Mai havia pensat com podia escriure’m tant en aspecte físic i psicològic, però podria començar diguent que em dic Mariam Raga Langa, vaig nàixer el 15 de Novembre de 1997 en el nou d’Octubre en Valencia. Soc una xica morena amb la pell clareta i amb moltes pigues. La meua estatura es de 1.55 m, per a alguna gent es l’estatura perfecta i per a altra es tot lo contrari. Els meus ulls son marrons clarets, tinc un nas xicotet i el meu cos es grosset, encara que la gent me diga que no es aixina, jo sé perfectament com estic e intente canviar-ho.

Soc una xica molt agradable menys quant estic de mal humor, quan estic aixina no me soporte ni a mi mateixa i aixo poc a poc tinc que canviar-ho. Crec que soc una de les persones més vergonyoses que conec, tinc pànic a parlar o llegir en públic, també soc insegura i no faig moltes coses per aixo, tinc una risa molt contagiosa i sobretot soc molt poc disimulada. Una de les pitjor coses, es que no tinc gens de voluntat, vull fer una dieta i mai he pogut, però poc a poc ho conseguire.

Ultimament vaig tots els dies al gimnàs, sino vaig, en casa intente fer algo. Tots els caps de setmana vaig a jugar a padel en mon pare i el meu germà, crec que es el millor moment de la setmana, els vuic com a ningú.

En la gent més major que jo, soc molt educada i més si son familiars, pares de amics, professors o veins. Crec que sempre hi ha que ser educats, encara que en la persona que estas parlant no et caiga bé o ella no siga educada amb tu, aixo sempre me ho han dit els meus pares i tenen toda la raó.

Me solen dir que el meu aspecte i la meua veu es de pija, molt agradable i bonica. Però quan jo me escolte la meua veu en els videos, pense que es de xiqueta repelent i que també xille molt, però aixo heu faig sense voler.

Jo en el tema de la sexualitat so molt tallada, ja que la sexualitat es igual al teu cos i jo el meu el odie, me es molt dificil. Tot el mon té impulsos, però hem de saber controlar-los, ja que no pots anar fent coses en tot el mon. No per lo que diguen de tu, sino per tu mateixa.

La meua familia per a mi ho es tot, ara que els meus pares no estan juns, estic més unida a cada un d'ells. Sempre m’aponyen en tot, me donen consells, cuasi sempre me compren lo que vuic i lo més important es que me donen carinyo. Alguns amics me diuen que tinc molta sort de que els meus pares me donen carinyo, o que me criden i me diguen “princesa”, “guapa” o alguna paraula d’afecte. Al meu germa crec qe mai li he dit que el vuic, però ell sap de cobra que el vuic com a ningú.

El meu projecte de vida es el següent, fer el batxillerat en els Estats Units i aprende bé l’angles i aixina fer ADE( administració i direció d’empresa) en anglés, despres casarme am el xic amb el que estic ara, se que es cuasi imposible, però m’agradaria i tindre una filla que es diga Amanda i ficar-la tota de rosa i que els dos treballar i així els dos dur diners a casa.