferit, si hem de creure als contemporanis ( 1) . Llargues y impropies d'esseraquí retretes foren les contingencies favorables y contraries de la curta cam-panya seguida ab prou fatigues pels reyals consorts Lluis y Joana, pera re—conquistar llur reyalme, lo que lograren al fi gracies al favor decidit delPapa y a la acció política d'en Nicolau Acciaiuoli, que fou nombrat gran se-nescal del Regne en premi de tants treballs y de sa ferma adhesió . La in-vasió del Rey d ' Hungria havia començat en 1348 y'l io de Janer de 1352 sefirmava la pau.

En Francesch Petrarca havía fet coneixença ab en Nicolau durant sa estadaen la cort pontificia d'Avinyó y en conservà durant tota la vida una amistatque sols pogué refredar l'alé glassat dels anys, deduintse d'alguna de sesderreres lletres que, al cap—de—vall, la desilusió s' havia apoderat de son espe-rit . ¡No n'hi havia poca de diferencia entre'1 temps en que'1 senescal convi-dava al poeta a residir vora la cort napolitana y prometia alsar per ell un nouParnás entre Salern y '1 Vesubi, y aquella darrera època en que'l desenganyper favors esperats y no rebuts feya dir al Petrarca (Lettera a Fraricesco Neri) :«aquest home tant poderós no's recorda de sa primera entrada a Nàpolscom a senzill traficant y seguit d'un sol criat»!

(I) De la historia dels Acciaiuoli ne dóna interessants detalls GEORGES IVER en sa obra Le commerce etles marchands dans l'Italie Méridionale au XIII et au XI V siècles ( Bibliothèque des Écoles françaises d 'Athè-nes et de Rome ; fasc . 88 .-Paris, 1903). L'Iver recomana pera estudiar la historia dels Acciaiuoli les obres deVILLANI, DELLA MARRA, SERMARTELLI y per !a especial den Nicolau ' ls llibres de PALMIERI ( Veta Nicolai Ac -ciaiuoli), MORATORI (Scriptures . Xlll ; y FANFANI Vila del gran Siniscalco Niccolo Acciaiuoli .-Firenze, 1883) .

LA «LETRA DE REYALS CUSTUMS» DEL PETRARCA

Restituits en llur soli 'ls sobirans de Nàpols, el Petrarca endreçà al granSenescal, son amich, la Letra de Reyals custu nis, que es una síntesi de tot loque havien dit els escriptors antichs y contemporanis sobre la educació delpríncep, tema que donava materia abundant a tots els tractadistes polftichs;mes aquestos no sabien comunicar al llur treball l'escalf de lírica declamacióque's despren d'aquesta carta en llatí escrita per 1'altfssim poeta dels Triom-qlti y traduiria al català per escriptor anònim, que devia, com en FranceschAlegre, «pensar gran servici fer a tota aquella nostrada multitut qui, la la–tina lengua ignorant, dit libre legir cessa» (>>.

Renunciem a fer un anàlisi del contingut de la Letra ; sols hem evocatl'ambent y circunstancies en que fou escrita, pera publicarla íntegra y es-crupulosament per primera vegada, ab lo que recaptem la benevoleusa delsamants dels vells textes catalans, entre 'Is quals en aquest cas especial cita-rem l' infatigable Artur Farinelli, eruditfssim de la influencia dels gransautors italians a Espanya, qui deprés de llegir aquest text podrà afegir unanoteta més a son llibre magistral Sulla fortuna del `Petrarca in Ispagna nelquattrocento ( 2' .

[F. 49 v .] LETRA DE REYALS CUSTUMS TREMESA PER MISSER FRANCESCA PETRARCHA A MOS —

SEN NICHOLAU ADZEROL SENESCHAL DEL REGNA DE NAPOLLS PER LO REY FILL DEL

PRINCEP DE TARANTO E MARIT SEGON DE LA REYNA JOHANA APRES QUELL DIT

REY E REYNA PERSEGUITS PER SOS BARONS AGUEREN A DERENCLIR NAPOLLS HE

FUGIR EN PROHENÇE E PUYS VICTORIOSAMENT TORNAREN EN NAPOLLS E COBRA—

REN SON REGNA LO QUAL EN LO CAS QUE FEU LA DITA LETRA POSSEFIIREN EN PA-

CIFFICA PAU APRES LAGUEREN RECOBRAT.

[F . 50] Egregi Baro . Ja veig que a la ti la fe venç infealtat, e deslevaltat e la ffranquesa, avaricia e hu-

militat, superbia e ov fa loch a caritat, e desesperacio a esperança e ja sots lo mal de veritat trencha-

da es la perseverant falcia e mentirosa obstinacio e durea dels contrestants a ta intencio . Guerra

es inmortal entre enveva e gloria, entre malvestat he virtut . Empero gracies sien fetes a aquell

qui es Senvor de virtut e Rei- de gloria qui al present vençuda la part del tot mala, la totalment

bona a triumphat e guanyat . jatsia soven veiam lo contrari : are us veu que la altesa del molt glo-rios Rev de Sicilia, confusa tota envera haura les honors que li eren neguades e los peccadors e con-

[F. 5o v .] trestadors veents ho se n dolran e s vexeran mostrant llur intrinsecha furor ab entren ] [ ciment

de dents e per magresa de viceral corrompiment . E lo Rei- molt pus poderos e pus clar e pus re-

posat e alegra que en temps passats estant en la reval cadira de son avi, gitades nuvols de tristor

e pluge de lagremes de Italia . esclarira la nostra partida de lengua latina ab ça cara e corona es-

tellant restituint al regna la pau que li era tolta e als pobles lo repos desigat en que tu mostraras

al mon ton notori enginy segons as fet en lo passat e tant e mes al present, quant de maior laor es

justament e temprada regir lo regna que guanyar e aconseguirlo beneventuradament. Certament

ara es temps que cueles totes les virtuts e forçes de ton coratge e que t aparelles a grans e intinits

(i) Prefaci del Translat de la primera púnica de Leonart Aretí, Ms . del xv c ° segle, recòndit en la mateixaBiblioteca Carreras.

(2) Torino . E . Loescher ; 19o4 .

347

348 ANUARI DE L ' INSTITUT D ' ESTUDIS CATALANS : nICMVII

negocis si tu as res de reval custum . Tots tos passats treballs son no res si lexes los molts qui

[F . 5i] encare t romanen, la tua ] [ gran gloria requira en tot esser darrera la tua ma . Ja veem corn alta-

ment e magniftica as batallat contra la fortuna adversa e t veem vençedor . Mas guarde t, que soven

la fortuna encara que sia vençuda retorna pus mansa en son esguart e pus suau, quasi resplendent

ab elm o cuberta daurada . Tu as vençut la adversa, guarde t ara car la prospera torna en encon-

trada guerra . E no t cuvdes que per ço corn ha mudat armes te sia mudat 1 enamich, ans tens mes-

ter que t arreus de novelles armes e no t pcnçes haver mevns affer per ço com 1 enamich es pus

blan e pus suau, ans sies cert que la guerra es pus ganosa quant la crehença es ab legots o affa-

bilitats combatuda . En lo destrct de la fortuna adversa havem vist com altament t est manat he

[F . 51 v .] haut . Ara veurem com te hauras en 1 ampla de la fortuna ] [ prospera, car molts en tribulacions e

lochs secrets an resistits sens cansament que cansaven en batalla campal, e molts qui foren en lurs

adversitats forts . foren per la fortuna prospera derrotats . .Anibal fou vençador en la batalla de

Cannes e pu ys con aguo axivernat en Capua . en uranias delicats . dormir reposat, ab baves pla-

sents, oci e lutxuria . fou vençut en batalla per martell, e la ardor encesa per lo glas del riu de Tre-

bia, hon primer havia agut victoria en Lombardia, fon apagada en Capua per la calor dels baves

e altres delits . e soven es la pau pus perillosa que la guerra e a molts) virtuosos a nogut (lo

seu) exercici la qual s es per oci o repos amagada a vegades del tot perduda e aftlaquida per tal

[F . 52] corn en loch delí adversari per lo qual virtut se mostrave e s esforçave, an succehit ] [ delitaments.

E a la veritat no pot esser al hom guerra pus fort e greu que la que es ab ses propies custumes e

coratge . car lavores hi pot haver mevns treves, pus la guerra es tota dins lo mur, ço es dins 1 om

matea . E aquesta guerra )laque de batalles acostumen, la qual vinent ab mantell de pau a maior

gosar (convida) que quant ve ab bacinets armada . E lexant molts eximplis de gents, pau e tran-

quilitat amança los romans no amançats ho trenchats james per batalla e vençador(s) de totes

les gents . E segons alcuns dolorosament an escrits. los delits vençens los romans vençedos . han

venvat lo mon vençut per ells . E aço paria preveura Sipio, hom reputat altament bo per tot lo

Sanat de Roma . com de son poder vedava la destrucció de Cartanva, jatçia contra lo acort del

[F . 52 v.] molt savi vevll Catho, e no ho ve ] [ dave Sipio per ço que mevns mal li volgues que altri o mas

per dopte, segons diu Avenus Florus . que perduda los romans la pahor de Cartanva llur enami-

ga, la ciutat de Roma no comensas donarse a dalits e repos, e Deu agues volgut que 1 consell de

Sipio fos estat seguit . E mellor fora fos romasa guerra dels romans ab llurs enemichs e ab Car-

tanva que ab lurs propis vicis e delits . car certament en millor estament serien los fets de Roma.

E segons vo creu aguera agudes mevns batalles e pus continents victorias . E si m demanes perque

aço com molts pons sien o seran als qualls par ja temps de repos pus t a portat a aprosperitat de

fortuna . sapies mi esser de diversa intencio a ells . E dich que a tu e a tots los grans homens una

deu esser la ti de la vida e del trebayll e tostemps devem esser en guerra de enamich visible o in-

[F . 53] visible . E veges mes avant quant ] [ discort vo de comuna opinio car dicte d açi avant centras doble

treball mes que en lo temps passat e t en alegraras . James no t fou mester lavarte ab tant esforç

e lo coratge de esser en tu sobrepuiar si mateix . car vengut est als sobirans combatiments . E axi

entena tot lo mon quin e quan gran est estat en cascuna fortuna, ço es adversa e prospera, e no tu

solament mas aquells qui saguexen tots consevlls . Tu as Rey vevll de scvn o de aves jove, ab lo

qual est estat gitat e derrocat en terra e en mar . lo qual forçant la fortuna has aduvt per molts cahi-

ments a la altesa del estament humanal . Mostreli per quins graus es muntat en aquesta reval

altesa he ab quin saber s i deu refermar . Ja nos deu esforçar de puiar pus alt mas que per fet

prova si no esser indigne del estament en que es c que 1 ceptre hereditari reyal no li era degut

[F: 53 v .] mes per ] [ de gta de sanch que per sa inopia virtut . Car la senyoria no fa 1 om mas mostrenlo

e amoneste 1 que capia mevns esser merexer esser nat Rev que esser fet Rev, car lo primer es

per fortuna, lo segon es per merits . Ensenyali que honra Deu am sa terra, serva justicia sens

la qual lo Regna . jatçia rich e opulent . no pot estar . Aprenga que negun acte v(i)olent no pot esser

de longa durada, e millor e molt pus sègur es al Rey esser amat que temut . Acustum no desigar

sino bona anima . bon senv e bona pença . e que no esper sino holla fama e no tema sino de son

cor . Pens que com pus alt es, pus clarament es vist e menys se pot amagar ço que fa, e com maior

poder ha. mevns ha licencia de abusarne . Sapia lo Rev no deura mes defarir dell poble per abit que

LA «LETRA DE REYALS CUSTUMS» DEL PETRARCA 349

[F. 54] per custums, estudiu pertirse de totes estremitats per egual espay . seguint la virtut [ [ situada

en Seus ell prodigalitat e luvnse de avaricia, car la primera consuma les riqueses e la segona

la gloria e honor . Sia conservador e amador de sa fama propria e mes de sa honor . Sia avar de

temps guardant que no perde temps . Sia Iarch de moneda e tostemps haia en lo cor la resposta de

savi emperador animosa dient sino voler or mas voler senyoria als qui van . mes am sos vassals esser

richs que 1 fisch . E sapia que Rey de rich regne no pot esser pobre . E recortli de les calamitats,

mineries e traballs que la mesquina terra sua a soffertes aquest( s ) temps passats e la donchs se

reput beneventurat e que ha complit son vot e voler . Es reput vertaderament Rey com les mi-

series en sa terra meses per crims d altres n aura gitades o depertides per sa virtut propia e haura

[F . 54 v .] restituits los dampnatges, reparats los denotaments, ferma ] [ da pau . opresa tota tirania e torna-

da libertat en sa terra . Mete s en lo cor amarlos, que senvoreyar a cor amant creix la amor. e (no)

pot esser regne pus perillos o incert que senvorevar als qui no 1 volen . James no ixque del cor del

teu Rey la reval doctrina de Salusti dient que gens d armes o tresors no son deffencio del regne

mas los amichs, tais empero que no sien a amor forçats per armes ne hauts per diners, mas per

beniffets, merits e fe . E segueixse que lo Rey deu viure ab los seus en concordia, car per concor-

dia creien e s augmenten les coses poques, e per discordia se perden e s destrovexen les grans.

Exemple de March Agripa dient : Trebal molt per la dita concordia per la qual sera a cascun fora

companvo amich e bon Rev . E apres Deu e virtut siali la pus cara cosa amistat e lo que una vegada

[F. 55] aura fe(t) digne de sa amistat nol ] [ git de segun consell seu . E seguint lo consell de Senecha

totes les coses acord ab aquell que sapia son amich . Mas primerament acord del amich e comtiu

ne molt . mas no de molts . Estudiu que sapia dicernir 1 amich del legoter ho flete enemich, pla-

cienli vertaderes laors, estimols e punicions de virtuts . Avorresch a legoters axi com Aeri, no sia

leuger en pendre amistats mas pus tars des que les haura preses les leix, e si possible es no les

lex james, e si les ha lexat no u Passa percipitament com se diu en 1 antich proverbi . Descusa e no

squis la amistat e tengue per ferm que segons ell es amich dels altres axi los altres li seran

amichs . No s fenva esser amat d elgu que ell no am, segons sol esser error dels grans senyors . E

[F . 55 v .] deuen guardar que les voluntats de cascuns son fort liures e no sofferan jou d altri ] [ en qui axi

matea volent coneguen . E amor no pot james esser forçade sino per amor e per aquela es forçada

pus la conegua en 1 altre ne no haia neguna sospita de mal en lo amich antich e no tregua im-

provisament o sens causa a aigu . Git de si suspites . No par la orella a acusadors o mals mescla-

dors d altres, e si y perseveren ab pertinacia, reprengue ls ne encare ls ponescha sino s en lexen.

Peraule es del Emperador que 1 princep qui los deladors o mal mescladors no castigua a ssi irrita.

Lo gran Alexandre jatçia jove e molt poderos senyor mevnspresa un acusador ab molt bona e gran

fiança e esdevench li n be segons daria, car com estant malalt dogues pendra per medicina un

abeuratge a ell aparellat per Phalip metge seu, rebe letres de Permenio en les quals 1 amonestaven

[F . 56] que Falip metge corromput ] [ ab molts dons per Dari enemich seu li havia promes que 1 faria

morir, axi que guardas sos aguavts e son mortal abeuratge; les quals letres legi Alexandre e cela

tro que entrat lo metge ell hac begut lo abeuratge . E la donchs gira los ulls al metge e li liara les

letres de la acusacio . Empero feva tant e inutilment si vera fos, mas assats les li dona tost e be

pus la acusacio era falça . Mevnspreu los mals perlants e almenvs per calament e los reprengue

e ls mostro que han mentit recordantli ço quell emperador Octovia escrivia ( a ) Tiberi dient que

no s devia enfellonir que algu parlas mal dell car prou era que aigu no li pogues mal fer . en altra

manera mes aventatge hauria 1 om que deu al qual jatsia no s puxa acostar injuria o offensa,

empero soven 1 assaia hom de injuriar de paraule . Donchs lo teu Rey empre e exercescha la

[F . 56 v .] pença e les orelles en aço en que no solament es loada la pasciencia del gran Emperador mas de

Pompev gran e sollempne ciutada de Roma e del Rei- de Parcia e de Pisistrat tiran de Athenes.

No s agreuge lo teu Rev si alguns judiquen saber sos secrets, mas ell nos cur saber los secrets

d altri, car de veleros cor proceheix no curar de tals coses, e lo contrari es en cascun cars pocha

confiança . Mes avant façe lo teu Rey que sia tal com volria esser reputat per les gents . E la donchs

no volia res seu esser amagat ho secret ne mes se guardara que u veia son enemich que son amich,

ne curara mes de sa deliberacio en son consell que 1 testimoni dels qui mal li volen . E ab avtal con-

fiança feu menar Sipio les aspres dels cartaginesos per les hosts del romans e ab semblant mag-

45. - Institut d' Estudis Catalans .

4 5

: . d .,, ~.~ .. .< :-

ANUARI DE L ' INSTITUT D ' ESTUDIS CATALANS : MCMVII

[F. 57] nanimitat Julius Cesar ] [ solta Domici pres, gran cavaller de Pompes, enemich seu e la manera

fugitive mevnspresa e no se n cura qui sabia molts secrets seus . E encara que una vegada agues

trobades escriptures hon eren los secrets de sos enemichs, crema ls e no volch que s ligissen . E

no s pers lo Rev que solament o a la ventura li sia posat en son titol serenisimo e molt clar ; mas

per tal que en lo seu coratge proisme a Deu e pus alt que totes humanes passions, no puxa pu yar

negun nuvol de dolor ne algun plor de tristor ne algun glas de plor ne fum algun de mals desigs

terranals.

Sapia que ira en princep es fort letge cosa e nomenar solament crueltat en Rey es cosa inlicita

e peccat . E tant piyor com ha sots si mes maneras de noure que altri . e sente esser veritat ço que

[F. 57 v.' dix Senecha en sa segona tragedia : Tot regna es sots mayor regne . E axi levada ] [ tota ira e temor

se rete cornu a sos sotmesos e tot (ço) que ells ordonara . esper aximateix en si de la ma de son su-

perior, ço es de Deu . Superbia e enveva no hage, que son vicis no de Rev mas de gent comuna . Qui-

na raho ha lo Rey de haver superbia al qual Deu ha fet tant be e es deutor de ten grans bens a

Deu tot poderos creador seu, o com pot haver en gega lo qui no veu sobre si nego e veu si mateix

sobre tots? Tengue lo teu Rev que veritat li deu esser fundament de tota fe, e que al qui diu fal-

sies esdeve que no 1 creu hom de les veritats, e grans veritats se gasten ab pocha falcia, e axi si

desige que hom lo crega . prenga en custum tostemps perlar veritat . E axi acustum sa lengua que

no sapia mentir, car no pot esser pus absurda cosa ne pus perillosa que Rev mentidor sots lo qual la

[F . 58] cosa publicha de son ] [ regna incerta e tremolosa per ses falcies haura a vecillar . Molt deu esser

estable e ferma la paraula d aquell en lo qual es fondada la esperança e seguretat de tants pobles e

james no deu mentir als altres, al qual es mester, si ferse pot . que negun no li mente . E perque se-

ria legoter lo qui no deu haver pahor ne deu esperar haver res d altri, les quals dues coses me pa-

ren propris agullons de legoteria . Gartse encara que no loo si mateix a negu, ne s enfelonescha, car

no esta be al Rev qui ab son sol esguart pot espantar . e stant reposat se pot venvar . E es la pus

robla valença que esser puxa . Guartse axi mateix de alegrarse maçe sobre manera guardant les

occupacions inmortals del regiment de son regne . no ten poch se deu entristir si Borde les grans

honors, e la divinal magniflicencia que ha en si . No s nec a negu car Deus 1 a fet nexer no pera si

[F. 58 v .' solament mes per la cosa pub ] [ lita . E sapia que tota hora fa sos fets quant ajuda a sos sostme-

sos . Tempra la rigor de la justicia ab egualtat e la crueltat sia mesclada ab clemencia . E la pru-

dencia sia ab alegria (e) ab madurea . E la seguretat ab ajustament . En la temprança haia plers, en la

leugeresa actoritat . En lo consevll fe, en juv libertat, en riure tarditat, en lo seure manera . En lo

anar, gravitat . Haia esperons en renumerar, fe en punir . Sia en renumerar ardent e peresos en

punir . Fira son enemich ab care alegra e son ciutada, si u meres, ab trista care . E per eximpli del

gran princep los delictes de sos sotmesos li sien axi com naffres propries que no s poden guarir

sino son tocades e curades . E segons diu Titu Livi deolo ponir ab gemechs e lagremes axi com

si talas ses entramenes . E mete s al cor que ell deu esser del tot semblant a Deu per misericordia

[F . 59] e que del tot erraren los philosoffs qui negaren misericor ] [ dia e la dempnaren . Magnanimitat es

propia virtut dels Revs . sens la qual no son dignes haver regne o nom de Rev . E si humanitat

natura es del hom e no virtut, si no la ha mes en cosa no acustumada que vici, mas pertayn mes hu-

manitat a Rev que a altri per tal com sobrepuva los altres ell qui te entre los homens lo primer

loch . Deu haver castedat lo princep, la qual es bella en tots los homens, mas en Rev ha singula-

ritat de bellesa . Res no es pus bell que Rev cast ne pus leix que Rey lutxurios . Gratitut es me-

moria de serveys e de benefficis ; solen haver(la) los muts animals, e es leia cosa si fall als ho-

mens . Es ver que als homens es hornament e bellesa e ajuda al Rev . E ingratitut sol corrompre

los nervis e força del Regne per tal com cascu ha peresa de servir als qui obliden los benifficis

[F . 59 v .] complir de los qui perecen la pregonesa ] [ sens fons del ingrat coratge . .\ la fi coro fers Rey que

es pic de honor coratgosa e de carrech honrat, e lo que avars era ffranch e liura sapia que des

que es fet Rev ha presa servitut trebellosa, sollicita e honesta, sots la qual sia libertat de la cosa

publicha . E d alli avant ha a viura per esser eximpli a altres . Car per eximpli dels Reys se rege-

xen los regnes, e les errades del poble solen exir de les custumes dels senyors e regidos . Lo Rev

no deu voler propri a si sino lo ceptra e la corona e ço que d aquells hix, ço es la salut de tots sos

sotmesos, gloriosa mas difticil e de molts caps semblant a la stip de Erchules, a la qual nexen molts

35o

351LA «LETRA DE REYALS CUSTUIWS» DEL PETRARCA

caps per agu(a )ltat . Haia lo Rey agudesa deguda al engivn . e vergonya deguda a sa edat, e virtut a son

linatge e a son reval estament . Tengua maguestat pertanvent .Mevnspreu porpra, pedres precioses

[F. 6o] e delits trahentse escarn de totes les coses terrenals e de aquelles se j [ mar vell . 1iaia per reval exer-

cici segons ho son armes, cavats, los arreus de son palau en pau e guerra e totes coses . Seguescha

en son regnat les arts e maneras dels romans . que son servar manera en la pau per donar als sot-

mesos e gastare afflaquir los soperbiosos . A la ti sapia la present vida esser tallrill ?t de gran perill,

e treball no a joch o pler, ne a repos pereos, no a vill delit, ne per alle donat per Deu als homens,

sino que ab petit e breu ment se obrera carai a la eternal gloria e materia a fama perpetual . E axi

altre vegada mostre s avinent a apendra ; ab gran voler lige e coge los notables fets dels antichs

princeps illustres, axi continuament en memoria ço que aquell princep magniftich lo derrer Sipio

Affricha, destrovidor de les ciutats enemigues, feu e serva en les hosts sobra çamora . que en apres

[F . 6o v .] fou eximpli de gitar diciplina a molts romans princeps . que axi corn aquell ] [ gita de les hosts totes

maneres de dalits e d avol lutxuria, axi lo teu Rev git de ses ciutats tots instruments de lutturia e

corregescha les costums de les gents que per gran plaer se son affolades, e sens aço no hai g es-

perança no solament de victoria mes ne de salut . E aço per eximpli seu haie del dit princep e d al-

tres coses per Ics quals se façe hom acabat e perfet . E tants noms d omens insignes per virtuts corn

trobara esser estats ans d ells, tants ne sapia a ell donats per mestres de sa vida e per endressa-

dors seus a gloria . E sovene s que ls nobles coratges tant los encenen eximplis corn dons, e tant

paraules com estatues posades en memoria dels antichs . Gran perler es corn hom pot igualar si

mateix als antichs, qui son loats, e bella enveia es la que s pren de virtut . E no m cal perdre temps en

enquerir d altres antichs, car eximpli notable no entich mas fresch e de totes virtuts si ja jo no m

[F. 61] enguan per amor ha lo j [ teu Rei- devant sos ulls ço es son oncle lo Rev Rubert, divinal e illustra.

la mort molt dampnosa del qual declara quant era sa vida proftitosa al Regne . Mir aquell e conform

si mateix segons la regla d aquell . Contemple si en quell noble spill aquell era savi, magnanim.

suau e Rev dels Retis; axi corn per edat lo segueix e per sanch, axi 1 seguescha per custums e co-

ratge . Moltes vegades voler resemblar als bons d enteniment e engivn es estat proftitos ; axi corn

voler resemblar altres coses ja deu esser reputat bo lo qui estudia resemblar al ho . Moltes coses he

dites, mas a la veritat poques son, atesa la magnitut dels affers, e mes son encara les coses qui v res-

ten a dir . E tu molt noble Baro sents e saps que totes (son als) carrechs de tos muscles . Empero a la

gran amor res no y es difficil o greu sino no esser amat . Aço no pots dir tu qui es del tot cert de la

[F . 6r v.] amor e juhi de ton criat e duch e cap e guia de sos [ consells ne son pus agradables . Chiron (a)

Achilles, ne Palamnus a Enea, ne Philotes a Erchules, ne Leli a Sipio Affricha, que tu est al teu

Rev . E donchs acaba ço que as començat, car la caritat porta tot treball e la amor venç totes coses.

E aximateix qui vol part de la honor e gloria, raho es que port sa part dels pensaments e carrechs.

Les coses grans a costar han . L or se cava de be pregon de la terra e les espicies se porten de luvn.

L encenç se cull dels arbres qui(1) suen en sabe. En Sidonia se pesquen les murices . Lo vori se ha

en India e les perles en la mar de Otsena ab gran difficultat . Ab gran difticultat se han totes les

grans coses e precioses . E la veritat . que entre totes les coses es molt preciosa, no (se) obte leuge-

rament . Bona fama es pus resplendent que or, la qual ab gran estudi se denega e gran diligencia

F. 62] se guarda e s soste . La rosa esta entre spines, la virtut entre les dif j [ ficultats, e entre les cures

sollicites esta la gloria . En lo collir de la rosa soffir lo dit affavn e perill, en les virtuts e gloria lo

coratge del hom . Donchs tu ensin lo teu coratge ab gloriosos comensaments, car corn cuvdaras

haver acabat . lavores comensaras . Exercitel ab bones cures del Rev e de la cosa publica e exercite

ab aquelles faya dasa boneventuradament sos affers . E la anima apres que sera partida dels cors

pus leugerament e millor voilera a Ies aternals cadires, segons opinio destiçero (sic) . e nos ho sa-

bem . A Deu te coman honor del Regne e nostra . Feta, etc .