ETH DIARI Numerò 210 dimars 14 de seteme 1999 H U E L H E T O N DIARI D ' A R A N Prètz: 50 pessetes

EDITORIALI A D I U E GRACIES A TOTI

Aguest qu'ei eth darrèr numerò d'ETH DIARI.

A compdar de deman ja non gesseram mès.

Non cau ne dider que mos provòque molta tristor e segur que patiram un fòrt engiieg, mès ara per ara eth diari,

sociaument, lingiiisticament, culturaument, politicament e comerciaument, non ei via-ble.

Un micro-diari artesanau com ETH DIARI, editat per ua petita empresa familhara edu-catiua com VIVÉNCIA

ARANESA: Aula Europa des Pirenéus, non se pót pas tier soleta, sense era ajuda de-ra administración publica, deuant des enormes contradic-cions culturaus e lingüistiques d'Aran. Hérem un mau calcul, e tostemp pensérem que mau-grat eth sectarisme, primarie

era politica de país e er 'estil d'Estat'.

Gràcies a toti: legedors, sos-criptors e collaboradors. De-moram auer servit a Aran tamb eth cervèth e eth cor; au-mens a nosati Aran òc que mos a 'panat eth cor'. JRCC.

CONVERGÉNCIA DEMOCRATICA ARANESA PERD ERA POSSIBILITAT D'ÈSTER REPRESENTADA

DIRÈCTAMENT EN PARLAMENT DE CATALONHA

PLACE ENES LISTES ELECTORAUS ATH SINDIC BARRERA COMA TRESAU SUPLENT

Ia ua incredulitat generau, dempús de veir com ei compausada era lis-

ta electorau de Convergència i Unió ena demarcación de Lhèida e com se i an plaçat es représentants de Conver-gencia Democrática Aranesa. José Luis Boya dèishe d'anar ena lista e aguesta formación sonque place, coma tresau suplent, ath sindic Barrera. Ei vedible que plaçar ath sindic en aguest 'praube' lôc ei ua manèra sim-bólica de hèr costat ara lista, e inclus se i pot veir un 16c d'aunor. Mès çô de cèrt ei que, passades es eleccions, es convergents aranesi non auràn repre-sentación dirècta en Parlament de Ca-talonha, ne tanpôc eth Govèrn deth Conselh Generau. Maies e ironiques lengües comenten: "Atau s'a vist era 'enorma' influéncia des convergents

aranesi en partit de Pujol". JL Boya mos auie comentat qu'eth tos-temp auie dit que volie un releu e que "Barcelona ei plan luenh". Ara seguida reprodui'm sancéra era lis-ta de Convergencia i Unió pera cir-cumscripcion electorau de Lhéida e remercam era comarca que represente eth candidat:

1. Josep Grau CDC Plan d'Urgelh 2. Joan Simô CDC Lhèida 3. Xavier Coll lnd .Plan d'Urgelh 4. Concepciô TarruellaUDCLhèida 5. Jesiis Bartolomé UDC Lhèida 6. Isidre Gavin CDC Lhèida 7. Frédéric Gené CDC Urgelh 8. Ramon Llumà CDC Solsonés 9. Agusti Lôpez CDC P. Sobiran 10. Nûria Costa CDC Garrigues 11. Andreu Vâzquez UDC Lhèida 12. Antoni Balasch CDC Noguera 13. Jordi Pàmias CDC Lhèida 14. Iolanda Salazar CDC Lhèida 15. Francesc Vidal UDC Lhèida

51 Mercè Valls CDC Segarra 52 Marc Porta CDC Naut Urgelh 53 Caries Barrera CDC Val d'Aran

EXIT DE PARTICIPACION ENA 3au CORSA E

CAMINADA DES 15 POBLES

Dimenge, organizada per H é c a t e - G i g a n t

Mandrónius, se disputéc era 3au Corsa des 15 póbles, Cam-pionat de montanha des Pi-renéus catalans, amassa tamb era caminada, dubérta ath pu-blic en generau coma activitat ludica. En andús cassi, e tamb era ajuda deth bon temps, era participación apugéc en repórt as dues pruméres edicions, tamb 144 persones en totau (60 entara corsa e 84 entara caminada). Ara fin dera corsa es participaires remerquéren era duresa deth recorrut, amel-horat en quauqui trams respéc-te est'an passat, atau com era beresa des paisatges que trauesse, d'Es Bordes enquia Vielha en tot seguir es antics

camins entre es póbles. Ara seguida vos aufrim era classificacion generau d'ómes e hemnes:

Ornes

1 ér Esteve Canal 1.37.21 2au Olivier Bugat 1.42.28 3au Julio Merino 1.46.00 4au Felip Mosella 1.48.11 5au Carlos Pedarrós 1.52.02 (e prumér aranés)

Hemnes

léra Marta Noguer 2.41.40 2au Meritxell Cots 2.46.53 3au Ma J. Noguera 2.51.57 4au Eva Lloret 3.03.26 5au Montse Matas 3.33.53

AUMENS 70 MÒRTS EN UN AUTE ATEMPTAT EN MOSCO

Era istòria que se repetís en Mosco. Au-mens 70 persones an mòrt e quauques

detzees ne resultèren herides ena explosion que destrusic era passada maitiada un edifici de lotjaments deth cap-lòc rus. Er alcalde de Mosco, luri Luzkov, anoncièc qu'es forces de seguretat detengueren a dus sospieitosi en relación tamb er atemptat. Se tracte d'un aute atemptat terrorista, per ço qu'eth président Boris Ieltsin a hét ua crida ara ciutadania, forces politiques e autoritats entà juntà-se tà enfrontà-se e repellir ar "enemic interior". Segontes es donades dera prefectura dera zòna sud de Mosco, en edifici esbaussat i auie 72 viuendes e se calcule que i auie en sòn laguens un minim de cent persones en moment deth sinistre.

Entà deman dimèrcles qu'a estât convocai un Plen der Ajuntament

deth Naut Aran entàs 9 deth maitin, tamb eth següent orde deth dia: 1. Aprobación se convié des actes an-teriores:

-Acta de constitución der Ajuntament de data 3 de junhsèga de 1999.

-Acta dera session extraor-dinària deth Plen de data 22 de junhsèga de 1999. 2. Aprobación des ordenances fiscaus tar an 2000 deth municipi de Naut Aran. 3. Urbanisme:

-Modificación der art. 124 des Normes Subsidiaries sus "Condicions d'Edificacion redusida". 4. Lheuar era suspension de licéncies de bars musicaus ena localitat d'Ar-ties. 5. Héstes locaus deth municipi de Naut Aran entar an 2000. 6. Aprobación deth convéni: Deputa-cion de Lhéida - Ajuntament de Naut Aran. Parcatge dera tor de Gessa. 7. Aprovar era aquesicion d'accions dera empresa Baqueira Beret, SA tara Deputacion Provinciau de Lhéida. 8. Ahérs d'urgéncia. 9. Précs e preguntes.

3NVOCAT UN PLEN DER AJUNTAMENT

DE NAUT ARAN

ERA INJUSTÍCIA DERA JUSTICIA COLLABORACIONS PERSONAUS

En liéger aguesta frase ben segur que pensaratz qu'ei incoerenta mès non, non

ac ei. Cada dia que passe, era balança dera justicia s'incline tamb força enquiath costat dera injusticia. D'exemples vo'n poderia escríuer un bon pi-ler, mès aué sonque vos parlaré sus viola-tions sexuaus o, perdón, ara tanben se ditz abús sexuau, segontes qu'era persona violada sigue 'normau' o disminuida mentau. Toti nosati, gracies as miéis de comunica-ción, auem estât assabentadi deth cas d'ua disminuida mentau a qui un exagent dera Guardia Urbana de Barcelona violée tres côps, en tôt guanhà-se abantes era confiança dera madeisha. En començament, era con-demna siguec de quate ans de preson, mès ara, era Audiéncia de Barcelona ne sollicite er induit, en tôt argumentar qu'era victima

non patirie cap sôrta de trauma pr'amor que non a pro capacitat entà conéisher era trans-cendéncia d'aguest acte. Sô ua hemna, o çô de madeish, un èster uman sense distinción de sèxe: per aquerô, un viatge mès, senti ua ràbia e ua indignación infinites deuant de hèts com aguest. Me pre-gunti qué passe en aguest mon? En quin cos-tat se trape era lei? Son es delinqüents es vic-times? Un violador ei ua persona menspredabla; un barbar sense cor; sense escrupuls; un animau qu'era lei aurie d'escartar dera societat e cas-tigar, mès non, inexplicablament non ei atau... E sonque non ei atau senon que, ath delà, com en aguest cas, dilhèu era justicia lo poderie premiar e tôt pr'amor que non a deishat prenhada era sua victima. Quin detalh per part deth violador!

Sap era justicia quauquarren dera transcen-déneia qu'ua violacion comporte? S'era victi-ma ei adulta, viurà plia de traumes tota era sua vida, e tamb un shinhau de sort, traparà un companh que pogue compréner eth per-qué d'un comportament sexuau a viatges es-tranh. S'ei atau, será afortunada, e poirà sau-var en un cornèr dera sua memòria aguesta traumatica experiéneia, mès jamès poderà desbrembà-la. S'era victima ei ua criatura petita que non sap que li hèn en moment d'èster violada, eth trauma aurà ues dimensions imprevisibles qu'anarà coneishent tamb eth pas deth temps. Sera un long e dolorós camin que sonque era patirà e aurà d'apréner a controtlar. Mès, tot açô que vos plantegi, a qui li importe! Sô se-gura qu'un gran nombre dera societat pense que non n'i a entà tant; d'auti, qu'entad agues-

ti problèmes auem psiquiatres e psicolôgs! Entà acabar vos rebrembi eth mèn prumèr ar-ticle entà ETH DIARI, de data 27/2/99. En dusau paragraf vos parlaua d'un senhor -déjà gran- qu'auie violât reiteradament es sues hilhes e dempüs es sues dues arrehilhes. Se demanèc era sua 'innocéncia' en tot basà-se en que patie problèmes mentaus transitons. Donques, definitiuament, ei en übertat. M'è assabentat pera ràdio qu'era lei a resolvut qu'ei massa gran entà anar tara preson e que, ath delà, tamb era sua edat ei considérât ua persona inofensiua... Justicia, de vertat ès aciu?

Paloma Puche

NACIONALISME COSMOPOLITA Nacionalisme e cosmopolitisme semblen en principi ter-

mes antitetics. Entà accedir ara sublima categoria de cosmopolita, prumèr eau sublimar es impulsi arcaïcs e es uel-hades exclusivistes que se tròben enes origines deth naciona-lisme (mès pas en totes es sues formes contemporanèes). Es societats cosmopolites non son amiades per nacionalistes iro-si e ei, en cambi, gran eth numerò de nacionalistes en situa-ción de pòc o molt de poder que, tamb arguments opressors o liberadors, higen mòrt e destrucción ath deute planetari. Eth cosmopolita, ath contrari, a assumit es principis démocraties e era mès estricta observança des drets umans. Eth cosmopo-lita non cor pas eth madeish risque de quèir en fanatismes qu'eth nacionalista. Pòt alavetz un nacionalista èster cosmo-polita ath madeish temps? Creigui que òc, se complís es se-güentes condicions: 1) velhar tostemp per estricte compli-ment des drets individuaus e collectius des minories laguens dera sua pròpria nación; 2) antepausar d'entrada er individu ath grop e eth grop petit ath gran en cas de conflicte; e 3) non auer pòur deth mestissatge culturau. Ath mèn conéisher, ei perfèctament possible, ath delà de de-sirable, compi ir tamb es objectius de defensa dera pròpria identitat, d'autogovèrn e desvolopar ua cultura autoctona en tot assumir es condicions cosmopolites. Sonque manque eth valor que balhe era confiança ena fortetat e era capacitat d'a-daptacion dera realitat nacionau que convengue sauvar. Eth cosmopolitisme des grans pòt èster, pera sua part, ua for-ma de nacionalisme dominant que substitusís ath qu'en d'auti tempsi siguec eth traballi lord dera assimilation peth mens-prètz e er incontestable argument deth pròpri pes. Se poderie

hèr quauquarren entà esvità'c? Naturaument. Pr'amor que de refinaments civilizatôris parlam, calerie establir o assolidar perimètres protectors de seguretat entà qu'eth grop minoritari se sentesse mens menaçat pes dimensions deth majoritari. Aciu, er objectiu dera nación cosmopolita en situación de majoria ei cambiar eth son papèr de menaça peth de coopé-rant. Tanben pot non hè'c, mès alavetz non serà un simple cosmopolitisme, senon un cosmopolitisme nacionalista (un shinhau mens vedible, per tèster mès esvitable e pes injusti-cies que comporte, qu'eth nacionalisme cosmopolita). Tanben ei nacionalista, e non veigui coma poderie deishar d'està-ne, er esfôrç des païsi cosmopolites entà manfler intactes es sues identitats respectiues, es quaus ven menaçades peth procès de globalizacion. Quan er Estât pèrd capacitat d'amassar, era na-ción s'a d'afortir entà compensar, pensen en Europa es mès cosmopolites. Se tracte d'un error dangierós? Sonque se deishen de compli-se es tres condicions nomentades. Sonque s'era recèpta autoadministrada se proibis as auti. Quan parlam de nacionalisme, que mos podem referir a quate tipes de realitats força diferenciades. Prumèra, era des païsi démocraties, e alavetz mos referim per exemple ara percep-ción que s'a en Europa des francesi coma mès nacionalistes que pas es italians o es espanhôls. Es des nacions istoriques que non an estât assimilades pera nacion-Estat que les inclu-dis, e qu'empleguen, segontes es cassi, metôdes violents o força coercitius -dusau- o ben operen -tresau- a partir des règles deth jôc démocratie. En quatau lôc, e en prumèr pera sua grana dangierositat, se trôben es nationalismes non-democratics d'Estat qu'oprimissen per miei des sues forces

armades. Aliat tamb eth comunisme, eth nacionalisme résultée a viatges força destructiu; sonque eau veir es crims contra era umanitat a grana escala der impérialisme rus dera èra sovieti-ca o es massacres der identitarisme a mòrt de Pòi Pòt. Aliat tamb fonamentalismes de tipe religiös, eth nacionalisme tan-ben ei letau. Mès se combinat tamb totalitarismes de quinsevolh signe eth nacionalisme ei funèst, amassa tamb es libertats pèrd bona part deth sòn potenciau englotidor e agressiu. Per açô aciu parlam des dus prumèri tipes de nacionalisme: s'entenem er ideau cosmopolita com eth maxim grad de übertat efectiua, convié non sonque que sajam coma individus liures de non èster avaladi pes urpes de quinsevolh identitat collectiua. co-mençant pera pròpria, senon tanben que contribuïm a mantier era diuersitat e era fluiditat des identitats -de totes- e era su-berviuença des nacions e collectius mens potents. En un pais, Catalonha. a on s'entenen a dider plan seriosa-ment barbaritats der estil "non ei pas possible èster naciona-lista e d'esquèrres", era defensa precedenta deth nacionalisme cosmopolita pòt resultar susprenenta. A quauqu'uns les pòt semblar ua sòrta de claudicación e a d'auti un blos exercici teorie, mès de çô que se traete ei de qu'arribe a auer conse-qüéncies practiques.

Xavier Bru de Sala El País, 11/8/99

SE LÖGUE PIS MOBLAT EN LHÉIDA CAPITAL!, A PRÖP DERA ÑAUA UNIVERSITÄT. IDEAU ENTÄ ESTUDIANTS. TAMB 3 DROMITÖRIS, SALE-TA, MINJADOR, BANH. A BON PRÉTZ. TELEFON DE CONTACTE 973 44 55 69.

4 taules rectangulares de husta e metau, de 140 x 70 cm. Tamb cubertura de color verd e metau e husta vernissada. Son de qualitat e de procedéncia de subministres CODINA de Lhéida. 2 taules exagonaus deth madeish jôc qu'es darrères e que permeten hèr diuèrsi montatges e variacions entà amassades, semina-ris, classes o coma taules de restaurant. Aguestes taules s'an tengut en ua aula, mès tanben s'utilizen en locaus de restauración pe-ra sua polida estetica. 18 cagires de metau tamb carcassa sintetica de color uas. 1 pissarra metalica de paret, d'uns 250 x 150 cm. 1 ordinador Jump 32x Max tamb pantalha, teclat, equip d'audio, modèm, escànner e impressora. 3 fluorescents tamb carcassa entà penjar en solèr de naut e 1 fluorescent entara pissarra.

Auem hèt ua avaloracion globau entà vene'c en conjunt maugrat que se pòden veir es ofèrtes entà cada pèça. TRUCATZ ath telefon 973 64 17 72 e deishatz en contestador nòm e telefon e vos telefonaram.

NOTES DERA EDITORA D'ETH DIARI NÒTA ENTÀS SOSCRIPTORS NÒTA SUS ETH NUMERO

TAMB PUBLICITAT D'ETH DIARI/LO DIARI

NÒTA TÀS COLLECCIONISTES

D'ETH DIARI Peth compromis aquerit tamb es nòsti soscriptors e deuant deth barrament d'aué deth diari, era editora se meterá en contacte tamb cada soscriptor en particular entà establir era tornada des sôs s'era formula de sos-cripcion qu'a eth lector atau ac requerís. Peth nombre de gestions que s'a hèt calerà un marge de temps en-quiara fin de mes. S'eth soscriptor vò parlar tamb no-sati eau que truque ath 619 29 41 59.

NÒTA SUS ETH NUMERO TAMB PUBLICITAT

D'ETH DIARI/LO DIARI

NÒTA TÀS COLLECCIONISTES

D'ETH DIARI Peth compromis aquerit tamb es nòsti soscriptors e deuant deth barrament d'aué deth diari, era editora se meterá en contacte tamb cada soscriptor en particular entà establir era tornada des sôs s'era formula de sos-cripcion qu'a eth lector atau ac requerís. Peth nombre de gestions que s'a hèt calerà un marge de temps en-quiara fin de mes. S'eth soscriptor vò parlar tamb no-sati eau que truque ath 619 29 41 59.

Pendent diuèrsi dies serán despar-tits es exemplars qu'encara auem ena redacción entà complir eth compromis tamb es anonciants.

Resten colleccions sancères e numeròs sòlts deth diari. Qui volgue completar era colleccion que truque ath telefon 6192941 59

AUTOESCÒLA PALLARS

Pòbla de Segur: 973 68 05 76 Tremp: 973 65 09 10 Vielha: 973 64 14 41

Sòrt: 608 13 63 62 Pònt de Suert: 617 37 86 31

TOTA CLASSA DE PERMISI

Editor e director : Joan-Ramon Colomines-Companvs. Edite ETH DIARI Familia Colomines Centre d'estudis VIVENCIA ARANESA: Aula Europa des Pirineus (Val d'Aran) Oarrer Doctor Manel Vidal locau num.5 (Darrer edifici/ Ath cant der Espitau) 25530 Vielha-Val d'Aran Telefon: 073641772 Fax: 973640871 E-mail vivenciaaranesa(2)ctv.es

Equip de correctors: Xavier Gutierrez. Equip comerciau: Ramon Agullo i Teixidor.