UNIVERSITAT AtJr()NO~lA IJE nARCELONA

FACULTAT DE CltNCIES

ESTUDI DE LES RESTES HUMANES DE LA NECROPOLIS TALAIOTICA

DE "S'ILLOT DES PORROS" AL CUD I A -f"lALL ORCA

VD I um I

r1~ Assumpc i ó t1a 'gOS3 j t-lorera

resi doctoral dirigida pcr 111 Oro. Empllr Font i Serra

220

3.2.1.4.-Norma posterior

3.2.1.4. 1. -Contorn de la norma posterior

A la norma posterIor hl preoomlnen eIs contorns oomlformes s1 bé també es oono uno elevodo freqüencl0 de bombiformes, ttmt en un com en l'o1tre sexe, (Quoore nQ 37)

AQuestes freqUtmc1es están a m1g camf entre les Que es presenten a SOn Real (Domiformes : 81 ,6 7~. :82,50~; Bombiformes: = 18,33~ i = 17,50~) i les de Son Oms. on el contorn es repartelx per 19ual entre les dues cat8fJ)rles.

Entre eIs romans de TarraJ)na. el percentatge de oomiformes és encara més elevat: 94,5i entre els homes i 91 ,8i entre les oones, per tant molt superior al Que es troba a Porros Quant a oomlformes e lnferlor Quant a bomb1formes,

En ~uestes diferencies hi intervenen diferents f~tors:

-El cari:(;ter menys oolicooefal de les pob1acions analitz003s a 1'l11a,

-El nQ de variants que intervenen en cOOa estudi

-El 1at de Que Sigui un car~ter Qual1tatlu. 1a Que es fa més d1f1cll la discrimin~ió i l'ev81u~ió. i intervenen els dlferents criteris deIs dlferents autor s. Aquest problema, com ja s'ha apuntat en altres apartats, afecta a tots els car~ters morfoll1Jlcs 1 és de d1ffcll solucl6.

Un altre carooter que afecta al contorn, és la presencfa de de qul11a sagital. A Porros, afecta a 21 deIs 119 cranis on es proia fer OCjuesta observació, és a dir al 17,6%. la diferencia sexual és important ja que, mentre en els cranis masculins és mna en un 28.6%. entre els femenlns només s'hl presenten en un 6.8% (Quoore n2

38). la quf1la és més marcodo en els cranls ooHcocéfals. A Son Real la freqüencia 00 quilla sagital és un 21 i, no gaire llunyana de la de

Porros. la dlferéncla sexual no és tan neta. Chamla entre les poblacions nord-africanes distingueix tres tipus de

"sobreelevoció ~it81": absent, lleugera i marcada: Entre les series masculines, l'absencfa es álna. aproximOOament, en un 30~

dels casos, la quilla mUjana al voltant del 50i, i la resta de marcOOa. Entre les femenlnes les freqUéncles s'lnvertelxen en algun caso Entre un 50 1

un 60~ deIs cranis no presenten elevocló ~1tal, entre un 30 1 un 40~ lo presenten oob1111a resta marcOOa.

El fet de dIstrIbuir en tres cat8fJlrfes fa més dlf1cn la comparecIó, pero es pot observar amb focilttat una ocu$OOa dtferencta sexual com la Que s'havla fet notar a Porros.

221

QUADRE nR 37 .-Contorn deIs cronis de Porros per lo norma posterior

Bomblformes Domtformes Total

n 16 27 43 MascuHns

~ 37.2 62.8

n 15 25 40 Femenins

~ 37.5 62.5

n 2 3 Al.foffsos

~ 33.3 66.7

n 32 54 86 Total

I 37.2 62.8 100.0

QUADRE n!! 38 . -Presencio de qui110 sagital en els crunis de Porros

sensequl11a ambquí1la total

n 40 16 56 MascuJins

I 71.4 28.6

n 55 4 59 Femenfns

I 93.2 6.8

n 3 4 Al.lofisos

I 75.5 25.5

n 98 21 119 Total

I 82.4 17.6 100.0

222

3.2.1.4.2.-Cor8cters morfoscOpics de lo regió occipitol

H.-forma

El contorn occ1pital ools cran1s 00 Porros presenta sov1nt un arroo:m1ment net i regular. Ara bé. en alguns cranis, el perfH mlg d'~uesta regló segueix una direcció sensib1ement vertical fins a 1'ini, el qua1 ás a1t i poc marcat; el p1a nucal descrlu una corba convexa flns l'op1st1.

En aUres, l'occipital té una lleugera sortida sobre 1'\n1, paró aquesta forma globulosa 00 l'escama gariebé mai no és tan pronunciada com per a justificar el terme "monyo".

Finalment, en cinc cranis de Porros es mna planoccipitalia en sentit estrlcte, la Que alguns altres exemp1ars presenten formes més o menys 00 transició.

Seglns ho defineix Gunther (cit. Ducros, 1967), en els cranis planocclpltals, els parleta1s es corben bruscament poc després de la meltat 1 perllongen per l'escama vertical de l'occipital.

Per a detectar-los s'han establert metodes Qua11tatius i Quantltatius. En el primer grup, el metode más usat, i assajat en ~uest estudi, es realitza col.locant el crani sobre un pla horitzontal recolzat sobra 1'occipit, ja Que els cranis amb planoccip1talfa ai:lpten aixi una poslc16 vertical (A1cobé 1943).

El metode Quantitatiu (Ducros, 1967) consisteix en aplicar la següent fórmula: (corda ob - i / corba ob - n x 100.

Tal com 1ndlca aquest autor, s'ha pogut detectar una re1ac16 negat1va entre la planoccipitalia i la longitud del erani; i positiva entre la p1anoccipitalia i la altura del erani. i la curvatura de l'occipital.

De 1'ap1anament obelic ja se'n va fer referencia en l'apartat 3.2.1.2.1 on es troota dels aspectes morfoscópics del crani vist per la norma lateral.

Respecte a les lfnles nucals. preoomlnen les lfnles ~blls. En aquesta C6t~ria s'inclouen més del 50% dels cranls de Porros. Aquesta freqüencia ~eral s'incrementa en els cranis femenins on más d'un 90% presenten Hnles nucals ~bl1s o nu1.1es. En la sérle mascul1na, aQuest aspecte grocl1 només el presenten un 30.6%. i el robust un 69.4%.

la freQüencia d'homes amb Hnies nucals fortes és més gran Que la Que es mna a Son Real (30.61 ~).

A Son Oms, las empremtes musculars de la regió occipital estan poo oosenvolup~ 1 presenten poc dlmorf1sme sexual. la pobloc16 de Porros coincideix pe1 Que f881 primer caracter, peró difereix pel Que fa 81 segln.

Al nord d'Africa, Chamla distingueix tres cat~ries Quant a empremtes nuca1s: una prlmera de Hnles debl1s Que es ~na en 20~ aprox1madament 00 les series masculines i en un 70% de las femeninas; la S9(J)na cat891ria, d'empremtes de tipus mig, on intervenen més del 50~ dels homes 1 d'un 20 a un 30~ de les ames; 1 la tercera i última caterJ)ria, que expressa robustesa, apareix en un 20~ dels homes i gairebé no té 1100 entre el sexe femeni.

S1 s'agrupen les dues últlmes cat8fJ)rles d'~uest estud1 nord-afr1ca, les freqüencies resultants s'assemblen a les trobades a Porros, on, en 1100 de tres cat.e;uries, els cranis es distribueixen en dues. SegJns ~uesta comparoció, les cat691rles es poc1rlen denominar: ~bl1s o nul.les 1 m1tlanes o fortes.

223

b .. -Sutures i ossos worm fans

Analit2arem també en lr¡uest apartat, la forma 00 les sutures no solament les que s'observen per ~uesta norma, sinó totes les 001 erani; 1 també la presenc1a d'ossos wormlans.la roo d'incloure-ho dins (f~uesta1'lorma es ci3u a que en ella hi ha una major presencia d'~uests ossos supernumer6ris i la seva reloc:ió amb lotes les sulures 001 crani.

En ~neral en els cran1s 00 Porros praoom1nen les sutures poo compl1COC1es, que en tol cas segueixen en más o menys grau l'esquema proposat per Oppenheim ( 1907. eit. Comas. 1976).

Ouant a l'obriteroc:ió de les sutures, s'han trobal po:¡ues anomalies: les ja citooas de la sutura metópica (apartat 3.2.1.3.1.) i algun cas d'obliteroc:ió preG(Xf d'alguna sutura o part d'ella.

Els ossos wormians apareixen en 64 individus ( 49.23$) ools 130 Que s'han pogut analitzar per ~uest caracter; i poden tenir un o más ossos suprernumerar1s.

les freqüencies que s'han trobal s'expresen en els quoores següenls on hi flguren el nombre d'ossos wormians Que es óJna en cOOa crani. 18 freqüencla i el percenlatge referlt ti les observacions fetes en ~uella sutura o fontanel.la. Quan no s'ha po;¡ut determinar el nombre 09gut al grau de complicactó o bé a l'obl1teroc:1ó parctal. se sUuan en la caterprta 00 varls. .

.-Sutura lamboo100a:

nQossos FreqUencia

O 93 73.2 1 12 9.4

2 5 3.9 3 1 0.8 4 3 2.4

5 5 3.9 6 2 1.6

7 1 0.8 Varís 5 3.9

127 100.0

· -Sutura parieto-temporaJ

.-Sutura coronal

.-Sutura ~1tal

n2 QSSOS

O

1

2

n2 ossos

O

2

O

1

freqUencta

116

2

119

Freqüenc1a

127

2

130

Freqüencia

120

5

~

97.5

1.7

0.8

100.0

97.7

1.5

0.8

100

96.0

4.0

125 100

224 .

- .

·-fontanel.1a lambcJatica

nºossos

o

2

4

Varis

. -Fontanal. la ptérfca

o

.!""Fontanel.1a bregmatica

o 1

Freqüencia

109

10

1

1

3

124

FreqU~nc1a

121

Freqüencia

129

1

~ - .

87.9

8.1

0.8

0.8 2,4

100.0

100.0

99.2

0.8

130 100.0

225

226

· -Fonlane1.1a lambdatfca

n2 ossos FreqU8nc1a " - .

o 118 97.5

2 2 1.7

Varis 0.8

121 100.0

227

3.2.1.4.3.- Index v8rtex-transversal

Els valors 00 l'index vertex-tresnversal (Xd'=96.74 1 X9=94.26) trobots o Porros pertonyen ala cl8SS8 mIs metr1ocranls. El valor mescu1i ás superior al deIs suecs actuals (xd'=96.2) 03 la lUsta de Mart1n-Seller. fl valor-femenf. 00 la motefx8111st8 i que més s'essemb18 81 00 Porros és el C81culat per Hayos 501n2 1 AranzOOi en pob lació espanyola actual (x9 =94).

la m1tJana mascul1na de Son Real és bastant més petUa que la 03 Porros 1 d5na una Heu slgniftcac1ó en el test de Stumnt. Quant a la mUjana femenina ás molt semblent tot f que la seva superioritat sobre la de Porros és 1mportant. peró també ho ás la variabtlitat d'tI¡uest index en tl¡uestes poblacions.

Les dues mnjanes de Son Oms són pro más peUtes que les 03 Porros, 1 les femen1nes co1nc1dents, amb una probab111tat s1tuOO8 entre el 80 1 el 901.

Els neo-eneolitics tenen valors més extrems que els d'tI¡uest estudi, de manera que el valor mascul1 valencia és más aU 1 el femenf más baix que els corresponents de Porros.

Els valors 03 l'Argar són coinclmnts amb els de Porros. 51 atenem als errors esttxiistics mIes m1tjanes; com també ho són en la serie masculina d'Empúries 11a femenino de TarrtJpla amb les series respectives . les o1tres dues series romanes són notab lement dlstants.

Més al nord, els Poloo1ans discrepen deIs del conJunt de Porros, en el senut 03 trobor-hl valors mitjos inferiors en els 00s conjunts de 10 culturo 00 lo Pol~. lo diferencia ás más gran al comparar les series masculines. De les series masculines restents. la deIs jueus he1.1enfstics discrepa estoofsUeament 03 la que tl¡uf ens ocupa i, a "igual que els altre valors que resten, són más petits. Contrariament la serie jueva femenina concorda amb una probabll1tat superior al 901.

o De1s volors 03 "Crania Hlspaniea", el masculi (xO'=95.5) ás inferior 1 el femenf, com ja s'ha dU, bastant semblant als de Porros.

Per a1tra banda. la m1tJana global de la necrópol1s 00 l' lBot deIs Porros (XTOTAL=9S.S0) ás molt más gran que 18 calcul00a emb els valors indivlduals de Bellevue (x =87.55).

Pel que fa a la class1f1cac16 per eateg>r1es (quoore n2 39), trobem un equ111br1 global entre les classes, tentnt presant, pero, la superioritat en nombre deIs metriocranis del sexe mascull i una gran igualtat entre les cat6lJ)ries deIs cranls femenjns.

En e1s po1i~ns de freqüencies s'observa una coincidencia entre el valor 03 les m1tjanes 1 el valor mooa1. En aquest cas l'ampl1tud 00 var1ac16. en valors absoluts, ás más notable entre els cran1s masculins, corresponent els valors más extrems a tl¡uest sexe. pero relativament ás más amplla la granea femenina.

rAULA XCI.- Index vortex-tronsvorsal mosculi *: Diferencia slgn1ficat1va -; calculat a part1r 00 les dlms 1ndlvfduals publJ~

n mfn-max x:te

PORROS Present estudi 25 81.36-111.94 96.74:t 1.33

REGid VALENCIANA Fusté,1957 13 91.55-107.46 96.38:t 1.50

ARGAR Botella et a1. J t 976 43 88.97-103.01 96.25:t0.57

POLADIANS DE NARBONA 1 EL ROSSELLÓ R1Quet. 1967 36 77.7-104;2 93.8:t 1.12

POLADIANS DE PROVEN~ INI~ Riquet, 1967 20 81.4-102.0 92.5:1:1.22

PRETALAf(>TIC. MALLORrA Fernández et aL, 1978 11 99.90

- TALAIÓTlC. SON REAL. MALLORrA Font,1977 30 84.67-107.57 92.46% 1.30

TALAIOT IC. SON OMS. MAL LORrA Turbón et al. J 1982 8 89.71-96.38 93.19

TALAIÓTlC ti. MALLORCA Fernández et al.. 1978 8 94.94

POSTALAIOTIC. RlrARDO SOUElLA. MENORrA Souich et al. J 1982 12 95.45-101.52 98.67

EDAT ARCAICA. rASTlGlIONE Facchinl et a1., 77-79 3 95.51% 1.24

228

t p

6.65

5041 0.77 50>p>40

3.76 0.39 70>p>60

6.76 1.68 p::'lO

5.46 2.30 5>p>2 *

4.62 1.43 20>p>10

7.13 2.23 5>p>2 *

2.77 1.46 20>p>10

4.63 0.71 50>p>40

2.07 0.98 40>p>30

2.15

229

JUEUS Arensburg et a1.. 1980 24 83.8-98.6 93.3 4.3 2.13 5>p>2 * TARRAOONA Pons.1949 80 82.35-104.35 93.95:1:0.50 4;47 2.4i • 2>p> 1 *

EMPÚRIES Pons.1949 10 86.21-103.60 96.20:1: 1.90 6.01 0.22 90>p>80

LE PAlAZZETTE. IT AUA Ftnhini et al.. 1977-79 4 93.56:1:1.73 4.45

CRANJA HISPANICA HCtfOS SaiOl et 81.. 1913 76-111.2 95.5

JAULA XCII .- Indax v8rtex-transversal femení *: D1fer~nc18 s1gn1f1cat1va -: Colculet e pertir de les d6des fndividuels publiC6des

n min-max X:l:8 t P

PORROS Present estudi 26 83.92-107.87 94.26:1: 1 1. 1 9 6.08

_ REGlÓ VALENCIANA Fusté, 1957 8 86.33-97.73 93.00:1:1.33 3.76 0.55 60>p>50

AR~R Botena et a1.. 1978 48 82.73-102.96 93.18:1:0.60 4.19 0.90 40>p>30

POlADlANS DE NARBONA I EL ROSSELLÓ Rlquet, 1967 27 75.8- 101.5 90.8:1:1.52 7.91 1.78 10>p>5

POLADIANS DE PROVENCA I NICA RiQuet. 1967 13 83.6-100.1· 93.2:1:\.26 4.56 0.55 60>p>50

, PRETALAIOTIC. MALLORCA Fernánde2 et a1., 1978 8 95.09 3.80 0.36 80>p> 70

230

TALAIOTlC. SON REAL. HALLOR\A Font, 1977 12 82.71-111.53 95.66±2.28 7.91 0.60 60>p>50

TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al.. 1982 8 89.93-96.99 93.45 2.00 0.37 80>p> 70

TALAI~>TIC 11. MALLORrA Fern6rmz et a1.. 1978 4 97.86 5.52

EDAT ARrAlrA. CASTlGLlONE F~h1n1 et al.. t 977-79 4 87.87:1:6.24 12.49

JUEUS Arensburg et al.. 1980 14 81.9-102.3 93.5 6.2 0.37 80>p> 70

TARRAOONA Pons.1949 46 81.12-107.26 94. 17±0.77 5.21 0.07 p>90

I

EMPURIES Pons.1949 3 90.71-93.57 91.73

LE PALAZZETTE. ITALIA F~htn1 et 81., 1977-79 5 91.22:1: 1.66 3.70

CRANIA HISPANICA Hoyos Sa1nz et al. t 1913 76-107 94

231

QUADRE Na 39.-Dtstrtbuct6 par cetegortes da l'tndax v6rtax-transversal

Tapinreranis Metrireranis Acrreran1s Total x-91.9 92.0-97.9 98.0-x

n 4 13 8 25 Masculins

I 16.0 52.0 32.0

n 9 8 8 25 Femenlns

I 36.0 32.0 32.0

n 2 2 A1.1ofisos

I 100.0

n 13 23 16 52 Total

I 25.0 44.2 30.8 100.0

30

25

20

15

10

I I I / I I I I

r- 1 I I I

5 I I I

~ 1\ I \

1 \ I I I 1 I I I I I I I

\ \ \ \ \ \ \

, \ \ \ \ L - -\

\ \ \ \

Index vertex-transversal

Serie Ó

Serie <.(

81 84 87· 90 93 96 99 102 105 108 111 113

232

3.2.1.4.4.-Indox ourlculo-tronsyersol

L'fnrex aurfculo-transversol dels crrmis masculins té 6 Porros un valor (x =82.81) en !Jmeral més gran que els que es troben en les poblacions 00 comparació. ~l valor femenf (x~=80.47) es troba en un terme mlg respecte d'~tJeStes matelxes pob loolons.

En la població de Son Real els valors són més aUs en l'un i l'aUre sexe, encara que les dlfer~ncles no 56n lmportants. A Son Oms, en canvl, la m1tjana femenina coinciooix amb la 001 mateix sexe 00 Porros, pero la masculina s'allunya amb un valor signiftcativament més balx. la mostra masculina d'en Ricardo Squella (x =82.96) coincideix, 6mb un6 prob6bilitm moU lIU6, 6mb la de Porros.

Els neo-eneo1ftics de la regió valenciana tenen valors mitjos d'~uest fnoox més grans que els 00 Porros, essent la dlferents els femenlns. Amb una diferencia semblant, pero de signe contrari, es co1.1oquen els valors de l'Argar.

De les aUres series peninsulars, només la masculina de Tarrf9lna és diferencia slgniftcativament de la de Porros.

En les pOblacions de la Polada, les m1tjanes són lleugerament inferiors, menys la femenina del Rosse116 Que depassa la de Porros en poc més d'una un1tat.

La mostra masculina d'Algeri6 i la femenina de Tunfsia s'acosten molt als corresponents valors de Porros, mentre que les aUres series nord-afrlcanes són més o menys properes. pero sansa arr1bar cap d'elles a una dUerencla signiftcativament important.

A Castiglione, la miljana masculina és peUta respecte a Porros, mentre que les femenlnes 56n prootlcament colncldents. A le Palazzette, ambdues m1tjanes tenen valor s inferiars.

En la distribuci6 per cat8!J)f'les (Quoore n2 40) s'obsarva Que les mUjanes de Porros pertanyen 61a classe ools metriocranis, pero amb una tendéncill maram cap 81s tapinocranis en les restes femenines; ~uesta clrcumstanc18 és la Inversa 00 la que succeelx amb els romans de Tarr~na. en els quals Pons troba una tendéncla cap 81s valors baixos dels lndividus mascul1ns; 1 també és diferent de la distrlbuc16 de Son Real,on l'aportaci6 d'acrocranls del sexe masculf és bastant lmportant.

Tampoc s'assembla a la dlstrlbuc16 dels cranls algerlans on la proporc16 de metriocranis és d'un 751 aproximadament, pero si s'acosta a la dels cranls mascul1ns dels protohlstórlcs 1 púnics tunlslans.

Aixf, a Porros és troba un percentatge global de taplno- 1 metrlocranis semblant ( 4 t ,81 de tapinocranls 1 40.31 de metrlocranis), mentre que el nombre d'acrocranls dlsmlnuelx molt si el comparem amb la class1f1cac16 del de l'fndex vertex- transversal.

De fet, en la mostra femenina de Porros es troben el doble de taplnocranls que en la mostra mascu11na, mentre que les proporc10ns de les aUres dues cat~rles es veuen bastant disminuidas.

Respecte als po1f~ns de freqüencles s'obsarva Que l'amplltud de varlac16 és proottcament Idéntica per als dos sexes, pero els valors dels femenins es concentren en els valors balxos, com ja s'ha observat en la dlstrlbuc16 per categJrles, 1 queden concretament en el1fmtt entre taplno- 1 metr1ocran1s.

Les dOOes masculines tenen una dlstrlbucló en general més omplio 110 gr6flca denota una marcroa p1aticurtos1. Els 00s clms prlnclpals pertanyen l'un als tap1nocran1s 1 el ~n als metr1ocranls.

rAULA XCI 1.- Index aurfculo-transv8rsal mosculf *: Diferencia significativa "': Calculat a partir de les dOOes indiv1duals publ1ceres

n m1n-max x±e

233

cr t p

PORROS Presant estudi 33 75.33-93.38 82.81 ±0.79 4.53

REGI6 VALENCIANA Fusté, 1957 30 77.78-91.04 83.30±0.64 3.51 0.48 70>p>60

ARGAR Botella et a1., 1978 36 72.15-91.04 81.22:t0.73 4.37 1.45 20>p> 1 O

POLADIANS DE NARBONA I EL ROSSELLÓ Riquet, 1967 40 74.0±90.6

POLADIANS DE PROVENc;A I NI<;A Riquet, 1967 12 76.9-90.8

TALAIOTlC. SON REAL. MALLORCA

81.4:t0.53 3.38 1.52 20>p> 1 O

79.9:t1.19 4.131.95 10>p>5

Font, 1977 54 74.15-95.24 83.57±0.62 4.61 0.75 50>p>40

TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et a1., 1982 1471.72-83.33 78.96 3.12 2.89 l>p>O.l*

POSTALAIOTlC. RICARDO SQUELLA. MENORCA Souich et a1., 1982 12 79.72-86.26 82.96

PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham la, 1975-76 44

PROTOHISTORICS I PÚNICS. TUNíSIA Cham la. 1975-76 16

, , PROTOHISTORICS I PUNICS. AlGERIA I TUNISIA Cham la, 1975-76 60

82.45

80.33

81.89

2.25 0.16 90>p>80

4.58 0.34 80>p> 70

4.04 1.86 20>p> 1 O

4.52 0.94 40>p>30

234

EDAT ARCAICA. CASTlGLlONE Flnhlnl et a1., 77-79 4 78.92:t 1.05 2.09

TARRAGONA Pons.1949 95 69.93-91.30 80.87:t0.39 3.83 2.39 2>p>1 *

, EMPURIES Pons.1949 23 71.31-88.06 81.57:1:0.89 4.28 1.03 40>p>30

, ALGERIA Boulinier et al.. 1971 9 82.38

LE PALAZZETTE. ITALIA Flnh1ni et al., 1977-79 11 78.33:t 1.21 4.00 2.27 5>p>2 *

TAULA XCIV.- Indox aurfculo-transvarsal famanf *: Dlfer~ncla slgnlflcat1va -: C61culat a partir de les dOOes lndlvlduals publlcOOes

n mln-mox X:l:9 t P

PORROS Presentestudi 32 75.35-92.54 80.47:10.73 4.14

REGIO VALENCIANA Fusté.1957 17 75.69-87.05 82.00:1:0.75 3.10 1.34 20>p> 10

ARGAR Botella et al.. 1978 24 70.71-90.48 78.96:1:0.88 4.33 1.32 20>p> 10

POLADIANS DE NARBONA , I El ROSSELLO R1quet.1967 24 74.4-88.3 81.9:t0.75 3.71 1.34 20>p> 1 O

POLADIANS DE PROVENc;A I NICA R1Quet. 1967 2 76.3-82.1 79.2

, TAlAIOTlC. SON REAL. MALLORCA Font, 1977 29 71.40-97.54 82.24:t 1. 15 6.21 1.32 20>p> 1 O

TALAIOTlC. SON OMS. MALLORCA

235

Turbón et 01. J 1982 15 75.36-87.31 80.19 3.46 0.23 90>p>80

" , PROTOHISTORICS. Al6ERIA Chom lo, 1975-76 29

, ~

PROTOHISTORICS I PUNICS. TUNíSIA Cham la, 1975-76 14

PROTOHISTORICS I PÚNICS. AlGERIA I TUNíSIA Chom lo, 1975-76 43

EDAT ARCAICA. rASTIGLlONE F~hfni et a1., 77-79 5

82.61 4.78 1.87 10>p>5

81.79 2.32 0.27 80>p> 70

82.35 4.08 1.96 10>p>5

80.03:f: 1. 97 4.41

TARRAOONA Pons, 1949 56 72.73-91.47 81.46:f:0.49 3.64 1.17 30>p>20

EMPÚRIES Pons, 1949

Al6ERIA Boultn1er et al., 1971

LE PALAZZETTE. ITALIA f~h1n1 et al., 1977-79

5 70.92-80.71 77.50

8 81.57

6 76.74:f:2.01 4.91

236

QUADRE nR 40.-DlstrlbucI6 en categorles de l'fndex eurfculo-trensversal

-Tap1nocran1s Metr1ocran1s Acrocran1s Total

x-79.9 80.0-85.9 86.0-x

n 9 16 8 33 Masculins

i 27.3 48.5 24.2

n 18 10 4 32 Femenins

i 56.3 31.3 12.5

n 2 Al.loflsos

i 50.0 50.0

n 28 27 12 67 Total

¡ 41.8 40.3 17.0 100.0

25

20

15

10

1 I 1

5 I

I I I J

I I I I I I , I I I

I I

I

t\ / \

/ \ / \

\ \ \

76 78 80 8'2

\ \ \ , \ 1 , \

Index aurícula-transversal

Serie d ---

Serie 9

\ \

\ " \ / \

1 / /

I

84 86 88 90 92 94 96

237

3.2.1.4.5.-Arc transversol

L'are tronsversol 00 les series 00 Porros (xd'=3 t 4. 14 t x9=303.07) es pot constoorar com 00 tlpus mlg QUan es compara amb el 00 les pobl~1ones recu11ides per Marttn-5aller. La mUjana masculina s'assembla al valor global'ool suecs (i = 114) estudiats per Retzlus. La mUjana global 00 Porros (x =308.40± 1.54) ás menor I queda molt a prop de la deis alamans estudiats per Schwerz (x=309).

Respecte a Son Real 1 a Son Oms, s'observa una s1ml11tud 00 les mltJanes. más ~usOOa en el sexe femenf. En rel~tó al Pretala1óUc, es troben valors contraposats: per una parto una aran semblanca de les series masculines, 1 per a l'altra. una diferencia signtfieatfva 00 les femenlnes.

En el TalaloUc 11, la mltjana fementna és molt elevOO8 t cotnciootx amb la mascuHna 00 Porros. fent que el valor 00 t (test 00 Stuoont) es sttuY en el1fmlt 00 la significoctó en ambdós sexes. Els valors de l'Argor també tenen pro dimorfisme sexual. la serie femenina queda molt a prop de la de Porros, tant per la mitjana com per l'amp11tud 00 varl~ló 11a desvl~ló t1pus. la serte mascul1na té una amp11tud de vari~ió enorme, origen d'una gran desvl~Ió tlpusj és per aixo, que en la compar~ió estadística de les mUjanes masculines les diferencies no són oaire widents.

les series de Tarr8l})na i Empúries tenen, en canvi, mUjanes molt semblantsa les de Porros. També les sertes pre-ttisl1ques de CSstlal1one. sobre tot la masculina.

Pels jueus hel.lenistics, Arensburg et al. ( 1980), troben un velor masculf que s'apropa al d'~uest estudi. mentre que el femenf és significativament diferent.

En els p01fg>ns de freqUenc1es s'observa una notable transgress16 entre ambdues series. El masculf és bimodal, molt platicúrUc (Kd'=-1.184) I galrebé slmetrlc. la mUjana i la mootana (Md'=315) se s1tuen justament entre e1s ros vertexs.

En la grafiea femenina, más regular que la masculina, la classe mooal esta despltr;ada cap a valors alts, respecte de la m1tjana 11a mediana (M:f=305). Aquesta grisf1ca és de fet normal quant ala curtos1 (Kq=0.007)>> 111eu~rament asslmetr1ca (S<f=O.260 ).

238

TAULA XCY.- Are transversal mascuH *: Diferencia significativa -: Calculat a partir de les d6des individuals publ1~

n min-mox x:te (j"" t P

PORROS Presant estudi 28 292-334 314.14:1:2.16 11.43

REGI6 VALENCIANA Fusté, t 957 21 300-321 308.71:1: 1.27 5.81 1.99 10>p>5

ARGAR.S.E. ESPANYA Botella et al, 1978 24 218-334 304.75:1:8.17 40.02 1.19 30>p>20

, PRETALAIOTIC. MALlORC'A Fernández et al.. 1978 13 313.31 12.70 0.21 90>p>80

TALAIOTIC. SON REAL MAllORC'A Font, 1977 54 289-350 317.11± 1.45 10.68 1.17 30>p>20

TALAIOTIC. SON OMS. MAlLORC'A Turbón et a1.. 1982 16 290-330 309.81 12.59 1. 14 30>p> 20

TALAIOTlC 11. MALLORCA Fernánde2 et 81.. 1978 9 310.11 6.93 0.99 40>p>30

EDAT ARCAIC'A. CASTIGLlONE fooch1nt et al., 77-79 4 313.00:1: 15.2 30.47

JUEUS Arensburg el al., 1980 31 291-347 312.4 11.2 0.59 60>p>50

TARRAOONA Pons,1949 102 285-334 312.54:1: 1.07 10.79 0.69 50>p>40

EMPÚRIES Pons,1949 22 295-332 313.59:1:2.12 9.94 O. 18 90>p>80

239

TAULA XCVI.- Are transversal femenf *: Diferencia significativa "': C61cul6t a partir tE les ~ lndlviduals pubHcOOes

n mfn-max X±6 (f t P

PORROS Present estudl 29 282-325 303.07 ± 1.88 10.11

REGlÓ VALENCIANA Fusté.1957 12 301-322 309.08± 1.99 6.89 1.88 10>p>5

ARGAR S.E. ESPANYA. Botena et al.. 1978 15 280-322 302. 13±2.72 10.54 0.29 80>p>70

PRETALAIOTIC. MALLORCA Fern6nOOz et al.. 1978 8 295.62 2.21 2.05 5>p>2 *

TALAIOTlC. SON REAL MALLORCA Font.1977 28 274-325 301.25±2.19 11.59 0.63 60>p>50

, TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al.. 1982 14 289-326 305.21 13.13 0.59 60>p>50

TALAIOTlC 11. t1ALLORCA Fern6ndez et al.. 1978 6 314.33 25.50

EDAT ARCAICA. rASTIGUONE F~h1n1 et a1.. 77-79 2 299.50± 1.50 2.12

JUEUS Arensburg et a1.. 1980 20 281-316 296.5 11.0 2.16 5>p>2 *

TARRAOONA Pons.1949 57 282-325 303.32± 1.18 8.96 0.12 p>90

I

EMPURIES Pons.1949 5 288-317 301.60

20

. 15

10

5

¡" / \

/ \ /

~ I \

1\ I L I I I I I I I I 1 I ,

. }

/ /

(

" I \ I \ I \ I \ I \

_ J \ , \

\ \

Are transversal

Serie eS

Serie 9

\ I \ I

\ \

'282 285 290 294 298 302 305 310 314 318 312 325 330 334 338

240

3.2.1.4.6.-AmoJodo btost8rleo

Degut ols pocs BStudis que trrden d'~o mido, el nombre 00 compar~ions és petn, a part m que les sertes són poo nombroses. Malgrat atxo, s'han-pogut posar en evf~ncfa alguns detalls d'~uesta var1able.

Entre les series moscul1nes s'observo lo total coincidencia de lo mostro de l'l11ot ools Porros amb la 00 l'Argar, tant en la mUjana com en l'amplitud 00 variació. Les oosv1ac10ns tlpus també són semblants.

També el grup m Son Oms i el mIs Polad1ans m Narbona 1 el Rosselló, tenen un valor mig molt semblant, encara Que diferelxen en els altres 00s parametres.

Les altres mostres masculines tenen mitjanes superiors a la 00 Porros, pero només arriben a la signifació estadística els individus m la cultura m Hallstat d'Alemanya (Ehrhardt 1 S1mon. 1971).

Pel que fa a la mostra femenina, la situac1ó de la poblacló del S.E. d'Espany8, de l'Argar, és totalment diferent a la deIs cranls masculins. la diferencia 8mb les restes de 1'l11ot ooonseguelx la s1gn1f1~16 estadfst1ca, encara Que no és ga1re gran (2)p> 1).

Els a1tres valors constatats a la 11ista corresponen a (bEs individua1s o bé de pocs 1ndividus, 1 es reparteixen 00 forma diversa respecte ala mUjana 00 Porros.

Els poHl))ns m freqüencies són molt irregulars i d'una gran amplitud m vartactó. En la granea femenina cofnctde1xen els tres parametres central s: mltJana. medlon6 1 mOOo; en lo moscul1no, la mitjana QUedo en una classe inferior respecte als altres ros valors .

. rAULA XCYII.- Ampl8da blosterica mosculina *: Dlferimcia significativa -: calculat a part1r de les ~ 1nd1v1duals publ1ams

n mln-max xie t p

PORROS Present estudi 51 99-122 109.82±0.68 4.85

AR()6.R. S.E. ESPANYA Botella et al., t 978 57 99-120 109.81 ±0.56 4.94 0.01 p>90

POLADIANS DE NARBONA I EL ROSSELLÓ R1Quet. t 967 18 100-119 109.7i 1.04 4.43 0.09 p>90

, ;

TALAIOTlC. RAFAL RUBI. MENORrA Souich et al, 1978 8 105-119 111.75- 4.80 1.04 p'=30

HAllSTAT. S.O.AlEMANYA Ehrhardl et 81.. 1971 17 117

HALLSTAT. EUROPA CENTRAL Ehrhardl et 81.. 1971 7 111.6

TALAlbnc. roN OMS. MAlLORCA Turbónetal.,1982 12 105-117 109.42

rlVI~ Alcobé, t 940 1271

TAULA XCVI 11.- Amplada btastir1ca femenIna *: Diferencia s1gn1ficativa -! C81cu18t 8 partir 00 les dtms 1nd1v1duals publfcaoos

n mfn-max x:t:e

241

6.16 4.93 O.l>p *

6.1.3 0.88· 40>p>30

3.70 0.27 80>p> 70

t p

PORROS Present estudi 45 98-115 105.36:t:0.63 4.25

ARGAR. S.E. ESPANYA 80te118et81.,1978

, /

. TALAIOnC.RAFAL RUBI. MENORCA Souich et 81, 1978

MENORCA. 81NIACH AranzOOi J 1923

TAtAIOTlC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al., 1982

EIVI~ Alcobé, 1940

EIVI~ Alcobé. 1943

56 97-126 107.50:t:0.77 5.73 2.09 5>p>2*

2 103.00-

1 113

14101-115108.71- 4.25 2.58 2>p> 1 *

2 109.00-

1 113

25

20

15

~, I \ I 1\1 I \ I

10 I \ I I \ I \ I I \ I I V

I 5 I

I I I I

, f\ I \ 1 \

I \ , \

I \ \

\ \ \ \

\ \ \ \ \ \ \ \

\. \

\ \

Amplada biasterica

Serie O -­

Serie Q --- -_.

\ \

I

99 101 103 105 107 109 111 113 115 117 119 121 123 125

242

3.2.1.5 Norma Inferior

3.2.1.5. l.-longitud moxH.lo-aJyeolar

EJs valors m1tjos calculats per a Porros (id"=53.45 t X9=51.13) s'assemblen molt 61s de les poblooions que es comparen.

Respecte a Son Real, les mitjanes masculines cofncioofxen amb una probabilftat superior al 90i. la serie femenina 00 SOn Real presenta una m1tJana molt balxa, pero cal tentr presant el peUt nombre 00 varfants que interven en el seu calcul.

A Son Oms es troben valors mítjos inferlors. pero el test d'hom~neitat no s'ha ptJJUt reclitzar , ja que les series són PIX: nombrases. .

Del Pretalaiótfc sorgelxen diferencies significativas en reloo16 als valors mascul1ns; en 8;Juestes sertes les m1tjanes són balxes. En el Talalót1c IJ es troben ja valors més semblants, i que s'ooosten més encara, si lacomparoojó 16 trosl16dem a

. les docIes Hevantines 001 Neo-eneoHUc. També a Alfeoona. necrópolis de l'adat del ferro, es oonen valors mUJos propers

81s de Porros. Concretament, les series mascullnes coincidelxen en més d'un 90Z. Aixl ooncs, les series mascullnes suficientment nombroses par a ser probOOes

en un test estooistic, són molt simIJars i gairebé coincidents 8mb la serie Ó3 Porros. tes series femeninas tenen. en ~r81, un nombre baix Ó3 variants i les diferencies amb la mostra talafótfca són més ev100nts.

Els poHgons de freqüencles són bastant regulars. l'amplftud de varfoof6 és semblant per a ambdls sexes, pero el poligon masculi esta lleugerament desplac;at cap a valors aUs. En ~uesta mate1xa granea, la m1tjana 1 la med1ana (M<1=53) coinclÓ31xen en la primera classe Ó3 maxlma freqUencia.

rn la granea femenfna. la classa mooal esta Ó3SPl~ respecte ools aUres parametres centrals, els quals se sltuen en una classe inferior.

JAULA XCIX.-longitud maxtJ.lo-alveolar mascultna *: D1ferencfa s1gn1f1cat1va -: Celcu18t 8 partir 00 les ~ 1ndivfduals pub1f~

n min-max x±e t p

PORROS P resent estudi 29 49-58 53.45:1:0.49 2.63

REGIO VALENCIANA Fusté. 1951 16 49-59 53.75±0.83 3.30 0.33 80>p> 70

PRETAlAIOTIC. MALLORC\ Fernán~ et a1.. 1978 6 48.83 2.04

243

, TALAIOTlC. SON REAl. MAllORCA Font,1977 28 43-60 53.50±0.77 4.10 0.05 p>90

TAlAIC>TlC. SON OMS. MALLORCA Turbónetal.1982 7 47-56 52.14 3.29

, TALAIOTIC 11. MALLORCA FernánOOz et 61.. 1978 10 52.50 2.88 0.96 40>p>30

EDAT DEl FERRO. ALFEDENA COppa et al, 1980-81 38 46-60.5 53.49 3.52 0.05 p>90

TAULA C.- Longitud maxtl.lo-alveoJar femenina *: Diferencia significativa -: calculat a partir 00 les ~ 1nd1v1duals publ1C800s

n m1n-max x:le t p

PORROS Present estudi 38 45-56 51.13±0.44 2.68

REGlÓ VALENCIANA Fusté,1957 6 51-53 52.00±0.18 0.63

PRETALAIOTIC. MALLORCA Fern6nOOz et al.. 1978 8 47.75 3.37 3.10 l>p>O.l*

TALAIOTlC. SON REAL. MALLORCA Font.1977 5 42-52 48.30

, TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al., 1,982 6 44-53 48.50 2.95

TAlAIOTIC 11. MALLORCA Fernándezeta1..1978 4 50.00

EDAT DEl FERRO. ALFEDENA Coppa et al.. 1980-81 19 46-58.5 52.03 3.10 1.13 30>20

30

25

20

. 15

10

5

/

I /

I I I

/

/

I 1

I 1 I I J

I 1 I I

A

1\ I \ I \ I \ I I I I

/ /

\ \ \ \ \ \ \ \ \ \ \ \ \ 1 \ 1 \ \ \

45 47 49 51 53 55 57 59 61

Longitud maxil.lo-alveolar

Serie cf'

Serie ~_

244

3.2.1.5.2.-AmoJado maxU.Jo-oJv80Jor

Les mitjanes obtlngures per ~uesta amplOO8 (xd'=63.15 t x~=59.10) evl(ÉflCien un gran dlmorfisme sexual en comparoció amb el ~ les pobloclons conslgntxÉS ~uf. Alxf, la mlljana masculina 00 Porros és la.més alta 00 totes les 00 lalltsta, I la femenina 00 les més balxes.

Els valors mltjos trobats per Font a Son Real són molt aproxlmats als 00 Porros, mentre que els 00 Son Qms són menors.

En les series de Pretalalotlc, el valor mascuH és més batx que el ~ Porros i el (emenl més alt. Amb les del TalafóUe ", el mascuH cofncloofx, amb una probab11ltat molt alta (90)p>80), mentre que el femeni s'allunya más que el 00 la població antertor.

DeIs valors valenclans es traba una diferencIa notable en la sér1e mascul1na (5)p>2) i que és menys pronuncitOi en 10 femenino.

A AlfOOena es constaten mUjanes més o menys próxlmes a les de Porros. encara que és menor par a la serie mascul1na 1 més gran per a la femenina.

Cuant als po1i~ns de freqüencies, s'observa que són bastant regulars. pero hi ha una transgressió notable entre amb(i)s, com ja s'evldencla en les m1tjanes.

La graftca masculina. respl~ cap a valors alts. té la mUjana. la mediana (M =63.5) t el valor modal (Mo =(4) en una classe posterior a la classe modal. Aixó provoca l'apar1c1ó d'una carta asslmetrla poslt1va (S =0.303).

En la graftca femenina tots els parametres cantrals coincideixen en la matetxa classe.t. en ~uest caso l'assimetrla és negativa (S =-0.355).

TAULA CI.- Amplad8 mon.1o-alveolar masculina *: Diferencia significativa -: calculat a partir de les dOOes tndivtduals publicOOes

n mln-max x:l:e cr t p

PORROS Presant estud1 26 58-70 63.15:1:0.60 3.04

REGI6 VALENCIANA Fusté.1957 15 57-67 61.07:1:0.78 3.01 2.12 5>p>2 *

, PRETALAIOTlC. MALLORCA fernánrez et a1., 1978 5 61.10 3.36

, TALAIOTlC. SON REAl. MALLORCA Font. 1977 30 52-72 62.66:t0.76 4.16 0.50 70>p>60

245

TALAIOTlC. SON OMS. MALLORCA Turbón et 81., 1982 9 54-67 61.56 3.71 1.28 30>p>20

TALAIOTIC 11. MALLORCA Fern6nOOz et a1., 1978 10 62.90 4:2-5 0.20 90>p>80

EDAT DEL FERRO. ALFEDENA Coppa et a1., 1980-81 31 55-69 62.29 3.66 0.95 40>p>30

JAULA CII.- Amplad8 muH.1o-alveolar femenina *: Dlfer~ncla slgnlf1cat1va -: C81culat a partir de les dOO3s Indlvlduals publicadas

n mln-max x:l:e CT t P

PORROS Present estudi 31 52-64 59. tO:l:O.57 3.20

REGlÓ VALENCIANA Fusté, 1957 6 57-65 60.171: 1.71 2.71

, PRETALAIOTlC. MALLORCA FernánOOz et at, 1978 7 60.71 1.89

TALAIOTlC. SON REAL. MALLORCA Font, 1977 4 54-63 59.00

, TALAIOTlC. SON OMS. MALLORCA Turbón et 81., 1982 7 55-61 58.14 2.34

, TALAIOTIC 11. MALLORCA Fernánd32 et al., 1978 4 64.00

EDAT DEL FERRO. ALFEDENA Coppa et al., 1980-81 14 55-65 60.42 3.00 1.31 20>p> 1 O

246

3.2.1.5.3.-lodox mexU.Jo-olY80Jor

Els valors d'tlluest inmx (xd'= 118.21 i x~= 115.33) resulten de tipus mig en relacló a1s que figuren ala ntsta de MarUn-Sallar. El valor masculf s'acosta al deIs tlrolesos (Xd'= 117.17) de Wrx:!l.er o a) deIs anUes egJpcls d'Oetteklng. El valors femeni resulto botx al costot del dels tirolesos (xC?= 118.9).

També resulten 00 tipus mfg respecte de la msta que s'ha confeccionat per a lKIUest estud1.

Amb eIs de Son Real resultan petits, ja qua els separen més de dues unUats en les series mascullnes i més 00 set en les femenines. Cal desttatr. paró, la gran variabilitat d'~ta variable en totes les series comparOOes, la qual cosa quooa forc¡a evident en les desviactons tipus.

La mltjana mascul1na de Son Oms és molt slml1ar ala de Porros. mentre que la femenina és bastant más gran. Igual succeetx amb les series del Talatótic 11, encora que 18 diferencia entre les series femenines és més gran.

Les m1tjanes del perfIlE pr8tala1ót1c són, ambdues, molt grans 1 superen ampliament les de Porros.

En relació als valors neo-eneolitics. el masculf és más petit. peró la discrepancia no arriba a la significació estadisUca, i el femenl és totalment colncident amb el de Porros.

Tombé hoás el vaJor mascuH m le Palazzette (Ravenna, eprea romana). Quant o la cl6SStft~tó par C6t~rles (quoore n2 41), les dues m1tjanes

s'inclouen en la braquiuranta, quedant el femeni en el seu Hm1t inferior. En general, la majorla de les ~ de Porros (52.6~) pertanyen a aquesta categ:>r1a, mentre que una proporc1ó menor es traba en la mesouranta (33.3~) tuna peUta fr~ió en la dolicouran1a ( 14.0~).

En rel~ió a1s sexes, la freqü8ncia de braquiurimics entre les rones és menor qua entre els homes, 8 favor d'un major nombre de dolicourimics en el sexe femeni.

Els pol1tJ)ns de freqUenc1es 56n bastant 1rregulars. La classe mooal. en ambo.1s sexes, se SitUB en el1im1t entre meso- i braqu1uranla 1 determina la meUat de la graf1ea(Md'=116.07 i M<f=114.68).

la granea mascul1na és más plat1c\Írt1ca (Kó'=-0.55 t) 1 presenta una neu~ra asslmetria pos1t1va (Sd"=0.474).

TAULA CIII.-lndox maxl1.1o-o1v801ar mascuU *: D1ferenc1a s1gn1f1cat1va -: Calculat a partir de les dtms lndlv1duals publtcad3s

n min-max x:te t p

PORROS Present estudi 25 105.36- 133.33 118.21:1: 1.56 7.82

~

REGIO VALENCIANA Fusté,1957 14 101.72-130.61 1 t 4.64:t2. 13 7.95 1.36 20>p> 1 O

, PRETALAIOTIC. MALLORCA Fernández et a1., 1978 5

TAlAIOTlC. SON REAL. MALLORCA Font.1977 25 109.09-146.51

, TALAIOTlC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al, 1982 7 110.20-127.66

, TAlAIOTIC 11. MALLORCA FernánOOz et al. 1978 10

LE PALAZZETTE. ITALIA F~h1n1 et al.. 1977-79 3

JAULA CIV.- Index m8Xl1.1o-alveolor femenl *: Diferencia significativa

124.76 6.08

120.68:t2.0 1 10.05

117.61 5.71

119.91 7.12

117.97:1:3.86 6.68

"': Calculat 8 partir de les dadas lndlviduals pub1f~

n min-max x:l:e

PORROS P resent estud1 30 10 1.82- 129.79 115.33:1: 1.26 6.92

REGlÓ VALENCIANA Fusté.1957 5 109.62-122.64 115.20:1:2.24 5.02

, PRETALAIOTIC. MALLORCA Fern6nOOz et al.. 1978 6 132.37 4.68

TALAIOTIC. SON REAl. MALLORCA Font.1977 4 111.53-128.50 122.50

, TAlAIOTlC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al.. 1982 6 111.32-129.79 120.54 7.07

, TALAIOTlC 11. MALLORCA Fern6ndez et al.. 1978 4 128.41

247

0.97 40>p>30

0.60 60>p>50

t p

248

QUADRE n2 41 . -Distribució de 1"1ndex maxil.lo-alveolar per CGtegories

n Masculins

I

n Femenins

I

n Al.loffsos

I

n Total

I

Do licouron ies x-l09.9

2

8.0

6

20.0

8

14.0

Mesouronics Br~ufuronfes Totol 110.0-114.9 115.0-x

8 15 25

32.0 60.0

10 14 30

33.3 46.7

2

50.0 50.0

19 30 57

33.3 52.6 100.0

30

25

20

15

10

5

l 11

11

, I

I I , \ I \ , 1

1 , I

l I

r- J I I I I I I I

, I \ I \ \ \

\ \

'\

L __ ~

Index maxil.lo-alveolar

Serie 6

Serie 9-

\ \ \

\ \

\ \ \ \

----- - - -

103 10G 109 '12 115 118 121 124 127 130 133 13G

249

3.2. I.S.4. - Longitud del polodor

Lalongttud del polooar deIs cranis de Porros s'ht'J de col1ficar com pattta (xo" =43.05 i x<:j? =41.41) si es compara amb els valors de la 111sta preparOOa a tal efecte. .

La mitjana m6SCulina de Son Real és més gran que la de Porros i la femenino més patita. Les diferencies, peró, no estab leixen una signiflcooló en el test estadistic.

També la m1tjana m8SCUl1na de son Oms és superior, mentre que la fementna colncidelx del tot.

les a1tres pobl~lons comparOOes: Pretalalotlc 1 Talalotic 11 de Mallorca, Neo-eneolltics valencfans, romans de TarrlYJlna. Empúrfes 1 le Palazzette, els proto-ttalics d'Alfedena 1 Castiglione f els jueus hel.lenfstics, tenen, totes, mltjanes que superen les de Porros. Les diferencies són suftclentment grans com per assol1r uno signfficooió estooístico, excepte en els pretololótics, 10 serie mosculina d'Empúries i la femenina d'Alfedena.

El polf~n de freqU8ncles masculf té una amp11tud de varl~16 més gran que el femenf. La classe modal esta despl~ cap als valors alts, respecte de la mltjana 1 la mootana (Md'=43).

La grmico femenina és clarament bicúspide i preclsament entre els 00s vertexs es traba la mltjana. La mediana (Mq =43) se situa entre la classe que conté la m1tjana 1 la classe mooal. AQuest desplacament de la mooa provooa una asslmetrla neg8tivo (S =-0.500).

JAULA CY.- Longitud de1 pa1adar mascu1i *: Diferencia significativa "': calculat a partir de les dDs Indlvlduals publ1cOOes

n min-ma>< x:l:e cr t p

PORROS Present estudi 21 37-52 43.05:1:0.81 3.72

REGid VALENCIANA Fusté.1957 16 44-53 46.38:1:0.66 2.65 3.04 1 >p>O. 1 *

PRETALAIÓTlC. MALLORCA Fern6ndez et al., 1978 8 45.63 2.50 1.80 10>p>5

TAlAIOTIC. SON REAl. MALLORCA Font,1977 21 39-55 44.66:1:0.96 4.42 1.28 30>p>20

TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turb6n et al., 1982 6 42-49 45.17 2.48

250

TAlAIOTlC 11. MALLORCA Ferr16nd3z et al., 1978 10 46.80 3.29 2.72 2>p>1 *

EDAl DEL FERRO. ALFEDENA Coppa et a1., 1980-81 37 40-57 46.19 3.92 2.92 . 1 >p>O.l *

JUEUS Arensburg et a1., 1980 12 42-55 49.7 3.9 4.86 0.1 >p *

TARRAOONA Pons, 1949 66 37-53 45.11 :1:0.36 3.13 2.51 2>p>1 *

EMPÚRIES Pons, 1949 10 41-52 44.90:1:0.95 3.01 1.37 20>p>10

TAUlA CVI.- longitud del pulador femenl *: Dfferencfa sfgnfffcatfva "': Colculot o portir de les!bjes 1ndlv1duols publlC6des

n min-max x:l:e t p

PORROS Present estudi 17 34-47 41.41:t0.93 3.84

REGlÓ VALENCIANA Fusté,1957 6 40-49 44.50:1: 1.48 3.63

PRETALAIÓTlC. MAllORCA FernánOOz et al., 1978 9 43.00 3.74 1.01 4O>p>30

TALAIÓTlC. SON REAl. MALLORCA Font.1977 5 29-45 39.60

, TALAIOlIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al., 1982 4 38-43 41.00 2.16

TALAIOTIC 11. MALLORCA Fernánooz et al.. 1978 3 43.33

EDAT DEL FERRO. AlFEDENA COppa et al.. 1980-81 20 39-48.5 43.20 2.28 1.75 10>p>5

251

JUEUS Arensburg et al., 1980 9 44-51 46.9 2.3 3.91 0.1 >p *

TARRAGONA Pons, 1949 43 37-51 43.58±0.39 2.55 2.56 2>p>1*

, EMPURIES Pons, 1949 42

252

3.2.1.5.5. -Amplodo del palador

L'M1pllÚl rel palooar per a l'un i I'~Jtre sexe (~d'=37.82 i x~=35.79), presa a niveJJ (Él S8Pl molar, resulten palites respecte a la varlabiJitat que indica Martln-5alJer (36-43). En canvl, la varlabllltat IndIvIdual que es constata a la matelxa obra (33-48), colncloolx emb les que es mnen a Porros. _.

Aquestes mltjanes són les més balxes (É les comparecions Que s'han efectuat, si s'exceptua la poblac16 neo-eneolftica estudl00a per Fusté, els valors mltjos 00 la qual coinciooixen gairebé amb els d'~uest estudi.

Les mftjanes calculOOas par a Son Real són més elevadas I la diferencia entre les series masculines és significativa.

A son Oms també és troben valors més grans, els Quals, 51 bé no son molt dlstants, tampre l'homogeneTtat és elevooa (20)p> 1 O I en un test 00 Student). El mateix es pot dir 00 les altres series 00 I'l11a, i també per a les necrópolis 00 C8sUgltone i Le Palazzette.

Els valors mnjos de larragJn8 1 Empúrles son molt elevats respecte als 00 Porros, arribant a una slgnificació inferior al 1~.

Les series deIs lueus consten de p(X¡Ues variants. la Qual cosa impedeix una comprobació estooistica de les distancies amb Porros. La mnjana masculina queda, peró, a prop, mentre que la femenina ás molt más gran.

El polf(J)n de fr~encles masculf té una amplitud de varlac16 més gran, peró 8br~ tot l'ilmb1t del po1f~n femenf. la Cl8SSe m0061 d'ambues grilf1Ques esto despl~ cap als valors alts respecte de les mnjanes. Aixó no és origen d'asslmetrles lmportants (50'=0.041 1 ~=O. 13).

TAULA CYIl.- Amplad8 dal paladar masculf *: Diferencia slgn1ffcattva -: calculat a partir de les dadas indivlduals pub1i~

n mln-max Xie cr t p

PORROS Presant estudl 27 31-45 37.82%0.70 3.64

REGlÓ VALENCIANA Fuslé,1957 17 33-47 37.53±0.81 3.36 0.26 80>p> 70

PRETAlAIÓTlC. MALLORCA FernánOOz et a1., 1978 7 38.57 2.37

TALAIÓTIC. SON REAL. MALLORCA Font, 1977 28 32-47 40.25±0.60 3.20 2.63 2>p>1 *

253

TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA lurb6n et a1.. 1982 8 37-42 39.62 1.92 1.33 20>p> 1 O

, TALAIOTIC 11. MALLORCA Fern6ndez et a1.. 1978 11 39.77 3.83 1.48 20>p> 1 O

EDAT DEL FERRO. ALFEDENA Coppa et a1.. 1980-81 33 34-46 41.19 2.77 4.07 0.1 >p *

JUEUS Arensburg et al.. 1980 7 27-45 38.9 5.7

TARRAOONA Pons.1949 64 35-46 4O.55:t0.28 2.30 4.31 0.1 >p *

EMPÚRIES Pons.1949 12 38-46 41.08:t0.78 2.69 2.78 1 >p>O.l*

LE PAlAZZETTE. ITALIA Facchln1 et al.. 1977-79 4 38.60:t0.96 1.91

JAULA CYIII.- Amplada del paladar temenl *: Diferencia significativa "': Calculat a partir de les ~ lndlvlduals publlcOOes

n min-max x:te (j' t P

PORROS Present estudi 29 30-41 35.79:t0.57 3.05

REGlÓ VALENCIANA Fusté.1957 6 32-37 35.00±0.82 2.00

PRETAlAIOTIC. MAlLORCA Fernánooz et a1., 1978 10 37.9 3.31 1.85 10>p>5

TALAIOTlC. SON REAL. MALLORCA Font.1977 5 30-45 37.00

, TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al.. 1982 8 34-41 37.37 2.26 1.36 20>p> 1 O

254

~

TALAIOTlC 11. MALLORCA Fernánrez et al., 1978 4 41.00

EDAT DEL FERRO. ALFEDENA Coppa et al.. 1980-81 14 36-43 40.43 1.95 5.19· 0.1 >p *

JUEUS Arensburg et al., 1980 4 36-41 38.0

TARRAGONA Pons, 1949 35 31-46 38.34±0.46 2.74 3.52 1 >p>O. 1 *

EMPURIES Pons, 1949 41

LE PALAZZETTE. ITALIA Foo:;hini et al., 1977-79 2 36.00±3.00 4.24

35

30

25

20

15

10

5

~ 1\ I \ I \

/ 1 I \ I \ I I I

I I

I A I \

/ 1 I \ I \ I \

\ I \ \ I \ I V

. 31 33 35 37 3941 L.3 45 47

Amplada del paladar

Serie

Serie

d'-­

? - -_.-

255

3.2.1.5.6.-lndex poJoU

l'irm pala1.i és per M\bOls sexes (xd'=88.79 i X9=86.13) 00 tipus brtQ,liestafi1f ás a dir bastant emple. Els valors que consten par ~uesta catl:9)rla en robra 00 Martin-Saller són la majoria globals, ás. a dlr .sansa dlstlnc16 per als sexes. El valor global 00 Porros 0< =87.71±1.58) s'ossembla al ools su\'sos (x =87.1) estudiats per Reicher o al ools antics egipcis (x =87.0) d' ~ttekfng.

Par altra banda, la mUjana mascul1na 00 Porros s'assembla a la 00 Son Real, lleugerament menor, mentre que les femenines dlvergeixen más. El matelx es pot dlr en rel~16 a les m1tjanes 00 Son Oms.

Els valors calscula1.s per a les series 001 Pretalalotic 1 001 Talaiot1c II són petits en el saxe masculf 1 molt grans en el femenf. sampre en rel~16 8 Porros.

També els neo-eneolftlcs presenten un fnoox palatf molt petU 1 Que, malgrat els elevats valors de la dispersió quodfiJtiC6 mUja, amb el test de Student <*lno un valor significatiu (l=3. 13, 1 >p>O. 1 ).

les miljanes 00 les series romanes 00 TarrfrJ)na i Empúries tot 1 Que superen les de Porros, tenen molt de comú ja que la probabilitat d'atzar se situa al voltant de150-60~.

Els valors dels jueus comparats són ools més baixos de la 111sta i, per tanl, dels més dlslants de Porros.

En la class1f1~16 d'aquest fnoox per cat9lJ)rles (Quoore n2 42), la dels br~lestafi11ns (66.7~ del total) és la més nombrosa en run 1 allre sexe, la segueix la dels leptoestafi11ns (21.2~) 1 finalmenl els mesoestafilins (12. 1 ~). Aquesta dispos1c16 s'assembla a 18 que es oma 8 Son Real; 1 discrepa 00 la de Tarrarp\a pel tant per cant 00 mesoestafilins 1 de la dels neo-eneoliUcs en la cat8iJ)rla majorlt8r1a, en ~uest C8S la dels leptoestafiUns.

Els poligons de freqüencies presenten una notable transgressió. la grafiea masculina, más regular que la femenina, inclou dins la ssva classe mroal a la mttjana, mentre que la medtana (Mcf=85.11 ) queda en una classe anterior. Presenta una lleugera assimetrla pos1tiva (50"=0.468).

la grafiea femenina presenta 18 classe mroal despl~ cap a valors respecte de la mltjana 11a mediana (M<¡=88.22). l'ass1metria és negativa (S~=-0.559).

TAULA CIX.- Index del paladar masculf *: Diferencia slgn1f1cativa -: calculat 8 partir de les dOOes individuals publicmes

n min-max x±e t p

PORROS Presan! esludi 18 76.92- 105.41 88.79± 1.93 8.18

REGlÓ VALENCIANA Fusté,1957 15 72.00-93.33 80.80:!: 1.62 6.06 3.13 1 >p>O.l *

256

, PRETALAIOTlC. MALLORCA Fernánrez et al.. 1978 6 84.86 8.19

TALAIOTIC. SON REAL. MALLORCA Font.1977 23 72.73-107.69 87.52:t2.07 9.95 0.44 70>p>60

, TALAIOTlC. SON OMS. MALLORCA Turbón et a1.. 1982 6 82.61-91.11 87.15 3.18

TAlAIC)lIC 11. MALLORCA FernánOOz et a1., 1978 10 83.81 9.19 1.48 20>p> 1 O

JUEUS Arensburg et al.. 1980 7 64.3-90.0 76.6 8.0

TARRAGONA Pons, 1949 58 79.17-110.84 89.95:t0.88 6.75 0.61 60>p>50

EMPÚRIES Pons, 1949 10 73.08-97.67 90.20:t2.26 7.14 0.46 70>p>60

LE PALAZZETTE. ITALIA F~hlnl et a1., 1977-79 4 90. 16:t2. 95 5.89

TAULA CX.- Index del palDd8r femenl *: Diferencia significativa -; C81culat a parUr de les dlms 1nd1v1duals publ1~

n mln-m~ x:te cr t P

PORROS Present estud1 14 66.67-100.00 86.13:t2.82 10.55

, REGIO VALENCIANA Fusté,1957 6 69.39-92.50 79.00:1:3.71 8.32

PRETALAIOTIC. MALLORCA Fernández et a1.. 1978 9 88.91 8.25

, TALAIOTlC. SON REAL. MALLORCA Font, 1977 4 77.50-103.44 92.00

257

, TALAIOTIC. SON OMS. MAL LORrA Turbón et 61.. 1982 4 83.72-100.00 92.36 8.86

, TALAIOTlC 11. MALLORCA Fern6ndez et 01.. 1978 3 91.61

JUEUS Arensburg et al.. 1980 4 78.3-91.1 82.7 5.8

TARRAOONA Pons.1949 31 75.61-107.69 88.42± 1.25 6.94 0.82 50>p>40

EMPÚRIES Pans.1949 97.62

QUADRE n2 42 . -Dlstrlbucl6 en categorles de r1ndex del pal0d8r

n Mescullns

i

n femenlns

i

n A1.loffsos

n Total

Leptoestaflllns x-79.9

3

16.7

4

28.6

7

21.2

Mesoestafll I ns 80.0-84.9

2

11. 1

2

14.3

4

12.1

Br~ulestafl11ns 85.0-x

13

72.2

8

57.1

100.0

22

66.7

Total

18

14

33

100.0

30 Index palatí

Serie Cf ~ Serie 9 - - --I \

I I

25 I \ \ \ \

I \ 1 \

20 1 \ I \ I \ I \ I \ I 15 \ ,-J

\ I \ \

I , \

10 I I

I 1 I ,

r- J I

I \ \

5 I I I I I I

65 71 77 83 89 95 101 107 113