estratÈgia d'inversiÓ desembre del 2018...no volem dir que el petroli creixi ara en els...

DESEMBRE DEL 2018

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

DESEMBRE DEL 2018PÀG. 4

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.DESEMBRE DEL 2018PÀG. 5

Entorn de mercats

• L'economia de la zona euro té mala premsa i bona salut.

• El petroli és ara una matèria primera agrícola.

Renda fixa

• El tipus d'interès no és una raó per comprar dòlars.

• Què farà el dòlar contra l'euro? Baixar si no hi ha catàstrofes.

Renda variable

• Rebaixes borsàries.

• Si puja el benefici per acció no sempre és perquè puja el benefici.

Indicador del mes

• Estil Valor o Sectors Defensius?

Entorn de mercat



L'economia de la zona euro té mala premsa i bona salut.

La lectura distreta de la premsa, espe- cialitzada o generalista, ens pot deixar amb la sensació que l'economia de la zona euro es troba a la vora d'una recessió, o fins i tot immersa en un procés de contracció. Recordem alguns titulars recents: "El PIB del tercer trimestre creix al ritme més lent dels últims quatre anys", "L'economia alemanya es contrau en el tercer trimestre", etc. La realitat és ben diferent; el creixement en l'àrea no només és sòlid sinó que augura un bon futur.

Els titulars no són falsos, però pateixen de parlar del creixement del PIB real, o dit d'una altra manera, del creixement de l'activitat sense tenir en compte l'evolució dels preus. El mesurament d'aquest PIB real és francament millorable, no només a la zona euro, és un problema general, però entre les economies desenvolupades som dels que menys esforços han fet per millorar la qualitat de les nostres estadístiques econòmiques i adaptar-les a les noves tecnologies. Un primer problema el trobem en què es mesura.

Mesurar l'activitat industrial és, relativament, fàcil.

La de serveis, que són una fracció cada vegada més gran de l'economia, molt menys. Un segon problema és com passar de l'única observable, que són transaccions econòmiques on es barreja quantitat i preu, a dades únicament d'activitat.

Si els treballadors de la zona euro han produït i venut, per posar un exemple, la mateixa quantitat d'automòbils en dos anys consecutius, però les vendes han pujat perquè el preu en el segon any és més gran, cal decidir si aquesta pujada de preu es deu a millores en els vehicles, cosa que implicaria més activitat, o no.

A la pràctica aquest tipus d'ajustaments només s'estan començant a fer als EUA, el Regne Unit i alguns països escandinaus.No diguem ja si el que s'ha venut són serveis d'enginyeria (on Espanya és una potència mundial) o assegurances.Per defugir, parcialment, aquest problema podem observar les xifres del PIB nominal, en el qual no es diferencia variació d'activitat i de preus.

Hi ha bones raons per preferir les dades nominals més enllà de les deficiències en el mesurament del PIB real. En un entorn amb elevats nivells de deute i en el qual hem fregat la deflació, ens interessa molt més el creixement de les rendes de

l'economia (beneficis empresarials, salaris, ingressos fiscals) que les dades, irreals, d'activitat.

Si ho fem així, el creixement en el tercer trimestre (anualitzat per fer-lo comparable amb les dades dels EUA) va ser del 2,1 %, inferior al de les últimes dades però millor que el 2016. La desacceleració, relativa, té molt a veure amb la interrupció d'exportacions d'automòbils durant dos mesos pel canvi de criteri d'emissions. Si ens limitem a la demanda interna, consum i inversió, que suposa més del 95 % del PIB, el creixement, anualitzat, en el trimestre ha estat del 4 %. Té més interès per estudiar la tendència al creixement interanual, que també s'accelera del 3,3 % al 4 %, un ritme al qual no arribàvem des de fa 10 anys.La composició de la demanda interna està esbiaixada cap a la inversió, ara suposa un terç del creixement, davant d'un cinquè abans de la crisi. La nostra capacitat productiva futura depèn de la nostra inversió actual, la tendència augura un bon futur per al creixement, i la productivitat, de la zona euro.

Font: OCDE i elaboració pròpia

Zona euro. La demanda interna recupera nivells previs a la crisi gràcies a la inversió

6 %

4 %

2 %

0 %

-2 %

-4 %

Mar

ç-01

Juny

-02

Set.

-03

Des

.-04

Mar

ç-06

Juny

-07

Set.

-08

Des

.-09

Mar

ç-11

Juny

-12

Set.

-13

Des

.-14

Mar

ç-16

Juny

-17

Set.

-18

Consum

Inversió

Demanda internazona euro

Entorn de mercat



El petroli és ara una matèria primera agrícola.

No volem dir que el petroli creixi ara en els arbres, l’hem de continuar traient del subsol, però les noves tecnologies fan que el seu comportament s'assembli més al d'una matèria agrícola, com el blat de moro o el blat, que a una d’industrial, com el coure. La diferència entre aquests dos grups de matèries primeres és la capacitat de l'oferta per adequar-se a la demanda. Al mercat de matèries primeres, com en tots, els preus assenyalen l'evolució de l'oferta i la demanda i donen senyals als agents perquè actuïn. Quan la demanda supera l'oferta el preu puja, i viceversa, fet que produeix un incentiu per produir més, i consumir menys, fins que s'arribi a un nou equilibri. En les matèries primeres agrícoles, les pujades de preus provocades per un excés de demanda sobre oferta produeixen increments de la superfície conreada, que corregeixen en terminis relativament curts algunes collites, el problema, i el contrari quan

el preu baixa. En el cas de les matèries primeres industrials, la correcció de l'excés de demanda exigeix inversions molt més llargues. En el cas del petroli, fins a l'aparició de la perforació horitzontal amb fracturació hidràulica, la falta de petroli obligava a inversions cada vegada més complexes (platafor- mes d'extracció en aigües profundes, perforacions a l'Àrtic), amb desenvo- lupaments de fins decennis (el camp de Kashagan al nord del mar Caspi va trigar més de 10 anys a entrar en producció) i aquesta dificultat també duia a que la producció es mantingués en caigudes de preus per almenys recuperar els costos variables. A això s’afegia l'existència d'un càrtel, l'OPEP, amb capacitat per manipular els preus. La inflexibilitat de l'oferta feia que la major part de l'ajustament es produís per la demanda, en un procés molt més llarg i, sobretot, costós. En els pitjors casos el mecanisme necessari per contraure la demanda era una recessió. La fracturació hidràulica ha canviat radicalment l'escenari. La nova tecnolo-

gia permet posar en producció les reserves existents amb inversions mo- derades, i pel mateix tancar-les sense massa titubeig. Des del 2011, els preus del barril a prop de 100 $ van suposar un increment de la producció de petroli als EUA del 70 %. La caiguda entre 2014 i 2016 va reduir la producció en un 10 %, i la recuperació posterior la va rellançar un 28 % (situant els EUA en camí de ser un exportador net de petroli i fent irrellevant a l'OPEP). La demanda mentrestant ha arribat a la menor volatilitat des que tenim dades.La conseqüència que el preu d'una matèria primera clau com és el petroli redueixi la seva volatilitat i que l'ajustament es faci pel costat de l'oferta i no de la demanda són molt beneficioses per al conjunt de l'economia, i també per a les empreses productores, que no es veuran sotmeses a cicles de sobre- inversió com en el passat.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Evolució de l’oferta i demanda de petroli. Variació interanual

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 % Creixement demanda

Creixement oferta

Jun

y-96

Set.

-97

Des

.-98

Mar

ç-00

Jun

y-01

Set.

-02

Des

.-03

Mar

ç-05

Jun

y-06

Set.

-07

Des

.-08

Mar

ç-10

Jun

y-11

Set.

-12

Des

.-13

Mar

ç-15

Jun

y-16

Set.

-17

Des

.-18

Renda fixa



El tipus d'interès no és una raó per comprar dòlars.

Per a un inversor a la zona euro té sentit mantenir un percentatge de la cartera en dòlars de manera per- manent, és un excel·lent diversificador del risc, i especialment del risc, remot però no inexistent, d'una crisi fatal per al projecte polític de la Unió Europea. Hi ha també motius per evitar el dòlar.

Un de llarg termini: el diferencial d'inflació entre els EUA i la zona euro des de la creació de la nostra divisa ha estat d'un 0,6 % l'any, i no ha estat compensat pel diferencial de tipus, d'un 0,3 % anual. Són xifres petites però s'acumulen.

Des del 1999 l'impacte suposa una pèrdua acumulada del 6 %. Una raó més de curt termini és la volatilitat del tipus de canvi euro / dòlar.

En mitjana ha estat del 8 %, però amb pics del 15 %, i les pèrdues del 20 % o superiors no són infreqüents.

Aquesta volatilitat ens dona una pista sobre la conveniència de fer servir el diferencial de tipus d'interès actual entre els EUA i la zona euro com a argument per comprar dòlars.

És comprensible que els estalviadors de la zona euro contemplin amb certa avidesa la rendibilitat del 3 % que es pot obtenir en el mercat monetari en dòlars, però aquest 3 % no va suposar una diferència rellevant en el resultat final de la inversió.

Fent l'exercici de calcular la rendibilitat històrica d'una inversió a dotze mesos en dòlars podem veure que el diferencial de tipus d'interès inicial és irrellevant.

De fet l'última vegada que vam tenir un diferencial molt voluminós, l'any 2006 amb tipus als EUA superiors al 5 % i del 2,5 % a la zona euro, comprar dòlars, a 1,28, i vendre'ls al cap d'un any, a 1,37, ens hauria fet perdre un 6,5 %, o un 4,5 % tenint en compte el diferencial de tipus d'interès.

El 2104, amb un diferencial lleugerament negatiu l'operació hauria estat un èxit, comprant a 1,36 i venent al cap d'un any a 1,07. En definitiva, comprar dòlars i invertir-hi durant un any al 3 % només té sentit si es té una certesa raonable que d'aquí a dotze mesos el tipus de canvi no estarà per sobre d’1,17. No és el nostre cas.


El diferencial de tipus no és un bon motiu per comprar dòlars

-4 %

-3 %

-2 %

-1 %

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

-40 %

-30 %

-20 %

-10 %

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

Rendibilitat en 12 mesos pel diferencial de tipusRendibilitat en 12 mesos pel tipus de canviRendibilitat totalDiferencial tipus (escala dreta)

Gen

.-99

Gen

.-00

Gen

.-01

Gen

.-02

Gen

.-03

Gen

.-04

Gen

.-05

Gen

.-06

Gen

.-07

Gen

.-08

Gen

.-09

Gen

.-10

Gen

.-11

Gen

.-12

Gen

.-13

Gen

.-14

Gen

.-15

Gen

.-16

Gen

.-17

Gen

.-18

Renda fixa



Què farà el dòlar contra l'euro? Baixar si no hi ha catàstrofes.

La manera més ràpida d'arruïnar-se la reputació com a estrateg és opinant sobre l'evolució de les divises. Els mercats canviaris recullen, i amplien, els factors que afecten tots els altres mercats.

Són tan sensibles, o més, que els tipus d'interès a l'evolució de l'activitat eco- nòmica i la inflació, tan sensibles, o més, que la borsa (o les primes de risc) als escenaris polítics i, per si fos poc, en les divises hi ha operadors molt importants, públics i privats, amb motivacions pròpies i sovint opaques.

Amb aquesta advertència, i amb la tranquil·litat de tenir ja poca reputació a perdre, ens atrevim a pensar que el camí més fàcil per al dòlar contra l'euro l'any que és a la baixa. Hi ha una relació esta- dística raonablement robusta entre l'evolució del diferencial de tipus d'interès esperats i el tipus de canvi.

Subratllem "esperats"; el mercat canviari és prou eficient com perquè el preu d'avui incorpori tota informació disponible fins ara.

Aquesta informació inclou no només la situació actual dels tipus d'interès sinó l'expectativa del mercat sobre on se situaran en el futur. Opinar sobre l'evolució de la divisa és en bona mesura opinar sobre l'evolució de les expectatives de tipus. Les expectatives de tipus depenen al seu torn de les expectatives sobre l'economia, i aquest és el fonament de la nostra opinió sobre el dòlar contra l'euro.

Al nostre parer, les expectatives de consens sobre l'evolució econòmica als EUA són raonablement optimistes, fet que implica que les sorpreses positives són difícils, i això alhora limita la possibilitat de revisions agressives a l'alça en els tipus esperats.

A la zona euro passa el contrari. Les expectatives de tipus futurs que tenim avui són les mateixes que hi havia a principis del 2015, en una situació econòmica molt més feble i, sobretot, amb expectatives de creixement i inflació per al futur fregant l'1 %.

És indubtable que a la zona euro hem fet molts mèrits perquè les expectatives segueixin deprimides, però el cas és que la situació no ha parat de millorar en els últims tres anys, i n'hi hauria prou

amb poc perquè les expectatives recullin aquesta evolució. Si ens sembla més fàcil una pujada dels tipus d'interès esperats a la zona euro que als EUA, la conseqüència lògica és que també ens sembla més fàcil que el dòlar caigui contra l'euro que el contrari. A això s’afegeix que en els nivells actuals el pendent de la relació entre la moneda i el diferencial de tipus d'interès esperats s'aplana, de fet el tipus de canvi només s'ha situat de manera consistent per sota d’1,12 mentre que el Banc Central Europeu va estar comprant bons, de manera que fins i tot en cas d'equivocar-nos la pujada del dòlar erà petita.

Sens dubte són imaginables, i realistes, molts escenaris en els quals l'euro es deprecia enfront del dòlar. La política a Europa segueix sent una font de perill, els riscos de crisi relacionats amb l'Aràbia Saudita són més clars després de l'assassinat de Jamal Kashoggi i un llarg etc. El dòlar és un bon actiu en aquestes circumstàncies dramàtiques, però en absència de catàstrofes el camí més fàcil és que es depreciï contra l'euro.


€ / $ i diferencial de tipus esperats

1,00

1,05

1,10

1,15

1,20

1,25

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

1,55

1,60

TIPU

S D

E C

AN

VI €

/$

DIFERENCIAL DE TIPUS ESPERAT D'AQUÍ A 12 MESOS

-1,4

0 %

-1,0

5 %

-0,7

0 %

-0,3

5 %

0,00

%

0,35

%

0,70

%

1,05

%

1,40

%

1,75

%

2,10

%

2,45

%

2,80

%

3,15

%

R2= 0,56

Renda variable



Rebaixes borsàries.

Quan els beneficis de les empreses cotitzades pugen i els preus de les seves accions no ho fan, s'abarateix la borsa, però les rebaixes poden no ser atractives si els preus de partida són excessius.

Estem davant d’autèntiques rebaixes o és només la correcció d'unasobrevaloració prèvia? Amb la guia de la història sembla que podem parlar d'autèntiques rebaixes a la zona euro i els mercats emergents, i d'un ajustament cap a una valoració normal als EUA en el cas de la zona euro, on les nostres sèries històriques no són gaire llargues, la valoració del mercat, fent servir els beneficis esperats en els propers dotze mesos, ha oscil.lat, des del juny del 2006, entre 7,5 vegades Preu / Benefici, a l'octubre de 2008, i 16,3 vegades a l'abril de 2016 (per als qui estem acostumats a pensar en rendibilitats, és més clar dir

que la rendibilitat del Benefici / Preu ha oscil.lat entre un 13,5 % i un 6,5 %). La mitjana de tot el període ha estat de 12,2, encara que quan hi ha valors tan extrems té més sentit fer servir la mitjana, la dada que divideix la sèrie per la meitat, que ha estat de 12,5.

A la segona setmana de desembre, el nivell del quocient Preu / Benefici era d’11,3 (o rendibilitat del 8,8 %), un 9 % per sota del valor de la mitjana. En els últims 14 anys només hem cotitzat per sota d'aquest nivell un 30 % del temps, i tots els valors in- feriors es van donar entre 2008 i 2012.

Sembla que, si no anem a una catàs- trofe, els preus actuals sí que es poden considerar rebaixes autèntiques.

Una cosa similar podem dir dels mercats emergents, amb l'atractiu afegit que si és el cas ja han iniciat un repunt de valoració des dels nivells que també van suposar un sòl en les

caigudes de 2016. En el cas dels EUA, la valoració es troba encara per sobre de la seva mitjana.

Que estiguem de rebaixes no vol dir que calgui comprar, també cal fixar-se en la qualitat del gènere, no fos cas que ens donessin gat per llebre.

Un cop més no sembla ser el cas ni a la zona euro, on el creixement del benefici esperat per al 2019 ha millorat en les últimes setmanes, ni en els mercats emergents, on les expectatives de creixement de beneficis per al 2019 s'han estabilitzat.

Les rebaixes són genuïnes, preus barats per a articles de bona qualitat, podem comprar amb confiança. Una altra cosa és si recuperarem els nivells de valoració mitjans, sembla més fàcil en els mercats emergents, on ja s'ha iniciat en procés, que, a la zona euro, on ens continuen pesant les incerteses polítiques, però res dura per sempre, ni tan sols el pessimisme i la por.


Preu sobre benefici esperat per als propers 12 mesos

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19 Zona euro

EUA

Mercats emergents

Jun

y-05

Des

.-05

Jun

y-06

Des

.-06

Jun

y-07

Des

.-07

Jun

y-08

Des

.-08

Jun

y-09

Des

.-09

Jun

y-10

Des

.-10

Jun

y-11

Des

.-11

Jun

y-12

Des

.-12

Jun

y-13

Des

.-13

Jun

y-14

Des

.-14

Jun

y-15

Des

.-15

Jun

y-16

Des

.-16

Jun

y-17

Des

.-17

Jun

y-18

Des

.-18

Renda variable



Si puja el benefici per acció no sempre és perquè puja el benefici.

Quan parlem de beneficis en termes borsaris, sempre els expressem en termes de benefici per acció, és a dir el benefici dividit pel nombre d'accions.

Això permet fer comparacions, tant temporals com entre diferents mercats. A l'hora de pensar en l'evolució dels beneficis, però, sovint ens oblidem de la importància del denominador, i és un error.

El benefici per acció pot pujar tant perquè pugi el benefici, el numerador, com perquè caigui el nombre d'accions, el denominador.

Si observem l'evolució del denominador en els últims anys percebem que explica una part no petita de la diferència en el creixement de

beneficis entre les borses dels EUA i la de la zona euro. Fent servir els beneficis abans d'impostos el diferencial de creixement entre els EUA i la zona euro des del 2010 ha estat del 50 %.

D'aquesta xifra més de la meitat s'explica per la variació relativa en el nombre d'accions en cada mercat.

Si fem el mateix exercici en els últims 5 anys, des del 2012, el resultat és encara més cridaner; el diferencial de creixement en beneficis abans d'impostos passa de +18 % a -1 % en eliminar l'impacte de la variació relativa en el nombre d'accions.

La diferència es reflecteix en l'evolució de l'estructura de balanç en els dos mercats. La situació inicial de més endeutament a la zona euro s'ha revertit i ara el percentatge de deute sobre el total de balanç és més gran, lleugerament, als EUA.

És cert que la reducció del nombre d'accions als EUA no ha suposat un deteriorament del balanç, s'ha fet amb els beneficis com a alternativa a la distribució de dividends.

Des de la situació actual podem es- perar que la divergència en l'evolució del denominador s'estabilitzi, el balanç agregat de la zona euro està prou sanejat, però no és previsible que s'inverteixi.

Les empreses de la zona euro prefereixen fer servir dividends que recomprar accions en la seva política de retribució als accionistes.


El benefici per acció depèn del nombre d'accions

Set.

-10

Mar

ç-11

Set.

-11

Mar

ç-12

Set.

-12

Mar

ç-13

Set.

-13

Mar

ç-14

Set.

-14

Mar

ç-15

Set.

-15

Mar

ç-16

Set.

-16

Mar

ç-17

Set.

-17

Mar

ç-18

Set.

-18

-6 %

-3 %

0 %

3 %

6 %

9 %

12 %

15 %

18 %

20 %

22 %

23 %

25 %

26 %

28 %

29 %

31 %

32 % Emissió d'accions EUA

Deute / actius zona euro

Emissió d'accions zona euro

Deute / actius EUA

Indicador del mes



Estil Valor o Sectors Defensius?

La correcció a l’S&P 500 ha afavo- rit l'estil valor enfront de l'estil creixement, però si fem una desagregació sectorial veiem que ha estat més el resultat d'una rotació sectorial que d'estils.

La relació entre valoració relativa inicial i la seva evolució en l'últim any sembla tenir una correlació negativa, fet que en principi dona suport a la rotació d'estils.

Des del punt de vista sectorial, però, l'evolució de valoració relativa s'explica

millor com a resultat d'un eix "Cíclics - Defensius" que des de l'eix "Valor - Creixement".

El sector financer és el millor exemple d'un sector molt cíclic que, començant barat, ha acabat estant-ho encara més.

Entre els sectors relativament cars, l'abaratiment ha estat més marcat en els més cíclics, Tecnologia, Energia o Consum Cíclic, que, entre elsdefensius, companyies de serveis públics o Consum Defensiu.

La major variació a l'alça en valoració relativa ha estat la del sector més barat, cert, però també un dels menys

cíclics, el de Comunicacions. En resum, sembla que el mercat en la correcció s'ha guiat més pel temor al cicle que per la valoració inicial, de manera que el moviment podria no tenir continuïtat si aquests temors es dissipen.


Variació en els últims 12 mesos dels sectors de l'S&P 500

TECNOLOGIA

FINANCES ENERGIA

CONSUM CÍCLICINDUSTRIAL

CONSUM DEFENSIU

MATERIALS

UTILITIESSALUT

TELECOM.

-10 %

-8 %

-6 %

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

-100 % -80 % -60 % -40 % -20 % 0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

CO

NTR

IBU

CIÓ

VA

RIA

CIÓ

PR

EU /

BEN

EFIC

I

VALORACIÓ RELATIVA

EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

PETROLI (BRENT)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2018

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 30/11/2018

0,00 %-0,62 %-0,19 %0,38 %1,02 %

-0,12 %0,54 %1,55 %2,66 %

2,25 %2,87 %2,97 %3,14 %3,39 %

0,750,980,770,740,65

0,000,050,020,080,19

2.943 -4,01 %-3,32 %

0,00-0,09-0,100,08

-0,060,060,020,050,08

0,000,010,01

-0,04-0,240,220,15

-0,02-0,19

4852.0222.7127.306

362353

8.89421.920

956

-7,57-7,42-6,94-9,20-5,63-6,66-5,28-9,12-8,78

-5,55-3,871,435,83

-7,08-8,42

-11,45-3,71

-17,48

1,13127,76

0,891,141,49

75,51.214,8

265,9

12,86-6,76

-19,44

-8,762,01

-5,20

-2,52-3,16-0,470,09

-0,64

-5,77-5,56-0,22-2,51-1,36

74

298

116

6

23

13

29

65

2

113

108

103

98

93

88

31-1

2-17

31-1

-201

8

28-2

-201

8

31-3

-201

8

30-4

-201

8

31-5

-201

8

30-6

-201

8

31-7

-201

8

31-8

-201

8

30-9

-201

8

31-1

0-20

18

4,12,12,82,13,2

-0,31,96,71,74,57,35,2

14,2

3,91,61,71,51,50,42,66,02,79,06,24,19,5

3,21,72,11,52,00,52,74,31,63,33,56,03,7

3,72,02,51,81,70,82,64,92,04,13,74,72,9

3,71,82,01,81,80,82,34,92,43,84,13,93,9

2,80,81,30,2

-0,2-0,10,74,22,04,98,82,87,1

4,52,72,72,33,81,52,86,6

11,79,73,62,47,2

3,31,11,40,2

-0,40,31,05,28,66,72,32,01,2

3,31,71,61,93,21,01,84,46,77,9

-3,52,9

-0,2

3,72,32,22,53,01,71,74,76,96,21,02,01,5

3,72,32,82,12,51,11,34,76,57,41,52,11,8

3,62,12,31,92,11,21,74,66,26,92,12,32,1

3,51,81,91,72,00,61,94,66,06,22,02,32,0

3,31,81,91,71,81,22,04,42,44,64,13,44,0

Font: CaixaBank Research Previsions

Taula de previsions



Dades a 30/11/2018

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL MITJANA2000-2007

MITJANA2008-2015

2016 2017 20202018 2019

En un entorn de creixement que s’accelera i un repunt a les taxes d’inflació, la renda variable continua sent l’actiu amb més bones expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per l’Eurozona, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes expectatives més bones de creixement de beneficis. Per sectors, mantenim el biaix cap a l’estil valor davant de l’estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROEUROPAEUAJAPÓ

La recuperació del creixement a les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però veiem una major oportunitat en la valoració d'Àsia ex Japó.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran avui és als bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

ÀSIA EXJAPÓLLATINOAMÈRICA

Els millors fonamentals per a les economies emergents s’haurien de veure reflectits a les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



====

==

estratÈgia d'inversiÓ desembre del 2018...no volem dir que el petroli creixi ara en els...

Documents