Este

ve S

oler

Es

còci

a, jo

c de

mir

alls

Escòcia celebrarà un referèndum sobre la seva independència el

18 de setembre de 2014. El Partit Nacionalista Escocès d’Alex

Salmond va guanyar les eleccions amb aquesta proposta, i el go-

vern i el parlament del Regne Unit van acceptar el referèndum.

La pregunta pactada és clara: «Escòcia hauria de ser un Estat

independent?».

Fins a quin punt Escòcia és un mirall per a Catalunya? Quina re-

lació tenen els escocesos amb els altres britànics? Qui d’Escòcia

vol la independència i per què?

Segurament, la millor manera de conèixer el procés escocès no

és entrevistar els portaveus polítics, sinó parlar amb la gent del

carrer. Això és el que ha fet el periodista Esteve Soler, especialista

en política internacional i gran comunicador. En aquest viatge

per tot Escòcia, des de les animades botigues de Glasgow fi ns a

les Terres Altes, descobrirem els temes que preocupen els esco-

cesos.

10039203

Esteve Soler (Terrassa, 1967) és un periodista especialitzat en informació internacional. Va ser el primer corres-ponsal de tv3 al Pròxim Orient l’agost del 2001, amb seu a Jerusalem, des d’on va cobrir la segona intifada, l’inici de la guerra de l’Iraq i la caiguda de Saddam Hussein, amb entrevistes amb el presi-dent palestí, Iàssir Arafat, i el primer ministre libanès. Del 2004 al 2005 va formar part de l’equip del programa in-formatiu 30 minuts. Des de principis del 2006 forma part de l’equip del canal de televisió 3/24 com a presentador de la franja de nit. El 2013 va substituir tem-poralment Antoni Bassas com a corres-ponsal de tv3 a Washington dc. Ha pu-blicat Llàgrimes per la Nàsser, on recull el seu testimoni de la guerra de l’Iraq, i posteriorment Un català al laberint de Terra Santa, llibre del qual ha cedit els drets a Mans Unides i Intermón Oxfam.

Disseny de la coberta: @ Carlos Cubeiro

llom 7 mm

71

Altres títols de la col·lecció:

Martí AngladaQuatre vies per a la independènciaEstònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia

Guinjoan - Cuadras - PuigCom Àustria o Dinamarca La Catalunya possible

J. Albareda - J. EsculiesLa guerra de 1714La clau catalana d’un confl icte mundial

Agustí Pons1914-2014Per entendre l’Europa del segle XX

Gregorio LuriVal més educarConsells als pares, a favor del sentit comú

Eva PiquerMarta Rovira, cada dia més a prop

Núria Bosch - Marta Espasa12 arguments econòmics per a la independència

10040855

Esteve Soler

Escòcia,joc de miralls

@Ed_porticwww.portic.cat

Esteve Soler

Escòcia, joc de miralls

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 5 12/05/14 13:14

Primera edició: juny del 2014

© 2014 Esteve Soler

Drets exclusius d’aquesta edició:Raval Edicions SLU, PòrticPedro i Pons, 9-1108034 Barcelonawww.portic.cat

ISBN: 978-84-9809-289-9Dipòsit Legal: B-9.018-2014Fotocomposició: Edilínia, SLImpressió: Limpergraf

Queda rigorosament prohibida sense autorització escri-ta de l’editor qualsevol forma de reproducció, distri-bució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 6 12/05/14 13:14

7

Índex

Per començar 11

Una qüestió d’armes: el programa Trident 17

Els botiguers cosmopolites de Glasgow 25

Un afer intern 37

Sean Connery i el Fish & Chips 47

Què votarà el Nessie? 59

Buscar els orígens 71

La vall del whisky 81

És petroli escocès 89

L’Euro? Ni veure’l! 99

Il·lusió pel futur 107

La justícia social i l’Església escocesa 117

De la Poll Tax a la Bedroom Tax 127

Per acabar 137

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 7 12/05/14 13:14

per començar

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 11 12/05/14 13:14

13

Condueixo amb els cinc sentits vigilants. Ho faig per la

banda contrària a què estic acostumat, per l’esquerra, i

per una sinuosa carretera del nord d’Escòcia. A la ràdio

parlen de gastronomia. Un cuiner escocès explica un

seguit de descobriments culinaris que ha fet durant els

seus viatges per tot el món, i parla de com els ha anat

incorporant amb certs matisos i variacions al seu reper-

tori de cuina personal. Entre el munt de troballes de

plats interessants, el cuiner parla del pa amb tomàquet

i n’explica el procés d’elaboració. Tallar el tomàquet en

dos, fregar-ne una de les meitats a la llesca de pa, ama-

nir-ho amb oli i sal... Una recepta senzilla i efectiva, diu

el cuiner, que, per cloure el programa radiofònic, defi-

neix com a típicament espanyola.

L’asseveració em sorprèn per genèrica. Puc entendre

que en un primer moment i per a un públic generalista

s’etiqueti el pa amb tomàquet com una recepta espanyo-

la, i és cert que amb la Constitució a la mà no deixa de

ser-ho, però esperava més concisió, més detall i més

precisió en un programa sobre receptes de cuina d’arreu

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 13 12/05/14 13:14

14

del món emès des de la BBC d’Escòcia, on es pressupo-

sa una certa sensibilitat en segons quins temes d’iden-

titat.

Potser tot el que explico és un detall anecdòtic de

poca importància, però pel que m’he trobat a Escòcia,

pels comentaris de molts dels personatges amb els quals

he parlat sobre la independència, crec que l’anècdota és

reveladora del fet que els escocesos en saben poc del que

passa a Catalunya. O, dit d’una altra manera, els catalans

coneixen el procés independentista d’Escòcia més del

que els escocesos coneixen el procés independentista de

Catalunya.

En cert sentit les paraules del cuiner em van fer re-

cordar els comunicats de la banda terrorista ETA quan

reivindicava algun atemptat a la costa de Tarragona, que

definien com el «Levante español». Vull dir que no és el

llenguatge que s’espera d’algú que exalta la independèn-

cia dels pobles i en fa bandera com la millor manera

d’organitzar el territori, a través de la voluntat dels ciu-

tadans.

Aquesta va ser una de les primeres reflexions que em

vaig fer quan, a mitjan mes de febrer del 2014, vaig ini-

ciar un viatge de tretze dies a Escòcia, per conèixer sobre

el terreny com es viu la independència entre els escoce-

sos. El periple, dividit en dues estades, em porta per

diferents pobles i ciutats d’un país que desconec i que

observo amb ulls ben oberts per descobrir-hi tot allò

que se’m mostra. I hi busco detalls, comentaris, visions

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 14 12/05/14 13:14

15

i opinions sobre el procés independentista que viuran

els escocesos a finals de l’estiu d’aquest any. Faig recerca

entre la gent del carrer, fugint sempre de qualsevol dis-

curs oficial i evitant missatges políticament interessats.

Escòcia i Catalunya poden viure amb dos mesos de

diferència processos similars per al seu futur. Escòcia

votarà en referèndum el 18 de setembre de 2014 si es vol

separar del Regne Unit i esdevenir un estat independent.

El govern català ha marcat al calendari la data del 9 de

novembre per celebrar una consulta sobre la indepen-

dència. Escòcia i Catalunya comparteixen un desig, un

repte comú, però des de perspectives molt diferents. Tan

diferents que gairebé no es poden comparar. D’alguna

manera es pot afirmar que el que li falta a Escòcia li

sobra a Catalunya, i a l’inrevés.

Els escocesos votaran lliurament gràcies a un acord

amb el govern britànic. Edimburg i Londres han pactat

la consulta i s’han compromès a respectar el resultat si-

gui quin sigui. Els escocesos tenen una llengua i una

història comunes amb els anglesos, de la qual molts

escocesos se senten orgullosos. No hi ha odi entre angle-

sos i escocesos. Per a molts escocesos el tracte que Escò-

cia ha rebut del govern de Londres ha estat insuficient,

però no es pot considerar humiliant. A Escòcia el procés

independentista va ser iniciat i liderat des de la política

i no té el suport popular que sí que té a Cata lunya, on

els carrers es van omplir del sentiment independentista

de la societat, que va generar un tsunami que ha obligat

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 15 12/05/14 13:14

16

els polítics a liderar el procés per mantenir-se com els

representants d’un poble que ha situat la independència

en l’agenda política.

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 16 12/05/14 13:14

una qüestió d’armes: el programa trident

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 17 12/05/14 13:14

19

Aterro a Glasgow i des de la primera presa de contacte

amb Escòcia m’adono que hauré d’afinar l’orella per

entendre l’anglès que hi parlen. Arribo després d’haver

estat set mesos als Estats Units, on l’anglès, tot i que és

molt criticat per l’accent americà, em resulta molt més

fàcil d’entendre que el britànic, i no diguem que l’anglès

que es parla a Escòcia.

Espero pacient a la cua d’una cafeteria i quan m’ar-

riba el torn demano un espresso doble macchiato. La

noia que em despatxa m’entén a la primera. Però mentre

el terminal bancari comprova les dades de la meva tar-

geta de crèdit m’ha de repetir un parell de vegades la

pregunta amb la qual volia donar-me conversa: «Are you

from Scotland?».

Una pregunta que s’evidencia del tot retòrica, perquè

sóc incapaç d’entendre-la fins que no abandona l’accent

marcadament escocès i em torna a formular la qüestió

en un anglès del tot acadèmic.

Quan li dic que sóc de Barcelona reacciona amb la

fascinació que provoca aquesta ciutat a la majoria de

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 19 12/05/14 13:14

20

gent que la visita; la recorden amb admiració, sobretot

si no els han pres la cartera!

Surto de la terminal de l’aeroport de Glasgow per

agafar un taxi. Un cop ens hem entès amb l’adreça on

m’ha de portar, comença la carrera pels afores de la ciu-

tat. El taxista em pregunta si he vingut a Escòcia per

negocis o de viatge turístic. No sé què dir-li. Li mig expli-

co que sóc periodista i que he vingut a buscar informació

per escriure alguna cosa sobre el procés inde pendentista

d’Escòcia.

Queda sorprès de l’interès que pot generar el tema

a fora d’Escòcia, perquè m’assegura que entre la gent

del carrer, entre els escocesos, no en genera gaire, d’in-

terès.

Li explico que vinc de Barcelona i això sembla que li

permet començar a lligar caps. Em diu que no ho tindré

fàcil perquè la gent al carrer no parla gaire sobre el tema

del referèndum, no és un debat gaire present en la socie-

tat, em diu.

–Els mitjans de comunicació i els polítics en parlen,

però la gent del carrer gairebé no està pendent del que

passa, perquè ens és una mica igual.

M’assegura que el 18 de setembre anirà a votar i que

ho farà per mantenir-se dins del Regne Unit.

–Només votaria a favor de la independència per un

motiu –m’explica.

I aquest motiu és que una Escòcia independent sig-

nificaria haver de desmantellar Her Majesty’s Naval

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 20 12/05/14 13:14

21

Base Clyde, una base de submarins nuclears que la Royal

Navy, la marina britànica, té a quaranta quilòmetres al

nord-oest de Glasgow.

Els camins de la independència d’Escòcia se’m mos-

tren, ja a la primera presa de contacte amb el país, tan

inescrutables com els del Senyor que descriu Isaïes 55 a

la Bíblia.

Els escocesos disposen des del novembre del 2013

d’un Llibre Blanc de la Independència. Un manual de

més de sis-centes pàgines on es marquen els eixos bàsics

de la independència d’Escòcia. Un full de ruta on també

s’explica amb força detall com seria una Escòcia inde-

pendent. Aquest llibre permet valorar els pros i els con-

tres de la futura independència del país més enllà d’un

simple i arriscat acte de fe a l’hora de votar.

Aquest primer interlocutor que m’apareix només

posar els peus a Escòcia pot esbrinar en el Llibre Blanc,

per exemple, quina serà la política del govern d’Edim-

burg respecte a la seva preocupació al voltant de les ar-

mes nuclears britàniques estacionades en territori es co cès

i conegudes com a Trident.

Trident és el nom del programa del Regne Unit per

desenvolupar, adquirir i accionar armes nuclears d’últi-

ma generació. Un programa militar que inclou també

submarins equipats amb ogives nuclears que tenen la

missió de donar resposta a un hipotètic primer atac

nuclear enemic. És el que es coneix com a Força de Se-

gon Atac.

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 21 12/05/14 13:14

22

Aquest programa es va posar en marxa al juliol del

1980, i les patrulles de submarins nuclears a la costa es-

cocesa van començar al desembre del 1994.

Si Escòcia esdevé un país independent el programa

Trident perilla. El Llibre Blanc del Govern escocès des-

criu Trident com un «poder destructiu, indiscriminat i

inhumà», i els ministres escocesos amb el seu primer

ministre al capdavant no s’amaguen de dir que volen

desfer-se d’aquest giny militar tan aviat com sigui pos-

sible perquè a la Constitució d’una Escòcia independent

les armes nuclears no hi tenen cabuda.

Els experts asseguren que desplaçar la infraestructu-

ra del programa Trident a una altra part del Regne Unit

té un preu prohibitiu i per això s’espera que aquest tema

sigui un punt important en la negociació entre Edim-

burg i Londres davant una hipotètica independència

d’Escòcia.

Una negociació complicada per al govern anglès,

però també per a l’escocès, perquè la prohibició de l’ar-

mament atòmic que estableix la seva Constitució pot

tancar la porta a Escòcia a l’hora d’entrar en un club

militar i nuclear com és l’OTAN.

I el tancament de les bases militars britàniques en

terra escocesa també tindria conseqüències laborals

perquè són una important font de llocs de treball que

d’entrada es podria perdre o si més no quedaria en

escac.

Però el Llibre Blanc veu un avantatge en la indepen-

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 22 12/05/14 13:14

23

dència: que l’eliminació de les armes nuclears significa-

ria una injecció econòmica en armament convencional

que tindria també repercussió en el món laboral.

El manual de la independència escocesa no s’amaga

a l’hora de fer una crítica a la política de defensa del

Regne Unit quan assegura que: «Durant dècades hem

estat part d’un sistema amb què Westminster ha tractat

de projectar el seu poder global, en donar a la Gran Bre-

tanya la capacitat de participar en intervencions mili tars

a l’estranger i poder desplegar no tan sols tropes sinó

també armes nuclears».

Segons el Llibre Blanc, «fins ara s’han perdut milers

de milions de lliures en unes armes que mai han estat

utilitzades, i si no actuem ara correm el risc de perdre’n

encara més davant la voluntat de posar en marxa nous

sistemes d’armes nuclears. Amb el seu poder de destruc-

ció indiscriminada i inhumana, Trident és una ofensa a

la decència bàsica. El compromís de Westminster amb

les armes nuclears deixa altres aspectes de la nostra de-

fensa debilitats».

El cert és que no esperava que la primera xerrada

seriosa sobre la independència d’Escòcia fos sobre armes

nuclears, i a dins d’un taxi durant el curt trajecte entre

l’aeroport de Glasgow i la ciutat.

La conversa, molt interessant, va començar amb les

armes nuclears, amb el seu futur, amb la seva capacitat

destructiva, amb la necessitat o no que existeixin, però

el diàleg amb el taxista va acabar amb una enumeració

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 23 12/05/14 13:14

24

dels mals que està originant en la societat d’arreu del

món el capitalisme salvatge que es mostra ja amb tota la

seva força i que té conseqüències gairebé tan dolentes

com la radioactivitat.

Escocia_Miralls_VISIONS.indd 24 12/05/14 13:14