estudi comparatiu del futbol base: manchester city, athletic club de bilbao i futbol club barcelona
DESCRIPTION
Autor: Oriol Santos Martí | Tutor: José Luis Herrera | Tema: Futbol baseTRANSCRIPT
ESTUDI COMPARATIU
DEL FUTBOL BASE: Manchester City, Athletic Club de Bilbao i Futbol Club Barcelona
Treball de recerca
Curs 2014-2015
INSTITUT MONTSERRAT
Oriol Santos Martí
Tutor: Jose Luis Herrera
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 2 | 77
MARC
TEÒRIC
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 3 | 77
1.1- INTRODUCCIÓ: Per què he escollit tractar aquest tema?
El futbol ha estat sempre present a la meva vida. M’expliquen que vaig començar a
caminar als nou mesos i, sembla ser que amb la intenció de perseguir una pilota que,
habitualment, duia enganxada al peu. A més a més, a casa meva són socis del Barça des
de fa molt temps i des dels tres anys vaig al Camp Nou a gaudir de l’espectacle dels partits
del Barça. Gràcies a aquests dos fets, podria dir que porto el futbol a la sang i, a sobre,
tinc la sort de jugar i competir a futbol sala des dels set anys.
Era evident que la base fonamental del treball de recerca havia de tenir relació amb la
matèria que més domino i de la que sempre vull aprendre i gaudir més. Era i és important
per a mi que aquesta tasca no suposés un esforç extra, sinó tot al contrari, és a dir, que fos
un treball amb el qual jo em divertís. El món del futbol és molt ampli i, per aquest motiu,
em vaig plantejar quina qüestió concreta volia intentar respondre al llarg del meu treball.
El fet que em va fer decidir que el tema central fos el futbol base va ser el fitxatge de certs
directius, els quals havien triomfat al Futbol Club Barcelona, pel Manchester City. Això
volia dir que el Manchester City volia copiar la filosofia de futbol base culer? Aquesta és
una de les moltes preguntes que em vaig fer i, després de que em passessin moltes idees
pel cap, he decidit fer un estudi comparatiu per respondre les dues qüestions següents:
- Quines similituds i quines diferències hi ha en l’organització del futbol base
d’alguns clubs?
- De quina manera afecta el tractament del futbol base a l’equip professional d’un
club?
Aquesta tasca em pot permetre endinsar-me en el món del futbol base i, d’aquesta manera,
poder aprendre moltes coses noves, no només del futbol base, sinó de com són els clubs
de futbol en general. Quan em vaig plantejar la part pràctica, vaig tenir clar que havia de
contactar amb els tres clubs i va ser molt fàcil trobar el primer contacte de cadascun d’ells.
Tot i això, després vaig haver de lluitar per a obtenir la màxima informació. Espero que
a través d’aquesta investigació pugui obtenir resposta per a les dues preguntes plantejades
anteriorment.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 4 | 77
1.2- EL FUTBOL:
1.2.1- Concepte:
El futbol és un esport col·lectiu entre dos equips formats per onze jugadors. El principal
objectiu és aconseguir, mitjançant diferents sistemes tàctics, marcar un gol a la porteria
contrària. L’equip que marca més gols és el guanyador del partit. És conegut com l’esport
més popular del món i, sobretot, destaca a Europa, on hi trobem els clubs amb més
potencial. Es juga en un camp rectangular, aproximadament, de mesures 105×75 metres,
de gespa, amb una porteria de set metres d’amplitud a cada extrem del camp. Els equips
estan formats per deu jugadors de camp i un porter, el qual és l’encarregat d’aturar els
possibles gols de l’equip rival. Els partits tenen una durada de 90 minuts, repartits en dues
parts de quaranta-cinc.
1.2.2- Història:
El futbol és un esport molt antic i els seus orígens no són del tot clars. Apareixen
antecedents molt remots d’aquest esport que situen l’origen del futbol al voltant de l’any
200 a.C, durant la dinastia Han a la Xina. En aquest cas, el futbol rebia el nom de tsu chu,
que significa tsu, donar puntades de peu i chu, denota una bola feta de cuir farcit. En els
segles posteriors, també se sap que tan romans com grecs, duien a terme jocs amb pilota,
però mai s’ha assegurat que n’hi hagués cap de similar al futbol. Entre els segles VII i
XIV, van aparèixer tan a Japó com a Itàlia noves formes del futbol. En el primer cas, va
rebre el nom de kemari, mentre que en el segon cas, era un esport que es disputava a
Florència i que estava format per dos equips de 27 jugadors i per sis àrbitres, i permetia
utilitzar les mans i els peus.
Tot i així, no és fins al segle XII que neix el futbol modern. Aquest origen se situa a
l’època de l’edat mitjana a Anglaterra. Bàsicament, se’l pot definir com un esport que
tenia lloc entre grups rivals de viles i ciutats, en el qual hi prenien part una gran quantitat
de jugadors i les porteries podien estar separades per més d’un quilòmetre. Habitualment,
eren jocs violents i perillosos i, per això, estaven associats amb el Carnaval i rebien el
nom de futbol de carnaval. Una successió de noves normes dels reis anglesos van
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 5 | 77
provocar la supressió temporal del futbol, però gràcies a l’aportació d’Oliver Cromwell
durant la Restauració, l’esport va tornar a la pràctica oficial.
Al segle XVIII, era un esport molt popular a les escoles públiques angleses, però no va
ser fins el segle següent, exactament, l’any 1846 quan es va disputar el primer intent seriós
d’establir un reglament. Va ser una idea promoguda per H. De Winton i J. C. Thring a la
Universitat de Cambridge, els qual van preparar un partit entre representants de les
escoles públiques més importants del país per tal de crear un joc amb regles clares i
adients al terreny. Ambdós personatges van arribar a un acord i van formular les
conegudes “regles de Cambridge”, les quals eren deu normes bàsiques per dur a terme
aquest esport i que, més tard, Thring va descriure com el joc senzill.
El 1855 es va fundar el primer club de futbol de la història, el Sheffield Football Club, i
el 1862 va néixer el Notts County. A l’octubre de l’any següent, es va fundar la Football
Association (FA), creada a la Taverna Freemasons, al carrer Great Queen de Londres. Al
mateix mes de l’any 1871 es van reunir dotze clubs en una reunió de llarga durada, en la
qual va ser presentada, per part del secretari de la FA, Charles Alcock, la idea d’una Copa
de l’Associació de Futbol. L’any 1872 es va dur a terme la primera competició oficial a
nivell estatal i hi van participar 15 equips. Wanderers va ser l’equip campió, ja que va
batre a la final als Royal Engineers. Des de l’aleshores, el futbol ha patit molts canvis a
nivell reglamentari i s’ha convertit en l’esport més practicat del món. Actualment, és
governat internacionalment per la Fédération Internationale de Football Association, més
coneguda amb
l’acrònim de FIFA.
L’estadi de Maracanà a
la final de la Copa del
Món de l’any 1950
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 6 | 77
1.2.3- Grans clubs:
Actualment, el futbol és l’esport rei a Europa, per aquest motiu els principals clubs de
futbol arreu del món es troben en el vell continent. Caldria destacar els següents clubs:
I. Manchester City Football Club (més conegut com Manchester City): és
un club històric, que no ha arribat a l’èxit fins als últims anys, gràcies a la
compra del club per part d’un xeic àrab que ha aportat molts diners a l’entitat.
La seva ideologia de futbol s’està basant en la compra de jugadors i
entrenadors a preus desorbitats, sense confiar, a hores d’ara, amb el seu propi
futbol base. Últimament, però, el club anglès està intentant invertir aquest
filosofia i està copiant els models de formació de jugadors d’altres països per
tal de treure grans estrelles de la casa.
II. Chelsea Football Club (més conegut com Chelsea): club format l’any 1896,
ha intentat millorar el seu futbol any rere any. Durant el segle XX, va un club
modest, però amb l’arribada del rus Abramóvich, la franquícia es va convertir
en un equip molt poderós, capaç de guanyar dues competicions europees en
les darreres temporades. El seu futbol és un futbol de casta, agressiu, intens i
ràpid. Els jugadors es mouen i s’exalten gràcies a l’indiscutible suport dels
aficionats, els quals fan, d’Stamford Bridge, un autèntic teatre del futbol.
III. Manchester United Football Club (més conegut com Manchester United):
fundat l’any 1902, és un club històric que sempre ha tingut grans jugadors i
entrenadors de renom mundial. És conegut pel seu gran estadi, Old Trafford,
el qual rep el nom del teatre dels somnis. En els darrers anys, ha basat el seu
futbol amb la figura de Sir. Alex
Ferguson, un autèntic mestre del
futbol que ha construït al llarg de 23
temporades un equip campió, capaç de
plantar-se en tres finals de la
Champions en quatre anys.
L’estadi mític d’Old Trafford
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 7 | 77
IV. Arsenal Football Club (més conegut com Arsenal): fundat l’any 1886, a
Londres pels treballadors d’una fàbrica d’armament de Woolwich. En els
primers anys d’història va ser un club modest, sense grans èxits, fins que
l’arribada, l’any 1925, de l’entrenador anglès Herbert Chapman i els dos
jugadors estrella Alex James i Cliff Bastin va canviar de manera radical la
història d’aquest petit club de futbol del nord de Londres. A partir d’aquests
èxits inicials, l’Arsenal s’ha convertit en un referent a Anglaterra, no només
pel seu gran joc a nivell professional, sinó també pel gran treball de la cantera.
Actualment, i des de l’any 1996, Arsène Wenger és el cap de files d’aquest
club històric, en el qual hi ha jugat jugadors mítics com Thierry Henry o
Dennis Bergkamp. El joc de l’Arsenal es desvia una mica del prototip de joc
anglès, degut a que practiquen un joc més atractiu, amb més toc i amb més
intenció de buscar la porteria contrària que la majoria d’equips de la Premier
League.
V. Associazione Calcio Milan (més conegut com A.C. Milan): és,
possiblement, un dels tres clubs amb més història del futbol internacional. Va
ser fundat el 16 de desembre de 1899 per sir Alfred Edwards, un apassionat
pel futbol amb el nom de Milan Cricket and Football Club. Els èxits varen
començar a arribar a la dècada dels 50, amb diverses lligues i alguna Copa
Llatina, però no va ser fins els anys 80 que aquest equip va passar a ser un
equip referent a Europa i que, sense adonar-se’n, es va convertir en llegendari,
amb un futbol atrevit, ofensiu, vistós, bonic i, sobretot, revolucionari,
encapçalat per un mestre anomenat Arrigo Sacchi. Després de la dissolució
d’aquest meravellós equip, el club milanès va seguir obtenint èxits en menor
mesura fins a plantar-se, a principis d’aquest segle, a dues finals de la
Champions consecutives, guanyant-ne una. En els darrers anys, s’ha convertit
en un equip modest, format, bàsicament, per jugadors de gran edat, decidits ja
a retirar-se del món del futbol.
VI. Juventus Football Club (més conegut com Juve o Juventus): club fundat
l’1 de novembre de 1897 per uns estudiants del Liceu Massimo D’Azeglio. És
un club històric, farcit de títols i de reconeixements no solament a nivell italià,
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 8 | 77
sinó també a nivell europeu. L’any 2006 es va veure involucrat en l’escàndol
d’apostes i va descendir a la Serie B (segona divisió) i va perdre els jugadors
més importants. A partir d’allà i del seu retorn a la màxima categoria del futbol
italià ha seguit una metodologia de treball, que mescla grans fitxatges i un
gran treball de la base, d’on estan sortint grans perles del futbol. Per aquest
motiu, és reconegut com el millor futbol base de tot el país de la bota.
VII. Paris Saint-Germain Football Club (més conegut com PSG): club de la
ciutat de París que va ser fundat l’any 1970 arrel de la fusió del Paris FC i
l’Stade Saint-Germanois. Per tant, podem dir que no és un club amb gran
història, que s’ha fet conèixer en els darrers anys per la seva venta a un xeic
àrab, el qual ha revolucionat tota l’estructura del club i la lliga en francesa
mitjançant fitxatges i contractes milionaris. Ha estat un fet que ha deixat
totalment en fora de joc el treball del futbol formatiu d’aquest club francès,
que dóna poca importància a la millora i la progressió dels seus jugadors joves.
VIII. Ajax d’Amsterdam Football Club (més conegut com Ajax): club fundat
l’any 1900 que disputa la lliga holandesa i el qual té gran rivalitat amb el PSV
i el Feyenoord. És un club replet de fets històrics i títols internacionals, que
actualment no passa per l’etapa més gloriosa de la seva història ni molt menys.
Campió de la Champions en quatre ocasions, va viure la seva època més
gloriosa als anys 70, on en va guanyar tres seguides desplegant un futbol de
somni. També és molt reconegut a nivell internacional per la seva gran feina
de la cantera, d’on han sortit grans estrelles i enormes entrenadors. Per això és
reconegut com un dels clubs amb més influència internacional en tota la
història del futbol.
IX. Sport Lisboa e Benfica (més conegut com Benfica): club portuguès fundat
el 28 de febrer de 1904. És un club amb més de 110 anys d’història, campió
en 33 ocasions de la lliga portuguesa i en 2 de la Lliga de Campions de la
UEFA. El persegueix una maledicció des de fa més de 50 anys sense poder
guanyar cap títol europeu, havent arribat a 8 finals. En els darrers anys, s’ha
convertit en un club de segona fila a nivell europeu, capaç de realitzar grans
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 9 | 77
traspassos amb un gran benefici. Mai s’ha caracteritzat per ser un club de gran
treball a nivell formatiu i acadèmic.
X. Club Atlético de Madrid (més conegut com Atlético de Madrid): club de
la ciutat de Madrid, amb orígens bascos, fundat el 26 d’abril de 1903 per un
grup d’estudiants madrilenys i biscaïns amb la intenció de que fos el filial de
l’Athletic Club de Bilbao. En els darrers tres anys ha aconseguit arribar a un
nivell superlatiu, basat en l’esforç, la persistència i les ganes d’uns jugadors
motivadíssims per Diego Simeone. A nivell espanyol, és un club amb gran
renom en el treball de base, capaç de guanyar títols en categories inferiors i
d’assolir grans èxits, com la Copa de España juvenil.
XI. Athletic Club (més conegut com Athletic): club basc fundat l’any 1898 per
un grapat de socis, els quals van començar a jugar a futbol a un equip que el
van anomenar Athletic Club. És, juntament amb el Reial Madrid i el
F.C.Barcelona, un dels tres equips que mai ha baixat a la segona divisió
espanyola i es caracteritza pel seu peculiar mètode de conformar la seva
plantilla, el qual consisteix en que la primera plantilla i tot el futbol base
estigui format per jugadors amb orígens bascos. D’aquesta manera, és tot un
referent pel seu treball, metodologia i filosofia en el futbol formatiu; i, per
tant, les fites aconseguides pel club basc tenen molt mèrit.
XII. Reial Madrid Club de Futbol (més conegut com Madrid): club de la capital
espanyola, fundat el 6 de març de 1902 per una sèrie de professors i estudiants
de la Institución Libre de Enseñanza. És i ha estat reconegut un dels millors
clubs de la història, sobretot, en la secció de futbol, ja que entre d’altres, va
ser reconegut com a millor club del segle XX i és el club amb més Copes
d’Europa. A nivell de cantera, el Reial Madrid només fitxa a jugadors
espanyols i és dels clubs que presenta més competitivitat en categories
inferiors, però que quan arriben al primer equip compten amb molt poques
oportunitats i acaben jugant en altres equips.
XIII. Futbol Club Barcelona (més conegut com Barça): club català fundat el 29
de novembre de l’any 1899 per un grup de joves suïssos, catalans i britànics
encapçalats pel famós Joan Gamper. És el tercer club amb més socis del món
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 10 | 77
i, segons la IFFHS, és el millor club del món des de 1991, sobretot, reconegut
en els darrers anys amb el fabulós futbol practicat per l’equip de Josep
Guardiola i liderats pel millor jugador de la història, Lionel Messi. També, en
els últims deu anys, ha estat un exemple a seguir per a tothom pel que fa al
futbol formatiu, degut a que molts jugadors de la casa han triomfat i s’han
convertit en referents del Barça campió i de la selecció espanyola campiona
de tot.
Després d’haver estudiat amb atenció els clubs amb més importància i amb més influència
al llarg de la història del futbol, he decidit estudiar de manera exhaustiva tres d’ells. En
primer lloc, l’Athletic Club, per treballar d’una manera única i extraordinària la formació
de jugadors; en segon lloc, el Manchester City, per ser el club que està intentant
modernitzar el futbol base anglès agafant com a exemple els clubs espanyols; i, finalment,
el Futbol Club Barcelona, per haver estat, en els darrers anys, un exemple a seguir pel
treball en aquest aspecte, sobretot pel que és i significa La Masia i els valors que s’hi
inculquen.
1.2.4- Models:
Al llarg de tota la història del futbol s’han desenvolupat molts models de futbol que han
servit a molts equips per obtenir grans resultats i, fins i tot, en alguns casos, marcar una
època. Un model futbolístic és la manera de fer i l’essència que representa un equip, la
qual es veu reflectida en la manera de jugar d’aquest i que, en la majoria de clubs
importants, també afecta al treball del futbol base. D’entre tots els models futbolístics,
destaquen aquells que han marcat una època. Els més importants són els següents:
I. La Màquina. El River Plate del 1941 al 1946: La Màquina és el sobrenom
de l’equip argentí que va dominar el futbol d’aquell país durant la dècada dels
quaranta, justament quan Europa estava immersa en la Segona Guerra
Mundial, el que també ha fet que la seva referència hagi traspassat fronteres.
Aquest equip ha aconseguit arribar als llibres de llegenda del futbol
internacional com un dels equips més rellevants de la història gràcies a la seva
davantera mítica, formada per Muñoz, Pedernera, Labruna, Loustau i Moreno.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 11 | 77
El segon d’ells va ser la figura clau per a l’èxit col·lectiu del club.
L’endarreriment de la seva posició, passar de ser davanter a ser mitja punta
per tal de poder associar-se amb els migcampistes, poder explotar la seva
última passada i crear superioritats i espais a l’esquena dels centrals van ser
algunes de les claus que van portar aquest col·lectiu a l’èxit més desitjable.
Aquest equip llegendari basat en la figura d’Adolfo Pedernera va guanyar els
campionats argentins dels anys 1941, 1942 i 1945.
II. Els Magiars Màgics. La selecció d’Hongria entre els anys 1950 i 1956:
l’equip nacional dirigit per Guzstav Sebes (deixeble de Jimmy Hogan,
entrenador anglès) va ser medalla d’or en els Jocs Olímpics de 1952, finalista
del Mundial al 1954 i invicte entre els anys 1950 i 1954. Va ser l’equip que
va revolucionar el futbol de l’època i que va marcar l’inici d’una nova era que
fins a dia d’avui encara dura. Va ser la selecció que va implantar el futbol total
i la figura del fals nou, la qual es basava en la incrustació del davanter centre
entre línies per tal de crear superioritats al mig camp. També va ser capaç
d’esborrar del mapa l’antic sistema clàssic de joc (el 3-2-2-3), a través d’una
disposició al terreny de joc molt més flexible, on tots els jugadors hi
intervenien i tots es completaven i on les combinacions a una velocitat
endiablada i la gran producció rematadora varen ser unes altres
característiques bàsiques de l’èxit. Aquest equip, el qual estava format per
jugadors mítics com Puskas (més tard fitxaria pel Madrid), Czibor, Kocsis
(aquests dos últims pel Barça), Hidegkuti, Lantos o Toth, va desaparèixer a
causa dels aldarulls provocats per l’entrada dels tancs soviètics a Budapest.
III. El Madrid de Di Stéfano (1953-1964): el jugador argentí va canviar la història
del Reial Madrid, ja que, probablement, el millor equip de la història del club
més guanyador no pot evitar ser referenciat a través del futbolista argentí.
Aquest equip va ser capaç de guanyar 8 de les 10 lligues disputades entre els
anys 1953 i 1964 i d’aconseguir una fita històrica i, fins ara, insuperable:
guanyar cinc Copes d’Europa consecutives. La figura de Di Stéfano (també
anomenat la Saeta Rubia) va ser fonamental en l’èxit del club blanc. Va ser un
futbolista total, capaç de desenvolupar funcions de migcampista tocador, de
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 12 | 77
jugador desequilibrant amb molta potència física i de golejador nat. Per tant, i
com és lògic, al joc del club blanc girava al seu voltant. Tot i això, el conjunt
de la capital d’Espanya va aconseguir la combinació perfecta d’orgull
competitiu, intensitat, delicadesa tècnica, velocitat i el clàssic esperit ofensiu
que necessita un equip escollit entre els més grans.
IV. El Brasil dels 70: campiona del món a Mèxic l’any 1970. La canarinha va
desplegar el futbol més harmònic i atractiu estèticament que s’ha vist mai, fet
que el va convertir per l’imaginari col·lectiu en el millor equip de la història.
Va ser un equip que s’envoltava entorn a quatre mags de la pilota que
ocupaven tot el centre de camp i que van provocar que l’equip es traslladés
darrere la pilota. L’entrenador d’aquell meravellós equip, Mario Zagalo, va
definir el sistema del seu equip com un 4-5-1 el qual formava un bloc molt
compacte, on Tostao era el seu davanter referència. Evidentment, no es pot
parlar del Brasil dels 70 sense parlar de Pelè, un jugador capaç d’associar-se,
d’anar a l’espai i de rebre en curt per desbordar: un jugador total. Pelè
acompanyat pels altres quatre mestres brasilers Gerson, Rivelino, Tostao
Jairzinho va configurar una química especial en un migcamp de somni.
V. La Taronja Mecánica. La selecció holandesa del 1974: la selecció holandesa
que va disputar la Copa del Món l’any 1974 ha passat a la història per diferents
motius: per haver significat un punt d’inflexió en l’evolució del joc, per haver
quedat en la memòria col·lectiva sense guanyar el títol, per haver significat
l’explosió d’un dels genis més grans d’aquest esport, Johan Cruyff, i per haver
estat potser l’equip més complet de la història. L’equip nacional dirigit per
Rinus Michels a la banqueta i liderat al camp per jugadors com Neeskens, Van
Hanegem, Rep, Jansen o Cruyff, no va descuidar cap assignatura, és a dir,
cuidava detall a detall, era savi tàcticament, molt ben dotat tècnicament i
imponent físicament. La principal consigna de l’entrenador holandès era que
els jugadors entenguessin un funcionament basat en el concepte d’ocupar tot
el camp, recuperar la pilota el més a prop de la porteria contrària i produir
l’atac amb els jugadors necessaris. Aquest futbol va rebre el nom de futbol
pressing o futbol total.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 13 | 77
VI. El Milan de Sacchi (1987-1991): Arrigo Sacchi va revolucionar el futbol
italià al final de la dècada dels vuitanta i va trencar amb la tradició cultural del
futbol italià, on sobretot destacava el contracop, l’especulació i el catenaccio.
Ell va exigir als seus jugadors un seguit de conceptes bàsics: marcatges zonals,
la defensa lluny de la seva porteria, el fora de joc com a argument que
dissuadeix el rival, molt dinamisme i l’ambició de ser el protagonista dels
partits des de la iniciativa. Aquell Milan vivia de l’organització tàctica, la
qualitat tècnica, el desplegament físic i la capacitat atlètica que transmetien
els jugadors, en especial els tres holandesos incorporats recentment, Van
Basten, Gullit i Rijkaard. Aquests tres van ser la peça desequilibrant d’un
projecte històric, on destaquen grans noms com els de Baresi, Tasotti,
Costacurta, Maldini o Ancelotti. El conjunt italià va ser capaç de guanyar una
lliga, dues Copes d’Europa, dues Intercontinentals, dues Supercopes d’Europa
i una d’Itàlia.
VII. El Barça de Guardiola (2008-2012): El Barça de Guardiola encaixa
perfectament en el grup d’equips escollits que entren a la història. En quatre
temporades, el club català confirma l’etapa més gloriosa de la seva història,
conquerint 14 títols de 19 possibles, guanyant tres Lligues, dues Copes del
Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Supercopes d’Europa, dues Champions
League i dos Mundials de Clubs. La filosofia de futbol del senyor Guardiola
consistia en tenir cura de la pilota de la millor manera possible i a partir d’ella
gaudir jugant a futbol. Era una manera d’atacar i defensar a la vegada. Seguint
els conceptes aplicats per Rinus Michels o Johan Cruyff anys enrere, el Barça
de Guardiola va concentrar molta gent al mig del camp per tal de crear
superioritats en aquesta zona i poder pressionar amb molta intensitat i rapidesa
la pilota després de pèrdua.
Tot i aquesta consigna bàsica, la història d’aquest equip canvia el 2 de maig
de 2009 en la seva visita al Santiago Bernabeu, on l’entrenador culé col·loca
a Leo Messi com a fals davanter centre i desmunta la defensa de l’etern rival.
La seva posició més endarrerida fa dubtar als centrals, ja que si aquests surten,
es creen espais a l’esquena per a les desmarcades dels extrems o les arribades
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 14 | 77
dels interiors, mentre que si esperen, el crack argentí pot rebre i encarar amb
molta facilitat. Aquesta va ser la clau de l’èxit: la figura de Leo Messi, el qual
estava envoltat pels millors companys possibles, on destaquen el talent tècnic
d’Iniesta, Xavi o Busquets. Possiblement el millor jugador de la història era
peça bàsica per al sistema de joc proposat per Guardiola, on ell s’incrustava a
la mitja punta per rebre entre els centrals i els migcentres defensius i crear
superioritats. A més a més, el tècnic de Santpedor obre el camp amb dos
extrems a la línia de banda per tal d’obtenir amplitud i profunditat en el seu
joc, fet que agrupa l’equip i en facilita la pressió.
L’alumne avançat, Guardiola, aprenent del mestre Cruyff
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 15 | 77
1.3- EL FUTBOL BASE:
1.3.1- Concepte:
Es coneix com a futbol base, el futbol practicat entre joves abans d’arribar a la categoria
absoluta i és una etapa d’aprenentatge tan futbolística com educativa. Arreu del món rep
diferents noms, com ara categories inferiors d’un club, cantera o futbol formatiu. Aquesta
etapa acostuma anar des dels 8 anys fins als 19, en els quals s’hi poden distingir varies
categories, que a la majoria de clubs són per ordre creixent: benjamí, aleví, infantil, cadet
i juvenil. Aquestes etapes són bàsiques per l’èxit d’un futbolista, són períodes que tot
jugador ha de seguir per millorar, aprendre i créixer com a futbolista i com a persona. Per
arribar a l’èxit és primordial seguir tots aquests passos sense saltar-se’n cap, ja que és
indispensable anar pas a pas, aprenent de tots aquells entrenadors, ajudants i persones
diverses. Lògicament, hi ha una diferència òbvia entre el futbol professional i el futbol
base, ja que aquest segon, en principi, està format per jugadors que tenen moltes ganes de
jugar i divertir-se fent-ho i, a la vegada, somniant en convertir-se algun cop en jugadors
professionals.
Habitualment, els grans clubs d’arreu del món han de tenir per normativa de la UEFA
categories inferiors, per tal d’educar i de competir des d’edats inferiors per aconseguir
que més jugadors de gran nivell arribin a triomfar. El futbol formatiu també té la funció
de posseir una estructura sòlida per ensenyar conceptes tàctics i tècnics des de ben petits,
és a dir, això ajuda a que els jugadors es creïn com a futbolista dins d’una mateixa filosofia
de treball i de joc. Tot i així, hi ha equips encarregats única i exclusivament a formar
jugadors, és a dir, clubs que només treballen la cantera sense tenir equips de categories
absolutes.
1.3.2- Origen:
L’origen del futbol base no està massa clar, però se sol situar als voltants de mitjans del
segle XX. Aquest nou concepte basat en tractar i alliçonar jugadors joves va néixer a
Anglaterra, el qual és el país d’origen d’aquest esport, cap a l’any 1940. El motiu principal
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 16 | 77
d’aquesta aparició va ser el fet de que un equip anglès a partir d’una certa edat agafava
els bons jugadors joves d’altres clubs anglesos. D’aquí va néixer el terme de futbol
formatiu que, més tard, ha esdevingut futbol base i ha rebut diverses denominacions. Al
futbol espanyol, aquesta nova manera de tractar el futbol dels jugadors joves va arribar la
temporada 1949-1950, la qual es va veure representada per la “Agrupación Deportiva
Plus Ultra”, un equip de segona divisió espanyola que era conegut com el filial del Reial
Madrid Club de Futbol. De la mà de Miguel Malbo, el club madridista va crear tres anys
més tard, l’equip juvenil, fet que, més endavant va ser copiat i imitat per altres clubs de
primera divisió. Després de la creació d’aquest equip juvenil del Reial Madrid, molts
clubs, sobretot espanyols, van decidir copiar l’estil i van crear equips inferiors al seu
primer equip amb la finalitat de treballar amb jugadors joves. A mesura que avançava el
temps i que el futbol evolucionava en tots els sentits, també ho va fer el futbol base, on
certs clubs van començar a fundar clubs externs a ells amb equips de joves jugadors, on
hi participaven nens i nenes ben petits. Finalment, i cap als anys 70, molts clubs ja tenien
una estructura ben compilada que donava els seus fruits, com és el cas de l’Ajax el qual,
en aquella època, va treure una fornada de jugadors holandesos de gran qualitat
internacional. Aquest fet va fer reflexionar a molts clubs que no tenien clara la idea del
futbol formatiu, els quals van intentar imitar el funcionament de De Toekomst per obtenir
jugadors amb una filosofia treballada durant molts anys.
1.3.3- Objectius:
Podem definir com a objectiu del futbol formatiu, tal i com diu el nom, la formació i
l’evolució dels jugadors en tots els aspectes que envolten el món del futbol, com ara els
valors de relació amb els companys, humilitat, respecte o el fet d’esforçar-se al màxim.
Tot i així, i tal i com està enfocat el meu treball, té una branca amb més relació a la
formació futbolística del jugador, és a dir, que el jugador que forma part de la cantera
d’aquest club, en primer lloc, ha d’evolucionar i millorar seguint un model base i, en
segon lloc, s’ha de preparar de la millor manera possible per arribar al primer equip en
les millors condicions. Per tant, exceptuant la metodologia d’alguns clubs, l’objectiu, en
cap cas, ha de ser guanyar, sinó preparar als seus jugadors per a què puguin ser
competitius i, a partir d’aquí, obtenir els èxits.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 17 | 77
Hi ha certes diferències en com s’estructuren les categories i les competicions depenent
de la zona on es practiqui al futbol. Per tant, segons el lloc, les categories s’emmarquen
en unes edats concretes o en unes altres. Per exemple a Espanya, l’etapa de formació
futbolística acaba als 19 anys, l’organització de la qual es basa en els següents aspectes.
Hi ha cinc categories que aborden entre 10-11 anys de formació futbolística. Aquestes
categories es definirien de la següent manera: dels 8 als 9 anys formen part de la categoria
benjamí, dels 10 als 11 ja entren dins de la categoria aleví, dels 12 als 13 són infantils,
dels 14 als 15 ja són cadets i, finalment, els últims tres anys, dels 16 als 19, els jugadors
reben el nom de juvenils.
En l’estructura del futbol
base d’altres països
trobem que aquesta, per
exemple, a Estats Units,
Sud-Amèrica i Anglaterra
és diferent. En el primer
cas, aquest període de
formació s’allarga fins els
23 anys, la divisió per
categories és totalment diversa i la
importància que li donen al futbol
formatiu o, més ben dit, “soccer formation” és minoritari, ja que el futbol no és l’esport
rei en el país nord-americà. En el cas de Sud-Amèrica la formació i educació de jugadors
està molt valorada, arribant a ser considerada una de les zones que tracten millor el futbol
base i d’on surten un gran nombre de jugadors que debuten molt joves amb el seus primers
equips. El futbol formatiu anglès no destaca pels seus èxits, ja que, tot i que, les categories
per edats s’organitzen de la mateixa manera que aquí (benjamí, aleví, infantil, cadet i
juvenil) la competitivitat és quasi bé inexistent, només participen en tornejos amistosos.
Roger Riera, capità del juvenil A de la temporada 2013-
2014, alçant la Youth League aconseguida a Nyon
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 18 | 77
1.3.4- La UEFA i la FIFA:
La UEFA i la FIFA són dues organitzacions, una a nivell europeu i l’altre a nivell
internacional, encarregades de gestionar tot el que seria el tema administratiu i competitiu
de tots els clubs, incloent-hi una sèrie de normes. Per tant, les podríem classificar i definir
de la següent manera:
a) UEFA (Unió d’Associacions Europees de Futbol): és l’organisme encarregat de
governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions estatals del
continent. Organitza les diverses competicions entre estats i clubs europeus, així
com els premis i drets de televisió d’aquestes competició. És una de les sis
confederacions continentals que componen la FIFA i és una estructura esportiva
fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea, a partir de les converses mantingudes
entre la federació francesa, la italiana i la belga.
Tenint en compte la importància i la influència de la UEFA en el futbol modern,
l’associació té com a un dels seus principals objectius realitzar projectes i
esdeveniments per tal de millorar el funcionament del futbol formatiu arreu de tot
el continent. Per aquest motiu, l’any 2005 va crear al que s’anomenen Estatuts
del Futbol Base, un projecte definit com una eina utilitzada per a les millores dels
programes de futbol formatiu, i per valorar i recompensar a les 53 federacions
nacionals membres de la UEFA pel seu treball en les seves canteres. Les
federacions de tots els països ingressen en un nivell bàsic, al que poden accedir
amb els criteris mínims, i a continuació s’atorga un reconeixement addicional en
relació a les àrees específiques del futbol base. Un altre dels programes de la
UEFA relacionat amb el futbol base és el que rep el nom de HatTrick, el qual
fomenta la inversió en projectes socials i de futbol juvenil amb la finalitat de donar
més importància i major treball a aquest tipus de futbol. La Unió d’Associacions
Esportives de Futbol, des de l’any 2004, també participa en el projecte anomenat
l’Estiu del Futbol Base, en el qual, i durant tres mesos, es duen a terme activitats
diverses arreu d’Europa, ja sigui a través de tornejos per joves, escoles de futbol
o campaments d’estiu. Finalment, la UEFA ha introduït en els darrers anys la
competició de clubs més important d’Europa a nivell juvenil, l’anomenada Youth
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 19 | 77
League, on tots els clubs participants en categoria professional tenen el seu equip
juvenil en competició i dins del mateix grup.
b) La FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació): és el cos de govern
institucional de futbol. És una organització creada el 21 de maig de 1904 i té la
seva seu a Zurich. S’encarrega de les reglamentacions per als jocs de l’esport per
mitjà de la Directiva Internacional del Futbol Associació.
La FIFA és l’organització esportiva més important del món i, per aquest motiu, té
entre les seves obligacions treballar tots els aspectes del futbol, entre les quals no
hi pot faltar el futbol base, el que també es pot dir educació futbolística dels nens.
Entre moltes de les seves reglamentacions, la FIFA té un apartat on apareixen els
principis bàsics del futbol formatiu arreu del món, entre els quals destaquen:
o “No es pot jugar a futbol sense ensenyar als nens a pensar, és a dir, no
sempre se’ls hi ha de dir com han de resoldre els problemes que tenen
davant”.
o “Els treballadors del futbol base han de rebre el nom d’educadors en tot
el sentit de la paraula”.
o “Hem de tenir clar, la planificació, l’organització i la progressió de
l’entrenament del futbol base”.
o “En el futbol base, es forma per tal de progressar”.
o “Els entrenaments han de ser integrals, s’ha d’entrenar totes les diferents
tècniques orientades cap al joc en si”.
o “En el futbol base és necessari un sistema organitzat de formació
d’educadors”.
o “El futbol base és el període fonamental de les adquisicions del nen/a”.
o “En el futbol base, la formació dels formadors és bàsica”.
Per altra banda, la FIFA, tal i com fa la UEFA també desenvolupar nous projectes arreu
de tot el territori mundial, entre els quals sobresurt el projecte anomenat Grassroots.
Aquest programa és relativament diferent a les iniciatives habituals del desenvolupament
del futbol, perquè permet una gran flexibilitat a l’hora de posar-lo en pràctica. És un
projecte de col·laboració entre la FIFA, les associacions membre i les estructures
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 20 | 77
educatives de cada país. Segons la pròpia FIFA, Grassroots és el futbol base, el futbol
dels nens, de l’aprenentatge, dels valors humans i, per sobre de tot, una font inesgotable
de diversió. Segons el president de l’associació, Joseph Blatter, l’objectiu és el següent:
“El principal objectiu de la FIFA amb el seu programa Grassroots és portar el futbol al
major nombre de nens, perquè el futbol es una escola de la vida”.
Aquest programa, i seguint la normativa FIFA, defineix el futbol base de la següent
manera: “ha de ser accessible per a tots, un esport que es pugui participar en qualsevol
lloc, sense cap tipus de
discriminació; simple,
apassionant i gratificant; una
disciplina on es doni
importància al fair-play (joc
net). El projecte atorga un
paper central al plaer de
jugar, es tracta d’una filosofia
molt marcada i clara: el joc és
la millor eina educativa”.
1.3.5- A nivell català:
Catalunya és una de les comunitats autònomes que tracte millor el futbol formatiu de tots
els clubs i és, per aquest motiu, que gran part dels jugadors de les seleccions estatals
inferiors són entrenats i formats a Catalunya. És un tipus de futbol base regit per la
Federació Catalana de Futbol (FCF), la qual està constituïda per una sèrie de clubs,
associacions i organitzacions. S’engloba dins de la Real Federación Española de Fútbol i
té com a llengua vehicular i pròpia el català.
Al llarg de la història, el nostre petit país s’ha caracteritzat per treballar específicament,
en la majoria de casos, la cura de pilota i el gran treball defensiu. Tot això ho ha fet a
través del gran esforç i de la humilitat. A partir d’aquí i dels diferents models que sempre
poden sorgir, podem distingir diferents canteres importants a Catalunya (el Barça no hi
apareix perquè serà treballat específicament més endavant):
Nens participant en un dels múltiples esdeveniments que
organitza la FIFA pel futbol base
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 21 | 77
- UE Cornellà: és un dels clubs amb més ressò a nivell de treball de base i que, en
molts casos, serveix com a cantera dels dos grans clubs catalans, l’Espanyol i el
Barça. El club cornellanenc compta amb més de 900 jugadors a les seves files i té
dos objectius bàsics: la formació esportiva i personal dels jugadors. És un dels
clubs que en totes les categories de futbol formatiu, està lluitant per lligues i
s’acostuma a situar en els llocs capdavanters de la taula classificatòria, en part,
gràcies a la seva multitud d’equips per categoria. Trobem entre set i deu equips
des de pre-benjamins fins a cadets, ja que a partir de l’edat de juvenil només n’hi
ha quatre, on el Juvenil A està format per molts jugadors que acaben debuten en
categories de gran importància sènior. És un unió esportiva reconeguda
bàsicament pels seus èxits i pel seu gran treball en el futbol formatiu, però cal
recordar que té un equip professional a segona divisió B que està lluitant any rere
any i donant guerra a molts clubs amb molt més potencial econòmic. És un club
que té una estructura i organització esportiva molt definida i caldria destacar que
està sota la direcció general d’Andrés Manzano.
- R.C.D. Espanyol: l’Espanyol és el segon club amb més importància dins del
futbol català i, el club amb més rellevància considerant les seves capacitats
econòmiques. El seu futbol base es divideix en equips de competició federada i
els equips que no competeixen a nivell federat (ho fan internament en
l’anomenada escola de futbol blanc-i-blava). Aquesta escola de futbol va ser
creada l’any 2002 amb la intenció de donar la possibilitat a molts nens i nenes per
a iniciar-se i poder evolucionar i millorar les seves característiques futbolístiques.
Actualment, està formada per 750 nens i nenes i els valors que s’intenten
transmetre són els de ser generosos en l’esforç i el sacrifici i els de la puntualitat,
l’esportivitat i el respecte. Pel que fa al futbol base, el club blanc-i-blau, està
constituït per 12 equips, incloent-hi el pre-benjamí i el segon equip. L’única
manera d’arribar a jugar al futbol base d’aquest club català és mitjançant l’entrada
a l’escola a l’equip pre-benjamí, única edat en els que es fan proves, i després anar
pujant per les diferents categories. De tota manera els tècnics de l’espanyol fitxen
altres jugadors d’altres canteres en edats més avançades.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 22 | 77
- Girona FC: el club gironí és un dels clubs amb més renom dins del futbol base
en la geografia catalana. Segons els propis directius, el futbol base és una de les
màximes prioritats en l’organigrama del club i, per aquest motiu, recentment s’ha
creat l’anomenada Fundació, la qual és l’estructura que s’encarrega del futbol base
(a partir de 9 anys) i de l’Escola (de 5 a 8 anys). El Girona FC aposta per un futbol
base de qualitat, no només en l’aspecte merament esportiu, sinó que pretén
fomentar l’educació i la formació personal a través de l’esport. Els tècnics aporten
coneixements i afavoreixen el creixement integral dels esportistes, incidint en
l'aspecte pedagògic i el desenvolupament psicosocial dels futbolistes del planter.
El futbol base del club gironí està compost per 11 equips, en els quals cal destacar
la presència de 5 equips de categoria aleví i l’absència d’equips benjamins.
Deixant de banda el futbol base, l’escola té com a objectiu principal que qualsevol
nen que de ben petit desitgi jugar a futbol, pugui gaudir, aprendre i formar part
del club més representatiu de la comarca.
- C.E. Mercantil: és el club del Vallés més important pel que fa al treball de la
cantera, ja que sempre situa als seus equips a les categories més altes. El Club
Esportiu Mercantil fou format el 1913 per professors i alumnes del Col·legi
Mercantil situat al carrer Pare Joaquim de Sabadell. Actualment i, sota la direcció
esportiva d’Àlex Guixà, el Mercantil de Sabadell s’ha convertit en un club amb
una filosofia molt marcada, on destaca l’esportivitat, el respecte i les relacions
entre companys per davant de tot. Avui dia, el club compta amb uns 400 jugadors
repartits en 28 equips, des de pre-benjamins fins a juvenils.
- C.F. Damm: El club de Nou Barris (Barcelona) neix al 1953 de la iniciativa d’un
grup de treballadors afeccionats al futbol que, amb l’ajut de l’empresa o Fundació
Social Damm, decideixen formar un equip. Un any més tard modifiquen la idea
inicial i acorden crear un club de futbol, amb l'única finalitat de formar i educar
el jovent mitjançant la pràctica del seu esport preferit. A partir de la seva creació,
s’ha anat desenvolupant mica en mica, fins a ser un referent per a tothom del futbol
formatiu català, ja que és un club que només treballa la cantera basant-se en uns
principis molt marcats i diferenciats. El C.F. Damm té com a principal objectiu la
formació humana i esportiva de joves entre 6 i 18 anys mitjançant la pràctica del
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 23 | 77
futbol. És un club amb una filosofia general farcida d’uns valors concrets, entre
els quals destaquen l’esforç, l’afany de superació, la fortalesa davant l’adversitat
o l’esportivitat. Per tant, i fent cas a paraules textuals dels directius del club,
l’essència del club està basada en el recolzament al jugador tant en la seva vessant
personal com en l’esportiva. Aquest treball diari i dur s’ha vist recompensat, al
llarg de la història, en grans premis col·lectius no només a nivell català, sinó també
a nivell estatal, com ara el sub-campionat de la Copa d’Espanya (1967) o el
Campionat de la Lliga Juvenil Catalana (en quatre ocasions). Actualment, la seva
cantera està formada per 220 jugadors repartits en 13 equips, en cas del futbol
base competitiu, i 120 jugadors a l’Escola.
- CE Europa: és un club de futbol de Barcelona, vinculat a la Vila de Gràcia,
reconegut a nivell català. És un club format l’any 1907, pel que fa al seu primer
equip, tot i que l’escola de futbol base va ser creada, com a estructura externa del
primer equip, l’any 1991. Degut als bons resultats esportius i econòmics, l’escola
va ser incorporada al club tres anys més tard. L'estrena del Nou Sardenya el 1995,
la utilització del Camp de l’Àliga a partir del 2001 i la instal·lació de gespa
artificial en aquest últim el 2004 afavoriren el progressiu creixement del futbol
base del Club en número d’equips i jugadors i ascensos a totes les categories. El
club català és el club que treballa la base amb un major nombre d’equips per
categoria, en total en trobem 32 (incloent-hi els primers equips masculins i
femenins). És un club que intenta inculcar uns valors molt marcats, entre els quals,
els propis tècnics destaquen, l’esforç, el sacrifici, el respecte cap a rivals i àrbitres
i el no baixar mai el cap. És, probablement, i exceptuant el Futbol Club Barcelona
i Reial Club Esportiu Espanyol, el club català amb més història, no només a futbol
base, sinó, sobretot, en el primer equip.
- CE L’Hospitalet: és el club més representatiu de la ciutat de L’Hospitalet de
Llobregat i un dels clubs amb més influència en el futbol base català. Es va fundar
l’any 1957 i any rere any ha anat millorant i evolucionant fins a convertir-se en
un gran treballador de la cantera. El seu primer equip es troba a Segona Divisió B
des de ja fa unes temporades, arribant a disputar, en alguns casos, els playoff
d’ascens a la Segona Divisió A. Pel que fa al seu futbol base, és evident que el
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 24 | 77
club del Baix Llobregat tracta d’una manera molt curosa el seu futbol formatiu i
bon exemple d’això són els resultats obtinguts en els darrers anys, on els equips
base han estat disputant lligues contra els grans equips del nostre territori, sobretot
en categories aleví i benjamí. Actualment, compta amb tres juvenils, tres cadets,
sis infantils, set alevins (sis federats i un del consell), quatre benjamins (un dels
quals no és federat) i tres pre-benjamins.
1.3.6- A nivell espanyol:
És evident que Espanya és una gran potència futbolística, sobretot en els darrers anys, i
està clar que en gran mesura és una conseqüència de la feina ben feta a nivell de futbol
formatiu. Tinc la sensació que la resta de països s’emmirallen en el futbol formatiu
espanyol. Després d’haver fet una gran recerca, he pensat que els equips amb més
rellevància a l’estat espanyol són els següents (no hi apareixen ni el Barça ni l’Athletic
Club ja que els treballaré més endavant):
1. Villarreal C.F.: aquest club té molt clar que la seva estabilitat passa per
l’aposta de la gent jove del seu planter. Les principals finalitats del club
respecte el seu futbol base són: crear un model de club sostenible (tan
econòmicament com esportivament), formar jugadors d’elit per jugar en els
millors equips a nivell mundial i aconseguir que el planter del primer equip
tingui el màxim nombre de jugadors procedents de les categories inferiors.
Per aconseguir això a mig termini el Villarreal C.F. compte amb els següents
equips en les categories inferiors: Villarreal B i C, 3 equips juvenils, 3 equips
cadets, 3 equips infantis, 3 equips alevins, 2 equips benjamins, 2 equips pre-
benjamins i 2 equips femenins.
A més a més, les instal·lacions de la residència de la Ciudad Deportiva del
Villarreal CF són, sense cap mena de dubte, una referència per una bona part
dels clubs de Primera Divisió.
Al voltant de cent joves, que procedeixen de tota Espanya i de l’estranger,
conviuen a la residencia de la Ciutat Esportiva. Aquestes instal·lacions
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 25 | 77
consten de 2 camps de gespa natural, 2 camps de gespa artificial, 3 camps de
futbol 7 i 1 camp de futbol 5.
2. Reial Societat de Futbol: el club donostiarra no destaca per la seva feina del
futbol base, però intenta tenir una filosofia de treball bastant similar a la de
l’Athletic, és a dir, fitxant jugadors de la zona nord de la península. Segons els
seus treballadors, la clau de l’èxit en la formació de futbolistes del seu club és
que els millors jugadors guipuscoans juguin a Zubieta. Les Instal·lacions de
Zubieta, ciutat d'entrenament i "Fàbrica de talents" de la pedrera de la Reial
estan formades per 7 camps de futbol 11 (4 d’herba natural i 3 d'herba
artificial).
Els equips que formen la cantera de la Reial Societat són: Real Sociedad B
(Sanse), 2 equips juvenils, 2 equips cadets, 2 equips infantils, 2 equips alevins
i 2 equips benjamins.
El seu mètode de formació és molt clàssic, ja que gira al voltant de no deixar
escapar cap jove talent de la zona, i un cop ja estigui fitxat, controlar-lo i
ajudar-lo a millorar.
3. Sevilla F.C: el club andalús s’ha anat reinventant en els darrers anys amb
l’objectiu d’arribar a ser un dels clubs espanyols i europeus amb més
influència en el futbol base. Aquesta millora en la forma de tractar el futbol
formatiu del club ha tingut com a base dos aspectes importantíssims: la
instauració del gabinet de psicologia esportiva per ajudar als joves talents en
altres àrees del treball específic i l’aparició, recentment, de l’àrea de
metodologia, la qual té com a funció base generar un procés que repercuteixi
favorablement en els jugadors i en els tècnics. El Sevilla també s’encarrega
d’alliçonar als seus propis entrenadors per a que a l’entrenar als joves, ho facin
amb uns valors i uns conceptes ja marcats.
Aquest club compta amb unes instal·lacions a la ciutat esportiva Ramón
Cisnero Palacios, construïdes als anys 70, formades per un estadi de gespa
natural amb capacitat per 7500 espectadors, 4 camps d’entrenaments de gespa
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 26 | 77
natural, 3 camps de gespa artificial i un camp de gespa artificial que pertany a
l’escola Antonio Puerta.
La pedrera del Sevilla F.C està formada pel Sevilla C, 3 equips juvenils, 2
equips cadets, 3 equips infantils, 4 equips alevins, 4 equips benjamins, 2
equips pre-benjamins, l’equip femení B, 1 equip juvenil femení i 1 equip
infantil femení.
4. Real Madrid de Futbol: el club de la capital no destaca pels èxits del seu
futbol formatiu ni per l’arribada de jugadors a la primera plantilla i,
actualment, se’l reconeix més per seguir un mètode comprador que per seguir
un mètode formador. Tot i així, té una filosofia bastant marcada, basada en
fitxatges de jugadors, excepte alguna excepció, espanyols. Degut al seu gran
potencial econòmic, però, ofereix grans serveis i treballa per a una bona
formació futbolística i acadèmica dels jugadors, tenint una gran xarxa
d’scouters arreu del món, sobretot a la península, amb la intenció de captar
jugadors de futur.
La pedrera del Real Madrid treballa a les instal·lacions de 1200 hectàrees de
Valdebebas on hi podem trobar 12 camps de futbol. Aquest complex esportiu
es coneix com La Fábrica, on hi entrenen 280 jugadors aproximadament.
Aquest club no té residència de futbolistes. Actualment té els següents equips:
Castilla, Real Madrid C, 3 juvenils, 2 cadets, 2 infantils, 2 alevins, 2 benjamins
i 1 pre-benjamí. Tots aquests equips disputen la lliga regular i competicions a
nivell internacional. En aquests moments el club segueix treballant en la
reestructuració del planter. Amb el descens del Castella a Segona B i una
vegada que s'ha fet oficial l'arribada de Zidane a la banqueta, ara s'estudia
retallar la pedrera per tal de fer-la més competitiva.
Una de les opcions que s'estudia és fusionar el Castella i el Madrid C per
formar una plantilla amb més garanties amb la vista posada a la lluita per
l'ascens. També podria desaparèixer un dels tres equips juvenils. L'estructura
que planeja el Madrid s'assemblaria més a la que té ara el Barça, amb un segon
equip, el B, i dos juvenils, el segon d'ells dins de la secció de futbol formatiu.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 27 | 77
5. Atlético de Madrid: Tot i que aquest club ha destacat diverses temporades
entre els millors del futbol professional de primera divisió mai s’ha
caracteritzat per treballar el futbol base. Actualment sembla que la junta
directiva vol fer un gir i dedicar recursos al futbol formatiu. Volen buscar
entrenadors de prestigi i contractar jugadors estrangers. En aquests moments
la institució ofereix als joves entre 6 i 18 anys les anomenades Escuelas
Federativas, que dirigeix Quique Estebaranz. Aquestes escoles es troben
repartides per tot Madrid. Cotorruelos, Orcasitas, Casarrubuelos y
Alcobendas son les quatre seus oficials on es realitza el futbol formatiu de
1200 nens.
Compten amb els
següents equips:
Atlético B,
Atlético C, 3
equips juvenils,
dos cadets, 2
infantils, 2
alevins i 2
benjamins.
1.3.7- A nivell internacional:
Després d’haver realitzar una recerca molt concreta del futbol formatiu a diferents
clubs d’arreu del món, he decidit que els que treballen millor el futbol base actual
són els següents (no hi apareix el Manchester City ja que el treballaré més
endavant):
I. Manchester United: el club anglès, després del desastre de joves talents en els
darrers anys, i gràcies a la restauració de les Academies (centres formatius i
educatius), està començant a agafar un nou full de ruta basat en la recerca de
joves talents per al futbol base del club de Manchester. Hi treballen al voltant
Semifinals de la Copa del Rei Juvenil de la temporada 2011-2012
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 28 | 77
de 400 persones, entre les quals, destaca la figura del psicòleg esportiu,
implantat recentment, i la dels scouts, els quals es fixen sobretot en països
com Bèlgica, Itàlia, Espanya, França i Anglaterra. L’Acadèmia té unes
instal·lacions modernes que ocupen 70 hectàrees. Els jugadors estan agrupats
per edats des de Under-9 fins a Under-18 (juvenils). Els juvenils juguen al
grup C de la lliga premier de l’Acadèmia. Els jugadors entre 16 i 18 anys ja
estan integrats a la plantilla del primer equip.
Els equips del futbol base anglès tenen una cantera amplia però formen equips
que realitzen partits amistosos i no competeixen regularment.
II. Arsenal F.C: la cantera del club londinenc és, per excel·lència, la millor
cantera del futbol anglès i el referent per a la resta, fins i tot, per a clubs de
fora com el Barça, el qual últimament s’ha reforçat intensament de jugadors
creats a l’Arsenal Soccer School. Es defineix com la cantera sense fronteres
ja que d’una banda els pares poden inscriure als seus fills a l’escola del club i
per altra disposa de xarxes d’escoles i tornejos del Arsenal Soccer School,
com la de Astúries i la d’Andalusia.
Actualment l’Arsenal comença a donar-li importància al futbol femení.
La nova ciutat esportiva té sis camps de futbol i hi ha un equip de 40
treballadors que entrena i educa a més de 150 nens ( el doble que a la masia).
La seva filosofia és molt semblant a la de clubs espanyols, bastant-se en fitxar
jugadors de ben joves i, educar-los futbolísticament de ben petits perquè
s’adaptin de la millor manera possible al futbol del futur.
Ells defineixen la seva metodologia amb els següents conceptes: actitud,
respecte, habilitats, energia, personalitat, capacitat d’aprenentatge i de treball
en equip.
III. River Plate: a Argentina el treball del futbol base té una importància extrema
i és per això que els jugadors debuten sent molt joves a l’elit. En el cas de
River, no hi ha cap excepció, jugadors com el Kun Agüero o Alexis Sanchez
han passat per allà i de ben joves ja triomfaven. La filosofia de treball és clara,
en primer lloc, busca i captar jugadors, en la gran majoria, argentins, i després
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 29 | 77
entrenar-los seguint uns valors i un mètode molt diferenciat, on sobre tot es
valora el tracte amb la pilota.
El club té una residència, que es troba dins del recinte del River Plate, per 250
jugadors i beca als nens que venen de l’interior del país perquè puguin
estudiar.
Al River Plate treballen amb diferents categories, ja que, per exemple, el
juvenil participa en un torneig que organitza l’AFA ( associació del futbol
argentí). Al mateix temps tenen un torneig paral·lel que s’anomena lliga i en
el que participen les restants categories. Cada categoria té uns 50 nens que es
distribueixen en 3 equips.
IV. Soccer USA: evidentment, el futbol a Amèrica, conegut com a “soccer” no té
el mateix renom com a Europa o altres parts del món, però, igualment, podem
extreure-hi varies conclusions. Els jugadors abans d’arribar a equips
professionals, acostumen a jugar a la lliga universitària, anomenada preview
(o prèvia), la qual és un bon aparador per ser fitxat per clubs de major
importància. A més a més, els estudis són bàsics i innegociables, és a dir, si
no aproves, no jugues i si treus bones notes, però no el suficient, t’obliguen a
assistir a classes addicionals. És un altre món, i no tenen una filosofia marcada,
ja que fan el que poden amb el que poden, però segueix sent futbol.
V. A.C. Milà: parlar del Milan i de la seva història probablement té un nom propi,
i aquest nom és Paolo Maldini. L'ex capità del Milan s'ha convertit en un dels
símbols del conjunt rossonero amb 25 temporades a l'esquena i 5 Lligues de
Campions. A Milà, la joventut sempre ha estat el centre de moltes activitats a
la creença que la pràctica de l'esport i el futbol pot oferir importants
oportunitats en termes d'educació i el benestar mental. Per aconseguir aquest
objectiu de manera més efectiva el club va iniciar el projecte Milan Junior el
1999. En aquest projecte el club ha posat en marxa una important inversió
actuant sobre la base d'un pla estratègic detallat que involucra més de 35.000
nens cada any, distribuïts en 46 països de tot el món.
El centre esportiu Millanello, la seva ciutat esportiva, es troba a 50 kilòmetres
de Milà i va ser construït el 1963. Les seves instal·lacions ocupen uns 160.000
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 30 | 77
metres quadrats on hi ha sis camps reglamentaris, un de gespa artificial, un
camp cobert, amb gespa artificial i un camp amb mides reduïdes i amb gespa
natural anomenat "la caixa" perquè el terreny de joc està envoltat per un mur
de 2,30 metres d'alçada i cobert per una reixa de 2,5 metres. Un sender entre
els arbres de més de 1.200 metres de longitud i que travessa diverses altituds
és utilitzat durant la temporada per a la preparació física dels jugadors (córrer
i bicicleta) i per la recuperació dels jugadors lesionats. Al costat de l'edifici
principal es troben les “habitacions de convidats", on també viuen alguns
jugadors de l'equip juvenil. Aquests joves, que vénen de totes parts d'Itàlia i
també de l'estranger, van a l'escola com qualsevol adolescent i per les tardes
participen en les seves sessions d'entrenament.
Les categories que té el club italià són: Berreti-Juniores, Allievi Nazionali,
Allievi Lega Pro Divisione Unica, Giovanissimi Nazionali, Giovanissimi
Regoonali A i B, Esordienti 2003 i 2004, Pulcini 2005 i 2006.
A diferència del futbol anglès, els equips italians de les categories inferiors
juguen competicions al llarg de la temporada semblant a l’organització del
futbol espanyol.
VI. Ajax d’Amsterdam: Johan Cruyff, Marco Van Basten, Wesley Sneijder i
Dennis Bergkamp són quatres grans jugadors del futbol europeu dels últims
40 anys i tots ells han sortit d’una de les institucions més famoses del món del
futbol europeu, la cantera de l’Ajax. Aquesta cantera és de vital importància
pel club ja que d’una banda està relacionada amb l’estructura financera de
l’entitat (no es poden permetre gastar elevades quantitats de diners per portar
grans jugadors) i de l’altra, és un club que vol educar els jugadors en una
cultura específica. Des de petits se’ls ensenya l’estil de futbol que vol seguir
l’Ajax i això amb el temps és una gran avantatge. A més a més s’ha creat una
xarxa d’escoles dels clubs professionals més petits que formen una acadèmia
de molta qualitat.
De Toekmost significa “El futur” i es tracta d’unes impressionants
instal·lacions de 14 hectàrees on es poden trobar 7 camps, 13 vestidors i un
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 31 | 77
recinte poliesportiu. A De Toekmost s’entrenen 200 joves entre 6 i 19 anys i
juguen en uns del 13 equips que existeixen.
Aquesta cantera es nodreix gràcies a la feina de 70 scouters que veuen molts
partits i sessions d’entrenament per tota Holanda i de vegades també a
l’estranger. Durant un dia, a la primavera, s’organitza el dia del talent i els
nens s’apunten per ser seleccionats.
Al final de cada temporada es valora el rendiment escolar, l’actitud i les
actuacions dins i fora del terreny de joc i es decideix si continua el jugador a
l’escola.
VII. Bayern de Munic: Franz Beckenbauer, Paul Breitner, Sepp Maier, Gerd
Müller i Uli Höeness. Tots ells emblemes del millor Bayern de Munic de tots
els temps, el que va guanyar tres copes d'Europa de manera consecutiva en la
dècada dels setanta, jugadors formats al club –Maier i Breitner– o, com a
mínim, que van aterrar a l'entitat bavaresa sent molt i molt joves, a temps per
impregnar-se plenament dels valors de l'entitat. El Bayern actual no seria el
mateix sense l'existència de les instal·lacions situades al número 51 del carrer
Säbener, inaugurades l'any 1990 i remodelades el 2008, una residència per a
jugadors d'entre 15 i 18 anys, on el club bavarès cuida tots els detalls perquè
la formació esportiva i educativa dels futbolistes sigui perfecta. Es tracta d'un
complex esportiu de 80.000 m², amb dos camps de gespa artificial, un de volei
platja, un pavelló i un centre d'alt rendiment amb tot tipus d'aparells d'última
generació. La federació alemanya té un gran compromís amb el futbol base
del país ja que, després de la decepció de l’eliminació en la fase de grups de
UEFA euro 2000, es va arribar a la conclusió que havien fallat en l’estructura
a nivell juvenil i van desenvolupar un nou camí. Al 2002 es va posar en marxa
el programa de promoció de talents amb 366 campus on hi participen cents de
jugadors.
1.3.8- Seleccions inferiors:
El futbol català i espanyol, com en la majoria de països, té seleccions inferiors en cada
categoria, les quals s’encarreguen de convocar els millors jugadors (en alguns casos tenen
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 32 | 77
un límit de jugadors per equip) per tal de formar un bon grup i un bon equip i preparar-
los per als futurs campionats d’Espanya. A Catalunya, podem distingir-hi les següents
seleccions: sub-12, sub-15 i sub-18. Per altra banda, Espanya sí que té més seleccions
inferiors, les quals són: benjamí, sub-15, sub-17, sub-19, sub-20, sub-21 i sub-23.
1.3.9- Campionats:
Tant a nivell de clubs com a nivell de seleccions, existeixen un gran nombre de
competicions. En el cas de clubs, existeixen totes les lligues regulars separades per
comunitats autònomes i, a l’edat de juvenil també apareix la Copa d’Espanya. Tot i així,
també hi ha famosos tornejos amistosos amb gran renom, com seria el cas del MIC
(Mediterranean International Cup), el “Torneo de Arona” (edat infantil) o la Copa Coca-
Cola. En el cas de les seleccions, apareixen els campionats europeus, sud-americans,
africans, etc. (dividits per continents) i les Copes del Món, els quals són tornejos oficials
i reconeguts per la FIFA i les pròpies confederacions. Entre els campionats de clubs més
importants, cal destacar:
- Mediterranean International Cup (MIC): El MIC és un mundial de futbol per
a joves promeses que compta amb la participació d'equips de tot el món en 4
diferents categories, les quals són aleví, infantil, cadet i juvenil. Rep aquest nom
perquè tots els partits es disputen en diferents terrenys de joc en tot el territori de
la Costa Brava, tenint com a punt cèntric l’estadi del Palamós. Habitualment, és
un torneig que es disputa a l’inici de la primavera i hi participen clubs com
l’Espanyol, el FCBarcelona, les seleccions de Brasil, el Villareal, l’Aspire
Academy, etc. És un campionat amistós de gran renom internacional i bon
exemple d’això és que jugadors com Leo Messi, Neymar JR, Marcelo, Juan Mata,
Lucas Leiva, Cesc Fàbregas o Gerard Piqué l’han disputat.
- Torneo Internacional Alevín / Infantil de Arona: és un torneig amistós de gran
reconeixement internacional. Se celebra en el mes de desembre de cada any sense
interrupcions des de l’any 1996, a la ciutat d’Arona, situada al sud de Tenerife.
En un principi el torneig era sub-12, és a dir, per jugadors menors de 12 anys, però
des de l’any 2011, el campionat és de categoria infantil, per tant, hi ha jugadors
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 33 | 77
de fins a 14 anys. Impulsat per José Ramón de la Morena, el campionat s’organitza
per la “Fundación El Larguero” i el patrocini de la televisió de Canal+ en un
principi i, posteriorment, el canal Cuatro. Els clubs convidats, en categoria
d’infantil de segon any, són, la majoria de la lliga espanyola, com ara el Barça, el
Madrid, l‘Athletic Club, l’Atlético de Madrid o el València; però també n’hi ha
de fora, com l’Inter de Milà, el Borussia de Dortmund i la selecció de Camerun.
Entre els campions, destaquen el Madrid (amb 6 campionats), el Barça (amb 4) o
l’Atlético de Madrid i l’Espanyol (amb 3).
A nivell de seleccions, apareixen tots els tornejos oficials, ja siguin europeus o mundials.
En el quadre anterior, podem observar que en l’edat sub-15 només hi ha campionat sud-
americà, per tant, no hi ha Copa del Món. En categoria sub-16, hi trobem el Campionat
AFC (Àsia) i el Campionat OFC (Oceania); en categoria sub-17 ja trobem els primers
campionats internacionals, com ara la Copa del Món sub-17 i el Campionat d’Europa,
sub-17, el Campionat Sud-Amèrica, el Campionat de la Concacaf i el Campionat Africà.
Tot seguit, trobem els campionats sub-19, on destaca l’europeu de seleccions i els
campionats AFC i OFC. La Copa del Món es troba a l’edat de jugadors no superiors a 20
anys, edat en la qual també hi ha els Campionats Sud-americà, Concacaf i Africà.
Finalment, hi ha l’europeu sub-21 i a partir de la categoria sub-23, apareixen els Jocs
Olímpics (on poden participar tres jugadors majors d’aquest límit), el torneig Concacaf,
el torneig Asiàtic, el torneig Africà i el torneig OFC.
Quadre de les competicions disputades a nivell de seleccions inferiors
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 34 | 77
1.4- L’ENTORN:
1.4.1- El paper de les famílies:
El paper que una família pot tenir sobre el seu fill és directament proporcional a que el
seu fill tingui ganes de jugar i, en un futur, pugui arribar a ser un gran jugador. Això que
pot sonar una mica estrany és fonamental en la vida d’un jugador de futbol base, és a dir,
la família l’ha de recolzar, ha d’estar a sobre del nano i l’ha d’esbroncar quan fa alguna
cosa errònia. A partir d’aquí neix el famós triangle de l’esportista, jugador-entrenador-
família on en cada vèrtex hi ha situada una paraula: a dalt l’entrenador i a baix, els pares
i el jugador.
Per a què aquest triangle funcioni a la perfecció i doni els seus fruits, és vital que els tres
protagonistes vagin en la mateixa direcció. Per tant, els pares han de fer de pares quan els
hi toqui fer de pares, com per exemple, ajudant als desplaçaments dels partits, a casa
parlant amb el jugador, alliçonant uns certs valors al seu fill, etc. Aleshores, quan
comença el partit, el seu fill ha fer cas al seu entrenador, no al que li digui al seu pare des
de la banda, ja que durant la setmana l’instructor els hi ensenyat una sèrie de coses que el
dia de partit s’han de posar en pràctica. Per altra banda, l’entrenador, en aquestes edats,
no només s’encarrega de la vessant esportiva, sinó també ha de fer d’educador, figura que
en aquestes edats és clau, per tal de portar als nens cap al bon camí. Els pares són un
mirall on els fills es reflecteixen per tal d’intentar imitar-los i arribar a ser, un dia, com
ells.
Després d’haver realitzat una primera classificació, on es parla dels tres factors bàsics per
a la correcta formació tant futbolística, com educadora dels nens i nenes que s’inicien en
la pràctica esportiva, és el moment de parlar més exhaustivament de la influència dels
pares i de com aquests poden ser. És evident que a tot pare li agrada que el seu fill sigui
el millor i que sempre rebi elogis, però això no arriba sol i menys en aquestes edats tan
poc avançades, on amb prou feines es pot apreciar a quins jugadors els hi agrada realment
el futbol. Però el problema relacionat amb aquest tema són els pares que es pensen que el
seu fill és el millor en tot i que ells en saben més que el propi entrenador. Aquest podria
ser el primer tipus de pare. Els altres dos serien d’un caire radicalment diferent, amb
menys interès per a que el seu fill sigui el millor, però amb il·lusió de que ell gaudeixi
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 35 | 77
jugant a l’esport que li agrada. Per tant, després d’haver fet una petita introducció,
podríem classificar els pares segons el seu comportament envers l’entrenador:
a) Pares-entrenador: Són aquell tipus de pares que sense tenir cap títol ni cap
llicència per entrenar i sense ni tan sols haver estat mai en una banqueta, alliçonen
a l’entrenador, des de la banda, dient-li tot allò que ha de fer en cada moment. Si
la situació encara no és prou tensa i extraordinària, aquests pares són els que
creuen que els seus fills són els millors i que han de jugar sempre, quan en realitat
l’única cosa que estan fent és posant-li un pressió excessiva i sobre protegir-lo
exageradament. El problema d’aquests pares és que no saben que el futbol, en
aquest cas, és un esport d’equip i que sense l’entrenador ni la resta de jugadors el
seu fill no faria res útil, perquè tal i com diu la FIFA, un jugador ha d’estar envoltat
d’altres jugadors per a poder formar un grup.
b) Pares: són aquell tipus de pares que els hi sembla bé que el seu fill practiqui un
esport des de ben petit perquè així s’ho passi bé i gaudeixi amb els companys,
però que a la vegada els hi és igual si competeixen, si el seu fill juga, com és
l’entrenador, etc. Podríem dir que pels entrenadors no és una classe de pare que
interfereixi en la seva feina, però tampoc és ideal ja que no li encomana ni li
ensenya al seu fill les ganes i la il·lusió per practicar aquest esport.
c) Pares-educador: sense cap mena de dubte, aquests són els pares que vol tot
entrenador. Són aquells que pensen en l’equip. No discuteixen quasi bé mai les
decisions de l’entrenador i el més important de tot, inculquen uns valors i uns
principis als seus fills des de ben petit que, més endavant, donaran resultat.
1.4.2- El paper de l’entrenador-educador:
Com ja he anat parlant al llarg de tot el treball, la figura de l’entrenador d’un equip en
etapa d’iniciació i creixement no es limita a ensenyar als nens i nens quins sistemes s’han
d’utilitzar per atacar, com s’ha de defensar o per on s’ha de xutar per marcar un gol, sinó
que en aquesta figura també es desenvolupa un paper d’educador. Què representa aquesta
funció? Doncs un entrenador-educador ha de ser tot aquell entrenador que entreni a nens
i nenes que es troben en la seva etapa de formació i la seva missió ha de ser garantir a
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 36 | 77
aquests jugadors i jugadores un desenvolupament en els diferents àmbits de la vida. Per
tant, s’ha d’encarregar de transmetre les ganes de comunicar, de compartir o de donar.
És una feina clarament vocacional.
1.4.2.1- La formació:
La formació és l’etapa més important d’un noi o noia jove que juga a futbol. El futbol és
un mitjà de diversió a través del qual els jugadors han de rebre una sèrie de valors que els
formin com a persones. Tot entrenador que tingui la possibilitat d’entrenar a jugadors en
període de creixement és perquè
té un títol que li ho permet, per
tant ha de ser capaç d’exigir-se a
si mateix una sèrie de funcions.
Els nens/es han de rebre una
educació esportiva basada en el
respecte i el joc net. Els
entrenadors han de desenvolupar
una mentalitat basada en el plaer
de jugar i la voluntat
d’evolucionar.
1.4.2.2- El tracte:
Un entrenador-educador ha de saber comportar-se enfront un nen de la manera més
exemplar possible, mostrant que és una persona seriosa, treballadora i sensata que
transmet una sèrie de valors als alumnes. Què representa això? Doncs que tot entrenador-
educador ha de tenir el mateix tracte cap a tothom. És a dir, no pot menysprear a un
jugador/a per les seves qualitats tècniques, ja que, realment, el què ha de fer és preparar-
lo per millorar. I per altra banda, no pot sobrevalorar a un jugador per les seves grans
capacitats amb la pilota als peus, degut a que, fent això, tampoc demostres uns valors ètics
o morals. Per tant, el tracte que en un entrenador ha de tenir cap als seus jugadors ha de
ser equivalent en tots els casos. Això té el mateix significat per als nens, els quals han de
saber comportar-se davant un professor que els hi està marcant un camí a seguir (encara
que ells no se n’adonin).
Un grup de nens reben una classe futbolística i educativa de
l’entrenador
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 37 | 77
1.4.3- Tractament psicològic:
La figura d’un psicòleg és fonamental en la formació d’un jugador i en el conjunt de
l’equip. En un col·lectiu sempre existeixen moments bons i moments dolents i per tal de
no perdre una dinàmica alegre i correcta, el psicòleg és clau. Ell ha de ser la mà dreta de
l’entrenador en l’educació del jugador, ja que si veu que alguna no funciona en algun
jugador, ha de parlar amb ell i aclarir-li les coses per tal de que se senti important dins del
conjunt que és l’equip. Tot i aquesta importància, molts equips no es poden permetre el
luxe de tenir un psicòleg en les seves files i és, aleshores, quan l’entrenador té una doble
funció.
1.4.4- Valors, visió humanista i rendiment:
En la vida quotidiana, existeixen diferents valors, hi ha persones que prioritzen uns valors
i gent que dóna importància a d’altres, amb això es creix o no es creix, no es neix. Segons
l’Institut d’Estudis Catalans, un valor o uns valors són una qualitat o conjunt de qualitats
que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui. De valors n’hi ha
moltíssims, podríem destacar el respecte, l’amor, la llibertat, la humilitat, l’honestedat, la
solidaritat, la igualtat, la tolerància i/o la justícia, entre molts d’altres; però, en el món del
futbol, i encara més en el petit món del futbol formatiu aquests valors radiquen totalment.
En molts casos, el tema dels valors és un tema de discussió, no discussions populars, sinó
fins i tot laborals, entre periodistes i entre els propis clubs. Pel que fa al futbol base, els
valors que s’han d’inculcar són, a gairebé tot arreu, els mateixos. En primer lloc i com a
principal subjecte en tots els equips de base de tots els clubs d’arreu del món, apareix el
respecte. Què representa el respecte? Doncs, el respecte és un dels pilars fonamentals de
la vida democràtica i de la capacitat de viure en societat i, en el cas de l’esport, és bàsic,
ja que en molts casos es creen situacions de tensió que s’han de resoldre instantàniament
i el respecte, en aquests casos, garanteix interrelacions personals, cordials i correctes. En
segona posició, els entesos col·loquen al no rendir-se mai, és a dir, a l’esforç i al sacrifici.
Aquest és un valor que ens permet arribar a llocs impensables o aconseguir metes i
objectius que en moments determinats ens han semblat molt llunyans o inabastables. Dins
d’aquest fet, cal destacar “sub-valors” com ara la dedicació, el rigor, la constància i la
perseverança. L’ambició és el valor que, habitualment, es col·loca en tercera posició i fa
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 38 | 77
referència a la voluntat d’aconseguir el màxim rendiment i de fer les coses no només bé,
sinó el millor possible, és el fet d’intentar superar-se dia rere dia. És un valor aplicable
no només al jugador, sinó també a tot el col·lectiu. En el futbol formatiu, el treball en
equip s’acostuma a situar en el quart lloc, ja que és un aspecte bàsic de l’esport i de la
formació, s’ha de fer entendre als nens que això a què juguen és un esport d’equip i que
sense els altres, un sol no faria res, i aquesta experiència és útil per al futur. Finalment i
en cinquena posició, se situa la humilitat, tot i que, des del meu punt de vista va relacionat
amb tots els anteriors, ja que si tens aquest, els altres tenen sentit, sinó és molt més
complicat. És a dir, si creus que ets el millor i ja no pots millorar, no t’esforçaràs, no
respectaràs ni als companys ni als rivals, ni tindràs ambició per millorar i no treballaràs
per l’equip, per tant, crec que és el valor fonamental. Tot i que jo he parlat de cinc valors
en concret, en el món del futbol base n’hi ha moltíssims i, depenent del club i/o de
l’entrenador, potser prefereixen inculcar-ne d’altres, com ara: la sinceritat, hem de
reconèixer les nostres errades i acceptar-les; la tolerància, acceptant les diferències
personals i les reaccions adverses d’alguns companys; l’amistat, sempre és bo que hi hagi
un grup unit i d’amics en un equip; la solidaritat, és bàsic ajudar als companys sempre;
l’atenció, identificant i relacionant la nostra vida diària amb el futbol i el què això
representa; el creixement emocional, és el cim de tots els valors.
Un grup de nens gaudint del què és i representa el futbol
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 39 | 77
MARC
PRÀCTIC
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 40 | 77
2.1- INTRODUCCIÓ:
La part pràctica del meu treball consisteix en un estudi comparatiu del futbol base en tres
grans clubs de futbol. He triat el Futbol Club Barcelona, l’Athletic Club de Bilbao i el
Manchester City perquè representen tres estils radicalment diferents de com treballar el
futbol formatiu. El Barça indiscutiblement inverteix molts recursos en tractar de la millor
manera possible als jugadors de la seva pedrera per tal d’aconseguir jugadors de primer
nivell. L’Athletic de Bilbao té una metodologia de treball de base única en el món que es
basa en fitxar jugadors només d’ascendència basca. El Manchester City seria un exemple
d’un equip que mai ha treballat específicament la cantera i que en aquests moments ha
decidit, basant-se en les millors canteres europees, començar a potenciar el futbol base de
cara a un futur pròxim. Per aquest motiu, el club de Manchester ha fitxat directius i
secretaris de clubs com el FCBarcelona o l’Athletic Club.
Està clar que podria haver triat molts més equips, però crec que un estudi comparatiu no
pot tenir moltes variables ni ser molt extens. La meva comparació consistirà en una o més
entrevistes als responsables fonamentals del futbol base dels tres clubs esmentats que
juntament amb la informació que he recollit de diferents fonts, em permetrà realitzar la
meva recerca i arribar a conclusions bastant fiables.
En primer lloc, vaig enviar un mail als tres clubs dirigint-me al contacte que vaig trobar
a les webs, el qual era, en quasi totes les ocasions, l’oficina d’atenció al client. He de dir
que el Futbol Club Barcelona em va respondre amb molta rapidesa i eficiència, adreçant-
me a la persona adequada des del primer moment. I en segon lloc, vaig preparar un
qüestionari que, en el cas del club català em van respondre personalment a les oficines de
Sant Joan Despí i amb molta amabilitat. Evidentment, els altres dos clubs em van
contestar via mail i ha estat més difícil obtenir la informació necessària per poder duu a
terme l’estudi comparatiu. Ha estat imprescindible l’ajuda del meu amic Joan Patsy (en
aquests moments, scout, representant, coordinador i encarregat de metodologia de clubs
com l’Athletic i el Manchester City), ja que sense les seves idees i els seus contactes, no
hagués pogut obtenir molta de la informació que finalment he aconseguit.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 41 | 77
2.2- ESTUDI DEL FUTBOL CLUB BARCELONA:
A partir de les dades obtingudes en la recerca teòrica i les extretes de les entrevistes amb
Josep Llorca i Sergi Samper realitzaré a continuació un estudi dels trets més importants
del Futbol Club Barcelona i el seu futbol base:
2.2.1- Història:
La història del naixement del FCBarcelona no és ben bé com diuen els llibres d’història,
ja que sí que va ser fundat l’any 1899 per Hans Gamper, però va ser creat com a revenja
per part del jugador suís, degut a que anys abans havia estat rebutjat per l’altre club de la
ciutat, el ja desaparegut Català FC. Aquest rebuig va ser crucial per a la posterior formació
per part de Gamper i onze amics mes, el dia 29 de novembre de 1899, d’un dels clubs
més importants de la història.
Els primers 20 anys del segle XX van ser de pura adaptació al que era al futbol català i
espanyol i va ser quan es van obtenir els primers trofeus, com la Copa Catalunya. La
primera època daurada del club va arribar als anys 20, on va passar dels 3.000 als 11.000
socis. Aquests èxits van ser deguts en gran part a tres fitxatges de gran renom, on destaca
el filipí Paulino Alcántara. L’any 1922 es va inaugurar l’estadi de Les Corts, amb
capacitat per a 30.000 persones, el qual va ser tancat temporalment uns anys més tard, sis
mesos de durada. Aquest fet va obligar a Hans Gamper a abandonar la presidència del
club culer.
Aquesta sortida del club i una depressió personal impulsada pel declivi dels seus negocis
fan que Gamper decideixi suïcidar-se. Un cop dur que afecta de manera rellevant al
rendiment del club, que entra en un període de davallada, el qual coincideix amb la guerra
civil. Aquesta etapa depressiva del club i dels socis comporta un descens del nombre.
La dècada de sortida de la guerra va anar de menys a més. Els inicis van ser molt difícils,
ja que s’intentava recuperar al nivell social i esportiu anterior del club, però a la vegada
la política de club havia canviat ja que estava pres per les autoritats del règim franquistes,
les quals designaven el president tal i com els hi venia de gust. Van decidir col·locar la
bandera espanyola en lloc de la catalana a l’escut del club culer, però l’any 1949, en motiu
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 42 | 77
de les noces d’or, aquesta va tornar al seu lloc d’origen. La dècada dels 40 va acabar amb
la recuperació en el rendiment esportiu, on destaca la victòria en tres lligues espanyoles.
La dècada dels anys 50 va ser de grans èxits pel conjunt català, el qual va tenir com a peça
clau Ladislau Kubala, amb el qual es van guanyar molts campionats de gran prestigi.
Els anys següents van destacar per relacionar el Barça amb la nova ideologia creixent a
Catalunya en contra del règim franquista, fet que el va convertir en un dels principals
símbols de Catalunya a l’exterior. En aquesta època va néixer el famós emblema que
assegura que el Futbol Club Barcelona és més que un club. Aquest fet social reivindicatiu
va fer augmentar el número de socis fins a arribar als 38.000, causa de més per a què els
directius decidissin que el Camp de Les Corts s’havia fet petit i calia construir-ne un de
nou. L’any 1957 es va inaugurar el Camp Nou.
Els dos següents anys van ser de molts triomfs i en els quals es va aconseguir un equip
molt competitiu, però la marxa de l’estrella Luis Suárez i de l’entrenador, Helenio
Herrera, van provocar una nova crisi social i esportiva del club. Els anys 60 són molt durs
per al club tant a nivell de resultats com a nivell social. Tot i això, el nombre de socis
arriba fins els 55.000.
L’arribada de Johan Cruyff va donar un gir espectacular en la dinàmica dels darrers anys.
Ell va convertir el futbol en un espectacle, on tot era joc ofensiu i brillant. Després d’una
dècada amb ànim recuperador, l’arribada de Josep Lluís Nuñez, l’any 1978, va donar un
tom a la imatge del club, gràcies, en gran part, al fitxatge de jugadors estrella.
Johan Cruyff retorna al Barça, anys més tard, però amb el càrrec d’entrenador. El míster
neerlandès aporta una nova concepció de com veure el futbol i, el més important de tot,
com practicar-lo. Trasllada les seves virtuts com a jugador en els seus jugadors, imposant
sistemes tàctics totalment nous, on cal ressaltar el famós 3-4-3. Tot va rodat i els resultats
arriben, s’aconsegueix la primera Copa d’Europa l’any 1992, es guanyen diversos títols
a nivell nacional i s’obtenen resultats històrics, com el 5-0 al Madrid al Camp Nou. És un
equip, anomenat el Dream Team, que canvia la història del club i marca la línia a seguir
en el futur.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 43 | 77
Els darrers anys del segle XX van ser uns anys difícils amb molts canvis a la banqueta i
a la gespa. Bobby Robson, en primera instància, i Van Gaal, posteriorment, van ocupar
la banqueta amb la intenció de redirigir el vaixell, tot i que amb molt poca efectivitat.
Molts fitxatges i pocs resultats. La temporada 1999-2000, la del centenari, havia de ser
un punt i a part, l’inici d’una nova era, però no ho va ser pas. Finalment, Nuñez i Van
Gaal van presentar les seves respectives dimissions, bàsicament, pel descontentament de
l’afició.
Aleshores, va aparèixer la figura de Joan Laporta que juntament, amb Joan Gaspar
(president entre els anys 1999-2003) van intentar canviar el rumb de la mala dinàmica,
però no ho van aconseguir. Aquests anys de mandat van ser plens de canvis. Gaspart
dimiteix l’any 2003 i les eleccions que es convoquen mesos més tard donen com a
vencedor a Joan Laporta.
L’arribada de Laporta al club va significar un canvi radical amb tot el que havia
representat en el passat: la catalanització del club, reordenació de les finances i
construcció d’un nova plantilla. Per tant, totes aquestes reformes van acabar donant
resultat en els següents 3 anys. L’equip, encapçalat per la màgia de Ronaldinho, va ser
capaç de guanyar dues lligues, una Champions League i de ser aplaudit al Santiago
Bernabeu, després del recital del crack brasiler. Tot i aquests tres anys d’èxits,les dues
següents temporades són decebedores i el club decideix prescindir de jugadors clau en
aquell, com Deco o Ronaldinho i de l’entrenador Frank Rijkaard.
En el seu lloc se situa Pep Guardiola. L’entrenador de Santpedor canvia radicalment el
pensament col·lectiu i la moral de tots els aficionats culers i inicia l’etapa més gloriosa
de la història del club. La primera temporada s’exhibeix un joc espectacular i
s’aconsegueix un triplet històric, que, mesos més tard i a Abu Dhabi, es converteix en el
primer equip de la història en guanyar els sis títols possibles.
La segona temporada va estar influenciada per la figura d’Zlatan Ibrahimovic, el qual
havia costat 66 milions d’euros, i mai va acabar de rendibilitzar el seu preu de traspàs. La
tercera temporada de Guardiola va ser la temporada, en la qual l’equip demostra el millor
joc. Un joc ja madurat i més treballat que fa aplaudir a tot el món i que es posa de la millor
manera de manifest a la final de la Champions League a Wembley, on el Barça supera
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 44 | 77
per 3-1 al Manchester United i guanya la seva tercera Copa d’Europa. El darrer any de la
millor etapa futbolística del club es tanca amb una gran temporada a nivell de joc, però
amb una sola Copa del Rei, ja que l’equip cau eliminat a les semifinals de la Champions
contra el Chelsea (futur campió).
El tècnic del Bages decideix abandonar el vaixell culer perquè “s’ha buidat i necessita
omplir-se”, i el seu substitut és el seu gran amic i company Tito Vilanova. L’equip, dirigit
pel tècnic de Bellcaire a la banqueta i encapçalat pel millor jugador de la història del
futbol, Leo Messi, obté boníssims resultats a la Lliga, on bat molts rècords, però el joc no
enlluerna com en èpoques anteriors. El Barça cau a les semifinals de la Champions contra
el Bayern per un duríssim 7-0, fet que fa dubtar de la continuïtat del tècnic català, el qual
ha de deixar la direcció per problemes amb una malaltia que, més tard, li provocaria la
mort.
Això succeeix ja ben avançada la pretemporada, fet que fa reaccionar ràpidament la
directiva de Rossell, que contracta Gerardo “Tata” Martino, com a nou entrenador del
primer equip de futbol. Aquesta temporada és una temporada plena d’entrebancs, sense
bon joc i, en la qual Tata Martino no s’acaba d’adaptar ni com es viu el futbol a Barcelona
ni com ha de fer rutllar el seu equip. Per tant, per primera vegada en 6 anys, el club acaba
l’any sense guanyar cap títol. Finalment, l’entrenador presenta la seva dimissió. Dies més
tard, el club anuncia que el seu substitut serà Luis Enrique, ex-jugador i capità del club i
entrenador que aporta il·lusió, motivació i ganes a tot el barcelonisme.
Camp de Les Corts (1922 – 1957)
Camp Nou (1957 – actualitat)
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 45 | 77
2.2.2- Organigrama:
El Futbol Club Barcelona és, probablement, el club que té més tasques a fer pel fet de ser
més que un club, és a dir, tenir quatre seccions professionals i, lògicament, un gran treball
a la cantera. El seu organigrama és molt extens i engloba molts llocs de treball, on caldria
destacar la figura del president i del director esportiu, però on, sobretot, és bàsic el gran
nivell d’organització del club. La direcció general del club com ja hem dit es troba en
mans dels directius d’alt càrrec, com vindrien a ser el president, els vicepresidents i els
empresaris annexes. A partir d’aquí, neixen dues branques que fan referència, una a la
direcció de futbol tècnic, i l’altra a la direcció de la gestió del futbol.
La direcció de futbol tècnic va dirigida més cap a la vesant esportiva. Es divideix en
quatre parts. La primera està relacionada amb el futbol formatiu, on hi trobem el director
tècnic, el secretari tècnic i els entrenadors i ajudants de tots els equips de la base del club.
La segona consisteix en un àmbit més professional, el qual engloba els tres equips
professionals del club, com són el primer equip, el Barça B i el Juvenil A, que estan
dirigits pel coordinador tècnic. En tercer lloc hi trobem la secretària tècnica, àmbit
encarregat de l’observació i selecció de possibles jugadors. El secretari tècnic mana i un
seguit de centenars d’observadors estan repartits per tot el territori europeu, sobretot
nacional, amb la finalitat d’enviar informes de futures promeses. Finalment i en quart
lloc, apareix l’àrea de metodologia, on es tracten diversos temes de com s’han de fer les
coses, de la imatge que s’ha de donar, de com els entrenadors han de treballar els
entrenaments de la base, dels conceptes a seguir, etc.
La direcció de la gestió de futbol és la direcció de la part més extraesportiva del club, on
sobretot destaquen els femenins, la gestió esportiva i la residència de La Masia. En el
primer cas, hi ha un coordinador que s’encarrega d’organitzar i estructurar les bases dels
equips femenins (Femení A, Femení B, Femení Juv-Cad i Femení Inf-Ale). En segona
opció, apareix la figura del cap de gestió esportiva el qual s’encarrega d’organitzar
viatges, de tenir lligams amb les federacions o de fixar els horaris i els calendaris dels
partits de la base. Finalment, dins de la residència de La Masia hi tenim al coordinador,
com a persona clau, i com a súbdits hi trobem el coordinador pedagògic, el
d’administració, el de reforç escolar i els dels cap de setmana.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 46 | 77
Després d’haver explicat pas a pas la funció de les principals autoritats que fan possible
aquest alt rendiment del club català en tots els seus equips, sigui de la secció que sigui i
sigui de l’edat que sigui, és el moment per parlar més específicament del futbol formatiu.
És evident que el Barça s’ha convertit en un referent a nivell mundial pel seu gran treball
de formació i principalment és degut, tal i com diuen els treballadors del propi club, a una
manera de fer especial, és a dir, al fet de tenir una essència única en el món. A nivell de
futbol base, el FCBarcelona destaca per inculcar aquests famosos valors des de ben petits
i per ensenyar als jugadors una manera de jugar, la qual és considerada única i
imprescindible pels entrenadors. Actualment, aquest futbol formatiu està format per 16
equips masculins (on s’inclou el Barça B i el Juvenil A), 4 equips femenins (incloent-hi
el primer equip i el filial) més els equips base de les seccions. Cada equip del futbol base
culé consta de sis persones en l’staff tècnic, les quals són: primer entrenador, segon
entrenador, delegat, encarregat de material, directiu i fisioterapeuta. A més a més i en
molts casos, també apareix la figura del psicòleg, però la mateixa persona és utilitzada
per diverses categories. En total, i només en la secció de futbol, hi juguen 270 nois i 70
noies. Pel que fa al nombre d’entrenadors i ajudants, en total hi trobem uns 65 en tots els
equips de la cantera del club.
Jordi Roura, director del futbol formatiu del FCB, realitzant una xerrada
en el da de la presentació dels equips inferiors de la temporada 2014-2015
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 47 | 77
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 48 | 77
2.2.3- Instal·lacions utilitzades pel futbol base:
Si la cantera del Futbol Club Barcelona és coneguda per algun motiu en concret és per el
que representa la seva casa d’acollida i d’ensenyament per a jugador estrangers, La Masia.
La Masia és una residència única per als jugadors estrangers que fitxa el Barça. La seva
principal funció és la de formar intel·lectualment i esportivament als jugadors. És un
símbol del barcelonisme, ja que per allà hi ha passat mites, com ara Puyol, Guardiola,
Messi, Andrés Iniesta, Pedro o Valdés. Va ser creada l’any 1979 i fins l’any 2011 estava
situada al gol Nord del Camp Nou, però des d’aleshores va ser traslladada a la Ciutat
Esportiva Joan Gamper (creada anys abans), on rep el nom de Centre de Formació Oriol
Tort. Al llarg de la història, hi ha passat uns 600 jugadors de les categories inferiors de
futbol i d’altres seccions. Tot i que, actualment la nova Masia té una capacitat màxima de
83 persones, però en unes condicions de vida, d’educació i d’estudi gairebé
immillorables. Està construïda sobre una superfície de 6000 m2 i consta de cuina,
menjadors, gimnàs, sala de massatges, d’audiovisuals, de reforç o formació, zones
lúdiques, despatxos de direcció i sala de treball en grup i tutoria.
Exceptuant la importància de La Masia en tots els èxits i en l’adaptació de molts jugadors
que venen de fora, una altra instal·lació clau per l’alt rendiment del club és la Ciutat
Esportiva Joan Gamper. És un complex esportiu propietat del FCBarcelona situat a Sant
Joan Despí, el qual va ser inaugurat l’1 de juny de 2006. Disposa d’una superfície total
d’unes 14 hectàrees, on hi ha repartits més de nou camps de futbol (cinc de gespa natural
i quatre de natural), zones especials d’entrenament, despatxos i oficines, un poliesportiu,
vestidors, sales de premsa, sales de fisioteràpia i altres instal·lacions pels aficionats.
2.2.4- Criteris:
La filosofia del primer equip del Barça és jugar amb jugadors de la casa i els millors del
món. D’aquesta manera l’afecció s’identifica molt amb l’equip i és una de les coses que
fa que el barça sigui més que un club.
La clau de l’èxit del Futbol Club Barcelona segurament es deu a una essència, una manera
de fer, amb una manera d’entendre el joc del futbol que és el fa diferent. De fet,
actualment, el departament de metodologia del club cada cop té més clar que la manera
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 49 | 77
que tenen de jugar al futbol condiciona els criteris per triar jugadors ja que han de tenir
un perfil concret. Quan s’aplica aquesta manera d’entendre aquest joc, des de molt petits,
arriben a dalt amb una sèrie de mecanismes adaptats, amb una tècnica necessària o
suficient per desenvolupar aquesta manera de jugar i això és una feina dels 110 anys del
barça i de tota la gent que ha passat per aquí i ha deixat la seva petjada.
2.2.5- Contacte amb les famílies:
El Barça, degut al seu gran nombre de fitxatges de nens menors d’edat, ha de tenir molt
contacte amb les famílies. A vegades més de la que convindria ja que el fitxatge els hi fa
més gràcia als pares que al propi nen i per aquest motiu estan disposats a fer grans
esforços. En el cas del futbol disposen de molts mitjans que faciliten la feina dels pares,
com el servei de taxi o el rentat de la roba. Quan detecten un cas on els pares sotmeten a
més pressió al seu fill que el propi club , algú li diu alguna cosa per a què aquesta situació
no s’excedeixi.
2.2.6- Tipus de contractes:
El que és estrictament un contracte ho determina la llei espanyola que és a partir dels 16
anys, que és quan es pot començar a treballar. Això seria un contracte laboral, però el que
fa el FCB fa són contractes amateurs o compromisos de permanència que aquests els
poden signar pràcticament a partir de qualsevol edat. En el club es comencen a signar
contractes amb 14 o 15 anys. Aquest jugadors cobren des d’alevins tots però si és menor
de 16 rep una beca, ja que no poden cobrar, que consisteix en un ajut de 400 euros anuals
pels estudis. Això seria la retribució universal però si parlem d’una retribució en espècies
hi ha en un ajut de desplaçament , anomenat la ruta de taxi que representen uns 900.000
euros l’any pel club que surt a uns 4000 per nano i es determina segons del domicili dels
pares. Si tenim en compte el fet de rentar la roba, l’equipació esportiva o l’assistència
mèdica aquestes retribucions augmenten. Realment es tracta de què el futbol no els hi
costi absolutament res als pares.
A partir de 16 anys es pacta una beca que mai pot ser superior al salari mínim
interprofessional. A més a més firmen un contracte laboral que no sobrepassa els 20.000
euros i la durada és de tres anys, que és el que mana la norma FIFA.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 50 | 77
En referència a la durada dels contractes no hi ha una norma escrita i depèn de la
negociació entre les parts. Hi ha dues coses bàsiques: aquests contractes mai són indefinits
i no són per anys naturals sinó per temporada esportiva. Aquesta junta directiva, del cadet
cap avall, aplica un criteri per donar confiança a tot l’equip de treball i es fan contractes
per tres temporades però ara les renovacions són per una temporada.
2.2.7- Actuació del club amb jugadors descartats:
L’etapa formativa acaba amb el juvenil i és llavors quan les dues parts negocien si es
queda al Barça B o marxa fora. Normalment respecten tots els contractes i si el jugador
vol marxar abans dels 19, se li pot recomanar canviar d’equip per tenir més minuts.
2.2.8- Categories base i equips:
El club català és dels clubs amb més equips per categoria del futbol base català, ja que al
futbol base masculí, se li afegeix el futbol base femení. En total, el club reconeix 15 equips
de cantera, on no hi apareixen ni el primer equip ni el filial del futbol formatiu masculí i
femení, i on tampoc hi entra el Juvenil A masculí. Dels quinze equips totals, 13 formen
part de l’àmbit de cantera masculí, els quals es classifiquen de la següent manera: juvenil
B, cadet A, cadet B, infantil A, infantil B, aleví A, aleví B, aleví C, aleví D, benjamí A,
benjamí B, benjamí C i benjamí D; i dos formen part del futbol formatiu femení, els quals
són el femení juvenil-cadet i el femení infantil-aleví.
2.2.9- Competicions anuals:
En el cas de les categories infantil, aleví o benjamí cadascun dels equips pot acabar la
temporada amb 80-85 partits, on també, lògicament, hi entren els partits de lliga regular
(cada cap de setmana) i els de copa Catalunya. No sempre són compromisos socials sinó
que també depèn dels entrenadors. Hi ha tornejos que són referents com el MIC, Brunete,
el Larguero i molts d’altres no només a nivell espanyol, sinó també a nivell internacional.
Està clar que el cost del club per assistir a aquests tornejos ha de ser zero, sempre paga el
club que convida al barça.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 51 | 77
2.3- ESTUDI DE L’ATHLETIC CLUB DE BILBAO:
A partir de les dades obtingudes en la recerca teòrica i les extretes de l’entrevista amb el
Sr. Edorta Murua realitzaré a continuació un estudi dels trets més importants de
l’Athletic club de Bilbao i el seu futbol base.
2.3.1- Història:
El futbol és un esport que va néixer a Anglaterra i va començar a popularitzar-se a Biscaia
a finals del segle XIX, principalment per la influència dels comerciants anglesos que
acudien a Bilbao i la seva zona minera i practicaven aquest esport, és a dir, feien partidets
entre amics britànics. A aquest grup reduït de persones, se’ls van anar afegint gent
biscaïna que tenia curiositat per conèixer millor aquest esport, fins que l’any 1898, un
grup de joves del gimnàs Zamacois de Bilbao van tenir la idea de fundar un equip de
futbol. Aquest equip va rebre el nom d’Athletic Club, tot i que no es va constituir
legalment fins el 5 d’abril de 1901.
Deu anys després de la seva fundació, l’afició pel futbol i, en especial, pel club basc havia
crescut una barbaritat. L’any 1910 i després de diversos anys de sequera, el club bilbaí va
tornar a endur-se la Copa del Rei (per segona ocasió), fet que es repetiria en els anys 1911,
1914, 1915, i 1916. En aquells temps començava a destacar un jove jugador anomenat
pichichi, el qual era conegut per la seva gran potència i dribbling. L’any 1913 es va
inaugurar l’estadi de San Mamés. Va ser, doncs, durant aquests anys, quan el club tingué
el primer entrenador de la seva història, l’anglès Shepherd, el qual va abandonar el club i
va ser substituït per William Barnes. Aquest últim va ser l’encarregat de dur a l’Athletic
a un dels períodes més gloriosos de la seva història, on va ser considerat el millor equip
d’Espanya per la premsa nacional. Tot i així, aquest període d’èxit va finalitzar l’any 1916
i va desencadenar en una crisi institucional.
La dècada dels anys 20 va finalitzar amb la creació del campionat de Lliga, fet que va
coincidir amb un dels moments més dolços de la història del club basc. Els següents deu
anys sí que van ésser beneficiosos i exitosos pel club, on, sobretot, va destacar la figura
de l’entrenador anglès Frederick Pentland i de la primera davantera històrica. Durant
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 52 | 77
aquests anys, el club va ser capaç de guanyar vuit títols. Tot i això, l’inici de la Guerra
Civil Espanyol va obligar a suspendre la lliga durant quatre temporades i va provocar una
època de molta inactivitat futbolística. Després de tot el que va significar la Guerra Civil
arreu d’Espanya, l’Athletic Club va passa a dir-se oficialment Athletic Club de Bilbao.
El club bilbaí va haver de refer la seva plantilla quasi bé al complet, ja que només quatre
jugadors seguien de l’equip anterior a l’esclat de la guerra. Tot i així, va ser capaç, a través
de fitxar els millors jugadors de la base de tot el país basc, de formar un grup unit i molt
competitiu, on sobretot destaca la segona davantera històrica. Aquesta època gloriosa de
l’Athletic Club va ser tant exitosa, en gran part, gràcies a la figura del golejador Telmo
Zarra.
Entre els anys 1954 i 1960, el primer equip del club basc tenia l’obligació de remodelar
una plantilla ja envellida i, per aquest motiu, va fitxar l’entrenador del Barça, Ferdinand
Daucik. Per dur a terme aquesta remodelació, el club va optar per donar pas a les joves
promeses del filial i d’altres equips bascos. L’any 1958 és conegut, per a l’Athletic, com
“el equipo de los once aldeanos”, el qual va ser capaç de vèncer en una final de Copa al
Reial Madrid de Di Stéfano. En el termini que engloba vint anys, des del 1960 al 1980,
destaca el porter José Ángel Iribar, el qual va ser un referent i un ídol per a l’afició
guipuscoana. Després d’una dècada de pocs èxits, la dècada dels 70 va tornar a ser exitosa
pel club basc. L’Athletic Club va ser capaç de ser subcampió de Lliga l’any 1970, campió
de Copa l’any 73 i subcampió de la Copa d’Europa la temporada 1976-1977.
Després de vint anys amb pocs èxits a nivell esportiu, l’any 1980 es va iniciar l’era
Clemente. En primer lloc, es va realitzar un canvi profund a l’interior del vestidor, és a
dir, van sortir grans mites ja envellits per donar pas a noves promeses. La temporada
1984-1985 va ser l’inici d’un petita crisi esportiva que va tenir com a grans protagonistes
l’entrenador, Javier Aguirre, i l’estrella de l’equip, Manu Sarabia, els quals, mitjançant
les seves disputes, van separar totalment el vestidor. L’entrenador basc va ser cessat a
finals d’any i va ser substituït per Iñaki Sáez. A més a més, aquesta crisi esportiva va anar
acompanyada d’una crisi econòmica que va obligar al club a desprendre’s de dos dels
seus millors jugadors, Andoni Zubizarreta i Julio Salinas. Després de la desaparició de
l’últim equip campió, l’Athletic es va veure immers en període de declivi que va
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 53 | 77
començar la temporada 1986-1987. Després de molts esforços, els resultats no s’obtenien
i això preocupava a la directiva. Els anys següents va ser un carrusel d’entrenadors cessats
i directius dimitint, fins que el president de l’any 1992, Lertxundi, va voler donar un cop
a la taula i va fitxar a l’alemany Jupp Heynckes. L’entrenador germànic va portar l’equip
a la cinquena posició de la Lliga i a la classificació per a la UEFA. A més a més, va ser
una època de descobriments de joves promeses, com ara Julen Guerrero o Alejandro
Valverde.
L’any 1996, l’Athletic va decidir prendre mesures per reconduir la situació del club
contractant a l’entrenador francès, Luis Fernández i incorporant a la plantilla grans
jugadors com Etxeberria o Urzaiz. Aquest any el club va aconseguir la sisena posició a la
Lliga, la qual li donava accés a la Copa de la UEFA. Però el president volia millorar més
l’equip i convertir-lo en un equip campió i per això va desemborsar tants diners en
fitxatges. Aquesta despesa va donar els seus fruits, ja que l’Athletic es va proclamar
subcampió. La temporada del centenari va suposar l’inici del final d’un equip que no
havia donat moltes alegries.
El club va entrar en la primera dècada del nou segle, la qual no va deparar res rellevant,
ja que va ser una època poc gloriosa pel club bilbaí. Els primers dos anys del segle, amb
Jupp Heynckes complint el seu segon cicle al club, no van ser de cap manera exitosos, tot
i que, cal destacar l’arribada al primer equip de grans jugadors joves amb projecció. L’any
2004, Ernesto Valverde, va arribar al primer equip procedent del filial per fer-se càrrec
de l’equip, tot i que dimiteix dues temporades després.
A partir d’aquí, va començar el que s’anomenaria el bienni negre, el qual va representar
una forta crisi institucional i esportiva, que quasi bé va provocar el descens del club. La
temporada 2006-07 va ser la més dramàtica de la història del club, on aquest es va salvar
a l’última jornada en un partit de cara o creu contra el Llevant. La temporada 2007-2008
va significar un canvi en la dinàmica del club, on cal destacar el fitxatge de Joaquín
Caparrós com a entrenador, el qual va ser peça clau en la renaixença del club. L’any 2008-
09 va suposar la confirmació de que l’Athletic havia recuperat sensacions i que podia
tornar a ser allò que havia estat.). L’estiu de 2011 va significar una gran evolució en el
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 54 | 77
futbol de l’Athletic Club, ja que el club va arribar a un acord per a la contractació de
Marcelo Bielsa com a nou entrenador. Un míster amb idees totalment radicals a les que
duia a terme Caparrós, que exigia al màxim als seus futbolistes. Aquell any va ser màgic
pel fet de que l’Athletic va poder disputar la segona final europea de la seva història, la
qual va perdre per 3-0 contra l’Atlético de Madrid del Cholo Simeone; i la final de Copa
del Rei, també la va perdre per 3-0, en aquest cas, contra el Barça. La temporada 2012-
2013 no va a ser molt bona a nivell esportiu, ja que els resultats no van acompanyar i
grans figures del club com Javi Martínez o Fernando Llorente van decidir abandonar
l’entitat. Va ser una temporada marcada per l’adéu de l’antic San Mamés, el qual va ser
enderrocat després de 100 anys i 1741 partits oficials disputats. La temporada 2013-2014
va significar l’obertura del nou San Mamés i el retorn a la banqueta de l’ex jugador i
entrenador, Alejandro Valverde. Va ser una temporada molt fructífera, ja que el club va
aconseguir acabar en quarta posició, lloc que li permetia jugar la prèvia de la Champions.
Va superar l’eliminatòria, el passat mes d’agost, contra el Nàpols, i podrà participar
aquest any a la màxima competició europea setze anys després.
El vell San Mamés
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 55 | 77
2.3.2- Organigrama:
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 56 | 77
2.3.3- Instal·lacions utilitzades pel futbol base:
L’Athletic Club de Bilbao és conegut sobretot per les seves instal·lacions a Lezama.
Aquestes instal·lacions són utilitzades pels entrenaments de l’escola de futbol de les
categories inferiors de l’Athletic Club i estan situades en el municipi de Lezama, a uns
15 quilòmetres de Bilbao. Es pot definir com el pilar sobre el que se sostenen els sostres
i les parets de la cantera del club basc, degut a les limitacions que té l’entitat en contractar
només jugadors del País Basc. Les instal·lacions es va inaugurar la temporada 1971-72,
sota la presidència de Fèlix Oráa. L’any 1995 va patir una remodelació, on es van
construir nous seus, un aparcament, noves entrades i sortides capaces d’absorbir l’elevat
nombre de vehicles que hi actuen cada dia i d’una tribuna coberta per als aficionats que
van a veure jugar els equips inferiors del club vermell i blanc.
Actualment, compta amb 8 camps de futbol 11, quatre dels quals són de gespa natural i
quatre d’artificial; un pavelló de gespa artificial; un gimnàs; una residència per a jugadors;
una sala de premsa i un centre mèdic.
2.3.4- Criteris:
El club basc és un dels exemples a seguir en com treballar una cantera d’una manera tan
específica i concreta. Com tothom ja sap, l’Athletic Club de Bilbao només es forneix amb
jugadors del propi basc en totes les categories de la secció de futbol, fet que li afegeix
valor no només en el primer equip, sinó també en els resultats del futbol base. Per
aconseguir aquest èxit treballant d’aquesta manera, l’Athletic treballa certs aspectes de
manera molt exhaustiva i destacada. Els tècnics i, sobre tot, la direcció esportiva dóna
molt valor a la captació, l’observació i l’atenció als jugadors que es volen fitxar i els que
ja juguen al club, és a dir, miren i miren molts partits per decidir si un jugador té les
qualitats idònies per jugar al seu club i, més tard, el vigilen i el controlen per tal de que
progressi.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 57 | 77
2.3.5- Contacte amb les famílies:
Els pares tenen tota la responsabilitat però al país basc tots els nanos i els seus pares volen
participar l’Athletic i és una decisió fàcil. Això es deu al fet de que el basc s’identifica i
estima l’Athletic per la seva filosofia.
En el cas d’aquest club les distancies des de la residència del jugador i Lezama acostumen
a ser curtes i per tant el desplaçament no és un problema.
2.3.6- Tipus de contractes:
Només es fan contractes a partir del moment que deixen l’edat de juvenil i formen part
dels filials. En general els contractes s’associen als períodes electorals i per això quan
acaba una legislatura tots resten a disposició de la nova directiva.
2.3.7- Actuació amb els jugadors descartats:
El pas de jugadors per Lezama requereix d’un procés i el club vol que aquest sigui llarg.
Però la realitat és que molts jugadors es troben amb dificultats. Els formadors del futbol
base de l’Athletic quan comencen el projecte d’un jugador es proposen ser capaços de
mantenir-lo entre 8-10 anys de treball dins del club. De tota manera cada any hi ha
jugadors que deixen el club. Ells intenten preparar-los perquè no pateixin.
2.3.8- Categories base i equips:
Dos equips per categoria: 2 filials, 2 juvenil, 2 cadets, 2 infantils i 2 alevins
2.3.9- Competicions anuals:
A més dels tornejos regulars, lliga i copa, acostumen a fer tornejo de pretemporada,
Nadal, Setmana Santa i final de temporada que són les dates on hi ha més tornejos. El
club intenta triar el que aportin als jugadors
experiències de convivència , educacionals
i per comparar-se amb altres pedreres.
Foto oficial de tots els equips
inferiors de l’Athletic Club de
la temporada 2009-2010
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 58 | 77
2.4- ESTUDI DEL MANCHESTER CITY:
A partir de les dades obtingudes en la recerca teòrica i les extretes de les entrevista amb
el Sr. Gareth Taylor realitzaré a continuació un estudi dels trets més importants del
Manchester City i el seu futbol base
2.4.1- Història:
L’origen del club de Manchester es remunta a l’any 1880, quan Anna Connell i dos
membres més de l’església de St. Marks que treballaven en una fàbrica de ferro situada a
l’est de Manchester van decidir fundar el St. Mark’s (West Gordon). Es funda com un
club de barri i d’amics que en els seus primers anys d’història no té cap tipus de
reconeixent ni de ciutat ni de país. El 1887 el club es trasllada a un nou camp i passa a
anomenar-se Ardwick A.F.C., per tal de reflectir la seva nova localització. El club s’uneix
a la Lliga de futbol anglesa com a membres fundadors de la Second Division, l’any 1892.
Per problemes econòmics, la temporada 1893-1894, el club es veu obligat a realitzar una
forta restauració interna que afecta a tots els aspectes i àmbits de la institució, fet que
canvia el nom del club, que es passa a dir Manchester City Football Club.
En els primers anys post-restauració, el club obté molts bons resultats i aconsegueix pujar
a la First Division. El 23 d’abril de 1904, el club anglès guanya el seu primer títol, la FA
Cup. Tot i aquests èxits, moltes crisis internes del club i continus problemes financers
frustren la gran evolució que preveia el club.
La dècada posterior, és a dir, la dels anys 30, va ser de les més prolíferes de la història del
club, ja que el Manchester va arribar a dues finals consecutives de la FA Cup. La
temporada 1936-37 va ser històrica, ja que el club anglès es va alçar per primera vegada
amb el títol de Lliga, tot i que, curiosament, l’any següent va descendir i va retornar a la
segona divisió. Aquest fet va comportar que durant uns anys fos un equip modest que
oscil·lava entre la primera i la segona divisió.
El club va regressar a l’elit l’any 1950 quan un sistema tàctic innovador el va portar a ser
subcampió de Lliga i jugant, de nou, dues finals de la FA Cup consecutives, perdent
davant el Newcastle United i guanyant, l’any 1956, contra el Birmingham City. Després
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 59 | 77
del descens a segona divisió la temporada 1962-63, el Manchester City va contractar a
Joe Mercer com a nou entrenador. En aquesta primera temporada del nou cicle, el club va
acabar la Second Division com a campió i va realitzar una gran inversió pel seu retorn a
la millor divisió anglesa, fitxant a jugadors com ara Mike Summerbee o Colin Bell.
Quatre anys més tard, a la temporada 1967-68, l’entitat va aconseguir el seu segon títol
de Lliga i, dos anys després, la seva quarta FA Cup, superant al Leicester City a la final.
El fet de guanyar la FA Cup va proporcionar la possibilitat de jugar, l’any següent, la
Recopa d’Europa, la qual va ser aconseguida després de superar a la final al Gornik
Sabrze de Polònia. El club de la ciutat de Manchester continuaria la seva sèrie d’èxits
amb un subcampionat de Lliga i dues Football League Cup, guanyant a West Bromwich
Albion i a Newcastle United. En aquests anys, hi ha un moment gloriós en la història del
City, tot i que no té res a veure amb cap èxit esportiu del club blanc-i-blau, sinó del seu
veí de la ciutat. Aquest fet fa referència a que l’any 1974, el Manchester United va
descendir després d’un duel directe entre ambdós, on un ex-jugador del United (en aquells
moments al City) va marcar el gol de la victòria, 0-1, a Old Trafford i va provocar el
descens del seu ex-equip i de l’etern rival del City.
Però després d’aquesta època d’exits arribaria un llarg declivi. L’any 1979, el club va
començar a encadenar mals resultats amb una sèrie d’errors a l’hora de fitxar jugadors i
una mala gestió econòmica. Va baixar dues temporades en pocs anys, per retornar a
primera divisió l’any 1989. A l’any 1992, va ser un dels fundadors de la Premier League.
Tot i així, l’any 1997 va caure al punt més baix de la seva història i de tota la història del
futbol anglès, ja que va convertit en l’únic equip amb un títol europeu al seu palmarès que
baixa a la tercera divisió del país britànic.
Després d’aquest gran fracàs i d’aquesta vergonya, un nou president, David Bernstein,
arriba al poder amb la intenció de canviar radicalment la situació d’aleshores del club.
Implanta una nova política econòmica al club. Just després de la seva arribada, el club
ascendeix de categoria en el primer intent, després de vèncer als playoff al Gillingham.
L’any següent va aconseguir l’ascens a la màxima categoria del futbol anglès, tot i que,
un any després va tornar a baixar. Per no perdre la dinàmica de pujar i baixar, el MC va
pujar a la Premier League la temporada 2001-2002, després de guanyar la Lliga de la
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 60 | 77
segona divisió obtenint 99 punts. La temporada 2002-2003 va ser la última en que el club
va jugar a l’estadi de Maine Road i va ser la que li va permetre classificar-se, de nou, per
competicions europees, però gràcies al fair-play, no a la seva classificació en lliga.
A la temporada 2003-04, el club es trasllada a l’estadi Ciutat de Manchester, el qual
s’inaugura en un amistós contra el Futbol Club Barcelona. En els següents anys, l’equip
es manté a la màxima categoria, però es produeixen masses moviments de directius, de
propietaris i d’entrenadors, on destaca la compra del club per part de l’ex primer ministre
de Tailàndia (abona 120 milions d’euros a l’entitat) o l’arribada a la banqueta de Mark
Hughes, l’any 2008.
El gran canvi en els darrers anys de la història del Manchester City es produeix l’1 de
setembre de 2008, quan Abu Dhabi United Group for Development and Investment, un
grup inversor dels Emirats Àrabs, amb Sulaiman Al-Fahim com a part visible del grup,
entra al club i es fa càrrec del control de l’entitat a canvi d’uns 250 milions d’euros. Aquell
va ser l’inici d’una època marcada per les grans inversions estratosfèriques per fitxar
jugadors de renom mundial i conjuntar un equip d’estrelles. Aquell any, l’equip acaba
dècim a la Premier i per donar un salt de qualitat a l’equip, el club incorpora a jugadors
com Kolo Touré, Lescott, Gareth Barry, Adebayor o Carlos Tévez a raó d’uns 150 milions
d’euros. A mitjans de la temporada 2009-10, Mark Hughes és destituït i Roberto Mancini
ocupa el seu lloc. L’equip acaba cinquè. L’estiu següent, el club torna a desemborsar
molts diners en fitxatges de jugadors estrella, com ara David Silva, Yaya Touré, Boateng,
Balotelli, Kolarov o Dzeko. Aquella temporada s’aconsegueix el primer títol de l’era xeic,
el qual és la FA Cup guanyada a l’Stoke City; i l’equip es classifica per a la Lliga de
Campions 2011-2012, 43 anys després. L’estiu del 2011 torna a ser de gran moviment al
despatx del xeic, incorporant jugadors com Agüero, Nasri o Clichy; però que a la vegada
no donen el resultat esperat, ja que el primer equip és eliminat de la Champions a la fase
de grups, quedant tercer i amb passaport directe a la UEFA, on és eliminat a setzens de
final. Tot i aquesta desgràcia, aquell any, el City és capaç d’humiliar el seu màxim rival
a casa seva, guanyant 1-6 a Old Trafford, i de guanyar la lliga amb un final d’infart,
remuntant un 1-2 en els últims dos minuts de l’últim partit de lliga contra el Queens Park
Rangers. La següent temporada va ser bastant frustrant, ja que només es va poder guanyar
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 61 | 77
la Community Shield al Chelsea, fracassant a la Lliga de Campions, perdent la final de la
FA Cup i no podent revalidar el títol de lliga. La directiva, a final de temporada, va decidir
destituir a Roberto Mancini. La última temporada, el club decideix encarregar el timó de
l’equip a Manuel Pellegrini, procedent del Màlaga i on havia fet una gran campanya. La
temporada inicia de manera molt irregular, tot i que, poc a poc, l’equip troba la regularitat
necessària obtenint victòries contundents contra grans rivals. Aconsegueix la Capital One
Cup i cau eliminat de la Lliga de Campions, a vuitens de final contra el FCB. Finalment,
aconsegueix el quart títol de la Premier League, després de retallar sis punts de distància
al que, finalment, és segon classificat, el Liverpool.
Vincent Kompany, capità actual del Manchester City, aixeca ben
amunt, a l’Etihad Stadium, la segona Premier League consecutiva
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 62 | 77
2.4.2- Organigrama:
Per part del club no he rebut cap tipus de resposta relacionada amb aquest aspecte de
l’estructura interna del club, degut a que, segons ells, és un fet molt privat i privilegiat.
Tot i així, he fet una recerca a diverses fonts d’informació d’internet i he trobat els
següents càrrecs:
És necessari saber que des de l’any 2008 (compra del club) el propietari del club és el
xeic àrab Mansour Bin Zayed Al-Nahyan. Aquest és el càrrec més important de l’entitat
i el que fa que aquesta rutlli econòmicament. Khaldoon Al Mubarak va ser designat pel
propietari del club com a president un temps després de la seva compra i és la segona
persona amb més influència en les decisions preses dins de la institució. Després de les
dues figures ja esmentades en l’organigrama del club de Manchester, apareixen un seguit
de directors i persones amb altres funcions de menor importància. En primer lloc, apareix
Ferran Soriano, l’ex-directiu del Barça, el qual té la funció de director general. A
continuació, es poden apreciar cinc directors no executius, els quals està sota la supervisió
de Ferran Soriano i s’anomenen de la següent manera: Mohamed Al-Mazrouei, Martin
Edelman, Alberto Galassi, John Macbeath i Simon Pearce. En tercer lloc, hi podem trobar
una altra línia de treballadors associats a un àmbit concret del club, com ara el director
comercial i d’operacions, el de comunicació, el d’infraestructures i el d’administració de
futbol.
Com es pot observar, en aquest organigrama no apareixen càrrecs intermedis ni càrrecs
relacionats amb el futbol base.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 63 | 77
2.4.3- Instal·lacions utilitzades per al futbol base:
El Manchester City té una ciutat esportiva del nivell de les del FCBarcelona o de
l’Athletic Club, tot i que, la única diferència és que tots els seus camps d’entrenament,
sales de diversió i altres milers de serveis estan situats a pocs metres de l’Etihad Stadium,
estadi del primer equip de futbol. Tots aquests serveis formen part de la Manchester City
Football Acadamey (MCFA), la qual ells defineixen com una escola de tot, tan formativa,
com futbolística i que prepara als futbolistes per a què surtin perfectament preparats tan
dins com for el terreny de joc. Tot i això, els jugadors estrangers encara no tenen un
residència tipus, com La Masia en el cas del Barça, i els jugadors estrangers que es fitxen
resideixen en habitatges d’ex futbolistes o directius del City. Després de l’arribada de
directius del FCB, s’estaria plantejant construir una residència per als jugadors estrangers,
fet que facilitaria i ajudaria a la integració d’aquest tipus de jugadors. La MCFA es podria
descriure de la següent manera:
En primer lloc hi trobem el camp annex al gran estadi del MC, que és utilitzat per l’equip
under-21 per participar a la lliga dels reserves i per l’under-18 quan disputa la Youth
League. En segon
lloc, hi trobem el
que vindria a ser
l’edifici, que té la
funció de seu de
l’escola del club,
és a dir, on hi ha
despatxos,
oficines dels
entrenadors,
vestidors, sales
d’entreteniment,
centres mèdics,
gimnàs,
rentadora, sala
Les espectaculars instal·lacions de la Manchester City Football Academy
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 64 | 77
de premsa, zones d’acomodació i altres serveis de gran importància no només pels
jugadors joves, sinó també pels del primer equip. Aquest edifici separa l’estadi del City i
el dels under-21 amb els camps d’entrenament dels jugadors de les categories inferiors
del club citizen. En tercer i últim lloc, tal i com ja he comentat, trobem deu camps de
futbol 11 per als jugadors joves, un camp especial de distàncies més reduïdes per als
entrenaments especials dels porters i un camp amb grades de dimensions més elevades
amb un edifici annex per a partits importants.
2.4.4- Criteris:
El club té una metodologia assignada i un estil de joc que s’intenta implantar no només a
juvenils, sinó des de ben petits. Això forma part del projecte original del club, d’on s’han
creat les bases fonamentals que poden portar als equips a l’èxit. El club no té prioritat en
fitxar un jugador anglès, o sigui de casa, o un d’estranger, sinó que els scouts i els
entrenadors busquen allò que sigui millor pel col·lectiu. Tot i això, és evident que un
jugador s’adaptarà millor a la filosofia, a la vida i a la forma de ser del club i dels
treballadors si és anglès que si no ho és. Per tant, podem dir que el Manchester City és un
club conegut, en els darrers anys, per la seva política de fitxatges multimilionaris, que
està intentant canviar aquesta ideologia a través d’una restauració de l’organigrama del
club, on es dóna més valor a la metodologia i a tenir una essència a ensenyar als jugadors
de la cantera. En general, el club no va a buscar un jugador amb unes característiques
especials, sinó que busca el millor per l’equip en tots els sentits, sempre que aquest tingui
cura de la pilota i pugui tractar-hi amb ella.
2.4.5- Contacte amb les famílies:
Quan el Manchester City decideix que vol fitxar un jugador jugui on jugui i vingui d’on
vingui, el primer contacte que s’estableix el club on aquest noi juga. A partir d’aquí, el
club decideix advertit a la família que li agradaria comptar amb els serveis del seu fill i
els hi explica tot allò de bo que tindria el seu fill si fitxés per aquest club i totes les
facilitats que la gent del club li proporcionaria. Finalment, la família, el club i el jugador
se senten i parlen les coses, per tal de que el club sàpiga, també, l’opinió del jugador i
que és el que ell vol fer realment amb el seu futur futbolístic.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 65 | 77
2.4.6- Tipus de contractes:
El contracte de cada jugador, com és evident, és diferent, ja que s’han de tenir en compte
moltes variables i moltes situacions que poden portar el contracte cap a una banda o cap
a una altra. Tot i aquestes petites diferències que existeixen en els contractes dels jugadors
del club anglès, quan un jugador arriba al MC signa un contracte per a dues temporades.
La intenció del club i del jugador és que el compleixi, però poden existir motius i factors
externs que provoquin la sortida avançada del jugador del club o, a l’inrevés que el
contracte es prolongui i millori en benefici del jugador. Per tant, un contracte depèn, en
gran mesura, del rendiment del futbolista.
2.4.7- Actuació amb els jugadors descartats:
Quan el Manchester City decideix que un jugador ja no té el nivell per seguir en la seva
entitat se segueix un procediment ja escrit. En primer lloc es parla amb el jugador i se
l’adverteix de que aquí ja no se’l valora com abans. En segon lloc, es parla amb la família
del futbolista per avisar que el jugador no satisfà allò que el seu equip en concret necessita.
I finalment, es busca una sortida bona per dues bandes, és a dir, que el jugador vagi a
jugar en un bon equip on pugui rebre un tracte millor que el que rebria aquí.
2.4.8- Categories base i equips:
Com ja he dit en ocasions anteriors, l’organització del futbol base a Anglaterra i a
Catalunya és diferent. Allà no hi ha lligues regulars per a cada categoria i les categories
no reben un nom concret sinó que reben el nom de sub i l’edat dels jugadors que formen
l’equip. A partir d’aquí trobem els següents equips: under-21, under-18, under-16, under-
14.
2.4.9- Competicions anuals:
Excepte els sub-21, els quals disputen l’anomenada lliga dels reserves que vindria a ser
com la segona divisió A del futbol espanyol, la resta d’equips inferiors disputen partits
amistosos entre els equips més forts del país i assisteixen a alguns tornejos internacionals,
com ara el MIC (Mediterranean International Cup) i/o Al-Kass International.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 66 | 77
2.5- QUADRE COMPARATIU:
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 67 | 77
2.6- ESTUDI COMPARATIU:
Després d’haver realitzat un seguit d’entrevistes a persones amb un càrrec important en
el futbol base dels tres clubs estudiats (Futbol Club Barcelona, Athletic Club de Bilbao i
Manchester City), és el moment de fer un estudi comparatiu. Aquest estudi es basa en els
coneixements adquirits a través d’aquestes xerrades, on sobretot cal destacar la figura del
meu amic Joan Patsy, el qual és scout, representant, coordinador i encarregat de
metodologia de clubs com ara l’Athletic Club o, especialment, el Manchester City, on ell
té un càrrec de gran importància a nivell de metodologia i representació. A més a més,
també aprofitaré tot allò que he treballat al llarg de tot el marc pràctic, per tal de poder un
realitzar una comparació molt exhausta. La majoria dels resultats obtinguts es poden
veure reflectits en el quadre comparatiu anterior.
La tasca d’investigació, és a dir, la part pràctica (entrevistes i quadre comparatiu) ha estat
l’àmbit del treball més distret i a la vegada més interessant, ja que he pogut saber, de
primera mà, l'opinió, la ideologia i la metodologia, entre d’altres, de tres grans clubs
europeus. En primer lloc, és d’agrair que tres institucions d’aquesta envergadura tinguin
un tracte tan amable i tan especial amb un alumne desconegut, per tant, vull donar les
gràcies a les facilitats que m’han donat els tres clubs per obtenir la informació requerida.
Sobretot, voldria expressar la meva satisfacció cap al Futbol Club Barcelona,
possiblement, el club més gran del món, el qual em va rebre a les seves pròpies
instal·lacions i em va dedicar un temps daurat, fet que representa que cuiden, fins i tot,
els petits detalls. Finalment, i gràcies a l’ajuda fonamental dels clubs, he extret les
següents conclusions relacionades amb el treball del futbol base en tres clubs de països
diferents:
- La diferència de treball del futbol base entre Espanya i Anglaterra és abismal.
L’estructura, l’organització, els recursos, el temps i moltes d’altres coses fan que
l’estat espanyol sigui, actualment, un referent a seguir a nivell de canteres, i que
el país anglès sigui un d’aquests imitadors que intenten copiar els models
espanyols, ja que veuen que a través del sistema implantat des de fa dècades no
obtenen cap tipus de resultat en forma de jugadors de nivell mundial. El motiu
exacte és difícil d’esbrinar, però crec que consisteix en que els anglesos no
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 68 | 77
creuen de la mateixa manera que si un club treballa el futbol base amb cert interès,
podrà obtenir molts bons jugadors, fet que a Espanya, i altres països no succeeix.
Un cas que exemplifica a la perfecció aquest fet és que el debut d’Sterling, jugador
del Liverpool, a la Premier League amb només 17 anys va causa furor a la premsa
britànica, mentre que un debut d’un jugador d’aquesta edat a Espanya és bastant
habitual. També és evident que a Anglaterra donen molt poca importància al
treball de la pedrera, excepte el Manchester City o Arsenal en els últims anys, ja
que, per exemple, les competicions en categories inferiors són inexistents. Els
equips només participen en partits i tornejos amistosos. Al país britànic, un dels
fets bàsics en el fracàs d’un futbolista en el seu club de formació és que, en
finalitzar l’etapa de juvenil, sinó tenen un nivell òptim, són cedits a divisions
inferiors, on el tipus de competitivitat i de futbol no els beneficia gens per a la
seva progressió. Mentrestant, el que sí estan preparats, segons el club, pugen al
primer equip i perden un o més d’un any asseguts a la banqueta sense cap tipus de
participació en partits oficials, és a dir, sense progressió en cap àmbit de l’esport
d’elit. En canvi, a Espanya, els jugadors del juvenil ja són coneguts per
l’entrenador de la primera plantilla, el qual sap el que li convé en el jugador en
qüestió, és a dir, si s’ha de quedar al filial i seguir adquirint coneixements de la
casa o anar cedit a un club, habitualment, de primera divisió o aprengui a competir
contra professionals. Un altre exemple que aclareix aquest concepte és l’èxit a
nivell de seleccions en categories inferiors en els darrers anys, on Espanya ha estat
capaç de guanyar dos Europeus sub-21 consecutius i Anglaterra fa més de 20 anys
que no obté un títol col·lectiu nacional.
- Les bases d’una bona acadèmia de futbol base. Una bona escola de futbol
formatiu sempre ha de tenir una filosofia i una metodologia clara a l’hora de
treballar en totes les seves categories i ha de ser capaç de generar grans jugadors
i, sobretot, de que els entrenadors vagin agafant la mecànica dels coneixements i
vagin innovant en relació a una manera de ser i de fer. Per tant, és bàsic que un
entrenador sigui partícip en l’aprenentatge dels jugadors, tot i que, sempre sobre
una mateixa línia de treball, ja que, d’aquesta manera, sempre serà més competent
i més influent a l’hora d’alliçonar i treballar amb els jugadors. Com a resum, un
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 69 | 77
entrenador no pot ensenyar uns coneixements a un jugador que ell prèviament no
ha assolit.
- La formació d’entrenadors forma jugadors. És fonamental que els entrenadors
siguin formats per, posteriorment, formar a jugadors joves. Això vol dir que, a
part dels entrenadors dels equips base d’un club, ha d’haver-hi el mestre
d’entrenadors, el que s’anomena en anglès headcoach. Aquesta figura fa
referència a un cap d’entrenadors, és a dir, qui els ha de dirigir. És una peça clau
en un model de base, i és utilitzada en el cas de l’Athletic Club, on tots els
entrenadors reben una sèrie de classes, per tal d’entrar al club amb uns conceptes
i uns coneixements molt similars. Això permet que hi hagi una continuïtat a l’hora
de que els jugadors treballin d’una manera determinada, competeixin d’una
manera específica i puguin arribar a categories absolutes. Els entrenadors fan
funcionar una acadèmia, és el cas del FCB i de l’Athletic Club, i el Manchester
City és el model que està intentant implantar.
- Els diferents tipus de futbol base a l’estat espanyol. És evident que cada club
treballa d’una manera determinada i única en el món la seva cantera, tot i que,
realment, podem trobar moltes semblances.
o L’Athletic Club és un model únic i inigualable, bàsicament, pel fet de que
només poden entrar a Lezama jugadors nascuts al País Basc, a Navarra o
el País Basc Francès (Laporte o Griezmann, aquest últim milita a les files
de l’Atlético de Madrid). La ideologia d’aquest club havia estat sempre
aquesta, però la metodologia va canviar a partir de l’any 1995. L’entrada
al club d’Urrurtu, director esportiu, i Edorta Murua, encarregat de la
metodologia del club va significar que els jugadors del futbol base
donessin un pas endavant en la seva forma de ser i de jugar. Aquests eren
influenciats pels entrenadors, els quals ja havien adquirit aquests nous
coneixements. Per tant, els entrenadors van ser una figura clau en aquest
canvi, ja que va ser el punt que va marcar l’augment d’importància dels
místers en la progressió d’un futbolista. Van rebre el qualificatiu de guies,
és a dir, van passar a ser els encarregats d’ajudar als jugadors amb les seves
pròpies decisions, és a dir, els van inculcar que ells havien de ser capaços
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 70 | 77
d’arribar al punt de la qüestió i resoldre-la en un instant molt petit de
temps. Un exemple que defineix de manera excel·lent l’evolució de la
filosofia de l’Athletic és el moment anterior de saltar al camp, el moment
abans de l’escalfament. Quan l’entrenador entra al vestidor, tots els
jugadors s’asseuen en cercle perquè es puguin veure les cares uns als altres
i siguin capaços d’interpretar una cara o una mirada. Un cop col·locats, el
míster els explica com han de jugar i interpretar el partit en relació el
sistema de joc del rival i, per explicar això, va fent preguntes als jugadors
per tal de guiar-los, fins a que ells mateixos siguin capaços de resoldre el
problema. Per tant, és una manera de que ells dialoguin i expliquin que
poden i que no poden fer o que han i que no han de fer. En definitiva, el
que es buscava amb aquest canvi era que els jugadors fossin jugadors
íntegres, capaços d’improvisar a l’interior del terreny de joc.
o El futbol base del Barça és un model incomparable, molt treballat, exitós
i únic. És incomparable pel fet que els recursos econòmics que té el club
català el tenen dos o tres clubs més en el món i, per tant, la despesa
econòmica en l’àmbit de formació és molt més elevada que en d’altres
clubs. És molt treballat perquè són moltes les persones que hi dediquen
temps per tal que aquest model funcioni, ja que és un sistema que no només
es controla pels entrenadors, sinó que té diverses àrees que són
fonamentals per aquest funcionament, com la de metodologia o la de
psicologia. És exitós perquè així ho demostren els resultats, en els darrers
anys els jugadors i l’entrenador de la casa han estat la base del millor equip
de la història. És únic degut a que és inigualable la seva capacitat de
captació de jugadors, és a dir, tot jugador vol anar a jugar allà i si t’ho
ofereixen, no existeix un no com a resposta. A més a més, la ideologia de
formar jugadors a través de la diversió que significa crear cuidant la pilota
no és equiparable en cap altre club del món. Això significa que el Barça
opta per un joc molt alegre, on la pilota és el centre de tot i on els jugadors
han de tenir la capacitat d’imaginar les jugadores abans que succeeixin.
Per aquest motiu, hi ha els anomenats jugadors “estil Barça”, són aquells
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 71 | 77
jugadors que toquen la pilota i que s’ho passen bé fent-ho, per tal d’anar
avançant i acabar marcant gol a la porteria contrària. És únic per tenir la
possessió com a rei del joc. Tot i això, en els darrers anys el club està
començant a fitxar jugadors de l’estranger, com és el cas dels coreans, o
d’un grec, això representa que el club, pot ser, s’està estancant una mica
després d’un època tan gloriosa. Després de l’èxit, sempre es baixa un pèl
el nivell.
- El City copia el model. Si aquests models donen aquest resultat, per què no copiar-
lo? El Manchester City, un club en augment en els darrers anys gràcies a la
incorporació del xeic àrab a la presidència, està optant per copiar el sistema
d’Athletic Club i Futbol Club Barcelona per poder obtenir millors resultats a nivell
de formació de jugadors, tot i que, seguirà havent-hi el problema del desinterès
social pel futbol base anglès, on els jugadors no competeixen fins que arriben a la
lliga dels filials (sub-21). Aquest canvi radical que està intentant fer el City és
molt recent, ja que es va iniciar fa un parell d’anys, quan el club anglès va decidir
fitxar Txiki Begiristain i Ferran Soriano, antics directius del Barça de Laporta, per
tal de redirigir el rumb de l’entitat i assessorar-los en com tractar el futbol base.
Més tard, també van aparèixer les figures de certs dirigents d’altres clubs com
l’Athletic Club o el Liverpool amb la finalitat de construir un equip de directius
capaç de formar una acadèmia eficient. De moment, els resultats no han arribat,
és massa d’hora, però el City està intentant formar els millors equips possible a
través de la seva política de fitxatges basada en fitxar el millor d’Europa. El
problema que hi ha, en contradicció amb l’Athletic Club, és que els entrenadors
s’han quedat ancorats en el passat. Per tant, hi ha dues solucions. O bé els fas fora
i fitxes a gent amb idees renovades o els alliçones per tal que aprenguin i
s’inculquin nous coneixements que han d’utilitzar a l’hora d’entrenar. El club
anglès ha escollit la segona. En aquest sentit, està copiant l’Athletic Club, és a dir,
estan utilitzant la figura dels headcoaches per ensenyar els principals
coneixements de la nova ideologia de cantera del City als entrenadors, per tal de
que aquests millorin i aprenguin i, a la vegada, facin progressar als seus jugadors.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 72 | 77
- Fitxar no és sinònim d’encertar. Evidentment, tots els clubs volen tenir els millors
jugadors a les seves files. Però fitxar, i més en l’època de futbol formatiu, és molt
complicat. Els tres clubs estudiats tenen grans xarxes d’scouts i observadors
situats arreu del món, els quals tenen la finalitat de trobar jugadors que encaixin
en el sistema de joc del club corresponent i que tinguin una gran projecció per
arribar a ser jugadors top. Com ja he dit, cada club busca jugadors que tingui un
perfil adient a la seva filosofia, però, en el cas del Barça, l’Athletic Club i el
Manchester City, aquest model de jugador és molt clar. Tots tres busquen jugadors
que tinguin cura de la pilota, que se sàpiguen situar tàcticament dins del terreny
de joc, que tinguin capacitat d’improvisació i que siguin capaços d’avançar-se en
els pensaments dels rivals. Per tant, el model de jugador buscat és molt clar, però
l’evolució i l’esforç d’un jugador marca si aquest vol tenir un futur exitós o es si
pot quedar-se en el camí.
- Els clubs prioritzen l’educació. Després d’haver fet l’estudi de cada club, he pogut
observar que els tres clubs donen molta importància a l’educació dels seus
jugadors. El Barça és l’únic que presenta una residència a la seva ciutat esportiva,
però, tot i això, els altres dos clubs també ofereixen serveis útils i de formació per
als jugadors. Aquest és el primer tipus d’educació que reben els nanos d’una
acadèmia de futbol. El segon tipus d’educació és aquella que els entrenadors
donen durant els entrenaments, els partits, etc., on demostren una manera de ser.
- La feina ben feta dóna els seus fruits. Segons la web
http://comunidades.lne.es/blogs/r_bayon/las_mejores_canteras_del_mundo_mareo_y_el_requex
n_includas-146.html?oauth_comprueba=1&hash_user=3a81397b0ddb51d6cb9ab90701c5aa9f, la
qual classifica les 42 millors canteres de tot el món, el FCBarcelona ocupa la
primera posició: 38 jugadors de la pedrera jugant al primer nivell, dels quals 14
juguen al Barça i la resta en un dels clubs de les 5 millors lligues del món ( (La
Liga espanyola, Premier anglesa, Bundesliga alemanya, Serie A italiana y la Ligue
1 francesa). L’Athletic Club ocupa el catorzè lloc amb un total de 19 jugadors de
la casa jugant al primer nivell, dels quals 16 juguen al club i 3 en un dels altres
clubs. El Manchester City no apareix en aquesta llista.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 73 | 77
3. CONCLUSIONS:
Principalment, m’agradaria destacar d’aquest treball que, tot i representar moltes hores
de feina, he gaudit fent recerca i descobrint aspectes nous sobre un tema que m’apassiona.
Les conclusions més importants de l’estudi comparatiu entre el futbol formatiu del
Manchester City, l’Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona es podrien resumir
en els següents titulars:
La gran diferència entre el futbol base a Espanya i Anglaterra, fins arribar al punt
on el futbol anglès copia el model dels clubs espanyols.
El futbol base del Barça ha estat en els últims anys i és actualment, sense dubte,
el millor model de cantera arreu del món.
Està demostrat que com millor és el tracte cap al futbol base, més jugadors
aconsegueixen arribar al primer nivell, ja sigui al primer equip del club o en un
altre club.
Aquests titulars donen resposta a les qüestions plantejades en la introducció inicial del
marc teòric. Durant la realització del meu treball de recerca, he hagut de tenir molta
paciència, ja que, tot i que el primer contacte amb els clubs va ser molt ràpid i eficient, la
resposta final va ser molt lenta i crec que, en part, és degut a la llargada del qüestionari
que jo els vaig fer arribar. Dins de l’apartat més teòric, ha estat difícil seleccionar la
informació precisa i necessària, ja que he trobat molta informació relacionada amb el
futbol, però no tanta en relació a la història, al concepte i als objectius del futbol base.
Potser l’apartat més complicat del treball ha estat aconseguir l’organigrama dels tres clubs
estudiats, ja que és una informació molt privada i que canvia en cada relleu de Junta
Directiva.
Durant la redacció del meu treball de recerca va succeir un fet que exemplifica
perfectament les conclusions obtingudes en aquest treball. Sergi Samper va debutar amb
el primer equip del Futbol Club Barcelona després de 13 anys al club, és a dir, des dels 6
(els primers a l’escola). Aquest fet em va fer veure que seria una bona opinió sobre com
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 74 | 77
el club català treballa el futbol formatiu i per això li vaig enviar un entrevista. Aquesta es
pot veure a l’annex del treball.
AGRAÏMENTS:
En primer lloc, vull agrair la paciència i l’amabilitat d’en Joan Patsy, el qual ha hagut de
batallar amb els directius de l’Athletic i del Manchester per a què responguessin les meves
qüestions i que ha estat una peça clau en la redacció d’aquest treball. En segon lloc, també
m’agradaria donar les gràcies al senyor Edorta Murua, a l’entrenador del City, Gareth
Taylor, i d’una manera especial, al coordinador de la gestió esportiva del Futbol Club
Barcelona, Josep Llorca, pel temps que em va dedicar a realitzar l’entrevista i,
especialment, i la gentilesa amb que ho va fer. En tercer lloc, vull agrair a l’últim
entrevistat del treball, a en Sergi Samper, el qual m’ha permès donar una opinió molt
fiable. Finalment, agraeixo l’ajuda i el recolzament de la meva família en tot moment, ja
que han estat ells els qui m’han animat i els qui m’han assistit en els moments en que les
coses no m’acabaven de sortir del tot bé.
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 75 | 77
4. FONTS D’INFORMACIÓ:
Documents impresos:
o Llibres:
- TORQUEMADA I CID, Ricard (2012). Fórmula Barça: viatge a l’interior d’un
equip que ha descobert l’eternitat (edició 2011, català, 187 pàgines). Valls:
Cossetània Edicions (col·lecció Fora de Joc, núm. 11)
- PASCUAL VERDÚ, Norberto (2012). Tesi doctoral: Análisis comparativo de los
sistemas de juego en el futbol siete alevín (edició 2012, espanyol, 283 pàgines).
Alacant.
- TREBALLADORS DE L’ATHLETIC CLUB (2011). Caso Lezama: Formación
de entrenadores y jugadores (edició 2011, espanyol, 15 pàgines). Bilbao.
- EUROPEAN CLUBS ASSOCIATION (2011). Report on youth academies in
Europe (edició 2011, anglès, 164 pàgines). Munich.
Documents audiovisuals:
Promeses. Dir. Jaume Marcet. Inici programa: 2003. Barça TV. Documental
Documents electrònics:
o Pàgines web:
- UEFA. L’escola de l’Ajax (en línia). Disponible a:
http://es.uefa.com/trainingground/grassroots/video/videoid=1585514.htm1
- UEFA. Programas de fútbol base de la UEFA (en línia). 2011. Disponible a:
http://es.uefa.com/trainingground/grassroots/news/newsid=1602287.html
- Manchester City. City Football Academy (en línia). Disponible a:
http://www.mcfc.co.uk/the-club/city-football-academy
- Athletic Club. Construyendo nuestro futuro (en línia). 2012. Bilbao. Disponible
a: http://www.athletic-club.net/pdfs/proyecto_lezama.pdf
- Periodistes. La cantera de Lezama (en línia). 2014. Disponible a:
http://lacanteradelezama.com/
- Purely Football. Best football academies in the world (en línia). Disponible a.
http://purelyfootball.com/2013/09/20/best-football-academies-world-11/
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 76 | 77
- HOMIGO MOCELO, José. Futbol formativo (en línia). 2012. Madrid. Disponible
a: http://manufootballsport.wix.com/manufootballsport#!ftbol-formativo/c4ek
- Gabriel Calderón. Conclusiones del I Curso FIFA para instructores de FB (en
línia). 2003. Colòmbia. Disponible a: http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/conclusi.htm
- FIFA. L’entrenador-educador de futbol (en línia). 2011. Disponible a:
http://grassroots.fifa.com/es/para-entrenadores-educadores-de-futbol/direccion-
tecnica-de-futbol-base/el-entrenador-educador-de-futbol.html
- Futbol Club Barcelona. El futbol formatiu (en línia). 2014. Disponible a:
http://www.fcbarcelona.es/futbol/formativo
- Futbol Club Barcelona. Organigrama (en línia). 2014. Disponible a:
http://www.fcbarcelona.es/futbol/detalle/ficha/organigrama
- Wikipedia. El fútbol base (en línia). 2013. Disponible a:
http://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%BAtbol_base
- Escola de futbol (en línia). 2008. Disponible a: http://www.futbolformativo.es/
- Canteras españolas (en línia). 2014. Disponible a: http://www.joinfutbol.com/
- Roberto Bayón. Las mejores canteras (en línia). 2013. Disponible a:
http://comunidades.lne.es/blogs/r_bayon/las_mejores_canteras_del_mundo_mareo_y_el_requex
n_includas-9146.html?oauth_comprueba=1&hash_user=3a81397b0ddb51d6cb9ab90701c5aa9f
o Diaris digitals:
- SPORT (en línia). 2014. Catalunya. Disponible a: http://www.sport.es/es/futbol-base/
- EL CORREO (en línia). 2014. Andalusia. Disponible a:
http://elcorreoweb.es/category/futbol-local/futbol-base
- AREA PEQUEÑA. 2014. Madrid. Disponible a:
http://ufedema.com/index.php/news/162-news/latest-news/255-area-pequena
- AS. Siempre cantera. 2014. Disponible a: http://blogs.as.com/siempre_cantera/
- MARCA. Cantera de fútbol. 2014 (en línia). Disponible a:
http://www.marca.com/futbol/cantera.html
- MUNDO DEPORTIVO. Futbol base català (en línia). Catalunya. 2014.
Disponible a: http://www.mundodeportivo.com/20131126/futbol-catala/futbol-
base-juvenils-la-damm-es-complica_54394865933.html
o Vídeos:
ESTUDI COMPARATIU DEL FUTBOL BASE:
MANCHESTER CITY, ATHLETIC CLUB DE
BILBAO I FCBARCELONA
P à g i n a 77 | 77
- INTRIAGO, Jimmy. Ajax 8-9 anys (en línia). 2013. Barcelona. Disponible a:
https://www.youtube.com/watch?v=jGdb67Q4S7Y
- Manchester City. CFA: Fly-through video (en línia). 2013. Manchester.
Disponible a: http://www.mcfc.co.uk/citytv/features/2012/september/cfa-fly-
through-video
- ZIMMER, Hans. Fútbol Base - Motivación - Nuestro Sueño (en línia). 2013.
Amsterdam. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=vKCzIV5SQ6k
- Foro Balono. Padres hooligans, reportaje sobre la violencia en el fútbol base andaluz
(en línea). 2012. Andalusia. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=46leCxIPsDc
- Mediaros Productions. Documental "Futbol Base (en línia). 2012. Disponible a:
https://www.youtube.com/watch?v=Few7FNyli0Q