www.asc.cat Tel. 902 120 122

AssistènciaSanitària

Sovint el dia a dia fa que no tinguem temps per a tot, i de vegades fins i tot ens veiem obligats a priorit-zar algunes coses urgents per davant d’altres coses importants que també reclamen la nostra atenció. Per evitar aquestes incomoditats, ja fa un temps que Assistència Sanitària va habilitar al seu web el servei de càrrega de talons on line, una eina possible gràci-es a les noves tecnologies que simplifica les gestions i estalvia molt de temps als assegurats, ja que evita desplaçaments i amplia l’horari.

1) Entra a www.asc.cat i clica a “Carrega els

teus talons on line”

2) Registra’t: Introdueix el teu número

d’assegurat que apareix sota el teu nom a la

targeta de Assistència Sanitària i la contrasenya.

3) Saldo: Accedeix a “Consulta i compra de

talons”, podràs veure el saldo actual de

talons que tens. Afegeix la quantitat de

talons que desitges.

4) Pressupost: Si estàs d’acord amb el valor

de la compra. Clica a “Continuar amb la

compra” i ja tens els teus talons disponibles.

El seu objectiu és clar: proporcionar les estructures per oferir a met-ges i pacients una assistència mèdica de qualitat, basada en criteris de justícia, participació i autogestió. Des d’aleshores, han sorgit moltes companyies d’assegurances que, amb l’única intenció d’obtenir beneficis que satisfacin accionistes i inversors, s’han incorporat a un sector en què pretenen imposar una visió que sovint no té en compte la qualitat del servei ofert.

Fidels als seus principis fundacionals, Assistència Sanitària i SCIAS mantenen les condicions per oferir la millor atenció mèdica i dirigei-xen tots els seus esforços en aquest sentit. Per això, tots els excedents es reinverteixen en l’empresa i, per tant, reverteixen en el servei ofert als assegurats. El model es basa en una sèrie de punts extrets de l’anomenada economia social que persegueixen l’interès col·lectiu dels seus integrants.

Com a empresa social, Assistència Sanitària és una estructura econò-mica promoguda per metges, no per un empresari, una gran empresa o el sector públic. I, a més, l’empresari és un “empresari col·lectiu”, ja que totes les decisions es prenen d’acord als interessos de tots els agents implicats, amb presència i dret de vot en els òrgans de govern. Es diferencia de la resta d’empreses privades per la propietat, els ob-jectius, el govern corporatiu i l’ús dels excedents empresarials.

Els set punts a partir dels quals Assistència Sanitària i SCIAS creen les condicions de diàleg entre metges i pacients per oferir la millor sanitat a tothom són els següents:

Exigència mèdica i humana: • Elecció lliure de metge. • Pagament per acte mèdic. • Habitació privada en l’atenció hospitalària. • Plaça per a l’acompanyant en l’atenció hospitalària.

Exigència econòmica i organitzativa: • Ajuda mútua en la comunitat de socis. • Carència de lucre econòmic personal. • Estructura participativa i autogestionària.

Es dóna el cas que les empreses socials, com Assistència Sanitària, actuen en un entorn d’economia de mercat i han de competir en igualtat de condicions amb les altres empreses del mateix sector, de vegades amb interessos paradoxalment oposats com el benestar general, d’una banda, i el lucre, de l’altra. En aquest cas, Assistència Sanitària conflueix en un mateix espai amb asseguradores orienta-des al mercat que tenen la necessitat de vendre i generar beneficis a qualsevol preu.

Assistència Sanitària és una companyia fundada i dirigida per metges, que treballen d’acord amb decisions mèdiques i no econòmiques. Darrere d’Assistència Sanitària no hi ha inversors, ni entitats bancàries, ni especuladors, sinó metges que dia a dia treballen per un horitzó d’una sanitat millor per a tothom.

Assistència Sanitària, l’èxit de la sanitat pensada des de l’economia social

que genera qualsevol centre sanitari (Grup 1 i 2, els No Perillosos; Grups 3 i 4, els Perillosos), classificats en 13 categories. Segons Mavi Moré, tècnica de Medi Ambient de l’Hospital de Barcelona, “d’aquests residus més de la meitat són valoritzables i es reciclen o es reutilitzen, i ara fins i tot rebem un ingrés pel cartró i el paper”.

A càrrec d’una auditoria externa, l’anàlisi de l’Hospital de Barcelona va determinar que ja s’impulsava una alta consciència mediambiental, amb circuits dels residus ben definits tant a l’hora de la segregació com per evitar contactes innecessaris que puguin provocar algun con-tagi. Tot i això, s’ha aconseguit un estalvi d’un 15% sobre el cost total de la gestió dels residus, a través d’una millora en el preu negociada amb els proveïdors. També s’ha innovat en l’àrea de reciclatge de paper i cartró que ja feia l’Hospital de Barcelona, aconseguint gestionar aquest rebuig a través d’un gestor que el recupera i que abona uns diners per la seva venda.

L’Hospital de Barcelona, pioner en la cura

mediambiental en la seva gestió de resi-

dus, impulsa la consciència ecològica i el

respecte al medi ambient, més enllà de la

legislació vigent.

L’Hospital de Barcelona ha aconseguit estalviar fins a un 15% en el compte de despesa de gestió de residus, des-prés de realitzar un estudi a fons sobre les seves rutines de rebuig.

Com explica Maria del Mar Fernández, responsable del Servei de Gestió de Residus del centre, “fa més de 15 anys reciclar no rebia suport de les administracions públi-ques ni molt menys era barat. Això no obstant, nosaltres vam decidir començar a segregar plàstic, cartró… i progressivament es va anar incorporant la segregació de fluorescents, bateries, piles, assumint el cost que generava la correcta gestió del residu”. Avui dia es gesti-onen més de 6 tones de residus anualment, dels 4 grups

L’Hospital de Barcelona aconsegueix una gestió responsable de residus un 15% més econòmica

A C T UA L I T A T

ESTIU

ESTIU

J U L I O L 2 0 1 3

N O T Í C I E S B R E U S

A C T UA L I T A T

Els usuaris valoren molt positivament la compra de talons per internet

4

La vocació per la medicina i una manera de veure la vida on prima la justícia social són el germen d’Assistència Sanitària, un exponent del coope-rativisme sanitari que més de 50 anys després de la seva creació continua sent actual.

PA S S O S P E R A L A C O M P R A D E T A L O N S O N L I N E

Els fitxatges del FC Barcelona, amb Assistència SanitàriaDurant els mesos de primavera i estiu s’activa el mercat de fitxatges en el món del futbol internacional i Assistència Sanitària, com a partner mèdic oficial del FC Barcelo-na, adquireix un protagonisme destacat. És per aquesta raó que l’Hospital de Barcelona i el centre mèdic del FC Barcelona, que recentment ha rebut la distinció de Medical Centre of Excellence de la FIFA, han rebut les visites de cracks del futbol mundial, com Neymar, però també d’esportistes d’altres seccions del club, com Karabatic, la nova incorporació de l’equip d’handbol. També els membres del primer equip de futbol,

en arribar de les seves vacances, passen les preceptives revisions mèdiques destinades a comprovar el seu estat de forma.

Amb molta expectació, a les instal·lacions de SCIAS es practica un exhaustiu examen mèdic amb proves, bàsicament radiològi-ques i d’anàlisi, que consisteixen en resso-nàncies, radiografies i anàlisis de diversos tipus. Ja en els serveis sanitaris situats a la ciutat esportiva del FC Barcelona es realit-zen les proves de caràcter cardiològic, així com les ecografies musculars i altres proves podològiques.

25 anys del SUD

Assistència Sanitària concedeix 31 beques per a professionals de la salut Èxit de la 2a Jornada sobre Patologia

de l’embaràs a l’Hospital de Barcelona

El SUD s’ha consolidat com un servei de referència per als assegurats d’Assistència Sanitària i gaudeix d’un merescut prestigi i alt grau de satisfacció dels pacients que n’han utilitzat els serveis.

Per cinquè any consecutiu, Assistència Sanitària ha renovat el compromís amb la comunitat mèdica i universitària per mitjà de l’àm-plia oferta del seu programa de beques per a professionals de l’àmbit de la Salut. Enguany, després de rebre 227 sol·licituds i amb una dotació de 30.000 euros per al programa, s’han concedit 31 ajuts a l’estudi, destinats a assegurats, metges del quadre facultatiui els seus fills.

El 7 de juny va tenir lloc a l’Hospital de Barcelona la segona edició de la jornada científica sobre patologia de l’embaràs.

32

Creat el 1988 per resoldre l’atenció mèdica immediata dels assegurats d’Assistència Sanitària, el Servei d’Urgències Domiciliàries (SUD) és un dels serveis més punters de l’entitat, exemple per a altres models del nostre entorn. Un elevat nombre de les visites ateses en els serveis d’urgències hospitalaris (entre un 60% i un 85%, depenent dels estudis) són de caràcter lleu i assumibles per altres àmbits de l’atenció sanitària, per això el SUD posa a disposició de l’assegurat un metge al seu domicili en un temps mitjà inferior als 30 minuts, descongestionant el Servei d’Urgències de l’Hospital de Barcelona i, a més, incrementant la comoditat del pacient.

Tot i que inicialment la cobertura territorial comprenia només la ciutat de Barcelo-na, en anys successius es va anar ampliant el servei, de forma que des de fa un temps ja dóna cobertura a tots els assegurats de la província, que és l’àmbit d’actuació d’Assistència Sanitària. La plantilla mèdica pròpia i l’equip administratiu i de telefonia del SUD donen resposta, les 24 hores del dia, a totes les peticions d’atenció que reben. Recentment, a més, el servei ha renovat la seva flota de 25 vehicles, dotats amb tots els mitjans per facilitar la feina als metges del servei.

Les beques concedides als estudiants cobreixen el 50% de l’import de la matrícula de tots els programes formatius de tercer cicle de l’àmbit de la Salut, de qualsevol uni-versitat catalana: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Ramon Llull (URL) i Universitat Internacional de Catalunya (UIC), o qualsevol dels seus centres adscrits; en total, el programa comprèn prop de 500 màsters i postgraus.

Els becats procedeixen de camps diversos, amb majoria d’infermeres i metges, i entre les àrees predominants escollides pels becaris d’aquesta última promoció destaquen el tractament del malalt crític i les urgències hospitalàries.

En el conjunt de les cinc edicions celebrades fins a la data, han estat becats 136 estu-diants i el total de fons suma més de 133.000 euros. Han estat més de 650 els estudiants que des de l’any 2008 han presentat la sol·licitud per obtenir els ajuts. La iniciativa, nascuda de la voluntat d’Assistència Sanitària d’impulsar el progrés científic, la recer-ca i la qualificació professional de metges i infermeres, ha comptat des de l’inici amb la col·laboració i reconeixement de les universitats catalanes i la comunitat mèdica.

Organitzada des dels serveis de Medicina Interna i de Neonatologia del centre i que anualment promou Assistència Sanitària. Les sessions, dedicades a l’obesitat i la pre-maturitat i a càrrec d’experts de diverses disciplines que van fer una aproximació de 360º al tema, van dirigides a professionals de la medicina de l’àrea maternoinfantil i presenten els avenços més recents en aquest camp.

Es va dividir la jornada en dues taules rodones dirigides a obstetres, llevadores, pedi-atres, neonatòlegs, internistes i metges d’altres especialitats relacionades, així com a infermeres de l’àrea maternoinfantil. La iniciativa, que recollia el testimoni i la bona acollida de la jornada celebrada l’any passat (dedicada a trastorns hipertensius i dia-betis), neix de l’interès que desperten les causes més importants de morbimortalitat materna i perinatal i de la voluntat, des de l’àmbit d’Assistència Sanitària, d’impul-sar una actualització de coneixements amb enfocament pluridisciplinari.L’obesitat és una de les patologies més comunes en l’embarassada i es pot produir durant la gestació i posteriorment. La prematuritat, per la seva banda, pot suposar un desenvolupament amb unes característiques específiques en el fill, o alguns problemes derivats.

Des de l’inici de la seva activitat fins al desembre de 2012, s’han obert més de 220.000 històries clíniques i s’han realitzat unes 70.000 visites anuals, xifra que oscil·la en funció de l’habitual epidèmia de grip que, generalment, té lloc en els mesos d’hivern; en aquests casos, l’activitat diària arriba a triplicar-se o quadruplicar-se. El SUD complementa els serveis d’urgències hospitalaris atenent –amb més comoditat per a l’assegurat– les patologies que es resolen amb una visita mèdica i facilitant el trasllat a l’hospital dels qui requereixen una atenció més complexa. De tot plegat es desprèn la necessitat i importància d’una connexió i comunicació fluïda entre el SUD i el SUH, com la que existeix a Assistència Sanitària i l’Hospital de Barcelona. Així, l’organització del sistema del SUD aporta més eficiència.

En tots aquests anys en funcionament, el SUD s’ha consolidat com un servei de re-ferència per als assegurats d’Assistència Sanitària i gaudeix d’un merescut prestigi i alt grau de satisfacció dels pacients que n’han utilitzat els serveis.

Les beques d’Assistència Sanitària volen ser una eina per mantenir i garantir el nivell d’excel·lència del sistema sanitari català en un escenari complex i amb la necessitat creixent dels professionals de complementar la seva formació. La cinquena edició d’aquest programa és, doncs, una plataforma pensada per impulsar l’accés al món laboral, més necessària que mai en el moment actual.

ESTIU

El centre de reproducció asistida Gravida presenta les seves taxes d’èxit.Les següents taules mostren les taxes d’èxit (taxes d’embaràs clínic i implantació), expressades en %, en els cicles de reproducció assistida realitzats a Gravida fins al moment, així com els resultats reportats pel Registre de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) de 2010.

Cicles de fecundació in vitro amb ovòcits propis (n = 370)

<35 anys

35-37 anys

38-40 anys

>40 anys

TOTAL

Taxa d’embaràs,*Gravida 68,2 52,9 49,5 30,3 51,5(Taxa d’implantació) (47,9) (39,2) (30,9) (16,7) (34,3)

Taxa d’embaràs,*SEF 2010 47,3** 39,4** 25,7** 39,3(Taxa d’implantació) - - - (24,5)

** Els grups d’edat en el Registre SEF (2010) són <35 anys, 35-39 anys i >39 anys

Cicles de fecundació in vitro amb ovòcits donats (n=70)

Taxa d’embaràs,*Gravida 68,9(Taxa d’implantació) (55,6)

Taxa d’embaràs,*SEF2010 54,9(Taxa d’implantació) (36,5)

Cicles de criotransferència (n=129) FIV pròpia Ovodon

Taxa d’embaràs,*Gravida 38,2 52,9(Taxa d’implantació) (29,7) (32,4)

Taxa d’embaràs,*SEF 2010 31,4 37,5(Taxa d’implantació) (20,6) (25,1)

Cicles d’inseminació artificial (n=199) IAC IAD

Taxa d’embaràs,*Gravida 18,5 20,0

Taxa d’embaràs,*SEF 2010 12,9 21,8

IAC = Inseminació artificial amb semen de cònjuge IAD = Inseminació artificial amb semen de donant

*Taxa d’embaràs calculada com a percentatge d’embaràs clínic (amb presència de sac gestacional) per transferència embrionària.