estiu 2013 · 2016. 11. 15. · núm. 35 | estiu 2013 editorial aquest estiu es compleixen deu anys...
TRANSCRIPT
ESTIU 2013
35 REVISTAIMO
Com afecta la nostra visió a la pràctica esportiva? | Una nova tècnica de mínima incisió revoluciona la cirurgia refractiva | Tot allò que ens cal saber sobre la visió dels nostres fills | La Fundació IMO i l’Obra Social “la Caixa” porten a terme nous controls del programa de prevenció ocular en la infància desfavorida | Els perills del tabac per a la visió | Deu anys de la revista IMO | Suggeriments per gaudir de les millors vistes de Barcelona aquest estiu
VISIÓ DE JOC
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Josep Maria Lladó, 3Sortida 7 Ronda de DaltBarcelonaTel. 93 253 15 00www.imo.es
LA
RE
VIS
TA I
MO
1
Les prop de 500 persones que el passat mes d'abril van assistir a l'Open Banc Sabadell '61 Torneig Comte Godó van tenir l'oportunitat d'avaluar les seves habilitats visuals a l'estand que l'IMO va instal·lar al Reial Club de Tennis Barcelona. Un equip d'òptiques optometristes de l'Institut va oferir un circuit de proves visuals i optomètriques per mesurar el grau de visió esportiva dels participants i va oferir recomanacions per preservar la millor salut visual a la pràctica de l'esport.
2
Corregir la miopia i l'astigmatisme actuant a l'interior de la còrnia sense necessi-tat d'obrir una làmina circular en la seva superfície ja és possible gràcies a l'última tecnologia làser aplicada al camp de la cirurgia refractiva corneal (Lasik). Es tracta de la tècnica Relex SMILE (Small Incision Lenticule Extraction), que l’IMO aplica de forma pionera a Espanya.
14
La Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" van atendre el mes de maig passat 143 nens de Badalona, 22 dels quals ja havien estat diagnosticats d'alguna patologia a la primera ronda d'exploracions i requerien seguiment. El 25% dels alumnes revisats per primera vegada va presentar patologia oculta.
20
La Fundació IMO va organitzar a l'abril la II Setmana d'Oftalmologia Pediàtrica, per tal de difondre les principals patologies infantils i oferir pautes sobre quan és con-venient realitzar revisions en la infància. La campanya va incloure revisions oculars gratuïtes a nens d'entre 2 i 8 anys i una conferència per a pares.
26
La nostra revista compleix deu anys. Durant aquesta dècada hem mirat de compartir coneixements i novetats amb tots els nostres pacients, amics i col·laboradors. Esperem poder seguir altres deu anys compartint tot allò que ens fa avançar i tenint l'oportunitat d'entrevistar en aquestes pàgines a per-sonalitats destacades no només en l'àmbit de l'oftalmologia o la medicina, sinó també de l'art, l'esport, la gastronomia o la ciència.
30
Núm. 35 | ESTIU 2013
EDITORIAL
Aquest estiu es compleixen deu anys de la publicació de la primera revista IMO. Durant aquesta dècada hem intentat compartir coneixe-
ments i novetats amb tots els nostres pacients i amb totes aquelles persones que ens segueixen d'alguna manera o que col·laboren amb
nosaltres. Esperem poder seguir molts més anys compartint tot allò que ens fa avançar i tenint l'oportunitat d'entrevistar en aquestes pàgi-
nes personalitats destacades no només en l'àmbit de l'oftalmologia o la medicina, sinó també de l'art, la gastronomia, la ciència o l'esport.
Precisament, sobre aquest àmbit hem parat especial atenció últimament i per això vam estar presents el mes d'abril passat a l'Open Banc
Sabadell '61 Torneig Comte Godó, on un equip de l'Institut va oferir un circuit de proves visuals i optomètriques per mesurar el grau de visió
esportiva dels participants i va oferir recomanacions per preservar la millor salut visual a la pràctica de l'esport. En aquesta línia seguirem
treballant en endavant.
També el mes d'abril vam organitzar la II Setmana d'Oftalmologia Pediàtrica, amb revisions gratuïtes i una sessió informativa per a pares
en què les nostres especialistes van tornar a recordar la importància de la detecció i el tractament precoç de les patologies oculars en els
primers anys de vida. Entre els principals problemes de visió en aquesta etapa, destaquen l'ambliopia (ull gandul), l'estrabisme i els defectes
de refracció, que en els nens s'han de corregir amb ulleres i que, en l'edat adulta, poden corregir-se, si la persona és bona candidata i desitja
prescindir d'ulleres, mitjançant cirurgia refractiva. Aquest camp és, sens dubte, un dels que més ha avançat en els últims anys, atès el gran
interès que ha aixecat el fet de poder prescindir de correcció òptica per desenvolupar totes o la major part de les tasques de la vida quotidiana.
Una de les opcions per aconseguir-ho és una nova tècnica làser que permet corregir la miopia i l'astigmatisme actuant a l'interior de la còrnia
sense necessitat d'obrir una làmina circular a la superfície. Es tracta de la tècnica Relex SMILE (Small Incision Lenticule Extraction),
que, utilitzant el làser de femtosegon, permet al cirurgià modificar la graduació de la còrnia a través d'una microincisió de tan sols 2mm, la
qual cosa elimina possibles efectes secundaris associats a la cirurgia Lasik, com vulnerabilitat de la superfície corneal i ull sec. A l'IMO estem
aplicant ja aquesta tècnica de forma pionera, després d'haver participat en un estudi multicèntric que ha demostrat els seus excel·lents resul-
tats. Amb aquesta bona notícia, m'acomiado desitjant-los un bon estiu i agraint-los la seva fidelitat a la nostra revista, que en alguns casos
es remunta als seus inicis, ja fa una dècada.
Dr. Borja Corcóstegui
SUMARI
Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.esCoordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere RomanillosDisseny gràfic i maquetació: Albert BuendíaFotografies: Àngel Carbonell
Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat:[email protected] Telèfon 93 253 15 00
LA
RE
VIS
TA I
MO
2
VISIÓ DE JOCEls ulls ens proporcionen el 85% de la informació prèvia que
necessitem per fer un moviment de forma correcta. D'aquí rau la
importància d’una bona visió a l'hora de practicar amb èxit qualsevol
disciplina esportiva.
LA
RE
VIS
TA I
MO
3
VISIÓ DE JOCClaus de salut ocular en la pràctica de l’esport
LA
RE
VIS
TA I
MO
4Habilitats visuals en joc
Esports individuals o en equip, de pilota, aquàtics, aeris, de
contacte, de tir... Les habilitats visuals necessàries varien
considerablement en funció de cada disciplina esportiva i
d'una sèrie de condicionants específics durant la seva pràc-
tica, com ara la llum, el clima, el moviment de l'objecte que
l'esportista ha de veure, perseguir o davant el qual ha de
reaccionar... En general, per avaluar si tenim una bona vi-
sió esportiva, les capacitats visuals que entren en joc són:
• Agudesa visual estàtica. És la capacitat que tenim per
veure un objecte que no es mou. És una habilitat fonamen-
tal per a la pràctica d'esports estàtics en què la informació
que rep l'esportista prové d'un objecte estàtic. Exemples
d'aquest tipus d'esports són el tir amb arc o el golf.
• Agudesa visual dinàmica. És la que ens permet percebre
detalls mentre hi ha moviment. En l'àmbit esportiu, pot
ser que es mogui el subjecte (esports de motor, ciclisme,
atletisme...), l'objecte (caça, tir al plat) o ambdós (tennis,
futbol, bàsquet...). És una de les capacitats visuals que res-
pon millor a l'entrenament, per la qual cosa sol ser superior
en els esportistes que no pas en les persones sedentàries.
Llançar un tir a cistella, anticipar-
se a una passada de pilota, fer un
revés amb la raqueta o baixar per
una pista d'esquí impliquen l'execució
de moviments precisos pels quals
calen una sèrie de capacitats visuals.
Podem avaluar i entrenar aquestes
capacitats de forma específica per
incrementar l'habilitat i el rendiment
en la pràctica de qualsevol esport, de
la mateixa manera que l'entrenament
físic pot augmentar la nostra
velocitat, resistència o agilitat.
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
5Per avaluar si tenim una bona
visió esportiva, hem de tenir en
compte diferents capacitats visuals,
com l’agudesa visual dinàmica, la
visió perifèrica, l’acomodació i la
convergència, entre d’altres
IMO | EN PORTADA
• Visió perifèrica. Permet percebre simultàniament
informació visual de l'objecte en el qual centrem la
mirada, i en tot el que succeeix al voltant, sense ne-
cessitat de moure els ulls. Aquesta habilitat augmenta
l'extensió del nostre camp visual i resulta molt eficaç a
l'hora d'organitzar jugades o tàctiques d'equip.
• Motilitat ocular. És molt important en la lectura, la
conducció i la pràctica d'esport perquè permet la mo-
bilitat dels ulls a l'hora d'explorar de manera precisa
i eficaç l'espai en totes les direccions. Esports com la
boxa (en què l'esportista ha de captar amb rapidesa
els moviments dels braços i cos de l'adversari) o el ten-
nis (amb moviments ràpids de l'objecte que cal seguir)
requereixen entrenar específicament aquesta habilitat
visual.
• Acomodació. És l'habilitat per enfocar de forma ní-
tida, ràpida i eficaç objectes situats a diferents distàn-
cies. És una capacitat molt necessària en els esports
dinàmics, com per exemple el tennis de taula, on el
jugador ha de treballar tota l’estona amb distàncies
properes i mitjanes.
• Convergència. Habilitat visual que permet alinear i
dirigir coordinadament ambdós ulls cap a un punt en
concret, de manera que el cervell acabi percebent una
sola imatge. És especialment important en disciplines
en què cal observar objectes que s'apropen i s'allunyen,
com el voleibol o l'esquaix, per exemple.
• Visió binocular i estereòpsia. La visió binocular és
la que resulta de mirar simultàniament amb els dos
ulls i que permet l'estereòpsia o habilitat de veure-hi
en relleu i percebre la profunditat de camp. Aquesta
capacitat és molt important en la pràctica esportiva,
ja que facilita el càlcul correcte de les distàncies, velo-
citats i direccions de la pilota. Esports com l'esquí, el
motociclisme i l'automobilisme requereixen especial-
ment d'aquesta habilitat visual.
LA
RE
VIS
TA I
MO
6• Sensibilitat al contrast. Permet diferenciar la mida
dels objectes i calcular distàncies en condicions dife-
rents d’il·luminació. És una habilitat que cal tenir molt
en compte en esports com l'esquí, la pràctica del qual
es pot veure sotmesa a males condicions de llum a cau-
sa del clima. La sensibilitat al contrast es veu alterada
per la majoria dels errors refractius i disminueix amb
l'edat.
• Dominància ocular. De forma inconscient, utilitzem
més un ull que l’altre. Aquesta preferència es coneix
com a dominància ocular i en l'àmbit esportiu es ma-
nifesta especialment en disciplines com el tir amb arc i
amb rifle, que requereixen utilitzar un sol ull per apun-
tar l'objectiu. A més, pot incidir en tècniques, posici-
ons i efectes de la pilota en altres esports que reque-
reixen coordinació entre l’ull i la mà o l’ull i el peu, com
el futbol o el pàdel.
En general, al voltant del 70% de les persones fan
servir l’ull dret més que l'esquerre i en la majoria de
casos l'ull dominant sol coincidir amb la mà dominant.
A més, se sap que la preferència ocular queda fixada
durant la infància, preferentment abans dels 6 anys.
• Temps de reacció visual. En la pràctica de molts
esports, unes dècimes de segon poden ser molt impor-
tants. Per això, l’anomenat temps de reacció és una de
les capacitats més valorades en la pràctica de determi-
nades disciplines. Aquesta habilitat correspon al perí-
ode que transcorre entre l'aparició de l'estímul visual
i les primeres manifestacions de contracció muscular.
En l'àmbit esportiu, es tracta de la velocitat amb què
el cervell interpreta i reacciona a l'acció de l'oponent.
Com més ràpid sigui aquest procés d'identificació i
processament de la informació, abans es produirà la
resposta de l'esportista i, en conseqüència, l'avantatge
enfront dels adversaris serà més gran.
• Coordinació ull i mà/ull i peu. És la resposta mo-
tora sincronitzada de mans i peus a la informació con-
tínua i impredictible proporcionada pels ulls. Aquesta
facultat comença a desenvolupar-se durant la infància
i es perfecciona amb l'experiència i, en el cas dels es-
portistes, amb l'entrenament.
Cura i protecció ocular
Per a la pràctica esportiva és important mantenir una
bona salut del sistema visual. Defectes refractius com
l'estrabisme, la hipermetropia o l'astigmatisme, o pa-
tologies com la cataracta, l'ambliopia (ull gandul) o el
glaucoma poden afectar o limitar les capacitats visuals
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
7
necessàries per fer un esport determinat. D'aquí rau
la importància de realitzar revisions oftalmològiques
periòdiques que permetin prevenir, diagnosticar i
tractar possibles trastorns i malalties per tal de mi-
nimitzar riscos i de treure el màxim rendiment a les
nostres habilitats visuals en l'àmbit esportiu. Aquests
controls són especialment necessaris en alguns grups
de població i independentment de si realitzen o no ac-
tivitat física, com els nens menors de 8 anys, les per-
sones majors de 40 i, sobretot, els majors de 60, els
que tenen antecedents familiars de patologia ocular,
les persones amb alta miopia (més de 8 diòptries) i els
pacients diabètics.
D'altra banda, convé recordar que l'ull és un òrgan
delicat i susceptible de patir lesions i traumatismes
durant la pràctica de l’esport. De fet, una quarta part
dels accidents oculars es produeix en l'àmbit espor-
tiu, especialment entre la població infantil. La majoria
d'aquestes lesions es deuen a l'impacte directe d'una
pilota o d’un pal. El futbol, el bàsquet, l'hoquei i l'es-
quaix són alguns dels esports amb major nombre d'ac-
cidents oculars.
Moltes d'aquestes lesions es podrien evitar mitjan-
çant l'ús d'una protecció ocular correcta i adaptada a
cada esport (ulleres de policarbonat, cascos amb reixe-
ta...) i mantenint un bon estat físic i visual.
També és important prevenir lesions i danys oculars
indirectes. Per exemple, en disciplines com l'esquí, la
vela, l'alpinisme o el caiac, l'exposició prolongada als
raigs ultraviolats pot provocar trastorns com querati-
tis, conjuntivitis, retinopatia solar i, fins i tot, lesions
de retina. Per evitar riscos innecessaris, és aconsella-
ble l'ús d'ulleres de sol amb filtres adequats, fabricades
amb materials lleugers i resistents als cops, disponi-
IMO | EN PORTADA
És important sotmetre’s a
revisions oculars periòdiques per
minimitzar els riscs i treure el
màxim rendiment a les nostres
habilitats visuals en la pràctica
esportiva
LA
RE
VIS
TA I
MO
8
bles amb o sense graduació. D'altra banda, el clor de
les piscines pot provocar trastorns en la salut visual de
l'esportista. Per això, a l'hora de practicar disciplines
com la natació o el waterpolo és important utilitzar
sempre ulleres especials hermètiques i no fer servir
lents de contacte en qualsevol disciplina aquàtica per
tal d'evitar possibles infeccions corneals i queratitis.
De la mateixa manera, la pràctica de disciplines a l'ai-
re lliure, com el ciclisme, l'atletisme, el motociclisme i
els esports extrems d'aventura, pot afavorir l'entrada a
l’ull de cossos estranys en forma de sorra, petites pe-
dres o insectes. Per evitar irritacions, erosions corneals
o conjuntivals, és convenient l'ús d'ulleres protectores
o cascos amb visera ampla que evitin l'exposició dels
ulls a possibles agents externs.
Finalment, una altra de les condicions ambientals de
risc que cal tenir en compte és el clima. Les altes tem-
peratures, l'aire sec i el vent durant la pràctica d'esport
poden provocar sequedat ocular. Per evitar-ho, també
es recomana l'ús d'ulleres protectores que s'ajustin es-
tretament al contorn dels ulls, amb panells laterals o,
fins i tot, hermètiques. D'aquesta manera evitarem o
disminuirem l'evaporació de la llàgrima en protegir l'ull
de corrents d’aire.
Ulleres o lents de contacte?
Corregir de forma adequada els defectes refractius (mi-
opia, hipermetropia i astigmatisme) és clau a l'hora de
practicar esport. Tant l'ús d'ulleres correctores com de
lents de contacte ens ajudarà a compensar el dèficit
visual, augmentar el rendiment i evitar possibles acci-
dents o lesions durant la competició. En l'àmbit espor-
tiu, s'estima que aquests defectes s'han de compensar
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
9
quan es produeixi una disminució de l'agudesa visual
inferior o igual a 0,7. La correcció variarà segons el ti-
pus d'esport, ja que no necessita la mateixa agudesa
visual un esportista de tir olímpic que un judoka, per
exemple. En general, resulta molt més còmode l'ús de
lents de contacte, perquè no interfereixen el camp vi-
sual, no alteren la mida de la imatge de la retina i a
més permeten l'ús addicional d'ulleres protectores sen-
se necessitat d'haver de graduar-les. Són especialment
recomanables les lents de contacte PRG (rígides per-
meables al gas), ja que ofereixen menor risc d'intole-
rància i de complicacions que les lents toves.
Si optem per l'ús d'ulleres, la muntura ha de ser lleu-
gera, resistent a l'impacte, estable i amb una mínima
limitació del camp visual. Pel que fa als vidres, aquests
han de ser irrompibles, lleugers i resistents.
IMO | EN PORTADA
Les ulleres esportives han de ser
lleugeres, resistents, estables,
amb una mínima limitació
del camp visual i amb vidres
irrompibles
LA
RE
VIS
TA I
MO
10
Entrenar el rendiment visual esportiu
L'esport és superació. En aquest sentit, és possible mi-
llorar el nostre rendiment entrenant les habilitats visu-
als més implicades en un determinat esport. Segons els
optòmetres esportius, mitjançant un bon entrenament
visual es pot adquirir una major amplitud del camp visu-
al, millorar la percepció visual perifèrica i l'agudesa visual
dinàmica, així com la motilitat ocular i la profunditat de
camp. Després de realitzar un examen complet optomè-
tric, el procés d'aprenentatge es basa en una sèrie d'exer-
cicis individualitzats i específics per a la funció que es
vulgui millorar i que reprodueixin de la forma més fidel
possible l'habilitat visual que s'ha de desenvolupar.
Hi ha diferents aplicacions, programes, simuladors
i sistemes informàtics d'entrenament visual. Una
d'aquestes eines de teràpia visual és l'anomenat Sanet
Vision Integrator. Creat per l'optometrista nord-americà
Robert Sanet, aquest sistema està dissenyat per mi-
llorar a través d'una pantalla tàctil de 50 polzades les
habilitats visuals, així com incrementar el rendiment
visual esportiu.
IMO | EN PORTADA
Durant una sessió clínica celebrada el passat mes
d'abril, l'equip mèdic i optomètric de l'IMO va assistir
a la presentació de l'SVI a càrrec del Dr. Sanet, pioner
en l'entrenament visual d'esportistes d'elit. Durant la
xerrada, aquest especialista en optometria comporta-
mental va mostrar les característiques i funcionament
del seu instrument de teràpia visual. El sistema incor-
pora exercicis de coordinació ull i mà, entrenador de
sacàdics, rotador virtual, taquitoscopi i un metrònom
programable. Segons Sanet, "és molt eficaç per millo-
rar els seguiments, el temps de reacció visual, la ve-
locitat i el temps de reconeixement i la sensibilitat al
contrast, a més de millorar la seqüenciació visual i au-
ditiva i la memòria", entre altres habilitats visuals. Així
mateix, l'optometrista assegura que "també resulta in-
dicat per tractar determinats problemes visuals en pa-
cients amb ambliopia, dèficit d'atenció, dany cerebral
adquirit amb pèrdua de camp visual, inatenció visual
espaial, problemes d'integració visual vestibular i per-
sones amb problemes de ritme, lectura i comprensió
matemàtica". L'IMO té previst incorporar aquesta eina
en els propers mesos.
LA
RE
VIS
TA I
MO
11
IMO | EN PORTADA
Decatló òptic al Godó
Les prop de 500 persones que el mes d'abril
passat van assistir a l'Open Banc Sabadell '61
Torneig Comte Godó van tenir l'oportunitat
d'avaluar les seves habilitats visuals a l'estand
que l'IMO va instal·lar al Reial Club de Tennis
Barcelona.
Durant els dies de competició, un equip d'òp-
tiques optometristes de l'Institut va oferir als
visitants un circuit compost per deu proves vi-
suals i optomètriques per tal de mesurar el seu
grau de visió esportiva. Sota el lema "Visió de
joc", la iniciativa va gaudir d'una gran acollida i
va oferir al públic la possibilitat d'experimentar
amb la pantalla tàctil d'entrenament visual dis-
senyada pel Dr. Robert Sanet.
Segons Maite Sisquella, optometrista de l'Ins-
titut, "en general, l'agudesa i habilitats visuals
dels assistents, majoritàriament esportistes, va
resultar ser bona, a excepció, en bastants ca-
sos, de l'acomodació -capacitat de canviar d'en-
focament amb rapidesa i eficàcia- i de la visió
dels colors, alterada en un nombre considerable
d'homes".
Segons l'optometrista, "tenir una bona visió
és important per a millorar el rendiment espor-
tiu i per evitar riscos, com caigudes o lesions. A
més, és important protegir els ulls de possibles
contusions, cops de pilota o bé dels efectes de
la radiació solar, del clor o de l'aigua del mar i la
sorra de la platja".
LA
RE
VIS
TA I
MO
12
IMO | EN PORTADA
Un 18% de les persones que practiquen esport de mane-
ra habitual creu que el seu estat visual afecta, en ma-
jor o menor mesura, la seva pràctica esportiva, segons
una enquesta realitzada per l’IMO entre 500 persones,
un 90% de les quals és aficionada a l'esport. La majoria
addueix dificultats per veure nítidament la pilota, prin-
cipalment a causa de l'edat o de la manca d'il·luminació.
Altres entrevistats consideren un handicap el fet d'haver
de practicar una determinada disciplina utilitzant ulle-
res graduades o lents de contacte, de les quals preferi-
rien prescindir.
D'altra banda, només un 26% afirma que protegeix els
seus ulls mentre fa esport i, en general, aquesta protec-
ció es redueix, sobretot, a l'ús d'ulleres de sol. La utilitza-
ció d'ulleres esportives, lleugeres i irrompibles, que salva-
guarden els ulls de possibles contusions o cops de pilota
és un costum poc estès al nostre país, tot i ser molt reco-
manable. De fet, una de les persones entrevistades afir-
ma haver tingut problemes oculars importants després
d’haver rebut un cop de pilota mentre practicava esport.
Per últim, la majoria dels enquestats diuen haver visi-
tat alguna vegada l'oftalmòleg (77%), principalment per
una revisió rutinària (57%) o relacionada amb graduació
o problemes refractius (19%). Un 8% afirma que hi ha
anat per algun altre problema ocular, com conjuntivitis,
accident o lesió o pressió intraocular alta, i un altre 6%
perquè ha notat algun símptoma, com ara disminució
de visió, visió borrosa, mal de cap o dificultats per llegir.
L'enquesta es va fer entre 500 persones durant l'Open
Banc Sabadell '61 Torneig Comte Godó, que es va celebrar
EL 18% DELS AFICIONATS A L'ESPORT CREU QUE LA VISIÓ AFECTA EL SEU RENDIMENT ESPORTIU
L'edat i la falta de llum són
els dos factors que més
perjudiquen, i el fet de portar
ulleres o lents de contacte és el
que més molesta, segons una
enquesta de l’IMO
LA
RE
VIS
TA I
MO
13
IMO | EN PORTADA
Una guia recull les principals
habilitats visuals per a l'esport
i destaca la importància de
tenir cura de la salut ocular i de
protegir els ulls en aquest àmbit
a finals del mes d'abril passat a Barcelona. El 42% dels en-
trevistats tenia entre 20 i 40 anys i el 90% va afirmar que
habitualment practica una o més disciplines esportives,
destacant el tennis (49%), el futbol (11%), el pàdel (7%) o
l'esquí (5%).
Totes les persones que van respondre l'enquesta i que
van completar el decatló òptic que l'IMO va organitzar
al Godó, van rebre junt amb un certificat sobre el seu
grau de visió esportiva, una completa guia sobre visió i
esport, elaborada per l'equip d’optometria i oftalmologia
de l'IMO. Utilitzar ulleres protectores, així com ulleres de
sol, lents de contacte que facilitin l'oxigenació de la còr-
nia o evitar-les totalment en esports aquàtics, són alguns
consells que l'IMO ofereix per a la pràctica esportiva i que
estan recollits en la guia Visió de joc, que es pot descarre-
gar gratuïtament al web de l'IMO.
LA
RE
VIS
TA I
MO
14
IMO | ACTUALITAT
UNA NOVA TÈCNICA REVOLUCIONA LA CIRURGIA REFRACTIVA EN PERMETRE, PER PRIMER COP, CORREGIR LA MIOPIA SENSE AIXECAR LA SUPERFÍCIE DE LA CÒRNIA
Corregir la miopia i l'astigmatisme actuant a l'interior
de la còrnia sense necessitat d'obrir-hi una làmina cir-
cular a la superfície ja és possible gràcies a l'última tec-
nologia làser aplicada al camp de la cirurgia refractiva
corneal (Lasik). Es tracta de la tècnica Relex SMILE (Small
Incision Lenticule Extraction), la qual, utilitzant el làser de
femtosegon, permet al cirurgià modificar la graduació
de la còrnia a través d'una microincisió de només 2mm.
"Aquest avanç suposa un salt espectacular en aquesta
cirurgia, ja que la substitució d'un tall laminar d'uns
20mm de diàmetre, per una incisió deu vegades més
petita, converteix aquesta tècnica en la menys invasiva
i, per tant, en la més segura, per corregir la graduació",
segons explica el Dr. Josep Lluís Güell, coordinador del
Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO,
un dels pocs centres que ha participat en un estudi mul-
ticèntric europeu per comprovar els beneficis d'aquesta
nova tècnica. En un any i mig, l'IMO ha aplicat el pro-
cediment a un centenar de pacients amb uns resultats
excel·lents. Per a l'especialista, "la nova tècnica suposa
un canvi radical que elimina els principals efectes se-
cundaris a la cirurgia Lasik, com ara el risc de desplaça-
ment de la làmina superficial oberta en la intervenció i
l'ull sec".
La tècnica Relex SMILE se serveix exclusivament del
làser de femtosegon, l'últim gran avanç tecnològic apli-
cat des de fa poc més d'un any a la cirurgia corneal. Amb
aquest làser, el més precís que existeix en la cirurgia
ocular actual, el cirurgià delimita, des de l'exterior de
l'ull, la lentícula intracorneal o porció de còrnia que ha
d'extreure per corregir el defecte refractiu. Un cop feta
aquesta lentícula, el mateix làser de femtosegon s'uti-
litza per realitzar la microincisió de 2mm a un costat
de la còrnia, per on el cirurgià retira la lentícula interna
traçada prèviament. "Un altre dels avantatges del Relex
SMILE és que permet fer tot el procediment amb un sol
làser", explica l'especialista de l'IMO.
Per realitzar aquesta mateixa cirurgia, les tècniques
Lasik convencionals obren una làmina a la superfície
corneal, a mode d'escotilla, des de la qual s’accedeix a
l'interior de la còrnia. Aquest tall es realitza des de fa
poc temps amb el làser de femtosegon. Després de la
El cirurgià actua a través d'una microincisió que
manté intacta la superfície ocular i elimina els
riscos associats al Lasik, com la vulnerabilitat de la
còrnia davant cops i fregaments i l'ull sec.
L'IMO ha participat en un estudi
multicèntric que demostra que
la nova tècnica Lasik, coneguda
com a Relex SMILE, és la menys
invasiva i la més indicada per
corregir diòptries des de la
còrnia
LA
RE
VIS
TA I
MO
15
IMO | ACTUALITAT
Sant Gervasi de Cassoles, 26
08022 Barcelona
Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41
www.hotelsantgervasi.com
La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.
Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confor-table.
Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.
Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.
www.hoteles-silken.comCopyright 2010 Hoteles Silken
correcció de la graduació a l'interior de la còrnia, que es
porta a terme amb un altre làser, l’Excímer (menys precís
que el de femtosegon), aquesta làmina torna a col·locar-
se al seu lloc. El procediment altera la superfície corneal
i la fa més vulnerable a contusions o fregaments, que
poden provocar que aquesta làmina es desplaci del seu
eix. A més, el fet de realitzar un tall a la superfície de
la còrnia fa que se seccionin les terminacions nervio-
ses superficials, la qual cosa pot provocar símptomes
d'ull sec associats. "Amb la nova tècnica ambdós efectes
secundaris desapareixen totalment, i per això el proce-
diment està destinat a desbancar els que s'han utilitzat
fins ara", afirma el Dr. Güell.
LA
RE
VIS
TA I
MO
16
OFTALMÒLEGS DE L'IMO LIDEREN EL CONGRÉS ANUAL DELS ESPECIALISTES ESPANYOLS EN CIRURGIA IMPLANTOREFRACTIVA
El Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l'IMO
ha estat l'encarregat d'organitzar el 28 Congrés anual
de SECOIR, la Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Im-
plantorefractiva, que celebra una reunió anual amb els
especialistes espanyols en segment anterior dedicats
principalment a la cirurgia refractiva i a la implantació
de lents intraoculars.
En aquesta ocasió, el congrés es va celebrar del 15 al
18 de maig a Barcelona, presidit pel Dr. Daniel Elies, el
qual, juntament amb els seus col·legues de l'IMO, el Dr.
Josep Lluís Güell i el Dr. Óscar Gris, va aconseguir reunir
més de 850 oftalmòlegs, 150 optometristes i 150 infer-
mers d'ajuda a l'oftalmòleg per abordar les últimes nove-
tats en l'especialitat. Durant la trobada, es van presentar
més de 100 vídeos i es van realitzar més de 800 presen-
tacions, xerrades o conferències, a partir d'un programa
científic seleccionat pels oftalmòlegs de l'IMO i que va
gaudir d'una gran acollida per part dels assistents.
La principal conclusió del congrés d'aquest any ha es-
tat la consolidació del làser de femtosegon com a tècnica
capdavantera en cirurgia refractiva i de cataracta. Tot i
que va aparèixer fa més d'un any, els experts l’han confir-
mat com a tractament electiu i en pronostiquen un llarg
recorregut, ja que es tracta d'una tècnica que no deixa
d'evolucionar ràpidament. Segons el Dr. Daniel Elies, "és
una tecnologia que ve per quedar-s’hi, ja que ha suposat
un salt qualitatiu molt important, que encara pot do-
nar molt més de si". Els experts coincideixen que la gran
aportació d'aquest làser és la reproductibilitat, ja que
és capaç de repetir 100 vegades el mateix procediment
d'una forma exactament igual. A més, aquesta tècnica
ofereix una gran seguretat i predictibilitat, i presenta la
possibilitat de realitzar múltiples procediments, com in-
cisions, talls, fractures en diferents estructures corneals,
fragmentació del nucli dur d'una cataracta... Segons el
Dr. Elies, "és una forma d'estandarditzar la cirurgia. Hi ha
parts que fins ara havíem de fer de forma manual, com
una incisió amb un bisturí. Ni el millor cirurgià del món
és capaç de fer 100 cercles exactament iguals, en canvi,
el femtosegon, sí". Malgrat aquests avantatges, l'espe-
cialista de l'IMO recorda que es tracta d'un instrument
i que "cal no treure mèrit al programador: la tecnolo-
gia cal dissenyar-la, programar-la i indicar-la de manera
correcta". Per això, el president del Comitè Organitzador
de SECOIR 2013 conclou que "aquesta robotització de la
cirurgia farà que si els cirurgians programem, indiquem
i realitzem bé el procediment, ens aproparem cada vega-
da més al millor resultat final possible".
IMO | ACTUALITAT
Una de les principals
conclusions de la reunió, que
el maig va congregar un miler
d'experts a Barcelona, ha estat
la consolidació del làser de
femtosegon com a "tècnica que
ha vingut per quedar-s’hi"
LA
RE
VIS
TA I
MO
17
La Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Im-
plantorefractiva té més de 30 anys d'antiguitat
i actualment és la segona societat espanyola
més important en l'àmbit de l'oftalmologia. La
SECOIR celebra un congrés anual que té lloc a
diferents ciutats espanyoles. La candidatura
de la ciutat i del comitè organitzador de cada
trobada són escollits per votació per part dels
membres de la societat, que a l'última votació
van confiar als doctors de l'Institut l'organitza-
ció de la 28 edició del congrés. L'organització
d'aquesta important reunió suposa triar els
oftalmòlegs nacionals i internacionals que són
punters i que poden aportar grans novetats o
aspectes científicament molt rellevants, i tam-
bé decidir el contingut de les ponències i agru-
par-les per àrees temàtiques d'interès.
IMO | ACTUALITAT
Durant el congrés, també es va abordar la correcció de
la presbícia, mitjançant dues estratègies principals: la
implantació de lents intraoculars multifocals o el tracta-
ment en monovisió, és a dir, buscar un ull que enfoqui
més lluny i un altre més de prop. En un altre grup d'indi-
cacions, destaquen els implants intracorneals, que són
petits dispositius de 5,10 micres de gruix per 1 o 1,5mm
de diàmetre, que van implantats a l'eix visual de la còr-
nia per modificar–ne la curvatura o bé el poder diòptric
i, d’aquesta manera, millorar la visió de prop. Segons
els especialistes, els implants no compensen la presbícia
total que pot tenir una persona de 65 anys i amb 3 diòp-
tries, però sí que poden compensar el dèficit d'una per-
sona de 45-50 anys que no ha desenvolupat totalment la
presbícia i que pot tenir una diòptria o una i mitja.
Un altre dels temes destacats en el congrés de la SE-
COIR va ser l'ús dels anells intracorneals i del cross linking
per al tractament i la millora de diferents tipus de que-
ratocon, així com la importància creixent del trasplanta-
ment parcial de còrnia o cirurgia lamel·lar.
LA
RE
VIS
TA I
MO
18
IMO | ACTUALITAT
FUMAR DISPARA EL RISC DE LESIONAR LA RETINA
Els efectes nocius del tabac en relació amb el càncer i
a les patologies cardiovasculars són molt coneguts, en-
cara que freqüentment es tendeixen a obviar les con-
seqüències negatives que fumar té per a la visió. Per
això, amb motiu del Dia Mundial sense Tabac, que es
va celebrar el 31 de maig passat, la Fundació IMO va
alertar dels riscos que l'hàbit tabàquic comporta a l'ho-
ra de desenvolupar determinades patologies oculars.
Nombrosos estudis han demostrat que el tabac és el
factor ambiental més vinculat a la DMAE (Degeneració
Macular Associada a l'Edat), ja que multiplica per 5 les
possibilitats de patir aquesta malaltia de la retina, que
afecta greument la visió de detall que ens permet llegir,
escriure, conduir o realitzar altres tasques de precisió.
La DMAE és la primera causa de pèrdua severa de visió
entre els majors de 65 anys en el món occidental, un
problema que va en augment a causa de l'increment
de l'esperança de vida i que es dispara en el cas dels fu-
madors, que pateixen la malaltia de forma més precoç i
virulenta. La raó és la incidència directa del tabac sobre
la circulació dels vasos de la retina, igual que afecta la
resta de vasos de l'organisme. Segons el Dr. Rafael Na-
varro, especialista en retina de l'IMO, "l'efecte oxidant
DIA MUNDIAL SENSE TABAC
La Fundació IMO recorda que
fumar multiplica per 5 el risc de
patir DMAE, amb motiu del Dia
Mundial Sense Tabac
L’efecte oxidant del tabac “ofega” la retina, en
reduir l’aportació d’oxigen que necessita aquest
teixit, altament vascularitzat
provocat per l'hàbit tabàquic dificulta la circulació i la
conseqüent recuperació dels teixits, que no reben la
quantitat necessària d'oxigen".
L'oftalmòleg recorda que "fumar potencia totes les pa-
tologies la causa primària de les quals és la mala circu-
lació", per la qual cosa recomana portar una vida sana
que ajudi a prevenir malalties generals com diabetis, hi-
pertensió o cardiopatia, les quals acaben afectant la re-
tina, on es produeixen les afeccions oculars més greus.
A més d'evitar el tabac, és important moderar la ingesta
d'alcohol, fer exercici físic i seguir una dieta equilibrada,
rica en antioxidants i vitamina A (retinol).
En aquest sentit, els especialistes també destaquen
la necessitat de sotmetre’s a revisions oculars anuals
a partir dels 40 anys o bé si es tenen factors de risc
importants, com antecedents familiars, alta miopia o
malalties cròniques del sistema central. La detecció pre-
coç és essencial per prevenir l'evolució de les patologies
retinals o retardar-ne l’aparició i millorar-ne el pronòstic
funcional. Abandonar l'hàbit tabàquic és un altre factor
fonamental de prevenció ja que, com apunta el Dr. Na-
varro, "cal actuar abans que arribin els ensurts, perquè
llavors el mal ja estarà fet".
LA
RE
VIS
TA I
MO
19
LA
RE
VIS
TA I
MO
20
Un de cada quatre nens d'entre 3 i 12 anys revisats a
l'escola Josep Boada de Badalona el mes de maig passat
va ser diagnosticat d'algun problema ocular. La segona
ronda d'exploracions del programa anual de salut ocu-
lar en la infància desfavorida, impulsat per la Fundació
IMO i l'Obra Social "la Caixa" en el marc del programa
CaixaProinfància, va permetre detectar patologies ocul-
tes en 30 nens, un 25% dels 121 nens revisats per primera
vegada en aquesta ronda.
Es tracta d'un percentatge molt similar a l’obtingut en
els controls que van tenir lloc al mateix centre durant
la posada en marxa de la campanya preventiva al febrer
(23%), encara que molt superior a la mitjana, situada al
10%, segons les revisions realitzades entre el miler de
nens que van participar al Festival de la Infància de Bar-
celona.
Les exploracions, portades a terme els dies 7, 9 i 13 de
maig van permetre absorbir la llista d'espera que es va
generar a la primera ronda del programa, a través de 121
noves visites i, alhora, van facilitar el seguiment dels
nens diagnosticats d'algun problema ocular al febrer,
amb 22 revisions de control. El seguiment va fer possi-
ble donar d'alta un nen per millora de la seva hiperèmia
(acumulació de sang a la conjuntiva), receptar ulleres
a 3 nens per evolució de la seva patologia i mantenir 6
de les oclusions prescrites fa tres mesos. Aquest balanç
posa de manifest la importància del seguiment d'alguns
nens després de la primera revisió, per tal de controlar el
seu estat visual i de prevenir l'avanç o desenvolupament
de malalties oculars.
Pel que fa a nous diagnòstics, els problemes oculars
amb més incidència van ser els defectes refractius, els
quals van representar el 65% de les patologies diagnosti-
cades. Entre els problemes de refracció, el més freqüent
va ser l'astigmatisme (dificultat en la visió de lluny i de
prop), detectat en 12 casos, seguit per la miopia (difi-
cultat per enfocar la visió llunyana), amb 10 casos, la
hipermetropia (dificultat per enfocar la visió propera),
diagnosticada en 5 casos i l'anisometropia (diferència
de graduació entre els dos ulls), que es va detectar en 3
casos. A més, en 12 ocasions es va diagnosticar més d'un
problema refractiu associat.
Més enllà dels defectes refractius, cal destacar el di-
agnòstic d’altres patologies oculars comunes en la in-
fància, com l'estrabisme o desviació ocular, detectat en
7 casos (16,28% del total de diagnòstics) i l'ambliopia o
"ull gandul" (baixa visió un ull per falta d'ús), diagnosti-
cada en 3 casos (6,97%). Les revisions també van servir
per destapar patologies oculars menys freqüents, com
conjuntivitis (inflamació de la conjuntiva), ptosi palpe-
UN DE CADA QUATRE NENS REVISATS A LA SEGONA RONDA DE CONTROLS OCULARS A LA INFÀNCIA DESFAVORIDA TÉ PROBLEMES DE VISIÓ
IMO | ACTUALITAT
La Fundació IMO i l’Obra
Social "la Caixa" van atendre el
mes de maig passat 143 nens,
22 dels quals ja havien estat
diagnosticats d'alguna patologia
a la primera ronda d'exploracions
i requerien seguiment
LA
RE
VIS
TA I
MO
21
bral (parpelles caigudes), mol·lusc contagiós (malaltia
cutània), insuficiència de convergència (coordinació
d'enfocament dels ulls en la visió propera) i desviació
lateral associada.
Arran d'aquests resultats, es van prescriure 23 ulleres
(acompanyades en 3 casos per un tractament d'oclusió),
que seran muntades i lliurades de forma gratuïta per
l'associació Abre Sus Ojos, col·laboradora del projecte. A
més, a 32 nens se'ls va recomanar fer-se un seguiment
ocular en un període de 6 mesos i a altres 22, d'un any.
Amb la voluntat de contribuir a la integració i el ren-
diment escolar dels nens de les zones més desfavorides,
el programa impulsat per la Fundació IMO i l'Obra So-
cial "la Caixa" durà a terme a la tardor una altra ronda
de revisions oculars per completar les 400 exploracions
previstes durant aquest any.
El 25% dels alumnes revisats per primera vegada va presentar patologia oculta, un percentatge molt similar al registrat en la campanya realitzada a la mateixa escola de Badalona al febrer
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
22
IMO | ACTUALITAT
Hi veu bé el teu fill? Més de la meitat
dels pares amb fills menors de 8 anys mai no els ha portat a l'oftalmòleg.
LA
RE
VIS
TA I
MO
23
IMO | ACTUALITAT
Hi veu bé el teu fill?
El teu fill fa l’ullet mentre veu la
televisió o juga a la consola? S’en-
ganxa molt al text mentre llegeix?
Inclina el cap per fixar la visió en
un punt? Desvia un ull? Problemes
de visió comuns en la infància,
com l'estrabisme o la miopia, són
relativament fàcils de detectar
pels pares quan el nen o la nena
mostra comportaments visuals
anòmals. No obstant això, hi ha
altres patologies asimptomàti-
ques que poden passar desaper-
cebudes. És el cas de l'ambliopia
o ull gandul, el diagnòstic i trac-
tament precoç del qual és clau a
l'hora d'evitar-ne la continuïtat a
l’edat adulta. Segons la Dra. Ana
Wert, especialista en oftalmologia
pediàtrica de l'IMO, "moltes vega-
des hi ha problemes que passen
desapercebuts o que no s'associen
a patologies visuals. Per evitar que
es converteixin en deficiències
visuals cròniques i irreversibles, és
important diagnosticar-los i trac-
tar-los abans dels 8 anys, quan la
visió arriba al 100% del seu desen-
volupament". Per això és impor-
tant realitzar una revisió oftalmo-
lògica completa als nostres fills a
partir dels 4 anys, especialment si
hi ha antecedents d'algun trastorn
ocular a la família.
LA
RE
VIS
TA I
MO
24
La importància de les revisions
Malgrat tot, sembla que encara ens costa adoptar
aquesta mesura preventiva tan necessària a l'hora de
preservar la salut ocular dels nostres fills. Segons els re-
sultats d’una enquesta realitzada per la Fundació IMO
durant el darrer Festival de la Infància celebrat a Bar-
celona, més de la meitat dels pares amb fills menors de
8 anys no els han portat mai a l’oftalmòleg. Per què no
ho han fet? De l'enquesta es desprèn que la majoria de
pares considera que encara és aviat per portar-los l'es-
pecialista o pensen que no és necessari perquè no han
detectat cap símptoma en els seus fills. Aquesta actitud
ha tornat a cridar l’atenció, un any més, als especialistes
de l'IMO desplaçats al Festival, donada la importància-
que tenen aquest tipus de revisions oculars durant els
primers anys de vida. De fet, en comparació amb l'en-
questa realitzada el 2011, aquest any el percentatge de
pares que reconeixen no haver portat mai els seus fills a
l'oftalmòleg ha passat del 41% al 56%.
D'aquestes dades es desprèn una creixent manca de
preocupació sobre la visió dels més petits, una actitud
que no millora encara que hi hagi antecedents a la fa-
mília amb algun problema ocular. Així, tot i que el 73%
de les persones entrevistades admeten tenir ells matei-
xos o algun familiar, un problema ocular, menys de la
meitat reconeix que aquests antecedents siguin motiu
d'alerta o preocupació. De fet, els antecedents familiars
motiven només, d’una forma directa, un 6% de visites a
l'oftalmòleg.
En opinió de la Dra. Ana Wert, "l'alt percentatge de
problemes visuals dels adults hauria d'actuar com a
motivació perquè els pares revisin la visió dels nens".
Segons l'oftalmòloga, "molts pares desconeixen que els
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
25
problemes oculars, incloent-hi els defectes de refracció,
com són la miopia, la hipermetropia i l'astigmatisme,
tenen un component hereditari o de predisposició ge-
nètica important".
Llavors, què motiva finalment la visita del nen a l'of-
talmòleg? Segons l'enquesta de la Fundació IMO, en el
53% dels casos, la principal motivació és sotmetre el nen
a una revisió rutinària, mentre que en un 20% es fa en
sospitar que l’infant pot patir una patologia ocular. No-
més un 1% dels enquestats reconeix portar el seu fill a
l'especialista per recomanació expressa del pediatre, en-
cara que gairebé la meitat admet que en algun moment
el pediatre els ha aconsellat portar el nen a l'oftalmòleg.
En aquest àmbit i igual que va ocórrer a l'enquesta de
l'any passat, la majoria de pares confirmen el fet que la
visió dels seus fills no es revisa o es fa de forma molt
superficial en els controls generals de salut pediàtrica.
BONANOVA SUITE***, su aparta-mento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodida-des que le ofrece un hotel.
Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se ten-drá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gra-tis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO.
Bisbe Sivilla, 7 • 08022 BarcelonaTel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
26Xerrada per a pares
Dins del programa de prevenció ocular en edat infantil,
l'IMO va impulsar durant el mes d'abril passat, la Set-
mana d'Oftalmologia Pediàtrica. Un cop més, es van dur
a terme revisions oculars gratuïtes a nens d'entre 2 i 8
anys, a més d’una xerrada informativa adreçada a pa-
res i mares, mentre els nens gaudien d’un bon berenar i
d’activitats lúdiques als jardins de l'Institut.
En "Els primers i decisius anys de la visió", les docto-
res Ana Wert i Charlotte Wolley Dod, del departament
d'oftalmologia pediàtrica de l'IMO, van explicar les prin-
cipals patologies associades als més petits i van oferir
pautes sobre quan és convenient fer revisions en la in-
fància. Durant la sessió, es van repassar els defectes vi-
suals que amb més freqüència pateixen els nens, com
l'ambliopia, l'estrabisme i els defectes de refracció.
Coneguda també com "ull gandul", l'ambliopia és la
malaltia més prevalent a la infància. Consisteix en la
pèrdua de visió d'un o ambdós ulls per una falta d'ús
en el període de desenvolupament visual. Atès que es
tracta d'una patologia que s'origina a la infància, "és im-
portant diagnosticar-la durant els primers anys de vida,
especialment a partir dels 3 anys que és quan el nen
ja pot col·laborar per dir-li a l'especialista el que veu.
Si no es fa una revisió oftalmològica, aquesta malaltia
passa totalment desapercebuda i es pot prolongar cap
a l'edat adulta quan els tractaments ja no són tan efica-
ços", va explicar la Dra. Wert durant la sessió informati-
va de l'IMO. Un cop diagnosticat l’ull gandul, la fórmula
que ofereix millor resultat i actua amb major rapidesa
és l'oclusió de l'ull sa amb un pegat durant un període
de temps que dependrà del grau d'ambliopia i de l'edat
del nen.
L’estrabisme és una altra de les patologies oculars més
típiques de la infància. Consisteix en la pèrdua de paral-
lelisme dels ulls, de manera que cada ull mira en una
direcció. Per poder-lo corregir adequadament, és impor-
tant detectar-lo abans dels 7 anys per tal de recuperar
la visió de l'ull afectat. Generalment, l'ús de correcció
òptica (ulleres o lents de contacte) cura per si sol aques-
ta patologia. Només caldria una intervenció quirúrgica
si, un cop corregits els defectes òptics i l'ambliopia que
sol derivar-se de l'estrabisme infantil, persisteix la des-
viació ocular.
La tercera patologia més prevalent en els nens és el
conjunt de defectes refractius, com la miopia, la hiper-
metropia o l'astigmatisme. Tots ells comporten una
mala visió pel desenfocament dels objectes a la retina i,
si no es corregeixen, els seus efectes poden ser especi-
alment nocius, ja que durant els primers anys de la vida
és quan es desenvolupa la visió.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
27
És un centre òptic especialitzat en baixa visió. Oferim estudis individualitzats amb
l’assessorament d’òptics-optometristes qualificats per donar la millor solució al pacient.
PER DEMANAR CITA PRÈVIA
Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com
TRUQUI’NS AL 933 688 336
anuncio_imo2013_Cat.indd 1 27/06/13 00:41
La xerrada informativa, molt valorada pels assistents,
es va tancar amb un bloc de dubtes i preguntes en què
els pares, mares i educadors van formular diverses qües-
tions que les especialistes de l'IMO van respondre àm-
pliament.
Les especialistes en
oftalmologia pediàtrica de l’IMO
van oferir a un grup de pares les
principals claus sobre la salut
visual dels més petits, mentre
que ells es divertien jugant als
jardins de l’Institut
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
28 Senyals d'alerta
El control de la visió juga un paper primordial en
l'etapa de desenvolupament infantil, des del naixe-
ment fins als 8 anys d'edat. La prevenció passa per re-
alitzar revisions oftalmològiques periòdiques per evi-
tar diagnòstics tardans, així com parar atenció a una
sèrie de símptomes i senyals que puguin manifestar
la presència d'alguna patologia o trastorn ocular en
el nen o nena, com per exemple:
• No identifica de manera adequada els familiars
des de distàncies llargues.
• No li criden l'atenció les coses llunyanes.
• S'acosta molt els objectes a la cara.
• Desvia un ull, especialment en estats de cansa-
ment o debilitat: febre, son, etc.
• Es frega els ulls de forma repetida.
• Presenta algun tipus de dificultat per mantenir els
ulls oberts mentre llegeix, escriu o dibuixa.
• Inclina el cap enrere per observar millor.
• Presenta una taca blanquinosa a l'àrea pupil·lar.
• Es queixa de mal de cap o de visió borrosa.
• Li molesta la llum solar o s'adapta malament a la
foscor.
Comportament visual del nen
Els següents punts resumeixen el desenvolupament
del comportament visual normal del nen durant els
primers mesos de vida:
• 6 setmanes. Reacciona a expressions facials.
• 2-3 mesos. Percep el moviment i és capaç de se-
guir un objecte brillant amb la mirada.
• 3-6 mesos. Es mira la mà i és capaç de seguir les
activitats del seu entorn.
• 4 mesos. Somriu davant la seva pròpia imatge
reflectida al mirall.
• 6 mesos. Persegueix amb la mirada objectes petits
i els aconsegueix.
• 7 mesos. Toca la seva imatge al mirall.
• 9 mesos. Treu el cap per veure un objecte.
• 12 mesos. Busca joguines i objectes que desaparei-
xen de la seva mirada.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
29
blemes oftalmològics, com atròfia sectorial de
l'iris (una cicatriu a la zona de l'iris), sincinèsia
oculo-mandibular (obertura o tancament invo-
luntari de l'ull en obrir la mandíbula) i blefaritis
(inflamació de la parpella).
La campanya de revisions gratuïtes a nens
d'entre 2 i 8 anys pretén posar de manifest el
gran percentatge de patologia oculta en la infàn-
cia i, al mateix temps, destacar la importància
d'un diagnòstic precoç de les malalties de més
prevalença durant els primers anys de vida.
Un total de 25 nens dels 134 revisats gratuïtament
a la Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IMO amb
motiu de la campanya de prevenció d'oftalmolo-
gia pediàtrica, presenta algun problema ocular
no diagnosticat. En la majoria dels casos (48%),
es va detectar algun defecte refractiu (miopia,
hipermetropia o astigmatisme), encara que tam-
bé es van diagnosticar 5 casos d'ambliopia o "ull
gandul", altres 5 d'estrabisme (pèrdua de paral-
lelisme entre els dos ulls que provoca que cada
ull miri en una direcció), i 3 casos d'altres pro-
EL 18% DELS NENS REVISATS PER LA FUNDACIÓ IMO DEL 15 AL 19 D'ABRIL PRESENTA PROBLEMES OCULARS NO DIAGNOSTICATS
La Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IMO realitza 135 exploracions gratuïtes durant la campanya de prevenció d'oftalmologia pediàtrica
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
30
LA
RE
VIS
TA I
MO
3110 AN
YS
LA
RE
VIS
TA I
MO
32
Amb la vista cap el cel i els peus ben ferms a terra,
"l'home del futur", escultura que presidia l'entrada
de l'antiga seu de l'IMO, va protagonitzar la primera
portada de la nostra revista, que amb aquest número
35 compleix deu anys. Per celebrar-ho, hem volgut fer
un repàs a aquesta dècada de trajectòria intensa.
La Revista IMO va iniciar el seu camí el mes de juny
de 2003 i, pàgina rere pàgina, ha aconseguit conso-
lidar-se en base als principis que l'han caracteritzat
des del seu origen: el rigor, la qualitat i, sobretot,
l'honestedat. Gràcies a ells, ha complert el desig que
demana cada any quan bufa espelmes: obrir les por-
tes de l'IMO a la seva gent i, el que és més important,
convidar a entrar-hi. Perquè darrere de cada paraula
hi ha un significat, i la voluntat de la revista sempre
ha estat oferir un enfocament proper i particular so-
bre assumptes relacionats amb l'oftalmologia però,
UNA DÈCADA DE REVISTALa història d'uns ulls oberts al món
sobretot, amb les persones.
Des de la revista IMO busquem compartir els co-
neixements que posseïm com a equip mèdic i humà.
Ens hi hem compromès, ho hem posat per escrit i
hem treballat per complir-ho, com recull a cada revis-
ta l'editorial del director mèdic de l'IMO, el Dr. Borja
Corcóstegui, que encapçala la publicació amb les se-
ves reflexions.
No obstant això, no es tracta només de paraules,
sinó també de fets i, per comprovar-ho, només cal
passar pàgina. Els més de 30 "En portada" que hem
elaborat al llarg d'aquests 10 anys han volgut fer par-
tícips a pacients, amics i col·laboradors dels avenços
experimentats en les diferents subespecialitats of-
talmològiques. D'una banda, a través dels estudis i
projectes d'investigació duts a terme per l'IMO (des
de les Primeres estratègies terapèutiques contra les malal-
10 AN
YS
Primer número de la revista. Primavera 2003
Primavera 2004 Estiu 2005
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
33
La història d'uns ulls oberts al món
ties hereditàries de la retina del núm. 9, fins a les Noves
tècniques de cirurgia corneal del núm. 26) i, d'altra, dels
esdeveniments organitzats per a la seva difusió, tant
entre experts mèdics (congressos de retina, contac-
tologia i oculoplàstica) com entre pacients (Setmana
Mundial del Glaucoma, Setmana d'Oftalmologia Pedi-
àtrica i Setmana Sènior).
L'objectiu ha estat apropar el públic a l'oftalmolo-
gia, una disciplina en constant evolució que reque-
reix d'una actitud innovadora per ser pioner i liderar
el canvi. La incessant actualitat de l'IMO, plena de
notícies d'última hora, ha posat de manifest la im-
portància de seguir avançant i millorar dia a dia. Hem
estat testimonis de la integració de les noves incor-
poracions i unitats de treball del centre, de l'impuls
de projectes en formació, investigació i prevenció, de
l'organització de cursos i congressos, del lliurament
de premis i reconeixements als nostres doctors, així
com dels èxits de la Fundació IMO i, en altres països,
de la Fundació Ulls del món, cofundada pel Dr. Borja
Corcóstegui i amb la qual l'IMO sempre ha mantingut
un estret vincle.
Una de les grans novetats que hem plasmat en di-
versos números de la revista ha estat la posada en
marxa de la nova seu de l'Institut, que va tenir lloc
el juliol de 2009 i va venir acompanyada d'una reno-
vació de disseny i continguts de la revista, que co-
mença amb el número 21. Prenent el relleu de Rafael
Díaz i Ana Mur, el dissenyador gràfic Albert Buendía
i el fotògraf Àngel Carbonell van ser els encarregats
d'oferir un nou aire a la revista, seguint les directrius,
inicialment de l'agència Q & A, Imatge i Continguts
i, actualment del Departament de Comunicació de
l'IMO, responsable de la revista. Amb aquesta reno-
Tardor 2009 Primavera 2010 Tardor 2010
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
34
Inauguració de la nova seu Revista núm. 21, tardor 2009
Exposició fotogràfica d’Ulls del mónRevista núm. 24, tardor 2010
Entrevista a Joan Roca, del Celler de Can RocaRevista núm. 22, primavera 2010
IMO | ACTUALITAT 10 AN
YS
LA
RE
VIS
TA I
MO
35
Entrevista al ex jugador i ex entrenador del Barça Johan CruyffRevista núm.27, tardor 2011
Reportatge sobre Charles DarwinRevista núm.21, tardor 2009
Creixement de la Fundació Ulls del mónRevista núm.22, primavera 2010
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
36
vació, vam donar la benvinguda a la nova etapa amb
més seccions, doblant el número de pàgines i amb
la intenció d'obrir-nos, definitivament, a la societat.
Són molts els professionals referents del camp de
l'oftalmologia i l'optometria que ens han visitat des
de llavors per compartir la seva experiència: des d’Ian
Bailey, eminència mundial en baixa visió, fins a José
Raúl Montes, referent internacional en oculoplàsti-
ca, passant per Camille Maalouf, oftalmòleg i polític
libanès, i Stanley Chang, pare de la cirurgia retinal,
entre d'altres. No obstant això, l'IMO també ha volgut
ampliar la seva visió a altres disciplines, entrevistant
a personalitats de la talla dels xefs Carme Ruscalleda
(Restaurant Sant Pau) i Joan Roca (El Celler de Can
Roca), el dissenyador Custo Dalmau, el periodista
Víctor Amela, l'exentrenador del Barça Johan Cruyff,
l'extennista i actual capità de l'equip espanyol de
Copa Davis, Àlex Corretja, el director científic de la
fundació "la Caixa", Jorge Wagensberg o, més recent-
ment, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
Tot això, sense oblidar les històries singulars dels
nostres pacients, que constitueixen la veritable raó
de ser de la nostra tasca. Els testimonis de Francesc
Marquès, domador de cavalls que va salvar la seva
visió després de rebre una guitza; Karla Rúgel, ado-
lescent que va tornar a veure-hi després de 6 anys
cega per una agressió amb àcid o la nostra pacient
més longeva, Olga Aguilar, de 102 anys, són exemples
de superació que ens han contagiat la seva actitud
optimista.
Tenir una bona visió és un aspecte fonamental a
l'hora de vetllar per una bona qualitat de vida, encara
que sabem que no és l'únic a tenir en compte. Per
això, en la secció dedicada a aquest tema, hem ofert
Curs de noves tecnologies de suport en oftalmologiaRevista núm.27, estiu 2011
IMO | ACTUALITAT 10 AN
YS
LA
RE
VIS
TA I
MO
37
múltiples i variats consells per a una cura integral
de la salut, exposant els beneficis de l’econutrició, el
rolfing (bona postura), el somni i les teràpies naturals,
per posar només alguns exemples, tots ells de la mà
del nostre col·laborador, Pere Romanillos.
Des de la revista IMO, en definitiva, hem buscat
comprometre'ns i implicar-nos d'una forma més di-
recta amb els nostres pacients, oferint-los informació
i entreteniment. Així, hem passat dels "Sabies que..."
dels nostres inicis, que ens van ensenyar que l'explo-
ració del fons d'ull es remunta a mitjans del XIX o que
els animals gaudeixen d’un major camp visual que
l'home, a detallats reportatges sobre oftalmologia
(Història de la cataracta, el glaucoma i la cirurgia refracti-
va, La visió estereoscòpica o El daltonisme), i sobre altres
àmbits (Dos segles de Charles Darwin, Els protagonistes de
la web 2.0 o Ningú és perfecte).
Aquesta dècada de revista ens ha servit per man-
tenir els ulls ben oberts al món i comunicar allò que
hem observat i après. Perquè la història no s'escriu
fins que no és compartida. Esperem seguir fent-ho
durant molts anys més. Gràcies per ser-hi i per se-
guir-nos.
Primavera 2011 Estiu 2012 Hivern 2013
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
38
IMO | HISTÒRIES SINGULARS
OBRIR ELS ULLS A LA VERITAT
"Els metges de l'IMO eren la meva única esperança. Es van proposar recuperar la meva vista; aquest era l'objectiu més important"
AMENEHBAHRAMÍ
LA
RE
VIS
TA I
MO
39
Ojo por ojo és la història d'una víctima atacada amb àcid
per no acceptar una proposta de matrimoni; és l'experi-
ència d'una jove iraniana que va lluitar per recuperar la
seva visió després d'haver caigut en la ceguesa. "Tanca
els ulls 5 minuts. Tot negre. Què et sembla?", ens diu...
La il·lusió d'Ameneh Bahramí, autora i protagonista del
relat, és tornar a veure i sortir de la foscor. Amb aquest
objectiu, va emprendre el seu viatge a Barcelona per
tractar-se amb els metges de l'IMO, ja fa 8 anys. Ara,
en el seu llibre, publicat el mes de març, ens presenta
el costat més personal d'un camí en què "no vaig poder
tancar els ulls a la veritat encara que els hagués perdut".
La primera vegada que Ameneh va creuar les portes de
l'IMO, el 2005, portava un vel espès que li cobria el rostre
desfigurat perquè el seu aspecte, assegura, espantava la
gent. Les conseqüències de l'agressió amb àcid que va
patir a mans d'un pretendent despitós van quedar marca-
des a la seva pell i als seus ulls. No obstant això, Ameneh
mai no va deixar d'albirar una espurna d'esperança grà-
cies al seu caràcter optimista i a "la força i la confiança
transmeses pel Dr. Ramon Medel (especialista en oculo-
plàstica de l'IMO) i els seus col·legues (els doctors Óscar
Gris, especialista en còrnia i Carlos Mateo, especialista
en retina)", els quals es van proposar l'ambiciós repte de
reconstruir l'ull dret, totalment segellat per l'àcid, i recu-
perar part de la seva visió.
El procés no va ser senzill i, com explica el Dr. Medel,
"ens vam centrar en l'ull de millor pronòstic, el dret". Des-
prés de moltes intervencions quirúrgiques complexes,
l'equip mèdic de l'IMO va aconseguir reconstruir la seva
parpella, tant la part externa com la interna, mitjançant
empelts, per preparar el terreny de cara a un posterior
trasplantament de còrnia i a una operació de retina. El
resultat, en paraules de la pròpia Ameneh, "va ser un mi-
racle!", ja que va recuperar un 40% de la visió perduda
i, amb ella, la seva independència. Desafortunadament,
dos anys més tard, la jove iraniana va tornar a quedar
cega de l'ull dret a causa d'una infecció per fongs, atès
que, com apunta el Dr. Medel, "en aquests casos es pro-
dueix una important pèrdua de defenses locals a la pell" .
Actualment, Ameneh porta una pròtesi ocular a l'ull
dret i totes les expectatives estan posades en l'esquerre,
en què els especialistes de l'IMO podrien intervenir en un
futur per abordar la parpella, la còrnia i la retina, seguint
el mateix procediment que en la primera ocasió, tot i que
el pronòstic d'aquest ull és pitjor que el dret. En tot cas,
tan important és el que queda per aconseguir com el que
ja s’ha aconseguit, perquè "hem assolit una gran millora
funcional i estètica que ha permès a Ameneh recuperar
la seva dignitat, quelcom essencial per a tota persona",
segons Ramon Medel.
Les reconstruccions oculars després d'accidents o
agressions són unes de les cirurgies més complicades en
oftalmologia i solen comportar "un abans i un després"
espectacular. Malauradament, no es tracta de situacions
aïllades ja que, com assenyala Ameneh, en el seu país
cada vegada es realitzen més crims amb àcid. Per això,
la iraniana vol que el seu cas serveixi d'exemple i reco-
mana la seva positiva experiència a Barcelona: "Em van
convidar a viure a Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Holanda i
Bèlgica per continuar els meus tractaments, però jo vaig
preferir quedar-me a Espanya, al costat dels meus esti-
mats metges que durant set anys m'havien cuidat amb
tant afecte, i viure els anys i el futur que m'esperaven
amb els ulls oberts i els passos ferms", afirma en el seu
llibre.
BAHRAMÍ
LA
RE
VIS
TA I
MO
40
IMO | ENS HA VISITAT…
Dr. Robert
Doctor en optometria.
Especialista i pioner en
optometria comportamental i
teràpia visual.
SanetEns ha visitat...
LA
RE
VIS
TA I
MO
41
Robert Sanet va ser un nen acomplexat amb dificultats
d'integració a l'escola. El seu rendiment era baix i li cos-
tava llegir, comprendre i escriure. "Els altres pensaven
que no era gaire llest i jo també vaig acabar per creu-
re-ho. La situació va empitjorar encara més quan, als
19 anys, vaig patir un accident que va intensificar els
problemes i va fer que fins i tot el que ara sembla més
natural, em resultés complicat". Sis anys més tard, el
jove Sanet va decidir anar a un optometrista comporta-
mental. Al cap d'un any de teràpia visual, va aconseguir
"entrenar" la seva visió per explotar el màxim potencial
de les seves capacitats: "Per primera vegada podia assi-
milar, entendre, recordar... Des de llavors, vaig saber que
volia dedicar-me a l'optometria comportamental".
Ara, Robert Sanet és doctor cum laude en optometria
pel Southern California College of Optometry i exerceix a San
Diego Center for Vision Care, on compagina la seva tasca
amb seminaris i conferències internacionals sobre opto-
metria comportamental i teràpia visual, especialitat de
la qual és pioner gràcies al desenvolupament del siste-
ma Sanet Vision Integrator, dissenyat per millorar el rendi-
ment visual esportiu i les habilitats visuals de pacients
amb problemes d'aprenentatge, estrabisme, ambliopia i
lesió cerebral traumàtica.
IMO | ENS HA VISITAT…
"Podem reprogramar la visió
treballant el cervell, comprenent
com fa servir el sistema visual
per interpretar la informació
que rep a través dels ulls"
"La visió ha de ser la guia que
orienti intel·ligentment el nostre
cos, indicant-li on i quan ha
d'actuar"
Dr. Sanet, de què s'ocupen els optometristes com-
portamentals, quin és el seu objectiu?
La visió està constituïda per dos aspectes fonamentals:
el hardware (components físics, estructures oculars) i el
software (components lògics, ús d'aquestes estructures).
Els optometristes comportamentals som especialistes
en el software i, com a tals, podem reprogramar-lo tre-
ballant en el cervell, comprenent com aquest fa servir
el sistema visual per interpretar la informació que rep a
través dels ulls.
Com podem millorar aquest funcionament?
El cervell té una important propietat anomenada neu-
roplasticitat, que fa possible educar-lo i ensinistrar-lo.
És modelable, no només en la infància sinó també en
l'etapa adulta i, per a cada cas, comptem amb diferents
tècniques personalitzades d'entrenament.
L’optometria comportamental té alguna cosa de
neurologia...
Per descomptat. Agafi aquesta ampolla d'aigua. Ara,
torni-la a agafar. La primera vegada, la mà ha anat recta
com l'ampolla i, la segona, quan l'he girat, la seva mà
també ho ha fet. Per què? El seu cos no s'ha mogut així
per casualitat, són els ulls els que han captat l'estímul i
l'han transmès al cervell perquè prengui una decisió: és
la visió la que guia al nostre cos i li indica què ha de fer,
on i quan ha d'actuar per complir una tasca.
I semblava tan senzill...
Ens fa la impressió que és un procés natural i automàtic
perquè està totalment integrat en nosaltres, però no és
així. Per això, podem incidir-hi a través de la teràpia vi-
sual i fer-lo més eficient. Un cop reprogramat el software,
els canvis introduïts i les millores experimentades que-
den una altra vegada automatitzats i passen a formar
part de la nostra persona.
Parli'ns més detalladament de la teràpia visual. En
què consisteix?
La teràpia visual és un programa d'entrenament indi-
vidualitzat dissenyat per corregir deficiències visuals-
motores i/o perceptives-cognitives a través d'un major
control del cervell sobre l'alineació, l'enfocament, el mo-
LA
RE
VIS
TA I
MO
42
IMO | ENS HA VISITAT…
viment, el seguiment i el treball conjunt dels ulls. Les
habilitats visuals que el pacient adquireix o millora són
reforçades mitjançant la repetició i s'acaben integrant
en les seves capacitats motores i cognitives al final de
la teràpia visual.
Quant de temps és necessari per aconseguir refor-
çar les nostres habilitats visuals?
Tot depèn del pacient i la seva problemàtica, encara que
se sol requerir un mínim de 12 sessions (de tres quarts
d'hora o una hora cada setmana) i un màxim de 48, que
s'han de complementar amb un treball diari de 15 mi-
nuts a casa. Al final del programa, no sempre s'arriba
a un resultat perfecte, ja que no parlem d'una equació
matemàtica, però sí que s’acostumen a experimentar
millores molt considerables que a més afecten la perso-
nalitat: quan un és capaç comprendre, deixa de sentir-se
incapaç i incompetent i guanya confiança en si mateix.
Els beneficis de la teràpia visual estan provats, no es
tracta només d'una opinió, sinó d'un fet que puc asse-
gurar per experiència pròpia.
Podria posar-ne un exemple?
Es veu molt clar en el món de l'esport, on cal marcar la
diferència per guanyar. Una de les meves millors experi-
ències en aquest àmbit va ser amb un dels components
de l'equip de voleibol dels Estats Units, qui, amb 3 me-
sos de teràpia visual, va passar del lloc 16 del rànquing
mundial al número 1 i va guanyar dues medalles d'or
olímpiques consecutives. Evidentment, es tractava d'un
molt bon jugador, però gràcies a l'entrenament visual
va arribar a ser el millor. Això prova que no és suficient
tenir una agudesa visual perfecta (20/20 a Estats Units,
aquí 1/1) sinó que també cal desenvolupar altres habi-
litats visuals i, el que és més important, saber utilit-
zar-les eficientment. La teràpia visual aconsegueix això:
millorar la nostra eficiència.
És necessària si no som esportistes professionals
d'alt nivell?
L'alta competició esportiva és molt exigent, però no
hem d'oblidar que la visió és el més important dels sen-
tits per a tots nosaltres, ja que és el que ens permet
copsar la majoria d'estímuls i, en conseqüència, dirigir
el nostre cos intel·ligentment. Per tant, per apreciar els
beneficis de la teràpia visual no és indispensable ser es-
portista professional, també treballem amb amateurs i
"No hi ha prou amb tenir una
agudesa visual perfecta, ens cal
desenvolupar altres habilitats
visuals que aprenem a utilitzar
eficientment gràcies a la teràpia
visual”
LA
RE
VIS
TA I
MO
43
IMO | ENS HA VISITAT…
amb persones que ni tan sols practiquen esport ja que
els seus problemes són fruit d'una dificultat d'aprenen-
tatge, lesió traumàtica...
Una de les eines de què disposen per treballar amb
aquests pacients és el programa Sanet Vision Integra-
tor (SVI) que vostè mateix va dissenyar. Quin és el
principal avantatge o novetat que aporta a la terà-
pia visual?
La principal característica del SVI és que es tracta d'un
"tot en un", que integra una gran varietat de procedi-
ments, dissenyats per millorar les habilitats visuals
adaptant-se a les necessitats de cada pacient. Permet
una gran personalització, "parlant" i instruint sobre com
respondre a les demandes auditives i així millorar la in-
tegració visual-auditiva i la memòria. Als Estats Units,
hi ha unes 300 pantalles amb el sistema SVI, mentre que
a Espanya només se n’hi troben, de moment, 3 o 4.
A què es deu aquesta gran diferència?
La teràpia visual és una disciplina molt nova a Espa-
nya que va començar fa tan sols 5 anys, mentre que als
Estats Units ja té 75 anys de trajectòria. I això que el
vostre país és un dels més avançats d'Europa en aquest
camp, on tradicionalment s'ha donat més importància
al hardware que al software i molts òptics optometristes
són només òptics. Afortunadament, alguns pioners han
decidit que es pot fer alguna cosa més i han començat
a ampliar els horitzons de la professió, endinsant-se en
l'optometria comportamental. Definitivament, encap-
çalar i liderar aquest avanç és un gran repte.
Parlant de reptes, quin és el proper desafiament que
ha d'afrontar la seva especialitat?
La investigació. Als Estats Units portem molts anys amb
bons resultats clínics però necessitem la investigació
per poder demostrar-los i provar-los científicament.
LA
RE
VIS
TA I
MO
44
LA
RE
VIS
TA I
MO
45
ART I SOLIDARITAT AMB LA FUNDACIÓ ULLS DEL MÓNVisions, el Fons d’Art solidari de la Fundació Ulls
del món, aterra per primera vegada a Barcelona,
on es pot veure fins al 24 de juliol a la galeria Joan
Gaspar. Es tracta d’una col·lecció de 72 obres pictò-
riques, escultòriques i fotogràfiques, de les quals
s'exposen 68, que vinculenel Dret Universal de la
visió amb l’art, prenent com a nexe d’unió la imat-
ge i la percepció visual. Així, a través de la mirada
de 53 artistes compromesos, Ulls del món pretén
divulgar la seva lluita contra la ceguesa evitable i
recaptar fons pels projectes de cooperació oftal-
mològica que duu a terme als campaments de re-
fugiats sahrauís de Tindouf (Algèria), Moçambic,
Bolívia i Mali.
La iniciativa va néixer l’any 2006 amb 28 fotogra-
fies realitzades per Manel Esclusa al Sàhara, en el
marc d’una campanya medicoquirúrgica que va por-
tar a Ulls del món fins aquest territori. Des d’ales-
hores, la col·lecció no ha deixat de créixer gràcies a
les donacions de grans noms de l’art contemporani,
com Miquel Barceló, Jaume Plensa o els desapare-
guts Antoni Tàpies i Andreu Alfaro. L’última incorpo-
ració al fons, l’escultura Somni, de Jaume Plensa, és
el millor reflex de l’essència de la Fundació, forjada
en la visió d’un món en què no existeixin persones
innecessàriament cegues.
“Perquè més enllà de plaure’ns i delectar-nos, l’art
té com a objectiu mobilitzar-nos i cridar-nos a l’acció,
obrint els nostres ulls però també la nostra consciència.
L’actitud activa de l’artista, que no espera amb els braços
creuats l’arribada de la inspiració, es transmet en la seva
obra”, explica Núria Ramon, directora de la Fundació. És
per això que els imports íntegres dels donatius de cadas-
cuna de les peces es destinaran a la implementació de les
activitats de revisió i intervenció quirúrgica de pacients,
la formació del personal local, la sensibilització en hàbits
bàsics de salut ocular, la prevenció de les principals patolo-
gies visuals i la dotació de materials i equipaments per a la
pràctica mèdica, incloses en els diferents projectes que Ulls
del món té en marxa.
A l’esquerra, pintura Femme Trempee de Miquel Barceló.A dalt, la pintura Al món obrim els ulls d’Antoni Tàpies.
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
46
IMO | OFTALMOLOGIA
La Fundació Ulls del món contribueix
a fer que les persones amb deficiències
visuals i sense recursos econòmics dels
països pobres puguin rebre atenció oftal-
mològica de qualitat per part dels serveis
locals de salut. D’aquesta manera, té com
a propòsit principal crear les condicions
necessàries per disminuir la incidència
de les patologies oculars a cada territori
i, a la vegada, sensibilitzar l’opinió públi-
ca respecte a les deficiències en la sanitat
bàsica de les zones on actua. Amb aques-
ta determinació, ha realitzat 175.000 con-
sultes i refraccions i més d‘11.000 operaci-
ons quirúrgiques, tornant la llum a milers
de persones des dels seus inicis.
Ulls del món va ser fundada l’any 2001 per
Rafael Ribó i Borja Corcóstegui, retinòleg
i director mèdic de l’IMO. Ambdós van ser
presents, junt amb prestigiós crític d’art
Daniel Giralt-Miracle, a la inauguració de
Visions, que va tenir lloc a la mateixa Ga-
leria Joan Gaspar el 27 de juny.
Més informació a
www.ullsdelmon.org
o trucant al 93 451 51 52
A dalt, la pintura Ulls del món de Joan-Pere Viladecans.A baix, l’escultura Ulls del món d’Andreu Alfaro.
LA
RE
VIS
TA I
MO
47
El periodista Ricard Fernández-Deu va conversar amb el Dr. Borja Corcóstegui, fundador d’Ulls del món i de l’IMO.
El Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO i
cofundador i vicepresident de la Fundació Ulls del
món, va protagonitzar, el mes de juny passat, un so-
par col·loqui al barceloní Círculo Ecuestre, on va ex-
posar la seva experiència combatent la ceguesa des
de la innovació de la clínica que dirigeix i el compro-
mís social de la Fundació que va impulsar fa més de
10 anys al costat de Rafael Ribó.
L'acte benèfic, que va començar amb un sopar al
IMO | OFTALMOLOGIA
qual van assistir un centenar de persones i va con-
tinuar amb un col·loqui entre l’oftalmòleg i el peri-
odista Ricard Fernández Deu, va ser organitzat per
donar a conèixer la lluita contra la ceguesa a través,
d’una banda, del desenvolupament tecnològic com
a motor de l’excel·lència mèdica, i, de l’altra, de la
cooperació internacional, una responsabilitat ina-
jornable, especialment en l'actual context de crisi.
SOPAR COL·LOQUI BENÈFIC
L'oftalmòleg va oferir el seu
punt de vista sobre com
combatre la ceguesa des de la
innovació i el compromís social,
a partir de la pròpia experiència
LA
RE
VIS
TA I
MO
48
IMO | REPORTATGE
Un estiu amb vistes
Amb l'arribada del bon temps ve de gust sortir i gaudir de la ciutat i les seves propostes d'oci a l'aire lliure. Per evitar la rutina i sorprendre els familiars i amics, oferim unes quantes idees originals i diferents per admirar Barcelona i les seves envejables vistes.
Per Pere Romanillos
Fotografies panoràmiques: BarcelonaSkyline.com
LA
RE
VIS
TA I
MO
49
IMO | REPORTATGE
Un estiu amb vistesIdees refrescants i diferents per redescobrir Barcelona
LA
RE
VIS
TA I
MO
50
Sota les estrelles
Encara que no ho sembli, és possible contemplar les estre-
lles gairebé sense moure’s de Barcelona. Els Sopars amb es-
trelles, organitzats pel centenari Observatori Fabra, s'han
convertit en una cita imprescindible de l'estiu. L'original
iniciativa, que enguany arriba a la seva desena edició, ofe-
reix l'oportunitat de gaudir d'un imaginatiu sopar amb mà-
giques vistes a la ciutat, seguit d'una distesa conferència a
càrrec de l'astrònom Antonio Bernal i una visita a les instal-
lacions de l'observatori.
Però el gran moment de la nit arriba quan els visitants
són convidats a treure el cap a l'univers i observar des del
telescopi gran part de les constel·lacions del Sistema Solar,
des de la Lluna a Saturn, passant per altres cossos celestes,
estrelles dobles i, fins i tot, l'Estació Espacial Internacional,
que orbita a 400 quilòmetres de la Terra.
Considerat com un dels més grans i antics d'Europa, en
actiu des de l’any 1903, el telescopi està ubicat a la Sala de
la Gran Cúpula, un dels elements arquitectònics més carac-
terístics i apreciats de l’sky line barceloní.
Sopars amb estrelles. Observatori Fabra. Ctra de
Vallvidrera. Camí de l'Observatori, s/n. Barcelona. De
juny a setembre, a partir de les 20.30 h. Preu: 68,50
€ per persona. Més informació i reserves a www.
soparsambestrelles.cat o trucant al 93 431 21 39.
A prop de l'Observatori Fabra també podem gaudir d'una
altra interessant vetllada astronòmica. Les Nits d'astro-
nomia, organitzades pel Consorci del Parc de Collserola,
ofereixen sessions d'iniciació i observació astronòmica
amb telescopi a l'aire lliure durant tot l'any.
Més informació a www.parcnaturalcollserola.cat o tru-
cant al 932803552. Preu de l'activitat: 5 € per persona.
IMO | REPORTATGE
LA
RE
VIS
TA I
MO
51Brunch panoràmic
El terme brunch és un acrònim format pels mots angle-
sos breakfast (esmorzar) i lunch (dinar). Es refereix a una
mena de piscolabis del migdia que sol prendre’s a partir
de les 11 del matí i mai més tard de les 3 del migdia.
Habitual en la cultura anglosaxona, ha arribat amb for-
ça al nostre país, on s'acostuma a fer durant el cap de
setmana.
A l'estiu, Barcelona ofereix llocs exquisits per gaudir d'un
bon brunch a l'aire lliure amb les millors vistes de la ciutat.
Diversos hotels de s'han sumat a aquesta moda d’"esmor-
zar" generosament i serveixen exquisits brunch, tant a clients
com a no clients. És el cas del Cafè Veranda, el brunch que
l'Hotel Arts serveix a la seva terrassa enjardinada a la vora
del mar. En aquest exclusiu hotel també ofereixen la possi-
bilitat de gaudir d’un sprunch, que consisteix a combinar al
bufet del brunch amb una sessió d’spa amb impressionants
vistes al mediterrani des de la planta 43 de l'edifici.
Cafè Veranda. Hotel Arts Barcelona. Marina 19-21.
Obert tots els diumenges de l'any, de 13.30 ha 16.00
h. Més informació i reserves a www.hotelartsbarcelo-
na.com o trucant al 932211000.
I seguint amb les bones vistes, al centre de la ciutat
també podem delectar-nos amb un bon brunch pano-
ràmic. Tots els diumenges, l'Hotel Barceló Raval ofe-
reix a la terrassa mirador un bufet molt exclusiu amb
discjòquei en directe, on podem menjar, prendre el sol i
relaxar-nos en un ambient desenfadat.
Hotel Barceló Raval. Rambla del Raval, 17-21. Obert
tots els diumenges, de 12.00 h a 16.00 h. Més infor-
mació i reserves a www.barceloraval.com o trucant al
933201490.
Miradors sense turistes
El Castell de Montjuïc, el cim del Tibidabo, la Torre de
Collserola i la Carretera de les Aigües són alguns dels
miradors més coneguts. Però hi ha altres racons de la
ciutat menys populars i transitats des d'on podem gau-
dir tranquil·lament d'unes excel·lents vistes panoràmi-
ques. Però, donat que es tracta de llocs elevats i úni-
cament accessibles a peu, és recomanable visitar-los a
última hora de la tarda, especialment si hi anem durant
els mesos de més calor.
Coneguts com Els Tres Turons, la Creueta del Coll (249m),
el Carmel (267m) i la Rovira (261m), formen un petit conjunt
de tres turons que ofereix unes impressionants vistes de
360º. Des dels seus vessants i allunyats de la bulliciosa ciu-
tat, aquests tres miradors privilegiats són poc freqüentats
i ens permeten passar una deliciosa estona fotografiant el
IMO | REPORTATGE
LA
RE
VIS
TA I
MO
52
capvespre o endevinant els carrers, avingudes, edificis i mo-
numents que queden als nostres peus.
Els Tres Turons. Accessos: des dels carrers Taradell
Morató, Mühlberg i Marià Labèrnia.
Una altra talaia que ofereix vistes impressionants de
la ciutat és el Mirador dels Xiprers, a la muntanya de
Sant Pere Màrtir, situada a la part més meridional del
Parc de Collserola. Fàcilment identificable per les ante-
nes de comunicació que té al cim, ens proporciona un
entorn natural ideal per anar amb la família i diferents
pistes forestals per gaudir-les caminant o amb bicicle-
ta. A més, disposa d'un quiosc berenador (Espai Plaça
Mireia), obert fins a mitjanit, que presenta una vista
panoràmica igualment espectacular.
Àrea de Lleure de Sant Pere Màrtir. Accés: des de la
Plaça Mireia, a Esplugues de Llobregat.
Aventures urbanes
Pumm! Així sona una ampolla de cava en ser destapa-
da. I així es diu el projecte d'Eduard Vicente i Marc Ros,
dos enamorats de Barcelona disposats a sorprendre'ns
amb propostes imaginatives i divertides sense sortir de
la ciutat. Amb el suport de la cerveseria Moritz, organit-
zen sopars desenfadats a bord del Telefèric de Montjuïc
durant tot l'estiu i, amb la ciutat als peus, rutes en bi-
cicleta o a bord d'un Seat 600 que culminen amb pic-
nics a llocs singulars, acompanyats d'una bona música
en directe. També duen a terme passejades i barbacoes
sota la lluna plena, descensos en kikbike (un híbrid a
mig camí entre el patinet i la bicicleta) i escapades noc-
turnes en caiac per la Barceloneta, entre moltes altres
activitats.
Pumm. Més informació i reserves a www.pummbar-
celona.cat o trucant al 617 956 572/609 881 587.
Marc Ros també és el responsable de la Caseta del Mig-
dia. Situada al Mirador del Migdia, a prop del Castell
de Montjuïc, és un dels racons secrets de la ciutat que
ofereix sopars econòmics a l'aire lliure, amb vistes pano-
ràmiques al port de Barcelona, música en directe, sessi-
ons de discjòquei, projeccions i molt més.
La Caseta del Migdia. Mirador del Migdia. A l'estiu,
obert de dijous a diumenge, de 20.00 ha 2.30 h. Més
informació i reserves a www.lacaseta.org.
A vista d'ocell
Barcelona és una ciutat tan bella que mereix ser con-
templada des de tots els punts de vista: per terra, mar
o... aire. En general, el cel clar i les condicions meteoro-
LA
RE
VIS
TA I
MO
53
lògiques favorables dels mesos estiuencs són el moment
ideal per experimentar el plaer de sobrevolar l'àrea me-
tropolitana a bord d'un helicòpter. Es tracta d'una forma
emocionant i diferent d'admirar la ciutat en un recorre-
gut que permet contemplar des de les altures dels punts
més significatius de la urbs al llarg de més de 10 minuts.
Instal·lada a la zona portuària de Barcelona, Cathelicop-
ters és una de les empreses que ofereix aquest original ser-
vei. A uns 500 metres d'altura sobre el nivell del mar, el seu
trajecte s'inicia per la línia del litoral per sobrevolar el Fò-
rum, la Diagonal, la Torre Agbar, la Sagrada Família i l'Ei-
xample barceloní. Després, el viatge continua fins a Collse-
rola, envoltant la característica torre de telecomunicacions
i descendint de nou cap a la zona de l'anell olímpic, no sen-
se abans contemplar a vista d'ocell el Parc Güell o el Camp
Nou, entre altres punts d'interès. Si ens agrada l'experiència,
podem provar altres recorreguts que sobrevolen la costa o
el massís de Montserrat. Segons el pressupost disponible,
també és possible sol·licitar un viatge panoràmic a la carta
o un vol nupcial.
Cathelicopters. Vols panoràmics per la ciutat a partir
de 50 €. Pg de l'Escullera. Moll adossat s/n. Més
informació i reserves a www.cathelicopters.com o
trucant al 932240710.
Barcelona insòlita
Comparada amb altres grans urbs del món, Barcelona és
una ciutat relativament petita. Sembla fàcil recórrer-la
i conèixer-la a fons però sempre pot sorprendre'ns amb
racons desconeguts o insòlits. De fet, són molts els que
aprofiten les vacances d'estiu per fer de turistes a la seva
pròpia ciutat i apuntar-s’hi a algun tour original com els
que proposen a InsòlitBarcelona.
Al capdavant d'aquesta original iniciativa es troben Cla-
ra Mas i Anna Masides, dues llicenciades en Humanitats i
Història de l'Art, respectivament, disposades a compartir el
seu amor i curiositat per la ciutat. Juntes han dissenyat iti-
neraris a peu, rutes especialitzades i visites guiades a racons
inèdits per gaudir Barcelona des d'una altra perspectiva. Ara
mateix, ofereixen nou recorreguts a través de la història i
les curiositats de llocs poc coneguts en barris com el Gòtic,
el Raval, Poble Sec o Gràcia, així com rutes sobre el Moder-
nisme o els mercats de la ciutat. Els grups són reduïts i les
visites tenen una durada aproximada de dues hores. També
hi ha la possibilitat de contractar visites guiades persona-
litzades.
InsòlitBarcelona. Més informació i reserves a
www.insolitbarcelona.com o trucant al 649 827 673/
606 895 324.
Córrer està de moda i, a més, pot ser una forma diverti-
da i saludable de conèixer millor la ciutat. El sight jogging
és una tendència cada vegada més present en la major
part de ciutats turístiques com Barcelona. Consisteix
a realitzar visites guiades a cop de sabatilla esportiva,
sempre en companyia d'un monitor esportiu i al ritme
que marca el propi client.
360º Running Barcelona. Més informació i reserves a
www.360runningbarcelona.com.
RunBCN. Informació i reserves a www.runbcn.com.
Qui hi viu aquí?
A Barcelona hi ha molts edificis singulars que no acos-
tumen a estar oberts al públic i desperten la imaginació
dels transeünts sobre com han de ser per dins, qui hi
resideix o qui hi treballa. Entitats com Cases Singulars
s'encarreguen d'obrir-nos les portes a l'interior d'aquests
llocs secrets. La jove i emprenedora empresa a càrrec de
IMO | REPORTATGE
LA
RE
VIS
TA I
MO
54
Laura Pastor i Isabel Vallès mostra al públic el patrimo-
ni cultural de la ciutat comtal més desconegut a través
d'agradables visites guiades. Així, podrem endinsar-nos
en llocs com la Casa de la Seda, el palauet isabelí del col-
leccionista d'art Manuel Rocamora, la Reial Acadèmia
de Belles Arts, al Palau Moxó, l'Estudi-Taller de l'escenò-
graf Oleguer Junyent o la gaudiniana Torre Bellesguard
(molt a prop l'IMO, per cert). A més, durant els mesos
d'estiu, també organitza nits singulars en què les visites
són amenitzades amb audició de música, copa de cava i
alguna que altra sorpresa...
Cases Singulars. Més informació i reserves a www.
casessingulars.com o trucant al 670466260.
Sota terra
Hi ha una Barcelona oculta i secreta composta per labe-
ríntics passadissos subterranis, refugis en desús, esta-
cions abandonades, sistemes de clavegueram... Visitar
el subsòl de la ciutat és una activitat ideal i molt refres-
cant que ens permetrà alliberar-nos durant una bona
estona de la calor sobre l'asfalt.
Barcelona va ser una de les ciutats bombardejades de for-
ma sistemàtica durant la Guerra Civil. Avui en dia, encara es
conserven en bon estat una part dels 1.400 refugis antiaeris
que es van construir durant el conflicte per protegir la pobla-
ció. Alguns d'ells es poden visitar, com el Refugi 307 del Poble
Sec o el de la Plaça del Diamant.
Refugi 307. Nou de la Rambla, 169. Informació i
reserves a www.museuhistoria.bcn.cat o trucant al
932562100.
Refugi de la plaça del Diamant. Pça. Del Diamant, 10.
Informació i reserves a Taller d'Història de Gràcia (Pg.
Mare de Déu del Coll, 79) o trucant al 932196134.
Aquelles persones curioses i poc claustrofòbiques, tam-
bé poden fer una ullada a la complexa xarxa de clavegue-
ram que travessa el subsòl de la ciutat. La Fàbrica del Sol
organitza visites guiades de 45 minuts al col·lector sub-
terrani instal·lat sota el Passeig de Sant Joan. En elles,
un grup reduït pot endinsar-se en aquest curiós submón
i aprendre el funcionament d'aquesta infraestructura de
sanejament i gestió de l'aigua, encara oculta i descone-
guda per la majoria de barcelonins.
Visita al col·lector subterrani del Passeig de Sant
Joan. Informació i reserves a www.bcn.cat/lafabrica-
delsol.
I per als amants del passat històric de la ciutat, és im-
prescindible baixar al subsòl del conjunt monumental
de la Plaça del Rei. Allà s’hi conserven des dels vestigis
arqueològics de l'antiga Barcino, datats el segle I a.C.,
fins als de la Barchinona visigoda del segle VII d.C. Un
altre interessant vestigi subterrani, encara que menys
conegut, és la Domus de Sant Honorat, casa típica ro-
mana construïda al Call barceloní que encara conserva
part del perystilum o jardí central porticat amb diversos
lacus o estanys d'aigua i plantes típiques de les cases
patrícies de la època.
Conjunt monumental de la Plaça del Rei. Pça. del Rei,
s/n. Domus de Sant Honorat. Fruita, 2. Més informa-
ció a www.museuhistoria.bcn.cat
Finalment, recomanem no perdre’s la molt esperada in-
auguració del Born Centre Cultural (prevista per al pro-
per 11 de setembre), que per fi mostrarà al públic l'im-
portant jaciment arqueològic que va posar al descobert
les restes de la ciutat del segle XVIII que va sucumbir al
setge de les tropes borbòniques el 1714.
IMO | REPORTATGE
LA
RE
VIS
TA I
MO
55
Born Centre Cultural. Pça. Comercial, 12. Més infor-
mació a www.bcn.cat/elborncentrecultural
"Caminant" sobre el mar
Barcelona és una ciutat banyada pel Mediterrani i, per
això, una de les millors formes de contemplar-la i gau-
dir-la és des del mar. Amb l'arribada del bon temps, po-
dem aprofitar per practicar sup, una modalitat d'esport
aquàtic nova i relaxant que combina el surf i el rem.
Originari de Hawaii, consisteix a mantenir l'equilibri
sobre una taula de surf mentre remem. Un dels seus
avantatges és que no es necessiten onades i és molt
fàcil d'aprendre. A més, la postura alçada que s'adopta
permet observar el paisatge tranquil·lament, com tam-
bé la superfície i el fons marí.
La seva pràctica abunda especialment a la platja de Sant
Sebastià, prop de les instal·lacions de l'Hotel W, així com en
la de la Mar Bella. Allà és on s'han ubicat els nois de Sup
Barcelona, escola que ofereix cursos d'iniciació i perfeccio-
nament d'aquesta disciplina esportiva, a més de lloguer de
material i assessorament per a la seva pràctica.
Sup Barcelona. Av. del Litoral, s/n. Platja de la Mar
Bella. Més informació a www.supbarcelona.es
Propostes refrescants
Impossible avorrir-se a Barcelona durant l'estiu.
Recollim algunes idees més per gaudir de vetllades
originals, refrescants i amb bones vistes sense
sortir de la ciutat:
• Sala Montjuïc. Mostra de cinema a l'aire
lliure amb una selecció de les millors cintes de
tots els temps, concerts, picnic, curtmetrat-
ges... Del 30 de juny al 7 d'agost als jardins del
Castell de Montjuïc-Fossat de Santa Eulàlia.
Més informació i compra de tiquets a www.
salamontjuic.org
• Gandules. Una altra proposta imprescindible
per als amants del setè art a l'aire lliure que
passin l'estiu a la ciutat. Durant tot el mes
d'agost al Pati de les Dones del Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Montalegre, 5. Més informació a www.cccb.
org
• Música als parcs. Divuitena edició d'aquesta
ineludible cita estiuenca que ofereix concerts
nocturns de música clàssica i jazz a l'aire lliure
en els parcs i jardins de la ciutat. De dilluns a
diumenge, durant els mesos de juny, juliol i
agost.
• Nits d'estiu al terrat de la Pedrera. Agra-
dables vetllades de jazz en directe des de
la terrassa d'un dels edificis més bells de la
ciutat. Cada dijous, divendres i dissabte, del
20 de juny al 7 de setembre. Més informació a
www.lapedrera.com
IMO | REPORTATGE
LA
RE
VIS
TA I
MO
56
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO
Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.
Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.
Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.
La vida sin cataratas...y sin astigmatismo.
pag.pacientesTORICR2012.indd 1 16/03/12 13:07