ewald palmetshofer · – una conversa amb ewald palmetshofer” d’ andreas klaeui. "el seu...

Ewald Palmetshofer

Un espectacle, un col·loqui i una lectura dramatitzada

Viure sota vidre del 15/10/14 al 02/11/14 espectacle Col·loqui amb l’equip artístic 25/10/14

Hamlet és mort 27/10/14 lectura dramatitzada

2 Viure sota vidre, d’Ewald Palmetshofer

“Escric per a cossos humans. I escric perquè se’m digui. Les dues coses són una sola i la mateixa i això només té lloc a l’escenari. Allà és on el llenguatge torna al lloc de producció, torna als cossos de l’escenari per sorgir d’ells. El meu text només existeix a l’escenari, només com un text dit, actuat, encarnat. La meva escriptura està totalment compromesa amb l’acte de dir i amb els cossos humans perquè no és res com a simple text escrit, no existeix a menys que entri i trobi una llar com un element aliè en els cossos dels actors i de les actrius, la qual cosa alhora fa que la paraula dita sorgeixi d’ells, com a parla, en la lluita perquè tingui sentit i existeixi.” Ewald Palmetshofer


L’espectacle: Viure sota vidre Sinopsi: La Jeani, la Babsi i en Max, tres amics de l'època universitària, es retroben després d’un llarg temps de distanciament per passar un cap de setmana junts. Cadascun d’ells té motius diferents per tornar-se a veure, però un núvol carregat d’expectatives i ressentiments sobrevola els seus caps i els impedeix retrobar la intimitat d'anys enrere. A través de la incomunicació, la ironia i el desig, descobriran què els uneix encara actualment i què els separa del seu passat en comú.


Fitxa artística: Del 15/10/14 al 02 /11/14

Viure sota vidre

Autor: Ewald Palmetshofer Traducció: Sarah Bernardy i Mireia Pàmies Supervisió de la traducció: Marc Rosich Direcció: Sarah Bernardy Intèrprets: Max: Jordi Llovet/Cédric Chayrouse Babsi: Míriam Escurriola Jeani: Mireia Pàmies Escenografia: Sarah Bernardy Vestuari: Gimena González Disseny d'Il·luminació: Jordi Berch Coreografia: Guille Vidal-Ribas Vídeo: Joan Álvarez Fotografia: Jordi Larrea Caracterització: Ruth Fulgado Construcció d’escenografia: Jordi Larrea Ajudant de direcció: Anna Serrano Agraïments: Marc Rosich, Companyia Els Pirates, Adrià Aubert, Ricard Alegret, Gervasi Juan, Albert Massanas, Martí Torras, Isaias Fanlo, Helena Salvador, Marc Vilar, Jordi Albors, Tomás Fuentes i Aitor Larrea Durada: 1h 15m aprox. Una producció de Col·lectiu laCosa


Cites i declaracions: Fragments d’ entrevista a www.nachtkritik.de “El teòleg radical del theatre – una conversa amb Ewald Palmetshofer” d’ Andreas Klaeui. "El seu llenguatge recorda al llenguatge quotidià, però en realitat és només un efecte que succeeix dins l'espectador", diu Ewald Palmetshofer. "Això passa probablement perquè en la vida quotidiana ja no parlem amb naturalitat. És una suposició falsa que la forma amb què comuniquem sigui verge. La comunicació sempre és artificial. No hi ha trobada d’origen entre dues persones...". “Ewald Palmetshofer marca un punt de ruptura significatiu entre el llenguatge i la realitat. ‘Quan es tracta de la veritat, el llenguatge no és adequat,’ diu ell, ‘no és un substrat de suport, no tot pot ser dit. Els moments on apareix la veritat només es poden veure en una fracció de temps, en el ex-negatiu del moment; no en la posada en escena en sentit afirmatiu. La veritat és la desconfiança en l'idioma’." “El meu text requereix inequívocament direcció escència. No hi ha acotacions, ni tampoc hi ha especificacions formals. El que veig a l’escenari sempre és una forma possible de l’obra que, fins i tot a mi mateix, sempre em sorprèn.” “La música del llenguatge parlat ha de transmetre què està passant en un nivell més profund; en un nivell en què hi ha tot allò que no pot ser dit.” Fragment d’un article de la revista ´Theater heute´ “El pensar sempre és massa tard” d’Andreas Beck Com he dit, el pensament va sempre massa tard. La meva condició és la meva política.” Els assassinats entre reis, les trinxeres generacionals i altres dilemes de decisions, ja no són interessants per Ewald Palmetshofer. Christine Drössel en suport del jurat del premi ‘Dramatikerpreis’ del Comitè Cultural d'Economia alemany el 2008. “Ewald Palmetshofer és un jugador de discursos idiosincràtics que no només mou el cel i la terra, sinó també logos i logística per fer front a les coses mundanes del dia dia. Per descomptat que per a ell això és qüestió de vida o mort”. Article de www.taz.de “Llenguatge d’utopies” d’Anne Peter. “Segueix sent la seva peculiaritat lingüística, així com el profund escepticisme cap a la família i el radicalisme dels seus personatges esforçant-se per voler sortir”. “Té a veure no només amb el llenguatge, però també amb el fet que Ewald Palmetshofer és probablement el dramaturg jove més tossut, i més aviat un cap eminentment polític, que no es resigna a la mandra del món. Ell diu de si mateix que sempre escriu una obra quan no se’n surt amb la teoria. Ewald Palmetshofer troba un llenguatge per a les paradoxes de la seva generació”.


Time Out Barcelona. Juan Carlos Olivares. 25.8.14 Sarah Bernardy ha sabut com modular l'aire d'una obra que deixa molta llibertat al director (...). La seva combinació és interessant, buscant l'equilibri entre els diferents ritmes i tons que introdueix l'autor, des del més antinatural –gairebé d'assaig poètic– al més naturalista.


Activitats relacionades: Col·loqui

Col·loqui amb l'equip artístic de Viure sota vidre 25/10/14

En acabar la funció Entrada gratuïta

El dissabte 25 d'octubre, en acabar la funció de Viure sota vidre, la directora Sara Bernardy i els actors de l'espectacle conversaran amb el públic assistent sobre el procés de creació de l'espectacle.


Activitats relacionades: lectura dramatitzada

Hamlet és mort d’Ewald Palmetshofer Traducció de Katia Pago Direcció: Ferran Dordal i Lalueza

Lectura dramatitzada 27/10/14 A les 22h Entrada gratuïta Autor: Ewald Palmetshofer Traducció: Katia Pago Direcció: Ferran Dordal i Lalueza

Amb: Anna Alarcón, Marta Angelat, Isak Férriz, Miquel Gelabert, Alba Pujol i Jordi Rico

Dos germans, la Dani i en Mani, arriben a casa. L’àvia fa 100 anys i acaba de morir en Hannes, un antic amic. Per tant, primer celebren un aniversari i després van a un enterrament. Al cementiri es troben per casualitat amb en Bine i l’Oli després de molt de temps. Abans s’agradaven però ara en Bine i l’Oli estan casats i ningú s’interessa per la Dani i en Mani. Mai. Enlloc. Gairebé són tan morts com en Hannes, perquè ningú no compta amb ells. Però potser ja va essent hora que passi alguna cosa...

Aquest espectacle es va veure en lectura dramatitzada durant l’última edició de l’Obrador d’estiu (juliol 2014).


L’autor:

Ewald Palmetshofer

(Linz, Àustria, 1978). Va estudiar teologia i filosofia a Viena. El 2008 va ser nomenat ‘autor més prometedor de l’any’. La seva obra Hamlet és mort. No hi ha força de gravetat (Hamlet ist tot. Keine Schwerkraft) va ser fruït d’un encàrrec de la Schauspielhaus de Viena, on es va estrenar el 2007. El 2008 l’obra va ser convidada a prendre part en la competició de teatre contemporani Mülheimer Theatertage, com també ho va ser la seva següent peça teatral el 2010, Faust hat Hunger uns Verschluckt sic han einer Grete (Schauspielhaus de Viena, 2009). La temporada 2007/08 va ser autor resident a la Schauspielhaus de Viena i la temporada 2010/11 al Nationaltheater de Mannheim, Alemanya. La seva darrera obra de teatre, Räuber. Schuldengenital, es va estrenar el 2012 al Burgtheater de Viena. Les seves obres s’han

estrenat a la Schauspielhaus de Viena, la Schaubühne de Berlín, el Deutsches Theater de Berlín, el Schauspiel de Dresden i el Burgtheater de Viena, entre altres. És professor a la Universitat d’Arts Aplicades de Viena.

A la Sala Beckett, d'aquest autor s'ha fet la lectura dramatitzada de Hamlet és mort. No hi ha força de gravetat en el context de la IX edició de l'Obrador d'estiu (2014). Ewald Palmetshofer també va impartir dins l’Obrador d’estiu el taller El teatre com a interrupció.


Traducció, direcció i escenografia:

Sara Bernardy Estudia Escenografia a l’Akademie Beeldende Kunsten de Maastricht, després d’haver finalitzat els estudis a l'Escola d'Arti Disseny de Bergisch Gladbach. Posteriorment es trasllada a Barcelona i amplia formació a l’Institut del Teatre. Com a ajudant d'escenografia al SchauspielhausBochum, Alemanya, coneix Viure sota vidre. Treballa en teatre, òpera i cinema com a escenògrafa i figurinista. Recentement ha treballat en l’escenografia per l’espectacle de Nadal Mr.Scrooge (Dir: Marc Rosich); l’escenografia per a Antígona al Staatsschauspiel Hannover (Dir: Josep Galindo); l’escenografia per a L’ànima del bus dins del Festival GREC 2012 (Dir: Martí Torras); l’escenografia adaptada per a Primetime a la Sala Muntaner (Dir: Martí Torras); l’escenografia de l’espectacle infantil Pere i el Llop amb el Quintet Frontela (Dir: Albert Massanas); l’escenografia de l’espectacle Rhum al Teatre Lluire, dins del Festival GREC 2014 (Dir: Martí Torras) entre d’altres. Tradueix textos teatrals per a La Fura dels Baus, i treballa regularment per l’Òpera Nacional de Nancy y Montpellier, per la Deutsche Operam Rhein, l’Òpera de Frankfurt i l’Òpera d‘Amsterdam amb directors com Jim Lucassen, Christoph Loy, Joan Anton Rechi i com ajudantd’escenografia d’Alfons Flores.


Els actors:

Jordi Llovet És llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona i també en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. En teatre ha participat a El Despertador d’Elena Serra (miniteatres Robadors 23), així como en la lectura dramatitzada del taller d’escriptura teatral impartit per Guillem Clua (Obrador Internacional de Dramatúrgia, Sala Beckett), en Ensinistrarem els nostres fills per la nit que arribi l’home del sac de Marc Artigau (Porta 4), també en la lectura dramatitzada El pelicà d’August Strindberg,

en la lectura dramatitzada dirigida per Pau Miró (Teatre Lliure), en l’obra Un refugi indie de Pau Miró i dirigida també per Pau Miró (Temporada Alta i Sala Beckett), i a El mercader de Venècia de William Shakespeare dirigida por Rafel Duran (TNC). És actor membre de la companyia resident de la Sala Beckett en el marc de l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, Mercat de les Flors, Barcelona. En televisió ha participat A Pop Ràpid sèrie per a TV3 dirigida por Marc Creuet i producida por Moire Films (personatge:Trekkie), Puño poético curtmetratge en 35mm dirigit per Diego Granella (personatge: García Lorca), Xadom dirigida per Atzucac films i XTVL BTV D.O, Ull per ull minisèrie de la productora Rodaryrodar sota la direcció de Mar Targarona produïda per TV3 i TVE (personatge: Tomàs).

Cédric Chayrouse

És actor i director de teatre d’origen francès i codirector de la companyia nord catalana La compagnie du sarment amb la qual crea, l’agost del 2011, L’Ocell cerdà, homenatge a Jordi Pere Cerdà. Es forma principalment a París a l’escola de teatre Les ateliers du Sapajou, al Conservatoire du 20ème i a l’Universitat Sorbonne Nouvelle on obté una llicenciatura d’estudis teatrals. El 2006-2007 ve a Barcelona, a l’Institutdel Teatre, on treballa sota la direcció de Ramon Simó en l’obra de Martin Crimp Atemptats contra la seva vida. Com actor ha treballat, entre d’altres, sota la direcció de Thomas Cepitelli : Phaedra-Phaedrae a partir del mite de Fedra (2003), L’Amor de Marguerite Duras (2004) i Juste la

fi del món de Jean-Luc Lagarce (2005), Sidonie Han : Un conte mineur de John Dennis (2007), Aurélie Rolin: Le dernier jour de la création de Joan Casas (2007) i més recentment amb Neus Vila : La nit dins el bosc de Benoit Broyart (2014) i Bios (quelques tentatives) escriptura de Joseph Danan i Emmanuelle Rodrigues (2008) i Victor Borràs de Teatre Un en la creació en francès de Raspall/Chien Brosse de Pere Calders (2014).


Míriam Ecurriola

És llicenciada en Interpretació per l'Institut del Teatre i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Completa la seva formació amb l’Stage Internacional de Commedia dell’Arte dirigit per Carlo Boso a l’AIDAS (París); laboratori de dramatúrgia actoral impartit per José Sanchis Sinisterra; seminari “Mètrica i Dansa”, laboratori sobre el vers i el moviment impartit per Joan Ollé i Andrés Corchero; el workshop “Estudi sobre Ifigènia", impartit per Michel Azama a partir de la seva obra Ifigenie, ou le péché des dieux dins la Prima de Teatro, Escuola Europea per l’arte dell’attore de San Miniato (Pisa); i l’'entrenament de dansa butoh amb Ariel Procajlo i de teatre-dansa amb Mercè Boronat. Actualment treballa com a directora i creadora per

la companyia l'Era de les Impuxibles amb la Clara Peya i l'Ariadna Peya sota els llenguatges contemporanis de la dansa-teatre, la música en directe i el videoart en els muntatges Mrs.Death. Un diàleg amb Espriu i (A)Murs. A love story. Després de consolidar una trajectòria prèvia com a col·lectiu creador i de la bona acollida i repercussió artística del primer projecte, Tot és Fum (IPAM / Festival Grec 2013). També treballa actualment com interpret en el muntatge Viure sota vidre (Círcol Maldà i Sala Beckett) amb laCosa. Anteriorment com a intèrpret i co-directora en la creació col·lectiva Gènesi ... una idea d'Europa amb OnStage (temporada 2012 al Teatre del Raval i Premi al Millor Espectacle de la MTB 2.0). I com a adjunta a la direcció a El projecte dels bojos amb La Barni Teatre (Teatre Almeria, 2011). Ha treballat com a actriu a Bastards dirigida per Cristina Raventós, La fàbrica de la felicitat, de Jordi Faura dirigida per Abel Coll, en els Assaigs Oberts del Teatre Lliure dirigits per Mercè Vila (La Paradise Band) i Ana Maestrojuán (Construint l'heroi positiu). També treballa dirigida per Carlo Boso (The night of the Kings), Boris Rotenstein (Juliol de 1936, Barcelona), Martí Torras (L'esvoranc i El Coronel Ocell), Ramon Simó (Atemptats contra la seva vida), Jordi Oriol (Sis oficinistes i un lloro), Raquel Tomàs (La dona franquícia), Ana Maestrojuan (Nuestra Señora de las Nubes), Antonio Calvo (Bodas de Sangre) i Rafel Duran (La sang al coll del gat) . La seva faceta com a creadora l'ha fet partícip de la creació Cabaret incívic, de Wamba Va de J. Pedrals, G. Altaió, E. Escofet i M. Sales i de diverses càpsules de creació com a artista resident d'AreaTangent. És fundadora de la Cia. Las Perras, on és creadora i intèrpret de Peligro: prohibido el paso i Odio, odio bastante (Premi Especial del Jurat a la X Mostra de Teatre de Barcelona). En televisió ha participat en les sit-com Casting, Contactes Xtranys i Xtranys per a la XTLV i en la sèrie De moda de TV3. Compagina la seva activitat artística amb la docència a Barcelona i a nivell internacional. Ha estat professora de l'escola Aules i actualment de l'escola Memory i del centre ESART. És artista col·laboradora al programa MUS-E de la Fundació Yehudi Menuhin dins l'àmbit estatal. Des de fa tres edicions és professora del Master en Lideratge Polític (UAB-UAM) en la matèria de Tècniques Teatrals aplicades a la Comunicació. Ha estat professora convidada en les jornades de Teatre Italià de l'Escola de l'Espectador, Espai Brossa. Ha impartit diversos workshops d'entrenament actoral i màscara a Polònia, Portugal, Finlàndia, Alemanya i Itàlia.


Interpretació i traducció:

Mireia Pàmies

Estudia Interpretació a l’Estudi de Teatro Nancy Tuñón i Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya. També es forma en tècniques de circ (teles, trapezi i acrobàcia) al teatre La Riereta, així com en Voicecraft amb Helen Rowson. En teatre els seus últims treballs han estat L’any que ve serà millor (Dir: Mercè Vila Godoy) a la Sala Villarroel, Teatre Condal i Teatro Bellas Artes de Madrid, i Carwash (Dir: Anette Pullen) al Teatre Romea, Teatre Nacional de Stuttgart i Festival Fàcyl de Salamanca. En televisió ha participat en la tv-movie Desclassificats (Dir: Abel Folk i Joan Riedweg) produïda per Focus Audiovisual, en la tv-movie La salaó (Dir: Jesús Font) produïda per Dream Team Concept, i Laberint d’ombres (Dir: Esteve Rovira) produïda per Televisió de Catalunya. En televisió també treballa com a locutora, actualment fent la veu en off de Dinàmiks produïda per Televisió de Catalunya.


La companyia: Col·lectiu laCosa laCosa va nèixer fa un tres anys d'un somni, un anhel, una intuïció i per que no dir-ho; de la valentia artística de la Sarah Bernardy. De retorn en un viatge en tren per Alemanya, va pensar en crear una plataforma de creadors escènics (intèrprets, directors, escenògrafs, dramaturgs, tècnics...) per dialogar sobre formes de creació i per unir forces i crear sinérgies noves i amb nous formats. Aquella experiència va nèixer i créixer gràcies a un grup tic i nombrós de creadors escènics i va generar un espai de laboratori, reflexió i diàleg. I per què no dir-ho, d'utopia... El temps va seguir fent créixer el projecte i el va concretar amb els membres que actualment integren el projecte Viure sota vidre. Amb noves incorporacions per aquest muntatge en concret en els diversos àmbits de la peça. Per tant laCosa muta, laCosa creix, laCosa té un passat compartit i ric i laCosa obre al públic aquesta peça com a culminació de tot un camí i de tot un grup humà.


Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia Alegre de Dalt 55 bis 08024 Barcelona www.salabeckett.cat [email protected] [email protected] segueix-nos també a facebook i a Twitter @salabeckett Espai subvencionat per:

Amb la col·laboració de:

ewald palmetshofer · – una conversa amb ewald palmetshofer” d’ andreas klaeui. "el seu...

Documents