ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència Treball de Recerca a partir de la Ruta de Josep Pla a Tamariu

Nivell i curs 4t d’ESO

Nom de l’autor/a Fina Vilardell

Centre IES La Bisbal d’Empordà

Població La Bisbal d’Empordà

DESCRIPCIÓ

La figura de Josep Pla; la platja i el paisatge de Tamariu (els colors, les roques, els arbres); la importància que tingué la indústria surera al Baix Empordà; els cultius de la zona ( l’arròs); l’estil de vida dels pescadors (costums, cuina); l’entrada del turisme a la costa ... són tot d’elements molt propers i, a vegades, poc coneguts pels alumnes del Baix Empordà. És per aquest motiu que la figura de Josep Pla i la ruta que realitzarem a Tamariu seran els elements clau a partir del qual s’organitzarà el treball de recerca de 4t d’ESO i que ens permetrà de realitzar un treball interdisciplinari entre les diferents àrees: català, socials, ciències de la naturalesa, geografia, tecnologia... Per tal de realitzar el treball, cada matèria introduirà durant 2 o 3 sessions quins són els elements que cal observar i tenir en compte durant el nostre desplaçament fins a Tamariu i, a continuació, ja podran iniciar la seva recerca.

OBJECTIUS

. Situar cronològicament la figura de Josep Pla: la literatura de postguerra.

. Conèixer l’entorn on va viure l’escriptor.

. Observar i passejar per la platja dels Lliris, cala Dolça, el Salí i la badia de Tamariu.

. Llegir i comprendre alguns textos literaris de l’escriptor relacionats amb Tamariu.

. Analitzar els adjectius dels textos literaris.

. Recitar en veu alta textos durant l’itinerari.

. Analitzar i fer anotacions del paisatge de Tamariu.

. Valorar la importància de la indústria surera durant aquells temps.

. Comprendre l’estil de vida dels pescadors d’aquella època.

. Analitzar la traducció de l’obra de Josep Pla en d’altres llengües.

. Valorar la importància del turisme a la zona a partir dels anys 80.

. Valorar el Mapa Literari Català 2.0

. Treballar transversalment amb d’altres departaments: ciències, socials...

. Participar i col·laborar en grups a l’hora de redactar el treball.

. Exposar oralment el treball realitzat amb claredat.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

. Presentació de la literatura de postguerra i de l’exili interior.

. Estudi de la biografia de Josep Pla.

. Valoració del nostre territori i, concretament, del Baix Empordà.

. Anàlisi i recitació en veu alta de textos literaris.

. Estudi de la indústria, l’agricultura i la vida marinera a la zona.

. Valoració crítica de l’entrada del turisme.

. Estudi dels elements geogràfics del paisatge: tipus de sorra; arbres...

. Exposició en veu alta del treball que hauran realitzat.

DESENVOLUPAMENT

. Sessió 1 i 2: el professor de cada àrea introduirà quins són els elements que posteriorment haurà d’analitzar o bé aprofundir l’alumnat de 4t d’ESO . Sessió 3: l’alumnat es desplaçarà fins a Tamariu i realitzarà una ruta literària (que aproximadament tindrà una durada d’1 hora o 1,30h.) i, alguns d’ells, llegiran textos literaris davant la Barraca dels Lliris; d’altres, davant el Salí; d’altres, davant la badia de Tamariu... D’altra banda, a mesura que es realitzi l’itinerari cadascun dels professors de les diferents matèries també incidirà en aquells elements que cal que tinguin en compte per tal d’iniciar la seva recerca. . Sessions 4, 5, 6, 7 Aquestes sessions es realitzaran a l’aula i l’alumnat ( conjuntament i en grups de 4 o 5 persones) haurà de treballar les diferents àrees. Així doncs, des del departament de llengua catalana haurà de buscar altres textos relacionats amb Tamariu, estudiarà què significà l’exili interior durant l’època de la postguerra, la importància dels adjectius en la prosa de Pla, la lectura i recitació de textos en veu alta; des del departament de llengua castellana valorarà la importància de Josep Pla dins la revista “Destino; des del departament de llengües estrangeres farà una recerca pel que fa les traduccions de l’obra de Josep Pla; des del departament de ciències, el tipus de sorra, el tipus de roques i d’arbres de la zona; des del departament de ciències socials, el significat de les barraques pels pescadors de l’època, la transformació del poble a partir dels anys 80 amb l’entrada del turisme; i fins i tot des del departament de tecnologia es pot proposar a l’alumnat que realitzi un mapa literari 2.0 de tots els països pels quals es va traslladar Josep Pla durant la seva etapa periodística, o bé un blog ben clar per tal de presentar la seva posterior exposició. . Sessió 8 :Exposició en veu alta de la recerca davant del tribunal

METODOLOGIA

. L’alumnat haurà de tenir present tot l’itinerari de Tamariu i després, en grups de 4 o 5 persones, haurà de realitzar la recerca de totes les àrees. . En general, després d’aquestes sessions, es vol aconseguir dinamitzar el treball en grup; la col·laboració entre tots els membres; treballar l’atenció i la concentració durant la visita per tal de fer anotacions personals o les fotos que després hauran

d’utilitzar; el treball interdisciplinari amb d’altres àrees... . Finalment, l’alumnat haurà d’exposar oralment la seva recerca davant d’un tribunal de manera clara, entenedora i precisa. L’exposició oral serà essencial a l’hora de valorar el seu treball i es per aquest motiu que podrà utilitzar elements de suport elaborats per ells: power-points, blogs, vídeos mitjançant l’eina ANIMOTO, murals digitals amb l’eina PADLET, o d’altres que coneguin.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

. Es valorarà el treball individual de cadascun dels alumnes ( el professor/a anotarà el treball diari i actitud de cadascun dels alumnes en una graella). (30%) . Cada àrea avaluarà el resultat del grup durant la seva recerca. (30%) . Cadascun dels membres haurà d’exposar en veu alta una part del seu treball al professorat de manera clara, entenedora i precisa. (30%) . Es valorarà la creació d’eines digitals per tal de fer més amena i didàctica la seva presentació. (10%)

CONCLUSIÓ

La ruta literària de Tamariu serà l’eina clau per tal de treballar de manera interdisciplinària les diferents àrees que comparteixen els alumnes i professors de 4t d’ESO i, sobretot, l’eix per iniciar una recerca que fa referència al nostre territori i patrimoni. A més, aquesta recerca es complementarà amb una eina bàsica a l’hora d’expressar-nos: una exposició oral.

ANNEX

Cada departament informarà de la bibliografia que els alumnes poden tenir en compte a

l’hora de fer el treball.

http://fundaciojoseppla.cat/

http://www.mapaliterari.cat/ca/

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-pla

http://lletra.uoc.edu/ca/noms-propis http://www.mapaliterari.cat/ca/ http://www.mercerodoreda.cat/es/ruta-romanya.php

LITERATURA CATALANA CONTEMPORÀNIA: NOVEL·LA MODERNISTA ESTRUCTURA D’UNA Proposta didàctica d’aula

Títol de l’experiència VÍCTOR CATALÀ vs CATERINA ALBERT

Nivell i curs Secundària. Alumnat de 4t d’ESO

Nom de l’autor/a i correu electrònic

GEMMA NOGUER I VILÀ gnoguer@xtec.cat

Centre INSTITUT ESCOLA SALVADOR VILARRASA

Població BESALÚ

DESCRIPCIÓ

Víctor Català, el màxim exponent de la novel·la modernista catalana, era en realitat Caterina Albert. Va ser escriptora (de novel·la, relats, teatre, articles periodístics) i pintora/dibuixant. Filla d’una important família de propietaris rurals, no va necessitar treballar mai i va poder viure de renda. Era una persona que no va mantenir molt de contacte amb la gent del moment (antisocial), però sí que es va relacionar amb Joan Maragall i Narcís Oller, sobretot. Ens interessarà sobretot descobrir qui era aquesta persona, per què va utilitzar un pseudònim masculí per presentar la seva obra literària i quins eren els temes i com era el llenguatge que utilitza en tota la seva obra.

OBJECTIUS

- Valorar el modernisme (com a fet històric) i la narrativa catalana modernista. - Conèixer Caterina Albert i la seva relació amb l’Escala i l’Empordà. - Llegir i comentar textos de Víctor Català (sobretot des del punt de vista del llenguatge utilitzat). - Relacionar fragments de Solitud amb llocs de l’Empordà.

CONTINGUTS I TEMPORITZACIÓ

- El modernisme a Catalunya (des de la vessant històrica i literària). - La novel·la modernista: Víctor Català. - Anàlisi i comentari de fragments de l’obra de l’autora Empordanesa (llenguatge i lèxic dels seus textos). - Ruta literària Víctor Català (a l’Escala) TEMPORITZACIÓ: 4h + sortida a l’Escala (un matí)

DESENVOLUPAMENT

- En una primera sessió s’introduirà el concepte de modernisme en general i més concretament a Catalunya i què va representar per la cultura i la literatura catalanes. - Durant la segona sessió buscaran informació sobre Víctor Català, representant de la novel·la modernista a Catalunya. (Grups de 2 o 3 persones) - En una tercera sessió presentaran qui era Víctor Català, la relacionaran amb el modernisme, destacaran les seves obres principals i llegiran algun fragment de la seva obra (escollit per cada grup).

- Després de saber qui era Caterina Albert i per què va escriure sota el pseudònim de Víctor Català, serà el moment de fer la visita a l’Escala. El recorregut de la ruta literària comença davant de la casa pairal, segueix per l’església de Sant Pere, la platja de l’antic port, la Punta, el jardí del Clos del Pastor, l’antic safareig públic i la font, l’ermita de Santa Reparada de Cinc Claus i acaba davant de la seva tomba en el Cementiri Mariner. Durant la ruta es faran diverses parades per llegir fragments de l’obra de Víctor Català i els alumnes hauran de respondre un petit qüestionari. Tant els fragments com les preguntes estan recollides en un petit dossier de treball que té cada alumne. - Finalment, es farà una activitat oral de tancament de la unitat sobre Víctor Català on es valorarà tant el treball previ (fet a l’aula) com la ruta literària (la sortida).

METODOLOGIA

Consta d’una primera part més teòrica per poder-nos posar en situació (i la vessat més històrica es pot fer interdisciplinar amb la matèria de Geografia i història). En un segon moment els alumnes treballen en grup (2 o 3 persones): fan una recerca d’informació i preparen una presentació sobre la vida i l’obra de Víctor Català. Han de ser molt crítics amb la informació seleccionada i ser capaços de personalitzar tot el material. Durant la sortida disposen d’un petit dossier amb els textos que es llegiran durant el recorregut i han d’anar omplint un petit qüestionari. Ells mateixos seran els encarregats de fer les lectures. En l’última sessió es recullen els qüestionaris i es pren nota de la valoració que fan els alumnes de totes les activitats fetes (inclosa la sortida). En tot moment l’alumnat té clar els criteris d’avaluació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Es valorarà: - El treball de presentació de Víctor Català (3a sessió): exposició oral i suport visual (powerpoint, prezi) - Actitud: en les sessions prèvies, durant les exposicions orals dels companys i també durant la sortida. - Participació activa i positiva en tota la unitat didàctica. L’avaluació serà per mitjà de rúbriques, els criteris de les quals l’alumnat coneix a la perfecció perquè les venim utilitzant des de 1r ESO.

CONCLUSIÓ

Aquest curs, hem volgut destacar la figura de Víctor Català dins l’etapa modernista donat que durant el 2016 s’han commemorat els 50 anys de la seva mort. (Caterina Albert va morir el 27 de gener de 1966 a l’Escala on també havia nascut).

ANNEX

CATERINA ALBERT/ VÍCTOR CATALÀ (L’Escala 1863-1966)

Tomba de Caterina Albert al cementiri vell de l’Escala

Ermita de Santa Reparada Mas Concas (a Cinc Claus): pertanyia a la família a Cinc Claus de Víctor Català. Actualment és un bar-restaurant.

Clos del Pastor (a l’Escala) on es troba l’Arxiu documental de Víctor Català.

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència Itinerari literari M.Àngels Anglada als Aiguamolls de l’Empordà Nivell i curs 1r Batxillerat Nom de l’autor/a JORGINA AGUILAR LLAVORÉ Centre INSTITUT DE VILABLAREIX Població VILABLAREIX-GIRONA DESCRIPCIÓ Una part important dels continguts que s’imparteixen a la matèria de llengua i literatura catalana de 1r de batxillerat estan enfocats al coneixement de la història de la literatura catalana des dels seus inicis fins a l’actualitat. Al nostre institut expliquem les diferents etapes i, al mateix temps, donem a conèixer escriptors i obres que hi estan relacionats. És en aquest context que cal dur a terme aquesta experiència pràctica que intentarà relacionar escrits i paisatge. Treballarem primer a l’aula (on descobrirem vida i obra de l’escriptora) i després in situ (aprofitant que els Aiguamolls de l’Empordà es troben a una hora del nostre institut). Als Aiguamolls gaudirem de la lectura de varis fragments de l’obra de M. Àngels Anglada i els relacionarem amb el paisatge. OBJECTIUS - Situar M. Àngels Anglada en el panorama literari català. - Conèixer vida i obra de l’escriptora. - Descobrir diferents tipus de textos relacionats amb el paisatge dels Aiguamolls. - Mostrar interès i curiositat per l’obra d’una escriptora que, malauradament, la majoria d’alumnes no coneixen. - Gaudir de la lectura i del paisatge. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ CONTINGUTS: - Descoberta de la vida i l’obra de M. Àngels Anglada. - Reconeixement, a través de les lectures, de diferents espais literaris conreats per l’autora. - Identificació d’obra i paisatge. - Participació activa de tota la classe en el procés de descoberta. - Respecte per l’autora i el seu llegat literari. TEMPORITZACIÓ: Aquesta experiència pràctica la treballarem en dues sessions dins la matèria de català. La primera sessió la durem a terme en una hora de classe a l’institut i la segona sessió serà una excursió matinal, d’unes tres hores de durada, als Aiguamolls de l’Empordà.

DESENVOLUPAMENT SESSIÓ 1: (1 hora a l’aula) Parlarem de M. Àngels Anglada i la situarem dins el panorama literari català. A continuació repartirem, entre els alumnes, fragments de diferents textos de l’autora i els llegirem per tenir-ne un coneixement previ (abans de l’excursió als Aiguamolls) SESSIÓ 2: (excursió matinal d’unes 3 hores als Aiguamolls de l’Empordà) Iniciarem la ruta a l’Observatori Senillosa on llegirem un primer fragment, a continuació pujarem a dalt de l’observatori on, a més de gaudir de les vistes, llegirem un altre fragment. Seguirem el recorregut i ens aturarem a l’aguait de la Closa del Puig i farem una nova lectura. A la cruïlla del camí de la platja llegirem de nou. Ens arribarem a l’aguait Pallejà i al seu interior, a més de gaudir de la calma i dels ocells aquàtics, explorarem un nou text. Camí del casot del Cortalet farem una nova lectura. Seguirem vers la closa de les Daines on, amb una mica de sort, veurem alguna daina, cigonyes i altres animals del parc, aquí també llegirem un nou fragment. Acabarem el nostre recorregut a l’aguait Quim Franch on farem la darrera lectura. A través de tot el recorregut descobrirem que als Aiguamolls de l’Empordà hi ha un “Itinerari Literari” dedicat a M. Àngels Anglada. METODOLOGIA - Treball individual i col·lectiu. - El professorat, en tot moment, fa de guia i proporciona les lectures a l’alumnat. - La primera sessió a l’aula és més formal però la segona té un component molt elevat de descoberta/relació entre literatura i paisatge. Aquesta darrera sessió té un caire més vivencial on els alumnes poden adquirir coneixements en contextos significatius. CRITERIS D’AVALUACIÓ - Fer atenció i mostrar interès per la figura i l’obra de M. Àngels Anglada. - Reconèixer, a través de les diferents lectures, el paisatge dels Aiguamolls. - Intervenció oral de tota la classe (a través de les lectures i de les observacions que l’alumnat pugui fer) - Valoració positiva del respecte per l’activitat proposada i pels companys a l’hora de llegir, parlar i escoltar. CONCLUSIÓ - La implicació i motivació del professorat és essencial per engrescar l’alumnat. - El fet de basar-se en lectures on hi ha el paisatge implicat i en espais que els alumnes poden viure i sentir de primera mà proporciona motivació i interès. Tot plegat facilita el procés d’ensenyament i aprenentatge. ANNEX

- Selecció de textos extrets del tríptic “Itinerari Literari Les closes de M. Àngels Anglada” Ruta 1 – Aiguamolls de l’Empordà - Selecció de textos extrets del quadernet L’Empordà de Maria Àngels Anglada – Itinerari literari autoguiat núm.12 de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent - Web sobre l’autora: www.escriptors.cat/autors/angladama/

Títol de l’experiència Poesia i paisatge

Nivell i curs 3r d’ESO

Nom de l’autor Lluís Bosch Sánchez

Centre INS Narcís Monturiol

Població Figueres

DESCRIPCIÓ

A partir del poema “Empordanesos” de Carles Fages de Climent, els alumes, en grups de dos, hauran d’elaborar un mapa i escriure un poema en el qual hi apareguin cinc pobles de la comarca. Caldrà que cerquin informació sobre els pobles que seleccionin i situar-los en el mapa. Una vegada escrit el poma, el llegiran en veu alta davant de la resta de companys. Finalment, els alumnes triaran els tres poemes que més els han agradat.

OBJECTIUS

-Conèixer un poeta local -Cercar informació sobre diferents pobles de la comarca -Conèixer el territori -Elaborar un poema a partir d’un poema inicial -Elaborar un mapa

CONTINGUTS I TEMPORITZACIÓ

Continguts: -Aproximació a l’obra d’un poeta local -Coneixement dels pobles de l’entorn -Elaboració d’un mapa comarcal -Escriptura d’un poema per part de l’alumne -Lectura en veu alta del poema

Temporització (3 hores) 1a hora: -Cercar informació, llegir el poema “Empordanesos” de Fages de Climent i fer-ne les activitats proposades 2a hora: -Cercar informació sobre els pobles de la comarca i situar-los en el mapa. 3a hora: -Elaborar un poema a partir de les indicacions que s’han donat.

DESENVOLUPAMENT

-Escolta de la presentació biogràfica sobre Fages de Climent -Escolta activa de les indicacions proposades pel professor -Realització de les activitats proposades en relació amb el poema “Empordanesos” de Fages de Climent -Elaboració del mapa comarcal -Escriptura del poema per part de l’alumne -Lectura i escolta dels diferents poemes escrits pels alumnes -Anàlisi, valoració i reflexió sobre els poemes llegits

METODOLOGIA

-Lectura i anàlisi del poema -Treball cooperatiu -Elaboració d’un mapa de la comarca -Escriptura d’un poema

CRITERIS D’AVALUACIÓ

-Elaborar un mapa comarcal -Analitzar i comprendre els textos poètics -Produir textos poètics -Llegir textos poètics en veu alta -Avaluar textos poètics

ANNEXOS

Empordanesos

A Cadaqués fan bon oli pel suquet de pescadors. Tots són Trèmuls i Rahola perquè es casen ‘nós amb nós’.

Víctor Rahola i Trèmols (1866- 1952) fou escriptor i metge. Amb el seu germà Frederic Rahola i Trèmols (1858-1919), economista i polític, deuen ser els Trèmols-Rahola de Cadaqués més cèlebres.

El crist de Vilabertan al seu biògraf fa queixa: que per culpa seva l’han fet captiu amb pany i reixa.

Creu gòtica del monestir de Vilabertran, valiosíssima. El periodista Manuel Brunet l’estudià i en publicà treballs.

La nostra ciutat pren nom de les figues antigues. Esporgant els plàtans com un fruiterar, llevaran figues?

Petita variant d’un de publicat a Epigrames (2002). Fa referència als plàtans de la Rambla de Figueres i d’una contundent poda que sofriren.

En Rossell de Vilanova, tot dient l’oració, els ossos trencats adoba i ell s’ha adobat de debò.

Curandero d’èxit de la veïna Vilanova de la Muga.

Per l’aplec de Sant Onofre sembla que el cel és més blau: Joves de Castelló i Roses, vells i joves de Palau.

Sant Onofre, ermita del municipi de Palau Saverdera, prop de Sant Pere de Roda. Existeix des del s. XIV. Hi hagué ermitans des del segle XV fins al XIX.

En Galobardes se’n va: amic Miquel us demano que ensenyeu al murciano el grec nom de l’Empordà.

Miquel Galobardes Vila, de Peralada, fou professor de grec a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i, posteriorment, a l’institut de Múrcia

CARLES FAGES DE CLIMENT

ACTIVITATS DEL POEMA “EMPORDANESOS” DE CARLES FAGES DE CLIMENT: 1-Assenyala els pobles que apareixen en el poema. 2-A quin poble o ciutat fa referència en la tercera estrofa? Per què? ACTIVITATS: Fixa’t en el següent mapa de la comarca de l’Alt Empordà

1-Busqueu informació sobre cinc pobles de la comarca. 2-Situeu, en el mapa, els pobles que hàgiu triat.

3-Elaboreu, per parelles, un poema de cinc estrofes en el qual hi apareguin 5 pobles de la comarca. Un poble per a cada estrofa.

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència

Noucentisme a Girona: els vincles entre la literatura i l’arquitectura

Nivell i curs Secundària. Curs: 1r de batxillerat Nom de l’autor/a M. Carme Bernat Centre Ins. Anton Busquets i Punset Població Sant Hilari Sacalm DESCRIPCIÓ Rafel Masó és un dels arquitectes gironins de més renom. Va ser també un home de lletres. Algunes de les seves poesies van ser incloses el 1910 dins l’Almanac dels Noucentistes. El seu testimoni literari no s’ha de valorar tant per la seva qualitat sinó perquè serveix com a exemple representatiu de la presència del noucentisme a Girona i pel retrat que ofereix de la Girona del seu temps. OBJECTIUS

- Llegir, analitzar i valorar de manera crítica els textos literaris noucentistes, per tal d'entendre'ls i d'interpretar-los d'acord amb el seu context històric i social.

- Descobrir la literatura com a via de representació i interpretació del món. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ Continguts. Dimensió estètica i literària:

- Conèixer les característiques generals dels períodes de la literatura en llengua catalana, així com els autors i les obres.

- Expressar oralment i per escrit la reflexió que genera la lectura i l'anàlisi de textos literaris.

DESENVOLUPAMENT

- Introduir la figura de Masó - Facilitar els enllaços de la Fundació Masó perquè els alumnes a través de les TIC

coneguin el seu perfil - Conèixer els poemes o fragments de cartes més significatius de Masó - Crear per grups un glogster literari de Rafel Masó

METODOLOGIA Bibliografia:

- Rafel Masó i els noucentistes. Ed. Diputació de Girona. Girona, 2007 - La Casa Masó literària. Ed. Universitat de Girona. Girona, 2012 - Antologia poètica. Ed. CCG i Fundació Valvi. Girona, 2006

Utilització de les TIC: - Enllaç Fundació Masó - Utilització de l’eina edu.glogster.com

Organització: - Treball col·laboratiu

CRITERIS D’AVALUACIÓ L’activitat grupal es comptabilitzarà dins del tant per cent reservat a les activitats de

classe. CONCLUSIÓ La finalitat d’aquesta activitat és fer conèixer a l’alumnat l’abast del Noucentisme en les comarques gironines i divulgar l’obra de Rafel Masó com a home a cavall de dos moviments: el Modernisme i el Noucentisme, fer-los descobrir els seus vincles d’amistat amb Prudenci Bertrana, Josep Carner i Eugeni d’Ors i difondre la seva manera d’entendre l’arquitectura i la literatura des d’una òptica amb una tendència marcadament noucentista. ANNEX

TÍTOL ACTIVITAT: DESCOBRIM ELS AIGUAMOLLS A TRAVÉS DE LA MIRADA DE LA M. ÀNGELS ANGLADA

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència

Descobrim els Aiguamolls de l’Empordà a través de la mirada de la M. Àngels Anglada

Nivell i curs 1r d’ESO Nom de l’autor/a Marissa Planas Centre INS Pla de l’Estany Població Banyoles DESCRIPCIÓ Una visita als Aiguamolls de l’Empordà OBJECTIUS Treballar diferents assignatures: llengua i literatura catalanes, visual i plàstica, ciències naturals i geografia. CONTINGUTS I TEMPORITZACIÓ Contingut: Aprenentatge d’una descripció literària paisatgística i del seu dibuix Temporització: 1 setmana a totes les assignatures implicades, abans de fer la sortida DESENVOLUPAMENT Durant una setmana es treballa la sortida a totes les assignatures implicades METODOLOGIA A classe de Català es llegeixen alguns textos descriptius de la M. Àngels Anglada, paral·lelament a Ciències Naturals es treballen les diferents aus migratòries que podem trobar als Aiguamolls, a Ciències Socials es repassen les muntanyes que podrem admirar des de diferents miradors, i a Visual i Plàstica es practiva el dibuix i les tonalitats de colors de diferents ocells. CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Fer el recorregut marcat de la ruta M. Àngels Anglada als Aiguamolls 2. Estar atents a la seva lectura 3. Dibuixar el paisatge i les aus escollides CONCLUSIÓ Valorar el treball interdisciplinar, com s’assemblen les descripcions literàries a la realitat, com veuen els alumnes el mateix paisatge i els ocells comparant els seus dibuixos. ANNEX No n’hi haurà.

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

T í t o l d el’experiència

«El paisatge literari de...»

Nivell i curs Català 2 i 3 i català de GESNom de l’autor/a Montse TrullàsCentre CFA Anna Murià Població TerrassaDESCRIPCIÓ Fer una de les rutes que proposa Espais Escrits per donar a conèixer de forma més vivencial un autor oautora de la Literatura Catalana.

OBJECTIUS- Donar a conèixer autors i autores de Literatura Catalana en el seu context vital.- Fomentar una actitud d’aprenentatge permanent, tant dintre com fora de l’aula.- Conèixer el territori i cultura de Catalunya a partir d'una experiència vivencial.- Relacionar Literatura amb realitat.- Desenvolupar l’hàbit lector com a font d’aprenentatge, coneixement i desenvolupament personal: Llegirper a aprendre.- Apreciar i gaudir del plaer de la lectura, poder viure-la amb intensitat in situ· El gust de llegir.- Fomentar la convivència, l’activitat i el treball en equip.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ- Conèixer la biografia i obra de l'autor/a escollit.- Aprendre a buscar informació.- La lectura i comprensió del text, vocabulari.- La lectura en veu alta. Entonació, ritme.

Temporització: tres sessions.

DESENVOLUPAMENT

-1- Sessió preparatòria dels textos que es llegiran. Escollir els textos, entendre'ls, decidir qui els llegirà. -2- Ruta Literària-3- Activitat d'avaluació: presentació col·laborativa amb el Google Presentació.

METODOLOGIA- Buscar informació sobre l'autor/a. Buscar i triar els textos que es llegiran durant la ruta i decidir qui elsllegeix. Fer lectura, comprensió i vocabulari, lectura i entonació adequada.- Fer grups i cada grup prepararà un o dos textos per ser llegits.- Durant la Ruta, es llegiran els textos en veu alta en els llocs establerts.- Com a resum de l'activitat, fer una presentació col·laborativa amb Google en la que hi quedi reflectida laruta feta, amb el text que s'ha treballat i alguna fotografia.

CRITERIS D’AVALUACIÓ- La ruta literària s'entén com una tasca lúdica, atractiva i interessant que per si mateixa té sentit. Per tant, es valorarà la participació en la Ruta, la lectura en veu alta i la presentació d'una diapositiva pera la presentació col·lectiva.

CONCLUSIÓÉs una activitat per fomentar el plaer de la lectura i el coneixement del territori. Una activitat lúdica peracostar-nos a la vida i obra d'alguns autors importants de la Literatura Catalana.

ANNEX

(Material, fotografies, filmacions...)

Curs:El patrimoni literari, un recurs educatiu ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència

La sinestèsia a partir de Pla

Nivell i curs 1r d’ESO, Llengua i literatura catalanes Nom de l’autor/a Nadina Ros Barnadas Centre INS Narcís Monturiol Població Figueres DESCRIPCIÓ Arran de la participació a la ruta literària “Josep Pla a Tamariu”, aprofitarem els textos llegits a la ruta per aprendre a utilitzar la sinestèsia per millorar les descripcions dels nostres alumnes OBJECTIUS -Conèixer Josep Pla: obra i rellevància històrica -Llegir en veu alta textos de Pla referits als llocs visitats -Analitzar els adjectius utilitzats en les descripcions -Utilitzar la sinestèsia com a recurs per descriure CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ Aquesta experiència es divideix en dues parts. En primer lloc, la ruta per Tamariu, a la qual dedicarem un matí lectiu. En segon lloc, les dues sessions a l’aula on treballarem a partir de la visita. Els continguts són: -Josep Pla: vida i obra. -Les descripcions de paisatges -L’adjectiu qualificatiu -La sinestèsia DESENVOLUPAMENT Durant la ruta seguirem les explicacions que s’ofereixen des de la Fundació Josep pla. Un cop a classe, rellegirem els textos treballats a la ruta i ens fixarem en les estructures descriptives on Pla utilitza la sinestèsia com a recurs descriptiu. Finalment, els alumnes hauran de descriure un element del paisatge que hem visitat utilitzant aquest recurs. METODOLOGIA Per a la lectura i identificació de sinestèsies, els alumnes treballaran en grups de 3. Un cop posats en comú els resultats en el grup classe, cada alumne haurà de redactar el seu text individualment.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Un cop acabada l’activitat, l’alumne haurà de demostrar en el seu text de creació pròpia que entén què és una sinestèsia i que és capaç d’utilitzar-la en un text d’elaboració pròpia. CONCLUSIÓ Crec que poder treballar la sinestèsia a partir d’un mestre com Pla i després de visitar un espai tan suggerent com Tamariu és una molt bona oportunitat per a l’alumnat. ANNEX

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol del’experiència Escrivim a la manera dels... autors noucentistesNivell i curs 4t curs d’ESONom de l’autor/a Sílvia Rovira ArbuséCentre Institut Carles Rahola i LlorensPoblació GironaDESCRIPCIÓ

L’activitat consisteix a escriure textos propis a partir de la imitació dels temes il’estil de textos literaris del Noucentisme llegits en la visita a la casa Masó deGirona.

Es treballarà l’escriptura del jo amb el model d’uns autors destacats en lahistòria de la literatura que, com els nostres alumnes, van viure a Girona, o quevan tenir un contacte especial amb la ciutat a través de Rafael Masó.

OBJECTIUS

L’objectiu més important és treballar les competències comunicatives ilingüístiques dels alumnes, ja que l’experiència consisteix fonamentalment enactivitats de comprensió lectora, expressió escrita i lectura expressiva.

També s’incideix en la competència artística i cultural, en ampliar elsconeixements sobre el moviment del Noucentisme en els seus vessants literari,artístic i arquitectònic.

Finalment, es posen en joc les competències social i ciutadana, atès que es tractad’una activitat que posa l’alumne en contacte amb la societat burgesa gironinade començaments de segle XX.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ

CONTINGUTS1. El Noucentisme2. L’arquitectura de Rafael Masó3. La literatura noucentista: Josep Carner, Miquel de Palol i Rafael Masó3. Gèneres literaris: la poesia i la prosa memorialística

TEXTOS Poesia:Sobre la ciutat de GironaRafael Masó, "El meu carrer"Josep Carner, "El fred negre de Girona"Sobre la llarRafael Masó, "El plaent dematí en la meva cambra"Rafael Masó, "De la llar"

Textos en prosa:El riu OnyarRafael Masó, "La gran alegria del riu"Records d'un familiarFragment de Miquel de Palol, Girona i joLa llarRafael Masó, "Aquests dies d'hivern en què a totes hores plou"Narcís-Jordi Aragó, "La casa de la memòria"

TEMPORITZACIÓL’activitat podria tenir una durada de set sessions. La primera seriaintroductòria, de presentació als alumnes. La segona consistiria en la visita a laCasa Masó. Es destinarien tres sessions al treball a l’aula, i una, al treball a casa.La lectura en veu alta ocuparia la darrera sessió.

DESENVOLUPAMENT

Primerament, durant la visita guiada a la Casa Masó, els alumnes participaranen la lectura en veu alta de textos d’autors noucentistes – del mateix RafaelMasó, Josep Carner, Miquel de Palol...- i de textos de Narcís-Jordi Aragó.

En segon lloc, ja a l’aula, podran fer una lectura individual més atenta idetallada dels textos i escollir, segons el tema i el gènere, el que volen imitar enescriure’n un de propi. Un cop a casa, hauran de documentar-se sobre què va serel Noucentisme i quines característiques tenia la literatura noucentista.

Els textos escollits com a models tracten temes que poden resultar suggerentsals alumnes per escriure a partir de la seva experiència personal: la ciutat deGirona, la llar, els records familiars... Pel que fa al gènere, proposem fragmentsen prosa de memòries i poemes. En tercer lloc, donarem un espai perquè els alumnes desenvolupin els seustextos: pluja d’idees, escriure, reescriure, corregir...També caldrà preveure unasessió per reorientar aquells alumnes que ho necessitin i per ajudar-los aresoldre dubtes i a arrodonir els seus textos.

Finalment, l’activitat es tancarà amb la lectura en veu alta dels textos delsalumnes, a l’aula, per als companys. Les lectures es podran acompanyard’imatges dels llocs de la ciutat i dels espais que es mencionen als textos. Tambées podran exposar els objectes personals o records familiars dels quals es parla.

METODOLOGIA

La metodologia emprada seria principalment la del modelatge: mostrar coms’ha resolt una qüestió -en el nostre cas, l’escriptura d’un text d’unescaracterístiques determinades- i proposar als alumnes que segueixin elsmateixos passos en el seu procés creatiu, per aconseguir un efecte estètic icomunicatiu concret.

En la recerca d’informació, es podria utilitzar el recurs de la classe invertida: els

alumnes han de documentar-se de manera autònoma i intercanviar els seusconeixements a l’aula. El professor només serà un acompanyant en aquestprocés.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Es valoraria els ítems següents:

1. Una actitud participativa en la visita guiada a la Casa Masó.2. Una recerca d’informació adequada sobre el moviment del Noucentisme, quel’alumne transmet de manera eficaç al grup.3. Un procés d’escriptura que segueix els passos del modelatge.4. Un producte final, el text literari propi, que té característiques similars alstextos model.5. Una lectura expressiva que segueix les pautes donades (velocitat, volum,entonació, posada en escena...).6. L’acompanyament d’imatges o l’exposició d’objectes en la lectura en veu alta. Cada ítem tindria una valoració d’assolit o no assolit. Caldria un 50% d’ítemsassolits per considerar superada l’activitat.

CONCLUSIÓ

Crec que l’activitat pot ser interessant perquè posa en joc diverses habilitats icompetències dels alumnes, i perquè permet que construeixin els aprenentatgesde manera autònoma i que expressin la seva subjectivitat de manera creativa. També posa en contacte els nois i noies amb els intel.lectuals del Noucentisme,amb una sensibilitat i uns valors molt diferents als d’avui: la civilitat, la culturahumanística, les tradicions, la religió. Penso que han de conèixer altresmaneres de pensar, d’estimar, de viure, no gaire llunyanes en el temps i que,com podran veure, s’han esdevingut molt a prop de casa seva, a Girona, a la vorade l’Onyar.

ANNEX

Adjunto a la fitxa els textos que serviran com a model per escriure als alumnes.

Poemes :

Sobre la ciutat de GironaJo de mon carrer vull dir-netot allò que em té encantat.Aquells aires que el refresquen,i el sol que aurífic s'hi ajau;aquells nins que vessen xisclesi el crespinell dels teulats.Aquella aroma de pujavers migdia dels cuinats;aquell menjar de les llimes

i aquell grinyol dels xerracs;aquell drapaire que cantaamb els canaris i els galls,i aquelles hores borrosesque baixen dels campanars.(...)Jo de mon carrer vull dir-neaquell somriure amicalamb què tothom me saluda,i aquell cridar-me tan franc,i aquell parar-me a les portes,i aquell tornar-ne a marxaramb una flor més obertael test de les amistats.

Rafael Masó, "El meu carrer"

El fred negre de Girona,el fred negre vull cantar,quan el flam ho veu tot negre,que s'espanta de cremar,quan dels nassos tremolososen surt un vapor humit,quan ningú diu cap paraula,quan trothom es fica al llit.

El fred negre de Gironaés un fred sens pietat,que fins mata les herbetesque hi ha vora del teulat.

El fred negre de Girona,el fred llarg, el fred ombriu,dels carrers que regalimende la boira, sobre el riu.

Llavors que petites videses van arraulint de por,que el sol es pon, cada tarda,morat com un perelló,que en els aires silenciosossón tan grans les humitats,que els murs, poc a poc, s'esborreni els llumets semblen mullats.

És llavors que els pocs que passencaminen sols i corrents,i a dintre dels tapaboques,se'ls hi sent petar les dents.

I són molt petits i tristos

i arrambats a la paret,i cad'un es torna negre,negre, negre com el fred.

Josep Carner, "El fred negre de Girona"

Sobre la llar:Ma cambra és el silenci i el goig de mon esprit;té blaves flors rientes jugant per les parets;uns vidres plens d'estrelles com la serena nit,i un llit amb els llençols alegres de tan nets.

És sa portella estreta, com la d'anar al cel,(el pom té una blancurta de pau i de bondat).Tobias amb la pesca somriu amb marc daurat,donant la mà pacífica a l'àngel sant Rafael.

Cada matí em desperten els vidres tots daurats,i em rento, i l'aigua clara me canta en el gibrellomplint-me de besades els ulls mig ensonyats;me dringa en les butxaques l'argent com cascavell,el mocador de seda, el coll m'acaricia,i el cel, el mar i el sol me donen el bon dia.

Rafael Masó, "El plaent dematí en la meva cambra"

A Vós qui sou el sol i el vent damunt les planes,que deu a flors de marge una simple sentor,i al peix, l'argent, i al gos, uns ulls d'amor...A Vós, mercès, perquè m'heu dat germanes.

Car jo, no essent per elles, no hauria prop del llitels lliris tan oberts de ma roba de nit,i pres fora despert d'un grinyolar de portes;i totes les gardènies, pel fred, serien mortes.Mes elles són molt dolces i cap a mi se'n venentot fent sonar l'argent de llurs medalles,i tenen dins els ulls color de les vitralles,i a l'arribar la nit, llurs ulls s'encenen...

Mercès, mon Déu; per Vós consagro amb la besadales seues mans, on altra cosa durano hi ha sinó un anell; les prenc amb curacom si en temés, sobtadament, una volada.

I elles són pures com un gel!...I el llaç me nuen,i llet o una tisana al llit me duenquan las és el meu front, menjat de febre,i posen amb amor la molsa del pessebre.

Rafael Masó, "De la llar"

Textos en prosa:

Records d'un familiar:L'avi, (..) fort i valent com era als seus anys, va trobar treball a la impremta Masó delcarrer de les Ballesteries, per fer rodar la màquina d'imprimir i repartir el Diario deGerona. (...) A mi em calgué ajudar-lo.De bella nit, quan encara no clarejava, si l'avi no havia enllestit i no m'havia vingut abuscar, jo anava a trobar-lo a la impremta. M'asseia a on podia, entre la munió de taules,paper i màquines de la sala; mig condormit, mig intoxicat per la fortor de tintad'impremta, veia com l'avi, doblegat vora la màquina, feia rodar aquella mola de ferrotan complicada, mentre, en el taulell d'un dels extrems, el fadrí major anava donant elsfulls de paper blanc, i les dues plegadores de fusta de l'altre cantó apilaven, llestos iplegats, els exemplars, que anava recollint l'aprenent sense a penes donar-hi abast.

Fragment de Miquel de Palol, Girona i jo

La llar:Oh aquests dies d'hivern en què a totes hores plou! Se sap més que es tenen pares, se sapmés que es tenen germans, se sap més que el menjador escalfa.La sopera, la bullenta sopera, és superbament pordada per la minyona de roges galtes,que les aparta del fum que n'ix perfumat i que les hi humiteja. La sopera ha entrattriomfalment entre crits, i el menjador ha quedat ple d'una comfortadora fumerola.I els vidres, molt savis i molt previsors, fan un tupid entelar-se, perquè més quedi a dinsi més íntima sigui aquella alegria i aquella tebior del dinar d'aquests dies d'hivern en quèa totes hores plou.

Rafael Masó, "Aquests dies d'hivern en què a totes hores plou"

La cuina del primer pis, blanca de rajoles i de plats, dóna a una galeria florida de geranisvermells atapeïda de roba estesa. (...) La minyona, que és vella com una àvia i ha tinguta la falda tots els fills de la casa, coneix les preferències gastronòmiques dels grans idels menuts i guarda els secrets culinaris transmesos per la tradició; conserva elsmisteris ancestrals de les receptes no escrites, la gràcia de les fórmules sorgides del'atzar, intuïdes per la saviesa i confirmades per la paciència. Des de la fosca cadira debalca, passa revista a les olles fumejants, controla el xup-xup de les cassoles i vigila l'oliroent de les paelles. No sap llegir, però recorda la proporció exaccta de cada ingredient,la intensitat precisa de la flama, la mesura inequívoca de l'aigua i de la llet, de la sal i delsucre. Les cambreres han vingut de pagès, robustes de cos i vermelles de galtes.Abillades de negre, naveguen ingràvides pel passadís, entre la cuina i el menjador; elvent que bufa per la galeria infla les veles impol.lutes de llurs davantals blancs.

Narcís-Jordi Aragó, "La casa de la memòria"

El riu OnyarÉs la gran joia del riu! L'alegria de l'Onyar.Jo la se´perque'm truca als vidres de la meva cambra al despertar-me; perquè he beguten les galeries de ca meva jugant amb mes germanes; perquè carinyosa m'ha besat elfront eixut pel treball i arrugat pels números i les preocupacions.L'alegria del riu amb els seus coloms que voles, les seves orenetes que xisclen, els gallsque hi canten i les criatures que hi ploren!

Oh, quina més bella pensada la de posar un riu a dins d'una ciutat! És la pensada delfrare que posa el jardí prop de la cel.la. La de la malalta donzella que posa el canari enla finestra de la seva cambra!Una ciutat amb un riu és com un matrimoni amb un infant. Perquè l'infant té la rojor ales galtes i la rialla als llavis i l'or en els rulls, com el riu té la color i el riure i la llumque alegra la ciutat.

Rafael Masó, "La gran alegria del riu"

ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència

Gaziel, cronista d' una època

Nivell i curs Primer de batxillerat Nom de l’autor/a Victòria Ricart i Delgà Centre Institut de Tossa de Mar Població Tossa de Mar DESCRIPCIÓ Coneixerem la figura de Gaziel a través del reportatge Gaziel, l' home és el tot i llegirem dos textos extrets de l' obra Sant Feliu de la Costa Brava: burgesos, navegants, tapers i pescadors (1963). Farem activitats de comprensió i creació relacionades amb els dos fragments. Video: Visió, apunts personals del vídeo, posada en comú. Redacció individual final del que s' ha captat. Fragment 1: “La fàbrica del suro”.

1. Vocabulari: obrador, nafra, “a les darreries del meu pare”, orfeó, vetlles, bres, taper, xefla.

2. Consulta internet i respon: què és un taper? Com és el negoci del suro? En quines poblacions gironines es concentra aquesta indústria?

3. D' acord a Gaziel, com és l' ambient de treball en aquestes antigues fàbriques de suro?

4. Contrasta l' ambient de treball en els obradors de què parla Gaziel amb l' organització del treball en una fàbrica actual. Intenta informar-te directament en persones del teu entorn que treballin en fàbriques.

Fragment 2: “La placeta de Sant Joan”.

1. Vocabulari: redós, desfermat, fester, braser, cremallot, espetec, pinassa, redols, empostissat.

2. Explica què es descriu en aquest fragment. Com s' aconsegueix la il·luminació de la plaça, ja que l'escena transcorre a la nit?

3. Redacta també tu un text breu (unes 15 línies aproximadament) explicant el desenvolupament d' una festa popular o una altra activitat destacada que es faci al teu poble o ciutat i que tingui lloc en un espai comunitari (plaça, poliesportiu, envelat, platja...). Intenta adoptar un to de cronista, o

d' observador històric, imitant Gaziel. OBJECTIUS

− Fer una aproximació general a la figura intel·lectual de Gaziel i a la seva obra.

− Fer un tastet senzill de la seva obra a partir dels 2 textos seleccionats. − Fer conscient l' alumne de l' evolució històrica de les formes de vida dels

nostres pobles i ciutats, i comparar-les amb la realitat actual. − Desvetllar el seu interès per descriure la seva realitat contemporània.

CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ Continguts: - Biografia i obra de Gaziel. - La descripció de fenòmens socials i costums. - La indústria del suro a les comarques gironines. Temporització: - una sessió dedicada al coneixement de la figura de Gaziel.

− una altra dedicada al treball dels dos textos. − Una sessió de treball a casa. − Una altra sessió per fer la revisió.

DESENVOLUPAMENT

1. Visió del reportatge sobre Gaziel. Síntesi individual per escrit i posada en comú.

2. Lectura dels dos textos i activitats, per parelles. 3. Activitat individual de creació (a casa) 4. Revisió a gran grup.

METODOLOGIA Combinem treball en gran grup, treball individual i treball per parelles. CRITERIS D’AVALUACIÓ

− Una correcta síntesi del video. − Adequació de les qüestions sobre lèxic i comprensió dels textos. − Descripció correcta d' un ambient festiu comunitari.

CONCLUSIÓ ANNEX - S´utilitzarà el reportatge Gaziel, l' home és el tot (28 minuts), realitzat per Josep Cullell-Ramis, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 2008. - Es lliurarà a l' alumne un material fotocopiat amb els dos textos i les activitats. Els 2 textos són extrets de l' itinerari autoguiat Gaziel a Sant Feliu de Guíxols, editat per la Càtedra M. Àngels Anglada, Diputació de Girona i Universitat de Girona, 2011.