ÚS LINGÜÍSTIC

Conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat per satisfer les necessitats de relació dels individus

Dinàmic Divers o variat regulat indicador

Perquè es transforma per causes

Polítiques, econòmiques,ambientals...

Del grau de vitalitat

de la llengua

A partir d’unes normes d’ús

Perquè els humansviuen en

Els individus seleccionenVarietats

segons la situació

Espai geogràfic Temps històric Grups socials

Varietats Geogràfiques(v.diatòpica)

Varietats Socials

(v.diastràtica)

VarietatsHistòriques

(v.diacrònica)

Depenent delContextCanalTema

Parlantintenció

Varietats funcionalsREGISTRES(v.diafàsica)

estàndard

Registres formals Registres no formals

Científicotènic -Canal escrit.-Tema específic.-Denotació i monosèmia.-Claredat, precisió,concisió.-Nivell de formalitat neutre--Objectivitat, impersonalitat.-Afany d’universalitat.-Caràcter verificable.-Abundància de tecnicismes, neologismes, sigles, i en algunes matèries codis propis.

Col·loquial -Canal oral.-Textos conversacionals. Als textos escrits, reproduccions de la llengua oral.-temes generals i quotidians.-subjectivitat i emoció.-poca elaboració i molt espontani.-frases fetes, refranys, eufemismes, onomatopeies.-anacoluts.-abundància d’interrogacions, exclamacions, imperatius, interjeccions...-reforç de codis no lingüístics.

Literari -Canal escrit.-Connotació i polisèmia.-Receptor universal i desconegut.-Subjectivitat i emotivitat.-Grau elevat d’elaboració formal.-Intenció estètica.-Ús de figures retòriques i recursos estilístics

Vulgar -Canal Oral.-Poca elaboració textual.-no segueix la norma lingüística.-paraules i expressions grolleres.-pobresa lèxica.-repeticions abundants.-anacoluts.-interjeccions.-mots jòquer.

VARIACIÓ DIAFÀSICA: varietats funcionals o registres

Registres especialitzats

LlenguatgeJurídico-administratiu

-Canal escrit.-Estil molt formal, impersonal i amb fòrmules prefixades-Tractaments de cortesia i jerarquitzacions.

LlenguatgePeriodístic

-Canal oral (ràdio i televisió) o escrit (diaris i revistes).-Claredat i eficàcia informativa-La informació respon a les preguntes bàsiques de què, qui, quan, on, com, per què.-Utilització de fotografies, gràfics, etc. per il·lustrar el discurs.

Llenguatgepublicitari

-Canal oral (ràdio i televisió) o escrit (diaris i revistes).-Recursos expressius.-Missatge breu.-Recolzat amb la imatge gràfica en textos escrits, música i veu en textos orals

VARIACIÓ DIAFÀSICA: varietats funcionals o registres

estàndard

• Llengua comuna, general i supradialectal que serveix de model de referència per a tota la comunitat lingüística.

• És una varietat neutra, que no és pròpia de cap grup específic, i actua com a anivelladora de la variació lingüística. Al mateix temps, crea la noció de llengua i esdevé per als parlants la representació d'aquesta. És, lògicament, la varietat que s'ensenya als no nadius.

estàndard

• Tots els textos o discursos que es generen en els àmbits de premsa, ràdio, televisió… exigeixen un model de llengua definit, conegut i acceptat per tots, un model en el qual els usuaris se sentin segurs i amb el qual s'identifiquin.

La llengua estàndard existeix per a possibilitar i garantir la intercomunicació generalitzada en una comunitat lingüística en els àmbits formals, especialment per a satisfer les complexes necessitats comunicatives d'una societat moderna.

(Gabriel Bibiloni, Llengua estàndard i variació lingüística)

estàndard

• Pel que fa a la formació de l'estàndard, de vegades un dels dialectes de la llengua hi té un protagonisme molt evident – Exemples: el dialecte de l'Île-de-France per al francès o el toscà

per a l'italià.

• o també pot passar que es formi amb aportacions de tots els dialectes– exemples: cas del basc.

• De tota manera, la varietat estàndard admet matisacions regionals, és a dir, l'existència de diverses formes que es diferenciïn només per alguns trets que no dificultin la intercomprensió ni la identificació de tots els parlants de la comunitat.

estàndard

• Pel que fa a la formació de l'estàndard, de vegades un dels dialectes de la llengua hi té un protagonisme molt evident – Exemples: el dialecte de l'Île-de-France per al francès o el toscà

per a l'italià.

• o també pot passar que es formi amb aportacions de tots els dialectes– exemples: cas del basc.

• De tota manera, la varietat estàndard admet matisacions regionals, és a dir, l'existència de diverses formes que es diferenciïn només per alguns trets que no dificultin la intercomprensió ni la identificació de tots els parlants de la comunitat.