1

EEEEXSÚLTETXSÚLTETXSÚLTETXSÚLTET!!!! Full informatiu de les parròquies de Sant Pere i la Puríssima Sang. Núm. 58 — Gener de 2011

PÒRTIPÒRTIPÒRTIPÒRTICCCC:::: ARRIBARÀ ALGUN DIA LA UNITAT DELS CRISTIANS ?

La setmana del 18 al 25 de gener es dedica a pregar per la unitat dels cristians. Fa molts anys que el món cristià –catòlic, anglicà i esglésies evangèliques- s’aplega per a pregar amb una intenció ben concreta i definida: unir-nos i visualitzar conjuntament la pregà-ria de Jesús al Cenacle: “Que tots siguin un, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu”. (Jo 17,21); és el gran desig del Mestre i Senyor de l’única comunitat. En el Decret sobre l’ecumenisme del Concili Vaticà II trobem aquestes paraules: “En algunes circumstàncies particulars, com són les pregàries establertes ´per la unitat´i en

les reunions ecumèniques, és llegut i àdhuc desitjable que els catòlics s’agrupin en oració amb els germans apartats. Aquestes pregàries comunes són segurament un mitjà molt eficaç d’obtenir la gràcia de la unitat i un signe autèntic dels lligams que continuen unint els catòlics amb els germans apartats: “Quan dos o tres, en efecte, es reuneixen en nom meu, jo sóc enmig d’ells” (Mt 18,20). Aquest any els que han preparat el guió de celebracions –Comissió interdioce-sana d’Ecumenisme i de Relacions interreligioses- parteixen d’una realitat vis-cuda pels primers cristians de la Ciutat Santa de Jerusalem. “Tots eren cons-tants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunitat fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries.” (Act 2, 42). Els textos de pregària per a la Setmana de pregària per a la unitat cristiana han estat preparats pels cristians de Jerusalem. Crec que és molt indicatiu això que ens diu la comunitat cristiana de Terra Santa. “És una crida a la reflexió i a la renovació, al retorn als fonaments de la fe; una invitació a fer memòria del l’Església indivisa”. Es troben en la comunitat cristiana primitiva quatre característiques distintives i essencials per a la vida de tota comunitat cristiana:

- La Paraula ha estat transmesa pels apòstols. - La primera comunitat creient quan es reunia era una comunitat fraterna

(koinonia). - Celebrava l’Eucaristia (la “fracció del pa”) en memòria de la Nova Aliança

que Jesús acomplia a través dels seus sofriments, la seva mort i resur-recció.

- Era una ofrena d’una pregària continuada. Aquests quatre elements són els pilars de la vida de l’Església i de la seva unitat. Val la pena subratllar la invitació testimonial que fan els cristians de Jerusalem. “Inviten les seves germanes i els seu germans de tot el món a unir-se a la seva pregària en la lluita per la justícia, la pau i la prosperitat de tots els pobles de la terra”. En el nostre arxiprestat de Reus les parròquies i comunitats de religiosos i religioses es pregarà per la unitat dels cris-tians. Tanmateix el dia 21 de gener, divendres, a les vuit del vespre, a la Prioral, ens reunirem catòlics, ortodoxos, an-glicans i comunitats evangèliques per a pregar. Aquests últims anys hem sortit de la pregària animats i esperançats. L’Esperit Sant ens va empenyent a tots a valorar allò que ens uneix, que és molt més que allò que ens separa, com deia Joan XXIII.

Mn. Creu Sáiz, rector de les parròquies de Sant Pere i la Puríssima Sang de Reus.

BaptismesBaptismesBaptismesBaptismes

Han entrat a formar part de la família de cristians els infants: 5 de desembre Artur Verdú Cabré Xènia Pareja Pérez EnllaçosEnllaçosEnllaçosEnllaços

S’han promès amor i fidelitat els esposos:

Prioral

Francisco-Alfonso Ortega amb Olga García 11-12 Juan José Garriga Olivares amb Carina Gómez 31-12 Santuari de Misericòrdia

Jonàs Macip amb Núria Vidal 5-12

DifuntsDifuntsDifuntsDifunts Han nascut a la vida eterna els membres de la nostra comunitat:

Teresa Fernández Parra (90) 9-12 Víctor Reinoso Lozano (86) 14-12 Araceli Martí Vallvé (90) 17-12 Josep Domingo Bové (95) 21-12

ConfirmacionsConfirmacionsConfirmacionsConfirmacions

Han rebut el do de l’Esperit Sant:

Patrícia Agudo Chavero Marta Alcaraz Argente Marta Arévalo Martínez Johnny Gabriel Chavez Guzman Anna Jové Monné Maria del Carmen Líndez Maza Tomàs Llevat Bonet Maria Mejino Prats Meritxell Pujol Guinovart Josep Maria Sabaté Nicolau Helena Salvany Argany Oriol Sanz Isern Judith Serrano Martínez Verònica Torres Marchante

DifuntsDifuntsDifuntsDifunts

Han nascut a la vida eterna els membres de

la nostra comunitat:

Juan Volló Agustench (69) 1-12 Teresa Salvat Cantijoch (88) 3-12 Francisco Quilez Reche (73) 6-12 Rosa Amoròs Pellicer (75) 7-12 Marc Salvadó Cabré (77) 10-12 Antonio Rodríguez Mamano (92) 10-12 Andreu Ferré Mantolà (73) 12-12 Ramon Juncosa Vallbona (77) 17-12 Juan Yeste Lozano (73) 22-12 Carlos Royo Espinosa (40) 25-12 Maria Ferré Rovira (89) 25-12 Vicente Romero Lillo (62) 28-12 Paquita Compte Amat (96) 30-12 Juan Martínez Blánquez (83) 31-12

2

Les nostres comunitats

Parròquia de Sant Pere Parròquia de la Puríssima Sang

19 de desembre Mikel Quintanal Líndez

Les celebracions a casa nostra Enguany les nostres comunitats han fet un pas enda-vant amb les noves tecnologies, i en la missa del Gall hem pogut viure una experiència diferent, però no úni-ca. La comunitat estava joiosa i alegre per celebrar la Nativitat del Senyor Jesucrist, tot exultant amb els cants, sostingut per l’organista de la Prioral i el grup de joves, escoltant la Paraula de Déu i compartint la taula de l’Eucaristia. Ningú va quedar exclòs de la nostra festa, i a fi de fer-la més entenedora i partici-par-hi amb més atenció, durant la celebració va ha-ver-hi el suport informàtic, amb una pantalla on s’hi projectava els cants de la celebració, les lectures, acompanyat d’imatges que ens portaven cap a la pre-gària i la meditació. Tots els participants ens vam alegrar per l’ajuda d’a-quest nou dispositiu, que si Déu vol, a les grans cele-bracions serà un punt més per a viure i aprofundir en la nostra vida celebrativa. També, els altres dies nadalencs les nostres comuni-tats van viure les fetes de les solemnitats de la Sagra-da Família, Santa Maria, mare de Déu i l’Epifania del Senyor. Que cada dia puguem viure i celebrar la nostra fe amb la comunitat que ens acompanya.

La veu de la Catequesi El passat 18 de desembre de 2010 els pares, mares, catequistes, mossens i infants de la catequesi de comunió de la Pma. Sang van participar de la Festa de Nadal de la Catequesi. A les 17:30h. es trobaven tots a la Casa de la parròquia. Van començar tot parti-cipant al Joc de la Partida de la Catequesi, amb activi-tat vàries posant a prova a tots els concursant infants i adults. Després van compartir un berenar que cadas-cú va portar i quan ja s’aproximava l’hora de la missa, tots els assistents es van dirigir cap a l’església de la Puríssima Sang per celebrar l’Eucaristia i la festa de Jesús. Va ser una tarda on tothom va riure, descansar i so-bretot compartir la fraternitat d’una comunitat que està viva i que creix.

3

La societat del malestar

Barcelona. Em dirigeixo de la plaça Urquinaona a la plaça de Catalunya pel carrer Fontanella. Camino amb certa agilitat, de manera que avanço un parell de dones joves. Una li diu a l’altre: “Estic farta de l’altre, del veí i del de més enllà”. “Mataré algú...” La seva frase em queda gravada. No miro enrere per veure’ls la cara, però el to de la seva veu no deixa cap dubte. Parla seriosament. Cal dir, però, que el seu afartament és oceànic, no va dirigit contra ningú en concret, sinó contra tothom. L’altre és l’adversari, l’indesitjable. La proximitat o la llunyania tant se val. Tots entren al sac de l’odi i del rebuig. Les ressonàncies sartrianes són evidents. Sartre, en la seva obra de teatre A porta tanca-da, afirma que “l’infern són els altres”. Les coincidències són clares, tot i que la dona va més enllà fins que culmina verbalment amb l’anihiliació i la mort de l’altre. Segueixo el meu camí colpejat per la duresa de l’expressió, a la qual dono voltes mentre vaig cap a la meva destinació.

En contraposició, em ve al cap la tan utilitzada expressió “estat del benestar”, amb les seves llums i ombres. Per què es combina l’estat del benestar amb la societat del malestar? A aquesta situació s’hi arriba per diferents camins.

Primer, l’exaltació del jo i la pèrdua de l’alteritat. L’altre només és valorat si serveix als meus interessos. La vida es construeix d’acord amb els desitjos egoistes. Només es declina el pronom personal en primera persona: jo, jo, i jo. No hi ha ningú més i, si hi ha altres persones, si representen una amenaça per als meus desitjos i apetències, han de ser ignorades o eliminades. No hi ha diàleg, sinó monòlegs interminables. Es tracta de complaure’m en tots els meus desitjos sense tenir en compte els altres. A les programacions d’agenda, només compten els plans propis. Fer feliç algú que no sigui un mateix constitueix una tasca menyspreable i una pèrdua de temps. Segon, la infelicitat de l’ego condueix a l’agressivitat, al vòmit de totes les meves frustracions sobre l’entorn. Tota una cultura centrada en el propi melic poca cosa té a fer. Només serveix per entretenir, per enviar missatges d’una diversió intranscendent que es converteix en opi del poble. N’hi ha prou de delectar-se amb objectes: jugar amb el mòbil, ampliar fins a límits insospitats les xarxes socials, i apostar per una extensió sense profunditat... Coses, coses, coses. Sense espai per als sentiments profunds i els valors consistents. Es tracta de la mort de la religió i de la fe. Si l’altre no existeix, l’Alt-re, tampoc.

Tercer, l’enfonsament de l’economia, com a criteri de seguretat i inconsciència, deixa sense fonament àmplies capes de població. No saben on agafar-se. El benestar promès es converteix en malestar. Els fruits gratuïts del paradís s’han acabat i per menjar cal treballar. El mite s’ha fet a miques. O es troba una altra plataforma estable (l’economia no ho és i la seva situació es reflecteix en una borsa que puja i baixa) o l’angoixa acamparà al seu aire (“estic farta, vull matar algú”). La política i l’educació es poden preguntar quines bases sòlides han posat en els joves. Han des-moralitzat la societat sense més. Els resultats són a la vista.

On queden paraules com esforç, risc, amor al proïsme, reconciliació, abnegació, silenci, esperança, Déu, responsa-bilitat, fe, compromís, millora social, ajuda als necessitats, austeritat, pregària, alegria, comprensió, família, poesia, feina...? No és retorn al passat sinó la millor sortida progressista que existeix.

Lluís Serra Llansana, Catalunya Cristiana, número 1.632, 2 gener 2011, pàgina 13.

Reflexionar...

El passat 1 de gener, a les 8 del vespre, es va celebrar a l’Església Prioral de Sant Pere de Reus el primer concert de Cap d’Any, memorial Micheline Carpentier, en el qual hi participaren els organistes de Reus i els músics col�laboradors de la Prioral. Marta Nus, Jaume Gil, Josep Maria Manresa i Arnau Ferré a l’orgue, i Jordi Sans al bombardí, mossèn Enric Mateu, vicari de la Prioral, al saxo i Pep Manresa al violí, encapçalats i dirigits per l’organista titular, el mestre Josep Maria Mas Bonet, interpretaren peces de V. Lübechk, J.S. Bach, T. Ste-vens, Pau Casals, G. de Lioncourt, R.V. Williams, Sigfrid Karg-Elert, C. Taltabull i J. Rheinberger. El públic que emplenava la bancada del temple va gaudir d’un concert de qualitat i va premiar els intèr-prets amb calorosos aplaudiments. En paraules del senyor Prior és un desig de la comunitat que aquest esdeveniment sigui l’inici d’un seguit de trobades mu-sicals que iniciïn els anys a venir.

CONCERT DE CAP D’ANY

Consulta el nostre blog:

www.prioraldereus.blogspot.com Si us voleu posar en contacte amb nosaltres: fullexsultet@gmail.com

4

Esdeveniments...

Agenda de Gener

- Dia 13: 20:15h a 21:15h. A la Casa de la Parròquia (c/ del Roser,44) i a l’Abadia (c/ de l’Abadia, 2) «Posem al

dia la nostra fe», la catequesi d’adults de la parròquia.

- Dia 14: 10h. A l’abadia, reunió de preveres i diaques de l’Arxiprestat.

- Dia 16:11:30h. A la Pma. Sang, missa familiar del 2n curs de la catequesi de comunió.

- Dia 16:12:30h. A la Prioral, missa familiar de la catequesi de comunió

- Dia 20: 20h. A la parròquia de Crist Rei, conferència Arxiprestral sobre “La generació perduda” pel Dr. Jordi

Yglésias, prevere i oncòleg.

- Dia 21: 20h. A la Catedral de Tarragona, missa pontifical del protomàrtirs sant Fructuós, bisbe; sant Auguri i

sant Eulogi, diaques.

- Dia 21: 20h. A la Prioral, pregària per a la unitat del Cristians.

- Dia 22: 9:30 a 13h. A la Parròquia de Crist Rei, formació per a les catequistes de l’Arxiprestat.

- Dia 22:19:45h. A la Pma. Sang, missa familiar del 1r curs de la catequesi de comunió.

- Dia 24: 20:15h a 21:15h. A la Casa de la Parròquia (c/ del Roser,44) i a l’Abadia (c/ de l’Abadia, 2) «Posem al

dia la nostra fe», la catequesi d’adults de la parròquia

- Dia 30:11:30h. A la Pma. Sang, missa familiar del 2n curs de la catequesi de comunió.

Pregària per a la unitat dels Cristians

El pròxim divendres 21 de gener a les 8 del vespre ens trobarem a la Prioral totes les confessions cristians per oferir la nostra pregària per a la unitat. Escoltarem la Paraula de Déu, cantarem himne i lloances i resarem amb la pregària que Jesús ens va ensenyar.

Reus Conferències Arxiprestals. El 20 de gener a les 8 del

vespre i, a la sala d’actes de Crist Rei, conferència sobre “Aquella ge-neració perduda”, a càrrec del Dr. Jordi Yglesias, prevere i oncòleg, que reflexionarà sobre si aquella genera-ció de cristians anomenada del post-concili –dels anys 60 i 70– s’han des-encantat definitivament.

Solemnitats i fes-tes a la nostra Arxidiòcesi

Durant el mes de gener, l’Església que peregrina a Tarragona celebra la festa dels seus sants. El dia 21 celebrem la memòria de sant Fruc-tuós, bisbe i la dels seus diaques Auguri i Eulogi. Ministres de la nostra terra, que foren martiritzats l’any 259 a l’amfiteatre de Tarrago-na. I també, el dia 25 celebrarem la Conversió de sant Pau. Ell és el protector i patró de la nostra diòce-si.

CONFIRMACIONS A CASA NOSTRA El passat 11 de desembre les nostres comunitats van viure l’alegria de la fe, tot veient com els adolescents que s’han preparat durant dos anys en la catequesi de confirmació feien un pas endavant en les seves vides. El Senyor disposa i el seu Esperit d’Amor treballa en el cor de tots els homes i dones. És així, que aquest joves a partir d’ara ja són membres de la comunitat amb drets i també amb responsabilitats. En el sagrament de la con-firmació són marcats amb el do de l’Esperit, perquè anunciïn el Regne de Déu. La comunitat, no és una suma de persones que compleixen amb el manament d’assistir o d’oir missa, sinó que té el deure d’anunciar i viure la Bona Nova de l’evangeli, crear lligams de fraternitat i germanor entre els seus germans i germanes, tot participant de les celebracions, catequesis, caritat... Que cada dia el Senyor Jesús ens ajudi a descobrir què és formar part d’una comunitat cristiana.