qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert

Les Amistats Perilloses

Ética

4t e.s.o. A

Berto Muñoz Vázquez

Natalia Casañ Raga Rubén Corella Ginestar

Roberto Yerbes

2

QÜESTIONARI DE TREBALL SOBRE LA PEL·LÍCULA

1. Fes una descripció de les característiques dels habitatges més representatius de l’època, com poden ser els salons, les habitacions i el jardí.

·Saló: molt recarregat, amb luxe, molt materials com marbre, fusta,

porcellana… Butaques entapissades, colors daurats i amb moltures

elegants. Moltes llums i espills. És decorat amb l’estil rococó, ja que

combina colors pastissos, daurats i clars.

·Jardí: molt gran i cuidat, amb moltes flors.

·Habitacions: amplies, amb mosquiteres al voltant del llit que fan elegant,

molts espills, amb tocadors i portes de doble fusta.

2. Quina dona de les que hi apareixen a la pel·lícula et sembla més moderna, més atrevida, més d’acord a l’esperit de les Llums reflectit a l’expressió Sapere aude? Madame de Merteuil, Madame de Tourvel, Cécile de Volanges, sa mare ...? Justifica la teua resposta. La dona que més d’acord està a l’esperit de les llums és Madame de

Merteuil, ja què no es guia per el cor, sinó més per la raó . Sap dur a terme

tots els problemes i manejar als homes com vol i sempre ingènia per a que

tot siga al seu favor.

Per exemple, quan ella

en veritat es xita amb

molts xics, però ho fa

en secret i els

amenaça de forma

que la societat no sap

com és realment. A

més, es la dona més

lliberal i sobretot

astuta que apareix.

3

3. Per què suposa un gran repte per al Vescomte de Valmont seduir a Madame de Tourvel, tal i com li proposa Madame de Merteuil?

Suposa un repte seduir-la com diu

Madame de Merteuil, perquè

Madame de Tourvel és una

senyoreta molt creient i que mai

s’interessaria per ningun home

com Vescomte de Valmot ja que li

havien dit com era realment i

perquè ella està casada i no li

pareix bona idea això de tindre

amants, per la religió.

4. Madame de Tourvel té una gran conflicte moral. Podríeu identificar-lo? Quin és el seu gran problema? El conflicte moral que té és que no és vol deixar guiar per el cor, ja que va

en contra dels seus principis i de la religió. I encara que comença a

agradar-li Vescomte de Valmont, no renuncia a les seues idees i intenta

oposar-se a que a passe algo amb ell, del que després encara que li agrade

puga arrepentir-se.

4

5. Diríeu que Madame de Tourvel és una persona “major d’edat” d’acord a l’ètica de Kant? Hi ha algun canvi en aquesta situació al llarg de la pel·lícula? Justifica detingudament la teua resposta utilitzant els teus coneixements. Segons nosaltres, pensem que no es una persona ‘’major d’edat’’ segons

l’ètica de Kant, ja que una persona d’aquestes característiques, té que

pensar per ella sola i saber si ho deu fer o no d’acord amb els seus

principis, i no deixar-se guiar i fer el que diguen els altres, perquè si es així

vol dir que no tens personalitat i que no saps afrontar els problemes. Per a

passar d’una minoria d’edat a altra, deus de canviar alguns dels ideals que

et posen de xicoteta, segons als teus gustos i anar millorant a ser possible

com a persona. Però poc a poc, durant la pel·lícula ella va canviat quan

s’enamora de Vescomte.

6. Creus que són persones autèntiques? De què es serveixen Mme de Merteuil i el Vescomte de Valmont per a disfressar-se davant dels altres? Indica a través de quins elements físics o materials construeixen la seua identitat social. Pensem que Mme de Trouvel i el Vescomte de Valmont són persones

autèntiques entre elles, ja que al ser molt pareguts, saben com solen

tractar-se amb altres i com les claven per darrere. Els serveix “disfressar-

se” perquè així, ningú sap com són realment, i poden seguir com fins ara,

no sent sincers amb la gent per a

intentar traure una recompensa per

a ells. Ho fan a través de elements

físics i materials com per exemple, la

forma de vestir luxosa i elegant o

anant a l’opera que en eixa època

era molt ben reconeguda també. Per

tant, la societat que té relació amb

ells està ‘’manipulada’’ sense que es

done compte.

5

7. A la pel·lícula es mostren moltes persones que no són com aparenten. Aquesta era una societat on les normes, les convencions, la tradició impedien a les persones ser ells mateixos. Indica què persegueixen cadascun dels personatges principals en la seua vida, quins són els mitjans que usen per aconseguir-los i si realment són feliços.

En la pel·lícula moltes persones no són com aparenten, entre altres, els protagonistes Madame Merteuil, Vescomte de Valmont i Madame Tourvel. Nosaltres pensem que molts d’aquestos personatges amaguen les accions que fan i no són sincers amb la societat. ·El Vescompte de Valmont es dedica a seduir a les dones, i no s’interessa ni li importa els sentiments d’elles o si estan casades. Al conèixer a Mme de Tourvel s’enamora per primera vegada, i quan finalment “la fa seva” la deixa per orgull, de forma que ella es queda tan trista, que comença a tindre una malaltia, la de l’amor. ·Madame de Merteuil té una gran capacitat d’enganyar a les persones. Tot el que fa ho té planejat, de tal forma que ningú es dona compte del que fa fins al final de la pel·lícula. Es dedica a tindre amants i a mal posar sobre la gent amb tractes, apostes i donant consells que ella sap que són roins i no aporten res bo, però els dona per a la seva pròpia satisfacció. ·Madame de Tourvel al principi de la pel·lícula, és com diu ser, sense

enganys i lleial als seus principis, però al enamorar-se del Vescompte,

trenca amb els seus antics ideals i comença una aventura amb ell. Això la

fa fingir per primera vegada, ja que ella està casada i no vol que ningú se

n’adone.

6

8. L’ètica kantiana proposa que una bona conducta moral és tota aquella acció en la que considerem als altres com un fi en si mateix i no com a un mitjà per aconseguir els nostres propòsits. Valora d’acord a aquest principi ètic les accions de la Marquesa de Merteuil, el Vescomte de Valmont, Cécile de Volanges i el Cavaller Danceny.

·La Marquesa de Merteuil no compleix el que seria una bona conducta, ja que tot el que fa, ho fa manipulant gent a la seua voluntat i per el seu propi benefici. ·El Vescompte de Valmont tampoc seguix la bona conducta social que proposa l’ètica kantiana, ja que ell es dedica a seduir a les dones sense importar-li ni els seus sentiments com hem comentat abans. Tot el que fa ho fa per benefici propi, i sols es relaciona amb els demés per interès. ·Cécile de Volanges tampoc seguix aquesta ètica, ja què quan comença a gitar-se amb homes perquè si, ho fa per a “practicar” per a quan siga casada amb el Cavaller Danceny. Però d’alguna manera, ella ho fa inconscientment, ja que la suposada amiga de sa mare (de Merteuil) li dona un consell que Cècile suposa que és bo, i el que no sap, és que realment és el pitjor consell que mai l’ha donat ningú, ja que la marquesa li el dona per a intentar venjar-se de sa mare. ·El Cavaller Danceny seria el que més o menys si que seguix l’ètica que ens proposa Kant, ja que no causa problemes de ningun tipus a ningú.

9. Una bona acció moral, segons Kant, per ser racional ha de ser universalitzable, és a dir, ha de ser desitjable que tothom la realitzara de igual manera. Consisteix a dir, que el que és bo per a un ha de ser bo per a tothom. Com valoraries d’acord a aquest principi ètic als personatges anteriors.

D’acord amb aquest principi ètic, Merteuil i el Vescompte no serien bons per a ningú, ja que es mouen únicament per l’interés propi sense importar-lis si fan mal a la gent amb les seves accions. En canvi, Cècile i Danceny, si que el seguirien, ja que Cècile es molt innocent i viu davall la minoria d’edat encara, perquè es deixa influenciar per el que altres li diuen que faja, i a més demostra ser bona al voler a Danceny, el qual ve d’una família gens rica i poderosa.

7

10. La pel·lícula és una crítica a la moral i els costums de l’aristocràcia durant el segle XVIII. Elabora-tu aquesta crítica. Un element molt important és l’escena final de Mme de Merteuil, al desenllaç de Valmont, etc.

El que la pel·lícula critica principalment, és que una persona, per ser rica i poderosa no té dret a tractar així als demés ni a ser tan egoista, i després arreglar-ho tot mitjançant la mentida i l’engany, per creure que ho han fet bé. El final tant de Mme de Merteuil com el de Valmont, són ben mereixcuts, ja que de Merteuil, qui s’ha dedicat a enganyar a tots, per fi es descoberta i humiliada per tot el món, cosa que li fa sentir fatal ja que té alta classe i Velmont quan mor aprèn la llisó de que no s’ha de jugar amb els sentiments de la gent com ho ha fet fins eixe moment.