1 Lli inaugural. La felicitat: el fil conductorde la filosofia. Grcia arcaica- lbios, makrios benaventurats. Als mites : aquells que gaudeixen del favor dels dus, de laprovaci divina: alliberament del sofriment, prosperitat general, tant material com moral... Eudaimon (eudaimonia): gaudir dels favors dels dus, s tenir la fortuna de la nostra part. - En aquest mn antic, no es tractava tant de construir-se una vida com de suportar-la; tan sols aquells que ho assolien podien considerar-se afortunats, benaventurats, felios. En estar la vida governada per la incertesa, no pot considerar-se feli a un home fins que ha mort. - La felicitat s quelcom que succeeix i sobre el que no tenim cap control. (Eytycha: sort) Tamb s un tret com a les antigues civilitzacions dsia Menor, Egipte i Orient Prxim, Prsia i Mesopotmia. Era ms fcil i molt ms prudent posar-se en lo pitjor i desitjar el millor, tot deixant la felicitat als dus. La tragdia clssica i el deus ex machina - Les tragdies ateneses del segle V (tragoidia)gaireb mai no tenen finals felios. Ans al contrari, reincideixen un i altre cop en situacions en les que personatges aparentment innocents es veuen superats per unes circumstncies que no poden controlat. Obligats a prendre decisions impossibles entre alternatives irreconciliablement oposades. El quid del dilema trgic s que el conflicte no pot resoldres fcilment, car totes les decisions possibles comporten greus costos, i el final no pot ser senzill i feli.Quan lactuaci humana es veu frustrada, les possibilitats delecci sn contradictries i el sofriment inevitable - En la tradici trgica, la felicitat s prcticament un miracle i requereix de la intervenci directa de la divinitat. (deus ex machina) - El crim dels herois de les tragdies gregues (Sfocles, Esquilo i Eurpides), consistia en desafiar aquesta llei immutable de lunivers. El seu fracs servia de moralitat, de lli, per tamb movia a certa simpatia pel seu intent Influncia de la participaci poltica en lassoliment de la felicitat - Gaireb totes contemplaven la participaci directa dels ciutadans en els assumptes de la polis, ja fos mitjanant laprovaci de les decisions dels caps militars, en els tribunals de justcia, o mesures dimportncia pblica. La poltica, en el sentit de la participaci directa en la presa de decisions racionals a travs del dileg fou clau en totes les ciutats gregues. A inicis del segle V, cert grau dautogovern era un tret especfic de la vida poltica grega. - Mentre que les civilitzacions anteriors, com ara les dEgipte o Mesopotmia, ndia o la Xina, eren governades jerrquicament mitjanant poderosos monarques que dominaven extensos imperis, gestionaven enormes burocrcies, exrcits permanents i castes sacerdotals, els grecs tendien a governar-se a si mateixos. En les seves petites i autnomes polis, en les que els ciutadans prestaven servei en lexrcit i recaptaven fons pblics, tenien en gran estima la independncia i lautocontrol. Per fou especialment en la polis atenesa on el procs com dautogovern assol un grau ms desenvolupat. - Va ser a Atenes on els individus es proposaren per primera vegada aquest objectiu tan important: es varen atrevir a somiar que podrien perseguir i assolir la felicitat per si mateixos Grcia clssica: La felicitat s a labast duna minoria SCRATES. Fou el primer en considerar la qesti de les condiciones necessries per a la felicitat. Tot i que menystenia la poltica, compartia sense reserves una creena fonamental per a ltica democrtica de la seva poca: que els ssers humans, a travs de la seva prpia conducta racional, podien exercir el control de les seves vides. - Va adoptar com a punt de partida la hiptesi de que la felicitat s a labast dels humans.. El que abans shagus considerat un acte de suprbia intolerable, Scrates considera la recerca de la felicitat un desig natural de lsser hum. - Entn per felicitat quelcom ms elevat, doncs situa la felicitat ms enll del simple gaudi o satisfacci dels sentits. - Per a Scrates, la bona educaci comporta necessriament leducaci del desigtot insistint en que noms mitjanant la correcta disciplina de lnima i lelevaci dEros assolirem el nostre fi ms anhelat. Segons Scrates, la felicitat depn de nosaltres. - Entn per felicitat quelcom ms elevat, doncs situa la felicitat ms enll del simple gaudi o satisfacci dels sentits. - Per a Scrates, la bona educaci comporta necessriament leducaci del desigtot insistint en que noms mitjanant la correcta disciplina de lnima i lelevaci dEros assolirem el nostre fi ms anhelat. Segons Scrates, la felicitat depn de nosaltres. PLAT creia quela personalitat de lindividu democrtic es turbulenta i inestable (aquesta era la debilitat i imperfecci de la democrcia). Tamb s voluble i capritxosa, doncs es deixa endur pels apetits ms baixos i tendeix a degenerar en el caos. Tan sols en circumstncies molt especials poden els nostres desbocats apetits ser el suficientment disciplinats per buscar la veritat. Plat arriba a suggerir que la nica forma dassolir aquest objectiu s mitjanant la coacci. ARISTTIL comparteix moltes de les principals aspiracions de Scrates i Plat. Per s ms indulgent amb les febleses dels plaers materials. En contrast amb Scrates 2 i Plat, Aristtil manifesta que cal fer cas de les creences comunes del poble (felicitat = salut, seguretat, plaer, prosperitat, honor, virtut, la bona amistat, la bona sort... fins a la fi dels nostres dies). En resum, si b es cert que el plaer material no constitueix la nica font de felicitat, s sens dubte un element que hi contribueix - La naturalesa no actua gratutament. Totes les coses, siguin humanes o divines, estan encaminades a un propsit (tlos). I lobjectiu de la nostra activitat humana s viure dacord amb la ra (tot i que hi ha diferncies de raonament entre un sser hum que ho fa correctament i un altre que no raona correctament). I la ra ens diu que lobjectiu suprem de la vida s aconseguir la felicitat: ser un bon sser hum significa per Aristtil ser un sser hum feli. - El comportament correcte (virtut) saconsegueix a travs de la reflexi i de lexercici (hbit), de forma que gradualment vagi convertint-se en una segona naturalesa i els individus desenvolupin un sentit propi per tal de respondre correctament als nombrosos episodis de la vida. (Importncia de lenentrenament) La regla consisteix en el mesots (terme mig). Hellenisme: grans convulsions i prdua dautogovern. El control sobre el gaudi i el sofriment a labast de tothom Temps difcils: canvi radical dels ecosistemes socials i poltics que donaven aixopluc i sentit de pertinena a la collectivitat. Si la contribuci ms significativa de Scrates, Plat i Aristtil fou la identificaci de la felicitat com lestat ltim de la salut humana, la tasca dels filsofs en aquesta poca consist en ajudar a diagnosticar i manejar les nostres enfermetats, tot partint de lestudi o de lanatomia del desig (Epicur epicureisme-, Zen estocisme-). - Mantenen lmfasi dels antecessors en la responsabilitat dels ssers humans sobre la felicitat: el dest i la fortuna estan sota el nostre control. Per ara en un mn cada cop ms complex i impersonal: mfasi en lautosuficincia. - Epicur ens diu que els desigs vertaderament necessaris sn extremadament limitats. Al igual que Zen enseny que la felicitat depenia de la proporci de desigs satisfets respecte al desig total. En disminuir radicalment el nombre total de les nostres necessitats, redum tamb la nostra dependncia de tot all que no estigui sota el nostre control. Podem optar per una daquestes vies: augmentar els mitjans per assolir els nostres desigs o reduir aquests desigs per tal que sadeqin als mitjans amb els qu comptem. - Mentre que Plat i Aristtil limitaven la felicitat a una minoria privilegiada, estoics i epicuris proposen fer dus a la majoria, (fins i tot dones i esclaus). Zen predica la igualtat de tots els ssers humans per naturalesa. Roma: La felicitas. Els plaers terrenals . Obert reconeixement de qu els plaers i poders mundans eren signe de la benvolena dels dus CristianismeLa bona nova del missatge de Crist consistia precisament en la seva promesa de redempci a travs del sofriment i en el sofriment com a mitj per ser admesos en una vida de felicitat eterna diferent a qualsevol altra abans coneguda. Lalliberament es troba en el futur, en un altre lloc, vers on hem de partir, seguint un cam. Aquesta s la felicitats dels nmades, els pastors i els agricultors. Mentre que els savis anteriors, tant israelites com grecs, havien aconsellat evitar el sofriment com a condici per a la felicitat, tot instant els seus seguidors a fugir dell, els lders cristians recomanen acceptar el sofriment activament. Lmfasi recau en la promesa de la recompensa futura. La Passi cristiana La crida del martiri, lluny de considerar-se un cstig o una condemna, constitua, per contra, el mxim distintiu del favor div. Per la crrega era difcil de suportar. Si el martiri era un privilegi, tamb constitua una prova, la demostraci ltima de si sera digne de Du. - Era precisament aquesta perspectiva (lesperana dassolir posar fi al sofriment mitjanant el sofriment mateix), el que esperonava el valor dels mrtirs i els movia a assumir voluntriament sacrificis tant extraordinaris. El sacrifici dels fugaos plaers de la vida terrena s molt petit en comparaci amb la recompensa de la vida eterna. - Representa un rebuig de lhedonisme del carpe diem de la felicitas romana. Mentre que, segons els clssics, la felicitat abastava tot el lapse duna vida, la beatitud cristiana no tenia fi. I mentre la felicitat clssica constitua un fet comparativament cerebral, fred,deliberat i racional, la felicitat cristiana era absolutament sensual en els seus xtasis imaginaris. - La crucifixi, per tant, era tractada pels cristians com a triomf i motiu dexaltaci. La creu era el smbol de la victria sobre el sofriment, la mort i la desesperaci. Agust dHipona: el vall de llgrimes: un viatge llarg de sofriment El mn rom del segle IV dC era un lloc en el que les idees i credos competien obertament en busca dadeptes com fan els cridaners venedors del mercat anunciant les seves mercaderies. - Agust planteja una teoria de la histria diferent: la m de Du actuava permanentment en el mn, tot frustrant aix les pretensions dindependncia dimperis i individus. - Malgrat que els humans veissim la intervenci divina com a inintelligible i catica, podem estar segurs que per sota hi ha una lgica divina, no discernible a simple vista, que dna ordre i significat a tot el que existeix. - Aquesta teoria desemboca en la teoria del pecat original. La falta o desobedincia dAdam i Eva ha provocat que els ssers humans no tornarem mai ms a ser autosuficients.Tot aix condueix a Agust a considerar com a intils els intents dels filsofs de ser felios en la Terra i assolir la felicitat pels seus propis mitjans (crtica a les escoles hellenstiques). 3 - Aquesta visi trgica de la vida, en el sentit de que no dna valor al paper de lacci de lindividu en la configuraci del seu dest, s trgica tamb perqu presentava lexistncia humana com un seguit de sofriment i dolor - Si, dacord amb la idea clssica, la mort completava la felicitat, segons el concepte cristi, la mort representava tant una culminaci com un inici; la culminaci del sofriment terrenal i el comenament duna beatitud infinita, linici duna felicitat sense fi. Les dificultats del viatge constituen en si mateix un recordatori constant de que lesfor no era gratut. Litinerari del viatge es converteix en una difcil prova, per tamb en un recordatori continu de que el dolor de cada pas t un propsit. Aquesta era la promesa del pelegr. La teologia mstica. Segle IX dC: mitigar la predestinaci Al segle IX hi havia persones a lEsglsia a qui els preocupava els perills que podia comportar la doctrina relacionada amb la predestinaci, doncs amenaava amb subvertir tots els esforos de reforma moral i espiritual. En soscavar el lliure albir, soscavaria tamb la posici de lEsglsia com a nica mediadora de la grcia de Du - Calia potenciar lacci humana per deslliurar-nos de la condemna de la predestinaci. (Escotus Erigena) - Elevar-se vers Du mitjanant grans gestes de renncia terrenal: dej i altres rigors penitencials, etc... Aquest era un viatge privilegiat, un viatge que es realitzaria sobretot dins del sagrat espai dels monestirs, convents o ermites on es podia combatre amb major eficcia les temptacions del mn. La perfecci cristiana de la semblana a Du requeriaeducaci, formaci i temps, uns recursos preciosos (monjos). S. XIII. Millors condicions de vida fan aquest mn ms amable- Toms dAquino:Adaptaci dAristtil al pensament cristi. - Aquino proposava que aqu a la Terra podrem esperar trobar una felicitat imperfecta mentre caminem vers la felicitat perfecta del Cel. - Lapertura per part dAquino dun espai en el que pot assolir-se certa felicitat parcial en aquesta vida desencaden un procs de restauraci de lacci individual que havia trobat impuls en lobra dEscotus i altres figures del Renaixement carolingi (segle IX). - Aquino or un nou cam als telegs, el cam intermedi, entre el Cel i la Terra, tot invitant-nos a aturar-nos i assaborir una ms el viatge, tot postergant la felicitat perptua per al dia segent. El Renaixement europeu. Del Cel a la Terra - Inters per recuperar lobra de Plat. Impuls renovat pel pensament clssic: va motivar als individus dels segles XV i XVI a comenar a reformular de mica en mica i de forma titubejant la felicitat daqu sota (La Terra). El pas de les tenebres (del sofriment) a la llum (el gaudi de la vida) va ser un canvi amb moltes i subtils modulacions. - Es tractava de formular un remei per a la tristesa excessiva: una mica de felicitat terrenal tamb concordava amb la dignitat de lsser hum. - Els humanistes plantegen fer ms espai per als imperfectes plaers de la vida, al temps que comenaren a consideren la ingent tasca dincrementar la felicitat dels ssers humans en la Terra. La seva conclusi fou que, els humans, no del tot incapacitats pel pecat original, possem la llibertat i la capacitat per fer del mn un lloc millor. Daqu les Utopies (de Moro, per exemple). Lobra suggeria que, en exercir plenament la llibertat atorgada per Du, els ssers humans podien elevar-se a si mateixos i el mn per estar ms a prop del Cel. Luter i la Reforma protestant - Du s vist com un pare insaciable lamor del qual mai no podrem guanyar-nos. Aquest Du li semblava a Luter un tir que mai no estava content. Luter reprn la idea agustiniana de la predestinaci de Du (Du havia escollit un nombre relativament redut dnimes per salvar-les mitjanant la grcia). - No obstant aix (i aquesta s la paradoxa), Luter insisteix als cristians en el sentit de que havien destar alegres i que si observaven el mn com calia ho serien. s que potser Du no havia prets des dun bon comenament fer-nos felios? I si aix era, quina millor manera havia de servir-lo que viure tal com ell desitjava? Amb lajut de du, tot i aquesta tasca feixuga, es podia aconseguir. Divertir-se era mortificar el diable.- El sofriment i la malenconia eren proves del pecat. Aix atacava Luter el lloc privilegiat que ocupava el sofriment en la tradici cristiana. - s a dir, tot i que el sofriment era inevitable, ja no es considerava com una finalitat en si mateixa. No ms cilicis. No mes dejunis, no ms xtasis de dolor. La vida era fora terrible de per si. No calia augmentar les nostres afliccions buscant-ne encara ms, i si aquestes afliccions arribaven, com succea inevitablement, havem de fer el possible per dur aquesta creu amb alegria. Segle XVII. Empirisme. Locke i Hobbes: Mentre que Newton tractava de demostrar les lleis universals del moviment que dictaven el funcionament del sistema solar, Locke intentava desvetllar les lleis universals que regien el funcionament de la ment humana. Locke diu que la ment s una tabula rasa (un full en blanc) I aix significa que la ment neix sense cap idea posada. Aix vol dir tamb que naixem sense taques (el pecat original) que ens condemnin. - Qu s all que mou la nostra conducta? Locke respon que s la incomoditat. La incomoditat t el sentit de qualsevol dolor corporal! i inquietud de la ment. La incomoditat sempre va acompanyada del desig. Quan patim la incomoditat del dolor, desitgem alliberar-nos-en. I quan estem incmodes a causa dalguna mancana dalgun b, desitgem el plaer dobtenir-lo. 4 Lanatomia del desig hum - La voluntat dun individu incmode es dirigeix cap el moviment, lluny del dolor (per repulsi) i atret pel plaer. La felicitat i el sofriment sn, doncs, els noms de dos extrems, segons Locke. - La llibertat era una condici indispensable per a la trajectria natural de la felicitat i per poder buscar-la adequadament. Sempre que no fssim mal als altres (ni obstaculitzssim el seu cam), sens devia permetre seguir el nostre. En aquesta llibertat tamb shavia dincloure la llibertat descollir malament, la de fracassar. Si la felicitat humana era el que realment pretenien les lleis de lunivers i lordre de la creaci, no havia cap dubte de que qualsevol govern que obstaculitzs la seva consecuci no estaria governant dacord amb lordre natural. - Hobbes rebutja la idea de la felicitat com a finalitat ltima. No hi ha cap b suprem. En realitat, la felicitat consistia en litinerari que va dun desig a un altre, i no acaba mai. s un procs sense pausa. Qualsevol escenari, doncs, shauria de considerar provisional Finals s. XVII: Inflaci de literatura sobre la felicitat - Les ltimes dus dcades del segle XVII assistiren a una explosi dobres sobre la felicitat. En la teologia tamb es pot trobar una disminuci de lmfasi que es posava en els beneficis espirituals del dolor al llarg del segle XVII. Aquest canvi, una altra de les conseqncies a llarg termini de la Reforma, a la que no li agradava el sofriment gratut, es vareflectirigualment en les arts, que atribuen un nou valor al plaer. En la poesia daquesta poca sassisteix a la consolidaci duna imatge ms general de lhome feli que aconsegueix passar els seus dies feliment fins el final. - Lobjectiu com del plaer i de la felicitat era cada cop ms compartit. Tan sols els mitjans per assolir-ho eren objecte de debat Segle XVIII: El Cel es comena a veure en La Terra A finals del segle XVII es va intentar respondre a la pregunta sobre lubicaci exacta on Du havia situat els seus primers fills. (Assenyalen lIraq actual). - Per qu aquest inters? Molts creien que tan sols penetrant totalment en lestat de la felicitat primordial podrem comprendre en qu ens havem convertit. Homes i dones estaven comenant a concebre cada cop ms el mn com un lloc en el qu els ssers humans podien legtimament cultivar, si no el Parads, s almenys un jard de gaudis terrenals. - Durant el segle XVIII, els europeus conrearen jardins de plaer als que els homes i dones podien acudir simplement a gaudir, a divertir-se. El propi mot diversi (fun) era relativament nou. Els jardins per al plaer, com a llocs en els que un podia divertir-se, eren antecessors dels nostres actuals parcs datraccions i proporcionaven jocs, passatemps, espectacles, refrescos, msica, i tamb constituen un refugi en el qu els amants podien passejar S. XVIII. La Illustraci. Com millorar la vida? Hi havia algunes conviccions crucials: 1. Si seliminava la superstici i el fanatisme, la felicitat floriria. 2. Si els ssers humans havien de ser felios, els governs tenien lobligaci, el deure, de proporcionar la felicitat. I per tant, sels podia censurar quan no complissin amb aquest deure. Rousseau: la crtica del progrs. La recerca de lautenticitat Laven de la civilitzaci moderna s la causa dun conflicte crucial: els ssers humans no sols no sacosten al fi que pretenen sin que sallunyen cada cop ms de si mateixos - Si la felicitat, tal com proclamava la Illustraci, era el nostre dret natural, simplement, la civilitzaci moderna no era natural. I aquesta idea va ser la ms duradora i influent de Rousseau: que el potencial alliberador de la civilitzaci moderna creava en el seu desenvolupament condicions que la soscavaven. -Cal assegurar, mitjanant la contenci forosa de la riquesa extrema, de que tots tinguin all que necessiten per no molt ms. LEstat, amo de la propietat dels seus ciutadans, funcionar per garantir la moderaci i la imparcialitat, substituint qualsevol desigualtat fsica que la naturalesa hagi pogut imposar als homes per una igualtat moral i legtima. Rousseau creia que el resultat seria el foment de la virtut, requisit indispensable per a la felicitat social. Perqu s la virtut (la disposici a servir als altres i a sacrificar-se un mateix per la justcia i el b general) el que serveix comantdot contra legoisme i lamor propi. Segle XIX. Romanticisme - Aquells hereus de la veritat evident de la Illustraci (que van ser educats per creure que havien de ser felios) es veuen ara assetjats per la sospita de que la realitat del mn apunta en una altra direcci. Aquest era el conflicte romntic. - Ja en les primeres dcades del segle XIX els europeus es queixaven duna misteriosa dolncia que tenia precisament aquests smptomes. La varen anomenar la maladie du sicle, simplement, el mal del segle. No escassejaren les odes a la malenconia, aquest venerable terme, i sonets a la melsa, tradicionalment considerat el dipsit de la bilis negra. spleen), per alludir a una tristesa aptica i una desesperaci paralitzant. El ennui (avorriment), per amb una connotaci depressiva ms general) tamb comen a relacionar-se durant el segle XVIII ambles malalties de lnima. - El mateix segle que va consolidar la felicitat com a objectiu terrenal va alimentar tamb noves formes desesperaci. Tot plegat va proporcionar a tota una generaci el model i lideal de tristesa histrinica tot empatxant-se de malenconia. 5 Romanticisme: Del sofriment a lalegria - Per qu, desprs del llarg perode illustrat, va aparixer aquesta novedosa voluntat de veure el mn a travs de les llgrimes? Qu podia significar aquesta tristesa? Don procedia? - Els trastorns de la Revoluci i la decepci posterior donaren lloc a aquests pensaments, fent que molts arribessin a la conclusi de que aquestes eren les causes del mal de lpoca..Tamb hi havia una fora que exerciria una gran influncia en lnim romntic: el cristianisme catlic. - Lexpansi del Romanticisme arrel en aquest sl. Calia dotar Du duna indumentria completament nova: En equiparar (La Illustraci) el plaer amb el b i creure que tot mal era dolor, els pensadors de la Illustraci havien donar lesquena de bon grau a all que durant tant de temps el cristianisme havia acceptat obertament: la interminable fascinaci, fins i tot el sinistre delit, pel sofriment. Ara el dolor era transformar; era la forma de retornar a Du. - Segons els romntics, el sofriment era una veritat inherent al mn i, per tant, shavia de reconixer obertament, a la llum del dia. Aquest inters dels romntics pel dolor pretenia servir a un propsit superior: el sofriment era la porta que donava pas a una vida ms rica, una porta que condua a una millor comprensi del subjecte i del mn, un passads obert a la intensitat de lexperincia humana.. El sofriment era necessari per educar el jo, per fer-nos ssers humans ms complets. En definitiva, el dolor era transformador. Humiliava lorgull individual, oferint-nos la possibilitat didentificar-nos i compadir-nos. I inoculava en nosaltres el reconeixement del dest com de la humanitat. - En aquest sentit, els romntics eren dignes hereus de la tradici cristiana. Pe b que no hem doblidar que tamb eren fills de la Illustraci. I que quan aquests hereus baixaven a la vall dombres ho feien amb lesperana i la fe de que a laltre costat trobarien la llum del sol. Els romntics tenien un terme per aquesta preuada ascensi. Lanomenaven alegria. Lalegria brolla de linterior. s el contrapunt de la desesperaci i sovint naixen dall mateix. En lalegria ens fusionem amb quelcom ms gran que nosaltres mateixos, tot superant lallament individual.- - Rebuig de la convicci illustrada de que la ment humana no s ms que un receptor passiu de les dades de lexperincia. La ment romntica no era un mirall que es limits a reflectir el mn, sin que era una llanternaque, tot projectant-se cap a lexterior, es mesclava amb els seus contorns i els infonia colors, profunditat, ombres i llum. (Pprofunda reorientaci de la interpretaci del funcionament de la ment). - Lalegria es considera una possessi innata. Es pensava, efectivament que la capacitat dexperimentar alegria era un dret de naixement, un do natural que rebia el nen, que ho observava tot amb frescor i sorpresa. El nen juga i crea des de la unitat i la plenitud perfectes. El nen forma una sola cosa amb el mn, experimentant a diari la mgia i el significat, tot emetent la seva llum. Schopenhauer: Estem esclavitzats per la vida. Podem alliberar-nos mitjanant lart - Schopenhauer s considerat com el ms gran pessimista de la tradici occidental. A diferncia de molts dels primers romntics, Shopenhauer no troba en el nostre interior ni una llavor dalegria lespera de ser cuidada i de florir, sin una font de dolor en procs de germinaci. En la nostra persona est enterrada el nucli de tota desesperaci. Quina s precisament aquesta causa elemental, aquesta perenne mala llavor? Shopenhauer lanomena voluntat o, ms concretament, voluntat vers la vida o voluntat de viure. La voluntat s cega i simplement lluita sense cap propsit o finalitat per a reproduir-se, per continuar i per seguir endavant.- La fora vital s el que ens empeny cap endavant, el que ens porta a desitjar amb urgncia i a ansiar. Els seus poders sn sovint inconscients. Daquests anhels reprimits, el ms poders s el desig sexual, que Shopenhauer considera elnucli de la voluntat de viure. Els genitals sn, com diu a vegades Shopenhauer, sn el centre de la voluntat. (Es va avanar a les doctrines essencials de Freud). - La voluntat, amb els seus desigs illimitats, els seus inesgotables objectius, ens impulsa cap endavant en la cobdiciosa recerca duna inassolible gratificaci permanent. En el moment en qu es satisf un desig, un altre el substitueix en un procs de lluita contnua les conseqncies del desig sn doblement catastrfiques. Aquestes sn les raons per les que Shopenhauer pensa que la idea de que existim per a ser felios s lnic error innat. - . La salvaci s la salvaci de nosaltres mateixos, auto-alliberament de la terrible fora motriu que s la voluntat. Tot observant amb admiraci el fenomen de lascesi religiosa, Shopenhauer recomana que de la mateixa manera tractem de negar la voluntat i combatre les seves provocacions. Als pocs escollits capaos de superar i derrotar el desig, Shopenhauer els ofereix la promesa de certa beatitud o nirvana. - Schopenhauer es refereix a una altre cam vers la renncia. Suggereix que en la contemplaci esttica, davant lelevat altar de lart, podem alleugerir temporalment limplacable impuls del desig Darwin: La felicitat tamb la senten els Darwin plantejava varis graus de felicitat que anaven des de la senzilla, basada purament en les impressions dels sentits, a la ms complexa, que comporta impressions mentals o ideals com el record o la imaginaci. En termes generals, tots els ssers sensibles han estat constituts per gaudir de la felicitat. Els ssers sensibles shan desenvolupat de tal manera que les sensacions de plaer els serveixen habitualment de guia. Tamb assenyal Darwin que lalegria i la felicitat no eren emocions privatives 6 animals.de lhome. que la selecci natural tan sols produa plaer si aquest estat de plaer generava accions beneficioses. I aquestes (les que afavorien la producci i la supervivncia) havien de calcular-se en termes evolutius, sense fer referncia a lindividu sin al grup. Nietzsche: El filsof delmartell: Lauto-rrealitzaci passa per desaprendre la tradici socrtica i el ver cristi Nietzsche va proclamar aviat una fe terrenal en les possibilitats redemptores de lart. Quan encara era estudiant, es trob un exemplar de El mn com a voluntat i representaci de Schopenhauer en una llibreria docasi, un succs que va resultar crucial en la seva vida. . Al igual que molts homes de finals del segle XIX i comenaments del XX, a Nietzsche linquietaren profundament les teories de Darwin. No noms semblaven erosionar els fonaments del cristianisme, sin que tamb plantejaven greus dificultats a qualsevol nou intent que es fes per justificar la humanitat en un nivell superior. Per a Nietzsche, el com podien els ssers humans transcendir el seu origen primitiu (i aspirar a la felicitat digna dun sser superior) es va convertir en un problema fonamental. - Nietzsche addua que era precisament la filosofia la que havia acabat amb la pau redemptora de la tragdia grega. I era la filosofia la que des daleshores havia condut els ssers humans a una falsa empresa. El gran iniciador daquesta empresa fou Scrates, a parer de Nietzsche. Scrates (segons Nietzsche) considerava que el coneixement podia ser lautntica panacea de lexistncia. Per a Nietzsche, aquesta s la grandiosa illusi metafsica. La virtut s el coneixement era el nucli de lensenyament socrtic; tots els pecats sorgeixen de la ignorncia; tan sols els virtuosos sn felios. Doncs b, aquestes formulacions bsiques de loptimisme, insisteix Nietzsche, descrivien la mort de lesperit trgic, carregant a la humanitat amb lerror fonamental de que tan sols la ra tenia la clau de la virtut i de la felicitat. - Latractiu psicolgic del cristianisme no tan sols radicava en la seva tranquillitzadora promesa de recompensa posposada, sin en la seva forma de dirigir el ressentiment hum aqu i ara. Nietzsche arrib a la conclusi de que el cristianisme, com totes les coses de la vida, al cap i a la fi, tenia que veure amb el poder. En els seus atletes i virtuosos de lascetisme, que eren individus estranyament disciplinats, hi trobava un inquietant exemple de la voluntat dexercir poder obre els altres i sobre un mateix. Ho feien, tanmateix, pagant un preu enorme, perqu els seus esforos comportaven una tremenda fractura del jo. Latleta cristi havia assolit que lhome savergonys de ser home. Paradoxalment, el resultat daquesta prova era fer que els homes fossin menys aptes que els animals. Aixafats per la culpa, desesperats amb la prpia vida, shavien convertit en ssers ms desgraciats que les bsties. Lhome, abans simi, shavia convertit en quelcom menor i ara patia nusees en odiar el propi ser que era. Abans de poder buscar la transcendncia, havia daprendre a acceptar-se a si mateix.- Els ssers humans, encara vctimes dels llegats de les tradicions socrtica i cristiana, negaven el molt de vital i despontani que tenien en el seu interior, tot denigrant reflexivament els seus ms bsics instints, disposicions i impulsos. Legoisme i legocentrisme, la sensualitat i la luxria, lagressi i la voluntat de poder: aquests impulsos animals es consideraven indignes dels ssers humans civilitzats. I en conseqncia es negaven o redirigien de forma tramposa, incrementant la ja de per si enorme acumulaci de culpa i de vergonya de ser home de la humanitat. Nietzsche insistia en que havien aprs a menysprear el que som. Per desenvolupar la fe en nosaltres mateixos, haurem que desaprendre aquesta aversi. Noms aix podria lautorrealitzaci substituir la negaci dun mateix. - Lhome animal depredador se sentia atrapat pels intents que duia a terme la civilitzaci per convertir-lo en un animal mesell i civilitzat, en un animal de companyia Encara que lalliberament de la bstia merodeadora era un pas necessari en el procs dautorrealitzaci, Nietzsche mai no consider aquest alliberament com una finalitat en ella mateixa. Recordem sin el lle, en la seva metamorfosi final, donaria lloc a un nou inici, a un nen renascut que podria tornar-se en lsser hum superior, el superhome. - Molt abans que Freud, Nietzsche ressalta la nostra necessitat de transmetre i canalitzar els instints innobles cap a objectius superiors. La crueltat, lagressi i la voluntat de dominar i de conquerir formaven part de la nostra naturalesa animal. Per no eren fins en si mateixes. Sels devia donar usos ms nobles. - I quins podien ser? Nietzsche va admetre sincerament que no ho sabia, que no ho podia saber: creia que el mn i una exhausta cultura occidental ja no eren capaos de proporcionar respostes convincents a aquestes preguntes. La qesti era crear-les, i aquesta era precisament la tasca dels homes superiors, que, en haver portat damunt les seves espatlles el pes de la cultura occidental i en haver-se lliurat della desprs, serien lliures per iniciar el cam vers noves empreses, tot establint tasques, valors i objectius nous. - El buscador ja no podia confiar en trobar ms felicitat mitjanant la ra, la bondat o la veritat. Encara menys trobar-les pel cam de la resignaci, el descans, el plaer o la comoditat. Nietzsche creia que els homes de la modernitat eren petits homes, homes, que, en fugir corrents estaven oblidant veritats essencials, tot oblidant que viure era lluitar, sofrir i anhelar, i que, al cap i a la fi, la felicitat humana est relacionada amb aquesta lluita.