La felicitat

Diego PearrubiaIvn AguilarAdrin HerraizJorge Nuez4A

ndex

1-Que s la felicitat?

2-15 en Agost

3-Viatge a Grecia

4-Teories tiques

Qu s la felicitat?

Segons Wikipedia, "La felicitat s un estat d'nim que es produeix en la persona quan creu haver aconseguit una meta desitjada. Tal estat propcia pau interior, un enfocament del mig positiu, alhora que estimula a conquistar noves metes. s definida com una condici interna de satisfacci i alegria."

Segons Aristteles, La felicitat com ben suprem, que dna sentit i finalitat a tot altre fi volgut per l'home".

Per a nosaltres la felicitat s un termini molt complex. Deuria ser un estat dnim provocat per bones accions a favor, per moltes vegades ocorre realment el contrari a aquesta societat, que basa el consumisme en la seua idea de felicitat, quan mes diners tens mes feli eres. Comparant aquesta societat amb altres que tenen menys recursos, pensem que no som felios i que ens falta un llarg cam per a trovar-hi la vertadera felicitat.

Felicitat es un estat agradable que fa que es viva la vida ms a gust. Pensem que no s mes feli el que mes t, sino el que menys necessita. A aquesta situaci, no hi ha molta felicitat, dificultada per la crisi econmica i la manca de treball. En front daix, nosaltres pensem que hi ha que tindre una actitud positiva, que la felicitat hi ha que buscarla, no ve a por tu. Lnica excusa per no ser feli es no voler ser-ho, sempre donant lexcusa de que falta algo per ser felios completament.

Aix doncs, amb aquestes idees, ens proposem realitzar les activitats del dossier dtica a partir d'algunes preguntes que ens hem preguntat.

Som realment felios en el nostre dia a dia?Quina importancia li donem a la felicitat?Una persona materialista es feli?Quina s l'opini que donen els filisofs sobre el tema?El diner dona la felicitat?Que s el que realment importa per a ser feli?

15 en Agost

Per a comenar hem fet una valoraci del vdeo 15 dies d'agost que narra la forma de veure la vida adulta desde la vista d'un xiquet.

El tema principal i a partir del qual el xiquet comenta sobre la vida s quan es fa la pregunta Que vull ser de mayor?. Al que el xiquet respon que el no vol ser major ja que quan va pel carrer l'nic que troba s gent amb les cares llargues com si al complir el 18 anys s'acabara la felicitat per a ells, i que per a l'nic que treballen s per a tindre diners muntanyes i muntanyes de diners, tot per a desprs uns miserables 15 dies a l'agost en el que l'nic que fan s anar-se'n lluny de les seues vides per a oblidar tot, (d'ac s on ve el nom del vdeo 15 dies a l'agost). Ell diu que no vol ser major que vol ser com Piter Pa viure en un mn sense preocupacions sense cares llargues que l'nic que t'haja d'importar s ser feli i oblidar-te de ser una persona que noms viva per que la seua meta s aconseguir muntanyes de diners per a, en alguns casos aparenar el que una persona no s si no el que el seu diners fa que aparien-te, el significat que el vdeo dna sobre la felicitat s que la majoria de gent fa el que els altres diuen i tindre ho ultime, el millor, per exemple si trauen l'ultime model de mobil dec tindre-ho per a ser feli i que els altres vegen que sc feli, tot a s'aconseguix amb els diners de hi ha el que abans hem comentat de perqu els adults l'nic que volen sn muntanyes i muntanyes de diners per al seu objectiu i per a aix fan qualsevol cosa que siga necessria.

La nostra opini sobre les idees que el vdeo dna sobre la felicitat, s que no estem d'acord en qu la felicitat es base a tindre tot el que el mn diu que s millor sin tindre el que a tu et fa sentir't millor, moltes persones pensen que el que hi ha elles els fa sintirse millor s aix, per tamb hi ha moltes que pensen el contrari. Una altra de les idees que el vdeo dna sobre la felicitat s que la gent treballa per a posseir les que li fan feli en aix estamo d'acord per tamb treballes per que ho necessites per a poder menjar, viure en una casa, etc..., encara que si s veritat que hi ha gent que l'nic per al que veuen el treball s per a tindre una quantitat determinada de diners per a poder comprares coses materials. I amb a arribem a la conclusi de la nostra opini sobre este vdeo argumentant que finalment els diners no fa la felicitat per creiem, encara que no estiguem en la veritat, que s el motiu d'ella.

Viatge a grecia

Respecte a les qestions sobre el captol 11 de viatge a Grcia, les contestacions a les qestions proposades sn aquestes:

Qui socupa de la reflexi sobre la felicitat?

El profesor Constante.

A qui li ha preocupat el tema de la felicitat i quins sn altres problemas morals importants?

Li ha preocupat a un alumne anomenat Csar, i altres dos companys anomenats Juan i Vctor. Altres problemes morals importants que comenten sn, la violencia en la actualitat, ja que hi ha molts conflictes bllics de distinta envergadura repartits per tot el mon, el repart desigual de la riquea i el creixement del consum hum.

Quines son les teories tiques mes importants?

Una de les teories tiques mes importants s la pobressa, ja que com diu Constante: mentres que nosaltres ens gastem el diners an aparells per a la nostra diversi i entreteniment moltes persones sobretot xiquets, se estn morint de fam

Penses que ens poden ser tils aquestes teories classiques per a enfrontar-nos als problemes actuals?

Pensem que s, ja que ens ajuden a comprendre que per tindre ms diners o bns, que en realitat sn capritjos que a vegades no necessitem, no anem a ser ms felios si no estem amb les persones que volem i podem compartir tot aix. A ms, el consumisme que hi ha ara mateix en el mon est fent una gran desigualtat en el repartiment de les riqueses, fent que els rics es fasen ms rics i els pobres ms pobres. Per culpa daix moltes persones es moren de fam per tot el mon.

Teories tiques

Desprs daquestes respostes del captol 11 de viatge a Grcia, hem volgut investigar les teories de Scrates, Aristtil, Hume i Kant, perqu pensem que sn les que millor reflecteixen el tema de la felicitat.

Teoria tica:El que est b i el que est mal no canvia a travs del temps. Per a conixer-ho noms fa falta que ens preguntem detingudament a nosaltres mateixos En el nostre interior habita la veritat.

Nom del filsof: Scrates

Idees fonamentals: Per a nosaltres esta frase vol dir que les coses bones i les coses rones que has fet al llarg de la vida no es canvien encara que penses que si per aix has de pensar si en el teu interior habita la veritat perqu spies valorar el que has tire b i el que has tire mal per a millorar un futur i ser feli fent coses bones.

Teoria tica: La virtut consisteix a quedar-se sempre amb el terme mitj entre els dos extrems relatius a qui presa la mesura.

Nom del filsof: Aristteles

Idees fonamentals: Pensem que el teme mitja s necessari en molts aspectes de la nostra vida. s necessari saber equilibrar la balana dels sentiments i de la ra que amb poques paraules s en el que coniste el terme mitja. Tamb s totalment cert que hi ha coses que sn blanc o negre. El ser hum, entre altres coses, ha d'aprendre a saber prendre les seues decisions, a ser radical en molts aspectes. Finalment l'expressi descriu una persona equilibrada, que sabr prendre el cam correcte en cada ocasi, guiant-se pels seus sentiments o per la seua lgica, i de vegades aplicara un poquet de cada.

Teoria tica: Seguir els dictats del cor, ms que els de la ra, i ser alegres.

Nom del filsof: Hume

Idees fonamentals: Pensem que aquesta teoria complementa en algun sentit la de dalt, en la vida cal prendre moltes decisions i el que l'expressi vol dir s que problablement si la majoria de les decisions que prengurem les pensrem mes amb el cor que amb la ra seriem ms felios.

Teoria tica: Actuar amb bona voluntat, o siga, fent noms all que ens agradaria que fera tot el mn

Nom del filsof: Kant

Idees fonamentals: Aquesta s una de les expreeesiones mes utilitzades en tot el mn 'no faces el que no t'agrada que t'hagan'. Creiem que si cada persona del mn fera el que a ell/ella li agradaria que li feren, el mn en general seria mes feli ja que a tots ens agrada ser felios i que ens feren felios.