estratègies metodològiques i curriculars de l'Àrea de ciencies … · 2006-02-08 · 4...

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES ICURRICULARS A L´ÀREA DE

CIÈNCIES NATURALS

COORDINACIÓ PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

GRANOLLERS

Roser Martínez i M Àngels Roca

CURS 2004-2005

2

ÍNDEX

Introducció

1- Projecte d’organització.

2- Sessions de treball.

3- Relació entre les C.B. els Objectius i les pautes d’avaluació

4- Prova de primària.

5- Prova de secundària.

3

Introducció

Un curs més, un conjunt de mestres o professorat dels centres públics de la ciutat deGranollers (10 CEIPs i 4 IES; inclosos els dos de titularitat municipal) handesenvolupat una activitat o seminari de coordinació que, en aquesta ediciócorresponent al curs 2004-2005, s’ha dedicat a l’àrea curricular del coneixement delmedi natural (les ciències naturals); en el marc del programa de formació de la zona.

Les especials característiques de la ciutat de Granollers, en allò referit a ser unaúnica zona d’escolarització, on tot l’alumnat quan acaba la primària (en algun dels 10CEIPs), es pot incorporar a qualsevol dels 4 instituts públics, sense cap vincle oadscripció específica o particular entre centres concrets, justifiquen, entre altrescoses, l’establiment de vincles organitzatius, que haurien de ser regulars isistemàtics, entre el conjunt dels centres de titularitat pública i els seus professionals,amb el principal objectiu de donar més coherència als nostres projectes curriculars,formatius o d’ensenyament i aprenentatge, en els nivells o etapes de l’ensenyamentbàsic o obligatori.

És, doncs, que aquesta singular activitat formativa, o de coordinació, dóna respostaa una necessitat general de l’organització o prestació del servei educatiu a la ciutatde Granollers, en les circumstàncies actuals; i les persones assistents,coordinadores, mestres o professorat, es podria dir que són o actuen com a“delegades” dels seus centres, o fins i tot de l’Administració, en aquest projecte mésglobal.

Com en l’anterior edició, la responsabilitat de coordinar aquest activitat ha estatassumida per dues persones, una mestra i una professora de secundària, i elsresultats, per les dades recollides, sembla que han estat molt satisfactoris. Elsassistents també ha considerat convenient culminar el seu treball sobre l’àrea denaturals amb la confecció d’una prova de coneixements, que, passada als alumnesde 6è de primària, hauria d’aportar més dades o informació als centres o professoratsobre la situació educativa dels nois i noies en el moment del canvi d’etapa i centres.

És la notable documentació que integra aquest dossier (en la seves possiblesversions de paper o electrònica), el principal resultat, la culminació o materialització,de l’esforç i dedicació de les persones o col·legues participants, i, potser també enalguns casos, de la col·laboració o ajuda d’altres professionals dels nostres col·legiso instituts; i ens hauria de servir, o acompanyar, per tal de disposar de mésinformació o coneixement, i per donar més coherència i continuïtat a les nostres

4

pràctiques educatives en aquesta important àrea de coneixement com són lesnaturals.I, com en totes les anteriors edicions d’aquesta activitat, es tracta ara que, distribuït oconegut, pels diferents centres, mestres o professorat, aquest solvent materials’incorpori en les dinàmiques organitzatives o pedagògiques dels nostres cursos,grups, cicles o departaments; que pugui enriquir les nostres programacions ointencions educatives; que millorin les nostres pràctiques i els aprenentatgesescolars o les competències bàsiques de l’alumnat de la ciutat educat en els centrespúblics.

I això s’ha acabat de fer l’any 2005, declarat, ja ho saben, “any mundial de la física”,que es celebra el centenari de la publicació dels primers articles o contribucions delgran, no només en la física, Albert Einstein, que van revolucionar el coneixementcientífic. No hi podria haver millor coincidència per “les nostres naturals”.

Jordi Cantallops Montero Inspector d'Educació

5

1. PROJECTE D’ORGANITZACIÓ

CALENDARI: Inici del curs el 20-10-04. Deu sessions quinzenals. Entre tots convindrem elcalendari definitiu.

PARTICIPANTS: Professors de deu centres de Primària i quatre instituts de Secundària

Berta Aguilera IES Escola del Treball Valeriana Bacarizo Bueno CEIP Ferrer i Guàrdia Alfons Domínguez Sala CEIP PereantonManuel Garcia González CEIP Joan SolansM.Jesús Lope del Burgo CEIP Pau VilaRoser Martínez López CEIP Salvador EspriuM.Jesús Palomo Arnaiz CEIP FàtimaMelchora Prior Rivera IES Carles VallbonaM.Àngels Roca Solergibert IES Antoni CumellaBegoña Rodriguez Merino CEIP GranullariusGregori Sanjuan Zapater CEIP Mestres MontañaM.Asunción Torras Riera CEIP PonentTeresa Valls Baró CEIP Municipal Salvador LLobet M.Victòria Vives Balmaña IES Celestí Bellera

COORDINADORES: Roser Martínez i M Àngels Roca.

LLOC: IES Antoni Cumella de GRANOLLERS

OBJECTIUS :

1.Concretar les competències bàsiques que haurien d’assolir els alumnes en acabarl’escolaritat obligatòria a l’àrea de Medi Natural

( Es tractaria de posar-nos d’acord en les concrecions de cadascuna de les competències bàsiques en relacióals objectius terminals i les programacions de Primària i Secundària)

2. Contrastar els currículums de l’àrea de Medi Natural dels diferents centres de Primària iSecundària, i ubicar-hi les Competències Bàsiques.

(Es tractaria de relacionar les competències bàsiques de l’àrea de Medi Natural amb els currículums realsde cada centre i establir-hi connexions amb altres àrees).

3. Concretar les Competències Bàsiques o coneixements, amb la referència curricular quecalgui, que, en arribar a l’inici de l’ESO, els alumnes haurien d’assolir a l’àrea de MediNatural, amb les corresponents pautes d’avaluació (vegeu les metodologies seguides en elsdocuments integrants de les conclusions de la Conferència Nacional d’Educació).

4. Dissenyar activitats, o establir o acordar orientacions didàctiques o metodològiques,respecte de l’avaluació de les competències bàsiques.

(Es tractaria de reflexionar sobre la pràctica docent a l’aula, metodologies seguides, etc. pel que fa a lesCompetències Bàsiques, en allò que més influència o repercussió poden tenir en l’assoliment d’aquestes).

6

5. Revisar i valorar les proves d’avaluació externa (4rt de Primària i 2on d’ESO) i els seusefectes, avantatges, o utilitat, en el treball o actuacions dels centres sobre l’assoliment de lesCB a l’àrea de naturals.

DOCUMENTACIÓ I RECURSOS

*1. Disseny curricular de l’ESO i Primària. Editat pel Departament d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya. Àrea de Ciències Naturals per l’ESO i general per la Primària.(Llibres taronja i ”pistatxo “, respectivament).

2. Organització i funcionament de centres docents. Curs 2000-01.

*3. Identificació de les Competències Bàsiques en l’Ensenyament obligatori. Departamentd’Ensenyament. Pàgines web: http://www.gencat.es/ense/depart/cb10.htm. ihttp://www.gencat.es/ense/depart/cb14.htm

4. Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents d’educació primàriai infantil de Catalunya 2000-01. Disposició i actes núm. 819 any XVIII, maig 2000.

5. Instruccions per a l’organització i funcionament dels centres docents. Educació infantil iprimària. Curs 2001-02. Full d’actes administratives. núm. 870, any XIX, juny 2001.

6. Instruccions per a l’organització i funcionament de centres docents. Educació infantil,Primària i secundària. Proposta de treball 2002-03.

7.Instruccions per l’organització i funcionament de centres docents. Educació infantil, primària i secundària. Proposta de treball 2003-04.

8.Instruccions per l’organització i funcionament de centres docents. Educació infantil, primària i secundària. Proposta de treball 2004-05.

*9.PCC de cada centre pel que fa al Medi Natural.

10. Direcció general d’ordenació i innovació educativa de la Generalitat de Catalunya.http:// www.xtec.es/estudis/primària/index.htm.

*11. Conferència Nacional d’Educació. Competències Bàsiques.http://www.gencat.es/cne/

11. Centre de Recursos Pedagògics del Garraf. Seminari sobre Competències Bàsiques.http:// www.xtec.es/serveis/crp/a8930006/cb2.htm.

12. CD o llibre del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya sobre lesCompetències Bàsiques.

*13. Centre de Recursos Pedagògics de l’Anoia.http://www.educanoia.net. En la plana principal clicar sobre Inspecció Educativa de l’Anoia,després clicar sobre Documents de Suport, a continuació cliqueu sobre CompetènciesBàsiques i Currículum. (Adobe).

http://www.gencat.es/ense/angles.htm

http://www.gencat.es/ense/depart/cb14.htm

http://www.xtec.es/estudis/prim�ria/index.htm

http://www.gencat.es/cne/

http://www.xtec.es/serveis/crp/a8930006/cb2.htm

http://www.educanoia.net/

7

14. Proves d’avaluació externa de 4rt de Primària i 2on d’ESO. . Pàgines web:http://www.gencat.es/ense/depart/cb10.htm. i http://www.gencat.es/ense/depart/cb14.htmo Guia d´aplicació i correcció de les proves d´avaluació

15. Evaluación de las ciencias en el proyecto PISAhttp://www.ince.mec.es/pub/pisa2000assessment.pdf

Convindria que cada Centre tingués aquesta documentació. És imprescindible que cadaprofessor assistent portés la documentació amb (*).

Una vegada hagi començat el Seminari, cada professor tindrà:

1.- El correu electrònic de tothom, una vegada sigui revisat.2.- El calendari del Seminari que entre tots haurem de consensuat.

CALENDARI

Mesos Dimecres Dimecres Dimecres Dimecres DimecresOCTUBRE 20NOVEMBRE 3 17DESEMBRE 1GENER 12 26FEBRER 9 23MARÇ 9 30

Tasques a fer per assolir els Objectius del Seminari

1.- Revisar la noció o concepte de Competència Bàsica en el marc de l’EnsenyamentObligatori.

2.- Identificació de les competències bàsiques, i, en allò pertinent, també dels contingutscurriculars, que fan referència al medi natural

3.- Una vegada identificades les competències bàsiques i, si escau, els seus continguts, ubicar-los en els diferents cicles o nivells de Primària i Secundària, amb la determinació de les pautesd’avaluació.

4.- Establir, o fer una aproximació als coneixements mínims que haurien de saber els alumnesen acabar la Primària i en acabar la Secundària.

5.- Establir, compartir o consensuar pautes, criteris o orientacions respecte de les activitatsnecessàries o convenients, en la seva vessant metodològica, per afavorir l’assoliment de lescompetències bàsiques pel nostre alumnat.

http://www.gencat.es/ense/angles.htm

http://www.gencat.es/ense/depart/cb14.htm

8

Metodologia de treball i organització:

1.- Establir el calendari d’activitat del Seminari: dimecres a partir del 20 d´octubre 2004

2.- L’horari del Seminari: de 11h30’ a les 13h30’.

3. Treballaren en dos grup. En cada grup hi haurà dos professors d’Institut i cinc professorsdels CEIP.

4.- Determinar què han de saber els nostres alumnes quan acaben la Primària i quan acaben laSecundària.

5.- Dissenyar activitats i la seva avaluació.

6.- Si tenim 10 sessions de dues hores, les hem de distribuir, ja que haurà Competències quenecessitaran dues sessions, i n’hi haurà potser altres que necessitaran una sessió.

7.- Els continguts de cada Competència seran repartits entre els grups participants delseminari.

8.- Després de cada sessió, cada grup recollirà per escrit les seves conclusions per debatre-lesen general. En acabar, la coordinació farà un resum.

2. SESSIONS DE TREBALL

Primera sessió

1-El Sr. Inspector J.Cantallops fa la presentació del Seminari Estratègies metodològiques de l´àreade Ciències Naturals de primària i secundària.

Remarca que aquests seminaris s'han fet sobre les diferents àrees curriculars. Aquest de les CiènciesNaturals és la 5è edició i diu que es pot considerar com històric a la ciutat de Granollers.

Posa especial atenció en el que representa la coordinació entre les diferents escoles públiques deprimària i secundària de la ciutat. Això suposa que els responsables d'assistir al seminari i els equips directius corresponents facin arribaraquests materials elaborats als claustres respectius. Facilitant l'avaluació i la tasca dels docentsperquè els nostres alumnes assoleixin les Competències Bàsiques.

Es fa la proposta de penjar el document resultant del seminari a la pàgina del C.R.P., per tal decompartir o fer conèixer a altres centres.

I per últim es pot considerar que en aquestes trobades es posen els fonaments per garantir en unfutur una millor coordinació entre els diferents centres públics de la ciutat.

Presenta a les coordinadores del seminari i els dona la paraula.

9

2-Presentació per part de les coordinadores : R.Martínez (primària) i

M A. Roca (secundària) del projecte d'organització on queda establert:- calendari- participants- objectius- documentació i recursos- metodologia.

Es dona un document a cada participant on hi ha recollits tots aquests aspectes.

Enviarem per correu el document inicial a les escoles que no han vingut.

3-Sórganitzen els grups: 2 grups de treball on hi ha 5 representats de primària i 3 de secundària.

Es facilita per part de les coordinadores el material bàsic per començar a treballar.

Un cop mirats el diferents àmbits de les competències bàsiques decidim començar per dimensióde salut.

Les coordinadores lliuren una graella per grup per tal de facilitar el treball. Els apartats són:dimensió, competència, objectius de primària i secundària amb les seves pautes d'avaluaciócorresponents.

Granollers,20 d'octubre del 2004

Segona sessió

1-Presentació i acolliment dels professors/es que s'han incorporat al seminari. Avui ja estemrepresentades totes les escoles públiques de primària i secundària de la ciutat.

2-A partir del contrast i resum que han elaborat les coordinadores es fa la posada en comú del treballiniciat .

3-Seguim el treball i acabem en aquesta sessió la dimensió de salut.

4-Es proposa per el proper dia començar per la dimensió de processos tecnològics Granollers,3 de novembre del 2004

Tercera i quarta sessió.

1-Sélabora el document de relació entre competències bàsiques i els continguts de primària isecundària, en la dimensió de Processos tecnològics.(demanem els objectius terminals de secundàriaal departament de tecnologia.)

2-Séstableix un interessant debat sobre la ciència i la tecnologia.

3-Alertem sobre la pràctica abusiva del llibre de text i la poca pràctica de l'experimentació. Calenmoments de reflexió sobre com treballem la ciència, la tecnologia i el medi en la societat en que vivim.Horaris, formació…….

Granollers,1 de desembre del 2004.

10

Cinquena i sisena sessió.

1-Elaborem els documents sobre la dimensió d'objectes quotidians /consum i medi ambient.

2-Cada participant buscarà material que pugui facilitar l'elaboració de la prova.

Granollers,26 de gener del 2005

Setena sessió

1-Les coordinadores presenten els documents sobre processos tecnològics, objectes quotidians iconsum.

2-S´estableixen criteris per tal d'elaborar les activitats d'avaluació de primària i secundària.• Competències que puguin ser mesurables amb aquest tipus de prova individual.• Cal que estiguin representades les cinc dimensions.• Preguntes obertes i tancades; observació de fotografies, gràfics, etc.……que permetin

veure el coneixement, observació, comprensió, raonament, actitud en la realitat en quèviuen.

• Cal que sigui clara i entenedora.• Fàcil correcció.

3-Es formem grups nous. Distribució dels membres segons pertanyen a primària o secundària.

4-Determinar competències bàsiques a avaluar.

5-Inici de la prova.

Granollers,9 de febrer del 2005

Vuitena i novena sessió.

1-Elaboració de la prova.

2-Presentació del document Medi ambient.

3-Repartimen de la feina entre els diferents participants per tal d'acabar de dissenyar la prova.

4-Canvi de dia de l'última trobadadia 30 de març pel 6 d'abril Granollers, 9 de març del2005

Desena sessió.

1-Concreció final de la prova.2-Posada en comú de tot el material elaborat.3-Omplir qüestionari.4-Valoració del Seminari.

Hem assolit els objectius proposats al començament del seminari de manera que hem relacionat lescompetències bàsiques i els continguts de primària i secundària, donant pautes d'avaluació pertreballar cadascun dels objectius.

11

S'han treballat les competències bàsiques de l'àmbit tecnicocientífic dins de les cincdimensions :coneixements d'objectes quotidians, processos tecnològics, medi ambient, consum isalut.Dins de cada dimensió s'han relacionat les competències amb l'objectiu de primària i secundàriabuscant pautes d'avaluació respectivament. En algun cas hem agrupat competències perquè espoden treballar de manera conjunta. També hem modificat algun enunciat adequant-los a la nostrarealitat.Al final d'aquest treball s'han seleccionat les competències a avaluar i s'ha concretat una prova perpassar-la a final de primària i a secundària.Durant el seminari hem constatat que per tal de treballar les competències bàsiques hi ha dimensionsque afecten a altres àmbits, això vol dir que potser hauríem de treballar cap una escola mésinterdisciplinària continuant el camí encetat, apropant la ciència i la tecnologia a la societat en quevivim. Els educadors som capaços de transmetre als nostres alumnes les bases del pensamentcientífic perquè aprenguin a interpretar i afrontar els problemes en la vida quotidiana.El temps dedicat al seminari ha resultat insuficient per el volum de feina a fer. La tramesa d'algunsdocuments per correu electrònic entre els membres del grup ha afavorit la feina.L'experiència de formar un grup de treball amb persones d'altres centre de la mateixa ciutat ,ha estatpositiu, perquè ha permès conèixer diferents pràctiques dins de la diversitat i cercar estratègies perarribar a un objectiu comú. Ha estat un espai de diàleg i reflexió sobre l'ensenyament de la ciència,els avenços tecnològics i la societat.

Esperem i desitgem que aquest treball de grup realitzat per tots els centres de primària i secundàriade Granollers sigui útil com a eina de treball, d'avaluació i reflexió en els nostres centres educatius.

5-Propostes

- Programar una trobada per veure el resultat de les proves i la seva eficàcia.( per garantirl'assistència i compromís de totes les escoles participants , hauria d'ésser dins l'horari escolar )

- Els resultats d'aquestes proves siguin un element més per fer el traspàs d'alumnes entre primària isecundària .

- Possibilitat de fer en un futur immediat un curs ,sobre com treballar les ciències en els diferentsàmbits.

DIMENSIÓ COMPETÈNCIA OBJECTIUS TERMINALS APRIMÀRIA

C P V PAUTES D’AVALUACIÓ OBJECTIUS TERMINALS A SECUNDÀRIA C P V V PAUTESD’AVALUACIÓ

X

X

X X1.Conèixer laimportància de larecollida selectiva debrossa i el seureciclatge

5.Conèixer lapropietats bàsiquescaracterístiques delsmaterials

9. Evitar riscos en situacions contaminats

6. Interrogar-se davant els fetsi els fenòmens que succeeixenal seu voltant30. Tenir una actitud reflexivasobre la influència del’activitat humana en el medi,identificar els factors i lesactivitats concretes queprovoquen el deteriorament dela natura i enumerar mitjansadients per a la prevenció51. Reconèixer i apreciar lagran diversitat d’objectes queens envolten i la varietat dematerials de què estan fets,tant objectes de l’entornproper com del llunyà

X X

• Determinar diferentsresidus vidre, paper,matèria orgànica i saberen quins contenidorss’han de posar

• Fer una llista de lespossibles actuacionsper reduir les deixalles

• Fer vinyetesrepresentant situacionspositives i negatives pelmedi ambient

31. Avaluar l’efectivitat, els costos ambientals, ladisponibilitat i la limitació de recursos de lesfonts d’energia emprades habitualment i de lesfonts d’energies alternatives, i analitzar l’impactede l’espècie humana sobre el sòl, l’atmosfera, lahidrosfera, la vegetació i els animals, i també lesseves repercussions ecològiques per tant deprendre actituds de defensa de l’entorn,especialment en contra de la contaminació55.Reflexionar sobre l’actitud quotidianapersonal envers problemes com ara la generaciódeixalles, el mal ús de l’energia i de l’aigua, lacontaminació i la limitació dels recursos naturals,des de la perspectiva de voler trobar viesalternatives que puguin comportar canvisd’actituds

Objectius de tecnologia 19,21,25

X

• Elaboraciócompostatge

• Redacció d’unarticle que tinguicom a finalitatconvèncer elslectors de laimportància dereutilitzar i reciclarel material d’usdomèstic

• Descriure lespropietats delsmetalls i plàstics

• Visita a unadeixalleria

• Elaboració d’unresum després dehaver vist un vídeosobre el procés dereciclatge

• Elaborar uninforma sobre lesdeixalles a la llar icom s’han declassificar

• Cercar alternativesal l’excés deconsum

X

X

Medi ambient

Reciclatge icontaminació

2.Conèixer laimportància de trobarenergies renovables

56. Descriure el concepte detransferència d’energiaaplicada a diverses situacionsquotidianes57. Reconèixer diversesmaneres de manifestar-sel’energia58. Identificar alguns recursosenergètics que es fan servir enl’actualitat i adonar-se de lanecessitat de valorar-los i nomalversar-los

X X

• Fer una llista delsrecursos energètics mésimportants

• Diferents imatges ons’hagi d’identificardiferents tipusd’energia

31. Avaluar l’efectivitat, els costos ambientals, ladisponibilitat i la limitació de recursos de lesfonts d’energia emprades habitualment i de lesfonts d’energies alternatives, i analitzar l’impactede l’espècie humana sobre el sòl, l’atmosfera, lahidrosfera, la vegetació i els animals, i també lesseves repercussions ecològiques per tant deprendre actituds de defensa de l’entorn,especialment en contra de la contaminació

X • Lectura d’un textreferit a les fontsd’energia méshabituals extreure’nles avantatges iinconvenients ideduir si cal que lasocietat es preocupipel seu esgotament

• Fer un informed’energiesrenovables

13



36. Identificar microscòpicament alguns mineralsd’interès econòmic, comentar els tretsmicroscòpics fonamentals dels tres grups deroques, tot identificant-ne algunes de les mésrepresentatives de cada grup, explicar laimportància dels recursos geològics per a l’ésserhumà i prendre consciència de les limitacionsdels recursos geològics

X X2.Conèixer laimportància de trobarenergies renovables

55. Reflexionar sobre l’actitud quotidianapersonal envers problemes com ara la generacióde deixalles, el mal ús de l’energia i de l’aigua, lacontaminació i la limitació de recursos naturals,des de la perspectiva de voler trobar viesalternatives que puguin comportar canvisd’actituds

X

X

X

X

Medi ambient

EnergiesAlternatives

3.Conèixer les zonesadients per viure

7. Saber conviure ambel medi

8.Respectar i protegirel medi

10.Valorar l'ordred'un entorn

2.Adquirir l’hàbit de seguir unordre a l’hora de fer unaexperiència 17.Habituar-se a la recollidad’informació de les situacionsviscudes, llibres i documentsaudiovisuals i informàtics31.Enumerar algunes espèciesprotegides a Catalunya i lasituació dels parcs naturals delnostre país

X

• Fer una llista de lesespècies protegides aCatalunya

• Buscar a Internet lescaracterístiques de lesespècies protegides aCatalunya

• Localitzar en un mapaels Parcs Naturals

35. Explicar com l’escorça terrestre es trobasotmesa a canvis continus, d’origen interniextern, la majoria cíclics a partir des quals esconfigura el relleu: reconèixer a la naturalesaindicadors que palesin aquest processos ;situar enun mapa els aspectes essencials del relleu català iadonar-se de la importància d’aquest per al’assentament de la població, agricultures iconstrucció d’obres públiques40. Seleccionar les tècniques més elementals pera la recol·lecció discreta, etiquetatge iconservació de mostres del medi natural atenint-se a les normes prèviament establertes i saberactuar amb tot respecte envers l’entorn per tatd’evitar-ne maltractaments i espoliacions

X

• Fes estudi de lescondicions

• D’un determinatpaisatge o entorn(fotografies,recerca..)

• Fer un informe delspossibles riscos queté la nostrapoblació gràcies ala seva ubicació enel medi natural

• Fer un estudi delsòl de la ciutat

• Utilitzant el diarifer un mural delsimpactes al medinatural del nostreentorn

• Fer un mapa ambels parcs naturals izones protegides

14



Medi ambient

Saber conviureamb l’entorn

3.Conèixer les zonesadients per viure

7. Saber conviure ambel medi

8.Respectar i protegirel medi

10.Valorar l'ordred'un entorn

• Fer unaclassificació delsllocs més adientsper a viure en lanostra comarca desde el punt de vistade minimitzar elsimpactesambientals

• Establiment de lesconclusions d’undiàleg sobre la frase“L’aigua és un béescàs”

• A partir de la visitad’un punt verdelaboració d’unmapa conceptual enque es relacioninels residus que hiarriben i elposterior procés dereciclatge

• Elaboració d’unresum després dehaver vist un vídeosobre el procés dereciclatge de plàstici/o paper

X XDiversitat delséssers vius I

4.Entendre i conèixerla gran diversitatd'organismes vius i lesestretesinterdependènciesentre ells i el medifísic

5. Realitzar disseccionssenzilles d’alguns òrgans devegetals i animals 26 Explicar algunescaracterístiques dels éssersvius que els permeten adaptar-se al medi, les diferentsmaneres d’adaptar-s’hi i elsdiversos factors ambientats(temperatura, llum i humitat)

X

• Recollida de mostres iobservació amb la lupao a ull nu

• Identificació iclassificació d’animalsobservats en làmines,dibuixos etc ...

19. Enunciar els trets fonamentals de la teoriacel·lular i esquematitzar les parts de la cèl·lulaeucariota i el balanç matèria –energia a lesmitocòndries i els cloroplasts20. Explicar la composició i funció delscromosomes i la conservació del seu nombre al’individu i a l’espècie i els mecanismes queregeixen l’herència de l’ésser humà. I associarMendel als primers estudis científics sobre lagenètica

X

• Estudi microscopid’una gota d’aigua

• Observació amblupa de diferentséssers vius

• Fer preparacionsmicroscòpiques decèl·lules vegetals ianimals

• Fer problemes degenèticamendeliana

15



X X

X

X

X

X X

X X

X X

Medi ambient

Diversitat delséssers vius I

4. Entendre i conèixerla gran diversitatd'organismes vius i lesestretesinterdependènciesentre ells i el medifísic

27 Identificar els elements queconfiguren un ecosistema i elstipus de relacions ques’estableixen entre ells28. Saber dir el paper que jugal’espècia humana i els éssersvius en el modelatge i lamodificació del paisatge32. Descriure lescaracterístiques quediferencien els animalsvertebrats dels animalsinvertebrats 33. Identificar elementssemblants i diferents entrel’esquelet humà i els aparellslocomotors i de suport dediversos tipus d’animals34. Descriure les parts del’aparell digestiu dels animalsde l’entorn proper i establirsemblances i deferències ambl’aparell digestiu humà35. Enumerar les parts de laplanta que intervenen en lanutrició i la contribució que hifan i posar exemples dediferents tipus d’arrels, tiges ifulles

• Establir relacions dinsl'ecosistema

• Experiències en ques’observin la influènciadels diferents factorsambientals en elcreixement de lesplantes

21. Relacionar la distribució de la vegetació ambel clima i el sòl; exemplificar algunesadaptacions relevants en l’estudi d’una zonadeterminada i identificar algunes espèciesornamentals o silvestres de les nostres contrades 22. Diferenciar els trets fonamentals de lamorfologia externa dels grups de vegetals i elsseus hàbitats i agrupar les plantes superiorssegons la seva longevitat i també distingir eldiferent aspecte que representen segons lesestacions de l’any23. Distingir la nutrició autòtrofa, exemplificant-la en una planta superior de les diverses formesde nutrició heteròtrofa i explicar la importànciade la fotosíntesi a l’ecosistema com tambéexplicar les fases essencials del cicle biològicd'un vegetal superior i enumerar d’altres formesde reproducció en el món vegetal 24. Estudiar mitjançant la tècnica de dissecciól’estructura de vegetals d’animals existents en elcomerç i d’alguns dels òrgans i analitzarl’aparició de teixits en els éssers viuspluricel·lulars i la necessitat d’organització enòrgans, aparells i sistemes en els més complexos25. Diferenciar els principals grupsd’invertebrats i de vertebrats a partir dels tretsfonamentals de la morfologia externa i d’algunsaspectes molt significatius de l’organitzacióinterna i els seus grans hàbitats i identificaralgunes de espècies més habituals a les nostrescontrades

Fer perfiltopogràfics o esrepresenti lazonació de lesespècies en el mediterrestre i aquàtic

Diferenciar lesespècies que viuenen diferents biomesen un mapa mundi

Fer esquemes de lafotosíntesi

Fer esquemes de lesdiferents fontsd'energia i dematèria que tenenels organismes

Fer un estudi de lesespècies vegetals ianimals que estroben en elsnostres parcs

16


C P V PAUTES D’AVALUACIÓ OBJECTIUS TERMINALS A SECUNDÀRIA C P VV PAUTESD’AVALUACIÓ

36. Enumerar les parts del’aparell respiratori d’algunsanimals de l’entorn mésproper i establir semblances idiferències amb l’aparellrespiratori humà

X 31. Avaluar l’efectivitat, els costos ambientals, ladisponibilitat i la limitació de recursos de lesfonts d’energia emprades habitualment i de lesfonts d’energia alternatives, i analitzar l’impactede l’espècie humana sobre el sòl, l’atmosfera, lahidrosfera, la vegetació i els animals, i també lesseves repercussions ecològiques per tal deprendre actituds de defensa de l’entorn,especialment en contra de la contaminació.

X

X

X

Medi ambient

Diversitat delséssers vius II

4.Entendre i conèixerla gran diversitatd'organismes vius i lesestretesinterdependènciesentre ells i el medifísic

37. Descriure el paper de lacirculació, la digestió i larespiració respecte la captació,el transport, la transformació il’eliminació de substàncies enels animals 38. Enumerar i descriure lesparts dels òrgans reproductorsde l’home i de la dona id’animals de l’entorn mésproper 40. Enumerar les parts delsòrgans reproductors de lesplantes amb flor, i distingir-neels òrgans femenins i elsòrgans masculins

X

• Posar noms a làminesmudes

• Observació de modelsanatòmics de diferentsòrgans

• Fer un muntatge d'unretallable on ess'observi la situació decada òrgan

39. Observar mostres éssers vius i fenòmens a ullnu i amb instruments senzills, i fer-ne unadescripció o dibuix acurat, tot seleccionant-ne elstrets significatius

X

Fer dibuixos de lamorfologia interna iexterna de diferentsorganismes

Classificar en claudicotòmica

• Disseccionsd’animals i òrgans

• Elaboraciód’esquemescomparatius dediferents aparells isistemes d’éssersvius

17



X X

X X

X

X X X

X X X

X X

Medi ambient

Tempsatmosfèric

6.Saber interpretar unmapa del temps

7. Fer L’observació periòdica isistemàtica d’algun fenomen oprocés, identificar els factorsque hi intervenen i detectar iexaminar els canvis que s’hiprodueixen8. Realitzar mesures dellargària, temps, masses,volums de líquids itemperatures9. Observar i recollir dadessignificatives d’objectes ,éssers i fenòmens. Anotarmesures que es realitzin iestructura-les utilitzar-lesutilitzant diversos mitjans:taules de doble entrada, basesde dades o programesinformàtics de tractamentestadístic, numèric i gràfic10. Actuar amb rigor en eltractament de la informació ila comunicació12. Identificar una a unadiverses variables queintervenen en un procés o enun fenomen senzill

• Interpretar mapes iclassificar-los

• Recollida de dadesmeteorològiques

• Confecció declimogrames

• Consultar en un diari elmapa del temps ireconèixer els símbols ifer petitesinterpretacions

• Saber llegir untermòmetre

34. Relacionar la pressió atmosfèrica amb eltemps atmosfèric i analitzar els factors mésimportants que determinen el clima, totexemplificant-lo en el clima local; descriure lesformes de presentar-se l’aigua a la superfícieterrestre, les funcions generals de la hidrosfera iles fases del cicle hidrològic, i situar en un mapacomarcal les aigües superficials i subterràniescom també el seu abastament per a usosindustrials i agrícoles per tal d’adonar-se de leslimitació de l’aigua com a recurs per a l’espèciehumana48. Enregistrar, de forma ordenada i precisamanualment i informàtica en taules de dobleentrada i llistes ordenades, les dadesrepresentatives obtingudes en una observacionsorals i escrites d’objectes, éssers, fenòmens oprocessos senzills, recollint les característiquesmés rellevats de l’objecte d’observació49. Usar instrumentació automàtica per alregistre de dades experimentals50. Interpretar i elaborar representacionsgràfiques d’una variable, manualment i utilitzantun full de càlcul mitjançant diagrames de barres,histogrames de sectors, gràfics cartesians o altrestipus de gràfics

• Recollida de dadesdels aparells d’unaestaciómeteorològica

• Fer un seguimentd’un procésmeteorològicdurant un tempsdeterminant

• Entrar les dades del'estaciómeteorològica enun full de càlcul

• Elaboració degràfics de barres ide sectors

• Descriure elfuncionament delsaparells d'unaestaciómeteorològica

• Fer un mapad'Europa amb elsdiferents climes

• Fer un debat sobrela influència del'home en el clima

• Interpretació demapes del temps ifer previsionsclimàtiques

• Conèixer el símbolsd'un mapa deltemps

• Fer un dibuix de lesxarxeshidrològiques deCatalunya

18



X X X

X X

Educació per ala salut

Prevenció dedrogues

11.Conèixer elsmètodes de prevencióde malalties com elcàncer, lasida...drogues iprevenció

17.Formar-se hàbitspositius per a lamillora de la salut i dela qualitat de vida

21 Valorar el propicos

22. Evitar situacionsde risc

41.Explicar mecanismes imesures preventives quepermeten viure en bonescondicions de salut:vacunacions, revisionsmèdiques, medicaments 43. Practicar hàbitsd’higiene personal permantenir la neteja corporal iel bon funcionamentd’aparells i d’òrgans,entenent que aquestapràctica és fonamental per ala salut i la qualitat de vida 45.Prendre consciència de lainfluència dels consums en lasalut. Tipus d’alimentació,ritme de vida, tipus d’activitat,descans, ús de begudesalcohòliques

X

Qüestionaris V/F demalalties i prevenció

Confeccionar una llistad'accions per evitar elrisc de contrauremalalties

Fer un mural sobre elrisc del consum detabac i alcohol (ciclesuperior)

Buscar al diari notíciessobre accidents.Analitzar les causes iles conseqüències

Donar una historieta iomplir les bafaradesreferents als hàbits desalut

27 Numerar les funcions del sistema nerviós iexplicar els trets fonamentals del seufuncionament a l'espècie humana basant-se enòrgans, aparells i sistemes que les duen a terme, ialguna de les malalties més freqüents que s'hirelacionen, com també la seva profilaxi29 Valorar i conèixer els hàbits tant individualscom col·lectius en que alteren l'equilibri delsistema nerviós i la necessitat de prendre mesuresadequades per no consumir drogues i evitar elcontagi en especial de malalties de transmissiósexual

Esquema delprocés deformació delcàncer

Llista de mesurespreventives perdisminuir el riscde càncer

Esquemes o mapesconceptuals delprocés d’infecció idesenvolupamentde la SIDA

Llista de mesurespreventives per ala infecció de laSIDA

Llista de situacions,ambients queafavoreixen l’ús dela droga

Identificació de lesconseqüències delconsum el tabac

Qüestionaris V/Fde malalties iprevencions

Fer una historietaque reflecteixil'abús desubstànciespsicotròpiques

i les sevesconseqüències

19



X X

X X X


Educació sexual

12.Tenir coneixementbàsics d'educaciósexual.Hàbits de salut iprevenció

21.Valorar el propicos i respectar-lo

22.Evitar situacions derisc

38, Enumerar i descriure lesparts dels aparellsreproductors de l’home i de ladona 39. Descriure el paper de lafecundació, gestació i part enl’espècie humana43. Practicar hàbits d’higienepersonal per mantenir la netejacorporal i el bon funcionamentd’aparells i d’òrgans, entenentque aquesta pràctica ésfonamental per a la salut i laqualitat de vida

X

Recercad’informació enpàgines web demètodesanticonceptius

Descripciód’esquemes

Fer esquemes irelacionar òrgans ifuncions amb fletxes

Qüestionaris V/F Reconeixement de

dimorfisme sexualsobre gràfics

20. Explicar la composició i funció delscromosomes i la conservació del seu nombre al'individu i a l'espècie i els mecanismes queregeixen l'herència en el ésser humà28. Analitzar les principals característiquesanatòmiques, fisiològiques sexuals de la dona i del'home i les bases d'alguns mètodes de control dela reproducció

Descripció d’uncariotipidentificant elsdiferentscromosomes

Gràfic dedesenvolupamentde la maduracióde nois i noies

Realització d’unquadre de dobleentrada en ques’especifiquen

1.les malalties d’origensexual

a)les seves vies decontagib) les seves formesde prevenció

2. els mètodesanticonceptius

a)les seves formesd’úsb) Els seusavantatges iinconvenients

Utilització delàmines mudes peridentificar i ubicartots els òrganssexuals

Interpretació degràfics del’evolució del cicleovàric

Observació almicroscopi d’òvulsi espermatozoidesd’eriçó

Qüestionaris V/F

20



X X

X X

X X


Alimentació

13. Conèixer aspectesbàsics de nutrició.

19. Saber manipularaliments: congelar,descongelar...

34. Descriure les parts del’aparell digestiu d’algunsanimals de l’entorn proper iestablir semblances idiferències amb l’aparelldigestiu humà 37. Descriure el paper de lacirculació, la digestió i larespiració respecte la captació,el transport, la transformació il’eliminació de substàncies enels animals 45. Prendre consciència de lainfluència dels consums en lasalut. Tipus d’alimentació,ritme de vida, tipus d’activitat,descans, ús de begudesalcohòliques

X X

Classificació delsaliments

Pràctica de laboratori“procés dels aliments “

Anàlisi de les etiquetesdel diferents productesalimentaris

Confeccionar una llistade les accions que caldur a terme per evitarriscos nutricionals

Qüestionaris V/F

26. Relacionar la funció dels aparells implicatsen la nutrició d'un animal i les seves cèl·lules iexplicar els aspectes principals de les funcions denutrició en l'espècie humana basant-se en òrgans,aparells i sistemes que les duen a terme, i algunade les malalties més freqüents que s'hirelacionen: trastorns com anorèxia i bulímia i laseva profilaxi29. Valorar i conèixer els hàbits tant individualscom col·lectius en relació amb l'alimentació,l'esport

Elaboració dedietes equilibradessegons diferentscriteris

Identificar elsprincipals principisimmediats en elsaliments

Fer una llistaaliments amb seusvalor nutritiu

Fer una llista detotes les conductesno adequades pertenir una bonaalimentació

Elaboració degràfics estadístics apartir de dadesreferents elsaliments més omenys consumits

Elaboració dellistes d'hàbitscorrectes d'higienei horaris relacionatsen l'alimentació

21



X X

X X

X

X

X


Coneixementdel propi cos

14 Conèixer elsprocessos interns iexterns del propi cos

33. Identificar elementssemblants i deferents entrel’esquelet humà i els aparellslocomotors i de suport dediversos tipus d’animals 34. Descriure les parts del'aparell digestiu d'algunsanimals de l'entorn proper iestablir semblances idiferències amb l'aparelldigestiu humà36. Descriure les parts del'aparell respiratori d'algunsanimals de l'entorn proper iestablir semblances idiferències amb l'aparellrespiratori humà37. Descriure el paper de lacirculació, la digestió i larespiració respecte la captació,el transport, la transformació il'eliminació de substàncies enels animals 38. Enumerar i descriure lesparts dels aparellsreproductors de l’home i de ladona39 Descriure el paper de lafecundació, gestació i parten l’espècia humana

X

Fer esquemes del ciclevital de l'home

Vinyetes sobre actitudsque afecten lalocomoció, postures ....

Diferències entrel’esquelet femení imasculí

Pràctiques al laboratori“dissecció de pulmons”

Esquemes onrelacionar-hi al nomdels ossos i músculsmés importants

Identificació delàmines mudes

Elaboració de mapesconceptuals

Visualització de vídeos

26. Relacionar la funció dels aparells implicatsen la nutrició d'un animal i les seves cèl·lules iexplicar els aspectes principals de les funcions denutrició en l'espècie humana basant-se en elsòrgans, aparells, i sistemes que les duen a terme,i alguna de les malalties més freqüents que s'hirelacionen, com també la seva profilaxi27. Numerar les funcions del sistema nerviós iexplicar els trets fonamentals del seufuncionament a l'espècie humana basant-se enòrgans, aparells i sistemes que les duen a terme, ialguna de les malalties més freqüents que s'hirelacionen, com també la seva profilaxi28. Analitzar les principals característiquesanatòmiques, fisiològiques sexuals de la dona ide l'home i les bases d'alguns mètodes de controlde la reproducció

Determinació del’acció de laamilasa de lasaliva en ladigestió delsglúcids

Elaboraciód’esquemes omapes conceptuals

Identificació enlàmines mudes

Interpretació degràfics de diferentsprocessosfisiològics

Cicles respiratoris Cicles cardíacs Visualització de

vídeos Muntar un esquelet

de paper Estudi descriptiu

dels diferentsmovimentsarticulars

Fer un estudi de lespostures correctes

Fer pràctiques allaboratori

Dissecció de cor Dissecció de pulmó Dissecció de ronyó Dissecció de l’ull

22



X X X X

X X

X X X

X X


Estratègies pera la millora dela salut

15.Tenir coneixementde primers auxilis.16. Conèixer elllenguatge específicbàsic per comunicar-se amb els serveissanitaris18. Identificar elssímptomes de lesmalalties mésfreqüents: tenir febrer,mal de cap20 Saber preveurel’estrès22.Evitar situacions derisc23.Manifestar respectea les malalties delsaltres24 .Valorar lesdiferents activitatsfísiques i esportivescom a recursosadequats per al'ocupació del tempslliure i la salut25 No automatitzar-se

1.Mostrar destresa en algunsinstruments senzills 14 Memoritzar la terminologianova després d'haver-necomprès el conceptecorresponent25. Interessar-se pelsesdeveniments de cairecientífic que tenen lloc enl'entorn proper i descobrir elpaper de la ciència en la vidadiària4. Conèixer mesuresimmediates que cal prendredavant eventualitats perfractures, distensionsmusculars, ferides, etc...44.Respecte les normesrelatives a la conservació dematerials, seguretat i higiene

X X

Ordenar vinyetes Conèixer els

símptomes de lesmalalties mésfreqüents i relacionar-los

Davant de fotografiesreconèixer possiblesaccidents

Ordenar seqüènciessobre el plad’emergència del’escola

Identificar objectesperillosos a casa o al’escola

Fotografies o dibuixoson es treballi mesurespreventives

Potenciar l’organitzaciópersonal on es treballil’organització del’agenda, distribuciódel temps lliure, horari

6.Demostrar que ha adquirit el coneixement de laterminologia científica i la simbologia científicabàsica necessària (objectiu general) percomprendre els professionals de la medecina 29 Valorar i conèixer els hàbits tant individualscom col·lectius en relació amb l'alimentació,l'esport que alteren l'equilibri del sistema nerviós45. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament elmaterial i els instruments més freqüents

Utilització delàmines on s'indicael procés d'actuaciódavant delsaccidents

Fer activitatspràctiques

Per fer embenatgessenzill,

fer cures simples Fer una llista dels

medicaments mésconeguts

Fer una llista de lesconseqüències del'automedicació

Activitats derelaxament a classe

Analitzarl’organitzaciópersonal com aforma de prevenció

Elaboració d’ungràfic sobreaccidents

Anàlisi de riscosdins de l’escola

Murals identificantsituacions de risc iaplicant mesures deprevenció

23



26. Saber valorar larelació qualitat /preu

6. Interrogar-se davant de fetsi els fenòmens que succeeixenal seu voltant9. Observar i recollir dadessignificatives d’objectes,éssers o fenòmens . Anotarmesures que es realitzen iestructurar-les utilitzantdiversos mitjans

X

X

X

• Anar el mercat ireconèixer elsproductes

• Fer un estudi delsaliments queconsumeix una família

• Estudi de lesfactures del mòbil

• Fer una llista de lesdespeses setmanals

• Fer un estudi delsproductes que escompren i veure siha tingut algunaincidència en laseva comprar lapublicitat

Consum

27.Saber comprar elque és necessari

31. Tenir una actitud reflexivasobre la influència del’activitat humana en el medi,identificar els factors i lesactivitats concretes queprovoquen el deteriorament dela natura i enumerar mitjansadients per a la prevenció

X • Fer un anàlisi de lafactura de l’aigua ielectricitat

• Valorar i tenir cura delmaterial propi i el de laclasse

• Potenciar la reutilitzaciódel material, llibres ...

55. Reflexionar sobre l’actitud quotidiana enversproblemes com ara la generació de deixalles ,elmal ús de l’energia i l’aigua , la contaminació ilimitació de recursos, des de l’alternativa quepuguin comportar canvis d’actituds

X

• Fer un anàlisi de lafactura de l’aigua ielectricitatinterpretant elsgràfics i els canonsestablerts

• Tenir cura de tot elmaterial propi i elde la comunitateducativa

• Fer un estudi delsobjectes personalsquins són realmentnecessari i quins no

• Enumerar lesdiverses formesd’estalviar llum,aigua,...

• Potenciar ladinàmica de l’aulaen la reutilització depaper

24



2. Adquirir l’hàbit de seguirun ordre per fer unaexperiència

X 1. Assenyalar en una primera aproximació, elmodel corpuscular de la matèria, tot assenyalant-ne el caràcter discret i la presència de càrregueselèctriques, i descartar-hi que la matèria té unaconstitució universal tant en els materials inertscom en els éssers vius, com també lescaracterístiques bàsiques que els diferencien

X

3. Recollir, etiquetar iemmagatzemar mostres deroques, de vegetals id’animals, respectant l’entorni fer-ne col·leccions seguintcriteris establerts

X 3. Elegir un mètode apropiat per a la separació deles fases d’un sistema heterogeni o per separarels components d’una mescla amb la finalitat dedur-lo a terme i de relacionar-lo amb les sevesaplicacions industrials i domèstiques

X X

7. Fer l’observació periòdica isistemàtica d’algun fenomen oprocés, identificar els factorsque hi intervenen i detectar iexaminar els canvis que s’hiprodueixen

X 6. Interpretar canvis químics senzills en els qualsparticipa l’oxigen (oxidació de metalls,combustió, respiració) i en els que es provoquenper aplicació de solucions àcides sobre algunesmatèries comprovant-ne la reducció d’activitat enser neutralitzades per bases

X X

9. Observar i recollir dadessignificatives d’objectes ,éssers o fenòmens. Anotarmesures que es realitzin iestructurar-les utilitzantdiversos mitjans: taules dedoble entrada, bases de dadeso programes informàtics detractament estadístics, numèrici gràfic.

X 8. Descriure l’origen, les propietats més relevantsi l’ús de metalls, materials de construcció,combustibles, plàstics i fibres naturals isintètiques més comunes i aplicar algunsd’aquests coneixements per fer la descripció d’unprocés industrial senzill d’obtenció d’un d’aquestmaterials

X X

Coneixementd'objectesquotidians

28.Observar, analitzari classificar objectes,fenòmens i processosrelacionats ambl'entorn físic

32. Tenir habilitat perfer raonamentscientífics

12. Identificar una a una lesdiverses variables queintervenen en un procés o enun fenomen senzill

X

• Fer un resum delpassos a seguir a l’horade fer una experiència

• Fer fixes de cadamostra recollida amb ladata, lloc, condicionsambientals i tipus demostra classificadasegons una declassificació

• Observar latemperatura diària de laclasse i exterior durantun temps determinat

• Buscar les variablesque intervenen en lagerminació d’unallavor

9. Analitzar propietats físicoquímiques mésrelevants de l’aigua i de l’aire tot destacant-ne laimportància en els organismes i en algunsprocessos quotidians

• Elaborar esquemessobre l’estructuraatòmica de lamatèria

• Separar elscomponents d’unamescla perdestil·lació en ellaboratori

• Separar elscomponents d’unamescla perevaporació

• Observació pràcticaen el laboratorid’una oxidació

• Observació d’unacombustió

• Observació en ellaboratori del canvide pH en d’unadissolució perl’acció respiratòriadels éssers vius

• Fer activitats deneutralització delpH en el laboratori

• Fer activitatspràctiques ons’observin els tresels canvis d’estat del’aigua

• Fer activitatspràctiques de llum iso

25



13.Formular alguna hipòtesisenzilla i dissenyarexperiències que caldria ferper comprovar-la

X 13. Interpretar fenòmens senzills i fàcilmentobservables que expliquen per la interaccióelèctrica i la interacció magnètica i així mateixper algunes propietats de la llum i del sofàcilment identificables

X X

15.Comunicar verbalment lesobservacions fetes o elsresultats de les experiènciesrealitzades

X X 16. Interpretar forces com a resultat de lainteracció entre cossos i identificar diversos tipusde forces que actuen en situacions quotidianes.L’efecte que provoquen i les aplicacionstecnològiques que se’n deriven i explicar lesinteraccions entre cossos, causades per la sevamassa i càrregues d’acord amb les lleis de lagravitació universal i de Coulomb

X X

18. Llegir interpretar i omplirguions de treball, qüestionaris,taules i gràfics seguint normesestablertes

X X 17. Associar la noció intuïtiva del pes d’un cos auna força que depèn de la seva massa i del’acceleració de la gravetat a la qual està sotmès iquè per tant, varia segons el planeta de referènciai aplicar les lleis de Newton a situacions senzillesde la vida quotidiana

X X


28.Observar, analitzari classificar objectes,fenòmens i processosrelacionats ambl'entorn físic

32.Tenir habilitat perfer raonamentscientífics

19.Muntar i desmuntardispositius i aparells senzillsdescrivint-ne els seus elements

• Dissenyar unaexperiència per sabercom intervenen lesdiferents variables en lagerminació d’unallavor

• Descriure les propietatsde diferents materials

• Descriure un objecte apartir dels materialsque el formen

• Ordenar vinyetes sobrevolcans

• Fer una activitatpràctica on s’observinels diferents estats del’aigua

33. Respectar esquemàticament el sistema solarper tal d’explicar alguns fenòmens relacionatsamb el moviment de la Terra i de la Lluna, comara les estacions de l’any, les fases de la Lluna iels eclipsis i analitzar a grans trets la constituciódel planeta Terra: atmosfera , la hidrosfera, lalitosfera la seva relació amb l’astenosfera

X X

• Resolució dproblemes deforces utilitzant leslleis gravitacióuniversal deCoulomb

• Resolució deproblemes utilitzantles lleis de Newton

• Fer esquenes delmoviment derotació de la terra ila Lluna

• Fer problemescomparant la forçade gravetat del Sol ide la Lluna

• Fer esquemes onestigui representatuna el·lipse de Sol ide Luna

• Estudiar lesestacions en elsdiferentshemisferis, i leshores de llum ifoscor

• Fer un eixcronològic onestigui representatla constitució de laterra , atmosfera,hidrosfera..

• Estudiar unbaròmetre

• Anotar les diferentspressions irepresentar-les enun gràfic

• Fer un mapacomarcal amb elsrecursos hídric dela zona

•

26




28.Observar, analitzari classificar objectes,fenòmens i processosrelacionats ambl'entorn físic32 Tenir habilitat perfer raonamentscientífics

21. Establir generalitzacions iconstatar que criteris diferentsde classificació donen lloc aparticions diferents ; o quediferents punts de mira podendonar lloc a descripcionsdiferents d’un mateix fenomen

X X • Fer un mapa conceptuala partir d’un concepteclau

• Plantejar problemesquotidians a la classe ibuscar-li la solució

• Fer un plano de laclasse i situar-ne lesfonts de llum

• Buscar tres objectestransparents,translúcids i opacs idescriure’n lesdiferencies

• Visitar al Museu de laCiència i experimentaramb el so

• Reconèixer diferentsson en una cançó idescriure’n laintensitat, to , i timbre

34. Relacionar pressió atmosfèrica amb el tempsmeteorològic i analitzar els factors mésimportants que determinen el clima , totexemplificant-lo en el clima local; descriure lesformes de presentar-se l’aigua a la superfícieterrestre, les funcions generals de la hidrosfera iles fases del cicle hidrològic i situar en un mapacomarcal les aigües superficials i subterràniescom també el seu abastament per a usosindustrials i agrícoles per tal d’adonar-se de lalimitació de l’aigua com a recurs per a l’espèciehumana

X X • Fer mapes on esdiferencien lesdiferents formes derelleu

• Fer mapes on essituïn

• Les indústries ipoblacions de la nostracomarca

• Identificar iclassificar minerals iroques

• Descriure lespropietats de mineralsi roques

• Fer un recorregutper la nostra ciutat ifer una classificació deles roques ques’utilitzen per ferfaçanes de cases

• Fer un esquema detots els dels recursosque s’obtenen de lesroques i els minerals

• Fer una mapad’Espanya i deCatalunya on es situïles principals mines deminerals i quin ús se’nfan

• Fer un mural delcicle el les roques

• Mapes on se situïn lesplaques tectòniques,volcans i terratrèmols

• Fer sortides decamp i classificar elsdiferents organismesutilitzant fixesd’identificació, fer-neel dibuix

Observació demicroorganismes amb elmicroscopi o lupa en ellaboratori

27



22. Ordenar la informaciórebuda o de dades obtingudesal voltant de paraules clau oidees fonamentals

X X 35. Explicar com l’escorça terrestre es trobasotmesa a canvis continus d’origen intern iextern, la majoria cíclics a partir del quals esconfigura el relleu; reconèixer a la naturalesaindicadors que palesin aquest processos, situaren un mapa els aspectes essencials del relleucatalà i adonar-se de la importància d’aquest pera l’assentament de la població, indústries iconstrucció d’obres públiques

X

24.Manifestar inventiva percercar solucions noves ioriginals per poder respondreals interrogants plantejats

X X 36. Identificar microscòpicament alguns mineralsd’interès econòmic, comentar els tretsmicroscòpics fonamentals dels tres grans grupsde roques, tot identificant-ne algunes de les mésrepresentatives de cada grup, explicar laimportància del recursos geològics per a l’ésserhumà i prendre consciència de les limitacionsdels recursos geològics

X X

47. Identificar en l’entorndiferents fonts de llum i fonsde so

X 37. Interpretar el cicle de les roques com aresultat de la dinàmica de la terra i explicar elstrets fonamentals de la teoria tectònica deplaques i la relació amb la distribució de volcansi terratrèmols a la Terra

X X

48. Adonar-se que hi haobjectes transparents ,translúcids i opacs a la llum

X 38 Adonar-se que qualsevol sistema tendeix al’equilibri i que una modificació de lescondicions del sistema provoquen un desequilibriper tendir, novament a l’equilibri, comprovar-hoen el cas del bescanvi calorífic entre cossos quees troben en contacte i a diferent temperatura

X

49. Descriure que el so esdesplaça des de la font sonorai que reverbera en arribar alsobjectes

X X 39. Observar mostres d’éssers vius i fenòmens aull nu i amb instruments senzills , i fer-ne unadescripció o dibuix acurat tot seleccionant-ne elstrets més significatius

X X


28.Observar,analitzar iclassificar objectes,fenòmens iprocessosrelacionats ambl'entorn físic32 Tenir habilitatper fer raonamentscientífics

50. Reconèixer els sons , i enespecial la veu, es podendiferenciar per la sevaintensitat , to i timbre

X X

28



51. Reconèixer i apreciar lagran diversitat d’objectes queens envolten i la varietat dematerials de què estan fets,tant objectes de l’entornproper com del llunyà

X 40. Seleccionar les tècniques més elementals pera la recol·lecció discreta, etiquetatge iconservació de mostres de medi natural atenint-se a les normes prèviament establertes i saberactuar amb tot respecte envers l’entorn per tald’evitar-ne maltractaments i espoliacions

X

59. Interpretar alguns agentsgeològics externs com atransformadors constants de lasuperfície terrestre

X 41. Observar analíticament informació científicaen imatges fixes, com ara dibuixos, fotografies,esquemes, diagrames o mapes topogràfics, mapesmeteorològics senzills, models i maquetes tantreals com un suport informàtic

X

60. Descriure volcans,terratrèmols i el desplaçamentdels continents com amanifestacions de l’activitatinterna de la Terra

X X 42. Extreure idees bàsiques de textos científicssenzill, de vídeos científics i de simulacionsinteractives per ordinador

X X

44. Identificar el problema que es planteja en unaexperiència seguir el guió de treball i entendre elfonament científic d’aquesta inclosa la possiblenecessitat d’emprar proves en blanc o de control:seleccionar els instruments de mesura i elsaparells i estris adequats a l’objectiu previst

X X


28.Observar, analitzari classificar objectes,fenòmens i processosrelacionats ambl'entorn físic32 Tenir habilitat perfer raonamentscientífics

61. Identificar el dia i l’anyamb els períodes de rotació itranslació de la Terra respectedel Sol

X X

• Descriure un objecte apartir dels materialsque el formen

• Interpretar fotografieson es pugui veurel’acció el vent o del’aigua , per exempleun duna , una ràpid ....

• Fer dibuixos de volcansidentificar-ne lesdiferents parts

• Fer un esquema de lesparts de la Terra

• Descriure les estacionsde l’any en diferents

47.Confecccionar una pauta de treballexperimental per a la resolució d’un problema ocomprovació d’una hipòtesi amb la posteriorrealització i discussió de l’experiment dissenyat,amb la finalitat de simular la metodologiacientífica i d’identificar-la i valorar-la com amètode emprat en la recerca

X

• Fer una sortida decamp prenent mostres, etiquetar-les posantdia, hora, lloc, èpocade l’any, classificació..

• Fer un herbari perconservar les mostresde plantes que hempres del medi natural

• Fer resums detextos científic

• Fer un seguimentdel temps atmosfèricsdurant una setmanaseguin els mapes deltemps publicats endiferents medis decomunicació

• Fer perfilstopogràfics de mapestopogràfics de la zona

• Fer un seguimentles imatges del satèl·litMeteosat a travesd’Internet durant unasetmana

• Fer una resumdesprés de veure unvídeo

• Fer petitesinvestigacions en quehagi d’identificar lahipòtesi, o la deduccióen una experiència

• Fer una activitatpràctica on s’utilitziaparells de mesura perexemple les balances

29



48. Enregistrar de forma ordenada i precisamanualment i informàticament, en taules dedoble entrada i llistes ordenades, les dadesrepresentades obtingudes en una observaciódirecta o en les experiències , i també dibuixant,realitzant, fer descripcions orals i escritesd’objectes, éssers, fenòmens o processos senzills,recollint les característiques més relevants del’objecte d’observació

X

49. Usar instrumentació automàtica per alregistre de dades experimentals

X

50. Interpretar i elaborar representacionsgràfiques d’una variable, manualment i utilitzantun full e càlcul, mitjançant diagrames de barres,histogrames de sectors, gràfics cartesians i/oaltres tipus de gràfics 51. Resoldre problemes numèrics senzillsrelacionats amb alguns continguts amb laposterior discussió sobre la coherència delresultat

X

54. Interrogar-se davant fenòmens i fets buscar-ne l’explicació científica i rebutjar-neexplicacions supersticioses o mítiques

X

57 Valorar les solucions històriques donades perla ciència problemes plantejats pels humans i lessolucions tecnològiques que milloren la nostraqualitat de vida

X


28.Observar,analitzar iclassificar objectes,fenòmens iprocessosrelacionats ambl'entorn físic32 Tenir habilitatper fer raonamentscientífics

Objectius de tecnologia (19,21,22,25,26,28,) X

• Fer un full Excelamb les dadesd’unaexperimentació

• Fer una exposicióoral d’un treballexperimentalrealitzat

• Representar lesdades en diagramesde barres, gràficsde sectors,pictogrames

• Resoldreproblemesnumèrics per laelaboració d’unresultatsexperimentals

• Fer una crítica d’unarticle científic

• Buscar quinesavantatges tenimavui en dia a casanostra gràcies a laciència

• Utilitzar modelsmatemàtics per arepresentarformules desubstànciesquímiques

30



29.Conèixer lesnormes de protecció irisc dels aparellsdomèstics

44 Respecte per les normesrelatives a la conservació,seguretat i higiene

X • Identificació a travesd’unes vinyetes de lesactituds negativessegons les normes deseguretat elementals

• Fer una llista dels puntsmés perillosos de la llari que caldria fer perestar més segurs

• Fer una llista delsaparells domèstics quehi ha en una casa

57 Valorar les solucions històriques donades perla ciència a problemes plantejats pels humans iles solucions tecnològiques que milloren lanostra qualitat de vida

objectius de tecnologia (10,17,18,26,40,50,51)

X • Fer una llista de lesconseqüènciesnegatives del mal úsdels aparells domèstics

• Interpretació delsfulls d’instruccionsd’aparells domèstics

• A partir d’un estudid’un aparell domèsticfer un informe de coms’utilitza i querequereix per la sevainstal·lació iconservació del mateix

• Fer una llista delspunts de serveis tècnicen cas d’avaria

• Quadre de dobleentrada (aparells iriscos)

30.Tenir nocionsbàsiques de bricolatgede mecànica34. Valorar elmanteniment i el bonús de les màquines ieines específiques decada treball

19. Muntar i desmuntardispositius i aparells senzillsdescrivint-ne els seus elements

X • Reconèixer les einesmés senzilles

• Muntar i desmuntar unajoguina

• Ordenar un text d’unmuntatge

• Respectar el materialdel laboratori,ordinadors

Objectius de tecnologia(12,13,17,23,28,32,33,37,42,46,49,51)

• Identificar eines delaboratori

• Conservació irespecte del materialde laboratoriinformàtic....

X

X


33 Saber utilitzar fontsd’informació

10. Actuar en rigor en eltractament de la informació ila comunicació22.Ordenar la informaciórebuda o les dades obtingudesal voltant de paraules clau od’idees fonamentals17. Habituar-se a la recollidad’informació de les situacionsviscudes, llibres i documentsaudiovisuals i informàtics

X

• Conèixer els diferentsmaterials de labiblioteca

• Utilitzar les pàginesgrogues

• Saber seguir unitinerari per fer unasortida

• Conèixer els plad’evacuació

Objectius de tecnologia (8,14,48)

• Saber com actuaren situacions de risc(telèfon d’emergència....)

• Conèixer els plad’evacuació del centre

31



34.Valorar elmanteniment i el bonús de les màquines ieines específiques decada treball

9. Observar i recollir dadessignificatives d’objectes,éssers o fenòmens. Anotarmesures que es realitzen iestructurar-les utilitzantdiversos mitjans

X Tecnologia (12,13,17,42,46) • Respectar i tenircurs dels aparellsdel taller detecnologia

X X35.Tenir predisposiciópositiva davant delscanvis tecnològics

6. Interrogar-se davant de fetsi els fenòmens que succeeixenal seu voltant

X X • Analitzar els diferentsavanços tecnològics

54. Interrogar-se davant fenòmens i fets buscar-ne l’explicació científica i rebutjar-neexplicacions supersticioses o mítiques57 .Valorar les solucions històriques donades perla ciència a problemes plantejats pels humans iles solucions tecnològiques que milloren lanostra qualitat de vida

X

• Analitzar elsdiferents avançostecnològics


36. Valorar lasenzillesa i la utilitatdels objectes

X • Respectar el materialde l’escola

• Respectar els llibres iestris d’estudi

Tecnologia • Respectar elmaterial de l’escola

• Respectar elsllibres i estrisd’estudi

32

DIMENSIÓ COMPETÈNCIA OBJECTIUS TERMINALSA PRIMÀRIA

C P V PAUTES D’AVALUACIÓ OBJECTIUS TERMINALS ASECUNDÀRIA

C P V V PAUTESD’AVALUACIÓ

44.Respecte per les normesrelatives a la conservaciódels materials, seguretat ihigiene

X X 41.Observar analíticament informaciócientífica en forma d’imatges fixes com aradibuixos

X37.Conèixer laperillositat deproductes químicshabituals a la llar

51. Reconèixer i apreciar lagran diversitat d’objectesque ens envolten i la varietatde materials de què estanfets, tant objectes de l’entornproper com del llunyà

X X

Activitats d’identificació iclassificació de materials

Enquesta que reflecteixi elstipus de productes tòxics de la llar iel lloc on es guarden

Identificar i classificar elsdiferents productes segons elssímbols de perillositat

Determinar els perills quecomporten per l’organisme l’ús deproductes químics habituals a lallar

Interpretació de seqüències Descriure els materials que

formen part dels objectes del nostreentorn

45.Utilitzar, anomenar i netejaradequadament el material i els instrumentsde mesura d’ús més freqüent i adoptar lesnormes de seguretat necessàries per a lamanipulació de materials estris iequipaments

X X

Enquestaque reflecteixi elstipus de productestòxics de la llar iel lloc on esguarden

Identificar iclassificar elsdiferentsproductes segonsels símbols deperillositat

Determinarels perills quecomporten perl’organisme l’úsde productesquímics habitualsa la llar i delaboratori

Confeccióde murals

Processostecnològics

38.Reconèixercanvis a la naturacomprovats demanera científica

8.Entendre la salut personal,social i del medi ambientcom un bé de l’individu i dela comunitat que calconservar, preservar ipotenciar

X X Ordenar els elements del cicle del’aigua

Ús del vocabulari específic decada tema

Ordenar els elements del ciclegeològic

2. Descriure les modificacions del movimentde les partícules d’un sistema, en relacióamb el model corpuscular de la matèria enrelació amb el bescanvi de calor ambl’entorn en diverses situacions; explicar comvaria la temperatura d’un sistema quan, enescalfar-lo, passa de fase sòlida a líquida idesprés a gas, i descriure, així, les propietatsdels tres estats físics de la matèria

X Realitzaciód’experiències allaboratori ielaboració d’uninforme sobre elscanvis d’estatsdeguts a latemperatura

33




25. Interessar-se per elsesdeveniments de cairecientífic que tenen lloc enl’entorn proper i descobrir elpaper de la ciència en la vidadiària

X X 6. Interpretar canvis químics senzills en elsquals participa l’oxigen i el els que esprovoquen per aplicació de solucions àcidessobre algunes matèries comprovant-ne lareducció d’activitat en ser neutralitzada

X X

29.Explicar i descriure entermes senzills el cicle del’aigua, els beneficis quereporta per al mantenimentde la vida i els diversos usosque en fan

X 7.Identificar substàncies mitjançantreaccions senzilles i comentar la utilitzaciód’alguns mètodes analítics en l’alimentació ,en el material geològic i el altres situacionsconegudes; formular òxids, halurs, ihidrocarburs que facilitaran la comprensiód’altres continguts

X X

33. Representar el sistema solar per tald’explicar fenòmens relacionats amb elmoviment de la Terra i de la lluna i analitzaren grans trets la constitució de la Terra

X X



30. Tenir l’actitud reflexivasobre la influència del’activitat humana en elmedi, identificar els factors iles activitats concretes queprovoquen el deterioramentde la natura i enumerarmitjans adients per a laprevenció

X X

Elaboració de resum gràfics iesquemes referents als canvisd’estat de la matèria degut elscanvis de temperatura

Utilitzar fotografies perinterpretat canvis geològics i elsagents externs que els provoquen

Ordenar els elements del cicle del’aigua

Ús del vocabulari específic decada tema

Ordenar els elements del ciclegeològic

Fer una llista de les actituds queprovocant deteriorament de lanatura

Fer un esquema dels diferentsestats de la matèria 34 Relacionar la pressió atmosfèrica amb el

temps meteorològic i analitzar els factorsmés importants que determinen el clima totexemplificant –lo en el clima local, descriureles formes de presentar-se l’aigua a lasuperfície, les funcions generals de lahidrosfera i les fases del cicle hidrològic, isituar en un mapa comarcal les aigüessuperficials i subterrànies com també el seuabastament per a usos industrials i agrícolesper tal d’adonar-se de la limitació de l’aiguacom a recurs per a l’espècie humana

X

Descriure el ciclede l’aigua ambexemplesquotidians

Explicar el cicleextern ambexemples

Estudi de lesconseqüènciesd’un incendiforestal

Impacte d’unavia decomunicació

Situar en el mapade la provínciade Barcelona lesaigüessuperficials isubterrànies

Realitzar unmapa conceptualamb totes lesvariablesclimàtiques

Realitzardiagramescausals amb lesdiferentsvariablesatmosfèriques

34



C P VV PAUTESD’AVALUACIÓ

53. Enumerar els estats de lamatèria i descriure algunespropietats dels materialsdegudes al estat de lamatèria en què es trobem

X 35.Explicar com l’escorça terrestre es trobasotmesa a canvis , a partir dels quals esconfigura el relleu: reconèixer a la naturalesaindicadors que palesin aquests processos;situar en el mapa aspectes essencials delrelleu català i adonar-se de la importànciadels recursos geològics per a l’ésser humà iprendre consciència de les limitacions delsrecursos geològics

X X

54.Aseenyalar que la formadels objectes en estat sòlid espot modificar aplicant-hiforces

X 37.Interpretar el cicle de les roques com aresultat de la dinàmica de la terra i explicarels trets fonamentals de la teoria tectònica eplaques i la relació d’aquestes amb ladistribució de volcans i terratrèmols a laTerra

X X

55. Descriure que algunscanvis d’estat es produeixenper l’aportació de calor al’objecte i que d’altres esprodueixen quan l’objectetransfereix calor al seuentorn

X 38. Adonar-se que qualsevol sistematendeix al equilibri i que una modificació deles condicions del sistema provoca undesequilibri per tendir, novament al’equilibri; comprovar-ho en el cas delbescanvi calorífic entre cossos que es troben

X


38.Reconèixer canvisa la naturacomprovats demanera científica

59. Interpretar alguns agentsgeològics externs (vent ,aigües continentals omarines) com atransformadors constants dela superfície terrestre

X

Realitzar activitats pràctiquesque es puguin observar els canvisde forma d’un objecte alsotmetre’l a unes forces

Realitzar una activitat on es potveure el canvis en el cas de fusió, congelació ...

Descriure els minerals i roquesmés comuns

Interpretar dibuixos on l’acciódels agents geològics externs hiha actuat

46. Realitzar experiències senzilles quepalesin fenòmens físics ,químics, biològics igeològics; observar; si és avinent, l’efecte dela modificació de variables que hi interveneni, si cal, construir muntatges senzillsemprant el material de laboratori adequat

X

Provesd’identificació iclassificació deminerals i roques

Fer un estudi defaçanes de casesi intentaridentificar dequina naturalesasón

Utilització defotografies odiapositives perinterpretar canvisgeològics i elsagents extensque elsprovoquen

Omplir mapesmuts amb elsdiferentselements de ladinàmica deplaques

Observació devídeos ons’observinmodels dedinàmica deplaques tectònica

Buscar lacorrespondènciaentre lesformacionsorogèniques mésimportants en elscinc continentsamb les zones dedorsalsoceàniques ozones desubducció

Diferenciar entreagents geològicsexterns i elsinterns

35





60. Descriure volcans,terratrèmols i eldesplaçament dels continentscom a manifestacions del’activitat interna de la Terra

X Ompli mapes muts de volcans iterratrèmols

Visualitzar un vídeo i fer unresum

54.Assenyalar que la formadels objectes en estat sòlid espot modificar aplicant-hiforces

X 10 Assenyalar que tota transmissió d’energiaa un sistema hi provoca un canvi i distingirdiferents formes i manifestacions del’energia: energies potencial gravitatòria,cinètica, tèrmica, nuclear, química,lluminosa i sonora, i identificar-netransformacions energètiques en situacionssimples , com en un circuit elèctric, en lacombustió, en un escalfament per fricció, enun aparell d’ús quotidià i en el cas méscomplex d’una central elèctrica

X

X 11. Analitzar el principi de conservació del’energia en casos concrets i senzills, il’aprofitament de l’energia en màquines idispositius, tot destacant-ne la idea derendiment

X


39.Conèixer elsconceptes bàsics detransmissió,connexió, força

56.Descriure el concepte detransferència d’energiaaplicant a diverses situacionsquotidianes

Observació de fets concrets ipràctics que quan s’aplica unaforça en un objecte en estat sòlides pot modificar la seva forma

Observació de fets concrets enque aplicant una força es potcanviar la trajectòria d’un objecte

Resolució de problemes senzills

12.Relacionar els conceptes de correntelèctric continu amb els de diferencia depotencial resistència i intensitat en un circuitelèctric senzill muntat a l’aula iesquematitzar-lo tot emprant la simbologiaadequada

X

Resoluciógràfica inumèrica deproblemes deforces

Realitzaciód’experiènciesrelacionades ambla força defregament

Buscarinformació aInternet obibliogràfica ielaborar unresum aesquema de totesles forces

Resolució deproblemesaplicant les lleisde Newton

Ús deldinamòmetre pera mesurar forces

Comprovacióexperimental delprincipid’Arquímedes

36




13. Interpretar fenòmens senzills i fàcilmentobservables que s’expliquen per la interaccióelèctrica i magnètica, i així mateix peralgunes propietats de la llum i del sofàcilment identificables

X

14. Descriure els conceptes de moviment,velocitat i acceleració aplicats a movimentsrectilinis, i assenyalant la importànciad’utilitzar un sistema de referència enl’estudi del moviment

X

16 Interpretar les forces com a resultat de lainteracció entre cossos i identificar diversostipus de forces que actuen en situacionsquotidianes, l’efecte que provoquen i lesaplicacions tecnològiques que se’n deriven iexplicar les interaccions entre cossos,causades per les seves masses i càrregues

X

17. Associar la noció intuïtiva del pes d’uncos a una força que depèn de la seva massa ide l’acceleració de la gravetat a la qual estàsotmès i que, per tant varia segons el planetade referència, i aplicar les lleis de Newton asituacions senzilles de la vida quotidiana

X


39.Conèixer elsconceptes bàsics detransmissió,connexió, força

18. Utilitzar correctament les unitats de lesmagnituds, emprant sobretot el sistemainternacional i també

X X

Reconèixermanifestacions ediferents formesd’energia enl’entornimmediat

Exercicis deconversiód’unitats

Resolució deproblemessenzills demoviment

Resolució deproblemes

37




5. Distingir els següents conceptesfísicoquímics, massa i densitat, substànciespures i mescles, elements i compostos, icanvis físics i químics, i analitzar en aquestsdarrers la conservació de la massa i latransferència de l’energia

X

10. Assenyalar que tota transmissiód’energia a un sistema hi provoca un canvi idistingir diferents formes d’energia iidentificar-ne transformacions energètiquesen situacions simples com en un circuitelèctric, en una combustió, en unescalfament per fricció en un aparell d’úsquotidià i en el cas més complex d’unacentral elèctrica

X

56. Descriure el conceptesde transferència d’energiaaplicant a diverses situacionsquotidianes

X Identificar diferents tipusd’energia

Analitzar els hàbits d’estalvid’energia i recursos

11 Analitzar el principi de conservació del’energia en casos concrets i senzills, il’aprofitament de l’energia en màquines idispositius, tot destacant-ne la idea derendiment

X


40.Saber estalviarenergia

57.Reconèixer diversesmaneres de manifestar-sel’energia

X Elaborar un informe on es reculliels avantatges i inconvenients del’ús de l’energia elèctrics o delsderivats el petroli i les raons perles quals n’han de limitar elconsum

36. Identificar microscòpicament algunsminerals d’interès econòmic, comentar elstrets microscòpics fonamentals dels tresgrups de roques tot identificant-ne algunesde les més representatives de cada grup,explicant la importància dels recursosgeològics per a l’ésser humà i prendreconsciència de les limitacions dels recursosgeològics

X Reconèixerles aplicacions deles diferentsformes d’energia( en taula ogràfic)

Analitzarels hàbitsd’estalvid’energia

Reflexionarsobre la limitaciódels recursosenergètics

38




31Avaluar l’efectivitat, els costosambientals, la disponibilitat i la limitació derecursos de les fonts d’energia empradeshabitualment i de les fonts d’energiesalternatives i analitzar l’impacte de l’espèciehumana sobre el sòl, l’atmosfera, lahidrosfera, la vegetació i els animals, itambé les seves repercussions ecològiquesper tal de prendre actituds de defensa del’entorn, especialment en contra de lacontaminació

X Lectura d’un textreferit a les fontsenergètiques méshabituals i treure'nels avantatges iinconvenients ideduir si cal que lasocietat espreocupi pel seuesgotament

Elaboració d’unesquema que tractide les necessitatsbàsiques en la llar,un cop fet l’estudide les despeses

55. Reflexionar sobre l’actitud quotidianapersonal envers problemes com ara lageneració de deixalles, el mal ús del’energia i de l’aigua, la contaminació, i lalimitació dels recursos naturals, des de laperspectiva de voler trobar viesalternatives que puguin comportar canvisd’actituds

X X Resoldreproblemes senzillsper tal de valorar lanecessitat d’estalvid’energia

Elaborar uninforme en que esrecollir elsavantatges iinconvenients del’ús de l’energiaelèctrica o delsderivats el petroli iles raons per lesquals n’han delimitar el consum


40.Saber estalviarenergia

58. Identificar algunsrecursos energètics que esfan servir en l’actualitat iadonar-se de la necessitat devalorar-los i no malversar-los

X X Conèixer quins tipus d’energias’utilitza a l’escola

Fer un pla d’actuacions perestalviar energia a l’escola(tancar llums, portes)

57. Treballar amb ordre, pulcritud, netedat,exactitud i precisió en les diferents tasquespròpies de l’aprenentatge de les ciències,especialment les de caire experimental

X Fer un llistat detotes les de lescondicions detreballs en ellaboratori idividirresponsabilitatsen el grup detreball

39




11. Elaborar senzillsinformes que reflecteixin eltreball realitzat al laboratorio al camp

X Omplir una pauta de treballdesprés d’una sortida al camp ouna sortida a un museu de laciència

44. Identificar el problema que es planteja enuna experiència, seguir el guió de treball ientendre el fonament científic d’aquesta,inclosa la possible necessitat d’emprarproves en blanc o de control. seleccionar elsinstruments de mesura i els aparells i estrisadequats a l’objectiu previst

X Elaborar unesquema delspassos a seguirper l’elaboraciód’unaexperiència

Identificar unahipòtesi a partird’un problema

Elaborar unesconclusions

13. Formular una hipòtesisenzilla i dissenyarexperiències que caldria ferper comprovar-la

X Fer-se un aparell propi perexemple un aquari o un terrari

46. Realitzar experiències senzilles quepalesin fenòmens físics ,químics, biològics igeològics; observar; si és avinent, l’efecte dela modificació de variables que hi interveneni, si cal, construir muntatges senzillsemprant el material de laboratori adequat

X Fer-se un aparellpropi perexemple unaquari o unterrari


41.Dissenyar unprojecte planificantles tasques, seguintcriteris d'economia ieficàcia i avaluar-lo

19. Muntar i desmuntardispositius i aparells senzillsdescrivint-ne els seuselements

X 47.Confeccionar una pauta de treballexperimental per a la resolució d’unproblema o comprovació d’una hipòtesi ambla posterior realització i discussió del’experiment dissenyat, amb la finalitat desimulat la metodologia científica iidentificar-la i valorar-la com a mètodeemprat en la recerca

X

40




41.Dissenyar unprojecte planificantles tasques, seguintcriteris d'economia ieficàcia

23 Resumir la informacióverbal i no verbal per tald’elaborar-ne una síntesi

X Fer un resum d’un projectesenzill ja dissenyar

48.Enregistrar de forma ordenada i precisamanualment i informàticament, en taules dedoble entrada i llistes ordenades, les dadesrepresentatives obtingudes en unaobservació directe o en les experiències, itambé dibuixar realitzar diagrames,esquematitzar, fer experiències orals iescrites d’objectes, éssers , fenòmens oprocessos senzills recollint lescaracterístiques més rellevats de l’objected’observar

X Omplir fullsExcel amb lesdades de lesexperimentacions

Descriure lescaracterístiques deles experiències

Fer esquemes idibuixos de lesobservacions

1 Mostrar destresa en lamanipulació d’alguns estrissenzills de laboratori,utilitzant correctamentinstruments de mesura, serresponsable de la seguretatde les experiències pròpies icol·laborar en la seguretat deles altre persones

X Identificar els aparells de mesura 45. Utilitzar, anomenar i netejaradequadament el material i els instrumentsde mesura d’ús més freqüent en el treball delaboratori i adoptar les normes de seguretatnecessàries per la manipulació de materials,estris i equipaments

X


43.Valorar elmanteniment i elbon ús de lesmàquines i einesespecífiques de cadatreball

9.(general)Tenir una visiópositiva de les aportacionsde la ciència i la tecnologia ala societat

Fotografia on sàpiguen valorar irespectar avenços tecnològics

Lectura de textos on es vegiavantatges i inconvenients de laciència al llarg de la història

49. Usar instrumentació automàtica per alregistre de dades experimentals

X

Reflexions sobrela influència de laciència sobre lavida quotidiana imitjançant lecturade textos oelaboraciód’escrits

Identificar ireconèixerdiferents aparellsde mesura emprantla simbologia i lesunitats adients

Ús ifuncionamentd’aparells senzillscom la lupa i elmicroscopi labrúixola

PROVA DE PRIMÀRIA

ÀREA DE

CIÈNCIES NATURALS

SEMINARI CB GRANOLLERS

CURS 2004-2005

42

COMPETÈNCIES A AVALUAR –PROVA PRIMÀRIA

Dimensió Salut

13-Conèixer aspectes bàsics de nutrició.

14-Conèixer els processos interns i externs del propi cos.

22-Evitar situacions de risc.

Processos tecnològics.

38-Reconèixer canvis de la natura comprovats de manera científica.

40-Saber estalviar energia.

Medi Ambient.

6-Saber interpretar un mapa del temps.

1-Conèixer la importància de la recollida selectiva de brossa i el seu reciclatge.

8-Respectar i protegir el medi.

Objectes quotidians.

33-Saber utilitzar fons d´informació.

Consum

26-Saber valorar la qualitat/preu

43

NORMES DÁPLICACIÓ I BAREMACIÓ

Normes dáplicació

La prova es passarà en una sessió deixant un marge d´horari entre 1 h. i 1´30 h.Es necessari garantir que lálumne treballi de manera individual.El mestre/a indicarà als alumnes que llegeixin els exercicis sencers, i que si no l'entenen que eltornin a llegir fixant-s´hi bé.

Per la correcció cal seguir les instruccions i pautes de cada exerciciAniria bé ,omplir la graella de resultats per recollir les dades del grup classe, un cop corregidesles proves i així poder visualitzar ràpidament els resultats generals i per exercicis.

Baremació.

Cada exercici val 10 punts.

Exercici 1- 2- 7

Encerts Punts8 106-7 84-5 5-4 0

Exercici 3-6

Encerts Punts6 105 8-4 0

Exercici 4

Encerts Punts13 1010-12 88-9 67 5-7 0

44

Exercici 5

1 punt per cada pregunta ( a-d )0-6 punts per el redactat de l’informe

Exercici 8

1 punt per frase correcte

Exercici 9

Encerts Punts4 103 82 51 0

Exercici 10

a) 1 punt per cada resposta encertadab) 1 punt per cada acció

45

E P

1.- En la digestió es realitzen molts actes. Observa la figura i classifica els actes segons l'òrganque els realitza:

Deglució Insalivació Digestió estomacal Absorció de substàncies nutritivesMasticació Defecació Absorció d'aigua Digestió intestinal

Boca Esòfag Estómac Intestí prim Intestí gros Anus

46

E P

2.- Llegeix amb atenció i escriu V (VERITAT ) O F (FALS ) segons correspongui.

Cal mastegar bé els aliments per a què l’estómac els rebi ben triturats

És saludable menjar llaminadures durant el dia perquè són molt dolces.

Si ens rentem les dents massa sovint se’ns poden gastar.

En tota dieta equilibrada hi ha d'haver aliments dels quatre grups de la roda alimentària.

Menjar aliments rics en fibra (fruita, verdura, cereals i llegums ) eviten el restrenyiment.

En la part final de l'intestí prim els nutrients passen a la sang.

No esmorzar res abans d'anar a l'escola és un costum saludable perquè així es pot dormirmés.

Beure força aigua afavoreix la producció d'orina i evita malalties als ronyons.

47

E P

3.- Marca amb una creu les vinyetes que contenen personatges que actuen correctament perprotegir-se la columna vertebral.

48

E P

4.- Llegeix el text amb atenció i completa les frases utilitzant les següents paraules:

torrents i rius de pluja més fredes l'atmosferal'aigua molt freda mar refredanúvols vapor d'aigua gotes d'aigua neu o calamarsa

de la pluja o del desglaç de la neu

El Sol escalfa ______________________ del mar, del rius i dels llacs. Amb l'escalfor, part

d'aquesta aigua forma ____________________________.

Quan arriba a una altura determinada de ___________________________ el vapor d'aigua

es ____________________________ i es transforma en petites

_________________________________ que suren en l'aire i formen els

__________________________________.

Quan els núvols arriben a zones _____________________________, les gotes d'aigua

s'agrupen, llavors cauen en forma de ______________________________ . Si la zona de

l'atmosfera és ______________________________ el vapor d'aigua es transforma en

________________________________ .

Els __________________________________ recullen l'aigua

_________________________________ i l'aboquen finalment al

______________________________.

El cicle de l'aigua no s'atura mai.

49

E P

5.- Observa la mesura que han donat aquests aparells meteorològics dosdies consecutius:

Ara contesta:

a) Quin dia va ploure més, el dia 1 o el 2 ?.......................................

b) Quin dia va fer més fred, el dia 1 o el 2 ?......................................

c) Quin dia va fer més vent, el dia 1 o el 2 ?......................................

d) Quin dia va bufar vent del nord, el dia 1 o el dia 2?.......................

e) Imagina que ets un meteoròleg i has de fer les notícies del temps, fes un petit informe.

50

E P

6.- Observa aquests dibuixos i digues què faries per estalviar energia en cada cas.

1

2

3

4

5

6

51

E P

7.- De les següents fotografies classifica les accions adequades per reduir els residus.

1 2 3 4

5 6 7 8

Com reduir residus

S'ha de evitar

S'ha d'intentar

52

E P

8.- Llegeix aquestes frases amb atenció i col·loca el nombre que correspon a cada fotografia.Aquestes fotografies són del mateix tram del riu Congost al llarg de la història.

1- Aigües brutes i contaminades.

2-Queden restes de fauna i poca vegetació.

3-Canalització del riu.

4-Abocament directe d'aigües residuals industrials i urbanes.

5-Utilització de l'aigua per regar horts.

6-Construcció de depuradores.

7-Despreocupació per l'estat del riu.

8-Recuperació de la vora del riu.

9-Marge del riu ample i força cabal d'aigua.

10-Disminueix la quantitat d'aigua .

54

E P

9.- Aquest curs anirem d’excursió a Olot per la zona volcànica. Ens han enviat aquest plànol. Observa’l i prepara l’excursió.

55

Si comencem l’itinerari des de l'aparcament de la Fageda, què ens trobarem primer ?

A) El volcà CroscatB) Sant Miquel de SacotC) El volcà de Santa MargaridaD) L´aparcament de Santa Margarida

Anem a peu seguint l’itinerari indicat.Si comencem l'excursió a les onze del matí i volem dinar cap a dos quarts de dues, hopodrem fer a :

A) La Fageda d'en JordàB) Sant Miquel de SacotC) El volcà de Santa MargaridaD) El Puig de la CostaE) El volcà Croscat

Just després de dinar l'autocar ens ve a recollir a l'aparcament de Santa Margarida, quinapart del recorregut no haurem visitat ?

A) Els volcans d'OlotB) Sant Miquel de SacatC) L'ermita de Santa MargaridaD) El volcà CroscatE) El volcà de Santa Margarida

Estem molt cansats. Quant hem caminat ?

A) 3,5 quilòmetresB) 5,5 quilòmetresC) 7,5 quilòmetresD) 9 quilòmetresE) 11 quilòmetres

E P

56

10.- A) Relaciona els litres d’aigua que gastem a cada una de les següents accions.

Estirar la cadena

Dutxar-se

Rentar-se les dents

Banyar-se a la banyera

Rentar-se les mans

Rentar la roba

Rentar els plats

B) Digues tres accions que podries fer per estalviar aigua.

1.-

2.-

3.-

10 litres

5 litres

70 litres

1 litre

30 litres

1 litre

30 litres

57

CORRECCIÓ DE LA PROVA DE PRIMÀRIA

1.- En la digestió es realitzen molts actes. Observa la figura i classifica els actes segons l'òrganque els realitza:

Boca Esòfag Estómac Intestí prim Intestí gros Anus

MasticacióInsalivació

Deglució Digestióestomacal

Digestióintestinal

Absorció desubstànciesnutritives

Absorciód’aigua

Defecació

2.- Llegeix amb atenció i escriu V (VERITAT ) O F (FALS ) segons correspongui.

Cal mastegar bé els aliments per a què l’estómac els rebi ben triturats

És saludable menjar llaminadures durant el dia perquè són molt dolces.

Si ens rentem les dents massa sovint se’ns poden gastar.

En tota dieta equilibrada hi ha d'haver aliments dels quatre grups de la roda alimentària.

Menjar aliments rics en fibra (fruita, verdura, cereals i llegums ) eviten el restrenyiment.

En la part final de l'intestí prim els nutrients passen a la sang.

No esmorzar res abans d'anar a l'escola és un costum saludable perquè així es pot dormirmés.

Beure força aigua afavoreix la producció d'orina i evita malalties als ronyons.

V

F

F

F

V

V

V

V

58

3.- Marca amb una creu les vinyetes que contenen personatges que actuen correctament perprotegir-se la columna vertebral.

X

X

X

59

4.- Llegeix el text amb atenció i completa les frases utilitzant les següents paraules:

El Sol escalfa __l’aigua____________ del mar, del rius i dels llacs. Amb l'escalfor, part

d'aquesta aigua forma ____núvols_______.

Quan arriba a una altura determinada de ______l’atmosfera______ el vapor d'aigua es

______refreda____________ i es transforma en petites _______gotes d’aigua__________

que suren en l'aire i formen els ________núvols________.

Quan els núvols arriben a zones ______més fredes_____________, les gotes d'aigua

s'agrupen, llavors cauen en forma de _____de pluja________________ . Si la zona de

l'atmosfera és ____________molt freda________ el vapor d'aigua es transforma en

_____neu o calamarsa______ .

Els ___torrent i rius____ recullen l'aigua ___de la pluja o del desglaç de la neu___

l’aboquen finalment al ____mar____.

El cicle de l'aigua no s'atura mai.

60

5.- Observa la mesura que han donat aquests aparells meteorològics dos dies consecutius:

Ara contesta:

f) Quin dia va ploure més, el dia 1 o el 2 ?......2................................

g) Quin dia va fer més fred, el dia 1 o el 2 ?........2.............................

h) Quin dia va fer més vent, el dia 1 o el 2 ?......1...............................

i) Quin dia va bufar vent del nord, el dia 1 o el dia 2?.....1...............

j) Imagina que ets un meteoròleg i has de fer les notícies del temps, fes un petit informe.

Exemple : « Avui les precipitacions han estat més abundants que ahir. La temperatura ha

baixat, però el vent del nord de Tramuntana ha deixat de bufar. »

6.- Observa aquests dibuixos i digues què faries per estalviar energia en cada cas.

1 Apagar les llums.2 Dutxar-se en comptes de banyar-se.3 Apagar els focs.4 Tancar la calefacció per tancar la casa.5 Tancar la televisió quan ningú la mira.6 Tancar els fars quan el cotxe està aturat.

61

7.- De les següents fotografies classifica les accions adequades per reduir els residus.

Com reduir residus

S'ha de evitar 2-3-7-8

S'ha d'intentar 1-4-5-6

8.- Llegeix aquestes frases amb atenció i col·loca el nombre que correspon a cada fotografia.Aquestes fotografies són del mateix tram del riu Congost al llarg de la història.

Fotografia 1

Fotografia 2

Fotografia 3

5 - 9

1 - 4 - 7

3 - 6 - 8 - 10

62

9.- Aquest curs anirem d’excursió a Olot per la zona volcànica. Ens han enviat aquest plànol. Observa’l i prepara l’excursió.

1.- B2.- C3.- D4.- C

10.- A) Relaciona els litres d’aigua que gastem a cada una de les següents accions.

B) Digues tres accions que podries fer per estalviar aigua. (Possibles respostes)

1.- Rentar roba o plats amb la màquina plena

2.- Dutxar-se en comptes de banyar-se

3.- No deixar l’aixeta oberta, mentre ens rentem les dents o les mans

4.- Dipòsits amb estalvi d’aigua.

Est irar la ca dena

Du txar- se

Rentar-se les d en ts

Ban yar-se a la banyera

Re ntar-se les mans

Renta r la roba

Re ntar els pla ts

1 0 lit res

5 litres

70 litre s

1 litre

3 0 lit res

3 0 lit res

1 litre

63

PROVA DE SECUNDÀRIA

ÀREA DE

CIÈNCIES NATURALS

SEMINARI CB de GRANOLLERS

64

NORMES D’APLICACIÓ

La prova es passarà en una sessió

El professor indicarà als alumnes que llegeixin els exercicis sencers i que si no l’entenen queel tornin a llegir fitxant-s'hi bé

Quant a la correcció cal seguir les instruccions i pautes de cada exercici

Un cop corregides les proves cal passar les dades a les graelles que ajuden a visualitzarràpidament els resultats.

Baremació

Exercici 1: 6 puntsDonarem 1 punt a cada correspondència ben feta (es poden fer més correspondències que 6 però és suficientfer-ne 6 per tenir la màxima puntuació)

Exercici 2: 4 puntsDonarem 0,5 punts per cada resposta correcta, és necessari tenir 4 aliments en cada columnai donar com a màxim 2 punts en cada columna (Se'n pot respondre més de 4 en cadacolumna però per la puntuació màxima és suficient en 4 aliments en cada columna)

Exercici3 5 punts2,5 punts a cada problema

Exercici 4: 9 punts Cada problema val 3 punts, un punt per cada raonament

Exercici 5 10 puntsCada resposta val 1 punt

Exercici 6 5 puntsCada resposta vol 0,3 punts

Exercici 7 10 puntsCada resposta val 2 punts

Exercici 8 5 puntsCada correspondència val 1 punt

65

Exercici 9 10 punts Cada cel·la val 1 punt

Exercici 10 14 puntsCada cel·la val 1 punt

Exercici 11 10 punts Cada cadena tròfica val 2 puntsCada cel·la 2 punts

Exercici 12 6 punts Cada fotografia val 2 punts

Exercici 13 6 punts Cada pregunta val 2 punts

66

PROVA DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

NOM_________________________________________________________

1. Relaciona mitjançant fletxes aquestes dues columnes: Columna A (fotografies d’aliments) amb la columna B (elsnutrients) que majoritàriament contenen.

Columna A Columna B

Proteïnes

Vitamines

Hidrats de carboni

Minerals

Aigua

Greixos

67

2. Fes una llista dels aliments que han de estar inclosos diàriament recomanats per una dieta sana i una llista dels alimentsque cal prendre de forma esporàdica

Aliments de consum diari Aliments de consum esporàdic

68

3. Fer esport? Fumar? Per què?

Els gràfics que pots veure s’han fet amb dades de nois i noies de 13 –16 anys, després d’haver fet un exercici físic intens . S’hande diferenciar, però, els fumadors dels no fumadors i els qui realitzen normalment exercici físic del qui no en fan.

Quines diferències observes entre els esportistes i els no esportistes? A què són degudes aquestes diferències?

Quines diferències observes entre els fumadors i els no fumadors ? a què són degudes aquestes diferències?

Quines avantatges pot portar la realització regular d’exercici físic?

69

4. Llegeix la notícia següent

El grau alcohòlic és: És el percentatge d’alcohol etílic que conté una beguda. Una ampolla de cervesa que té 5 graus vol dir que el 5% del seu

volum és alcohol

La alcoholèmia és:És el nombre de grams d’alcohol pur continguts en un litre de sang. Depèn del pes de l’individu i de si s’és home o donaÉs pot calcular g/l = m/MxE m= massa en g d’alcohol

M= massa de l’individu en quilos E= 0,7 en els homes i 0,6 en les dones

70

L’Antoni, en una festa, va prendre tres gin-tònic i una cervesa mitjana (330). Si cada gin-tònic conté 8 cc de ginebra (40graus), quants grams de alcohol pur ingerí? Tenint en compte que hi ha la mateixa quantitat d’alcohol pur en un litre devi de 10º que en un quart de ginebra i que una ampolla de cervesa té 5º de beguda.

Si l’Antoni pesa 60 kg quina era la seva alcoholèmia?

71

5. Observa el dibuix del cicle menstrual i digues si les frases són vertaderes o falses

a. El primer dia del cicle menstrual d’una noia ha estat el 15 d’octubre, per tant, el dia 30 d’octubre pot serque ovuli.

b. Cada 28 dies maduren sempre dos òvulsc. El preservatiu prevé eficaçment contra les malalties de transmissió sexuald. Deu dies després de l’ovulaciò, si no ha estat fertilitzat l’òvul és morte. En la menstruació la paret de l’ovari es destrueix i és expulsadaf. La fecundació es produeix per la unió de l’òvul i l’espermatozoide en l’interior de l’ovarig. La píndola anticonceptiva és un bon mètode per evitar les malalties de transmissió sexualh. L’anticoncepció consisteix a evitar la fecundació quan es tenen relacions sexuals i. La píndola és un mètode anticonceptiu que s’ha d’usar sota control mèdicj. El diafragma impedeix l’ovulaciò

72

6. Omple la làmina muda següent:

Còlon................................

Esòfag...............................

Glàndules salivals.............

Pàncreas............................

Anus..................................

Faringe...............................

Estómac.............................

Fetge..................................

Llengua.............................

Dents.................................

Vesícula biliar..................

Recte.................................

Llavis................................

Cec...................................

Intestí prim.......................

7. Omple els espais en blanc

a. L’aigua del mar s’....................................., passa a l’atmosfera i es

............................. formant núvols a gran altura

73

b. L’aigua del núvols cau, en forma de .................o neu, i llisca entre les

muntanyes fins l’embassament, on queda.............................................

c. L’energia potencial gravitatòria de l’aigua embassada es transforma en

energia ..............................fent girar la roda de pales d’una turbina

8. Relaciona mitjançant fletxes els següents pictogrames amb les seves definicions

Extremadament inflamable

Explosiu

Corrosiu

Nociu

Tòxic

74

9. Classifica aquestes fonts d’energia segons la clau dicotòmica següent

Renovable....................................................................1 No renovable................................................................5

1 Energia provenint del moviment de fluids......................21 Energia provenint directament del sol............................4

2 Moviment de l’aire..........................................................Energia eòlica2 Moviment de l’aigua........................................................3

3 Rius .................................................................................Energia hidràulica3 Mar...................................................................................Energia maremotriu

4 Plaques fotovoltaiques......................................................Energia fotovoltaica4 Concentradors de calor.................................................. ..Energia calorífica

5 Desprèn gasos de combustió......................................... ..Energia tèrmica5 Genera residus radioactius...............................................Energia nuclear

Energia renovable/ no renovable Tipus d’energia

Plaques solars

Molí de vent

Central nuclear

Central tèrmica

Central hidràulica

75

10. Omple el quadre següent

Aparell Què mesura Unitats

Termòmetre

Dinamòmetre Newtons

Anemòmetre m/s

velocitat

Kg

distàncies

Pluviòmetre

Voltímetre Tensió elèctrica

Amperímetre Intensitat del corrent elèctric

76

11. Observa l’inventari de la fauna del llac i fes les activitats següents

Escriu dues cadenes tròfiques

Cadena 1__________________________________________________________

Cadena 2__________________________________________________________

Classifica els animals del llac segons la seva font d’alimentació

Herbívors

Omnívors

Carnívors

77

12. Observa aquestes fotografies i indica els riscos de construir habitatges en aquests indrets.

Fotografia 1____________________________________________________

____________________________________________________

____________________________________________________

____________________________________________________

Fotografia 2_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

Fotografia 3_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

_____________________________________________________

78

13. Observa el mapa de temps

A partir de la taula, digues on va fer més fred i on va fer més calor. Als Països Catalans, a Espanya, a la resta d’Europa

Quin tipus de front avança en direcció a Catalunya?

Fes d’home o de dona del temps i, amb la informació que et dóna el mapa, descriu la previsió del temps que farà aCatalunya

79

CORRECCIÓ DE LA PROVA DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

NOM_________________________________________________________

14. Relaciona mitjançant fletxes aquestes dues columnes: Columna A (fotografies d’aliments) amb la columna B (elsnutrients) que majoritàriament contenen.

Columna A Columna B

Proteïnes

Vitamines

Hidrats de carboni

Minerals

Aigua

Greixos

80

15. Fes una llista dels aliments que han de estar inclosos diàriament recomanats per una dieta sana i una llista dels alimentsque cal prendre de forma esporàdica

Aliments de consum diari Aliments de consum esporàdic

LlegumsFruitesLletVerduresCarn o peix

FrankfurtsPastes dolcesRefrescosDonutsGaletes

81

16. Fer esport? Fumar? Per què?

Els gràfics que pots veure s’han fet amb dades de nois i noies de 13 –16 anys, després d’haver fet un exercici físic intens . S’hande diferenciar, però, els fumadors dels no fumadors i els qui realitzen normalment exercici físic del qui no en fan.

Quines diferències observes entre els esportistes i els no esportistes? A què són degudes aquestes diferències?

Els no esportistesMenys pulsacionsL’hi costa molt recuperar-se

L’organisme no està acostumat a la demanda d’oxigen que necessita per fer l’exercici i l’hi cal bombejar més sang

Quines diferències observes entre els fumadors i els no fumadors ? a què són degudes aquestes diferències?

Els no esportistesMenys pulsacionsL’hi costa molt recuperar-se

L’organisme l’hi consta més fer l’intercanvi de gasos a nivell dels pulmons i l’organisme ha de bombejar més per falta d’oxigenen el moment de fer una activitat física

Quines avantatges pot portar la realització regular d’exercici físic?

Millor recuperacióMés capacitat d’esforç....

82

17. Llegeix la notícia següent

El grau alcohòlic és: És el percentatge d’alcohol etílic que conté una beguda. Una ampolla de cervesa que té 5 graus vol dir que el 5% del seu

volum és alcohol

La alcoholèmia és:És el nombre de grams d’alcohol pur continguts en un litre de sang. Depèn del pes de l’individu i de si s’és home o donaÉs pot calcular g/l = m/MxE m= massa en g d’alcohol

M= massa de l’individu en quilos E= 0,7 en els homes i 0,6 en les dones

83

L’Antoni, en una festa, va prendre tres gin-tònic i una cervesa mitjana (330). Si cada gin-tònic conté 80 cc de ginebra (40graus), quants grams de alcohol pur ingerí? Tenint en compte que hi ha la mateixa quantitat d’alcohol pur en un litre devi de 10º que en un quart de ginebra i que una ampolla de cervesa té 5º de beguda.

8cc de cada ginebra x per tres gin-tònics =24 cc de ginebrael 40% de 240 cc=96 grams d’alcoholel 5% de 330cc de cervesa= 12.50 grams d’alcohol

16,5 grams d’alcohol de la cervesa més 96 grams d’alcohol de la ginebra = 112,5g d’alcohol

Si l’Antoni pesa 60 kg quina era la seva alcoholèmia?

És pot calcular g/l = m/MxE m= massa en g d’alcohol M= massa de l’individu en quilos

112,5 g d’alcohol/60.0,7= 2.68g/l

84

18. Observa el dibuix del cicle menstrual i digues si les frases són vertaderes o falses

• V El primer dia del cicle menstrual d’una noia ha estat el 15 d’octubre, per tant, el dia 30 d’octubre pot ser queovuli.

• F Cada 28 dies maduren sempre dos òvuls• V El preservatiu prevé eficaçment contra les malalties de transmissió sexual• V Deu dies després de l'ovulaciò, si no ha estat fertilitzat l’òvul és mort• F En la menstruació la paret de l’ovari es destrueix i és expulsada• F La fecundació es produeix per la unió de l’òvul i l’espermatozoide en l’interior de l’ovari• F La píndola anticonceptiva és un bon mètode per evitar les malalties de transmissió sexual• V L’anticoncepció consisteix a evitar la fecundació quan es tenen relacions sexuals • V La píndola és un mètode anticonceptiu que s’ha d’usar sota control mèdic• F El diafragma impedeix l'ovulaciò

85

19. Omple la làmina muda següent:

Còlon................................12

Esòfag...............................6

Glàndules salivals.............3

Pàncreas............................10

Anus..................................15

Faringe...............................5

Estómac.............................7

Fetge..................................8

Llengua.............................4

Dents.................................2

Vesícula biliar..................9

Recte.................................14

Llavis................................1

Cec...................................13

Intestí prim.......................11

20. Omple els espais en blanc

a. L’aigua del mar s’...evapora...................., passa a l’atmosfera i es

..condensa........................... formant núvols a gran altura

86

b. L’aigua del núvols cau, en forma de .pluja..........o neu, i llisca entre les

muntanyes fins l’embassament, on queda.....retinguda...............................

c. L’energia potencial gravitatòria de l’aigua embassada es transforma en

energia ....cinètica..................fent girar la roda de pales d’una turbina

21. Relaciona mitjançant fletxes els següents pictogrames amb les seves definicions

Extremadament inflamable

Explosiu

Corrosiu

Nociu

Tòxic

87

22. Classifica aquestes fonts d’energia segons la clau dicotòmica següent

Renovable....................................................................1 No renovable................................................................5

1 Energia provenint del moviment de fluids......................21 Energia provenint directament del sol............................4

2 Moviment de l’aire..........................................................Energia eòlica2 Moviment de l’aigua........................................................3

3 Rius .................................................................................Energia hidràulica3 Mar...................................................................................Energia maremotriu

4 Plaques fotovoltaiques......................................................Energia fotovoltaica4 Concentradors de calor.................................................. ..Energia calorífica

5 Desprèn gasos de combustió......................................... ..Energia tèrmica5 Genera residus radioactius...............................................Energia nuclear

Energia renovable/ no renovable Tipus d’energia

Plaques solars renovable E. calorífica

E. Fotovoltaica

Molí de vent renovable E. Eòlica

Central nuclear No renovable E, nuclear

Central tèrmica No renovable E. Tèrmica

Central hidràulica renovable E. Hidràulica

88

23. Omple el quadre següent

Aparell Què mesura Unitats

Termòmetre temperatura graus

Dinamòmetre força Newtons

Anemòmetre Velocitat del vent m/s

velocímetre velocitat Km /h

bàscula massa Kg

metre distàncies m

Pluviòmetre pluja L/m2

Voltímetre Tensió elèctrica volts

Amperímetre Intensitat del corrent elèctric ampers

89

24. Observa l’inventari de la fauna del llac i fes les activitats següents

Escriu dues cadenes tròfiques

Cadena 1___plantes aquàtiques______mol·lusc______peix_____________

Cadena 2__plantes aquàtiques_______larva de frigària___escarabat__perca

Classifica els animals del llac segons la seva font d’alimentació

Productors Algues microscòpiquesPlantes aquàtiques

herbívors Larves aquàtiques, mol·lusc, protozous,

Carnívors Tots els altres

90

25. Observa aquestes fotografies i indica els riscos de construir habitatges en aquests indrets.

Fotografia 1

Té el risc de que es desprengui un bloc basàltic de aquest singla de

Castellfollit de la Roca

Fotografia 2

Té el risc d’una avinguda forta ja que es troba a la ribera d’un torrent o

rambla

Fotografia 3

Té el risc d’inundació per les onades del mar degut a un temporal o maremoto

91

26. Observa el mapa de temps

A partir de la taula, digues on va fer més fred i on va fer més calor. Als Països Catalans, a Espanya, a la resta d’Europa

Més fred: Europa- Països catalans- Espanya

Quin tipus de front avança en direcció a Catalunya?

Front fred

Fes d’home o de dona del temps i, amb la informació que et dóna el mapa, descriu la previsió del temps que farà aCatalunya

Més fred i risc de precipitació a la cara nord del Pirineus