exposició: antoni m badia i margarit un dels màxims referents de la lingüística catalana
TRANSCRIPT
Antoni Maria Badia i Margarit1920 -2014
“Vaig néixer el 30 de maig de 1920, a
Barcelona. El meu pare, tècnic en teoria
de teixits, autodidacte, tenia una veritable
passió per la cultura i se sentia plenament
identificat amb el moviment catalanista. A
casa hi havia milers de llibres. De petit
m’eren familiars col·leccions com «Els
Nostres Clàssics», «Fundació Bernat Metge»,
«Biblioteca Popular de L’Avenç», «Minerva»
i publicacions periòdiques com la Revista
de Catalunya, La Paraula Cristiana, La
Revista, etc. No cal dir que la meva vida
social es nodria d’elements que
sintonitzaven amb aquesta visió patriòtica i
cultural.”
assaig d’Autobiografia. Suplement a un assaig d’Autobiografia
Suplement a la Bibliografia fins 2004
Bibliografia fins 1996
La Barcelona de 1920 que, va veure néixer Antoni Maria Badia i Margarit
Alexandre Galí
1924-1937
Estudia a la Mútua Escolar
Blanquerna, dirigida pel
pedagog Alexandre Galí, qui li
infon el gust per la filologia i la
lingüística.
Alguns records de la Mútua escolar
Mútua Escolar Blanquerna
La Mutua Escolar Blanquerna fou fundada a Barcelona el 1923, desenvolupà
un mètode pedagògic singular i fou dissolta el 1939 per les autoritats
franquistes. Aplegava l'Escola Blanquerna, que comprenia el parvulari i els
graus elementals; l'Acadèmia Monturiol, amb els estudis de batxillerat; i
l'Acadèmia Elisenda, amb els ensenyaments lliures de nois grans; l'Acadèmia
Capmany, amb els estudis de comerç i indústria, i l'Acadèmica de Música de
Barcelona.
1938: Mobilitzat militarment per l’exèrcit de la República. És ferit a la
Batalla de l’Ebre (octubre).
1939: Mobilitzat
militarment per
l’exèrcit
franquista. Inicia
els estudis de la
llicenciatura en
Filosofia i Lletres a
la Universitat de
Barcelona. En un
període de
repressió, amb la
depuració del
professorat
universitari, la
supressió de
l’autonomia
universitària i
l’eliminació de la
cultura i la
llengua
catalanes de la
vida acadèmica.La meva universitat i
el franquisme
1942: Assisteix als Estudis Universitaris Catalans, en plena clandestinitat.
1943 (juny): Es llicencia en Filologia Romànica a la Universitat de
Barcelona.
1944: Publica el seu primer article científic a la Revista de Filología
Española, un estudi sobre l’aragonès de Juan Fernández de Heredia (segle
XIV).
Dámaso Alonso
1945 Dàmaso Alonso
va ser el director de
la Tesi Doctoral de
Badia i Margarit “Los
complementos
pronominalo-
adverbiales
derivados de IBI e
INDE en la Península
Ibérica” a la Facultat
de Filosofia i Lletres
de la Universitat de
Madrid
Estada d’investigació,
becat pel CSIC, a la
Universitat de Coïmbra, on
col·labora amb el professor
Armando de Lacerda per
aprendre noves tècniques
de fonètica experimental. Armando de Lacerda
1946 (30 de gener): Es casa amb Maria Cardús i Almeda
Badia i Margarit explicava de Maria Cardús que «sempre m’ha
ajudat molt, en el meu treball, quan vaig haver de preparar els temes
de les oposicions, a fer extractes d’articles, etc. Amb ella he discutit
les grans línies de bon nombre dels meus treballs d’investigació i
també ha contribuït sovint a donar forma a la redacció final
d’aquests treballs»
JOSEP MASSOT I MUNTANER
MARIA CARDÚS I ALMEDA (1918-2007)
1947: Publica Los complementos pronominalo-adverbiales derivados de
ibi e inde en la Península Ibérica. Madrid: CSIC.
1948 (maig): És nomenat catedràtic de Gramàtica Històrica de la
Llengua Espanyola de la Universitat de Barcelona, el magisteri de la
qual va ocupar durant gairebé trenta anys.
1949 (juliol): Participa en el Congrés de Toponímia i Antroponímia de
Brussel·les.
Congrés de Toponímia i Antroponímia de Brussel·les.
Los complementos pronominalo-adverbiales derivados de ibi e inde en
la Península Ibérica
1950 (febrer-juny): Estada d’investigació, becada pel CSIC, al Laboratori
de Fonètica Experimental de la Universitat de Zurich, dirigit per Eugen Dieth
amb la col·laboració de Rudolf Brunner, on treballa amb el quimògraf
elèctric i obté una col·lecció de palatogrames.
Eugen Dieth
1951: Publica, en castellà, la Gramática histórica catalana.
1952: Inici (amb Joan Veny i Germà Colon, entre d’altres) dels treballs de
l’Atles Lingüístic del Domini Català.
1953: President del VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica, a
Barcelona.
VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica, a Barcelona
Atles Lingüístic del Domini Català
1954: Publica «Más sobre la
aportación de la toponimia al
"Camino de Santiago" y su
justificación histórica», a Revista
de Filología Española, XXXVIII.
1955: Membre de la Reial
Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona (i medalla d’aquesta
institució).
1956: Gastprofessor (professor
visitant) a Heidelberg.
1959: Participa en el congrés de
Romanística de Lisboa.
Reial Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona
Más sobre la aportación de la toponimia al "Camino de Santiago" y
su justificación histórica
1959-1960: Professor visitant a Munic.
1960: Publica La llengua de Ramon Llull
1961-1963: Visiting professor (professor visitant) a la
Georgetown University, de Washington. La llengua de Ramon Llull
Visiting professor a Georgetown
Georgetown University
1962: Publica Notes per a
una caracterització
lingüística dels manuscrits del
"Libre de Contemplació".
Contribució a l'estudi de la
llengua de Ramon Llull,
Estudis Romànics, X.
1963: Participa en el VIII
Congrés Internacional de
Ciències Onomàstiques
d’Amsterdam.
1964: Publica Llengua i
cultura als Països Catalans.
Notes per a una caracterització lingüística dels manuscrits del "Libre
de Contemplació
VIII Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques d’Amsterdam
1965: Publica Atlas Lingüístic del domini català, Qüestionari, en
col·laboració amb Joan Veny i Clar.
1966: Publica «La integració idiomatica i cultural dels immigrants. Reflexions,
fets, plans» a Qüestions de Vida Cristiana, 31.
1967: Obté filmacions radiològiques de 160 frases curtes que contenien les
diferents possibilitats articulatòries de la llengua catalana a la Radiologie
Centrale d’Estrasburg.
Joan Veny i Clar
1967-1968: Professor visitant a la Universitat de Wisconsin, de
Madison.
1969-1971: President de la Société de Linguistique Romane.
1968: Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans.
1969: Publica La llengua dels barcelonins: resultats d'una
enquesta sociològico-lingüística.
Société de Linguistique Romane
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans
Universitat de Wisconsin
II Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a
Amsterdam
1970: President d'Honor del II Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes a Amsterdam.
1972: Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salzburg.
1973: Publica La llengua catalana ahir i avui.
1973-1976: President de l’Associació Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes (primer president d’aquesta
institució).
Universitat de Salzburg.
l’Associació Internacional de Llengua i Literatura
Catalanes
1974: Participa en el VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto,
que es considera l’acte fundacional del Grup Català de
Sociolingüística, actualment Societat Catalana de Sociolingüística
(societat científica filial adscrita a l’IEC).
1974-1975: «Professeur associé» (professor visitant) a la Universitat de
la Sorbona.
1974-1992: President del Grup Català de Sociolingüística.
Grup Català de Sociolingüística
professor visitant a la Universitat de la Sorbona.
Societat Catalana de Sociolingüística
1975: L'any 1975, el Dr. Badia i la seva esposa, Maria Cardús, donen
la seva biblioteca i l'arxiu documental a la Biblioteca de Catalunya.
El fons Badia-Cardús és un fons especialitzat en lingüística, filologia i
gramàtica de les llengües romàniques, sobretot del català i castellà,
que conté llibres, revistes i nombrosos fullets, molts dels quals són
exemplars únics o molt rars.
fons Badia-Cardús
1975-1976: «Professeur associé» a la Universitat de la Sorbona.
1977: Guanya, per concurs de trasllat, la càtedra de
Gramàtica Històrica Catalana de la Universitat de Barcelona.
1978-1986: Rector de la Universitat de Barcelona.
Tota una aventura: trencacolls i esperances del nou Rector de
la Universitat de Barcelona
1978: Nomenat President d'Honor de la North American Catalan
Society (NACS). Participa en el Congrés de Toponímia de Cracòvia.
1979: Publica Formulari administratiu aplicat especialment a la
Universitat. Publica l’estudi «Dialectalismes baleàrics en Ramon Llull?
Una qüestió de mètode» a la revista Randa, núm. 9 (= Homenatge a
Francesc de B. Moll).
Formulari administratiu aplicat especialment a la Universitat
1980: Doctor Honoris Causa per la Universitat de Tolosa
de Llenguadoc. Presideix el XVI Congrés Internacional
de Lingüística i Filologia Romàniques a Palma.
1981: Publica la versió catalana de la Gramàtica
històrica catalana. Publica La formació de la llengua
catalana.
Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques a Palma amb Aina Moll i Francesc de Borja Moll
La formació de la llengua catalana
1984: Participa en el IV Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica
(Washington, D.C. ) amb «La catalanística nord-americana i la situació
sociolingüística del català».
1986: President del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Es jubila
com a docent. Doctor Honoris Causa per la Universitat de la Sorbona. Publica
Llengua i poder. Textos de sociolingüística catalana. Jubilat com a
catedràtic de Gramàtica Històrica de la Universitat de Barcelona (29 de
maig). Nomenat rector Emèrit d’aquesta universitat. Festa acadèmica en
homenatge a Antoni M. Badia (28 de juny).
Llengua i poder. Textos de sociolingüística catalana
1987: Nomenat President d'Honor de la Deutsch Katalanische Gesellschaft
1988: Publica Sons i fonemes de la llengua catalana.
1989: Doctor Honoris Causa per la Universitat de Perpinyà.
1989-1995: President de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Deutsch Katalanische GesellschaftZeitschrift für Katalanistik
1990: Doctor Honoris Causa per la Universitat de Knox College de Galesburg
(Illinois).
1994: Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Publica la Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa,
diatòpica, diastràtica.
1995: Rep el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I. Premi d'Honor Lluís
Carulla.
Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica,
diastràtica. Fitxa bibliogràfica
Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica,
diastràtica. ressenya
1996: Rep el Premi de la Fundació
Catalana de la Recerca.
1998: Publica «L’expressió formal en
Ramon Llull: unitat de llengua i
diversitat de llenguatges», a Ramon
Llull al llindar del segle XXI
1999: Rep la Medalla d’Or al Mèrit
Científic de la ciutat de Barcelona.
Publica Les Regles de esquivar
vocables i la “qüestió de la llengua”.
Publica «Dialectologia, onomàstica i
malnominació», a Dialectologia i
toponímia. [Actes del XXII col·loqui
general de la Societat d’Onomàstica
(Vilafranca del Penedès, 10 a 12 de
maig de 1996), vol. II, Butlletí Interior
de la Societat d’Onomàstica, LXXVII.
Ramon Llull al llindardel segle XXI
2000-2014: Director de la revista Estudis Romànics.
2000: Publica «Risc i certesa de la neologia», a La neologia en el tombant
de segle (a cura de M. Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé).
2001: Publica «Entorn de Pere Miquel Carbonell. Primer comentari sobre les
“Regles de esquivar vocables” (edic. i estudi 1999)», ELLC, vol. XLIII.
2002: Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant.
2003: Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium
Cultural. Doctor Honoris Causa per la Universitat de València. Publica
«Entorn de la correcció normativa», a De la perceptiva de la llengua
catalana. Reflexions i notes 2000-2002 (a cura de Joan Martí i Castell).
2004: Publica Apologia i vindicació de la llengua catalana. Publica Moments
clau de la història de la llengua catalana. Publicació del
Diccionari d’antroponímia catalana. Volum de mostra. Coordinat per A.
M. B. i M. Redactors: A. M. B. i M. (coordinador), Maria Reina Bastardas, Emili
Casanova, Joan Miralles i Monserrat.
Apologia i vindicació de la llengua catalana, ressenya
Diccionari d’antroponímia catalana, fitxa bibliogràfica
Diccionari d’antroponímia catalana, prewiev
2007: Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears. Doctor
Honoris Causa per la Universitat de Barcelona. Mor la seva esposa, Maria
Cardús (20 de juliol).
2011: Homenatge del XXIV Congrés Internacional de Ciències
Onomàstiques (6 de setembre de 2011).
2012: Rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
2014 (16 de noviembre): mor, a 94 anys, Antoni Maria Badia i Margarit.
«Amb el doctor Badia perdem un mestre que ha estat un dels
màxims referents de la lingüística catalana de la segona meitat
del segle XX»
Recull de premsa entorn a la mort del dr. Badia margarit