EXEMPLAR GRATUÏT

R E V I S T A D E M I E R E SRoca de Migdia

NÚM.2 GENER2017

Editorial 3

Escola de Mieres 4

Manípul de Manaies i Botxins 5

Societat de Caçadors Vall de Mieres 6

Amics de la Serra de Finestres 7

Vivim Mieres 9

Centre d’Estudis Mierencs 10

Històries i llegendes 11

Espai d’opinió 13

Receptes de l’Anna de Collbahí 14

Els remeis de la Mari 15

Campanades a mitja nit 16

L’entrevista 18

Refugiats 24

Arbres amb història de Mieres 27

Senderisme. Itinerari núm. 1 29

Meteorologia 32

Resum d’activitats anuals 36

Equip d’edició i de redacció: Carles Guillot, Joan Pontacq, Marta Sasanedas, Marta Trigo.Dipòsit Legal: DL Gi 163-2016. Ajuntament de MieresTiratge 200 exemplarsPortada: Mural a l’escola de Mieres. Fotografia de Jalil de la classe de les Bales.

Agraïm la col·laboració de les persones i associacions que han participat en l’elaboració dels articles de la revista i esperem que s’incrementi en el proper número.Les opinions manifestades en el articles publicats són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva publicació no implica que siguin compartides per l’equip de redacció.

Qui estigui interessat a participar en el proper número de la revista pot adreçar-se a: revistamieres@gmail.com

Sumari

Col·labora:

Ajuntament de Mieres

R E V I S T A D E M I E R E SRoca de Migdia

La nena maca, el 15; el pelat més vell de tots, el 90; les dues banderes, el 44; el de la por, l’1; els dos areques, el 22. Llínia, línia, línia!!!Carai, altre cop la taula del costat, i van quatre de seguides!! Però com es pot tenir tanta sort...? I jo sense estrenar... No només jo: és que ningú de la sala fins ara ha cantat res. I som una bona colla de gent.

Vint anys enrere diríem que enmig de la boira del fum del tabac es veuen les cares de decepció... Per què serà que als bons escrits d’intriga i misteri de l’Agatha Christie, Conan Doyle de torn, la descripció d’una posada en escena quedava millor amenitzada amb la boirina d’unes quantes cigarretes?Però prou de fer el nostàlgic (què farà que a l’ésser humà li agradi tant recordar el passat?). Sortosament per als nostres pulmons, avui podem veure amb claredat les cares dels “quinaires”, i déu n’hi do, tenim una bona representació del poble: des dels més petits fins els més grans. Avis i àvies amb pedigrí de mierencs de tota la vida (hi ha qui fins i tot ha vingut amb cadira de rodes per no perdre’s la gresca ) i d’altres que fa poc temps que han decidit compartir una part de la seva vida amb tots nosaltres. També regidores i regidors dels dos grups del nostre consistori que orquestren la vida política del municipi. Gent de cap de setmana, i parents o amics dels que hi resideixen tot l’any. Diversitat. Aquí està el secret d’una societat saludable que avança, que canvia, que es transforma i es reinventa a mesura que passen els anys, que s’enriqueix amb les aportacions de totes les persones que en formem part.Com els participants de la quina de les festes de Nadal, us oferim el segon número de la revista Roca de Mig-dia amb la intenció de seguir sent una revista plural, oberta a tothom, on, a part de tenir-hi cabuda els articles temàtics, o les veus de la diversitat d’associacions i entitats del municipi, cada una amb el seu tarannà i trets característics, encetem una nova secció, que per posar-li una etiqueta li diem de moment “espai d’opinió”. Un espai obert, on tothom podrà expressar el que cregui convenient i li sembli que als altres ens pot interessar.Endavant,

No pot ser, altre cop han cantat quina els del costat!!! Aquest any, si vull menjar torrons, em tocarà rascar-me la butxaca i anar a comprar-los a Can Riera.

Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comer cial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Editorial

Roca de Migdia 2 3

Escola Finestres de Mieres

| Escola de Mieres

En Lluís té 83 anys. Sempre ha viscut a Mieres, a la Cellera. Va començar a anar a l’escola a partir dels 6 anys i hi va anar fins els 15.

A l’escola, nens i nenes anàvem separats. De nens, potser n’hi havia uns 80, i de nenes, entre les que ana-ven amb les monges i les que anaven amb la mestra, potser n’hi havia més. A l’escola hi havia dues classes: la dels nens, que feien classe amb el mestre, i la de les nenes, que feien classe amb una mestra, que era la dona del mestre. Vivien al carrer Sant Pere. A l’escola hi anàvem de 9 a 1 i a la tarda tornàvem fins les 5 o les 6. M’agradava l’escola i trobava que era important anar-hi. A la meva època hi havia llaminadures, cara-mels i regalèssia. L’escola era com ara, però no hi ha-via menjador; anàvem a menjar a casa. Portàvem una arquilla de casa per escalfar-nos els peus, qui en te-nia, i més tard varen posar una estufa, però la llenya l’havíem d’anar a caçar nosaltres. Penseu que abans l’hivern era més llarg, feia més fred i plovia més.

Abans d’aquesta escola, n’hi havia hagut una a dalt de l’església de Romeria, i encara abans n›hi havia hagut una on ara està el cementiri, al costat de de l›església de Sant Pere.

A l’escola apreníem a llegir, a escriure, les “tables”, geografia, aritmètica, a fer problemes…Suposo que com ara. Però tot era en castellà, encara que nosaltres parlàvem en català. Jo faria moltes faltes si escrivís en català, ja que no ens els varen ensenyar mai. Jo poc que havia llegit mai un llibre en català.

Ens castigaven fent-nos quedar una hora més a l’es-cola, o no sortir al pati a jugar. Tampoc fèiem excur-sions ni colònies, i tampoc existien els ordinadors. Escrivíem amb ploma i tinta; sucaves la ploma al tin-ter i escrivies. Després, varen aparèixer els bolígrafs.

Jo, de la guerra, no me’n recordo, però sé que mon pare es va haver d’amagar perquè no va voler anar-hi. Va estar quatre mesos al bosc, cap al Sallent. Molts altres hi varen anar, i d’aquests, molts varen morir. Uns 22 o 23 nois de Mieres no van tornar més.

Després de la guerra va arribar la Guàrdia Civil, que s’estava en un “cuartel” a la Placica, i també hi tenien una presó, al costat de l’església de Romeria. Però no són aquestes cases on posa “Cuartel de poniente”: això eren com els barris, de ponent, de llevant, de nord…

Amb motiu de l’aniversari dels 83 anys de l’Escola de Mieres, durant el curs 2014-2015, es va fer un treball per recollir el testimoni de la gent gran del poble, del seu pas per l’escola. Transcrivim a continuació una de les en-trevistes fetes pels minireports de l’escola, a Lluís Cornellas.

4 Roca de Migdia 2

Manípul de Manaies i Botxins |

Benvolguts socis i conciutadans,Ja s’apropen les Festes de Nadal, i un any més passem a comunicar-vos les activitats de la nostra Associa-ció. De la mateixa manera que els darrers anys, hem participat en el Via Crucis Vivent de Castelló d’Em-púries i a la Processó en Honor a la Verge dels Dolors de Mieres. No s’han fet d’altres activitat ja que no hi ha hagut cap concentració ni trobada de Manaies.

Aprofito aquest butlletí per comunicar-vos que en l’última reunió de la Junta i dels socis, vam decidir no continuar en l’organització de la Quina de Na-dal. Després de bastants anys fent la Quina, hem pres aquesta decisió perquè ens exposàvem a possi-bles sancions econòmiques d’imports elevats. El fet de realitzar la Quina implica, per un costat, haver de demanar autorització a l’Ajuntament per tal de que ens deixin el local per realitzar-la, que ha de com-plir unes normes de seguretat mínimes, i per altre costat, cal tenir l’autorització del Servei Territorial del joc i d’espectacles de la Generalitat de Catalunya. El fet d’haver de demanar l’autorització implica que estem obtenint uns recursos econòmics diferents de les quotes de socis o subvencions, i per tant, estem obligats a fer declaració d’impost de societats, amb les despeses que això comporta, i si no es demana autorització, ens poden obrir un expedient sancio-nador amb multes econòmiques molt importants. Per tot l’exposat, vam decidir no córrer aquest risc de possibles sancions.No voldria desaprofitar aquesta ocasió per agrair a tota la gent que ha fet possible la realització de la Quina de Nadal durant tots aquests anys. Per no-saltres no era una Quina per obtenir grans recursos econòmics, sinó que sempre la vam veure com un esdeveniment pel Poble de Mieres durant les Festes

Nadalenques, un punt de trobada dels veïns per pas-sar una bona estona. I això no hagués estat possible sense les persones o entitats que han col·laborat cada any amb les seves aportacions, i a tots els amics Ma-naies que estaven aquests dies de Festes col·laborant per tal de poder-la realitzar. I evidentment, tampoc hauria estat possible sense tota la gent que ha vingut a jugar la quina amb nosaltres. A tots vosaltres, mol-tes gràcies per la vostra col·laboració i participació.Només em resta desitjar-vos unes Molt Bones Festes de Nadal i un Feliç Any Nou a tots.

Rafel Noguer PlanasPresident del Manípul

de Manaies i Botxins de Mieres

Roca de Migdia 2 5

| Societat de caçadors Vall de Mieres

Societat de caçadors Vall de MieresEn la temporada 2015-2016 es va incrementar el nombre de porcs abatuts. Van ser 267, un augment significatiu respecte la temporada passada, que es van fer menys batudes, 77, respecte de l’any anterior que van ser 91.

Un sol caçador de la colla va abatre 31 porcs, un altre 18 i un tercer en va matar 17.

Amb les colles de Sant Miquel i de Santa Pau es van fer tres batudes per la zona de Montfalgó. Amb no-més la colla de Santa Pau dues per Bastarra, quatre a la serra d’en Coll i tres pel sector de Collveí.

Conjuntament amb Santa Pau, Sant Miquel i Sant Es-teve de Llémena se’n van fer dos per la zona del coll de la Palomera fins a Sant Aniol. I finalment, amb els de Sant Esteve també van fer una batuda prop del Verdeguer i l’ermita del Freixe.

Respecte els cabirols, de les catorze autoritzacions del parc natural dels Volcans es van abatre quatre mas-cles i vuit femelles.

El seguiment i rastreig dels porcs tancà la temporada amb quatre gossos morts a més de diversos ferits que donaren feina als veterinaris i despeses a l’acotat.Després del mes de febrer i abans de l’estiu s’apro-fità aquests mesos per netejar diversos camins com el del collet de Santa Maria cap al Collell, el de cap al Molinot, i el corriol cap als Crous. Igualment de sobre Monells cap a Monturiol. Es va desembardissar també part del camí de les Maleses, de la Muntada cap al Freixe i s’estassaren diversos corriols pel sector de Montfalgó.

Amb quasi bé tres-cents porcs morts, uns 12.000 kg de carn, un pot pensar: què se’n fa de tanta carn de senglar?

Joan de la Iera

6 Roca de Migdia 2

Abans els animals morts es repartien entre els caça-dors de la colla, i al final de la temporada tothom te-nia el congelador a vessar, però això ha canviat en els darrers anys. Al final de la jornada de cacera es truca a una empresa, se li diu el nombre d’animals abatuts i els passa a recollir. Com que totes les colles coin-cideixen en tres dies a la setmana que van a cacera (dijous, dissabte i diumenge) fan el recorregut per les poblacions veïnes emportant-se les peces abatudes per totes les colles. Majoritàriament aquesta carn se sol exportar a l’estranger, Alemanya, Bèlgica, Rús-sia... i poca arriba als nostres mercats i al sector de la restauració més propera.

De moment el preu que es paga pel senglar mort és força baix, però tot i així representa una ajuda per pagar les despeses de la societat de caçadors, que no

oblidem, fins el dia d’avui, són l’únic col·lectiu que posa fre a l’expansió del senglar que tants maldecaps porta a la pagesia i despeses econòmiques per les se-ves destrosses en els sembrats i que provoca cada any accidents a les carreteres.

(Informació facilitada per Enric de Can Coll de Dalt i per Carles de Can Pipa)

Amics de la Serra de Finestres |

Som els Amics de MieresAquest any, la nostra entitat torna a publicar la re-vista Puigfarner. Ja em portem 10. I ara potser és el moment de fer balanç de l’entitat, de les excursi-ons pels diferents indrets del nostre paisatge, de les xerrades i col·loquis que s’han fet al Centre Cívic, dels escrits d’en Joan i tants altres col·laboradors que han deixat la seva petja fins ara als butlletins que hem anat publicant cada any.

Tot i que, formalment, es va crear l’Associació el 2 de Març del 2007, ja abans havia començat a despun-tar el que seria l’entitat. Es transmetia entre molts de

nosaltres una necessitat de conèixer més bé el nostre entorn. Volíem redescobrir el que ens envoltava, re-cuperar i trepitjar aquells camins vells que estaven en desús. Conèixer les muntanyes i els boscos, els camps de conreu, els recs i torrents, tots ells elements relle-vants de l’existència de Mieres com a poble. Un marc incomparable que havíem de valorar i donar a conèi-xer.

Per fer-nos una idea del volum d’experiències vis-cudes durant tots aquests anys, només cal fer un cop d’ull a la nostra revista o al nostre blog per la

Narcís Puigvert i Codina

Roca de Migdia 2 7

quantitat d’activitats que s’han dut a terme fins ara, any rere any.

De les excursions i passejades que hem anat fent i que ja formen part del nostre calendari, en recordo algunes d’elles:

-Pels voltants de Sant Joan, la passejada amb la Mari i en Quim per recollir les nous verdes, l’herba del traïdor, l’herba fetgera, la menta i el plantatge entre moltes d’altres plantes que ens han de servir per fer l’apreciada i dolça ratafia. -Les excursions de la tardor per gaudir dels seus co-lors i conèixer una mica més els bolets dels nostres boscos, trobar camagrocs i potser també algun rossi-nyol..., amb l’orientació i els bons consells d’en Manel i en Xevi.

-A les acaballes del mes d’abril, retrobar-nos per pu-jar a peu al tradicional i familiar aplec del Freixe i compartir el dinar comunitari que organitza l’Ajun-tament.

-Contemplar plegats les traces de llum que dibuixen al cel les Llàgrimes de Sant Llorenç a les nits d’estiu.

-Les caminades tranquil·les a Santa Maria de Fines-tres per enfilar-nos després fins el castell i observar el món als nostres peus.

-I les excursions per la Font de Ca l’Espardenya fins a Sant Miquel de Bustins per pujar després al Puig de Capell, el punt més alt del municipi de Mieres.

De les xerrades i activitats al Centre Cívic com a exemples em vénen a la memòria:

-L’èxit del taller de cistelleria amb en Miquel Serra, mestre cisteller de Batet ; la magistral xerrada d’en Josep Maria Massip sobre el retorn del llop a Catalu-

nya; la satisfacció de poder escoltar les paraules sàvi-es i refinades de l’il·lustre escriptor i fotògraf Ernest Costa i Savoia; i recentment, a mans de l’estudiós Carles Puncernau, hem conegut la funció de torre de telegrafia òptica que tenia l’edificació que hi ha al bell cim del turó de Collveí.

I tant d’altres moments i vivències que em vénen al cap, compartint rialles, comentaris, fotografies de grup…Són moments viscuts que ja formen part de la memòria col·lectiva de Mieres. Com a entitat, hem fet tots plegats una bona tasca. Ens hem im-plicat amb Mieres i hem ajudat a crear vincles entre nosaltres i a difondre coneixements i experiències.

Aquests quasi 10 anys de vida de l’Associació han fet que siguem persones una mica més compromeses, crítiques i responsables amb el nostre entorn i el nos-tre poble i hem de desitjar que aquesta flama segueixi encesa per molt anys.

8 Roca de Migdia 2

Vivim Mieres |

Qui dia passa, any empenyEl temps passa i, dia a dia, ja fa més d’un any que som a l’Ajuntament i tot gràcies a vosaltres. Us volem do-nar les gràcies a tots els veïns i veïnes del municipi per la resposta davant el canvi de govern municipal. Ha sét un primer any intens, carregat d’emocions, apre-nentatges i contradiccions. I és que estem aprenent a caminar de la millor manera possible: caminant.

Sabem que alguns canvis no sempre són fàcils i que volem introduir noves formes de fer i d’entendre la política a través de la implicació de tots i cadascú de vosaltres.

Entenem que alguns de vosaltres no compartiu la nostra manera de fer política, que no entengueu per què sempre us preguntem què fer i que us doni la impressió que ho fem per no mullar-nos. Però per a nosaltres, la política no és un: jo mano, jo decidei-xo. És més aviat un: nosaltres gestionem les decisions que prenem entre tots, com a poble. Volem manar obeint, fent nostra aquella màxima zapatista que diu: aquí mana el poble i el govern obeeix.

És per això que us volem agrair la vostra resposta en forma de participació en els diferents àmbits, i en especial a les dues consultes que hem celebrat aquest primer any, i la vostra implicació en el procés dels pressupostos participatius, una eina que ha de servir-nos per decidir conjuntament com a poble quines són les inversions que volem.

Gràcies a la vostra participació s’han comprat jocs de taula per a totes les edats pel Centre Cívic; s’ha instal·lat una barana damunt el pedrís que envolta la plaça de l’església de Sant Pere; s’ha creat una àrea de pícnic, d’esbarjo i lleure al pavelló amb taules de fusta i una font; s’instal·laran tres miralls pels ve-

hicles al carrer Can Caló per millorar la visibilitat; s’ha senyalitzat millor l’aparcament del dispensari i l’entrada del poble per intentar solucionar els proble-mes d’aparcament; s’han reparat jocs del parc infantil situat a l’aparcament i s’han adquirit nous jocs per renovar-lo; s’han comprat arbres de ribera per re-plantar-los a la zona del carrer Nou i de la font de Can Marcé; s’ha encarregat un catàleg d’elements de patrimoni cultural, arquitectònic, natural i un estudi històric de Mieres; s’ha arreglat la pista per a jugar a petanca situada a la zona del Pujolet i s’han comprat cinc jocs de boles i s’ha millorat l’escenari mòbil amb la compra de taulons més petits i lleugers que han substituït els ja existents.

Esperem que en el futur aquesta participació encara s’incrementi més i demostrem que som un poble ac-tiu, democràtic i participatiu.

També volem agrair a tots els membres del Consell de Poble la seva implicació i participació en aquest nou espai de debat que hem impulsat a través del re-glament de participació popular.

Finalment, volem fer una crida a tota aquella gent que encara no ha participat perquè ho faci: això no-més té sentit si hi participem tots. Cal que, en la me-sura del possible, ens impliquem i participem activa-ment, ja que us necessitem per tirar endavant aquest projecte. Perquè sense vosaltres, res té sentit.

I és que hem fet molta feina, però ens en queda en-cara molta més per fer. I som autocrítics i sabem que podem fer les coses millor i que hi ha grans temes que importen i cal buscar-hi solucions, però confiem amb la capacitat de tots vosaltres per tirar-ho enda-vant.

Roca de Migdia 2 9

| Centre d’Estudis Mierencs

Des d’aquest espai us volem presentar l’associació del Centre d’Estudis Mierencs (CEM), que neix amb l’esperança de ser el centre d’estudis de tots i per a tots els Mierencs i d’aquells que s’estimen el municipi i volen conèixer el seu entorn i passat. Només un po-ble que coneix i estima el seu passat i entorn pot tenir el seu futur garantit.

ObjectiusEls principals objectius del CEM, vàlids per a tots els centres d’estudis, són la preservació, l’estudi i la difu-sió del patrimoni històric, cultural i natural.Aquest patrimoni pot ser material: jaciments arque-ològics, monuments, edificis singulars, documents, col·leccions d’objectes, imatges, etc. o immaterial: com les tradicions o expressions vives heretades i transmeses de generació en generació com les festes populars, la memòria, l’artesania, els oficis, etc. Tot aquest patrimoni no es pot arribar a entendre si el desvinculem del seu escenari: l’entorn i el paisatge on s’ha desenvolupat.Aquest PATRIMONI, en majúscules i en el sentit més ampli del terme, el tenim en usdefruit; ens ha vingut heretat d’aquells qui van estar abans que no-saltres i a la vegada nosaltres l’hem de transmetre a aquells que venen després de nosaltres. Per tant, hem de garantir que no desaparegui. És per aquest motiu que l’hem de preservar, estudiar i difondre.De la mateixa manera, s’han de fomentar la sensibi-lització i la investigació sobre aquest patrimoni orga-nitzant xerrades i actuacions que ens ajudin conèi-xer-lo i facilitant la tasca a investigadors que a la ve-gada aportaran més coneixement sobre ell.

Funcionament i participacióUn centre d’estudis no és res sense les persones que en formen part o hi interactuen. Per això us animen

a formar-hi part sigui com a soci* o col·laborador i a proposar temàtiques o actuacions i a venir lliure-ment a les reunions que periòdicament es faran al Centre Cívic.De la mateixa manera us animem a venir a aque-lles xerrades i esdeveniments que s’organitzin des del CEM. També podeu accedir a tota la informa-ció a través de la web del CEM que estem elaborant (http://www.cemierencs.com)Pel que fa al temps que cadascú hi pugui dedicar, no ha de ser un impediment. Cada gra de sorra comp-ta. Es pot ser més o menys actiu i participar en un o tants projectes com es vulgui o es pugui.Si hi esteu interessats, només cal que ens ho feu sa-ber personalment, us podeu adreçar a L’Ajuntament o mitjançant el correu electrònic: cem@cemierencs.com. Tots en podem formar part i col·laborar-hi.(*) No s’ha establert cap quota de soci, la pertinença al CEM és gratuïta.

Josep Socorregut Domènech Centre d’Estudis Mierencs (CEM)Neix el Centre d’Estudis

Mierencs (CEM)

10 Roca de Migdia 2

Històries i llegendes |

A partir de l’arribada dels romans a casa nostra, es va produir un procés de romanització que va provocar un seguit de canvis profunds en la societat dels Ibers. Aquest fou un procés lent i gradual, en què podem diferenciar dues etapes. Una primera, de caràcter mi-litar i fiscal, amb la repressió i la recaptació de tributs a les poblacions indígenes. Així, aquí, com a la resta dels territoris que varen formar part de l’anomenat Imperi Romà, l’espai conquerit esdevenia terra d’es-poliació i conquesta. D’aquesta manera els homes i les dones eren nova força de treball esclau i les terres eren el botí per al nou imperi. I una segona etapa, on es reconeixien els drets de les comunitats contra els abusos dels governadors romans i es concedia la ciutadania llatina a les poblacions autòctones. Dins d’aquesta segona forma de control, hem d’inclou-re-hi el reclutament d’indígenes per als exèrcits ro-mans, que comportava aconseguir un millor estatus, com ho demostra la gran quantitat d’hispans a les guerres civils romanes dels anys 80 a.n.e. Per facilitar el desplegament de les tropes i anar «pacificant» el país, es construïren un seguit de vies que comunica-ven els diversos indrets de l’Imperi. Així es va cons-truir la Via Augusta, també anomenada Via Hercu-lea, que des de Narbona (Narbo martius), creuant els Pirineus, recorria tot el litoral de la península fins a Cadis (Gades). A aquesta gran via li sortien ramifi-cacions cap a l’interior, com la que des de Sarrià de Ter sortia cap a Banyoles, Besalú i el Capsacosta. G. Constans afirma que un altre d’aquests ramals sortia a l’alçada de Cornellà de Terri, anava cap a les terres on avui hi ha Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Falgons, Mieres, Santa Pau i Olot. De fet, una de les teories sobre el nom de Mieres1, diu que prové del terme llatí Miliarium, que és una columna cilíndri-

1 Segons Lluís G. Constans i Serrats, capellà missioner diocesà de Banyoles (1901-1955)

ca de dos a quatre metres d’altura, que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar una milla romana que equivalia a 1.481 metres i on hi ha-via unes inscripcions amb el nom de l’emperador que construïa o restaurava la via i la distància fins al punt d’inici de la mateixa. Una altra teoria diu que Mieres provindria del terme, també llatí, Miliarias, que sig-nifica terra de mill.

Sigui com sigui, aquest entramat de vies va afavorir la propagació de la cultura romana, de la seva llen-gua (el llatí), d’un cos legislatiu unificat, dels seus costums i de la seva mitologia i religiositat. El romà va ser un poble capaç d’absorbir i assimilar les cre-ences dels pobles que conqueria, barrejant tradi-cions i divinitzant els elements del seu entorn. En aquest sentit, molt a prop de Mieres, concretament a Sant Aniol de Finestres, unes reformes efectuades

Mieres en temps dels romansCarles Guillot

L’actual església de Sant Aniol de Finestres està edificada sobre un ninfeu, o santuari a les donzelles d’aigua d’època romana

Roca de Migdia 2 11

a la seva església varen deixar al descobert un antic santuari d’origen romà del culte a les aigues, també anomenat ninfeu. Aquest indret, prop d’un llac sub-terrani (d’on actualment s’extreu l’aigua embotellada) i del naixement d’un dels afluents del Llémena, ja era doncs un lloc sagrat per a la gent de la contrada, on es rendia culte a les nàiades, les nimfes dels corrents d’aigua i les fonts.

Aquesta facilitat per assimilar els costums i les creen-ces dels territoris que conquerien va propiciar també l’expansió del cristianisme des de Palestina. Aquesta nova religió es va propagar per tot l’Imperi, que la va perseguir fins al 313. Des dels seus inicis, va comptar amb nombrosos seguidors al nord-est peninsular des del segle I de la nostra era, i ja cap al 259 comptava amb una estructura organitzativa pròpia. Aquest fet

2 Guardiola, G., Visites i notes històriques dels masos medievals i d’altres èpoques. Mieres. Sant Joan les Fonts: Ajun-tament de Mieres-Ed.Ecuador 21, 2008

és important, ja que aquesta nova religió i les seves estructures de poder han regit les vides dels nostres avant-passats des d’aquelles èpoques llunyanes.

Durant aquest període, l’administració va dividir en parcel-les les terres conreables i va exportar un model productiu basat en l’esclavatge i en les vil·les senyorials, que eren petites o mitjanes unitats de producció que havien de satisfer les necessitats bà-siques dels senyors i dels esclaus que hi vivien. Tot i que no hi ha documents ni proves arqueológiques que ho demostrin, Gaspar Guardiola apunta que, a Mieres, s’hi trobava una d’aquestes vil·les, que seria la predecessora del mas Salavia2. Això devia comportar la convivència de diferents tipus de poblament. Per una banda, els ibers que seguien habitant la serra de Finestres i que, poc a poc, van anar baixant a la vall de Mieres, on podien viure a les mateixes terres que conreaven, amb les seves famílies i en construccions aïllades (els antecedents dels masos). Tot i la manca de documentació sobre aquest període, podem su-posar que hi havia una àmplia gamma de conreus de cereals (blat, ordi, civada, sègol i mill), seguits de la vinya, l’olivera i de productes de l’horta, mentre que la cabana ramadera estaria formada per ovelles, ca-bres, porcs i bous. Conills, gallines i coloms comple-mentarien la dieta càrnia, fent que aquestes petites explotacions agrícoles intentessin ser autosuficients.

A partir de finals del segle III i durant el segle IV, el poder central de Roma es va anar afeblint degut a la corrupció dels seus governants, la decadència de les ciutats, l’empobriment de les classes mitjanes i el descens demogràfic. Durant aquest període molts pobles germànics van anar establint-se a les seves fronteres, pressionant permanentment per entrar-hi. Alguns ho van aconseguir lentament, es van establir a l’interior i van acceptar formes romanitzades, però

Planta d’una vil·la romana

12 Roca de Migdia 2

La benvinguda de la GarrotxaEspai d’opinió |

Anys enrere, quan portava pocs dies en aquesta terra de volcans i bruixes, una d’aquestes dones a qui la mainada té por per culpa d’alguns contes populars, em va mirar fixament sota unes espesses celles blan-ques i em va dir amb veu trencada: “Sàpigues que la Garrotxa posa a prova durant dos anys a tota perso-na que hi ve amb intenció de quedar-s’hi. Si superes aquest temps, que t’adverteixo que serà molt dur, la Garrotxa t’acceptarà i t’acollirà en els seus braços forts i antics.”

Jo, persona racional i urbana, clarament no vaig fer cas de supersticions rurals, però el ressò de les pa-raules de la vella no em va abandonar mai. I es va equivocar. No van ser dos anys de dures proves; en van ser uns quants més.

Aquesta terra frondosa, on els boscos es murmuren secrets antics tot movent les fulles, m’ha vist plorar com mai ho havia fet. M’ha vist emmalaltir fins a quedar-me tant dèbil que amb prou feines pujava les escales de casa meva. M’ha sentit cridar en la foscor de la nit i maleir els meus ossos i els de les persones

que m’hi van dur. M’ha acompanyat mentre feia les maletes una i altra vegada per fugir-ne i mentre les tornava a fer quan decidia quedar-me. Aquesta terra de gent forta i resistent, d’històries alegres i tristes, de llegendes irreals i de guerres massa reals. Aquesta terra de calor i de fred, de verds infinits i de roques sàvies, m’ha posat a prova. La prova més dura de la meva vida.Fins que un dia, un dia qualsevol de principis de tar-dor, tot passejant pel caminet del riu de Mieres, em vaig parar de cop, vaig mirar al meu voltant, vaig res-pirar l’olor de la terra molla i la suavitat de la brisa del matí i em vaig sentir una persona realment afortu-nada. Afortunada per viure on visc. A Mieres. Per la bellesa del paisatge i per totes les persones que l’enri-queixen. I sobretot me’n vaig adonar de totes les per-sones boniques que m’han ajudat a suportar aquests anys, m’han acompanyat i sostingut quan he caigut, m’han abraçat quan tenia por i que han rigut amb mi moments còmics memorables. Aquell dia, sota els xi-prers, me’n vaig adonar de que acabava de superar la prova. La Garrotxa em donava la benvinguda.

finalment, pressionats per altres pobles i davant la feblesa de Roma, van acabar per esclatar de forma violenta, saquejant part de l’Imperi, destruint mol-tes ciutats i provocant la desaparició d’agrupacions rurals. L’Imperi, ja tocat de mort, no va poder fre-nar les successives onades invasores i migratòries dels pobles germànics. Durant el segle IV, els visigots van entrar a la península Ibèrica i van marcar la fi de l’Imperi Romà a casa nostra.

Anònim

Miliarium

Roca de Migdia 2 13

Amanida d’hivern

Naps guisats

| Les receptes de l’Anna de Collbahi

Alls tendres, cebes tendres, rave, fonoll, pastanaga, escarola, canonges i ruca (rúcula). Vinagreta: picar fruits secs al gust, all i julivert en oli d’oliva. Afegir-hi, coriandre, vinagre, llimona, pebre, sal.

1 kg de naps2/3 cebes calçot1/2 porros4 alls elefant3 tomates de xocarOli d’olivaBolets al gust (frescos, secs, en pols...)

Posar els naps sencers i amb pell a coure al vapor durant 15-20 minuts, fins que, al punxar-los, trobem que estan tovets.Tallar a trossets petits les cebes, els porros, els alls i les tomates i sofregir amb oli d’oliva. Pelar els naps, tallar-los a trossets, salar-los i enfari-nar-los. Rostir-los amb el sofregit. Després, afegir-hi els bolets i ofegar-ho tot en brou de verdures uns 30 o 40 minuts a foc lent i tapat.

Bon profit!

14 Roca de Migdia 2

Els remeis de la Mari |

L’àloe veraDes de fa ja alguns anys es parla molt de les nombro-ses propietats medicinals de l’àloe vera també cone-guda amb el nom d’atzavara vera, sèver o bàlsam de jardí, de nom científic Aloe vera (L.) Burm. f. És un camèfit de la família de les liliàcies (encara que al-guns taxonomistes la inclouen a la família Asphode-laceae). És originària de l’illa de Socotra, situada al nord-est d’Àfrica, entre Somàlia i el Iemen, tot i que, actualment, té una àmplia distribució per tot el món, a causa de la utilització com a planta medicinal.

La importació de l’àloe al Principat ha fet que se la conegui amb molts altres noms com figuerassa, her-ba sostal, pita, pitera, pitrera, pop, sèver de cavall o sèver sucotrí.

Els usos que se li donen amb finalitats curatives in-clouen una llarga llista de la qual en destaquem al-guns per la seva comprovada eficàcia:A nivell digestiu, té diferents usos segons la dosi: una miqueta diària actua com a aperitiu i colagog. A dosis més grans és laxant, ja que després de l’admi-nistració oral actua específicament a nivell del còlon sobre les terminacions nervioses de la membrana intestinal. Per una banda, modifica la mobilitat de l’intestí gruixut estimulant el peristaltisme, fet que es tradueix en una acceleració del trànsit colònic. Per l’altra banda, estimula la secreció de mucosa i de líquid cap al llum intestinal, al mateix temps que inhibeix la reabsorció d’aigua i electròlits a l’intestí gruixut. A dosis elevades és purgant.

Tradicionalment s’ha utilitzat també com a descon-gestiu i broncodilatador en vies respiratòries. L’ex-tracte fluid d’àloe vera administrat en forma de xa-rop actua proporcionant alleujament simptomàtic de l’asma bronquial.

En dermatologia s’empra per les seves propietats cicatritzants, hi-dratants, antioxi-dants, protecto-res i regenerado-res. El contingut en mucílags del gel d’àloe vera fa que la planta actuï com a emol·lient cutani. També té substàncies que bloquegen l’acció d’enzims involucrats en processos inflamatoris. Con-té a més col·lagen, un dels components preferits en la industria cosmètica antienvelliment.

Se li reconeixen, a més, a nivell científic propietats antivirals, antimicrobianes, antibacterianes i immu-nostimulants. És a dir, que el suc o la polpa de l’àloe presa diàriament ens protegeix de moltes malalties i fa el nostre sistema de defensa intern més fort.

Finalment també se li han trobat propietats benefi-cioses per combatre la diabetis mellitus, la sequedat ocular, els processos tumorals, les al·lèrgies, per a problemes menstruals i com a estimulador del part...Tota una joia que creix còmodament dins les nostres cases!

La Mari Zona, una apassionada dels remeis naturals, ha estat investigant les propietats d’aquesta merave-llosa planta i n’ha estat provant els efectes en ella ma-teixa. Entre d’altres molts usos ella se l’aplica a nivell dental.

“Talles un tros d’àloe, el peles, li treus el suquet groc, que és amarg, i la polpa te la fregues a les dents, queixals i genives deixant que es desfaci a la boca

Marta Trigo

Roca de Migdia 2 15

Campanades a mitjanitA vegades em demano com deuria ser el paisatge so-nor abans de la irrupció del motor d’explosió. Llevat de ferrers, picapedrers, carboners, carreters i d’altres feines contundents, l’activitat humana no es des-tacava per moure gaire brogit. La indústria sempre ha portat més soroll, això segur. També una batalla, fins i tot abans de les armes de foc, deuria produir molt de xivarri. No cal parlar de fenòmens naturals: trons, llamps, llampecs, esllavissades, terratrèmols i etc. Semblaria, doncs, que el més normal fóra viu-re enmig d’un paisatge sonor bàsicament silenciós. Qualsevol novetat auditiva ens movia a identificar el que la produïa, mantenint-nos en permanent estat d’alerta.

Potser el motor ens ha vacunat, vivim en una acús-

tica més relaxada, sí! Els sorolls de fons de tots els motors del món fan que ni en l’hora més golfa la re-mor s’aturi. Com a mecanisme de defensa el cervell s’acostuma a no parar l’orella, a no parar atenció, se’ns relaxa l’oïda, perquè tot és motor. Al campanar de St. Pere acaben de tocar dos quarts. Deuen ser de vuit. Els campanars abans no tocaven les hores, tocaven altres coses. Tocar quarts i hores és perquè un me-canisme, un rellotge, ho fa anar. Tocar per explicar uns fets, això era un llenguatge! Aquest idioma ha desaparegut. Resta la litúrgia catòlica lligada a l’any eclesiàstic i la resta d’actes com bateigs, comunions, matrimonis, defuncions. El toc de campana era un llenguatge poderós. Arriba molt més lluny que la veu humana, transmetent de manera ben calcada les emocions de l’emissor. Depenent del temps que faci

una estoneta. Després jo l’escupo perquè, com que arrossega tots els microbis de la boca, no me’ls vull empassar. Si tens ferides o llagues a la boca te les cura i és molt bona per a les genives sagnants. Et deixa una boca molt sana.

També em frego amb polpa d’àloe la pell i me la deixa molt suau. I de tant en tant em faig una mascareta per al cabell i me’l deixa més fort i lluent.”

I parlant de remeis, una altra joieta de la Mari:

DÀTILS I BEGUDA D’ARRÒS PER LA TOSTalles uns quatre o cinc dàtils ben petitets i els bulls una estoneta en beguda d’arròs o civada. Ho deixes refredar una mica fins que estigui tebi, ho passes per la batedora i t’ho beus. I bona nit sense tos ;)

Manel de la Muntada

16 Roca de Migdia 2

les sentim molt properes, llunyanes, gairebé imper-ceptibles.

A Mieres, a causa del gran circ natural que proposen les carenes de les muntanyes a tot el seu entorn, el campanar de St. Pere es projecta al mig de la cassola com si tiressin una pedra al centre d’una gran bassa i les onades que el fet produiria anirien a petar als esculls de la Roca del Migdia, de Puig Castellar, de Montfalgons, del Serrat d’en Coll.

Avui, precisament, s’ha alçat el dia transparent –a primera hora el campanar se sent bé, net i clar- més tard, cap al migdia, fa calor forta i una mica de ventet del costat de mar, les campanes ni se senten, la fressa del bosc remenat pel vent fa que no se senti res més. Me’n vaig a dinar.

Pels volts de quarts de set de la tarda ha començat a ennuvolar-se del costat de ponent. A la cassola de Mieres li han posat la tapa, he agafat el paraigua i me n’he anat a passeig. He deixat el Pla dels

Sarrions i m’he enfilat per l’antic camí de Mieres al Freixe. Contemplo la cassola de Mieres des dels Re-posadors, el vent ha parat, els núvols ajuden a cons-truir un gran auditori; una mica més amunt hi ha una pista de desemboscar que va deixar ben esmolat l’antic camí; però, en canvi, ha fet un magnífic balcó. Toquen les set, primer els quarts, desprès les hores- sonen fortes, grasses, la tapa dels núvols els dóna vo-lum- sembla que tinguis St. Pere davant els nassos. Omplint tot l’espai del cel a la terra, assisteixo atònit a l’audició de les set campanades. De cop m’he em-petitit i, entresuat com estic, una esgarrifança m’ha corregut l’espinada. Continuo pujant. La tarda s’ha anat enfosquint, aquells núvols s’han fet més espes-sos i com que camino per dins el bosc potser aviat amb prou feines m’hi veure. Sento com cauen gotes,

de moment a dins el bosc no em mullo. Quan arribo al caire del serrat puc obrir el paraigua. Plou bastant, ves qui ho haguera dit! Fa estona que no sento el cam-panar i la veritat és que no m’hi havia fixat tampoc. Me’n torno cap a casa mentre amaina la pluja i surten bafarades del terra. L’atmosfera es torna més densa. Amb el bri de claror que resta veig la boirina que alça la humitat de la pluja amb l’escalfor del terra. M’aturo al caire de la Font Tosca, un caire envoltat d’avella-ners, castanyers i roures, i sento novament les cam-panes: toquen tres quarts. Sonen primets però s’en-tenen molt bé. La humitat, ara, els condueix d’una manera quasi sòlida. Tiro avall amb la intenció de ser més a prop de casa per escoltar el toc de les hores. Doncs avall! que fa baixada! Torno a ser als Reposa-dors, trec una bossa de plàstic de la butxaca i aquest cop m’hi assec. És fosc i la humitat és molta. Toca un quart... i no sento res més. Silenci... Collons! El toc de les hores m’ha passat de llarg. Me’n vaig a sopar. Aquella nit vaig sortir a escoltar com tocaven les dotze. Persistia la humitat, la foscor ho acotxava tot. Dotze campanades és el màxim d’expressió so-nora que produeix el rellotge del campanar. Em va semblar que el món n’era completament indiferent. Escoltar les campanades a mitjanit segur que ens fa millors.

Roca de Migdia 2 17

VIDA PERSONAL I FAMILIAR

Com us dieu? Com us coneix la gent del poble?Em dic Francisco Fàbrega i Planella. Al poble em co-neixen com a Xicu l’Escloper. Aquí, a Mieres, hi ha tres Fàbregas! Jo, en Fàbrega Ramió (en Cirera) i en Fàbrega Ventura. Amb en Fàbrega Ventura no som parents; no tenim res a veure. Però amb en Cirera sí: som cosins de segon grau. Es veu que el meu pare i el seu avi eren germans.

Data i lloc de naixement? Vaig néixer a Mieres, el dia de Sant Martí, “el dia que cau la pinya del pi”, l’11 de novembre de 1926. La set-mana passada vaig fer 90 anys.

Qui eren els vostres pares i quin ofici tenien?El meu pare es deia Lluís Fàbrega i Pujol. Era fill de Can Cirera, però com que no n’era l’hereu, no es va poder quedar a treballar a la casa pairal. Ell va haver d’anar a guardar oques en una casa de l’Escala i, des-prés, a Banyoles, va aprendre a fer esclops. Abans era molt típic que els germans cabalers anes-sin a treballar de bouers (a guardar bous). Si eren noies, quan plegaven de l’ensenyança bàsica, anaven a treballar de criada a Barcelona. Un cop marxa-

ven, només tornaven dos cops a l’any al poble: per Sant Sebastià – la festa petita – i per la Festa Major. La meva mare es deia Enrica Planella i Sitjà. Era la germana del cap de casa de Can Sitjà. Després de ca-sar-se amb el meu pare, van comprar la casa on visc jo ara, l’any 1936 (abans que esclatés la guerra), i, aleshores, van obrir la botiga d’esclops.

Quants germans éreu? Érem dos germans: la meva germana Maria Fàbrega i Planella i jo.

Vau anar a l’escola? A quina edat i fins quan? De molt petit vaig anar a escola a Mieres. En època de la guerra van fer marxar el mestre. El van treu-re perquè anés al front. I al seu lloc hi van posar un metge, un tal Riuró: la seva família eren amos de mig Ruïtlles, i ell estava casat amb una de les noies de Can Casals.Després vaig estudiar comerç al Collell. Podia triar comerç o batxillerat, però si feies batxillerat després havies de marxar a estudiar de metge o d’advocat a Barcelona. Per això, el meu pare i jo vam pensar que era millor que fes comerç i em quedés a treballar a casa, a Mieres.

Entevista a en Francesc Fàbrega i Planella

| L’entrevista Centre d’Estudis Mierencs

Xicu l’Escloper i la seva germana (anys 1940-1945)

Eva GrauLaura Canalias

18 Roca de Migdia 2

A quina edat vau començar a treballar i en què? Com era el vostre ofici?Vaig començar a treballar als 15 anys, col·laborant i ajudant a la botiga i anant a buscar la fusta de vern a bosc, fins que vaig anar a complir el servei militar, als 22 anys. El nostre ofici era pura artesania! Ho fèiem tot a mà i amb un xerrac que encara guardo. També teníem el puntell, que és el que li dóna la forma a l’esclop.La fusta que fèiem servir sempre era la de vern, per-què és una fusta tova, que es treballa bé i aguanta molt i molt bé la humitat. Si alguna vegada no teníem vern, fèiem servir fusta de xop, de pi i, fins i tot, n’havíem fet de saule i d’aure , però molt poc. Nosaltres fèiem una mitjana de 500 parells d’esclops a l’any. Els fèiem a l’estiu i els veníem a l’hivern. En fèiem de totes mides, des de 30cm als 42cm (42cm és la mida normal)Per fer els esclops necessitaves tot un any, perquè per obrar-lo, és a dir, per treballar-lo, s’ha de fer en verd, i després necessites temps perquè s’assequi. El procés era més o menys el següent: primer, anàvem a buscar verns a sobre la Muntada (allà hi havia una font i molta aigua), a vegades també anàvem entre Can Salavia i la casa d’en Molins. Tallàvem els arbres i, després, els arrossegàvem amb vaques o amb cor-des i els baixàvem al poble. A continuació, quan ja

teníem tota la fusta, començàvem a donar forma als socs, d’això en dèiem “escabornar”. Quan teníem la forma feta, els buidàvem de dins i els deixàvem asse-car, abrigats sense que hi toqués el sol ni la tramun-tana, perquè no hi sortissin esquerdes. Passat un any, quan ja era ben sec, els políem i ja els podíem vendreAquesta feina, però, em va durar poc. La nostra ruïna va ser a causa, en primer lloc, de la xiruca i, més en-davant, de la katiuska. L’any que va sortir la katiuska ens vam quedar amb 300 esclops per vendre; la gent no els volia ni regalats. Això deuria ser cap a princi-pis dels anys 50, em sembla. Aleshores vam haver de tancar la botiga.Arran del tancament, a casa meva es van dedicar al bestiar i jo a fer de transportista. Primer, anava a re-collir llet i la repartia. Després, a base de pencar molt, em vaig comprar un camió més gros, juntament amb un altre soci. Amb ell portàvem guix de Maià a Bar-celona. Això va ser quan va començar a tirar fort tot això de la construcció. Finalment, quan es va morir el meu pare, em vaig quedar de cap de casa i em vaig dedicar a comprar i a vendre solars.

Teniu alguna afició? Què fèieu de petits per diver-tir-vos?Els dijous a la tarda fèiem festa del col·legi i anàvem a buscar pinyes i llenya per a l’escola. I després només teníem els diumenges i la festa major. Però els meus pares eren molt rígids. Entre ells, al Collell que em portaven dret com un pal, i després el servei mili-tar…

COM ERA EL POBLE ?

Com recordeu el poble quan éreu petits? Hi vivia més gent? Abans el poble era més humil; hi vivia només la gent de sempre, de tota la vida. Érem com una família. Ara l’ambient que porteu els de fora, vulguis o no vulguis, és diferent. Parleu de cinema, de futbol, d’in-

Ca l’Escloper. Any 1947Roca de Migdia 2 19

formàtica, i això a nosaltres no ens interessa. Quan jo anava a l’escola, els mestres i els pares em deien que a Mieres hi vivien unes 1.500 persones re-partides en 300 cases.Abans tots els caps de família es guanyaven la vida al poble. La majoria dels homes treballaven a bosc, a fer carbó. Avui ens falten llocs de treball. El que més ens ha perjudicat a Mieres són els polígons industri-als. Tothom va a treballar a Banyoles, Olot o Besalú, i aquí no es queda ningú. Per això quedem tan poca gent al poble. Ahir mateix vaig anar a fer un vol a la plaça i no vaig trobar ningú.

Quines eren les  botigues i comerços més impor-tants?Abans hi havia molta vida. Penseu que a Mieres te-níem la capitalitat de la zona. Aquí venia a comprar gent de Falgons, El Torn, Sant Miquel, fins i tot de Sant Aniol, per les dreceres. Els diumenges, moltes vegades hi havia cua a les botigues.Que jo recordi al poble hi havia hagut set barbers, que potser no havien coincidit tots en el temps: el pare de la Magda Reig que estava al carrer Nou; el pare d’en Lluís Pericot – que jo recordi, dels més antics –, els de Ca la Paula – abans Ca l’Abel, a la pla-ça Major on a dalt hi havia el cafè i a baix el ball del poble. Van posar barberia a Ca la Mia, en el carrer de Can Caló; l’Espardenyer a Can Manel; en Francisco a Can Zona; a Can Malitrau o Can Trau n’hi havia un altre, i a Can Climent, ara Can Mià, on viu ara l’Agustí, també n’hi havia un. També teníem botigues de queviures, que jo recordi: els avantpassats d’en Toni de la Botiga, al carrer Nou, Can Carlina, Can Vador, Ca l’Escatidor, Can Met – que a més de botiga de queviures tenien hostal i hi podies anar a beure un got de moscatell i menjar una pasta –, Cal Carreter, que van posar una botiga a la casa nova, que va estar oberta poc temps: uns 20 o 25 anys, i, a més, també n’havia vist una que a penes re-cordo, perquè era molt petit, que en deien Can Cin-to (Can Trau o Can Malitrau), que estava a davant

de Can Taiant. A Can Cinto, a més de queviures, em sembla que també venien pa. Al carrer de Can Caló, tothom treballava d’alguna cosa. Hi havia Can Carlina, que era tenda de comes-tibles. A continuació en Joan Riera, que era una fleca. Després Ca l’Espardenyer: feien espardenyes. També tenien botiga de roba, cafè (en deien el cafè dels rics) a la part del darrera i tenien la “centraleta”: el telèfon públic del poble. A Can Bosquet, queviures; a Can Manel, aquella que està tancada, era barberia, a Ca la Rosa eren menestrals, sense botiga. A Can Vinyes, una carnisseria, a Can Coll, que era propietat dels Vi-nyes, hi mataven el bestiar de la carnisseria i més tard van vendre llet, mantega i formatges. A Cal Sabater, on ara viu la Magda, hi havia un músic. Al costat, que n’hi deien la Maria Verge, hi havia botiga de robes. A Ca l’Escatidor era botiga de queviures. A Ca la Mari-ot, la vella de la casa torrava i venia castanyes a l’hi-vern. Al costat, a Can Gavatx, magatzem de ciments (era de l’avi de l’Isidro). A casa meva esclops. A Cal Músic (abans Ca la Paula i també Can Vinyes), on viu la Marta Sasanedes, venien llet al detall, perquè aquella gent tenien vaques. A Can Lloberes hi vivien els germans Riuró, que eren amos de terres a Ruïtlles. On és ara casa d’en Rovira abans hi havia un sastre. A Can Clenxa al temps de la guerra hi havia hagut una cooperativa. A Ca la Teresa un lampista. A Ca l’An-ton Roquerol feien de pagesos. Més avall, en Manils havia estat carter. Al costat, encara més a vall, a Can

En Xicu, feinejant amb les vaques a casa seva20 Roca de Migdia 2

Mià, en Curós de la llum. I allà on és ara la casa de la perruquera hi vivia un contractant de boscos… Tot el carrer era vida!

Quan va arribar l ’electricitat? i l’aigua corrent? Jo no recordo quan va arribar. D’electricitat a casa n’havíem tingut sempre, des de petit, però era una cosa molt limitada. No teníem tantes bombetes com ara i a més hi havia molts talls de llum. Al vespre, com que a vegades no en fè-iem prou amb la llum de la bombeta per treba-llar, també fèiem servir una làmpada de “carburo”. L’electricitat venia del Sallent, de la família Curós, de l’avi de la Mercè, en Peret, o el besavi. Ara no ho recordo. Va fer una petita planta a Can Batlle per ali-mentar d’electricitat a Mieres i a la meitat de Santa Pau. El que passa és que a vegades, a l’estiu, que no hi havia tanta aigua, hi havia talls de llum. Més endavant, i com que la gent cada vegada feia servir més l’electricitat, el servei encara es va tornar més precari. Fins que en Curós es va associar amb en Bassols.Pel que fa a l’aigua corrent tampoc recordo massa bé quan va arribar, però sé que va arribar tard. De pe-tit, no n’hi havia, d’aigua corrent. El que teníem era l’aigua de la pluja que recollíem amb dipòsits o cis-ternes. Aquesta la fèiem servir per regar, per netejar, per treballar, etc. L’aigua de les fonts la fèiem servir per beure. Jo anava a la font d’aquí la Pomareda. Com que era una feina fàcil sovint la feien fer a la mainada. Més endavant, quan jo tenia 15 anys, vam construir un pou d’obra aquí, a casa. El vam fer d’obra perquè els de pedra valien un ronyó. De pous de pedra no-més en tenien les cases grans o les de fa molts anys.Encara me’n recordo quan vam fer el pou. Era l’any 1943. El pare va llogar dos homes que eren més o menys especialitzats per fer-lo. Però mentre l’estàvem fent, es va conèixer la notícia que a Sant Aniol va mo-rir un home en un accident perquè justament se li va ensorrar un pou a sobre. Això va fer que aquells homes que venien a casa agafessin por i marxessin

sense acabar el pou. Però jo, que en aquell temps era un nap, tenia 15 o 16 anys, no vaig tenir por i vaig continuar treballant-hi perquè ja havíem arribat molt avall i el teníem quasi fet. Així que vaig conti-nuar excavant fins que vaig trobar l’aigua a uns 16 metres de profunditat. Si fos ara no m’hi posaria pas; em faria por. Però en aquell temps, no. De fet, de la manera que el vam construir era força segur perquè enlloc de fer la paret de baix a dalt la fèiem de dalt a baix. Clavàvem fustes i punxons perquè aguantessin els rajols i quan eren secs, baixàvem una mica més. I així anàvem fent. Per tant, en tenir el pou tot revestit de rajol, era difícil que et pogués caure cap pedra o se’t pogués ensorrar a sobre.Abans n’hi havia molta d’aigua, aquí a Mieres, n’hi havia per a tothom. No calia mirar prim…Al riu hi havia peixos i la pluja era molt més abundant que ara.

Com anàveu d’un lloc a l’altre? Quan va arribar el primer cotxe a Mieres? Ui abans sempre anàvem a peu o en carro, si havies de transportar alguna cosa. Anar de Mieres a Banyo-les en carro eren dues hores. Jo la primera vegada que vaig tornar de Barcelona a Mieres de servei, vaig anar a peu de Banyoles a Mie-res. Fins i tot la Guardia Civil anava a peu.El meu pare va ser el segon del poble a tenir bicicleta, en aquell temps la gent no tenia ni bicicletes! Una vegada, fins i tot, li va haver de deixar la bici a un guàrdia civil perquè perseguís uns gitanos que havi-en robat una gallina.Més endavant va arribar la Teisa: un autocar de vint places que ja ens semblava qui sap què. Primer es va asfaltar la carretera de Mieres a Banyoles que la de Mieres a Olot. El diputat Pere Lloses sem-pre deia que no podia ser una carretera que tingués braços i cames però que no tingués cos, i ell prometia que si sortia diputat faria la carretera asfaltada fins a Mieres.

Roca de Migdia 2 21

Quina relació hi havia entre la gent que vivia al po-ble i els que vivien en cases de pagès?Bé, bona, tot i que sempre hi hagut una mica d’enve-ges entre cases grosses, però res important.

Estàveu informats del que passava? Escoltàveu la ràdio? I de telèfon, en teníeu?De ràdio, aquí casa no en teníem fins fa molt poc temps. De telèfon, hi havia una centraleta a Ca l’Es-pardenyer. El meu pare tenia un germà a Gavà que a vegades telefonava. Quan es donava aquest cas venia la telefonista a buscar-te a casa per dir-te que hi anes-sis. A vegades, quan arribaves allà ja havien penjat o no se sentia bé: hi havia interferències. Però d’altres sí que hi podies parlar. Jo quan estava fent la mili, a vegades també trucava. La feina de telefonista la solien fer les dones. A Ca l’Es-pardenyer la feia la Pilar, que era una tia d’en Miquel. No va ser fins més endavant que van arribar els telè-fons a les cases. Va ser quan jo estava a l’Ajuntament, a finals dels anys 50 o principis dels 60. Primer se’n van posar pocs: quatre o cinc. Els primers que en van tenir van ser el metge i els de Can Carlina. Després d’això, mica en mica, tothom se’n va anar posant i aviat ja n’hi va haver a totes les cases. S’ha patit mai algun terratrèmol, incendi, plaga o alguna catàstrofe gran al poble?El cas més dolorós que recordo va passar la nit del 6 o 7 de febrer de l’any 1939, quan les forces republicanes perdien la guerra i marxaven cap a França. El poble estava ple de soldats i de persones de fora que bai-xaven de les muntanyes cansats i desanimats; tenien por de ser presos.Aquell dia, el pare i la filla de Can Tià van anar al cim del bosc de Can Sitjà a fer llenya, però no van tornar a casa. El dia 8, quan van entrar els nacionals, els van trobar morts, i mai ningú va saber qui els va matar, si els soldats o algun conegut que els volia mal. El germà de la noia, en Candi, em va dir que sospitava que era algú del poble que volia fer alguna

cosa a la noia… i que va aprofitar el caos que hi havia en aquell moment per fer-ho. Però com que no es va investigar, mai es va saber què va passar. Això pel poble va ser molt sonat! Va ser una desgràcia que es va comentar molt.

Hi havia una presó a Mieres, on era?  En sabeu al-guna història?Sí era als baixos d’on viu ara en Quel Bach. Però no en sé cap història en especial.

OCI I CULTURA

Com era la festa major, quines activitats es feien?La festa major era ball i sardanes! Bé, primer havíem d’anar a l’ofici. Aquell dia estàvem contents perquè venien les cria-des que servien a Barcelona. Es feia molta festa! Tam-bé era un dia que menjàvem bé, potser dels únics de l’any que menjàvem pollastre. També va ser per festa major el primer cop que vaig veure destapar una am-polla de xampany.El ball es feia als baixos de Ca la Paula, a la plaça Ma-jor, la casa on viu la Magda Reig. Més endavant, els diumenges de tot l’any també es feia ball a Can Vador i a Can Clenxa, que es feien la competència.

Quines altres festes es celebraven? A part de la festa major, la festa petita, que en dèiem de Sant Sebastià, el 20 de gener, i la Fira de Santa Ce-cília, el 22 de novembre. La saps, la història de Sant Sebastià? Em sembla que Sant Sebastià era un sant que ajudava als pobres, o els donava menjar. I nosaltres al poble teníem una mena de mútua. Els veïns del poble eren socis i pagaven un tant al mes, i quan algú estava malalt, i el metge Ver-daguer ho certificava, la mútua li passava uns diners. A més, si treballava al camp, i la persona que esta-va malalta no podia segar, tots els homes del poble anaven a treballar en aquella casa el diumenge, amb

22 Roca de Migdia 2

el permís especial del capellà de treballar en dia de festa. El primer secretari de la junta va ser el vell de Ca l’Espardenyer i, després, vaig ser jo. En definitiva, el que volia dir és que és en honor a aquesta societat que es feia la festa de Sant Sebastià al poble. Jo ara, encara segueixo ajudant, fa 15 anys que sóc soci de la Creu Roja, pago uns diners cada mes, i m’agra-da. Sé que així puc tenir la consciència tranquil·la. De la Fira de Santa Cecília he de dir que es feia per vendre els vedells de treball per llaurar la terra. Es feia al novembre, quan baixava el bestiar de la mun-tanya. Primer hi havia la Fira de Sant Lluc, a Olot, després la de Sant Antoni, a Santa Pau. Després venia la de Mieres, i finalment la de Banyoles.

Com vivíeu la Setmana Santa? Abans era molt diferent. No es feien festes. Només es feien misses, confessions i la processó.

Celebràveu Sant Joan? Fèieu una foguera?Aquí el dia de Sant Joan treballàvem igual, no era fes-ta. Només fèiem una foguera i ja està.

Com vivien els nens la nit de reis? i el Nadal? Us fèieu regals?Me’n recordo que al Centre Cívic, a què abans en dèiem “El Patronat”, hi havia un mestre molt trempat que or-ganitzava obres de teatre, i en aquella època es feien els pastorets. També fèiem sempre la cavalcada de Reis i el dia dels innocents sortíem a fer alguna innocentada. Pel que fa als regals no era com ara. Fèiem una felicitació per als pares i algun dinar més bo i prou.

Celebràveu el sant o l’aniversari? Com ho fèieu? El sant i l’aniversari no es celebraven pas com ara. Es celebraven molt poc. La mare feia una mica de men-jar més bo, però res extraordinari.

SUCCESSOS HISTÒRICS

Els vostres pares us explicaven històries de les guerres dels carlins? En sabeu alguna cosa?No gaire, sé que aquí al poble n’havien matat algun, de carlí, perquè al lloc on s’havien mort els posaven una creu. A prop de Can Pei em sembla que encara n’hi ha una. També sé que a l’Aulina i a Reixach hi queden uns cartells que posen “cuartel”. També sé, perquè ho he llegit en un llibre d’en Jo-sep Pla, que una reina, Doña Blanca, es va quedar a dormir a Finestres, i també a Can Batlle de Sallent, i diuen que a Can Batlle s’hi va deixar una sabata.

Com vau viure la guerra i la postguerra?Després de la Guerra Civil, des del meu punt de vis-ta, va ser quan Mieres va evolucionar fort. La gent espantada pel que pogués passar va treballar més que mai. Ens vam enriquir exportant i vam poder pros-perar. Es va posar a treballar tothom: les dones, la mainada, tots. En l’època de la postguerra, a mi em va tocar fer el servei militar. En aquella època durava dos anys per por que hi hagués una altra revolució. A mi em va tocar anar a un bon lloc: a Pedralbes, Barcelona. Jo era assistent d’un capità i estava molt bé. Són els dos únics anys que no he dormit a Mieres. Aquests dos anys, i una nit que vaig anar a una festa a Santa Pau. La resta de dies he dormit a Mieres.

Quan van arribar els primers neorurals? Què en pensava el poble? Sempre hi ha hagut bona entesa però des que han arribat la vida és diferent. Abans només érem la gent del poble i parlàvem sempre de les nostres coses. Amb vosaltres no podem parlar de tot això. Però de gent d’aquell temps cada cop som menys i també s’ha de reconèixer que gràcies als de fora moltes cases s’han restaurat i no han caigut a terra.

Roca de Migdia 2 23

Refugiats, encara no!Aquest escrit no pretén explicar la coneguda i anomenada “crisi dels refugiats”, sinó compartir i donar una visió propera tant de la meva experi-ència com de les persones afectades per aquest malson que els ha tocat viure, que ni han volgut, ni mereixen.

El que em va portar a voler anar a Grècia als camps de refugiats el maig passat i tornar-hi a l’agost, de fet, és un dels aprenentatges més im-portants d’aquesta història, i és que encara que hi hagi alguna excusa més o menys vàlida per no involucrar-nos i seguir amb la nostra vida del dia a dia, sempre podem fer alguna cosa, per pe-tita que sigui, per millorar una situació. No cal, i no val, esperar que els altres ho facin, si ens toca i si ens importa podem aportar la nostra part. És evident que aquesta és una situació que se’ns escapa de les mans, i que teòricament no hi po-dem fer res, que no tallem el bacallà, i que els que hi poden fer alguna cosa ja fa temps que ens de-mostren que no hi pensen fer res. Potser aquesta sensació d’impotència davant una situació que veia cada dia, a les notícies i a les xarxes socials, i que m’enervava, va ésser el detonant per deci-

dir marxar. Quan vaig veure un missatge d’una voluntària en què demanaven llevadores, doules i assessores de lactància per donar suport a les embarassades, dones amb nadons i nens molt petits.

Això va ser per mi com un cop al cap. De cop vaig sentir que podia aportar quelcom molt útil i, m’atreviria a dir, que inclús podia salvar vides: les dels nadons alletats per les seves mares i no amb lactància artificial, tant perillosa en situaci-ons en què les condicions higièniques per prepa-rar i netejar biberons adequadament poden pro-vocar diarrees i problemes de salut en nadons ja de per si molt vulnerables.

En situacions de catàstrofes humanitàries estem acostumats a veure com una de les coses que les grans organitzacions demanen i les grans em-preses del sector envien, és llet adaptada per nadons, amb el risc que comporta la preparació d’aquests productes en aquestes situacions. I en canvi poca gent pensa que si l’energia i els diners es gasten en donar suport i alimentar bé les ma-res, la salut dels nens estarà increïblement ben protegida i ells ben alimentats.

Be, amb tot això, vaig decidir marxar a Grècia i vaig triar una petitíssima ONG de dones vo-luntàries: Nurture Project International, que precisament fa aquesta tasca. Dóna suport a les dones en aquesta situació tan crítica de l’emba-ràs i postpart. En aquells moments, l’ONG esta-va treballant a Grècia en dos punts: un equip a la illa de Chios, per on estava entrant gran part dels refugiats que travessaven en llanxes infla-bles el mar des de Turquia, i un altre que operava a Eko Station, una benzinera al nord de Grècia i propera a la frontera amb Macedònia on havi-

Montse Barbena

24 Roca de Migdia 2

en quedat atrapades al voltant de 3.000 persones després del tancament de fronteres per part del govern Macedoni i la massificació de la conegu-da i propera Idomeni a on hi va arribar a haver fins a 15.000 persones.

Vaig marxar amb moltes preguntes; no sabia què em trobaria, ni si podria aportar alguna cosa, com serien les condicions, com rebrien elles l’ajuda, i encara que no m’agradi, també amb els meus conceptes del món musulmà i la meva imatge de la dona en aquella societat, perquè sí, perquè tenim les nostres idees preconcebudes, ens agradi o no, i jo també porto aquesta maleta a sobre.

I em vaig trobar persones, persones en una situ-ació límit, amb fred de nit, calor de dia, aigua a sobre quan plovia, amb malalties, brutícia, gana, tristesa, desesperació, por, incertesa, estrès, em-barassos no desitjats, molts fills, més embaras-sos, només amb el que duien a sobre, fugint de l’horror, havent perdut pares, fills, marits, ger-mans, amics, la seva “vida”, havent vist coses in-descriptibles, i en un país desconegut i hostil que els barrava el pas, la gran majoria sense conèi-xer l’idioma i totalment perduts. Però també vaig trobar persones en una situació límit, que compartien el poc que tenien, amb llum als ulls, esperança, il·lusió, resiliència, perseverança, ac-ceptació, agraïment, dignitat, ganes de somriure i tornar a començar, i viure… I tot això coincidia en les mateixes persones i en l’estat més pur i in-tens que he vist mai.

A més a més, em vaig adonar que el que podí-em aportar jo i els milers de voluntaris que érem allà i que han anat passant durant aquest temps, és poc, molt poc, comparat amb les necessitats enormes que hi havia i segueix havent-hi. Tam-bé sé com d’important és per a ells el fet que hi

Roca de Migdia 2 25

haguem anat i hi seguim anant, i que a més ens esforcem a protegir la seva dignitat, tan fràgil i trencadissa quan entra la caritat. No vull ni ima-ginar-me que no hagués estat així, sense caritat. Que a més que uns governs indiferents i cruels els neguin l’ajuda, haguessin sentit que a les per-sones tampoc ens importaven, que al menys els

hem transmès que ens importen, que les seves vides i el seu benestar ens treu la son, i que som capaços de deixar el nostre sofà i la nostre vida còmoda davant la seva desgràcia. Que som molts aquí els qui els volem acollir, perquè sabem que ells també vàrem ser nosaltres, i en qualsevol moment ho podem tornar a ser. que els seus fills són els nostres i que les diferències culturals no poden ser l’excusa per no obrir les portes i aco-llir, i que tenim uns governs indecents que no ens representen.

I mentre escric això la gran majoria encara son allà, i els porto al cor, perquè un tros de mi es va quedar allà, i penso en ells molt sovint: en les situacions mes quotidianes, quan en aquests dies tinc fred i sé que quan arribi a casa em podré escalfar i ells segueixen allà, alguns ja en pisos o hotels però encara molts, masses, en tendes de roba dins de naus industrials on fa un fred que pela dia rere nit rere dia. O quan em fa mal l’es-quena però sé que podré descansar i se’m pas-sarà, o que triaré què vull fer per dinar, o seure a llegir un llibre que m’agradi, o fer un regal als meus fills o néts i gaudir de la seva companyia. O fins i tot tenir una feina i anar a treballar, i tan-tes i tantes coses que cada dia em recorden que mentre jo les faig ells encara son allà.

I tenen nom. No es diuen refugiats, tenen nom de persona, d’home, de dona, de nen, de nena, i estimen, s’enfaden, riuen, ploren, i senten el fred i l’escalfor del sol, com tu i com jo.

Encara que ens costi de creure, tots i cadascun de nosaltres hi podem fer alguna cosa, com a mínim una, i és deixar per una estona el nostre sofà i sortir al carrer per fer saber als que tenen poder que obrin fronteres que Volem Acollir.

26 Roca de Migdia 2

Arbres amb HistòriaEn la revista anterior publicàvem un article sobre el projecte impulsat des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i per Tosca, Ser-veis ambientals d’Educació i Turisme, entitat col·la-boradora del PNZVG, per inventariar els arbres o arbredes singulars i amb història de la Garrotxa i, posteriorment, activar mesures de protecció, custò-dia i divulgació.

Al nostre municipi se n’han trobat sis, però de ben segur que n’hi poden haver més. S’agrairia la col·la-boració de qui ens passés informació d’altres exem-plars d’arbres singulars.Farem un petit resum de les fitxes fetes fins ara

d’aquests arbres i arbredes:

Aulina de la Torre o Aulina Rodona, Quercus ilex, . 3,45m de volta de canó, 14m d’alçada. Coordenades UTM ETRS89: 469280/4659899. Situada prop del puig de Capell, el turó més alt del terme municipal de Mieres. Hi passa la ruta 10 de la xarxa de senders de Mieres. Segons la Carme del Verdeguer, segueix dem-peus perquè feia de terme de tres propietaris i en no posar-se d’acord de qui era no la van tallar. Pel seu aspecte, podria haver estat arranjada com a aulina re-clamadora, és a dir, que s’utilitzava per caçar el tord o d’altres ocells pel sistema del reclam i les palletes unta-des de vesc, col·locades en unes petites obertures que es

Joan de la Iera

Roca de Migdia 2 27

feien en el brancatges, que, com una cortina, cobrien tota la superfície de l’aulina. També s’anomena auli-na de la Torre perquè durant els anys quaranta, quan aquests boscos estaven desforestats, des del Golf del Ro-ses, es veia l’aulina com una petita torre. Actualment està força malmesa per la caiguda d’algun llamp i ha perdut algunes branques.

Aulina Grossa o Aulina de la Rovira, Quercus iIex. 3,90m de volta de canó, 19m d’alçada. Coordenades UTM ETRS89: 468172/4661312. Situada prop de la Rovira, a la serra de Finestres. Es calcula que pot tenir uns 200 anys d’antiguitat. Els darreres masovers de la Rovira que van marxar de la casa, fa uns 50 anys, ja li deien l’aulina Grossa.

Lledoner de Cal Traginer, Celtis australis. 3,92m de volta de canó, 16m d’alçada. Coordenades UTM ETRS89: 470119/4663391. El trobem al barri de la Cellera de Mieres, al costat de Cal Traginer. Els lledo-ners es caracteritzen perquè sovint s’obren cavitats al tronc. Freqüent a les cases de pagès ja que la fusta era aprofitada per a molts usos: forques, mànecs, jous... I les fulles de les branques per al bestiar.

Suros de Can Bosc, Quercus suber. El més gros fa 3,30m de volta de canó i uns 25m d’alçada. Coordena-des UTM ETRS89: 468998/4662878. Anant de Mieres a la serra de Finestres, just abans de l’entrada a Can Bosc se situa aquest floc de suros format per uns vuit arbres. Les alzines sureres i els castanyers solen créixer en terrenys àcids, però precisament aquesta zona on creixen és de terreny calcari, que no afavoriria el seu creixement. És dóna el cas que estan situats sobre una falla que permet l’aflorament de material àcid, que es troba a més profunditat. Normalment la pela dels su-ros s’extreu cada 11 anys, però podria ser que d’aquests no se n’hagi extret mai.

Aulinar madur a la Roca de Migdia, Quercus ilex. Co-ordenades UTM ETRS89: 466067/4662788. Aquest bosquet madur es troba a la vessant nord-oest de la Roca de Migdia, per sota del coll de la Palomera. S’en-tén com a bosc madur qualsevol massa forestal que, durant dècades, ha estat poc o gairebé gens afectada per les activitats humanes. Dins de la Garrotxa s’han de-tectat uns 75 boscos madurs, entre ells uns 18 aulinars.

El Roure, Quercus humilis. 2,8m de volta de canó i 27 m d’alçada. Coordenades UTM ETRS89: 469325/4665425. El podem veure a l’esquerra del camí de Collboni a Can Roure. És un arbre solitari de fàcil localització, amb un tronc rectilini i esvelt. No se li co-neix nom propi.(Dades extretes del treball fet per Tosca i el PNZVG)

28 Roca de Migdia 2

Senderisme |

1ª part

Mieres - El Sitjar – Camí de les Marrades – Oratori del Puig – Ermita del Freixe

horari | distància | alçada

0:00 | 0,000 | 281 Situats davant de l’Ajuntament de Mieres caminem pel carrer enquitranat direcció migdia i cap al veïnat de Ruïtlles. Anirem seguint sempre les marques grogues de la xarxa de senders d’Itinerannia. Un cop hem deixat enrere l’última casa del poble i quan ja passem entre camps de conreu obviem una carretereta, també asfaltada, que trenca cap a l’es-querra.

0:09 | 0,720 | 295 Bifurcació. Per l’esquerra marxa el camí d’accés a Can Pei. Damunt nostre tenim la casa del Sitjar. Nosaltres trenquem a la dreta, per un camí carreter que baixa a creuar el torrent de la Pomere-da, que quan entra al nucli de Mieres pren el nom de Torrentic. Per la carretera asfaltada puja l’itinerari

núm. 2. Hem entrat en una zona de pastura i hi tro-barem diversos filats per a les vaques. Tindrem cura de deixar-los tal com els trobem al nostre pas.

0:10 | 0,790 | 288 Creuem la riera per un pontet. Recuperem la direcció cap a la serra de Finestres. Pugem per un camí carreter que, de moment, va resseguint força a prop el torrent. A l’esquerra, enlai-rada, ens queda el Sitjar. Més endavant voregem un ample espai obert: són els camps de la Guardiola, més recentment coneguts com les terres d’en Llensa. Actualment són espais de pastura. Quan es conre-aven diuen que eren molt aigualosos. Aquí la pista es desdibuixa una mica. Les runes de la casa de la Guardiola, que donen nom al paratge, queden per damunt nostre. No hi ha record viu dels seus darrers estadants.

0:26 | 1,800 | 345 Afluïm a una pista ben fressada per on passen els vehicles de la gent que viu a la Munta-da. Som al pla dels Sarrions. Durant dècades el car-bó es baixava fins aquí amb els matxos o a l’esquena d’algun bosquetà. Els camions només podien arribar

Mieres - El Sitjar - Camí de les Marrades - Oratori del Puig - Ermita del Freixe - Oratori del Puig - Camí de les Marrades - El Sitjar - Mieres

Anada: 5,030 km 1h 20mTornada: 5,030 km 1h 03mDesnivell: 355 m

Itinerari núm. 1

Amics Serra de Finestres

Roca de Migdia 2 29

fins a aquest pla. Pugem per la pista cap a l’esquerra.

0:34 | 2,370 | 388 Després d’un revolt pronunciat a la dreta abandonem la carretera d’accés a la Muntada. Trenquem a l’esquerra per un vell camí de matxo, que va pujant de manera assenyada fent força marrades. I és que pugem pel vell camí de les Marrades.

0:43 | 2,830 | 443 Per la dreta ens arriba un camí de pla que ve de la Muntada. Continuem cap a l’esquer-ra. Al moment creuem una petita torrentera. Anirem sempre pel sender principal, més fressat i seguint les marques grogues d’Itinerannia.

1:06 | 3,940 | 595 Finalitza la forta pujada quan el corriol enllaça amb una pista de desemboscar. Anem cap a la dreta, direcció ponent. Pugem lleugerament. Uns minuts més endavant deixarem a la nostra dreta el paratge dels Estanyols. La font dels Estanyols, ara una bassa que sol mantenir l’aigua tot l’any, regava el camp dels Estanyols, que es va deixar de conrear per allà els anys seixanta del segle passat. Costa de creu-re, avui en dia, per com està d’embardissat el bosc.

1:14 | 4,490 | 631 Oratori del Puig o del Freixe. Som a la pista de Mieres al Freixe. Per la dreta se’n va l’itinerari núm. 8, que va al coll de la Palomera. Aquí hi havia un oratori que encara la gent gran recorda dempeus, però que ja no aixoplugava cap imatge. Anem cap a l’esquerra, en direcció a l’ermita del Frei-xe. El camí tendeix a planejar.

1:17 | 4,740 | 646 Passem per davant de les runes de la casa del Puig (dreta). Una casa amb molta història que ja surt documentada a l’any 1278. Davant nostre destaca la muntanya de Puig de Capell, damunt del collet de Bastarra. Aquest coll marca els límits de les comarques de la Garrotxa i del Pla de l’Estany.

1:19 | 4,930 | 638 A les envistes de l’ermita, deixem la pista i baixem cap a la dreta. Poc després, deixem

a l’esquerra una altra pista, per on van els itineraris núm. 2,3 i 10.

1:20 | 5,030 | 627 Ermita de Santa Maria del Freixe. El paratge atrau per la seva gràcia i equilibri. L’ermita, els prats de pastura i les muntanyes retallades al fons (cingle d’Aiats, santuari de Cabrera, entre d’altres) et tempten de quedar-t’hi a veure com el sol s’enfonsa a l’horitzó. Aquí enllacem amb l’itinerari núm. 4, que baixa cap a ponent.

2ª part

Ermita del Freixe - Oratori del Puig - Camí de les Marrades - El Sitjar - Mieres

horari | distància | alçada

0:00 | 0,000 | 627 Ermita de Santa Maria del Freixe. El paratge atrau per la seva gràcia i equilibri. L’ermita, els prats de pastura i les muntanyes retallades al fons (cingle d’Aiats, santuari de Cabrera, entre d’altres) et tempten de quedar-t’hi a veure com el sol s’enfonsa a l’horitzó. D’aquí surt l’itinerari núm. 4, que baixa cap a ponent. Marxem, de pujada, pel camí rodat d’accés a l’ermita. Al moment passem entre l’ermita i les runes de Ca l’Ermità, també anomenada la Rec-toria. A menys d’un minut de caminar, deixem a la dreta una pista herbada, per on se’n van els itineraris núm. 2, 3 i 10. Nosaltres continuem pujant. Anirem seguint sempre les marques grogues de la xarxa de senders d’Itinerannia.

0:02 | 0,100 | 638 Sortim a una pista més ampla i més fressada, que va pel fil de la serreta. Anem cap a l’esquerra tot planejant.

0:05 | 0,290 | 646 Passem per davant de les runes del Puig (esquerra). Una casa amb molta història que ja surt documentada a l’any 1278.

30 Roca de Migdia 2

0:08 | 0,540 | 631 Oratori del Puig o del Freixe. Aquí hi havia un oratori que encara la gent gran recorda dempeus, però que ja no aixoplugava cap imatge. Deixem la pista, per on va l’itinerari núm. 8, i bai-xem, a la dreta, per un camí amplot, que la vegetació s’entossudeix a anar estrenyent. Uns minuts més en-davant deixarem a la nostra esquerra el paratge dels Estanyols. La font dels Estanyols, ara una bassa que sol mantenir l’aigua tot l’any, regava el camp dels Es-tanyols, que es va deixar de conrear per allà els anys seixanta del segle passat.

0:14 | 1,090 | 595 Deixem el camí amplot i trenquem a l’esquerra per un vell camí de matxo. Ens encarem cada cop més cap a tramuntana i comencem a baixar fent diverses llaçades. És el vell camí de les Marra-des, molt utilitzat per baixar, amb els matxos, el car-bó que es produïa a la serra de Finestres.

0:30 | 2,200 | 443 Després de creuar una petita tor-rentera, baixem cap a la dreta i deixem, de pla, un camí que va cap a la Muntada.

0:37 | 2,660 | 388 Afluïm a la pista rodada d’accés a la Muntada. L’agafem de baixada, cap a la dreta.

0:43 | 3,230 | 345 Eixamplament del camí i enforcall de camins. Som en el pla dels Sarrions. Fins aquí po-dien arribar primer els carros, i més tard els vehicles, per carregar els sarrions, plens de carbó, que s’havien baixat de la muntanya a l’esquena dels matxos o d’al-gun bosquetà. Trenquem a la dreta per un camí am-ple i herbat, que va vorejant un ampli espai obert, són els camps de la Guardiola, més recentment coneguts com les terres d’en Llensa. Actualment són espais de pastura. Quan es conreaven diuen que eren molt ai-gualosos. Hi ha moments que la pista es desdibuixa una mica. Les runes de la casa de la Guardiola (no hi ha record viu dels seus darrers estadants), que donen nom al paratge, queden per damunt de la pista que hem deixat fa poca estona.

Hem entrat en una zona de pastura i hi trobarem diversos filats per a les vaques. Tindrem cura de deixar-los tal com els trobem al nostre pas. Més en-davant creuem una petita zona boscosa per tornar a sortir a un espai molt obert. Una mica enlairada, a la nostra dreta i a l’altre costat del torrent, tenim la casa del Sitjar.

0:54 | 4,240 | 288 Creuem per un petit pontet de pe-dra el torrent de la Pomereda, que quan entra al nu-cli de Mieres pren el nom de Torrentic.

0:55 | 4,310 | 295 Carretera asfaltada de Mieres a Ru-ïtlles. Carretera amunt puja l’itinerari núm. 2. Nosal-tres anem cap avall, direcció nord, sempre pel camí principal obviant els diversos trencalls que anirem trobant. Al nostre davant, a l’horitzó, tenim la mun-tanya de la Mare de Déu del Mont.

1:03 | 5,030 | 281 Entrem en el petit nucli urbà de Mieres i, ja entre les primeres cases del poble, tro-bem l’edifici de l’Ajuntament.

Ermita del Freixe

Roca de Migdia 2 31

| meteorologia

Resum meteorològic de l’any 2016

DADES AMPLIADES

Aquest any hem afegit al resum de les dades quatre paràmetres més que ens ajuden a conèixer una mica més les condicions meteorològiques del nostre mu-nicipi i que formen part de la observació diària.

Les Nits Tropicals. Aquesta denominació s’utilitza per definir quan la temperatura a les hores nocturnes de l’estiu no baixa dels 21ºC. Això a Mieres succeeix en comptades ocasions donades les característiques orogràfiques del nostre municipi.La Rosada. Quantitat total d’aigua recollida en forma

TEMPERATURAMÀXIMA DE L’ANY 39.5ºC 30 de juliol

MÍNIMA DE L’ANY - 9.5 ºC 17 de Gener

MITJANA DE L’ANY 14.4ºC

MITJANA DE MÀXIMES

22.6ºC

MITJANA DE MÍNIMES 6.2ºC

NITS TROPICALS Cap

PLUVIOMETRIA DIA MÉS PLUJÓS 49.6 mm 9 d’Agost

MES MÉS PLUJÓS 124.1 mm Abril

MES MENYS PLUJÓS 7.9 mm Gener

mm ROSADA 23.2mm : 170 dies

DIES DE PLUJA : 109 dies. QUANTITAT TOTAL DE PLUJA: 829.0 mm.

ALTRES METEORSDIES AMB TEMPESTA: 31 dies.DIES AMB PEDRA : 1 dia.DIES AMB CALAMARSA: 6 dies.DIES AMB GEBRADA: 72 dies.DIES AMB NEU : 1 dia (16 de Març). 4-6 cmts a Finestres .DIES DE BOIRA: 40 dies.MÀXIMA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA : 1039.6hPA MÍNIMA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA : 998.9hPA HUMITAT MÍNIMA: 27% VELOCITAT MÀXIMA DEL VENT : 53 Km/h

POLS SAHARIANA: 10 dies.

ARC DE SANT MARTÍ: 2 dies.

FENOLOGIA

El 27 de Març primeres Orenetes

Text i fotografies:Xavier Gallofré Jané

Meteomieres

DADES METEOROLÒGIQUES 2016

32 Roca de Migdia 2

de rosada al llarg de l’any. Aquesta quantitat és força important, ja que la rosada a les nits i matinades és un meteor molt comú en pràcticament tots els mesos de l’any sobretot pel contrast tèrmic entre el dia i la nit. Aquesta quantitat no la podem considerar pre-cipitació.La Pols Sahariana. Adveccions de pols d’origen Saha-rià que és transportada per corrents d’aire provinents del continent Africà i que força sovint arriben a casa nostra. És un fenomen cada vegada més estudiat que compta, fins i tot, amb un organisme propi a nivell europeu que en fa prediccions. Arc de Sant Martí. Aquest fenomen és una barreja entre fenomen òptic i meteorològic i es dóna quan la llum del sol es descompon en travessar les gotes d’aigua quan hi ha precipitació.

RESUM METEOROLÒGIC DE L’ANY 2016

Balanç de temperaturaL’Any 2016 s’ha de qualificar de càlid a tot Catalunya i també a Mieres, ja que la temperatura mitjana anual ha estat gairebé superior en 0.5ºC a la mitjana climà-tica del període de referència 1961-90. Tots els me-sos de l’any, excepte els de la primavera, han mostrat valors d’anomalia de temperatura mitjana mensual positius, i en aquest sentit destaca el mes de Gener del 2016.Si analitzem el conjunt de Catalunya, el 2016 ha estat el 5è any més càlid d’ençà que hi ha registres. Tots els mesos de l’any han registrat una temperatura mitjana superior a la mitjana climàtica corresponent, fet que només té un precedent, el 2009.

Balanç pluviomètricPel que fa a la precipitació, el 2016 ha estat un any sec a Mieres. Podem dir que s’ha recollit el 80% de precipitació, la mitjana està al voltant dels 950mm i s’han recollit 829.0 mm. Entre els mesos més secs, destaquem el Gener (7.9mm) i el Juliol (36mm). Al nostre municipi l’estiu sol ser una estació força humi-da, per les precipitacions en forma de tempesta que a les tardes, i a causa de la formació de nuclis convec-tius, ens deixen forces litres en poca estona. Aquest any per això ha sigut una excepció i els tres mesos d’estiu hem tingut poques tempestes.Els dies de precipitació d’aquest any han augmentat significativament en comparació als darrers anys, però les quantitats acumulades han estat molt minses i molt pocs dies s’han superat els 10mm. De 109 dies del total, 74 han estat per sota d’aquesta quantitat.

NÚVOLS III : ELS Nimbostratus Continuant l’apartat dedicat als núvols, iniciat a la re-vista del 2014 amb els “Nimbostratus”.A diferència de la resta de gèneres de núvols mitjos, els Nimbostratus no porten el prefix Alto en el seu

Pols Sahariana

Roca de Migdia 2 33

nom. Això es deu a que la seva descripció i classifi-cació ha experimentat diverses modificacions. A la classificació proposada l’any 1802 per Luke Howard la denominació Nimbus (que en Llatí significa pluja) feia referència a aquells núvols o sistemes de núvols dels quals es desprenia precipitació en forma sòlida o líquida. L’any 1879, Hugo Hildebrand, director de l’observatori d’Upsala (Suècia) i primer meteoròleg que va utilitzar la fotografia per estudiar i classificar els núvols, va fer una rellevant matisació a la descrip-ció dels Nimbus. Hildebrandsson va especificar que aquest nom havia de reservar-se als núvols que ori-ginen precipitacions i que són de color gris uniforme i posseeixen una base més aviat baixa, i no pas als sistemes nuvolosos més complexos. El nom de Nimbostratus data de l’any 1930 i va ser descrit per la CEN (Comissió Internacional per l’Es-tudi dels Núvols), comissió adscrita a l’OMM (Orga-nització Meteorològica Mundial), fent referència al tipus de núvols al que Hildebrandsson havia matisat.Els Nimbostratus són, doncs, núvols de color gris

més aviat fosc però de tonalitats molt uniformes. Ha-bitualment cobreixen totalment el cel ja que ocupen àmplies extensions de cel, sempre de l’ordre de molts quilòmetre quadrats. Aquest fet és el motiu que va portat a la CEN a modificar la seva denominació ja que, tot i que els Nimbostratus poden tenir un desen-volupament vertical considerable que pot arribar a ser d’uns quants quilòmetres, sempre és la dimensió horitzontal la que predomina clarament. Així, el seu nom significa literalment “estrat que provoca pluja”.Les esmentades dimensions dels Nimbostratus fan que habitualment es classifiqui com a núvol mig, ja que a la franja altitudinal d’aquesta família de núvols, entre els 3.000 i els 6.000 metres, sempre trobarem la major part de la seva estructura. Tot i això, no és estrany que la base d’un Nimbostratus es pugui situ-ar per sota dels 3.000 metres d’altitud i el seu cim es pugui trobar per sobre dels 6.000 metres. Per aquest motiu, alguns autors classifiquen els Nimbostratus com a núvols baixos, tenint en compte la situació de la seva base o bé, fins i tot d’altres, no els considerin com un gènere bàsic de núvols ja que afirmen que són fases evolucionades d’altres gèneres.La distinció dels Nimbostratus és relativament fàcil. Com hem dit, són núvols de color gris uniforme, que sovint tapen el cel i que produeixen precipitacions en forma de neu o pluja d’intensitat feble o mode-rada que normalment tenen una llarga durada en el temps. Són els típics núvols de les precipitacions que habitualment tenim durant els mesos més freds de l’any. Com es tracta de núvols gruixuts, a diferència del que passa amb els Altostratus, els Nimbostratus mai deixen veure ni entreveure el Sol al seu través.La composició predominant dels Nimbostratus són les gotes d’aigua normalment en subfusió, però tam-bé poden incloure cristalls de gel a la seva part su-perior. A l’interior dels Nimbostratus el creixement d’aquestes partícules origina gotes de pluja o flocs de neu que, depenent de les temperatures que tro-bin durant el seu descens, arribaran a la superfície en forma de pluja o de neu.

Nimbostratus

34 Roca de Migdia 2

Els Nimbostratus es formen quan una important massa d’aire càlid i humit es veu forçada a ascendir. Aquest procés és el que habitualment té lloc a la part més activa dels fronts càlids, per això, aquest gè-nere de núvols és el que habitualment s’observa en el cel quan ens creua la franja de precipitació d’un d’aquests fronts. En aquest tipus de situacions mete-orològiques , després de la seqüencia de núvols alts que s’observen, els Altostratus cobreixen tot el cel i poc a poc, sembla que es van espessint mentre la seva base s’aproxima al terra. Aquesta seqüencia corres-pon a la progressiva substitució dels Altostratus pels Nimbostratus.A les àrees depressionàries també es poden formar Nimbostratus, fruit de processos d’ascens massiu d’aire càlid superficial. Igualment a partir de la dis-sipació de núvols convectius (Cumulus o Cumulo-nimbus) poden també originar-se Nimbostratus, quan l’estructura nuvolosa d’aquests núvols convec-tius s’estén horitzontalment i comencen a originar precipitacions d’intensitat moderada i uniforme amb gotes de mida mitjana o petita.

GLOSARI METEOROLÒGIC.BOIRA: La boira es un núvol situat a prop de terra, format per petites gotes d’aigua en suspensió. Perquè es formi necessitem que hi hagi molta evaporació a nivell del sòl. N’hi ha de diversos tipus: de Radiació, d’advec-ció i antropomòrfics.La boira gebradora està formada per gotes d’aigua en subfusió que es congelen i es disposen sobre els objectes en que entren en contacte i necessiten que la tempera-tura estigui per sota dels 0ºC.CALAMARSA: La calamarsa és un tipus de precipita-ció sòlida. Són grans de glaç de menys de 0.5mm, quan són de més diàmetre en diem pedra. La seva forma és esfèrica i opaca . El nucli està format per calabruix o neu granulada. Solen precipitar en forma de xàfec i en qualsevol època de l’any tot i que amb major probabi-litat a finals d’hivern o a la primavera.VENT: El vent és el moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire. Les diferències tèrmiques entre un lloc i un altre provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents . Si les vari-acions de pressió són molt fortes, s’originen vents forts i si són petites, vents fluixos. També es poden produir vents a causa de les estructures dels terrenys i el dife-rent escalfament entre els vessants de les muntanyes i les valls.

Boira

Roca de Migdia 2 35

Resum de les activitats anuals a Mieres any 2016Cavalcada de Reis 5 de gener. Tradicional rebuda del reis mags d’orient i passejada pel poble. Organit-za: Comissió de Festes.

Cine Fòrum 16 de gener. Projecció de la pel·lícu-la Murieron por encima de sus posibilidades, dirigida per Isaki Lacuesta. Organitza: Club de Lectura de Mieres.

Rua de Carnestoltes 5 de febrer. Passada de la rua pels carrers de Mieres. Organitza: AMIPA.

Audiovisual: Indústria Antiga de la Fred. Pous de glaç i de neu 6 de febrer. A càrrec d› Ernest

Costa i Savoia. Organitza Amics de la Serra de Fines-tres.

Excursió pels Paratges de Sant Miquel de Sacot i del Castell de Colltort. 21 de febrer. Organitza: Amics de la Serra de Finestres.

Cine Fòrum 21 de febrer. Es va passar la pel·lícula de Mathew Warchus, Pride. Organitza: Club de Lec-tura.

Dia de la Dona treballadora 8 de març. Activi-tats diverses al centre cívic: documental i xerrada al voltant d’aquest dia. Organitza: Ajuntament de Mie-res, Comissió de Festes.

36 Roca de Migdia 2

Processó de la Mare de Déu dels Dolors 18 de març. Organitza: Manípul de Manaies i Botxins.

Primer Sopar Jove 23 de març. Organitza: Ajun-tament de Mieres

Punt d’informació laboral 24 de març. Taller d’autodefensa en el món laboral a càrrec de l’advocat laboralista Àlex Tisminetzky, del col·lectiu Ronda. Organitza: Ajuntament de Mieres.

Mercat Extraordinari de Setmana Santa 26 de març. Organitza: Paradistes del Mercat.

Excursió al Pujant Nou 26 de març. Un bonic camí que comunica la font del Cànem amb la casa de Raspat. Organitza: Amics de la Serra de Finestres.

Cine Fòrum 27 de març. Projecció de la pel·lícu-la Del Revés, de Pixar Animations Studio. Organitza: Club de Lectura.

Contes i llegendes d’abans 6 d’abril. Gent gran de Mieres van explicar a la mainada de l’escola, dites i llegendes típiques del poble, per preparar la mostra literària de Sant Jordi. Organitza: AMIPA, Club de Lectura.

Diada de Sant Jordi. IV Mostra Literària 23 d’abril. Lectura de diversos treballs literaris presen-tats en aquesta quarta mostra. Organitza: Club de Lectura.

Aplec del Freixe 24 d’abril. Tradicional aplec del Freixe, amb pujada a peu inclosa i dinar comunitari. Organitza: Ajuntament de Mieres, Amics de la Serra de Finestres, Comissió de Festes.

Jornada de neteja dins la Setmana Europea de la Prevenció de Residus: Clean up day 6 de maig. Activitat de retirada de deixalles dels marges del Merdençà amb els nens i nenes de l’escola, per conscienciar de les tones d’escombraries que acaben en el mar, a les platges o a espais naturals. Organitza: Escola de Mieres, amb la col·laboració de l’Ajunta-ment.

Roca de Migdia 2 37

Excursió al Puigsallança 8 de maig. Esclat dels colors de la primavera en el cim més alt de la serra de Finestres. Organitza: Amics de la Serra de Finestres.

Acte pels refugiats 14 de maig. Xerrada a càrrec de Dúnia Guitar i Montse Barbena (voluntàries als camps de refugiats de Grècia). Organitza: Ajunta-ment de Mieres.

Festa d’Homenatge a la Vellesa 22 de maig. L’ac-tuació musical d’en Manelic de Pera tancà els diver-sos actes d’homenatge a la gent gran del poble. Orga-nitza: Ajuntament de Mieres.

Xerrada-Col·loqui sobre els Quaquers 28 de maig. Taula rodona amb Christian Betanzos, autor del llibre Mas allá de la frontera. Organitza: Club de Lectura.

“Casica Cool Art 2016” 11 de juny. Subhasta be-nèfica de quadres per Càritas Garrotxa, a la Casica de l’Obrador. Organitza: La Casica de l’Obrador.

Jornada de solidaritat amb els refugiats 12 de juny. Dinar solidari, assemblea oberta i exposició al Centre Cívic. Organitza: Ajuntament de Mieres, Re-fuGis Girona pels refugiats.

Revetlla de Sant Joan i encesa de la Foguera 23 de juny. Recollida de la Flama del Canigó per encendre la foguera, sopar i revetlla popular. Orga-nitza: Ajuntament de Mieres, Amics de la Serra de Finestres.

Mercat Extraordinari d’estiu 25 de juny. A part dels productes de proximitat, ecològics i artesanals, en aquest mercat es va poder participar en un taller de crema pel sol. Organitza: Paradistes del Mercat.

38 Roca de Migdia 2

Sortida per recollir herbes per fer la ratafia 26 de juny. La Mari de Can Zona i en Quim Aradas van guiar i assessorar els assistents sobre les característi-ques i qualitats de les plantes. Organitza: Amics de la Serra de Finestres.

Excursió a Sant Aniol d’Aguja 2 de juliol. Ex-cursió per anar a veure l’estat de les obres de restau-ració del refugi de Sant Aniol, convidats per l’entitat Amics de Sant Aniol. Organitza: Amics de la Serra de Finestres.

Xerrada-Col·loqui amb Miquel Aguirre 2 de juliol. L’autor del divertit llibre de novel·la negre Els morts no parlen ens va explicar com l’havia anat fent i el paral·lelisme de la ficció amb la vida real del Pla de l’Estany. Organitza: Club de Lectura.

Setmana de l’energia del 4 al 9 de juliol. Diversos actes per fomentar un consum racional de l’energia. Organitza: Ajuntament de Mieres.

Liceu a la Fresca 8 de juliol. Projecció del progra-ma Òpera en texans dedicat a La Bohème, a la plaça

de l’Església. Organitza: Ajuntament de Mieres, Comissió de Festes.

Nit d’Estiu a Mieres 16 de juliol. Sopar a la fresca en el paratge del pavelló i concert a càrrec de Back-Gala. Organitza: Comissió de Festes.

Taller de PictoEscriptura 6 d’agost. Taller per a mainada que es va fer a la Placica. Organitza: Comis-sió de Festes.

Cinema a la fresca a la plaça Major 6 d’agost. Projecció de la pel·lícula Un viatge de 10 metres, de Lasse Hallström. Organitza: Comissió de Festes.

Nits d’observació de caiguda d’estrelles 11, 12 d’agost. Observació de la caiguda d’estels, popular-ment anomenat de les Llàgrimes de Sant Llorenç, des del turó de Puigfarner. El segon dia es va oferir cre-mat als assistents. Organitza: Amics de la Serra de Finestres.

Festa Major de Mieres del 26 al 29 d’agost. Pre-gó, Bicicletada i Vermut, Mercat d’Artesans Locals, II Concurs d’All i Oli, I Concurs de Playbacks, Es-pectacle Infantil amb Cirquet Confetti, Sopar Popu-lar, Ofici Solemne acompanyat amb la Coral de Sant Miquel, Sardanes, Exposició de Fotografia, Concert amb Neus Mar i Emilio Sánchez, Gimcana Popular, Inflables i Xocolatada. Organitza: Comissió de Festes.

Roca de Migdia 2 39

40 Roca de Migdia 2

Sopar de final d’estiu a la Placica 10 de setem-bre. Tradicional sopar per donar per acabat l’estiu. Al final de l’àpat concert a càrrec de Manelic de Pera. Organitza: Comissió de Festes.

Acte de la Diada 11 de setembre. Lectura de po-emes davant de l’ajuntament per celebrar la diada 2016. Organitza: Ajuntament de Mieres.

Excursió popular a Palamós 30 de setembre. Visita al Museu de la Pesca i a la Llotja del Peix. Or-ganitza: Ajuntament de Mieres.

Projecció del vídeo del Playback de la Festa Major 12 d’octubre. En el Centre Cívic es va projec-tar el vídeo del playback de la festa Major. Organitza: Comissió de Festes.

Excursió pels caients dels Cingle de Costabe-lla 16 d’octubre. Sortida matinal pel vell camí de Finestres a Sant Aniol. Organitza: Amics de la Serra de Finestres.

Mercat Extraordinari de tardor 20 d’octubre. Els paradistes del mercat van oferir castanyes torra-des, música, i titelles per als més petits. Organitza: Paradistes del Mercat.

Visita a la Planta de Compostatge d’Olot i a l’abocador de Beuda 22 d’octubre. El SIGMA, del Consell Comarcal de la Garrotxa, va oferir aques-ta visita per poder entendre millor què se’n fa de les nostres deixalles i de com es tracten. Organitza: Ajuntament de Mieres.

Roca de Migdia 2 41

Cinema per als joves 28 d’octubre. Trobada del jovent del poble al Centre Cívic. Organitza. Ajunta-ment de Mieres.

Concurs de ratafia, castanyada popular i expo-sició de bolets 31 d’octubre. Al pati de l’escola de Mieres es va fer la ja tradicional castanyada popular, ex-posició de bolets (anats a buscar pel matí) i el concurs de ratafia casolana. Organitza: Ajuntament de Mieres, Amics de la Serra de Finestres, Comissió de Festes.

Xerrem amb Emili Rodríguez 5 de novembre. Xerrada donada per aquest antic mestre de l’escola de Mieres per explicar les seves vivències. Organitza: AMIPA de Mieres.

31 Fira de l’Intercanvi 13 de novembre. Durant tot el dia celebració de la Fira de l’Intercanvi, de la 2a Mostra d’Entitats i del 1r Fòrum de Moviments So-cials de la Garrotxa. Organitza: Associació la Fulla.

Taller d’Artteràpia per a joves de 12 a 18 anys 26 de novembre. A càrrec de Mariona Pérez. Orga-nitza: Ajuntament de Mieres.

Mercat Extraordinari d’hivern 3 de desembre. Es van fer tallers per decorar llibres o llibretes. Orga-nitza: Paradistes del Mercat.

42 Roca de Migdia 2

Telegrafia òptica a Mieres 3 de desembre. Xer-rada a càrrec de Carles Puncernau sobre el sistema de comunicació per telegrafia òptica de meitats del segle XIX, i presentació de la nova associació de Mi-eres: el Centre d’Estudis Mierencs. Organitza: Amics de la Serra de Finestres, Centre d’Estudis Mierencs.

Excursió a la torre de telegrafia òptica de Can Badia 4 de desembre. Organitza: Amics de la Serra de Finestres.

Cine Fòrum 6 de desembre. Projecció de la pel·lí-cula En tierra de hombres de la directora Niki Caro, amb motiu del dia internacional per l’eradicació de la violència vers les dones. Organitza: Club de Lectura.

Marató de Jocs en el Centre Cívic 10 de desem-bre. Acte per la Marató de TV3. Organitza: Ajunta-ment de Mieres.

Mercat Extraordinari de Nadal 24 de desembre. Tastets nadalencs. Organitza: Paradistes del Mercat.

Taller de fanalets en el Centre Cívic 28 de de-sembre. Taller adreçat a la mainada del poble per poder rebre millor els Reis Mags d’Orient. Organitza: Ajuntament de Mieres.

Quina de Nadal 25 de desembre i 1 de gener. Aquest any la quina l’organitzaren diverses associaci-ons de Mieres i els beneficis es donaren a la Marató de tv3. Organitza: Diverses associacions de Mieres.

Roca de Migdia 2 43

Algunes de les fotografies presentades a l’Exposició de Fotografia: Festa Major 2016

Alba

de l

a cla

se d

e les

Bal

dufes

(Esc

ola

de M

ieres

)Ca

rme,

de la

clas

e de l

es B

ales

(Esc

ola

de M

ieres

)D

aia

Puig

D

olor

s Tric

as

Miq

uel P

ons

Llun

a, d

e la

clase

dels

Esc

acs

(Esc

ola

de M

ieres

)Jo

an P

onta

cqIo

a Sa

torr

as