estudi d’impacte ambiental instal•laciÓ fotovoltaica …

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

INSTAL•LACIÓ FOTOVOLTAICA EN AUTOCONSUM DE 160 KW

DEPURADORA DE POLLENÇA

Situació:

Carretera. Pollença-P.P. 0 KM 1 E.T. Depuradora – Pollença

Promotor:

AGENCIA BALEAR DE L’AIGUA I DE LA QUALITAT AMBIENTAL

JAUME BORONAT RIBERA

Ing. Tècnic. Industrial, UPV

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DE LA INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA EN AUTOCONSUM DE 160kW CONECTADA A LA RED INTERNA DE BT DE LA EDAR DE POLLENÇA

CONTINGUT

0. NORMATIVA APLICABLE

1. INTRODUCCIÓ

2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I ACTUACIONS

2.1 Localització

3. OBJECTE

4. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ SOLAR

4.1 Estructura metàl·lica que será utlitzada

5. AVALUACIÓ D’EFECTES VISUALS PREVISIBLES

6. METODOLOGIA D’AVALUACIÓ

7. FOTOMUNTATGE DE LA INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA

7.1 Perfils topogràfics

8. ADEQUACIÓ DE MILLORA DE L’IMPACTE VISUAL – MESURA CORRECTORA

9. CONCLUSIÓ


0. NORMATIVA APLICABLE

La normativa d’aplicació en les instal·lacions de producció d’energia elèctrica conectades a red,

a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus, de potencia superior a 100 kW, en

la seva tramitació administrativa, serà la que s’indica a continuació:

- La Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico.

- La disposición adicional 8a de la Ley 6/1997, de 8 de julio, del Suelo Rústico de las

Islas Baleares.

- La Ley 13/2012, de 20 de noviembre, de Medidas Urgentes para la Activación

Económica en Materia de Industria y Energía, Nuevas Tecnologías, Residuos, Aguas,

Otras Actividades y Medidas Tributarias.

- La Ley 12/2014, de 16 de diciembre, Agraria de las Islas Baleares.

- La Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de Evaluación Ambiental.

- La Ley 12/2016, de 17 de agosto, de Evaluación Ambiental de las Islas Baleares.

- El Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades

de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de

autorización de instalaciones de energía eléctrica.

- El Real Decreto 413/2014, de 6 de junio, por el que se regula la actividad de

producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovable,

cogeneración y residuos.

- El Real Decreto 900/2015, de 9 de octubre, por el que se regulan las condiciones

administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía

con autoconsumo y producción con autoconsumo.

- El Decreto 96/2005, de 23 de septiembre, de aprobación definitiva de la revisión del

Plan Director Sectorial Energético de las Islas Baleares.

Normativa internacional

• Convención marzo de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático, Acuerdo

de París (París, 12 de diciembre de 2015).

• Convención sobre el acceso a la información, la participación pública en la toma

de decisiones y el acceso a la justicia en asuntos ambientales (Aarhus, 25 de

junio de 1998). Convenio sobre la diversidad biológica (Río de Janeiro, 5 de junio

de 1992).


• Convención Relativa a los Humedales de Importancia Internacional

especialmente como Hábitat de Aves Acuáticas (Ramsar, 21 de diciembre de

1975).

• Convención sobre la protección del patrimonio mundial, cultural y natural

(París, 16 de noviembre de 1972).

Normativa comunitaria

• Reglamento (UE) Nº 1357/2014 de la Comisión, de 18 de diciembre de 2014, por

el que se sustituye el Anexo III de la Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo

y del Consejo, sobre los residuos y por la que se derogan determinadas Directivas

• Decisión 2014/955/UE de la Comisión, de 18 de diciembre de 2014, por la que se

modifica la Decisión 2000/532/CE, sobre la lista de residuos, de conformidad con

la Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo.

• Directiva 2010/75/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 24 de noviembre

de 2010, sobre las emisiones industriales (prevención y control integrados de la

contaminación)

• Directiva 2009/28/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de abril de

2009, relativa al fomento del uso de energía procedente de fuentes renovables.

• Directiva 2008/98/CE, de 19 de noviembre, por la que se regula los residuos y

deroga determinadas Directivas de regulación.

• Directiva 2008/50/CE relativa a la calidad del aire ambiente y una atmósfera más

limpia en Europa.

• Reglamento (CE) nº 1272/2008 sobre clasificación, envasado y etiquetado de

sustancias y mezclas (CLP), modificado por el Reglamento 618/2012 de la Unión

Europea.

• Directiva 2006/44 CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 6 Sep. Calidad de

las aguas continentales que requieren protección o mejora para ser aptas para la

vida de los peces.

• Directiva 2004/35 CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 Abril.

Responsabilidad medioambiental en relación con la prevención y reparación de

daños medioambientales.

• Directiva 2000/532/CE de la Comisión, de 3 de mayo de 2000, por la que se

establece una lista de residuos peligrosos.


• Directiva 97/62/CEE, de 23 de octubre, por el que se adapta al Progreso Científico

y Técnico la Directiva 92/43/CEE, de 21 de mayo de 1991, relativa a la

Conservación de los Hábitats Naturales de la Fauna y Flora Silvestres, (Directiva

Hábitat).

• Recomendación de 1995/519/CEE, de 12 de julio de 1999, relativa a la exposición

del público en general a campos electromagnéticos (0Hz a 300 GHz).

• Directiva 92/43/CEE, de 21 de mayo de 1991, relativa a la Conservación de los

Hábitats Naturales de la Fauna y Flora Silvestres, (Directiva Hábitat).

• Directiva 91/244/CEE, de 6 de marzo de 1991, por la que se modifica la Directiva

79/409/CEE, relativa a la Conservación de las Aves Silvestres.

• Directiva 97/11 CE del Consejo, de 3 Mar. 1997 (modificación Directiva 85/337

CEE relativa a la evaluación de las repercusiones de determinados proyectos

públicos y privados sobre el medio ambiente)

• Directiva 85/337 CEE del Consejo, de 27 Jun. 1985 (evaluación de las

repercusiones de determinados proyectos públicos y privados sobre el medio

ambiente)

• Directiva 79/409 del Consejo de 2 de abril de 1979 relativa a la conservación de

las aves silvestres (DOCE serie L 103, de 25.4.79). Actualizada mediante la

Directiva Aves 91/244, de 6 de marzo de la Comisión (DOCE serie L 115, de

8.5.1991).

Normativa estatal

• Constitución Española de 1978: Artículo 45

Información ambiental

• Ley 27/2006, de 18 de julio, por la que se regulan los derechos de acceso a la

información, de participación pública y de acceso a la justicia en materia de medio

ambiente.

Evaluación de Impacto Ambiental

• Ley 21/2013, de 9 de Diciembre, de Evaluación de Impacto Ambiental.

Espacios Naturales

• Ley 30/2014, de 3 de diciembre, de Parques Nacionales.


• Real Decreto 1274/2011, de 16 de septiembre, por el que se aprueba el Plan

estratégico del patrimonio natural y de la biodiversidad 2011-2017, en aplicación de

la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.

• Real Decreto 1432/2008, de 29 de agosto, por el que se establecen medidas para la

protección de la avifauna contra la colisión y electrocución en líneas eléctricas de alta

tensión.

• Ley 42/2007 de 13 Diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad,

rectificada por corrección de errores del 11 de febrero de 2008.

• Ley 5/2007, de 3 de abril, de la Red de Parques

• Real Decreto 1421/2006 de 1 diciembre, que modifica Real Decreto 1997/1995 de 7

diciembre de medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la

conservación de los hábitats naturales y de la flora y fauna silvestres.

• Ley 43/2003 de 21 de noviembre, de Montes, modificado por la Ley 10/2006.

• Real Decreto 435/2004, de 12 de marzo, por el que se regula el Inventario nacional

de zonas húmedas

• Real Orden, de 28 de octubre de 1999, por la que se declaran provisionalmente las

zonas propuestas para su inclusión en la Red Europea Natura 2000, como espacios

naturales en régimen de protección general.

• Real Decreto 1193/1998, de 12 de junio, por el que se modifica el Real Decreto

1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a

garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la

fauna y flora silvestres.

• Ley 40/1997, de 5 de noviembre, sobre reforma de la ley 4/1989, de 27 de marzo, de

Conservación de los Espacios Naturales y de la Fauna y Flora. Modificada por la Ley

41/1997, de 5.11.1997

• Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para

contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats

naturales y de la fauna y flora silvestres

• Real Decreto 439/1990 de 30 marzo, por el que se regula el Catálogo Nacional de

Especies Amenazadas y modificaciones posteriores.

Montes

• Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de montes

• Ley 10/2006, de 28 de abril, por la que se modifica la Ley 43/2003, de 21 de

noviembre, de Montes


• Ley 21/2015, de 20 de julio, por la que se modifica la Ley 43/2003, de 21 de

noviembre, de Montes.

Flora y Fauna

• Orden AAA/1351/2016, de 29 de julio, por la que se modifica el anexo del Real

Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies

Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies

Amenazadas.

• Orden AAA/75/2012, de 12 de enero, por la que se incluyen distintas especies en el

Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial para su adaptación

al Anexo II del Protocolo sobre zonas especialmente protegidas y la diversidad

biológica en el Mediterráneo.

• Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y

catálogo español de especies exóticas invasoras.

• Real Decreto 139/2011 de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies

Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies

Amenazadas.

• Real Decreto 1432/2008, de 29 de agosto, por el que se establecen medidas para la

protección de la avifauna contra la colisión y la electrocución en líneas eléctricas de

alta tensión.

Aire

• Real Decreto 102/2011, de 28 de enero, relativo a la mejora de la calidad del aire.

• Real Decreto 100/2011, de 28 de enero, por el que se actualiza el catálogo de

actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera y se establecen las

disposiciones básicas para su aplicación.

• Ley 34/2007, de 15 de diciembre, calidad del aire y protección de la atmósfera.

• Real Decreto 1073/2002, de 18 de octubre, sobre evaluación y gestión de la calidad

del aire ambiente en relación con el dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno, óxidos

de nitrógeno, partículas, plomo, benceno y monóxido de carbono.

• Real Decreto 717/1987, 27 de mayo, sobre contaminación atmosférica por dióxido

de nitrógeno y plomo: normas de calidad del ambiente.

• Real Decreto 1613/1985, de 1 de agosto, por el que se modifica parcialmente el

Decreto 833/1975, de 6 de febrero, y se establecen nuevas normas de calidad del

aire en lo referente a la contaminación por dióxido de azufre y partículas.


• Decreto 833/1975, de 6 de febrero, que desarrolla la ley 38/1972 de Protección del

medio Ambiente Atmosférico.

Ruido

• Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003,

de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de

calidad y emisiones acústicas.

• Ley 37/2003, de 17 de noviembre, de ruido.

• Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, por el que se regulan las emisiones sonoras

en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre.

Aguas

• Real Decreto 817/2015, de 11 de septiembre, por el que se establecen los criterios

de seguimiento y evaluación del estado de las aguas superficiales y las normas de

calidad ambiental

• Real Decreto 60/2011, de 21 de enero, sobre las normas de calidad ambiental en el

ámbito de la política de aguas.

• Orden ARM/1312/2009, de 20 de mayo, por la que se regulan los sistemas para

realizar el control efectivo de los volúmenes de agua utilizados por los

aprovechamientos de agua del dominio público hidráulico, de los retornos al citado

dominio público hidráulico y de los vertidos al mismo.

• Real Decreto 1514/2009, de 2 de octubre, por el que se regula la protección de las

aguas subterráneas contra la contaminación y el deterioro.

• Real Decreto 907/2007, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de la

Planificación Hidrológica

• Orden MAM/1873/2004 por la que se aprueban los modelos oficiales para la

declaración de vertido y se desarrollan determinados aspectos relativos a la

autorización de vertido y liquidación del canon de control de vertidos regulados en

el Real Decreto 606/2003.

• Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto

849/1986 de 11 de abril, por el que se aprueba el reglamento del dominio Público

Hidráulico, que desarrolla los Títulos preliminar, I, IV, V, VI, y VIII de la Ley 29/1985

de 2 de agosto, de Aguas.


• Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto

refundido de la Ley de Aguas.

• Real Decreto 995/2000, de 2 de junio, por el que se fijan objetivos de calidad para

determinadas sustancias contaminantes y se modifica el Reglamento de Dominio

Público Hidráulico, aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril.

• Real Decreto 1664/1998 de 24 julio. Planes hidrológicos de Cuenca.

• Orden de 13 de marzo de 1989 por la que se incluye en la de 12 de noviembre de

1987 la normativa aplicable a nuevas sustancias nocivas o peligrosas que pueden

formar parte de determinados vertidos de aguas residuales.

• Real Decreto 927/1988 de 29 Julio .Reglamento de la Administración Pública del Agua

y de la Planificación Hidrológica, en desarrollo de los Títulos II y III de la Ley 29/1985,

de Aguas. (modificado Anexo I por Real Decreto 1541/1994).

• Orden de 12 de noviembre de 1987 sobre normas de emisión, objetivos de calidad y

métodos de medición de referencia relativos a determinadas sustancias nocivas o

peligrosas contenidas en los vertidos de aguas residuales.

• Real Decreto 849/1986, de 11 de Abril por el que se aprueba el Reglamento de

Dominio Público Hidráulico, que desarrolla los títulos preliminar, I, IV, V, VI y VII de

la Ley 29/1985, de 2 de Agosto, de aguas (Modificado por Real Decreto 606/2003, y

por Real Decreto 1315/1992 con el fin de incorporar a la legislación interna la

Directiva del Consejo 80/68/CEE de 17 de Diciembre de 1979, relativa a la protección

de las aguas subterráneas contra la contaminación causada por determinadas

sustancias peligrosas).

Residuos

• Real Decreto 180/2015, de 13 de marzo, por el que se regula el traslado de residuos

en el interior del territorio del Estado

• Ley 22/2011, de 28 de julio, de Residuos y Suelos Contaminados.

• Real Decreto 1304/2009, de 31 de julio, por el que se modifica el Real Decreto

1481/2001, de 27 de diciembre, por el que se regula la eliminación de residuos

mediante el depósito en vertedero.

• Real Decreto 106/2008, de 1 de febrero, sobre pilas y acumuladores y la gestión

ambiental de sus residuos.

• Real Decreto 105/2008 por el que se regula la producción y gestión de RCD.

• Real Decreto 679/2006 por el que se regula la gestión de aceites


• Real Decreto 252/2006, de 3 de marzo, por el que se revisan los objetivos de

reciclado y valorización establecidos en la Ley 11/1997, de envases y residuos de

envases, y por el que se modifica el reglamento para su ejecución, aprobado por el

Real Decreto 782/1998, de 30 de abril.

• Real Decreto 9/2005, de 18 de enero, por el que se establece la relación de

actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para

la declaración de suelos contaminados.

• Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de

valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.

• Real Decreto 1481/2001 por el que se regula la eliminación de residuos mediante

depósito en vertedero.

• Real Decreto 782/1998, de 30 de abril por el que se aprueba el Reglamento para el

desarrollo y ejecución de la ley 11/1997, de 24 de abril de Envases y Residuos de

Envases.

• Real Decreto 39/1997 de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los

Servicios de Prevención.

• Ley 11/1997, de 24 de abril de Envases y Residuos de Envases.

• Real Decreto 952/1997, de 20 de Junio, por el que se modifica el Reglamento para la

ejecución de la ley 20/1986, de 14 de Mayo, básica de residuos tóxicos y peligrosos,

aprobado mediante Real Decreto 833/1988, de 20 de Julio.

• Ley 31/1995 de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales.

• Orden de 13 de octubre de 1989 por la que se determinan los métodos de

caracterización de los residuos tóxicos y peligrosos.

• Real Decreto 833/1988, de 20 de julio por el que se aprueba el Reglamento para la

ejecución de la ley 20/1986 Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos.

Actividades potencialmente contaminadoras

• Ley 5/2013, de 11 de junio, por la que se modifican la Ley 16/2002, de 1 de julio, de

prevención y control integrados de la contaminación.

• Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera.

• Ley 16/2002 de 1 Julio. Prevención y control integrados de la contaminación (IPPC).

Suelo

• Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el Texto

Refundido de la Ley de Suelo.


• Ley 8/2007, de 28 de mayo, de Suelo

Paisaje

• Instrumento de ratificación del Convenio Europeo del Paisaje (número 176 del

Consejo de Europa), hecho en Florencia el 20 de octubre de 2000. BOE 5 de febrero

de 2008.

Desarrollo rural

• Ley 45/2007, de 13 de diciembre, para el desarrollo sostenible del medio rural

Ordenación del territorio

• Real Decreto Legislativo 2/2008. Texto refundido de la Ley del suelo.

Patrimonio Histórico

• Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español

Vías Pecuarias

• Ley 3/1995, de 23 de marzo, del Vías Pecuarias

Responsabilidad Medioambiental

• Real Decreto 183/2015, de 13 de marzo, por el que se modifica el Reglamento de

desarrollo parcial de la Ley 26/2007, de 23 de octubre, de Responsabilidad

Medioambiental, aprobado por el Real Decreto 2090/2008, de 22 de diciembre.

• Ley 11/2014, de 3 de julio, por la que se modifica la ley 26/2007, de 23 de octubre,

de Responsabilidad Medioambiental.

• Real Decreto 2090/2008, de 22 diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de

desarrollo parcial de la Ley 26/2007, de 23 de octubre, de Responsabilidad

Medioambiental.

• Ley 26/2007, de 23 de octubre, de responsabilidad Medioambiental


1. INTRODUCCIÓ

El present Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) ha sigut realitzat per l’empresa constructora

VEOLIA SOLAR ESPAÑA. Aquest treball constitueix l’Estudi d’Impacte Ambiental d’una

Instal·lació Solar Fotovoltaica (ISFV) de 160,05 kW de potencia instal·lada situada en la

EDAR de Pollença, Illes Balears (España).

El sistema energètic mundial actual està basat en l’ús intensiu de combustibles fòssils.

Un 81% del sistema energètic depèn del subministre de combustibles fòssils, els quals

son cada vegada mes difícils i cars d’extraure. Aquesta situació ha generat molta

preocupació en la majoria dels països sobre la seguretat energètica nacional i altres

problemes greus; no es sostenible a llarg plaç en termes econòmics, socials i ambientals.

A mes a mes, des d’un punt de vista purament econòmic, hi ha dos factors que apunten

cap a la utilització de l’energia solar fotovoltaica per a la generació d’electricitat:

x Els preus en augment de l’energia convencional, por damunt de la taxa d’inflació;

i

x Els preus a la baixa de la tecnologia fotovoltaica, on els mòduls solars costen

actualment menys de la meitat que fa quatre anys.

El sector energètic mundial, nacional i local necessiten de millores en la eficiència

energètica i una major oferta de serveis a partir de fonts renovables, els quals generen

una necessària reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) i altres

tipus de contaminació i una menor dependència exterior energètica.

L’energia renovable prové de processos naturals que es reprodueixen constantment.

En diferents maneres i formes, es deriva directa o indirectament del sòl o del calor

generat en les profunditats de la terra. S’inclouen en la definició, l’ energia solar, eòlica,

geotèrmica, els recursos hidroelèctrics i oceànics, la biomassa i biocombustibles i el

hidrogen obtingut a partir de recursos renovables (International Energy Agency, 2008).

La comunitat global i els governs nacionals i locals s’enfronten a quatre grans reptes

respecte al sector energètic:

1) preocupacions sobre la seguretat energètica

2) la lluita contra el canvi climàtic

3) la reducció de la contaminació i els riscs associats a la salut pública i els ecosistemes


4) enfrontar, en molts casos, la pobresa energètica.

Des d’un punt de vista més global, la dependència dels subministres energètics de

l’exterior, junt a la crisis energètica mundial amb els elevats increments dels costos de

les matèries primeres, fan necessaris projectes que ajuden a reduir aquesta

dependència exterior. A mes a mes, la producció d’energia es deu realitzar amb fonts

generadores d’energia renovable que redueixen o eviten l’ emissió de gasos d’efecte

hivernacle i per tant, que ajuden a reduir el canvi climàtic.

Sense entrar a analitzar la seguretat energètica, en principi superada, al trobar-se en un

país de la Unió Europea, signatària del Protocol de Kioto, ha establert recentment els

seus objectius per a l’any 2.030 en matèria de clima i energia per a fer front al canvi

climàtic, como un dels nostres principals problemes a nivell global, nacional i local. Es

destaquen aquí els dos primers:

x Un objectiu vinculant de reducció del 40% de les emissions de gasos d’efecte

hivernacle per davall del nivell de 1990 per a 2030;

x Un objectiu vinculant en matèria d’energies renovables a nivell de la Unió

Europea per aconseguir com mínim el 27 % de energies renovables en 2030.

Tampoc ens oblidem, que ja la Unió Europea (UE) estableix a curt termini, l’acord 20-

20-20 amb un triple objectiu per al 2020: 20% de reducció d’emissions de CO2, 20% d’

augment de la eficiència energètica i 20% de la energia de la UE que procedeix de fonts

renovables.

A mes a mes, els països participants en la Convenció sobre Canvi Climàtic de les Nacions

Unides, han reconegut recentment, en l’acord de París producte de la COP 21, el

problema del canvi climàtic i la necessitat d’adoptar mesures per mantenir el increment

en la temperatura de la terra molt per davall dels 2ºC amb respecte a nivells pre-

industrials.

Aconseguir aquests objectius no es feina fàcil. El Govern Español està compromès en

lluitar contra el canvi climàtic mitjançant la ratificació del Conveni Marc de les Nacions

Unides sobre canvi climàtic i del Protocol de Kioto i l’aplicació de diferents estratègies i

plans a nivell nacional. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears també està

compromesa en aplicar aquesta Estratègia Balear de Canvi Climàtic, que inclou el Pla d’

Acció de Mitigació del Canvi Climàtic 2013-2020.


El procés d’implantació de les energies renovables en Espanya durant els últims

anys ha sigut molt important i varies tecnologies han anat aconseguint una

maduresa tecnològica suficient, especialment en el camp de la producció d’energia

elèctrica, per aconseguir una quota de participació significativa en el mix energètic.

Així, les dades de cobertura de la demanda elèctrica indiquen que en l’any 2014, el

27,4 % de l’energia elèctrica produïda en el sistema elèctric peninsular es d’origen

eòlic i solar.

En Balears, no obstant, la participació de les energies renovables es molt menor:

sobre el total de la producció elèctrica, l’aportació de les energies renovables era

del 2,2 % en 2015. Aquest dato situa a Balears com la que menys instal·lacions d’

energies renovables presenta en Espanya.

Així mateix, en Balears, el percentatge de potència elèctrica instal·lada per fonts

renovables es d’un 3,29% (82 MW de renovables respecte al total de 2.490 MW en

l’any 2015). Per contra, el carbó va cobrir un 34% de la demanda elèctrica balear

(sense comptar amb el percentatge de carbó u altres que entren per l’enllaç amb la

península), el gas de cicle combinat un 13,4%, el dièsel un 12,4% i les turbines de

gas un 9,4%.

Davant la necessitat de fomentar les energies renovables, la Direcció General d’

Industria i Energia va modificar el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears

(PDSEIB) en 2015 en relació amb les energies renovables i que precisament s’aplica

en aquest important proposta de projecte.

La demanda d’energia elèctrica en les Illes Balears ha experimentat el creixement

en els últims anys, i previsiblement seguirà aquesta tendència, més encara si es te

en conte la intenció del Govern Balear d’apostar fortament pel vehicle elèctric. La

proposta de construcció d’aquesta planta fotovoltaica ve motivada per la necessitat

d’augmentar la generació d’energia renovable en les Illes Balears, segons els

compromisos nacionals-internacionals de lluita contra el canvi climàtic, mitjançant

unes infraestructures energètiques renovables que puguin satisfer el fort

creixement energètic de la manera mes eficient i sostenible possible. Amb aquesta

actuació es pretén donar servei a aquesta necessitat de la Comunitat de les Illes

Balears.


Amb el fi d’ajudar a enfrontar els reptes globals, nacionals, autonòmics i locals, ABAQUA

proposa amb aquest projecte el desenvolupament d’una planta solar fotovoltaica que

ajude a complir amb els objectius mencionats anteriorment.

Apart dels objectius globals de generació d’energia renovable per a les Illes Balears per

a l’any 2020, aquest projecte està associat a les necessitats de consum energètic del

terme municipal de Pollença. Es tracta d’un projecte que pretén cobrir part del consum

elèctric i potencia instal·lada en la EDAR de POLLENÇA, pel que d’aquesta manera, part

de l’energia consumida serà energia renovable. En concret, es van a generar

aproximadament 237.000 kWh a l’any ocupant una zona de 2.820 m2, es a dir, es

cobrirà un 20 % del consumo elèctric.

Al utilitzar energies renovables, el projecte estalviarà anualment el consumo de

recursos naturales en forma de combustibles fósiles de 17.336 m³ de gas natural (si es

generara la mateixa energia a partir de gas natural), 21.497 litres de gasoil (si es

generara la mateixa energia a partir de gasoil) o 25.092 kg de carbó (si es generara la

mateixa energia a partir de carbó). Aquets actuació evitarà l’emissió a l’ atmosfera a

l’any de 109 t. CO2 (si la generació fos a partir de gas natural),.

El present estudi es realitza d’acord amb la Llei 11/2006 pel que l’obtenció d’

autorització per a l’actuació depèn de la resolució positiva. Així mateix, es te en

conte entre altres les següents normatives:

x Decret Llei 3/2009 de 29 de Maig, de mesures ambientals per impulsar les

inversions i l’activitat econòmica en les Illes Balears;

x Llei 21/2013, de 9 de Desembre, d’avaluació ambiental

L’estudi consta dels següents apartats:

1. Descripció del projecte i les seues accions

2. Examen d’alternatives

3. Inventari ambiental. Descripció del medi i del entorn

4. Inventari ambiental. Descripció del medi social

5. Identificació, quantificació i valoració d’impactes

6. Establiment de mesures preventives, correctores i compensatòries

7. Programa de vigilància i seguiment ambiental

Document de síntesis i conclusions


2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I ACTUACIONS

2.1. LOCALITZACIÓ

La planta solar fotovoltaica de 160,05 kW de potencia a instal·lar, objecte d’aquest

estudi, es sitúa a la parcela de la EDAR de Pollença:

Molt prop de la carretera Palma – Port de Pollença (MA-2200), en Pollença, Illes

Balears (Espanya), amb una superfície total de 2.820 m2. Respecte a la classificació

del sòl, es classifiquen les zones d’implantació de les plaques como sòl urbà, ús

industrial.

Les coordenades al centre de la parcel·la o instal·lació son:


39º 53’ 14¨ N ; 3º 2’ 2” E

En la selecció de l’emplaçament també s’ha considerat l’impacte visual, tenint en

compte que aquesta instal·lació siga poc visible des de zones d’accés públic. El terreny

no necessita moviment de terres per a realitzar el muntatge de l’ estructura.

3. OBJECTE

Aquest Estudi d’Impacte Ambiental del “PROYECTO TÉCNICO DE INSTALACIÓN

FOTOVOLTAICA DE AUTOCONSUMO DE 160 kW CONECTADA A RED INTERNA DE BAJA

TENSIÓN”.

El seu objectiu és avaluar l’impacte sobre la qualitat paisatgística de l’esmentada

instal•lació fotovoltaica a la depuradora de Pollença, sobre el seu entorn més immediat

i, donat el cas, poder establir les mesures correctores i/o compensatòries més

adequades amb la finalitat de obtindré l’Autorització paisatgística a través d’una

sol·licitud simplificada de Declaració d’Impacte Ambiental.


4. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ SOLAR

La instal·lació solar fotovoltaica estarà composta de 485 mòduls solars, d’uns 2 m2 cada

mòdul. Per tant, hi tindrem una superfície total ocupada dels mòduls solars de 970 m2

però que sumat a la separació que hem de deixar per no tindre ombres sobre els mòduls

calculada de 1.850 m2 tindrem un total de 2.820 m2 de superfície total utilitzada.

La instal·lació solar s’hi trobarà ubicada a la referencia cadastral: 07042 A

010005810001DK on segons la sede electrònica del cadastre aquesta parcel·la està

catalogada com a Ús Industrial, classe Urbà i en una zona d’aptitud Baixa segons el PDSE

(Decret 33/2015) per a la construcció de instal·lacions fotovoltaiques , tal i com veurem

al present estudi fig.4 pel que es tramitarà la Declaració d’Utilitat Pública conforme a lo

establert a la Llei 13/2012, de mesures urgents per activació de l’economia en matèria

d’energia i altres.

Es tractarà d’una instal·lació en terreny no rústic, i d’acord amb el que estableix l’article

53 de la Llei 24/2013, de 26 de Desembre del Sector Elèctric, requerirà autorització

administrativa.

Les instal·lacions fotovoltaiques amb ocupació de més de 1.000 m2, que es projecten

instal·lar en sòl no rústic, estaran sotmeses a avaluació d’impacte ambiental simplificat,

d’acord amb el que estableix l’annex 2, de la Llei 12/2016.

Aquesta central fotovoltaica de 160,05 kWp estarà composta d’un total de 485 panells

solars de dimensions de 2m2, hi tendrá un total de 970 m2 de superfice radiant, 4

Inversors Solars i un quadre elèctric per eixir amb la corrent alterna fins el punt de

conexión a un Centre de Transformació existent. Per tant, cal recalcar que no hi haurà

que construir cap edifici de cap tipus. A continuación mostrem un exemple il·lustratiu

dels únics quadres elèctrics que hi serán presents a la instal·lació solar.


Imatge real dels quadres elèctrics e Inversors a instal·lar – ISF realitzada en l’Estiu del 2.017 a la EDAR de

Cala d’Or

A la imatge que veurem a continuació, que es un extracte del plànol incluït al projecte

bàsic d’execució i construcció preparat per presentat a l’ajuntament i ja presentat a la

Distribuïdora Elèctrica, hi podrem apreciar les principals característiques de la

Instal·lació a executar. Es una imatge visual que ens ajudarà millor a entendre en què

consisteix el projecte.


4.1. ESTRUCTURA METÀLICA QUE SERÀ UTILITZADA

Un dels aspectes a tenir mes en compte des d’un punt de vista paisajístic es el tipus

d’estructura que s’utilitzarà. En aquest projecte, l’estructura metàlica que hi será

utilitzada per col·locar els panells serà mitjançant el que anomenem com a sistema

d’hincat, el mateix sistema que s’utilitzen per a les proteccions anomenades

“quitamiedos” existent a tota la red viària de carreteres al’Estat Espanyol.

Aquest es el sistema més net i amb menys impacte paisajístic i visual que existeix al

mercat sense utilizar cap tipús de formigó. Consisteix amb incorporar a terra uns perfils

galvanitzats d’aproximadament 1,5 metres mitjançant una màquina especial d’Impacte,

on el manteniment es pràcticament nul o inexistent i al finalitzar la vida útil de la

Instal·lació el seu desmantelament será tan fácil com llevar els panells i amb una petita

màquina que hi pugui alçar entre unes 3 i 5 Tonelades, els perfils hincats eixiràn sense

cap tipus d’impediment del sòl de la terra.


Imatge real de l’estructura a instal·lar - ISF realitzada en l’Estiu del 2.017 a la EDAR de Cala d’Or

5. AVALUACIÓ D’EFECTES VISUALS PREVISIBLES

L’impacte visual d’un camp solar fotovoltaic implantat en zones d’altres instal·lacions,

és en general poc significatiu i, en particular, considerant el cas del camp fotovoltaic a

implantar a l’EDAR de Pollença, al costat de les altres instal·lacions (nau, dipòsits,

canonades,..), per la seva ubicació, la distància als nuclis poblats propers i la presència

de vegetació el voltant de la depuradora que actuen com a pantalla visual.

Segons l’ordenament del Pla General de Pollença la futura àrea d’implantació de panells

solars està qualificada com a Zona Industrial i Urbanitzable.

La parcel·la on s’ubicarà la futura instal·lació solar fotovoltaica esta envoltada per:

- Al costat oest, s’hi troba la cooperativa Ramadera de Pollença.


Fot. 1: Cooperativa ramadera Pollença

- Al nord hi ha una esplanada d’emmagatzematge de diferents materials de

construcció.

Fot. 2: Emmagatzematge materials construcció


Fot. 3: Emmagatzematge materials construcció

- Al costat est s’hi troba una abundant vegetació on els terrenys son classificats

com a Agrícola Ganadera Intensiva

Fot. 4

- Al sud hi trobem una immensa balsa que forma part de la EDAR de Pollença.


Fot. 5: EDAR Pollença

- La futura instal·lació fotovoltaica tindrà molt poca influència, ja que aquesta es

projecta al nord de la zona de la depuradora, on s’hi troba la balsa d’aigua de

grans dimensions i donat que els panells estaran orientats al sud, els efectes

d’impacte visual així com possibles reflexes siguin pràcticament inexistents.

La zona d’implantació dels panells solars als terrenys de la depuradora de Pollença

consta de mesures correctores, com és una pantalla vegetal al voltant de tota la

instal·lació, i a més l’alçada màxima de les plaques fotovoltaiques és menor que les

construccions i instal·lacions existents.

Tot això fa que l’impacte visual directe de les zones properes sigui baix i que des de les

zones més allunyades sigui mínim o fins i tot nul.

Per tant, puguem dir que no hi ha cap efecte previsible directe o indirecte que hi puga

afectar sobre la població, salut humana, flora, fauna, l’aire, el paisatge o bens materials

ja que s’hi tracta d’una petita zona d’uns 2.820 amb molt poca flora, pràcticament

inexistent, abandonada vegetalment com s’hi pot apreciar a l’anterior fotografia nº4, on

no hem apreciat cap resta ni símbol d’existència de fauna tant a les visites efectuades a

la parcel·la com a l’exhaustiu estudi fet a Internet, a la webl IDEIB (Infraestructura de

dades especials de les Illes Balears) del CAIB a través del SITIBSA (Serveis d’Informació

Territorial de les Illes Balears), analitzant punt a punt tots els plànols amb els següents

aspectes que hi podrien afectar la parcel·la del projecte:

- Geología i ús del sòl

- Medi Ambient

- Hidrografia


- Biológic

I aquest ha sigut el resultat on hi podem veure que no afecta cap factor.


6. METODOLOGIA D’AVALUACIÓ

Per a la valoració de les repercussions paisatgístiques derivades de la implantació de la

instal·lació fotovoltaica objecte d’aquest document, el criteri que s’aplica és la selecció

dels punts en els quals existeix una major concentració de població susceptible de rebre

l’impacte visual de les instal·lacions (bàsicament de l’estesa del les plaques

fotovoltaiques), tant població permanent en els principals nuclis com transitòria o

temporal com des de la carretera de Palma-Port de Pollença Ma-2200.

Així, doncs, per tal d’analitzar la magnitud de les repercussions d’aquest impacte visual

sobre la població, es du a terme el següent anàlisi:

- Es realitzen una sèrie de fotografies des de punts d’afluència propers a les

instal·lacions per tal d’observar quina seria la repercussió de la instal·lació

fotovoltaica un cop implantada. Aquests punts corresponen a:

• La cruïlla entre la carretera Palma-Port de Pollença (Ma-2200) amb

l’encreuament d’accés a la depuradora (camí de Can Moragues – Accés Zona

Industrial).

• L’accés a la futura ubicació de la Instal·lació de panells solars.

- D’altre banda, s’elaboren una sèrie de perfils topogràfics del terreny

corresponents a línies visuals que van des de punts l’horitzó dels quals pot ser

interromput per la presència de les instal·lacions. Seguint aquest procediment,

s’han seleccionat 2 punts al municipi de Pollença (zona nord i del centre)amb 2

perfils i un altre de nord a sud travessant la parcel·la de projecte.


7. FOTOMUNTATGE DE LA INSTAL·LACIO FOTOVOLTAICA

S’elabora una sèrie de fotografies de diferents àmbits cap a la instal·lació fotovoltaica,

es pot observar la situació actual sense la instal·lació, i un altre amb les mesures

correctores. Hi ha que comentar, que les mesures correctores, com és la pantalla

vegetal, ja esta realitzada, l’esmentada pantalla vegetal esta realitzada per l’impacte

visual de l’EDAR a la zona sur, a més hi ha un balsa d’aigua, i com que l’alçada de la

instal·lació fotovoltaica es menor que les instal·lacions de la depuradora (nau, depòsits

i canonades) no s’ha de realitzar cap mesura més per oculta la instal·lació fotovoltaica.

Ubicació de les fotografies:

- A la zona on s’instal·laran les plaques fotovoltaiques

- En la zona de les basses

- A l’entrada a les instal·lació de la depuradora

- A la zona dels hortals de la zona sud-est

- A l’entrada en el camí des de la carretera del polígon industrial

- A la sortida de Pollença

7.1. PERFILS TOPOGRÀFICS

S'elaboren els perfils topogràfics corresponents a línia visual que neix en el punts de

l'horitzó dels quals pot ser interromput per la presència de les instal·lacions. Aquests

perfils es prenen des de 3 punt diferents:

1. Aquest perfil comença a la zona nord del termini municipal de Pollença i

arriba fins la instal·lació fotovoltaica de la depuradora en costat est d'aquesta,

aproximadament, és 1.600 m. A Pollença la cota es de 53 m, i a la fotovoltaica

d'uns 34 m. En el perfil que s'adjunta en el plànols es pot observar que a 1.600m

de Pollença la cota esta a 34 m.

2. De nord a sud, travessant la Carretera de Palma a Pollença (Ma-2200),

aquest perfil consta de 1.400 m. A la carretera Ma-2220 el Km 55 la cota és de

35 m.

3. Des del centre del municipi de Pollença, a la cota de 48m, i la instal·lació

fotovoltaica a 34 m travessant el Puig del Santuari amb una cota màxima a la

cima de la recta de 59 m.


8. ADEQUACIO DE MILLORA DE L’IMPACTE VISUAL – MESURA

CORRECTORA

A pesar de que com hem pogut apreciar no existeix cap impacte visual important,

propossem una plantació de 4 pins (Cipressos) a l’entrada del terreny per la zona oest

donat que s’hi trova un espai d’uns 5m sense cap obstacle visual.

Fig. 1: EDAR Pollença

9. CONCLUSIÓ

Donat que, segons el fotomuntatge de la instal·lació fotovoltaica no té impactes visuals

importants, al estar la instal·lació dins l’EDAR de Pollença i donat l’abundant vegetació

existent al voltant de la futura ubicació de la Instal·lació solar, com és la massa arbòria i

la balsa d’aigua existent de considerables dimensions propietat de la EDAR al sud de la

parcel·la, per tant la implantació del projecte seria compatible amb la qualitat

paisatgística de la zona.

Ontinyent, a 4 d’Abril de 2.018

Jaume Boronat Ribera

Enginyer Tècnic, UPV


Plànol situació ISFV EDAR Pollença


Fig. 2: Plànol 1 EDAR Pollença

Fig. 3: Plànol 2 EDAR Pollença


Fig. 4: Plànol aptitud instal·lacions fotovoltaiques


Fig. 5: Perfil Topogràfic 1


Fig. 6: Perfil Topografic 2


Fig. 7: Perfil Topogràfic 3


Fig. 8 – Plànol Orientació fotos


Foto1: Vista original 1 – No visible

Foto 2: Vista original 2 – Visible – Mesura Correctora (plantar pins)


Foto 2: Vista 2 - Fotomuntatge – Visible

Foto 3: Vista original 3 (Porta d’accés)– No Visible


Foto 4: Vista original 1 – No Visible




Foto 13: Vista original (Zona implantació fotovoltaica)


Foto 14: Vista original 1 (Zona implantació)

Foto 15: Vista original 1 – Accés (No Visible)



Desde l’accés Carretera Palma de Mallorca – Pollença (Ma-2200) amb l’encreuament del Camí de Can Moragues

Fotomuntatge 1 : Vista situació aérea


Fotomuntatge 2: Vista lateral - Detall altura estructura

estudi d’impacte ambiental instal•laciÓ fotovoltaica …

Documents