EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA MANUFACTURERA

A LES COMARQUES RURALS CATALANES

DURANT EL PERÍODE 2008-2017

Consell Comarcal del Moianès

4 d’Abril de 2018

Lourdes Viladomiu

Jordi Rosell

Grup de Recerca en desenvolupament Rural

de la Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB)

▪ Objectiu general: conèixer l’evolució de la indústria, i més específicament, de la industria manufacturera a les comarques rurals catalanes

▪ Objectius específics:

▪ Coneixement de les diferents dinàmiques de la indústria a les comarques rurals durant els anys de la gran crisis i la recuperació recent

▪ Esbrinar quins són els elements que ajuden a explicar les diferents dinàmiques comarcals en aquest període.

▪ Les 22 comarques catalanes amb una densitat de població de menys de 100 habitants per Km2

▪ Aquestes comarques representen quasi el 60% del territori català però menys del 8% de la població

▪ El període d’anàlisi comprèn des de l’any 2008 fins a l’any 2017

Anàlisi quantitatiu:

➢ inclou la recopilació de les dades disponibles sobre l’evolució de l’ocupació total i industrial a nivell comarcal, i

➢l’anàlisi shift-share com a eina que permet una primera aproximació als factors explicatius de la dinàmica de les diferents dinàmiques comarcals en relació a l’ocupació industrial.

Anàlisi qualitatiu: revisió informes, experts i focus groups amb qüestionari previ

Plantejament teòric:

▪ la resiliència dels territoris,

▪ el concepte d’estratègia de “servitització”,

▪ “metropolització”,

Rellevància de la indústria al món rural

Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals

Gràfic 1: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals (%)

Rellevància de la indústria al món rural

Grau d’especialització industrial de les comarques rurals (2017)

El grau o coeficient

d’especialització mostra la

importància relativa d’un

sector en una part del

territori en comparació a la

seva importància al conjunt

del territori. En el nostre cas,

comparem la participació de

la indústria a l’ocupació total

de la comarca amb la

participació al conjunt de

Catalunya..

Importància del subsector Alimentació i Begudes

Distribució percentual dels ocupats a la indústria manufacturera a les comarques

rurals per subsectors

Importància del subsector Alimentació i Begudes

Grau d’especialització a la indústria alimentària de les comarques rurals, 2017

Evolució de l’ocupació industrial a Catalunya, 2008-2017

Evolució de l’ocupació industrial a Catalunya, 2008-2017

2008-2013 2013-2017 2008-2017

CATALUNYA -27,4% 7,9% -20,6%

RURALS -22,9% 10,4% -14,9%

URBANES -27,9% 7,7% -22,2%

Evolució de l’ocupació industrial a Catalunya (en %), 2008-2017

▪ Anàlisi shift-share

▪ Descompon l’evolució l’ocupació manufacturera en una àrea comarca en tres components:

▪ un component referit al conjunt del territori (efecte dinàmica global),

▪ un altre referit a l’estructura productiva de cada àrea (efecte estructura productiva o evolució esperada) i

▪ un component diferencial (efecte dinàmica pròpia).

Efecte dinàmica global

Efecte especialització productiva: l’evolució esperadaTaula 1: Evolució de l’ocupació a Catalunya per subsectors industrials 2008-2017 (%)

Subsector Variació

percentual

Alimentació, beguda i tabac 2,6%

Tèxtil, confecció, cuir i calçat -34,8%

Paper i arts gràfiques -26,7%

Fusta, suro i mobles -42,8%

Química i farmacèutica 0,0%

Cautxú i plàstics -25,9%

Material de construcció -47,8%

Metal·lúrgia i productes metàl·lics -32,5%

Maquinaria i productes elèctrics -29,5%

Material de transport -23,8%

Altres 12,7%

TOTAL -20,6%

Efecte dinàmica pròpia

▪ Tres comarques com casos d’estudi: Moianes, Ribera d’ Ebre i Noguera

▪ Tres cassos amb entorns econòmics molt diversos:

▪ Ribera d’Ebre es particular, per la central d’Ascó, la química de Flix. Té una imatge territorial poc atractiva, diner públic, manca de coordinació institucional, dos subzones, dos problemàtiques,... desenvolupament rural amb industria bàsica i energia nuclear.

▪ Moianes, població més jove que la corresponent al món rural, bona imatge territorial, projecte compartit, tècnics joves, emprenedors,... illa de tranquil·litat però sense aïllament. Proximitat relativa als grans centres

▪ Noguera, extensa, envellida, sense identificació territorial, sense projecte comú, marcada per una estructura agrària de la que no es viu malament però que no genera reemplaçament significatiu de joves,.....

Llarga llista de raons explicatives, moltes d’elles molt genèriques: Adaptació,

emprenedoria, innovació. Tradició emprenedora. Especialització sectorial. Qualificació

mà d’obra, clúster,...

Dos idees que ens van interessar:

▪ interacció adient entre actors públics i privats i una col·laboració entre els líders

polítics amb els líders organitzatius i professionals.

▪ La resiliència es basa en la capacitat de reorganitzar la producció al si de les

cadenes de producció globals o nacionals

ELS GRANS TEMES ALS TRES CASOS D’ESTUDI

1. Una referencia molt especial al sector Alimentació i Begudes a tots el casos d’estudi

2. Continua molt present el declivi dels subsectors més tradicional a cada zona

3. L’exportació com a resposta a la disminució del consum intern

4. La mà d’obra: disponibilitat i formació.

5. Equipaments i infraestructures

6. Localització de la comarca en relació als grans eixos i centres de dinamisme.

ELS ALTRES GRANS TEMES

1. La identificació de la producció amb el territori: + i -

2. Un nou posicionament dins la cadena amb incorporació de noves etapes

3. l’aprofitament de nínxols de mercat innovadors i la capacitat d’adaptar-se a

noves demandes i processos, incloent els sectors tradicionals, entre ells els propers a

la construcció

4. Qualitat de vida

- L’adaptació, o si es vol, re-invenció dels sectors manufacturers tradicionals

- L’adequació/ajust de la mà d’obra de la comarca a les demandes de les empreses

- Les estratègies de “servitització”

- La coordinació i col·laboració entre els agents social es fonamental: Ribera d’ Ebre:

descoordinació entre les administracions publiques, Moianes, cohesió projecte comarca,

Noguera manca d’identificació territorial, reticència administrativa, tarannà agrari

individualista

- En conseqüència, visió estratègica, implicació d’agents públics i privats en la diagnosi i

la formulació de línies d’actuació que s’anticipen als reptes de les empreses, son claus.

▪ Dos tipus de qüestions: els que ens manca en coneixement i els dubtes en quan a l'estratègia

▪ 1. en coneixement cal indagar més en la industria, aquest sector es va relegar, oblidar e inclòs menys valorar i continua sent un pal de paler del desenvolupament. Potser amb una definició diferent degut a la desaparició frontera servei-producte tangible en les estratègies de les empreses.

▪ 2. cal més coneixement de les PIMES, com element clau en el mon rural però també a nivell d’ocupació, de salaris, condicions laborals, etc.

▪ En quan a l'estratègia futura per al món rural ens han sorgit molt dubtes sobre la capacitat de les polítiques clàssiques d’infraestructures industrials, carreteres, incentius financers i fiscals per canviar les dinàmiques dels territoris rurals. Dubtes que compartim amb molts altres estudiosos. Rodrick defineix la política industrial “ més com un estat de la ment que una llista d’ intervencions especifiques”, es a dir es més important crear un clima de col·laboració entre govern i sector privat que subministrar incentius financers concrets.

▪ Cal una col·laboració Público-Privada ben dissenyada, processos de decisió participatius, mecanismes de coordinació entre entitats públiques, agencies públiques i empreses a fi d’anticipar més que retardar respostes polítiques als nous reptes . Cal fer-ho de forma transparent, institucionalitzada i rendint comptes per evitar el risc que predominin els interessos particulars sobre els interessos general