Tema: L’Europa feudal

- S.VIII Carlemany (rei franc) unifica part d’Europa occidental Es proclama emperador (800) volia ser successor dels emperadors romans L’imperi elabora lleis (capitulacions)

Organització territorial divisió en contats governats per contesde defensa: crea marques (fronteres) exèrcit poderós dirigit per un marques.

El Carlemany

- mort Carlemany desmembració de l’imperi naixement Fragmentació Tractat de Verdum successors de Carlemany divideixen l’imperi en regnes. de de - Invasions / atacs S.IX-X normands( víkings) nord

l’imperi musulmans sud ataquen l’imperi d’occidenthongaresos est

L’Europa carolingi

Situació de crisis poder monàrquic molt dèbil no poden protegir la poblaciófeudal orígens no poden recaptar impostos

ni mantenir un exèrcit fidel del per poder governar s’alien amb els nobles (vassallatge)

feudalisme vassallatge cerimònia de vassallatge vassall s’agenolla davant del rei jura fidelitat promet consell

promet ajuda econòmica i militar

a canvi el rei dona feu (terra per a visqui i governi)senyors feudals són antics comtes, càrrecs eclesiàstics, grans propietaris que es converteixen

càrrec era vitalici i hereditarirepartien el seu feu a nobles menys importants cavallers o guerrers vivien, governaven i

tenien un petit exèrcittenien el veritable poder , es fan gairebé independents

pagesos atemorits per la situació de inseguretat , veuen sr feudal l’única autoritat sr feudal li dona seguretat.

El - cúspide social Rei l’església havia establert que era el representant de Déu a la terra havia de governarmantenir el regne

rei - Regne territoris que el rei posseïa sota la seva autoritat unit .si noble es feia vassall d’un altre o el rei al morir donava l’herència a un fill/a que s’emparentava amb un altre monarca

La i les terres passaven a mans d’un altre rei i per tant eren d’un altre regne.Rei era el primer entre els iguals (primus inter pares) seus iguals eren el vassalls alta noblesa (comtes, ducs, marquesos)

els principals autoritats eclesiàstiquesatribucions del rei dirigir campanyes militars anaven vassalls amb (bisbes, abasts)

seus els seus exèrcits si no eren considerats traïdors i perdien els seus feus.

noblesa vassalls demanar impostos en cas de guerra, de coronació, rei comparteix el govern del regnede casament etc...Jutge suprem , però no pot interferir als feus. aconsellen

Bisbes, abats al rei en lesCort reial per governar el rei s’ajudava amb la cúria o consell reial format per comtes,ducs,marquesos seves

decisionsfeudal monarques no tenen residència fixa --- viuen a diversos castells --- per controlar les seves possessions

rei envoltat sempre d’un seguici de persones Cort famíliaamicsguerrersconsellers (clergues, juristes...)

la noblesa – rei han de ser guerreres cavallers ofici de la guerra posseeixen l’equipament (armadura, cavall...) molt car

només ho poden noblesa pagar srs feudals.

18 anys s’armaven cavallers cerimònia on rep l’espasa,escut,esperons i cota de malla

guerrera:a partir d’aquell moment havien de ser valents, lleials i defensar

un dones i dèbils.

grup feien la guerra per: - defensar el seu territori d’altres nobles- ajudar al monarca o altre senyor

privilegiat - la guerra proporcionava diners, productes, joies .. que augmenten el seu poder.

La noblesa viu amb privilegis, no treballa, no paga impostos, únics que poden portar armes això comporta control sobre la resta de la població.

Viure Feu – Terres que el rei o noble havia atorgat a un altre senyor feudal.- Sr Feudal es reserva les millors terres ( Reserva senyorial)

- Terres que treballen els seus serfs (castell, prats i boscos) - Masos : ho lliuraven serfs o pagesos lliures – pagaven rendes al sr feudal ( part de la collita / feina a les terres del sr. )

al - terres: - propietats de pagesos lliures- església (monestirs)

feu Sr Feudal - dret de jurisdicció - sobre totes les terres del feu

- Podia dictar lleis - ordres – justícia - controla serveis (ponts – molins – forns etc...)- cobra impostos i tributs per aquest serveis.

Lliures : (vilans o alodials) poden ser propietaris de la terra Pagesos disposen lliurament de ells mateixos (poden casar-se, abandonar

el feu, dedicar-se a un ofici... sens permís del sr.) – molt pocs - - Pagesos majoria de la població 90% podien ser

Pagesos al Serfs : no tenen llibertat personal, lligats a la terra i el sr. feudal

no poden abandonar el feu, ni casar-se, ni deixar herència sense el permís del sr. Feudal.

del món

* treballen la terra per sobreviure – la terra té rendiment escàs – practiquen rotació biennal – tècniques i eines molt rudimentàries( aixades, falçs, rampins, arades senzilles)

feu feudal * economia d’autoconsum (vivien d’allò que produïen ) es feien la roba, teixien, tallen fusta, compren pocs productes (sal i algun estri)

- Viuen en pobles petits i cases disseminades – dins del poble hi ha : artesans / petits comerciants (taverna, molí, forns, forja..)Habitatge

- Cases senzilles i tosques – 1-2 habitacions a vegades magatzem i estable estan a la mateixa casa ( animals conviuen a la casa ) dels

- sol de terra i llar de foc al mitj per escalfar-se , cuinar i il·luminar.

pagesos - mobiliari : - matalàs de palla, bancs per seure, taula de fusta, escudella , perol..)

alts càrrecs (Bisbes, cardenals, abats) mateixos privilegis dels nobles.Grup privilegiat

Capellans i monjos – viuen igual que pagesos pobres.

Cristiandat – creences comunes i rituals semblants per rics o pobres - Majoria de la població

Europa Obligacions - caritat- vida virtuosa

religioses - donacions de bens a l’església quan morienCristiana

- seguint tot això redimien pecats, assolien la vida eterna i no anaven a l’ infern

Església Església - marca vida social i privada- cerimònies religioses ( marquen la vida: naixement, casament, funeral)

regulava - l’ensenyament- assistència a pobres i malalts

la - Pau de Déu – Treva de Déu – períodes obligatoris de pau en temps de guerra pactats per l’església Cristiana: - esglésies i monestirs – no es podia entrar sens autorització

vida - si no es complia el que l’església deia es podia Excomunicat ( exclòs de l’església , tant rics com pobres)

social

Els - Institució ricaOrganització - posseïa feus

- cobren el delme – impost per mantenir al clero - Clergues - estructura molt organitzada – arriba a tot el territori

- cristians s’agrupen en parròquies dirigides per un sacerdot (rector)- conjunt de parròquies és una diòcesis – al capdavant estava el bisbe

De- Clero estava dividit en Clero secular – capellans / rectors / bisbes / sacerdots

l’església

Clero regular – monjos (sota l’autoritat de l’abat ) no formen part del clero- monges (sota l’autoritat de l’abadessa)

L’església - majoria de la població pagesa --- l’església es trasllada al camp – es ruralitza --- evangelitza i dirigeix la vida dels pagesos – - L’Església és l’edifici central del poble o ciutat ---- fidels van escoltar missa

es festes batejos

ruralitza casaments- monestir a partir de l’any 1000 seran centres de cultura: enterraments

Els - correcció de textos - copia de textos- aprenen i ensenyen a llegir i escriure

Vida monestir – conjunt d’edificis i dependències (estables, graners, hort, molí, terres) – treballaven pagesos i servents

Monestirs

als - centre del monestir és l’església- activitats que es fan al monestir són: allunyar-se del món i tenir contacte directe amb Déu.

monestirs

obediència Medievals entren al monestir – període d’adaptació – Noviciat – tres vots pobresa

Regles castedatTotes les ordres tenen regles – regulaven la seva activitat hores de feines

Cura de malaltsmonàstiques escriure manuscrits en llatí

durant aquest segles es crearen moltes ordres religioses conrear l’hortbenedictins la més important.

S. XI - XIII predomina a Europa el romànic – representatiu del món feudal Art religiós Importància de la religió a la societat --- manifestacions artístiques --- essencialment religioses.

L’arquitectura ocupa lloc fonamental (esglésies, catedrals, monestirs..)Escultura i pintura – s’utilitza per decorar o complementar els edificis religiosos.

Les fetes de pedra - planta : inicialment d’origen romà – un sol braç – basilical Després ampliació a 1 o 3 naus --- passarà a ser planta de creu llatina – evoca la creu de Jesús

Creuer – encreuament entre naus coberta per el cimboriL’art esglésies

Elements essencials - voltes de canó: aguanta els murs amples, per reforçar les columnes s’hi posaven contraforts , sòlids a la part exterior

romàniques Pocs forats al mur (finestres petites i estretes) dona foscor a l’interior i més seguretat arquitectònica als murs.

- torre / campanar : unida a l’església o separada, toca a l’oració i torre de guaita

romànic - Claustres

Ensenyar decoraven interior i exterior amb escultura i pintura amb temàtica religiosa—funció explicar passatges de la Bíblia als fidels que no saben llegir.

i funció educativa i decorativaarquitectura

decorar

pintura de gran força expressiva, tècnicament molt senzilles – tècnica era pintura al fresc : capa gruixuda de guix sobre la qual es Frescos pintava quan encara estava humit

pintura motius més utilitzats—pantocràtor – escenes de la bíblia, sants, vides de sants així colors quedaven fixats.i

pintures en taules amb una capa de guix – cobrien altars o capçaleres de l’església taules miniatures als llibres religiosos.

i

depèn de l’arquitectura – capitells de columnes o pilars tant interior com exterior , barregen figures religioses, vegetals i escultura geomètriques i escenes de la vida quotidiana

escultura al servei talles religioses de fusta policromades de colors vius –col·locades a altars, monestirs o ermites ( motius crucifixió, verges.)

de l’arquitectura