estudi de la viabilitat funcional de l’edifici de l’artesà

c/ Mare de Déu del Coll, 43, 1er, 2ª 08023 Barcelona

tel / fax 932 137 473 [email protected]

Estudi de la viabilitat funcional de l’edifici de l’Artesà

Desembre 2013

Ajuntament del Prat de Llobregat Estudi de viabilitat funcional del teatre l’Artesà

1

Índex Introducció 3 1. Anàlisi d’equipaments actuals 4 1.1 Presentació de l’anàlisi 5 1.2 Descripció i anàlisi dels equipaments visitats 7 1.3 Dades generals comparatives d’altres equipaments teatrals 29 2. Les aportacions del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 31 2.1 Presentació general del PECCat 32 2.2 Característiques generals i recomanacions tècniques per als equipaments 34 escenicomusicals 3. L’edifici de l’Artesà, descripció i anàlisi funcional 41 3.1 Presentació de l’Artesà 42 3.2 Descripció i anàlisi funcional 47 3.3 Conclusió de l’anàlisi 54


2


3

Introducció L’Ajuntament del Prat de Llobregat propietari de l’edifici de l’Artesà, té previst intervenir-hi amb l’objectiu d’adequar-lo als usos relacionats amb les arts escèniques. Ara bé, abans d’iniciar la gestió i la promoció d’aquest projecte, el consistori desitja conèixer si en la seva configuració actual l’edifici de l’Artesà reuneix les condicions necessàries per acollir el programa d’usos plantejats i més especialment les activitats relacionades amb la difusió i la producció de les arts escèniques. Amb l’objectiu d’ajudar a prendre les decisions més oportunes al respecte, l’Ajuntament ha creat una comissió de treball que agrupa regidors i tècnics municipals i ha encarregat a la consultoria especialitzada Poliprograma.sl, la redacció de l’estudi de viabilitat funcional de l’edifici. Aquest document reuneix el conjunt de la reflexió realitzada i s’organitza en tres capítols:

1. Anàlisi d’equipaments actuals. 2. Les aportacions del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 i

altres treballs de referència 3. Anàlisi i avaluació funcional de l’edifici de l’Artesà.

De forma complementària a aquest treball, l’Ajuntament ha encomanat dos altres estudis tècnics sobre l’edifici, un sobre les condicions d’evacuació i de seguretat contra incendi i l’altre sobre el sistema estructural.


4

1. Anàlisi d’equipaments actuals


5

1.1 Presentació de l’anàlisi L’anàlisi dels equipaments actuals s’organitza en dues parts:

• Els 8 equipaments visitats • Les dades comparatives d’altres equipaments actuals

Els 8 equipaments visitats Per tal de conèixer i analitzar altres experiències recents de rehabilitació o de construcció d’equipaments teatrals, la comissió de treball ha visitat durant el mes d’octubre 2013 un total de vuit teatres a Catalunya. Es tracta, per ordre cronòlogic de les visites, de:

• L’Ateneu d’Igualada. • El Kursaal de Manresa. • El Teatre municipal de Lloret de Mar. • El Teatre la Massa de Vilassar de Dalt. • El Teatret de Salt. • El Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt. • El Teatre municipal de Roses. • L’Àtrium de Viladecans.

Les visites acompanyades per tècnics o representants municipals locals han permès conèixer les seves característiques arquitectòniques, espacials, funcionals i tècniques. S’han abordat també altres aspectes relacionats amb les activitats que s’hi realitzen, la gestió, i s’ha comprobat per exemple el interés o no de disposar d’una torre escènica i d’un fosso sota l’escernari i les condicions de visibilitat de la sala. Les diferents categories i tipologies dels equipaments visitats Els vuit equipaments configuren en el seu conjunt un ventall prou important de diferents tipologies constructives, espacials i tècniques especialment pel que fa a la seva antigüetat, i la configuració de la sala i de l’espai escènic. Aquesta diversitat volguda en el moment de seleccionar els equipaments ha permès a la comissió de treball ampliar la reflexió i l’anàlisi. D’aquesta forma, els vuits equipaments visitats es poden classificar en tres categories bàsiques següents:

• Equipaments històrics rehabilitats: l’Ateneu Obrer Igualadí d’Igualada i el teatre de la Massa de Vilassar de Dalt;

• Equipaments reconstruits de nova planta: El Kursaal de Manresa i el Teatret de Salt;

• Equipaments de nova construcció: Els teatres municipals de Lloret de Mar i de Roses, el Centre de les Arts Escèniques El Canal de Salt i l’Àtrium de Viladecans.


6

Pel que fa a la tipologia constructiva, es poden ordenar en dues:

• Teatre de tipus frontal o a l’italiana: l’Ateneu d’Igualada, el Kursaal de Manresa, els teatres municipals de Lloret de Mar i Roses, el Teatret de Salt, l’Atrium de Viladecans;

• Sala de volum únic: el Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt. Cal remarcar que el Kursaal de Manresa i l’Àtrium de Viladecans disposen d’una segona sala més petita que respon a la tipologia de sala de volum únic. Pel que fa a la configuració de la caixa escènica, dos dels vuit equipaments visitats no disposaven (almenys en la sala principal) de torre escènica: el teatre municipal de Lloret de Mar i el Canal de Salt. S’ha pogut visitar també sales de diferents configuració amb:

• Platea i amfiteatre amb butaques fixes: el Kursaal de Manresa i l’Àtrium de Viladecans;

• Platea i llotges amb butaques desmuntables: l’Ateneu d’Igualada i la Massa de Vilassar de Dalt;

• Platea amb grada retràctil: els teatres municipals de Lloret de Mar i Roses, el teatret i el Canal de Salt.

L’Ateneu d’Igualada presenta també la particularitat que la inclinació del terra de la platea es pot modificar fins a quedar totalment horitzontal. De forma paral·lela, l’equip tècnic de Poliprograma que ha participat també a les visites, ha desenvolupat una reflexió específica pel que fa a les necessitats funcionals i arquitectòniques dels equipaments dedicats a les arts escèniques i musicals identificant els criteris de referència per tal d’avaluar la viabilitat funcional de l’edifici de l’Artesà. D’aquesta forma aquest primer capítol es complementa amb una anàlisi de les característiques bàsiques d’altres teatres de Catalunya. Dades generals del Prat de Llobregat El municipi del Prat de Llobregat amb una extensió total de 32,23 km2, se situa a la comarca de Baix Llobregat. La seva població supera els 63.000 habitants. Després de viure un important creixement demogràfic a partir de mitjans del segle XX, la població del Prat resta més o menys estable des de 1980.


7

1.2 Descripció i anàlisi dels equipaments visitats La descripció de cada un dels equipaments visitats inclou una fitxa descriptiva i una anàlisi de l’equipament posant especial emfàsi sobre les característiques de la sala principal i de l’escenari. La fitxa de cada equipament s’organitza en quatre parts:

• Les dades generals amb l’any de construcció, l’any de rehabilitació o reconstrucció, la propietat, la gestió, i els usos principals;

• Les característiques de la sala principal amb la seva configuració la seva capacitat total i repartida entre la platea, (eventulament) les llotges i l’amfiteatre, la cabina de control, el(s) pont(s) de llums;

• Les característiques de l’escenari amb la seva tipologia, les dimensions globals, les dimensions de la boca, l’altura sota el teler i del fosso d’escenari, el nombre de passarel·les tècniques, la presència d’un teló tallafoc, l’accès de càrrega-descàrrega;

• Els altres espais amb la presència o no d’una sala petita de difusió, de sales de reunions i/o assaigs, de camerinos, de magatzems, de despatxos i altres espais o serveis.


8

El teatre de l’Ateneu igualadí de la classe obrera

Façana principal La boca i la platea

La sala (Font l’Ateneu) Un camerino El teatre Kursaal de Manresa

Façana principal La platea i amfiteatre

L’escenari El teler


9

El teatre municipal de Lloret de Mar

L’edifici L’escenari al mateix nivell que la platea

La platea amb la grada retràctil desplegada La platea amb la grada retràctil replegada El teatre la Massa de Vilassar de Mar

L’entrada principal El fosso de l’escenari

La platea amb la cúpula La platea i les llotges


10

El teatret de Salt

L’entrada principal El darrera de l’escenari

L’escenari vist des de la galeria tècnica El control tècnic El Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt

L’edifici L’espai escènic

Un espai versàtil El teler de tràmex


11

El teatre municipal de Roses

L’edifici El vestíbul o espai de reunió

La platea amb la grada retràctil desplegada L’interior de la torre escènica amb els equipaments El centre cultural i esportiu l’Àtrium de Viladecans

L’edifici (Font l’Àtrium) La platea i l’amfiteatre

L’escenari La sala petitaannexa


12

Teatre l'Ateneu Igualada

Dades generalsAny de construcció 1915Any de rehabilitació 1995Propietat Ateneu Obrer IgualadíGestió MunicipalUsos principals Arts escèniques, música, congressos, balls, assaigs

Característiques de la sala principalConfiguració Platea i llotgesCapacitat total localitats 500Platea o llotges amb grada fixa (capacitat) 234Platea amb grada retràctil (capacitat) -Amfiteatre amb grada fixa (capacitat) 266Cabina de control Sí obertaPont de llums A les baranes de les llotgesObservacions El terra inclinat de la platea és amovible i es pot anivellar per

tal d'acollir balls o espectacles amb públic dret. Utilització moltpuntual (1 cop a l'any).

Característiques de l'escenariTipologia Frontal amb torre escènicaDimensions de l'escenari (corbata no inclosa) 20,10m x 10,40m: 209 m2

Dimensions de la boca (ampladaxalçada) 9,10mx6,05mAltura sota teler 14,00mAltura fosso -Nombre de passarel·les tècniques 3Teló tallafoc SíAccés càrrega-descàrrega A nivell de l'escenari amb mollObservacions Escenari clàssic en part actualitzat però que conserva el seu

teler de fusta original. Manca espai de magatzem més ampli.El fosso té molt poc ús mentre que la torre s'utilitza de formapuntual.

Altres espaisSala petita de difusió NoSales d'assaigs i/o de reunions Sí a l'AteneuCamerinos Sí però ajustatsMagatzems Laterals i fosso, insuficientsDespatxos Sí a l'AteneuAltres Bar-restaurant


13

Observacions El Teatre construït al 1909 és propietat de l’entitat Ateneu Obrer Igualadí I va ser reformat l'any 1995 per l’Ajuntament d’Igualada (que des de llavors el gestiona de forma directa) tot respectant la seva configuració original amb platea i llotges sobre dos pisos I escenari frontal a l’italiana. La platea presenta la particularitat que el terra inclinat es pot anivellar i que es poden desmuntar les butaques. S’obté un espai totalment pla que permet l’organització de ball. Ara bé aquesta possibilitat s’utilitza només un cop l’any ja que implica força hores de treball per desmuntar les butaques. El teatre acull tota mena d’activitats des de reunions d’associacions a espectacles teatrals I concerts de música clàssica. El seu aforament és més que suficient. La manca de pendent de la platea i la distribució de les butaques hi generen unes condicions de visibilitat de l’escenari no gaire bones per als espectadors. Aquest problema es repeteix a diferents parts de la llotges. La qualitat de l’acústica a diferents indrets de la platea i de les llotges tampoc resulta gaire satisfactòria. La cabina de control com a tal no existeix i per això s’ha hagut de suprimir unes llotges per a situar-hi els equipaments. Aquest espai no es comunica directament amb l’escenari No hi ha cap pont de llum per damunt de la platea. Unes barres fixes de suport estan col·locades contra les llotges I són de difícil manipulació. L'escenari resta de dimensions acceptables amb uns espais “d’hombros” prou ampli en relació a l’amplada de la boca, la qual resulta massa ajustada segons els espectacles. Disposa de torre escènica amb el teler original de fusta (amb una alçada insuficient per damunt per al treball dels tècnics), passarel·les tècniques I teló d’acer tallafoc. La utilització de la torre per als moviments de decorats és força puntual ja que la majòria dels espectacles en gira es limiten a elements situats sobre el pla de l’escenari. Ara bé, per al posicionament de la il·luminació a sobre de l’escenari, l’alçada resultant resulta molt útil. El fosso de l’escenari no s’utilitza per a les escenografies I serveix bàsicament com a espai de magatzem. Pel que fa als espais annexos, el nombre i les dimensions dels camerinos són una mica ajustats. Els espais per magatzems són del tot insuficient I l’accés exteriors dels decorats si bé és a nivell de l’escenari, es troba allunyat del carrer. Els altres espais, bar-cafeteria, sales d’assaigs, despatxos, etc., són propietat i utilitzats per l’Ateneu Igualadí.


14

Dades generalsAny de construccióAny de rehabilitacióPropietatGestióUsos principals

Característiques de la sala principalConfiguració Capacitat total localitatsPlatea o llotges amb grada fixa (capacitat)Platea amb grada retràctil (capacitat)Amfiteatre amb grada fixa (capacitat)Cabina de controlPont de llumsObservacions

Característiques de l'escenariTipologiaDimensions de l'escenari (corbata no inclosa)Dimensions de la boca (ampladaxalçada)Altura sota telerAltura fossoNombre de passarel·les tècniquesTeló tallafocAccés càrrega-descàrregaObservacions

Altres espaisSala petita de difusióSales d'assaigs i/o de reunionsCamerinosMagatzemsDespatxosAltres

Teatre Kursaal Manresa

19272007MunicipalEmpresa municipalArts escèniques, música, congressos, assaigs

Platea i amfiteatre803500-303Sí a daltSí, 2Teatre a la italiana de configuració clàssica. Hi ha un fosso pera orquestra (70 músics).

Frontal amb torre escènica21,50m x 10,00m: 215 m2

14,00mx7,00m17,00 m3,00m3SíA nivell de l'escenari (sense moll)Escenari molt ampli amb torre i totalment equipat. Els tirscontrapesats són a evitar. El fosso té molt poc ús.

215 m2 configuració variable3Individuals i de grupSota l'escenari i fosso.SíBar-restaurant


15

Observacions El Teatre orginal datava de l’any 1927 i tenia un aforament superior a les 1.500 butaques amb un escenari molt petit. Després d’una consulta popular a final del segle XX i d’un concurs d’arquitectura, es va decidir reconstruir completament el teatre dins el mateix solar. El nou equipament es va inaugurar l’any 2007. Es tracta ara d’un teatre modern amb escenari frontal a l’italiana que disposa de platea i amfiteatre superior i un escenari molt més ampli amb fosso d’orquestra. Les condicions de visibilitat i l’acústica de la sala són molt bones (deixant de banda algunes butaques a la primera fila de l’amfiteatre). La distribució de l’aforament entre la platea I l’amfiteatre permet de modular la capacitat de la sala en funció dels espectacles. El fosso d’orquestra s’utilitza uns tres cops l’any per a els espectacles d’òpera. La cabina de control situada per damunt de l’amfiteatre és oberta. Per a concerts, la taula de control del so sol situar-se a la platea. La cabina es comunica directament per una circulació específica amb els dos ponts de llum i la torre escènica. L'escenari presenta unes dimensions importants tot hi les limitacions del solar, L’amplada de la boca de 14,00 m permet acollir tota mena d’espectacles des del teatre amateur i professional fins a la dansa o el cant coral. Aquesta amplada molt valorada pels tècnics del teatre es pot reduir mitjançant arlequins laterals. Les dimensions dels “hombros” al contrari són una mica ajustades en relació a l’amplada màxima de la boca. Disposa de torre escènica amb teler, tres nivells de passarel·les tècniques (amb muntacàrrega) i teló d’acer tallafoc. La utilització de la torre per als moviments de decorats és força puntual però els tècnics la consideren com a indispensable. Permet situar-hi per exemple els panells de la petxina acústica (indispensable per a la música clàssica) o el ciclorama I ofereix versatilitat. Al contrari el fosso de l’escenari no s’utilitza I serveix de magatzem. L’estacionament dels camions pel carrer de darrera obliga a tallar la circulació. Pel que fa als espais annexos a l’escenari, el nombre i les dimensions dels camerinos I dels espais del magatzem situats per sota de l’escenari resulten una mica ajustats. L’equipament disposa també d’una sala petita de 180 butaques amb una configuraciñó polivalent (terra pla o esglaonat) que permet acollir un gran ventall d’activitats, la qual cosa permet dinamitzar encara més el conjunt. El bar-restaurant, amb accés independent des de l’exterior, i les tres sales d’assaigs polivalents complementen de forma encertada els espais fomentant d’aquest forma una important dinàmica d’usos al llarg del dia. El teatre gestionat a través d’una empresa municipal disposa d’una programació d’arts escèniques i musicals molt important al llarg de l’any . Aquesta programació es realitza en acord amb una associació cultural “el Galliner”. Tot i aquesta la forta ocupació generada, la sala acull també assaigs i altres activitats com ara congressos I assemblees. Des de la seva posta en funcionament el Kursaal s’ha consolidat com al teatre de referència de la Catalunya central I un dels més dinàmics a tot el principat amb un nivell de freqüentació molt alt.


16





Teatre Municipal Lloret de Mar

2011MunicipalMunicipalArts escèniques, música, congressos, banquets, balls, assaigs

Platea amb grada retràctil i amfiteatre370

Si obertaSí 1Teatre amb configuració frontal i grada telescòpica. Ha acollittota mena d'activitats amb banquet inclòs. La seva concepcióha tingut en compte el seu possible ús de congressos iconvencions.

Frontal sense torre escènica20,00m x 14,00m: 240 m2

15,00mx7,00m9,50 mSense1SíA nivell de l'escenari (sense moll)Escenari molt ampli sense torre amb el terra situat al mateixnivell que la platea (grada retràctil). Existeix la possibilitatd'afegir una plataforma a 1,00m d'alçada.

-125 m2, 65 m2

Individuals i de grupAmplis al costat de l'escenariSí, no ocupatsServei de bar al vestíbul


17

Observacions El teatre municipal de Lloret de Mar es de nova construcció I es va inaugurar l’any 2011. Es tracta per tant d’un equipament nou I amb una experiència limitada. L’absència d’un equip tècnic de gestió exclusiu no permet encara identificar clarament els seus punts forts i els seus punts febles, especialment pel que fa a la configuració de la caixa escènica. Es tracta d’un teatre amb escenari frontal a l’italiana (sense torre escènica) que disposa d’una platea amb grada retràctil i amfiteatre superior amb butaques fixes i un ampli escenari (sense torre escènica). Aquesta configuració respon a la voluntat de poder acollir un gran ventall d’activitats des d’espectacles teatrals o dansa, congressos, fins a concerts de música amb públic dret, balls i banquets amb una dotació tècnica suficient. Cal tenir en compte que anteriorment Lloret de Mar disposava d’una sala molt petita que no li permetria realitzar una programació teatral i també que la forta activitat turística del municipi genera una demanda d’activitats molt variada. La localització dels accessos a l’edifici i la seva configuració en dos nivells no permet una identificació clara de l’entrada principal. Es tendeix a entrar per la part baixa corresponent als camerinos i les sales d’assaig. Les condicions de visibilitat i l’acústica de la sala són bones. La cabina de control situada per damunt de l’amfiteatre és oberta i es comunica directament per una circulació específica amb el pont de llum i la caixa escènica. L'escenari força ampli es troba al mateix nivell que la platea ja que el pendent de la grada retràctil permet una visió adequada de l’espai escènic sense necessitat d’aixecar-lo. Aquesta confluència del pla de l’escenari amb el de la platea ofereix també més polivalència, tot i que la poca antiguetat del teatre no permet encara valorar aquesta possibilitat. Opcionalment es pot aixecar el nivell de l’escenari mitjançant la instal·lació de palaformes “pràcticables”. L’amplada de la boca de fins a 15,00 m es pot reduir mitjançant els arlequins laterals. L’amplada dels “hombros” és per tant variable. No disposa de torre escènica però si d’un teler de tramex situat a 9,50 m sobre el nivell de l’escenari i d’una passarel·la tècnica i teló d’acer tallafoc (dividit en tres parts). Pel que fa als espais annexos a l’escenari, els camerinos es troben al contrari del gran magatzem (accessible directament des de l’àrea de càrrega-descàrrega) una mica allunyat de l’escenari. L’equipament disposa també de dues sales d’assaigs les quals estan molt utilitzades i d’un vestíbul amb servei de bar únicament a l’ocasió dels espectacles. La localització del teatre dins un parc públic l’aïlla una mica de la ciutat, però també permet l’organització d’espectales a l’aire lliure. Per acabar cal assenyalar que la programació artística del teatre municipal de Lloret de Mar es realitza en coordinació amb la del teatre de Blanes.


18





Teatre la Massa Vilassar de Dalt

18812002Entitat Cultural La MassaConsorci entitat/AjuntamentArts escèniques, música, assemblees, assaigs

Platea, platea circular i llotges496246 + 54 + 98-98 a llotgesSí obertaSí a cupulaLa sala presenta alguns problemes de visibilitat i d'acústica ala platea i a algunes llotges.


8,00mx5,00m11,20 m3,00 m2SíA través dels espais annexos (sense moll ni desnivells)L'escenari és petit però ben aprofitat. Els "hombros" són demenor alçada. L'equipament escenotècnic és nou. Elmuntacàrrega de 16,00 m de desnivell per a l'accés dedecorats no està acabat.

-200 m2 i 80 m2

Sí, 2 petits i el fossoMolt limitats i ocupant el fossoAl centre cívic de la MassaServei de bar al centre cívic


19

Observacions El Teatre construït al 1881 és propietat de l’entitat cultural La Massa de Vilassar de Dalt . L’Ajuntament es va encarregar de realitzar el projecte de rehabilitació i ampliació al final del segle XX I l’equipament va tornar a obrir l’any 2002. L’edifici original va ser dissenyat pel mestre d’obra d’orígen valencià Gustavo Guastamino i destaca per la seva cúpula. Per aquest motiu forma part del catàleg de bens culturals d’interés. El projecte de rehabilitació va respectar la configuració original de la sala i de l’escenari tot enfatitzant la presència de la cupula i resolent en part els problemes acústics derivats. El teatre com molts d’altres acull tota mena d’activitats, espectacles teatrals professionals i amateurs, concerts, dansa, assemblees, etc. El seu aforament es considera com a suficient. Amb els anys, el teatre s’ha consolidat com a equipament teatral de referència del baix maresme. La sala compta amb platea central, llotges a nivell de la mateix platea i al primer pis. Les butaques de la platea es poden desmuntar però el terra no es pot anivellar. La manca de pendent de la platea i la distribució de les butaques limiten de forma important la la correcta visió de l’escenari. L’acústica a diferents indrets de la platea i de les llotges tampoc resulta gaire satisfactòria. La cabina de control com a tal no existeix i per això s’ha hagut de suprimir unes llotges per a situar-hi els equipaments. Aquest espai no es comunica directament amb l’escenari. El pont de llum es troba dins l’estructura central penjada per sota de la cupula. El seu accés a través de la coberta de l’edifici resulta bastant complex. Les dimensions de l’escenari original no s’han modificat amb el projecte de rehabilitació. Són dimensions reduïdes però que permeten encara acollir un gran ventall d’espectacles, gràcies també a la presència d’”hombros” de dimensions generoses. Disposa de torre escènica amb un teler nou fet de “tramex” (amb una alçada massa ajustada per damunt), passarel·les tècniques i teló d’acer tallafoc. La utilització de la torre per als moviments de decorats és puntual. Ara bé, per al posicionament de la il·luminació a sobre de l’escenari, l’alçada disponible resulta molt útil I el responsalbe tècnic del teatre valora indispensable la seva presència. El fosso de l’escenari no s’utilitza per a les escenografies i serveix de magatzem i espai de camerinos de grup. Pel que fa als espais annexos, el nombre i les dimensions dels camerinos i dels espais de magatzem són insuficients. L’accés dels decorats que es troba al mateix nivell que l’escenari es fa a través dels espais annexos a l’espera que es pugui instal·lar el muntacarrega de 16,00 m d’altura. Els altres espais, bar-cafeteria, sales d’assaigs, despatxos, etc., són propietat i utilitzats per l’entitat cultural La Massa.


20





Teatret de Salt

No precisat1997MunicipalEmpresa privadaArts escèniques, assaigs

Platea amb grada retràctil30075120+72-33 a balconsSí obertaLa sala té una capacitat limitada. La grada retràctil i elcobriment del fosso permeten modificar la seva configuracióacollint escenogràfies contemporànies o amb públic dret.


8,40mx7,80m12,00m2,30m2SíA nivell de l'escenari (sense moll)Caixa escènica amb torre complerta i fosso de dimensionsreduïdes però ben resolta. Existeix la possibilitat d'ampliarl'escenari cobrint les primeres files i facilitar escenogràfiescontemporànies o espectacles amb públic d'empeu. L'escenarii la grada exteriors no s'utilitzen .

NoNoNoAl fosso i en l'extensió posterior. Superfície insuficientSíServei de bar


21

Observacions La construcció del nou Teatret de Salt data de final del segle XX. Es va situar en el lloc d’un antic “ateneu” que va ser totalment enderrocat menys la façana principal original. El teatre acull principalment espectacles teatrals professionals i puntualment amateurs. És una de la seu del festival “Temporada Alta”. El seu aforament es limitat però es considera com a suficient en relació als espectacles que s’hi programen. El Teatre de Girona acull els espectacles que requereixen un aforament més important I el Centre d’Arts Escèniques del Canal els espectacles amb escenogràfies més específiques. La sala compta amb platea amb la grada dividida en tres parts: la part baixa amb butaques desmuntables i que es pot cobrir per tal d’ampliar l’escenari, la part central equipada amb una grada retràctil i la part superior amb butaques fixes. Hi ha també dos balcons laterals amb butaques fixes. Aquesta configuració de la platea permet acollir escenogràfies contemporànies i/o espectales amb públic dret. La visió de l’escenari i l’acústica són molt bones. La cabina de control totalment oberta se situa per damunt i al fons de la platea. Es comunica directament amb una passarel·la tècnica de llum als dos laterals de la sala. No hi ha cap pont de llum frontal. Les dimensions de l’escenari són reduïdes (boca, hombros, fondària) però proporcionals a la importància de la sala i les característiques del solar. Ara bé una gestió tècnica professionalitzada ha permès treure el màxim profit d’aquest espai. Disposa de torre escènica amb un teler, 2 passarel·les tècniques i teló d’acer tallafoc. La utilització de la torre per als moviments de decorats depèn de les escenogràfies però s’utilitza més aviat poc. El responsable tècnic del teatre valora indispensable la seva presència. El fosso de l’escenari s’utilitza de forma molt excepcional i serveix de magatzem i espai de camerinos. Pel que fa als espais annexos, el nombre i les dimensions dels camerinos i dels espais de magatzem eren inicialment insuficients. La construcció d’un edifici annex ha permès pal·liar en part aquest problema. L’accés dels decorats es troba al mateix nivell que l’escenari. La gran porta que tanca la paret del fons de l’escenari resulta ser un punt feble pel que fa al control del soroll exterior. Es valora l’entrada de llum natural a l’interior de la caixa escènica. L’escenari exterior no s’utilitza. Els despatxos situats a la primera planta són la seu de l’empresa Bitó produccions que gestiona el teatre. El bar-cafeteria té un accés independent des de l’exterior però és poc visible. No hi ha cap sala d’assaig.


22





Centre de les Arts Escèniques el Canal Salt

2012

Consorci Centre de les Arts Escèniques el CanalConsorci Centre de les Arts Escèniques el CanalArts escèniques, producció

Sala de volum únic300-300-Sí obertaPinta a tota la salaSala de volum únic amb una configuració específica previstaper a la producció i la difusió d'espectacles. La sevaconfiguració és completament variable.

Variable17,00m x 10,00m: 170 m2

Variable8,50m-1NoA nivell de l'escenari (sense moll)L'espai escènic és totalment integrat al vòlum de la sala sensetorre ni teló tallafoc. S'obté d'aquesta forma una granvariabilitat especialment adaptada a les escenogràfiescontemporànies amb une relació molt propera al públic. El teler cobreix tot l'espai oferint múltiples opcions.

No però previstaNo però previstaSíAmplis i situats als espais laterals i al soterraniNoNo


23

Observacions El Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt és de construcció molt recent i es troba integrat dins el complex cultural municipal de la Coma-Cros. Va ser concebut com a espai de producció i puntualment de difusió. Ara bé, atès que el Centre d’Arts Escèniques encara no ha entrat del tot en funcionament, la sala serveix bàsicament d’espai de difusió en el marc principalment del festival Temprada Alta. El projecte inicial inclou també unes sales d’assaig situades dins l’antic edifici industrial però que de moment no s’han realitzat. Es tracta d’una sala de volum únic de planta rectangular (25,00mx17,00m), d’una alçada sota el teler de 9,00m i completament fosca que integra l’espai escènic i la grada retràctil. Està dissenyada per aportar la màxima polivalència pel que fa a la configuració de l’espai escènic que pot ocupar tota l’amplada disponible i el posicionament del públic (frontal o al voltant) i per afavorir una relació molt propera entre els actors i els espectadors responent d’aquesta forma a la demanda dels directors teatrals i els escenògrafs contemporanis. Permet també espectacles amb públic dret i altres activitats variades I també produccions audiovisuals (la seva configuració és similar a la d’un plató de TV). Es tracta per tant d’un espai concebut com una eina de treball professional molt polivalent però que amb la seva configuració arquitectònica I tècnica senzilla pot acollir fàcilment altres activitats de caire menys professional. El teler de tramex cobreix la totalitat de la sala amb la qual cosa permet modificar el posicionament de les barres de llum, del cortinatge i dels decorats. Una passarel·la tècnica dona la volta a tot l’espai. S’hi troba l’espai de control de so i de la il·luminació. No hi ha cap necessitat de teló tallafoc. Els espais annexos incorporen magatzems (al soterrani, la planta baixa i al nivell baix del teler), camerinos i despatxos i un vestíbul foyer pel públic.


24





Teatre municipal de Roses

2007

MunicipalMunicipalArts escèniques, música, assemblees i congressos, balls,

Platea amb grada retràctil i amfiteatre410-210+60140Sí obertaSí 2Teatre amb configuració frontal i grada telescòpica. Possibilitatd'anul·lar les 3 primeres files per ampliar l'escenari.


12,00mx6,00m17,45m2,70m3SíA nivell de l'escenari (sense moll)Espai escènic clàssic amb dimensions mitjanes, torre molt altai completament equipada. Possibilitat d'ampliació a la platea.

No114 m2, 85 m22 dobles i 2 col·lectiusAls laterals i al fosso.SíServei de bar


25

Observacions El teatre municipal de Roses és de construcció prou recent i se situa dins el casc urbà de la ciutat. Un ampli espai públic permet valoritzar la seva presència amb una identificació clara de l’entrada principal. Es tracta d’un teatre prou similar al de Lloret de Mar però amb torre escènica I fosso d’escenari. Compta també amb un escenari frontal a l’italiana ampli, i una platea amb una grada retràctil en la part baixa i butaques fixes a la part superior. Aquesta configuració respon també a la voluntat de poder acollir un gran ventall d’activitats des d’espectacles teatrals o dansa, congressos, fins a concerts de música amb públic dret, balls i banquets amb una dotació tècnica suficient. Les condicions de visibilitat i l’acústica a l’interior de la sala són bones. Ara bé, el sistema de climatització implica uns consums energètics molt alt. La cabina de control situada per damunt de l’amfiteatre és oberta i es comunica directament per una circulació específica amb els dos ponts de llum i la caixa escènica. L'escenari força ampli es troba aixecat en relació a la platea. Ara bé les butaques de les tres primeres fileres es poden desmuntar i cobrir-se per tal de conectar directament l’escenari amb la platea (sistema similar al del teatret de Salt). L’amplada de la boca és de 12,00 m però l’amplada dels “hombros” és relativament limitada. L’alçada de la torre escènica sota el teler és molt important (pràcticament 3 vegades l’alçada de la boca). Disposa de tres passarel·les tècniques i de telò tallafoc. La torre permet emmagatzemar una part de la petxina acústica. El fosso de l’escenari no s’utilitza i el fosso d’orquestra és massa petit i no utilitzable. La presència de la torre escènica es considera com a necessària. El nombre i les dimensions dels camerinos són suficients però no l’espai de magatzem. L’equipament disposa també d’una sala polivalent petita a la planta baixa, d’una segona sala d’assaig a la planta segona, de despatxos i d’espai per a les entitats. Aquests espais permeten dinamitzar l’equipament ja que la utilització de la sala gran resta encara limitada als dies de funcions.


26





L'Atrium Viladecans

2002

MunicipalEmpresa municipalArts escèniques, música, assemblees

792518

274Sí obertaSí 2Teatre amb configuració frontal, platea i amfiteatre. Ladistància entre el fons de la sala i l'escenari resulta un pocexcessiva però la visió de l'escenari i l'acústica són bones.

Frontal amb torre escènicia25,40m x12,25m: 311 m2

18,00mx7,00m20,00m3,10m3SíA nivell de l'escenari amb moll i muntacàrregaEspai escènic clàssic de grans dimensions amb torre molt altai completament equipada. L'amplada de la boca és moltimportant però es pot reduir amb les bambalines.

305 m2, 252 localitatsSíSí, amb llum naturalAls laterals i sota l'escenari. Espais amplisSíBar-cafeteria, centre esportiu


27

Observacions El complex cultural i esportiu de l’Àtrium va obrir les seves portes l’any 2002. Presenta la particularitat d’agrupar en un mateix recinte un teatre i un grtan centre esportiu amb piscines, poliesportiu, gimnàs i instal·lacions a l’aire lliure. La construcció d’aquest gran conjunt arquitectònic ha permès articular definitivament el sector del Torrent Ballester i crear un nou pol de dinamització urbana. Des de la seva obertura i gràcies a uns recursos tècnics i humans i una programació ambiciosa, el teatre de l’Àtrium s’ha consolidat com a l’equipament escenicomusical de referència del Baix Llobregat. El teatre presenta una configuració similar a la del Kursaal de Manresa amb un aforament d’uns 800 espectadors i un gran escenari de tipus frontal i a l’italiana. La sala gran disposa de platea i amfiteatre superior I un escenari molt ampli amb fosso d’orquestra. Les condicions de visibilitat i l’acústica de la sala són molt bones (deixant de banda algunes butaques). La distribució de l’aforament entre la platea I l’amfiteatre permet modular la capacitat de la sala en funció dels espectacles. El fosso d’orquestra s’utilitza regularment sense necesitat de suprimir butaques. La cabina de control situada per damunt de l’amfiteatre és oberta. Per a concerts, la taula de control sol situar-se a la platea (hi ha uns cables de connexió directa amb la cabina). La cabina es comunica directament per una circulació específica amb els dos ponts de llum i la torre escènica. L'escenari presenta unes dimensions importants (les més grans dels equipaments visitats) per tal que pugui acollir tota mena d’espectacles i adaptar-se a grans escenogràfies, a la dansa, o bé acollir grans conjunts orquestrals i corals. L’amplada de la boca de 18,00 m molt valorada pels tècnics del teatre es pot reduir mitjançant arlequins laterals. Les dimensions dels “hombros” al contrari són una mica ajustades en relació a l’amplada màxima de la boca. Disposa de torre escènica amb teler, tres nivells de passarel·les tècniques (sense muntacàrrega) i teló d’acer tallafoc. La utilització de la torre per als moviments de decorats és més aviat puntual però els tècnics la consideren com a indispensable. Permet també situar-hi els panells de la petxina acústica (indispensable per a la música clàssica) i el cortinatge de la cambra negra. Al contrari el fosso de l’escenari no s’utilitza i serveix de magatzem. L’escenari disposa de dos accessos perfectament adaptats per a la càrrega-descàrrega. Pel que fa als espais annexos a l’escenari, el nombre i les dimensions dels camerinos I dels espais del magatzem resulten força importants. Els artistes valoren molt bé el fet que els camerinos tinguin llum natural. El teatre gestionat a través d’una empresa municipal disposa d’una programació d’arts escèniques i musicals molt important al llarg de l’any . La sala petita annexa de tipus volum únic amb una aforament de 225 butaques permet acollir espectacles de petit format I actes molts diversificats i complementa perfectament la sala gran. El bar-restaurant, amb accés independent des de l’exterior complementa de forma encertada el teatre i permet “lligar-ho” amb el centre esportiu.


28

Síntesi general de les visites Els dos teatres més antics visitats, Igualada i Vilassar de Dalt, presentaven un interés arquitectònic, patrimonial, cultural I social important que va permetre justificar la seva rehabilitació. Ara bé, els projectes no van poder superar totes les limitacions funcionals, espacials i tècniques que generaven les característiques originals dels dos edificis. Pel que fa als teatres de construcció més recent, destaca en general les grans dimensions del seu espai escènic (boca i torre inclosa), molt superior als teatres més antics i considerades més adequades a les arts escenicomusicals actuals, oferint plena satisfacció als seus tècnics. Si bé la utilització de la torre escènica en les escenogràfies actuals és cada cop més esporàdica, els tècnics entrevistats s’han posicionat tots a favor de la seva presència atesa la versatilitat tècnica que ofereix. Pel que fa al fosso d’escenari, el seu ús és pràcticament inexistent. Sol servir únicament per als espectacles populars tipus “els Pastorets”. Diferents teatres disposen d’una grada retràctil a la seva platea amb més o menys èxit. Ara bé, aquesta solució arquitectònica condiciona molt les característiques de la instal·lació d’aire condicionat, la qual en diferents casos analitzats no acaba de donar plena satisfacció com en el cas d’una platea fixa clàssica. Es valora molt positivament la divisió de la sala entre platea i amfiteatre per tal de poder modular l’assistència del públic en funció dels espectacles. En els teatres més recents, no hi han llotges. Els teatres més importants disposen d’una segona sala d’exhibició de tipus sala de volum únic i que sol tenir una gran quantitat d’usos al llarg de l’any i/o d’altres espais annexos com per exemple sales d’assaig, magatzems, despatxos, bar-restaurant. La presència d’aquests espais ajuda a dinamitzar els equipaments al llarg del dia. Ara bé una gestió propera és indispensable per aconseguir-ho.


29

1.3 Dades generals comparatives d’altres equipaments teatrals La majoria de les grans ciutats de la Regió Metropolitana i de Catalunya disposen d’un teatre a la italiana i bona part d’aquests han estat construïts o rehabilitats aquestes dues últimes decàdes. El quadre següent permet comparar la capacitat de la sala i les característiques dimensionals de l’escenari i de la boca de 16 d’aquests teatres. Quadre comparatiu de diferents teatres a Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels teatres i del programa MIRE, www.mire.net La capacitat d’aquests 16 teatres és molt variable des d’un mínim de 450 fins a un màxim de 1.057. El promig resultant és de 678 localitats. Si bé no existeix cap relació de proporcionalitat entre el nombre d’habitants i l’aforament del teatre, es pot identificar tres grups:

• Un aforament comprès entre 450 i 567 localitats (43,8%), • Un aforament comprès entre 697 i 822 localitats (43,8%), • Un aforament superior a les 1.000 butaques (12,5%).

La superfície mitjana dels escenaris és de 252 m2. Cal observar que per als escenaris dels teatres més recents com per exemple Lleida, Cornellà, Granollers, Vic o Sant Cugat del Vallès (sense oblidar Viladecans o Lloret de Mar), en els quals les dimensions del propi solar no condicionaven les de l’edifici, la superfície és superior, la qual cosa demostra la tendència cada cop més clara de dissenyar un espai escènic ampli quan el solar ho permet. Els escenaris amb una superfície inferior als 150 m2 corresponen bàsicament als teatres més antics.

Municipi

FigueresLleidaMataróVicSant Cugat del VallèsGironaGranollersCornellàTarragonaRubiSanta Coloma de GramanetOlotL' Hospitalet de LlobregatSant Andreu de la BarcaBadalonaVilanova i la Geltrú

Capacitat Escenari Bocasala Amplària x fundària x alçària m2 Amplària x alçària

1.057 17,10 x 9,15 x 14,20 156,47 9,60 x 7,001.000 22,80 x 21,30 x 22,80 500,00 20,00 x 10,25822 12,00 x 15,56 x 14,70 186,72 9,56 x 5,60800 22,00 x 12,00 x 20,00 340,00 14,00 x 8,00788 24,60 x 18,20 x 20,00 445,15 18,00 x 9,50756 15,84 x 15,00 x 14,60 235,25 8,80 x 11,20699 24,89 x 10,60 x 18,00 263,83 17,00 x 8,00698 24,00 x 12,95 x 19,50 310,08 14,00 x 8,00697 17,65 x 12,60 x 18,00 222,39 12,40 x 6,30567 19,75 x 9,80 x 15,60 193,55 11,20 x 6,95550 20,00 x 13,30 x 12,40 235,60 12,00 x 5,60544 16,00 x 15,60 x 13,20 249,60 8,50 x 6,00513 28,30 x 8,80 x 12,30 249,04 12,00 x 5,80457 18,30 x 11,35 x 14,00 207,70 11,00 x 6,00453 12,74 x 7,80 x 8,95 99,37 10,00 x 5,60450 14,52 x 9,90 x 10,04 143,75 8,25 x 5,93


30

Per l’amplada de la boca de l‘escenari s’observa la mateixa tendència. Per als teatres més recents, l’amplada se situa entre 11,00 m i 20,00 m. En els edificis sense limitacions dimensionals derivades del propi solar, l’amplada mínima és de 14,00m. Finalment pel que fa a la torra escènica, tots els teatres inclosos en el quadre disposen d’una amb una alçada que supera sempre, menys algunes excepcions, el doble de l’alçada de la boca.


31

2. Les aportacions del Pla

d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020


32

2.1 Presentació general del PECCat L’any 2007, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Cultura va iniciar els treballs tècnics per a la redacció del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat) per a la dècada 2010-2020. El Departament tenia la convicció que calia actuar en un marc global de planificació, que pogués donar resposta global als dèficitis detectats en matèria d’equipaments culturals a Catalunya i permetés coordinar les intervencions de les administracions públiques catalanes en la dotació d’equipaments. Després de la seva aprobació, la primera edició del Pla data del mes d’octubre 2010. Tot i que des de llavors i per diferents raons, l’aplicació del Pla ha quedat sospesa, és d’interès per a l’estudi de viabilitat funcional de l’Artesà repassar els objectius, la metodologia emprada i el contingut del Pla i més especialment el que es relaciona amb els equipaments escenicomusicals. Objectiu i metodologia La missió del pla era la d’impulsar la construcció i rehabilitació d’infraestructures necessàries per completar un sistema d’equipaments públics que fomenti la igualtat d’oportunitats de la ciutadania en l’accés a la cultura, la creativitat i la cohesió social. Per dur a terme de forma satisfactòria aquesta missió es van determinar unes necessitats tècniques i es van fixar uns estàndards de servei per a cada una de les tipologies d’equipaments culturals considerats com a bàsics:

• Arxius; • Biblioteques; • Centres culturals polivalents; • Espais d’art visual; • Espais escenicomusicals; • Museus i equipaments patrimonials.

Un cop determinades les necessitats es van contrastar amb les dotacions existents, fet que va permetre elaborar el mapa de dèficits. D’aquesta forma el Pla es va estructurar com un esquema director territorial que ordenava el sistema públic d’equipaments culturals bàsics. Per conèixer i compartir les especificitats inherents als diferents sectors culturals, es van constituir diferents taules de treball en què van participar tècnics i experts vinculats a institucions i equipaments culturals amb predomini del món local. A partir d’aquests grups de treball es van elaborar uns documents que van establir les característiques bàsqiues de cadasuna de les tipologies d’equipaments culturals pel que fa a funcions i usos, i perfilaven els quadres bàsics de necessitats en les diferents tipologies. Aquestes tasques es van complementar amb la realització d’un grup de contrast format per esepcialistes procedents tant de l’àmbit de la gestió cultural com de la planificació


33

terriotiral, i vinculats al món universitari així com als Departaments de la Generalitat responsables de processos de planificació d’equipaments. L’elaboració del pla va promoure també altres dispositius de participació com ara grups de treball departamental, interdepartamental i institucional.


34

2.2 Característiques generals i recomanacions tècniques per als equipaments escenicomusicals El PECCat va definir l’equipament escenicomusical com a l’espai de referència de l’activitiat escenicomusical local i, com a tal, havia de poder acollir activitats d’exhibició i audició – professionals i amateurs – així com activitats de creació, producció, formació i dinamització comunitària. El Pla va identificar tres variants d’equipament escenicomusical, que pretenien estar en correspondència amb la lògica i la jerarquia que va establir el Decret 48/2009, del Sistema d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya:

• Espais bàsics escènics i musicals: equipaments escenicomusicals d’àmbit local que disposen d’una sala d’exhibició o audició i, si s’escau, d’espais annexos. La configuració es pot situar entre els dos tipus bàsics: la sala amb escenari frontal i la sala de volum únic;

• Equipaments escènics i musicals, locals bàsics: equipaments escenicomusicals d’àmbit local que poden acollir, de manera simultània, activitats d’exhibició i audició, creació i producció, i dinamització comunitària. Contenen, com a mínim, dues sales d’exhibició, dues d’assaig i creació, més la resta d’espais de dinamització comunitària, serveis i gestió. Com en el cas anterior, es proposen també dos subtipus;

• Equipaments escènics i musicals locals multifuncionals: equipaments escenicomusicals d’àmbit local que, de manera simultània, poden incloure activitats d’exhibició i audició, creació i producció, i dinamització comunitària. Contenen, com a mínim, un recinte principal amb dues sales d’exhibició i dues d’assaig i creació, més altres espais vinculats, propis o concertats, amb dues sales d’exhibició i dues d’assaig i creació complementàries. En total, quatre sales d’exhibició i quatre d’assaig i creació, més la resta d’espais de dinamització comunitària, serveis i gestió.

L’esquema global que determina el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals es completa amb els equipaments d’ambits territorials intermedis i/o de caràcter singular. Determinació de les necessitats d’equipaments i delimitació dels estàndards Els estàndards d’equipaments es van establir una vegada analitzades les característiques de l’oferta i la demanda de serveis culturals i dels principals factors que les determinaven. Per establir els estàndards es va considerar:

• La determinació del llindar mínim de població municipal per a cada equipament i de les franges de població respectives;

• L’establiment del mòdul bàsic d’equipament que coincideix amb el llindar mínim depoblació;


35

• L’establiment dels mòduls complementaris d’equipaments en relació amb les franges de població municipal respectives;

• La definició de les característiques i les funcions d’uns equipaments adequats a la prestació d’uns serveis de qualitat propis del segle XXI.

En aquest marc el PECCat va establir el quadre següent d’estàndars d’equipaments escenicomusicals:

D’acord amb aquesta taula, al Prat de Llobregat que compta amb una població superior als 50.000 habitants, li correspon un equipament escenico-musical local multifuncional del tipus E3 (1 o 2) o eventualment un equipament escenico-musical bàsic local (E2b). De forma complementària, el PECCat va definir les principals característiques funcionals i espacials d’aquesta tipologia (amb una sala gran de 700 espectadors) amb l’esquema d’organització funcional general, els esquemes tipològics de les diferents sales i els quadres de superfície.


36

Organització funcional general topologia E3

Foyer del públic

Magatzems i manteniment

Locals tècnics

Accésartistes i personal

Sala de tipus frontal

Cabines de control

Accésmanteniment

Accésmaterial

Accés principal

Foyerartistes

Coordinació

Escenari

Sala devolum únic

Camerinos

Salesd’assaigs

A partir d’un foyer o vestíbul general, l’equipament inclou dues sales d’exhibició (una de tipus frontal i l’altra de volum únic), sales d’assaigs, espais de coordinació, camerinos i foyer desl artistes, magatzems i locals tècnics. Cal remarcar que aquest organigrama funcional és molt similar al del teatre de l’Àtrium de Viladecans, al del Kursaal de Manresa i al del l’Atlàntida de Vic.


37

Secció i planta esquemàtiques teatre de tipus frontal

PlateaAmfiteatre Escenari

Lateral dret

Lateral esquerra

Escenari

Torre

Fosso escenari

Teler

Passarel·les

Cabinade

control

Platea

Amfiteatre

2,00 ≥ A 25,00≤ 10,00 B 14,00≤ ≤

10,0

0 C

1

4,00

≤≤

DB

/2≈

DB

/2≈

E3

x B

≈

I 2,

50≥

Bx2

/3

Bx3

/4

≤ G

≤

H

D+1

≥F

2,50

≥

J 2

xC+6

,00

≥

Teló tallafoc

Secció

Planta

Passarel·les i ponts de llum

Cabinade

control

Aquesta tipologia correspon entre d’altres a la sala gran de l’Àtrium de Viladecans, del Kursaal de Manresa, de l’Atlàntida de Vic, aíxi com al teatre municipal de Roses o el teatret de Roses (sense la grada retràctil), etc. Els teatres d’Igualada i de Vilassar de Dalt tenen també una configuració similar però amb llotges a la sala i uns escenaris amb unes dimensions molt més reduïdes. La caixa escènica disposa de torre (amb teló tallafoc) i fosso. La seva superfície mínima és de 200 m2 per una boca de 10,00 m d’amplada com a mínim. Però pot assolir també pràcticament 400 m2.


38

La sala es divideix entre platea i amfiteatre. Aquest últim pot situar-se com en el cas del Kursaal de Manresa en voladís per damunt de la platea. Va equipada amb diferents ponts de llum i un espai de control obert. Secció i planta esquemàtiques sala de volum únic de 300 a 400 espectadors Configuració frontal

Secció

Grada telesc picaò

Cab

ina

de c

ontro

l

10,00 14,00 a 15,00

10,00a

12,00

9,50a

10,50

Grada telesc picaò

Sostre tècnic, passarel·les, pont de llum

2,00 ≥

Accés sostre tècnic

Cancell

Cancell

≥2,50

7,00a

8,00

17,00a

19,00

2,50a

4,00

2,50a

4,00

Accés

24,00 a 25,00 2,00 ≥

Accés

Accéscabinai sostretècnic

Foyer

Planta

Espai escènic frontal

Plataforma amòvible(0,00 a 1,00 m)

Cabi

na

con

trol

Mag

atze

mgr

ada

Aquesta tipologia correspon per exemple a la sala del Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt i a les sales petites de l’Àtrium de Viladecans i del Kursaal de Manresa.


39

Quadres detallats de superfícies

Grups funcionals i espais Sup. Sup.útil Unitats útil

unitat total

Tipologia E3 (1) 4.265

Teatre de tipus frontal de 700 espectadorsi sala de volum únic de 300 espectadors

Foyer del públic 755Cancells d’entrada NC mínim 2 NCFoyer principal 460 1 460Taulell informació i bitllets 15 2 30Servei de bar 30 2 60Office 15 1 15Servei de guarda-roba 25 2 50Magatzems de proximitat 15 2 30Infermeria 10 1 10Serveis sanitaris 25 4 100

Sala gran 685Cancells d’accés del públic NC mínim 2 NCPlatea i amfiteatre 595 1 595Passarel·les tècniques i ponts de llums 90 1 90

Escenari sala gran 675Cancells d’accés personal i artistes NC mínim 2 NCCorbata 25 1 25Escenari 170 1 170Laterals escenari 85 2 170Locals tècnics annexos (dímers, racks, etc.) 10 2 20Passarel·les tècniques 50 2 100Teler 170 1 NCFosso escenari 170 1 170Camerinos canvi ràpid 6 2 12Serveis sanitaris de proximitat 4 2 8

Cabines de control sala gran 80Cabines de control 25 2 50Local armaris tècnics 10 1 10Estudi de gravació annex 15 1 15Serveis sanitaris específics de proximitat 5 1 5

Sala de volum únic 465Cancells d’accés a sala NC mínim 2 NCEspai espectadors 255 1 255Escenari integrat amovible 165 1 165Sostre tècnic, passarel·les, pont de llum NC 1 NCMagatzem grada retràctil 15 1 15Local dímers 10 1 10Cabina de control 20 1 20

Camerinos 370Foyer artistes 40 2 80Despatx de proximitat 12 1 12Camerinos individuals 10 4 40Camerinos de grup 35 4 140Serveis sanitaris i dutxes 12 4 48Magatzems adjunts 10 5 50


40

Aquesta superfície útil total de 4.265 m2 correspondria una superfície construïda estimativa de l’ordre de 6.400 m2. El PECCat va indicar com a cost orientatiu mínim de l’obra nova de la tipologia E3(1) amb el 16% de l’IVA inclòs (però sense els costos derivats de la urbanització ni dels equipaments escenotècnics no fixos ni dels honoraris), l’import de 14.720.000 €. Ara bé, el PECCat deixa oberta la possibilitat que aquest programa de superfícies es pugui reduir per tal, per exemple, d’adaptar-se a les característiques del solar, a la capacitat inversora del promotor, etc., o situar una part del programa, com per exemple la segona sala i/o les sales d’assaig a un altre edifici existent o per construir, configurant d’aquesta forma un sistema local d’equipaments escenicomusicals.

Grups funcionals i espais Sup. Nº Sup.útil unitats útil

unitat total

Sales d’assaigs 329Sala gran 200 1 200Sala petita 80 1 80Magatzem annex 25 1 25Camerinos i serveis sanitaris annexos 12 2 24

Coordinació 171Despatx coordinador general 20 1 20Despatx administració tècnics 25 3 75Despatx polivalent 12 2 24Sala de reunions 25 1 25Arxiu, magatzem 15 1 15Serveis sanitaris 6 2 12

Magatzems i manteniment 455Àrea recepció decorats NC 1 NCCancell accés artistes i tècnics NC NCMagatzems grans 100 2 200Magatzem mitjans 50 2 100Magatzems petits 20 3 60Taller de manteniment 20 1 20Local manteniment general i bugaderia 25 1 25Locals de neteja repartits 4 5 20Local de brossa 10 1 10Vestidors personal de manteniment i tècnics 10 2 20

Locals tècnics 280Escomeses NC - NCLocal transformador AT/BT NC - NCLocals producció fred i calor NC - NCLocal electricitat NC - NCLocal aigua NC - NCLocal gas NC - NCAltres NC - NC


41

3 L’edifici de l’Artesà,

descripció i anàlisi funcional


42

3.1 Presentació de l’Artesà Situació El conjunt de l’Artesà es troba al carrer del Centre núm. 31-33, al límit de l’Eixample del 1916, en el casc antic de la ciutat. La parcel·la es troba delimitada al nord pel carrer del Pintor Isidre Nonell, a l’est per finques privades, al sud pel carrer Maurici Vilamora i a l’oest pel carrer del Centre. L’edifici es va construir l’any 1919, amb alguns afegits en els anys posteriors. L’autor del projecte en va ser l’arquitecte municipal de l’època Antoni Pascual Carretero i el promotor del projecte la Societat Centre Artesà. Progressivament, l’Artesà es va consolida al llarg dels anys com a un centre cultural i social de referència a la Ciutat, acollint representacions teatrals, projeccions cinematogràfiques, concerts, balls populars, etc. Plànol de situació i ordenació urbanística

12

7bx

13b

12

12

127a

12

12

7a

6a

12

17-6

13b

12

13b

12

13b

12

13b

P e 17 . 40

P e 1 9 . 70

P e 16 . 20

P e12

P e 16 .2 0

P e 23 . 40

Pe 11

6b

Pe 21

8

8

8

8

8

8

15

P e 16

P e 14 . 40

P e1 7 . 70

P e 12 . 30

P e 15

P e 11

15

13b

P e1 1

P e 1 1

10

P e14

P e 16

8

4 . 97 8

P e1 5

P e 12 . 30

8

P e 11 .3 0

P e13 .7 0

8

13b

8

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+4

B+2

B+4

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+4

B+2

B+2

B+2

B+2

B+1

B+2

B+2

B+2B+2

B+4

B+4

PB

B+4

PB

B+2

B+2

B+2

15

B+4

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2

B+2 8

B+2

7bx 12

P e2 1

B+4

P e 19 .7 0

B+2

B+2+A

B+4

4

4

B

B+4

4

B+4+A

Sostr e: 15 85 m2

B+2

A partir dels anys 70 l’equipament entra en la seva fase de decadència. L’any 1987, la Junta de Propietaris de l’Artesà lloga l’edifici a l’Ajuntament per 25 anys. L’any 1988, es decideix tanca la sala del teatre degut al perill estructural. Finalment l’any 2003, l’Ajuntament adquireix tot el conjunt. Si el teatre amb el seu vestíbul i els cossos annexos es troben en desús des de fa uns 25 anys, el bar-casino es va mantenir obert al públic fins fa pocs mesos i el final de la concessió administrativa.


43

Davant del deteriorament dels elements arquitectònics i tècnics dels espais corresponent al bar-casino, l’Ajuntament ha decidit endegar la seva rehabilitació amb l’enderroc dels cossos afegits a la part est i la reconstrucció d’un espai per a la cuina. L’Artesà que durant el segle passat ha estat un escenari destacat de la vida sociocultural al Prat, és manté avui com un lloc emblemàtic de la ciutat. Descripció general del edifici El solar de l’Artesà té una forma rectangular de 105,50 m de llargària per 47,10 m d’amplària i una extensió total de 4.970 m2. L’accés a l’edificació es realitza a través del jardí amb tres accessos al carrer del centre i un al carrer Maurici Vilamora. El bar-casino té els seus propis accessos a la façana sud i oest mentre que l’accés del públic al teatre a través del vestíbul se situa a la façana oest on hi ha també l’accés de decorats i artistes que dóna directament a la caixa escènica. El conjunt edificat de l’Artesà es troba dividit en tres parts:

• La primera part correspon al bar-casino i agrupa els espais situats a la part sud i est del conjunt. Aquesta part és avui totalment independent del teatre si bé existia anteriorment un accés directe entre el bar i el vestíbul-foyer.

• La segona part contigüa a la primera és la del teatre amb el vestíbul-foyer, la sala amb espais annexos i la caixa escènica. Es totalment independent del bar-casino.

• La tercera part inclou tots els cossos annexos avui en desús i situats al llarg del carrer del Pintor Isidre Nonell i a l’est de la parcel·la.

La distribució en planta del teatre amb el vestíbul i del bar-casino segueix un mateix eix longitudinal, de tal forma que el vestíbul-foyer uneix el bar-casino al sud de l’edifici i el teatre al nord. Tot aquest conjunt edificat ocupa una superfície total de l’ordre de 2.010 m2 i el jardí uns 2.960 m2. La superfície construïda del conjunt edificat és de 2.708 m2. Finalment, tota la part sud i oest de la parcel·la està ocupada per un ampli espai arbrat parcialment pavimentat.

Entrada al vestíbul del teatre Façana del bar vista des del jardí


44

Façana lateral amb accés decorats a l’escenari Part posterior del solar

Carrer del Centre Carrer del Pintor Isidre Nonell

Els edificis auxiliars en desús i la torre escènica Els edificis auxiliars en desús

Visió parcial façana est La coberta del Teatre

Planta segona

Planta primera

Planta baixa

Llotjes

Galliner

Camerinos

Cabina deprojecció

Bar-casino

Bar-casinoVestíbulfoyer

Escenari

Construccions annexes

JardíPlatea illotjes

Caixaescènica

Caixaescènica

Accés públical teatre

Accés públical bar-casino

Accés decorats

Accés artistes

Carrer del Centre

Car

rer d

el p

into

r Isi

dre

Non

ell

Car

rer M

auric

i Vila

mor

a

Jardí

Sectors amb menys visió de l’escenari

7,80

9,20 1,40

3,40

2,50

13,3

5

3,40

2,50

18,00

1,60

1,60

1,60

23,75

19,7

5


46

Quadre de superfícies del conjunt de l’Artesà

El quadre següent presenta les superfícies existents abans del projecte de rehabilitació del bar-casino el qual ha permès una lleugera reducció de la superfície d’una part dels espais annexos.

Superfíce útil bruta

Planta -1 113Teatre 113Fossa escenari 113

Planta baixa 1.518Teatre 842Platea 225Llotjes 79Escenari 164Camerinos 22Local tècnic 33Circulacions 104Serveis sanitaris 19Foyer 56Vestíbul 107Taquilla 9Despatx 23Bar-casino 510Hall cafè 56Cafè 228Sala reunions 80Cuina 67Serveis sanitaris 21Espais coberts patí 58Espais en desús 167

Planta primera 342Teatre 226Llotjes 79Circulacions 105Serveis sanitaris 18Local tècnic 24Bar-casino 116Sala de billars 108Serveis sanitaris 8

Planta segona 262Teatre 262Galliner 204Cabines control 37Camerinos 21Circulacions 11

Total teatre 1.442Total bar-casino 626Total espais en desús 167Total edificació 2.235

Jardì casino 1.862Espai exterior lateral 1.096Total espai exterior 2.958

Superfíce construïda

129129129

1.742949

590

203

478320

157

360360

1.757748203

2.709


47

3.2 Descricpió i anàlisi funcional La configuració del Teatre és de tipus a l’italiana amb escenari frontal i una sala amb forma de ferradura que es divideix entre platea, llotges i galliner. Es tracta d’una configuració molt habitual a l’epòca. El teatre es considerava com un lloc per assistir a actes culturals però també per deixar-se veure. De forma general, els materials i els acabats de la sala són d’aparència senzilla. Deixant de banda la seva façana d’accés avui catalogada, no destaca cap element arquitectònic i/o decoratiu d’interès a la resta de l’edifici tal com motllures, acabats artesanats, etc. i que permeti atribuir a l’espai un valor arquitectònic i patrimonial rellevant. La sala Les dimensions màximes de la sala són al gallliner 23,75 m de fondària des de l’escenari per 19,75 m d’amplària (16,60 m a la planta baixa) i 9,50 m d’alçària lliure màxima sota el fals-sostre. Les butaques més allunyades es troben per tant a menys de 25,00m, distància considerada com a màxima per tal de garantir la bona visió i audició dels espectacles. L’alçada de les llotges és de només 2,00 m a la planta primera i de 2,20 m a la platea. L’alçada del galliner és de 2,60 m. El volum de la sala és per tant de l’ordre de 3.000 m3. La capacitat original era d’uns 750 espectadors. Ara bé, la superfície útil disponible i la configuració de la platea, de les llotges i del galliner representa amb un mobiliari actual una capacitat màxima de l’ordre de 650 a 675 butaques. D’aquesta forma el volum de la sala per espectador se situa per sota dels 5 m3, volum considerat com a màxim per a la bona acústica de la sala. La platea original té un pendent de l’ordre del 3,5%. Si bé aquest pendent suau tenia l’avantatge de permetre organitzar-hi balls i banquets desmuntant les butaques, resulta del tot insuficient per tal que tots els espectadors gaudeixin d’una bona visibilitat de l’escenari. Actualment el 65% de les butaques no disposen d’una visió complerta de la boca de l’escenari. Es considera en efecte que el pendent (sense esglaó) ha de ser el més proper al 10% (0,10m/1,00m) per tal que el cap de l’espectador situat al davant no molesti l’angle de visió de l’espectador situat al darrera. A les llotges, el terra totalment pla i les separacions entre llotges, generen també una visió menor per a les butaques situades més en darrera (compensada en part per la presència d’uns bancs fixos més alt). Al galliner el problema és idèntic amb una alçada massa ajustada entre les diferents fileres. Cal remarcar també en aquest galliner l’amplada massa reduïda de les fileres inferior a 0,75m i que caldria suprimir la primera filera situada davant de la barrana per tal de garantir una millor accessibilitat i evacuació. Tot i això, la planta en forma de ferradura permet una bona visió de l’escenari des de les llotges laterals.


48

La cabina de control i de projecció es troba al fons de la sala per darrera del galliner. La diferència d’alçada entre aquest i la cabina és insuficient per tal que els espectadors no tapin la visió de l’escenari. Cal remarcar, a més a més, que la cabina disposa de només petites obertures previstes únicament per a les projeccions de cinema i no està per tant adaptada per al control de so i de la llum. Per resoldre aquesta situació, esdevé necessari instal·lar les taules de control dins el galliner o la platea. No existeix tampoc cap relació funcional directa entre la cabina i la caixa escènica, la qual cosa redueix molt la comunicació entre els dos espais i eventualment l’optimització del personal tècnic.

La platea amb la boca de l’escenari La platea i les llotges

Les llotges El galliner

Els antics projectors de cine


49

Estudi dels angles de visió dels espectadors

Planta

Secció La sala no disposa de cap pont de llum ni de cap sistema equivalent amb per exemple barres metàl·liques de suport. Atesa la configuració actual de la coberta i l’alçada disponible a l’interior la sala, la solució per tal de millorar el control de so i de la llum passa (com per altres teatres antics) per


50

tancar el galliner al públic i transformar-lo en espai tècnic obert i col·locar un punt de llum per damunt de la platea. Aquesta solució suposa limitar la capacitat de la sala a unes 450 localitats aproximadament. És important destacar que la configuració de la sala de l’Artesà presenta característiques similars a les del teatre Modern on el terra de la platea és totalment pla (amb una visibilitat dolenta) i amb una capacitat total de 404 butaques. Dels dos balcons superiors, el segon està avui utilitzat només com a espai de control del so i de la llum. Aquesta sala tampoc disposa de pont de llum ni de connexió tècnica directa des de l’espai de control amb l’escenari. D’acord amb la diagnosi sobre les condicions d’evacuació i de seguretat contra incendi de la sala, l’aplicació de la normativa vigent (CTE-DB-SI) requereix entre d’altres la creació d’una sortida d’evacuació sobre l’exterior suplementària, l’eixamplament a un mínim d’1 m de les dues escales situades al costat de l’escenari, la regularització de l’amplada de les dues altres escales, la incorporació de sistemes d’extinció automàtica i la sectorització en relació a la caixa escènica. Cal remarcar finalment la necessària adequació de la sala a la normativa sobre accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Amb això, caldrà resoldre l’accessiblitat a la platea, a les llotges, al galliner així com a l’escenari. La instal·lació de rampes i d’almenys un ascensor resulta indispensable. La caixa escènica El teatre de l’Artesà disposa d’una caixa escènica frontal dita també a l’italiana. Les dimensions de l’escenari són les següents.

• Boca: 7,80 m d’amplària per 7,40 m d’alçària. • Corbata, 1,40 m de fondària per 7,80 m d’amplària. • Escenari: Situat a 1,10 m per damunt de la platea. 13,80 m d’amplària (amb un

màxim de 14,80m i presència de pilars) per 9,20 m de fondària i 10,70 m d’alçària lliure sota la pinta. La superfície resultant és de 136 m2.

• Fosso d’escenari: les mateixes que l’escenari i 2,10 m d’alçària. El terra de l’escenari és pla i és de fusta (en mal estat de conservació) així com les galeries laterals i el teler. No hi ha cap aïllament acústic ni tèrmic sobre les parets exteriors. El paviment del fosso de l’escenari és aparentment de formigó lliscat. No hi ha cap teló metàl·lic tallafoc. Les escales d’accés a les galeries i al teler no cumpleixen la normativa de seguretat laboral. La instal·lació elèctrica està totalment desfasada i no hi ha cap equipament escènic com per exemple barres, cortinatge, llums, etc. Es tracta per tant d’un escenari amb unes dimensions reduïdes similars a les del teatre de de la Massa de Vilassar de Dalt i una mica més gran pel que fa a la superfície al Teatret de Salt o a la del Teatre Modern (11,20 m x 8,00 m x 6,00 m). Ara bé, aquestes dimensions es troben molt per sota de les dels escenaris de construcció més recents.


51

Visió parcial de l’escenari El mur del fons i el teler L’actual quadre elèctric

El fosso de l’escenari

L’amplada de la boca és inferior als 8,00 m la qual cosa limita les escenogràfies i el ventall d’espectacles i activitats comunitàries que s’hi puguin programar. Si bé s’apropa molt de la mida bàsica de 8,00 m per als espectacles teatrals de gira, resulta massa estreta en relació a les necessitats de la dansa, els concerts de música (amplificada o no), les de dinamització comunitària. La possibilitat d’ampliar-la a un mínim de 10,00 m implica modificar també les llotges laterals. L’alçada de la boca de 7,40 m és massa gran i supera les proporcions habituals. Ara bé es pot reduir mitjançant un bambalí de boca. L’alçada sota el teler de fusta és insuficient per situar-hi per exemple un teló tallafoc adaptat a l’alçada de la boca actual. L’alçada per sobre del teler de fusta (màxim 1,50m) és també massa limitada per tal que hi pugui treballar un tècnic. En aquestes condicions resulta del tot necessari si es vol disposar d’una torre escènica correctament dimensionada, augmentar per una banda l’alçada total disponible i per l’altra modificar les dimensions de la boca (més amplada i menys alçada). L’alçada del fosso menor de 2,10m resulta també massa ajustada. No s’adapta tampoc a la normativa que requereix un mínim de 2,50m per als espais de treball. Tot i això, la seva necessitat real resta per confirmar d’acord amb el seu ús molt esporàdic observat en els altres teatres visitats i/o analitzats. Cal observar finalment que l’actual configuració de l’espai escènic requereix una profunda reorganització especialment a les parets laterals i del fons per tal de situar-hi els equipaments escenotècnics indispensables (teler, passarel·les tècnicques, escales, barres manuals, contrapesades o motoritzades, cortines,


52

llums, dimmers, etc.). En aquesta línia, sembla del tot convenient suprimir les galeries existents i els pilars estructurals d’obra vista, la qual cosa permetria obtenir una amplada total de 19,80 m. Els camerinos i locals tècnics se situen dins la caixa escènica (a nivell de l’escenari i de la passarel·la tècnica). Aquesta presència limita la grandària de la caisa escènica i la col·locació dels equipaments escenotècnics. Cal remarcar que aquesta configuració era bastant habitual en els teatres de principi del segle XX. L’escenari disposa d’un accés directe de càrrega-descàrrega amb l’exterior per als decorats i altres equipaments escènics. Ara bé, la porta actual no disposa de cap aïllament acústic. D’acord amb la diagnosi sobre les condicions d’evacuació i de seguretat contra incendi de la sala, l’aplicació de la normativa vigent (CTE-DB-SI) requereix la total sectorització de la caixa escènica (zona de risc especial) en relació amb la sala, la qual cosa significa entre d’altres la instal·lació del teló metàl·lica tallafoc amb cortina d’aigua, una resistència mínima al foc dels tancaments RI90 sobre rasant i RI120 sotarasant (fosso d’escenari), la creació de vestíbuls d’independència entre l’escenari i la sala, la creació de sistemes d’evacuació automàtica de fum (exutoris o airejadors) i segons el cas d’extinció automàtica d’incendi, la creació de sortides d’evacuació amb escales d’almenys 0,80 m d’amplada, etc. Les característiques de la caixa escènica se situen molt per sota dels criteris establerts per exemple pel Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya i de les que presenten els teatres construïts més recentment en municipis similars al del Prat del Llobregat així com la normativa vigent. Cal recordar, a més a més, que aquestes característiques resulten força similars a les del teatre Modern amb totes les limitacions que suposa. Els espais annexos Els camerinos estan mal situats dins la pròpia caixa escènica (al mateix nivell que l’escenari i a la galeria tècnica superior). Si bé un camerino de canvi ràpid resulta necessari al costat de l’espai escènic els altres camerinos no han de situar-se tant en contacte directe amb l’escenari i han de ser correctament aïllats des d’un punt de vista acústic i funcional. Els espais annexos situats a l’exterior podrien haver servit en el seu moment de camerinos però, ara per ara, la seva localització i la seva configuració els fan totalment inutilitzables. El teatre no diposa com a tal d’espai de magatzem per als elements de decorats, els equipaments de so i d’il·luminació, els atrezzos, etc. És possible que en el seu moment els edificis annexos hagin estat utilitzats a tal fi però la seva configuració actual és del tot inadaptada. Aquesta absència redueix molt el potencial d’usos del teatre i la seva versatilitat funcional. Les dimensions del vestíbul amb poc més de 163 m2 (ràtio de 0,23 m2/butaca) és insuficient en relació a la capacitat màxima de la sala. Ara bé l’eventual tancament del galliner i la reducció de l’aforament a unes 450 localitats aproximadament permetrà solventar en part aquesta manca d’espai. Existeix també la possibilitat d’ampliar el vestíbul obrint un accès directe al bar-casino.


53

Els altres espais tal com serveis sanitaris, taquilla, etc., són del tot insuficients en quantitat i qualitat. Finalment, és important observar que el teatre de l’Artesà no disposa de cap espai o sala complementària per a activitats de difusió i/o assaig, tal i com existeix en la major part dels teatres visitats i estableix el PECCat. Els accessos La localització de l’Artesà a proximitat immediata del casc antic del Prat li permet una molt bona accessibilitat per als vianants. Es troba també propera a la futura estació intermodal. El carrer del Centre en la seva configuració actual permet l’accés de furgonetes i camions. Ara bé és necessari preveure a l’interior del solar i a proximitat de l’escenari d’un espai d’aparcament propi per aquests vehicles. Es recomana també realitzar una reflexió específica pel que fa a la sortida dels vehicles més voluminosos (més especialment per als camions articulats) i eventualment valorar la possibilitat de modificar de forma puntual el sentit de la circulació en el carrer del Centre i/o els més propers o de crear un espai ce maniobra en el solar.


54

3.3 Conclusió de l’anàlisi La configuració actual del teatre de l'Artesà, si bé respon a les característiques de la tipologia a l’italiana, presenta des d’un punt de vista funcional espacial, tècnic i normatiu nombroses deficiències i punts febles que minven de forma important el confort dels espectadors (sobre tot si es compara amb teatres construïts recentment), redueixen el ventall d’activitats teatrals i de les altres que s’hi puguin celebrar, i finalment dificulten considerablament el treball dels tècnics. La configuració de la platea (amb un pendent insuficient) i de les llotges impideix una bona visió de l’escenari per als 65% desl espectadors amb especial incidència a la platea i al galliner. Degut a aquesta manca de visibilitat i l’inadequació de l’actual cabina de control, es recomana transformar o suprimir tot l’espai del galliner per tal de situar-hi l’espai de control tècnic del so i de la llum amb eventualment la instal·lació (si l’estructura de l’edifici ho permet) d’un o dos ponts de llum per damunt de la platea (a 45º) i de la corbata. Les característiques de l’escenari (força similars a les del teatre Modern) se situen per sota de les necessitats de les arts escènicomusicals actuals (amb per exemple una boca d’almenys 10,00m d’amplada), mentre que els (pocs) equipaments escenotècnics disponibles i els acabats es troben totalment desfasats en relació a les necessitats i les normatives tècniques vigents. Cal augmentar la seva alçada total i modificar les dimensions de la boca. La sectorització de l’escenari en relació a la sala és d’obligat compliment, la qual cosa implica modificar substancialment la seva configuració actual. El nombre limitat o l’absència d’espais annexos (sala petita o d’assaig, camerinos, magatzems, de suport i tècnics) incrementa aquest desajust entre les necessitats funcionals i espacials d’un equipament teatral de qualitat i les característiques de l’Artesà. La construcció d’aquests espais annexos (a la banda est i/o a la planta soterrani de l’edifici actual) resulta del tot necessària per a millorar el funcionament global de l’equipament. Per tant, la rehabilitació de l’edifici respectant la seva configuració actual implicarà conservar la major part de les limitacions detectades (mala visibilitat pels espectadors, espais i equipaments tècnics insuficients, dimensions de la caixa escènica massa ajustades, espais annexos insuficients, etc.) i amb el tancament del galliner, una reducció important del seu aforament a l’entorn de 450 localitats com a màxim. Es tendirà a reconduir en part la situació actual del teatre Modern, limitant el potencial i la varietat d’usos de l’equipament, el confort dels usuaris i la capacitat del teatre per acollir una programació artística de qualitat així com activitats de dinamització comunitària pròpies d’una ciutat com el Prat de Llobregat.


55

Les intervencions necessàries Per a resoldre les principals mancances funcionals detectades, cal emprendre entre d’altres les intervencions següents a la sala:

• Reestructurar la platea amb modificació del seu pendent , • Tancar o suprimir el galliner per tal d’instal·lar-hi l’espai de control i el(s) pont(s) de

llum i les passarel·les tècniques, • Modificar dues escales i crear una nova sortida a l’exterior, • Incorporar un ascensor dins el vestíbul per a l’accés a les plantes superiors, • Renovar completament les instal·lacions d’electricitat, aigua, contra incendi, etc. • Renovar tots els acabats, • Resoldre l’aïllament acústic i tèrmic.

A la caixa escènica

• Ampliar l’amplada de la boca i reduir la seva alçada; • Suprimir els espais existents al seu interior; • Modificar el nivell de l’escenari en funció de la platea; • Sectoritzar completament la caixa en relació a la sala (resistència al foc dels

tancaments, vestibuls d’independència, teló metàl·lic tallafoc, etc.); • Augmentar l’alçada de l’espai situat sota l’escenari (fosso o magatzem); • Augmentar l’alçada de la torre escènica a un mínim de 15,00 sota el teler més 2,50

m per sobre del teler; • Actualitzar totes les instal·lacions; • Resoldre l’aïllament tèrmic i acústic; • Incorporar tots els equipaments escenicotècnics necessaris.

I per als espais annexos

• Enderrocar els cossos annexos; • Construir en una o dues plantes els espais de suport necessaris com per els

camerinos, els magatzems i els altres espais de suport tal com despaxtos, sala d’assaig, locals tècnics, etc.

Le conjunt d’aquestes modificacions suposa per tant modificar substancialment la configuració actual de l’edifici.


56

Localització de les intervencions a realitzar per tal de millorar la configuració actual del Teatre A la planta i a la secció transversal següents, s’identifiquen i es localitzen (en color vermell) les principals intervencions a realitzar per tal de millorar el funcionament del teatre i adequar-lo a les necessitats actuals i futurs d’un equipament escenicomusical funcional i de qualitat.

Teler

Ponts de llum

Espai decontrol

Platea, pendent 10%

Fosso o magatzem

Caixa escènica

Llotjes

Supressió galliner

Ampliació pera espais de

suport

1,50

10,7

02,

10

9,50

2,00

2,20

Secció longitudinal

2,50

2,50

15,0

0

Supressiócabina actual

estudi de la viabilitat funcional de l’edifici de l’artesà

Engineering