54 * - R E V I S T A DE GiRONA-*• NÚM. ¿22 GIÍNBK - I'Í-.BRLH 2 0 0 4 •» t- ARQUEOLOGÍA

Evidencies d^antigues ocupacions humanes ai Pía de i^Estany Joan Abad, Albert Aulines i Josep Canal

Panorámica de l'Estany de Banyoles.

La comarca del Pía de l'Estany conté excepcionals

registres fóssiis de grans mamífers (elefants,

rinoceronts, hlpopótams} i evidencies d'ocupacions

humanes del territori de rúltim milió d'anys. Des de

final del segle XIX (Pere Alsius, el pioner) diferents

entitats i Investigadors han treballat a l'entorn de la

prehistoria comarcal. L'Associació Arqueológica de

Girona va incorporar-se (al principi deis setanta i fins a

avui) a aquesta llarga i plural trajectoria, posant

l'accent en la localitzacló d'instruments lítics de

carácter árcalo pertanyents a les mes velles

comunitats de cagadors-recol-lectors. Tenint en

compte que Homo erectus se'l detecta a les portes

d'Europa a rinici del plistocé inferior-fa 17 milions,

Dmanisi, Georgia-, i que les zones veínes del Pía de

l'Estany (terrasses altes del riu Ter, depressió de la

Selva) han proporcionat abundant material

arqueológic d'aquest vell període, ens vam plantejar

que era impensable que a la comarca del Pía de

l'Estany no s'hi hagués produft, també, una ocupado

humana molt antiga. Fins a la presentació d'aquest

treball, el lloc d'habitació más vell era la copa de

Mollet I (Serinya), datada en poc más de cent mil anys.

ARQUEOLOGÍA •* T - R E V I S T A 1.1E GiRCJNA-» NÚM. 222 CENI-R — TETÍÍCEH 2 0 0 4 • • 5 5

Un liarg període de recerques

Al lUirg d ' u n s quanrs anys, niés de

vint, des de l'Associació Arqueológica

de Girona heni dut a terme un nie t i -

culós creball de recerca a la comarca

del Pía d e l ' E s t a n y . La d i r e c c i ó i

intenció era niolt clara: localitzar el

n iáxim d 'assentanieius prchis tor ics ,

d'una banda, i de l'altra anaiitzar les

seves i n d u s t r i e s l í t i q u e s , p o s a n t

racxcut en aquells conjunts que mos-

tressin clares evidencies de pertányer,

peí seu indnbtable carácter arcaic, a les

cultures de codols tallats localitzades al

Puig d 'cn Roca (Ciirona) o a la tnidi-

c ió a c h e u i i a n á (C^au del D u c de

Torroella de Montgr i ; els tcctioconi-

plexos a l'airc Iliurc de la comarca de

la Selva), els quals pertanyen, respecti-

vament , ais estadis tecnológics I i 2

(plistocc inferior i niitjá).

Vmt anys ctirere, i anib dades a

la má, tot indicava que el pob lament

p reh i s ró r i c del Pía de TEstany n o

anava mes enllá deis cent mil anys, i

que aquest ún icamcnt estava r ep re -

sentat ais jaciments de Serinyá. Es a

dir, la prehistoria del Pía de TEstany

ú i ú c a n i e n t era possible en aquesta

área restringida, centrada en els n o m -

brosos abrics o coves del sector del

Reclau Viver.

H a n passat els anys i la noscra

recerca ha donat els seus fniits, encara

que aquests son mes aviat modestos,

poc espec taculars , i mes si p a r l e m

d'utillatges configurats sobre pedrés.

Pero h e m avan^at i ara j a sabem que

les comunitats de cacadors-recoMcc-

tors e n aquesta comarca t ambé van

instaMar els seus campanients estacio­

náis a Taire Uiure: des de Besalú fms al

Portel l ( embassament d 'Espone l lá ) ;

des de la desembocadura del nu Tcrri

( M e d i n y á ) fins al Salt D a l m a u

(Camós). Podem dir que cada vegada

que h e m fet una sortida al camp, que

hen i inves t iga t en u n n o u sec to r ,

Els objectes lítics mes arcaics son elaboráis ambsuports o roques locáis: quars, quarsita, lidiía, basalt.

aquesta ha dona t c o m a rcsultat un

nou pun t d 'ocupació. Estadísticament,

dones, la diferencia anib els establi-

nients en cova o abric és abassegadora.

La majoria de les estacions teñen

pocs instruments , els quals han estat

tallats sobre suports o roques locáis:

basaks, calcárics, quarsos, lidites, porfi-

rites i quarsites. El sílex també hi és

prescnr, pero en comptades ocasions

(Llac I), i ja sabem que el seu origen

r h e t n de situar al nord, a l'altra banda

de la serralada pirinenca. D'enrrc tots,

el jaciment mes important, tant per la

seva qLialitat d e talla l evaMois iana

( m o d e 3) c o m peí g ran n o m b r e

d'estris i la seva óptima conservado, és

Roca Horadada (Mclianta), localitzat a

meitaf deis anys vui tanta . N o h e m

d'obiidar que fruit d'aquesta recerca és

la líjcalització del jaciment neoHtic de

la Draga (Banyoles) Tany 199{) quan

es construía el pare olímpic.

En t r e t o t el mate r i a l recoi l i t i

classificat, cal destacar el de qua t rc

jac iments : Sords. El T e r m e , mas La

T o r r e (Mclianta) i Cruil la de Santa

Llogaia, Es en aqüestes ocasions, i en

determinats estris o instruments lítics,

q u e nosaítres veieni una cradició d e

talla de carácter arcaic i que albora

constitueixen les evidencies d 'ocupa­

ció humana mes antigües docunienta-

des fms avui a la comarca del Pía de

l'Estany.

El paleolítíc ínferiotr a Catalunya

La l o c a l i t z a c i ó i c o n f i r m a c i ó d e

l 'existéncia del ¡paleoHtic inferior a

( "a t a lunya es um fet r e l a t i v a m e n t

r ecen t en comp:aració a m b d'altres

regions del contii'ient europeu. M e n -

tre que a Franca (Abbevíl le i Saint

Acheul), a Espanya (i Manzanares) i / o a

Anglaterra (Hoxne í i 'wascombe) se'n

c o n i e n c e n a d e t e c t a • íes p r i m e r e s

evidencies al comenvamenc del scgle

X X , a casa nostra, en canvi, no és fins

al pr incipí de la decada del sctanta

que , a partir deis treballs al Puig d 'en

K o c a (Ci i rona) , es d o c u m e n t a la

presencia del p^ileolític inferior (1).

To t i que l'estudi del paleolítíc a

Catalunya s'inicía bcn aviat (el 1866

es d e s c o b r e í x la B o r a CSran d ' e n

Carreras a Serinyá) hauran de passar

una mica mes de 150 anys fms que es

posm al descobert les evidencies de les

cultures humanes mes velles. Fins a la

decada deis setanta del segle X X , els

cstudis sobre el paleolítíc inferior son

objccte de niok poca atenció per part

deis prehístoriadors. Al principí deis

anys vínt, Manuel C^azurro í Antoni

Rovi ra i Virgiíí j a es qüestionaven un

pobiament mol t priniitiu de Catalun­

ya: «No és ímpossible, pero fins avui

no teníni pas troballes certes deis perí-

odes Preacheuliá i acheuliá» (2). A la

década deis 50, Lluís Perícot parkva

de troballes ai'llades a les terrasses del

riu Tcr al seu pas per Girona i consí-

derava que les industries deis caus del

56 *• RKVIS'ÍA nn GmoNA •> Ni'jM. 222 C;BNFH - FLIÍRIIR 2004 •» •F- ARQUEOLOGÍA

Nucli centrípetdebasaltdeljaciment mas Espiga, terrasses del rij Ser, localitzat al peu de la cornisa travertínica de Martís l'any 2000. Mode 2.

D u c de Torrot^lla de Montgrí i d'Ullá

i de la cova de Mollct de Serinyá, pcl

seu aspecte arcaic, es podrien atribuir

al paleolícic inferior. Malgrat cot, pero,

atirmava que «para el paleolítico infe­

rior seguimos sin tener nada de nada»

(3). Q u a n l'any 1962 Miquel ' farra-

dell publica Les aircb de Clnlalimya, el

paleoiític inferior encara era totalment

desconegut. Uurant la década deis 60,

pero, es producix un fet ÍTnportant: es

re t rocede ix la c ronolog ía deis j a c i -

nients del Montgr í i Mollet I al paleo­

i í t ic in i t já , q u e des de i s anys 2 0

s 'hav ien a t r ibui r a l 'as tur iá (4). Al

principi deis 70, per tant, els jacinients

paleolítics mes antics de Cata lunya,

atribu'íts tots ells al paleoií t ic mitjá,

e ren encara poc coneguts : dos j ac i -

ments de !a cinglera del Capello (abric

Roinan í i abric Agut, Anoia), la Tnan-

díbula de lianyoles, la cova de Mollet

I (Pía de l'Estany), els caus del Duc de

Torroella i d'Ullá (Empordá) i el Forn

d'en Sugranyes.

La década deis 7(¡ marca l 'inici

serios de la investigació de! paleoiític

in fe r ior a C a t a l u n y a . L 'ac t iv i ta t es

centra sobre to t a les comarques de

G i r o n a , á inbi t t e r r i to r ia l on ac túa

l 'Associació Arqueológica de Girona,

entitat constituida l'aiiy 1972. La pri­

mera qües t ió q u e es planteja és la

incoherencia científica segons la qual

tant a l'África com a la resta d 'Europa

apareixcn restes de cultures inolt p r i -

mit ives i, a casa nostra , pa radoxa l -

ment , son inexistents. A partir de la

lücalització i confirmació del paleoií­

tic inferior al Puig d'en R o c a (Giro­

na) s'amplia l 'estudi a d'akres punts

de la geografía gironina: la valí mitja-

na del Ter , el massís del Montgr í i la

comarca de la Selva. Fora d'aquesta

zona sorgeixen tambe ducs arces de

recerca importants : a les comarques

meridionals (doctor Salvador Vilase-

ca) i a ponen t (Círup de R e c e r q u e s

La F e m o s a ) . L ' a n y 1976 m a r c a la

consol idació d 'aquesta etapa inicial

amb la pub l icado d ' H paleoiític a les

comarques gironines, de Josep Canal i

Narcis Soler, i l 'exposició deis mata­

ríais del paleoií t ic inferior a la sala

Fontana d ' O r de Girona amb motiu

del IX C:ongrés de la U I S P P celebrat

a Ni^a (Franca).

Durant la década deis 80 l 'arque-

ologia professional a C^atalunya es veu

imniersa en una crisi general que inci-

deix de manera especial en el paleolí-

dc (5). Mes enllá de l 'ámbit académic,

l'Associació Arqueológica de Girona

continua la recerca básicamcnt en tres

scctors: a la comarca de la Selva, ais

cingles de Sant R o e (on es descobreix

e! jaciinent Bauma de la Xcmeneia) i

en el tram central deis rius Te r i Plu­

via (Pía d'Usall i conca del riu Terri).

La cu lminac ió d 'aquesta etapa és la

pub l i cado de CJatalunya paleolítica de

Joscp Canal i Eudald Carbonell , pr i­

mera obra de sintesi del pa leoi í t ic

cátala. La decada del 90 es caracteritza

pe í d e s c o b r i n i e n t i r e x c a v a c i ó de

nousjacimenrs: el Pinar (Rubí , Barce­

lona), Can Garriga i Pedra Dreta (Sant

Julia de Raniis), Els Vinyets (El Cat -

llar, Tarragona) , La C'ansaladeta (La

Kiba, Tarragona) 1 Donieny Industrial

(Girona).

Actualment, l'estudi del paleoiític

inferior a C2atalunya es t roba en un

bon inonient , similar a la década deis

setanta. Les institucions capdavanteres

son l'Area de Prehistoria de la U n i -

versitat de Tar ragona i rAssoc iac ió

Arqueológica de Girona. A les comar­

ques de Girona aqüestes dues entitats

han iniciat. des del 2001 , u n ambiciós

projecte de recerca a la valí mitjana

del T e r i a la c e n c a del riu T e r r i ,

mot iu del present treball.

El paper de rAssociació A r q u e ­

ológica de Ciirona en la investigado i

difusió del paleoiític inferior a Cata­

lunya des de la década deis setanta fms

avu) és fonamental. Si bé ha mfluit en

la recerca de tots els períodes, ho ha

íct espedíünient en el plistocé inferior

i initjá en la primera part del plistocé

superior, és a dir, entre 1.000.000 i

50.000 anys. La tasca de rAssociació

ha contribuit a omphr un buit impor -

tant en la historia de Catalunya: el seu

pr imer capítol. Encara avui és motiu

de reconeixement per part d'invcsti-

gadors de prestigi: «Gracias a la t re­

menda labor de la Associació Arque­

ológica de Girona, sus mapas comar­

cales se l l enaron de n u e v o s p u n t o s

c o r r e s p o n d i e n t e s e s p e c i a l m e n t e a

y a c i m i e n t o s i n f e r o p a l e o l í t i c o s en

terrazas o en superficie. Así, se pasa de

creer que prácticamente no existía y

no contar más que un bifaz de Cons-

tantí (Tarragona) y unos yacimientos

con t rove r t idos (los del M o n t g r í ) , a

contabilizarse más de dieciséis yaci­

mientos inferopaleolíticos, sólo en las

comarcas de Girona, en el m o m e n t o

de la visita de los congresistas de la

U.I .S.P.P. en 1976» (6).

El plistocé i el Pía de l'Estany

A final del pliocé, la comarca del Pía

de l 'Es tany era un de tants indre ts

d'Eurásia íormat per un Ilac de grans

dimensions, els líinits del qual c o m -

ARQUEOLOGÍA -V * • R E V I S T A DE C J I U O N A •» N O M . 223 ChNLi) - IF.|!KÍ;I} 2 0 0 4 * -57

Besalú

Giro na

Anyl970

noitCiil Pía de El Fiuvíá

Besalú

^^^W A Encantáis

t̂ ^̂ ' • Reda.

• Mdlel

P Pía de Melianta

rRoca ForgcFdda

9 La Torra

El T e i m e ^

\ Bartolas

Can Puig

Any2O02

A ' W Cartellá 0 ,p^,g 1̂

d'etn Roca" 9 Domeny

Puíg Rr̂ gau

Sítuació deis principáis jaciments del paieolític inferior i mitjá a la comarca del Pía de l'Estany.

prcnia Jes poblacions actuáis de liesa-

lú, Mdiá de Montcal, Marcís, Cornelia

del Terri i Porqucres. Quan al princi-

pi del quaternari s'origina la xarxa de

rÍLis actual, la grandária d 'aquest Ilac

d i sminue ix p rog rc s s ivan i cn r fins a

quedar rcdui't a l 'entorn imnicdiat de

la ciutat de Banyoles.

La contiiiuitat del fenonien lacus­

tre i l'exístt'ncía d 'un notable conjunt

de cavitats i grans dipósits d 'or igen

al-luvial han genera t uns sediments

adicnts p e r a la coi iservació, en els

nostres dics, de restes o rgán íques j

arqueológiques que tes t imonien les

diverses formes de vida que van existir

a la comarca del Pía de l'Estany durant

el plistocé inferior i initjá. És per aixó

que, actualment, la comarca conté un

registre fóssil (palcontológic i a rque-

ológic) excepcional , privilegiat, deis

daiTers dos niilions d'anys.

L' i i l t im m i m c r o deis Q u a d e r n s

del C e n t r e d 'Es tudis Comarcá i s de

Banyoles (núm. 2 3 . titiilat H / Í verte­

bráis fossils del Pía de l'Lístafiy) ofereix la

visió mes completa i actualitzada sobre

la fauna que ha existit durant el pliocé

final i el plistocé al Pía de l'Estany. A

nivel] faunístic, el fossils mes antics

pertanycn al pliocé superior i es rela­

cionen anib c! viMafranquiá (entre 3 i

1,6 milions d'anys). El principal jaci-

m e n t és la terrera de C^orncllá del

T e r r i , q u e presen ta una a b i m d a n t

fauna de niamíférs, com el mastodont

de TAlvérnia {¿'inancus arfcmensis), el

r inoceront de gran talla (Dicerorhinus

rnegarhinus), el cavall de Stenon {Equus

stenonis), pero també de micromamí-

fers com els arvicólids (rates d'aigua i

taípons de camp. La llista faunística de

la fauna de l p l i o c é en el Pía de

l'Estany la completen les trobalics de

Sords (un molar superior de Dicerorhi-

nns megarhinus). Can Magrana (un

molar de mamut borsotii] i les Costes de

M a t a ( tres f r a g m e n t s de d e n t s de

Zygolophodon horsom) (7).

La fauna del plistocé inicial (entre

1,6 i 6 ,07 mi l i ons d 'any) esta ben

representada ais jac iments d'lncarcal

(Crespiá) i de la Bóbila d'C^rdis (Por­

qucres), on s'ha trobat, entre d'altrcs,

l'elefant meridional {Mammuthiis meii-

dionalis), el rinoccrojit etrusc (Diceiv-

rhinus etruscus), el tavai l d e S t e n o n

(¡Iquus stenonis), rhip">pótam (Hippo-

potamus majar), el c é r v o l g e g a n t

{Megaceros sp.), el bisó (Bisan sp.), la

hiena de mor ro curt (Pachicroaita hre-

í^irostrís) i el íéli ainb denrs de sabré

(Homotherium crenaüdcns).

D u r a n t el p c r í o d e s e g ü e n t , el

p l i s t o c é mi t já ( e n t r e 751),0(10 i

130.000 anys), el jaciinent palcontoló­

gic mes represcnratiu és Mollet I, el

qual forma part ciel complex de les

coves prehisfór iques de Serinyá. La

fauna recuperada a Mollet I és abun-

dant i, entre d'altrcs, destaca el cén,'ol

comí! {Cervus elaphus), el ren {Rangifcr

tarandm), el r inoceront de k pradeña

[Diccrorhinus hemitoechns), el cavall de

Mosbach [Equus caballus moshachensis),

l'elefant antic [Eíepíias antiquus) i I'ós

(Ursas praearctos).

D u r a n t el p l i s t o c é s u p e r i o r

(127.000 - 10.000 anys), la fauíia és

abundant a les coves de Serinyá, en

especial a la cova de l'Arbreda i també

en els travertins de Mata. Hi trobem el

cavall (Equus caballus), l'asc (Equus asi-

nus), el brau (Bos primigenius), el bisó

58 f - R i - V I S T A DE C J I R O N A •» NÚM. 2 2 2 t^ENER - FElilU'K 2OO4 •» t- ARQUEOLOGÍA

plistocé

T s p n ^ r s T o r ñ T n T ^ l m ^ n a Europa durant el plí

divideix en tres etapes:

1) Plistocé inferior (1,7 a 0,78 milions díanys). Té iloc un refredament general del

planeta. Les especies humanes son Homo antecessor i Homo erectas. Es desenvolupa la

tecnología de mode 1 o códols tallats (paleoíitic inferior).

2) Plistocé mijtá (0,78 a 0,128 milions d'anys). Apareixen els glaciars. Les especies

humanes son Homo Heidelbergensis i Homo neandertalensis. S'associa a !a tecnología de

mode 2 o axeliá i mode 3 o musteriá(pa!eolítíc inferior i mitjá).

3) Plistocé superior (0,128-0,011 milions d'anys). S'acaben els grans freds 1 s'inicla

Üactual fase interglacial de clima cálid. L'espécie és Tactual Homo sapiens. S'origina la

tecnologia de mode 4 o paleoíitic superior (fa 40.000 anys).

Cronología, paleomagnetisme i paleótemperatures

Anysa.n.E

11.000

128.000

780,000

1.700.000

Per ode geot gic

Holoc

Plisloc superior

Plistoc mitj

Píistoc inferior

+ - E l O

W

19

Per ode arqueo! gic

Neo! líe

Paleol tic Superior (mode 4)

Paleol tic Mitj

(mode 3 / musferi)

Paleol tic inferior

(mode 2 / axeii)

(mode 1 / cod Is tailats)

(Rison priscus), el cérvol coniú, el cabi-

rol [Capreoius capreolus) i l 'ós de les

cavemes (IJrsus spelacus), cutre d'altres.

D u r a n t l ' h ü l ü c e (els ú l c i m s

10.()()() anys). ek canvis que s 'origi-

nen a partir del neolít ic c o m p o r t e n

la donicscicació deis animáis i, pe r

tant , u n t ipus de fauna m o l t sen i -

blant a Tactual (bou dorncstic, porc

s c n g 1 a r ) . La p r e s e n c i a h u m a n a

duran t l 'holocé está ben tes t imonia­

da en els j a c imen t s neol í t ics de La

Draga, romans de Vikmba o el passat

medieval de Banyoles.

A gnins trets, al Pía de l'Estany hi

está b e n d o c u m e n t a d a la fauna del

quatcniari. S'observa una rica i variada

evoluc ió de la fauna fóssil de l'inici

del plist(icé fins ais nostres dies. Hi és

ben present la fauna de la majoria deis

per íodcs del quaternar i , excepte un

b u i t i n i p o r t a n t en el registre fóssil

entre ta 75().()()() i 30I).0(K) anys.

P e r o , i el p o b l a m e n t l i u m á ?

Sabeni que els primers homínids, p ro -

cedents del continent áfrica, van arri­

bar a Europa al prmcipi del plistocé

inferior. La localització de jaciments

com Dmanisi o Tell Ubeidiya demos-

t r e n q u e r i i o m e és a les p o r t e s

d ' E u r o p a fa a p r o x i m a d a m e n t 1,7

milió d'anys. A la península Ibérica,

els cspectaculars jaciments de la serra

d 'Atapuerca (Burgos) i de la conca

Cíuadix-fíaza (Granada) evidencien la

presencia de l 'home al sud d'Huropa

fa incs d 'un milió d'anys.

Des de quan, dones, els humans

habiten el Pía de l'Estany? Canina ha

estat la seva in tens i t a t d ' o c u p a c i ó ?

Q u a n t e s espec ies h u m a n e s hi h a n

liabitat? La resposta a aquestos pregun­

tes ens la proporciona farciueologia a

través de les evidencies (lítiques, bási-

cament), recupcrades des de final del

segle XIX fms avui.

L'ocupació humana al Pía de l'Estany

L'interés per l'estudi del plistocé del

Pía de l'Estany es remunta a final del

segle X I X , quan P c r e Alsuis , far-

inacéutic de Banyoles, va dur a terme

els primers treballs cicntífics sobre la

liora Gran d'en Carreres (1871) i la

troballa cié la mandíbula de Banyoles

(1887) . Des de l c o n i e n f a m c n t de l

segle XX i fins avui diferents institu-

cions i palcólegs han dut a terme tre­

balls relacionats amb el plistocé del Pía

de l'Estany.

El resultat d'aquesta plural i llarga

—secular— t r a j e c t ó n a ha pe r inés la

localiczació i estudi d'iniportants Jaci­

ments arqueológics que ofereixen una

visió general de la intensitat d 'ocupa­

ció humana al Pía de l'Estany durant

el plistocé. Els jaciments de Mollet 1,

TArbreda, el Reclau Viver, C^ova d'en

Pau, Roca Foradada, la mandíbula de

B a n y o l e s , La D r a g a , V i l a u b a i el

mateix passat medieval de la ciutat de

Banyoles han con t r i bu i t t avo rab le -

inent a la reconstrucció de la dinámica

de poblament huma al Pía de l'Estany

des deis temps mes remots fins avui.

Paleoíitic inferior al Pía de l'Estany?

H e n i c o m e n t a t mes a m u n t q u e la

presencia i diversitac de mamífers al

Pía de l 'Estany está ben documentada

des de fa entre 2 i 1 milió d'anys. Es

tracta del mateix tipus de fauna que,

des de l p u n t d e vista c r o n o l ó g i c

( q u a t e r n a r i a r c a i c ) i c c o l ó g i c (a

l ' entorn de grans Uacs), es localitza en

aque l lcs r c g i o n s d ' E u r o p a o n , p e r

pr imera vegada, arribaven els Homo

erectus procedents d'África, la presen­

cia deis quals esta ben confirmada a

través deis fóssils p róp iamen t (restes

humanes) o de les evidencies arque-

o l ó g i q u e s (eines de pcd ra , bás ica-

m e n t ) . Es el cas, p e r e x e m p l e , de

T e l l U b e i d i y a ( I s r ae l ) , L)nianis i

ARQUEOLOGÍA •* * . Rl íVlSTA ÜE G l K Ü N A -» NI'JM. 2 2 2 GENLR — ILiSiSüR 2 O O 4 f- 59

(Gcorg i ; ) ) , A t a p u e r c i i ( B u r g o s ) o

Guadix Baza (Granada),

Al contrari que en aquells indrcts,

a la comarca del í^la d e l 'Estany n o

s'havia observat cap tipus d'evidéncía

arqueológica (instruments lítics) que

confirmes la presencia de r h o i i i c a

I'inici del plistocc. N o obstant aixó,

era impensab l e q u e els b u m a n s n o

habitessiri el Pía de l'Estany des de fa,

coni a mín in i , un mil ió d 'anys. La

manca d'aquest tipus d'evidéncies era

incomprensible si tenini en conip te

tres qüestions basiques.

En p r i m e r l loc , les c o n d i c i o n s

ecológiques i faunístiques del Pía de

l'Estany d'ara ía un milió d'anys son

similars a aquells llocs d 'Europa que sí

q u e han p r o p o r c i o n a t e v i d e n c i e s

humanes. En aquest sentit, Jordi Esté-

vez , Er r ikarca Yll , R a m ó n J u l i a i

Eudald C^arboncU apunten: «si bé no

Cenim t l o c u m e n t a d a la p r e s e n c i a

humana a Banyolcs i el seu en to rn

i m m e d i a t fins a I ' é p o c a r i ss iana

(150.000-100.000 anys) és innegable

que un ecosistema com el que p r o ­

porciona Texisténcia d 'un Jlac j a havia

cstat aprofitat anib anterioritat» (8).

En segon lloc, les zones vei'ncs

del Pía de l'Estany (les terrasses del riu

^l'er -a l Puig d'cn Roca , Costa Roja i

Palaii- i la depressió de la Selva) han

p r o p o r c i o n a t a b u n d a n t m a t e r i a l

arqucológic (cines de pedra. ún ica -

menr) que tesdmonicn l'antiguitat de

la presencia humana a les comarques

de Girona. Des d'aquesta opnca, per

tant, «seria difícil comprcndre que els

grups hunians que van ocupar les altes

terrasses del Ter , al Puig d'cTi R o c a ,

no coneguessin la comarca lacustre de

Banyoles | . . . ] el fet de no haver-hi

trobat, fins avui , p roves d 'ocupac ió

prc-rissiana, no vol dir que no se'n

trobin en el futur» (9).

Finalnient, la presencia d 'hon i í -

nids datats en un milió d'anys al bcll

niig de la península Ibérica (Atapuer-

ca) pern ic t plantejar la hipótesi q u e

p r é v i a n i c n t o s i m u l t á n i a m e n t , els

bumans va travessar també el nord-est

peninsular.

L'aire Iliure com a lloc d'hábitat

En r imaginar i coMcctiu, els bumans

del paleol í t ic son representa ts , f re-

q ü e n t m e n t , c o m a cssers pr imi t ius ,

agressius i p o c des t res . H i ha una

característica, pero, c|ue els itiendfica

au tomá t i camen t : eren cavernícoles .

Actualment sabem que aquesta és una

visió errónia. Els nostres antecessors

bumans tenien, almenys en els últims

dos-cents anys, alguns deis trets q u e

atribuíni a l 'bome actual: capacitat de

simbolitzar i parlar, desenvolupament

recnológic, consciéncia del foc, senti-

men t de solidaritat i cooperació, entre

d'akres. D e ¡a matcixa manera, es pot

afirmar que el seu hábit basic -quasi

cxclusiu- era Testabliment de cainpa-

ments (cabanyes) a Taire Ihure.

Dar re rament , els prehistoriadors

reiteren la necessitat de trencar el vell

tópic segons el qual l 'bome prehistóric

vivía a les coves. Sovint, pero, aquesta

v(íluntat es contradiu entre els mateixos

arqueólegs, els quals están iinmersos en

un debat, obert ja fa anys, en que es

discuteix la importancia deis jacimcnts

localitzats en superficie. Efectivament,

les ocupacions a Taire Iliure acosaimen

a p roporc ionar mforniació parcial, i

només en poqucs ocasions ofi;reixen la

diversitat de registres (fauna, fiasta, car-

bons i /o poTlcn) propis deis jaciments

en cüva o ab r i c . Es per a ixó q u e ,

sovint, s'ban menysdngut els materials

arqueológics recuperats a Taire Iliure.

La comarca del Pía de l'Estany és

un exemple mes d'aquesta problema-

tica que afecta la prehistoria universal.

La qual i tat i quan t i t a t d e materials

arqueológics recupera ts en els j a c i ­

ments de Serinyá han provoca t , en

mes d 'una ocasió, Toblit deis instru­

m e n t s l í t ics r ecupe ra t s e n d iversos

punts de les planes circumdants, con-

cretanient en el pía d"Usall i la conca

del TeiTÍ, sense els quals, avui, no es

tindria una visió global de la dinámica

del poblament huma a la comarca del

Pía de l'Estany,

Som de Topimó que cal valorar

justament les ocupacions identificades

a l'aire Iliure pe rqué constitueixen la

niajor part del registre a rqueo lóg ic

conegut. El registre recuperat en dife-

rents zones de les comarques gironi-

nes iMus t r a f a i v o r a b l e m e n t aques t

argument . Actuialmcnt, si no es t in-

guessin en comjpte els jaciments loca­

litzats en superf ic ie descone ixe r í em

q u e T b o m e ded pa leo l í t i c ha estat

babitant la nostna cerra durant el darrer

mil ió d 'anys. L j concent rac ió d ' ins-

truraeiits lítics dipositats en les terras­

ses altes del riii Ter , especiahiient al

P u i g d ' en R o c a , i en els paleosóls

quaternaris de la depressió de la Selva

en son una prova irrefutable, 1, de la

mateixa manera, tal com presentaren!

a continuació, avui ignoraríem que la

comarca del Pía de l 'Estany ha estat

igualmcnt ocupada per Tbome, com a

mínim, des del paleolític inferió.-.

Evidencies antigües d'ocupació

humana ai Pia de l'Estany

Al principi de la década deis setanta,

TAssociació Arqueológica de Girona

es va i n t e r e s sa r p e r T e s t u d i de la

p r e h i s t o r i a c o m a r c a l d e l Pía d e

l'Estany. Jun tament atnb el Dr. C o r o -

minas , en t r e al tres, m e m b r e s de la

n(istra e n t i t a t ( Josep C a n a l i J o s é

María Bedoya, primer. Enríe J iménez

1 Eudald C?-arbonell, mes endavant)

van dur a te rme excavacions a rque-

ológiques a les coves de Serinya i, en

e spec ia l , un s o n d e i g a la cova d e

TArbrcda, els resultats del qual han

converti t aquest jac iment en un deis

Tnés iniportants d 'Europa per conéixer

(JO f- R E V I S ' I ' A DE GlUONA "» NÚM. 222 t:HNnR-- HüiRlüí 2 0 0 4 ** t' ARQUEOLOGÍA

Elmodestécnics

Des que f;i aproximadament 2,5 iiiilions ci'anys els huiTtans vaní inventar k

tecnología s'han produi't diferents estadis d'evoUició tecnológica. Durai i t el

plistocc es diferencien quatrc d'aqucsts estadis:

Mode 1 (códols tallats). Es la primera técnica dissenyada pels humans i

1 alhora la mes simple. Consisteix a explotar de fonna oportuna i sense cap pre -

B: paració técnica nn códul de riu per obtenir una ciña {chopper, diopping-toot) per

P realitzar tasques niés feixugues i també per extreure 'n áseles. S'assocía a Homo

liahilis i a una cronología de fins a 700.000 anys.

Alode 2 (acheuÜá). Els objectes niés característics son el pie i el bifai,\ Per

fc aconseguir-ios s'havicn de posseir unes habilitats tccniques i conceptuáis e.spe-

P= ciáis. Eren eines niolt versátils. Va ser utilitzada durant mes d'un milió d'aiiys.

L'Home erectus n'és el re^po^sable, a partir d '1,4 niilions tl'anys a África.

Mode ^ (niosteria). Es la técnica del homes de Neandertal . Suposa un

avenip mol t important perqué aprofita mol t mes el nucli explotat per ex t reu-

re áseles. Es una técnica que predetermina ¡a talla abans d 'obtenir les áseles.

Mode 4 (paleolitie superior). Es la técnica usada pels primers humans

moderns. N'existeixen nioltes varietats, pert) la característica comuna és que

i els nuclis s'cxploten en fonua de pirámide per nniximitzar la materia primera.

da), la conca del riu Te r (Ravós de

Terr i , Mas La Tor re , Can Puig i San:

L loga i a de T e r r i ) i a T c n t o r n de

r;ictual estany de Banyoles (Llac I).

A partir del setembre de 1999, í

fins al m a i g d e 2 0 0 2 , h e m d u t a

t e n u e una tercera fase que c o m p l e ­

m e n t a i a lhora ampl ia els t rebal ls

an te r io r s , m o t i u pcl qual ens h e m

d e c i d i t a p u b l i c a r a q u e s t r r eba l l .

Durant aquest període hem intensifi-

cat la recerca que havíeni iniciat ais

anys v u i t a n t a . E n aques t a o c a s i ó ,

l 'objectiu principal ha estat la localit-

z ac ió deis l í m i t s d e r a n o m e n a d a

conca lacustre Banyoles-Besalú sus­

ceptibles d 'una paleocupació h u m a ­

na. H e m realitzat innombrables sorti-

des al glacis de Maiá de Monccal, a

les terrasses del Fluviá, a les terrasses

del Ser, a la cornisa travert ínica de

Martís , al Portell , ais turons p l iocé-

nics de Sentenys, al Pía d 'Usall , ais

aíloraments travertínics i a les térras-

la transició del paleolític mitjá {Homo

ni'andena!) al superior {1 lomo sapiens).

A m b rexper icncia acumulada al

Ilarg de la década deis sctanta en la

identificació de complexos industriáis

árcales localit /ats en superficie a les

t e r rasses f luvials del T e r , des d e

l 'Associació h e m plantejat que a la

comarca del Pía de l'Estany es podría

donar una situació similar en el regis­

tre artjueológic. Des d'aquesta óptica,

una vegada la cova de l 'Arbreda era

treballada per professionals de Tarquc-

ologia, al principi deis vuitanta l'Asso-

cíació Arqueológica de Girona va ini­

ciar una nova etapa de recerca arque­

ológica al Pía de TEstany, pert), ales-

hores , posant especial interés en les

es tacions de superf icie . En aqucsts

momen t s s'incorporá a la recerca un

de nosaltrcs QA). La nostra hipótesi de

treball va ser confirmada ben aviat per

la troballa de concentracions litiques

-daniunt el Pía d'Usall (Roca Forada-

ses del Terr i , a les rieres de Matamors

i de Cíarrumbert i ais turons pliocé-

nics deis Pujáis de Cavallers. Ha estat

una intensa recerca al camp que ens

ha donat una amplia perspectiva plis-

tocénica de la comarca.

A nivell arqueológic, els resultats

mes profitosos els h e m obt ingut en

d u e s a r e e s : la c o n c a d e l T e r r i (a

Sords) i la valí niitjana del Fluviá-

cornisa de Serinyá. Les novetats mes

importants de la nostra campanya de

p r o s p e c c i ó son , c o n c r e t a n i e n t , la

l o c a l i t z a c i ó d ' u n n o u j a c i m e n t a

M e l i a n t a q u e h e m a n o m e n a t El

Te rme , per una banda, i la localitza­

ció, seguint la bibliografía del doctor

Corominas , d'objectes lítics significa-

tius al veínat de Sords.

Els p r i m e r s grups h u m a n s que

van habitar Europa (Atapuerca, D m a -

nisi) utilitzaven sistemes de producció

d ' instrunients que anonicnem Mode

tccnic 1, el niés vell de tots els que

hem desenvolupat del genere Homo.

A la comarca del Pía de l'Estany hem

localitzat aciuest sistema récnic, similar

ais localitzats al riu Ter .

A mb les dades de qué disposeni

avui sabem que la dinámica de l 'ocu-

pació humana del Pía de l'Estany es

va iniciar en un niomeii t indetermi-

Tiat, de tránsit, entre el plistocé infe­

rior i mitjá.

H i s t ó r i c a m e n t , les p r i m e r e s

evidencies clares d 'ocupac ió que es

documenten a la comarca del Pía de

l'Estany pertanyen al plistocé mitjá i,

t r ad ic iona lment , s'han associat amb

Mollet 1. La industria lítica d'aquest

j a c i m e n t pa leon to lóg ic -a rquco lóg ic

ha estat classificada com u n mosteriá

tipie. La troballa, durant les excava-

cions de 1972, de tres noves especies

faunístiques (el Ilop —CJanis lupus hme-

llenis—, l 'ós -Ursus praearctos— i la

hien;i -Crocuta spelaea intermedia) han

fet cnvellir la cronología del jaciment

i l 'han situat al plistocé mitjá final.

ARQUEOLOGÍA •* R K V I S T A DH: GiRONA •» N ! ' M . 2 2 2 (iiiNF.'R - ¡rBia-K 2 0 0 4 t-ói

S o m d e r o p i n i ó , p e r o , q u e

MoUet I es l ' o c u p a c i ó m e s aiit iga

localitzacia en abric o ¡n sitii, pero no

la mes vella de la comarca del Pía de

I'Estany. Eíectivament, des del pr in-

cipi de la década deis vuitanta i fins

avui h e m localitzat en difereiits puiits

del Pía d'Usall ¡ la conca del riu T e r n

[ais voltants de Melianca, Sords, Cloc

d'Espolla i Santa Llogaia de Terr i ) ,

industria lítica amb caráccers t ecnoló­

gica i tiponictrics que TÍO es t roben a

Mollet I i que sí que es relacionen

claramcnt anib les industries de t ran-

siciü deis inodes 1 i 2, documentades

a la valí niitjana del T e r (Puig d 'en

Roca flí, especialnient) i la depressió

de la Selva,

Es po t c o n c l o u r c , de m o n i e n t ,

q u e les e v i d e n c i e s m e s a n t i g ü e s

d'ocupació humana al Pía de I'Estany

es relacionen amb els sistemes de p ro ­

dúcelo de transíció de niode 1 a niodc

2 localitzacs a La T o r r e , El T e r m e ,

Sords i Cruílla de Santa Llogaia.

Finalmcnt, les coves de Serinyá i

la liora Gran d'en Carreres son els tes-

timonis que mes dades aporten al perí-

ode de transíció del paleolític mitjá

final (Homo ncanderíhaíensis) al paleolí­

tic superior (Homo sapiens). Nosaltres,

pero, vo lem puntuali tzar que també

corroboren aquesta transíció altres jaci-

ments en supe r f i c i e —no p e r a i x ó

nienys importants!— localítzats al Pía

d'Usall i del Terri , coin Llac f (Por-

qucres) í Can Puig (Banyoles).

Consideracions fináis

A grans trcts, es posa de manífcst que

fa entre un milíó d'anys i 300.1)00 hi

ha un buit í rnpor tant en el registre

fóssil tanr a níveil paleontológic com

arqueológic. En realitat, pero , aqües­

tes Ilacunes en el registre no son un

fet estrany en la historia de la investi-

gació a n ivel l un iversa l . Es p o d e n

e s n i e n t a r dos e x e m p l e í í : 1) La

seqüéneía tbssil estéril entre fií 8 i 4

milions d'anys -f ins a la recent des-

Cüberta (juliol 2002) de Touniai al

T x a d - per a Testiidi deis priniers fós-

sils i iumans, i 2) £1 bui t entre fa 1

milió i 300.000 anys —fins a la deseo-

berta d'Hoi'iio afitcí'csíor a Atapuerca

(juliol de 1 9 9 4 ) - p e r confirmar l 'arri-

bada deis prímers humans a Europa.

H e m seguit I 'exemple - i les pas-

s e s - de dos destacats i mfat igables

investígadors locáis, Perc Alsius i el

Dr . Josep María C^.orominas, els quals

van dur a te rme una activitat investi­

g a d o r a d e p r i m e r o r d r e , tal c o m

indiquen els seus treballs. E n t e n e m

que no som els priniers a intuir —í a

voler d e m o s t r a r - q u e a la comarca

d e l Pía ác I ' E s t a n y h i m a n c a la

presencia , el pas, de les mes velles

comuní ta ts d 'homín íds . S'lia confir-

niat la presencia ó'Homo crectus —el

p r i m e r p o b l a m e n t e u r o p e u , fií 1,7

milions d ' anys - a Dmanísi (Georgia).

VHomo antecessor és al cent re de la

Península fa mes de vu í t - cen t s mil

anys (Atapuerca, Burgos). Homo Hci-

{¡í'lber<;í'nsis és a la Cauna de l 'Aragó

(Tautavel, 7í-osseIló) amb una c r o n o ­

logía de 690.000 anys. Una part de la

industria lítica del Puig d 'en R o c a ,

c r o n o l o g í c a m e n t situada al pHstocé

i n f e r i o r , un n r i l ió d ' a n y s e n t e r e .

A q u e s t j a c i m e n t dista p o c niés d e

v in t q u i l ó m e t r e s del c e n t r e de la

comarcal del Pía de I'Estany. És mol t

probable, dones, que noves investiga-

cíons aportín mes dades al respecte, i

que acabin confírmant la hipótesi de

tants investígadors que han inírat la

conca lacustre de la comarca pensant,

c o m ara feni nosal t res , q u e card o

d ' h o r a s ' a c a b a r á c o n f í r m a n t q u e

ac^uest riquíssim ecosistema un día va

acollír, també, els prímers pobladors

del contíncnt europeu.

Joan Abad, Albert Aulines i Josep Canal

Assodació Arqueológica de Cirouo

(Códol tallatdequarsíta, a Melianita, Jaciment "El Terme".

Referéncies bibliografjiques

(i) Rs disposa d'mia bibllio¡;.TatÍíL amplia íobre la ¡listona de la iiivesíigpició deJ paleolític infe­rior a Catalunya. E n t r e d'altre* p o d e m esmentar la Catalunya p.'leotítica de Joíop Canal i Eiidald Carboneil i'capícol 4, p . 23-24), Hmnans! Els primcrs ¡lobUJors de Catalunya i els Butllecins de l'Assodació, especialment L-ls lu'inieros 5, 8. 10 ¡ 11.

(2) Aiitoni Revira i Virgili (1992); Hiítdriú nacio­nal de (Zatalunya. Voluní 1,

(3) LIiiís Pericor (1956); «Algunos problemas arqueológicos de la provincia de Gerona durante el Paleolítico y Epipaleolítico». Home­naje áj. M. Millas VaíUaosa. Volum II.

(4) Henry de Lumlcy i Eduard Ripoll (196.S,: «£I paleolítico medio c-n Catíiluña». Ampuriaí.

(5) En e! cas del paleoUtic citarem Topinió de dos articles clarificadors: una i<decadencia que empezó a observarse a partir de 19S5», situació de crísi que «en el caso catalán, en 1992, con­tenía elementos kafkianos» (Escévez i Vila, 1999; 219. Piedra a Piedra, hlistoña de la construc­ción del Paleolítico en la pcnimula Ibérica). Efecti-vanieiit, durant aquests anys «no Iji ha un pro-jecte sisteinátic de recerca com el que es va iniciar fa vint anys de forma semi-protéssional, agrupat al voltant de l'Assnciació Ai^queológica de Girona" i, per tant, predomina la sensació que hi ha «una situaoió empobrida per la manca d'un projecte que havia existit" (Endald Carboneil, Robert Sala 1 Xosé Pedro Rodrí­guez, 1992: 5. «EstaC de la qiiestió del plistocé mitja a Catalunya». Butlletí de l'Assodació Arqtie-oUigicíi de Girona. número 7).

(6) Estcveíi Vila(1999).p. 161 (7) Lluís Pallí i David Brusi (1992); HI nwdi natural

a les ¡etrcí ̂ ironines.

(8) Jordi Estévez, Errikarta Yll, Ramón Juli;"i i Eudald Carboneil (1983); --El medi natural al Pía de I'Estany". Ciencia.

{')) E,stéve^, Yll, Julia i Carboneil, 1983: 20,