Sa Costa

Barrakes

20

11 Judith Membrives

2

Cartell de l’edició 2011

Disseny de Pau Serra, Dsigni Estudi.

CONTINGUTS:

El camí fins aquí……………………………… 3

Les nits de Barrakes…………………… 13

Hip hop amb sorpresa

La nit més “macarra”

R’n’R, festa i a dormir

La nit més esperada

Entrevista Protecció Civil……… 22

Parlen els Barrakistes………………… 25

Agraïments………………………………………………… 28

Redacció i edició: Judith Membrives per

l’Associació Sa Costa Barrakes

Imatges: Alizia López

3

Per fi havia arribat el dia. Després de gairebé un any de preparació,

d’organització i de problemes afegits; el divendres 22 de Juliol a les

8 del vespre les portes del camp municipal de futbol dels Pins,

Blanes, estaven a punt d’obrir-se de nou per rebre els primers

visitants d’una nova edició del Festival Sa Costa Barrakes.

L’Associació de Barrakes de Blanes està formada per una trentena

de joves que van començar a preparar l’edició 2011 el setembre

passat. Ningú s’imaginava llavors que les dificultats per aconseguir

tirar endavant el festival durant un any més, convertirien l’edició

2011 en una de les més esperades pel públic i, també, en una de

les més dures pels voluntaris.

I és que moltes vegades, sembla que hi ha

gent a qui se li oblida que sense el binomi

entitats + ajuntament no existirien les

barrakes. Sense l’esforç de totes les

persones que formen part de l’associació,

dels tècnics de l’Ajuntament implicats i de

les persones que formen part de les

entitats que posen una barraka, el festival

no seria l’esdeveniment més esperat de

l’estiu entre els joves de Blanes,

bàsicament perquè no existiria.

Per aquest motiu, volem explicar com s’organitza un festival

d’aquestes característiques, sobretot posant l’accent en la feina que

fa l’Associació de forma gratuïta i voluntària.

Així doncs, tal hi com dèiem, després d’un mes de desconnexió per

recuperar el cos i el cervell del desgast provocat per les Barrakes

2010, els membres de l’entitat es van retrobar al setembre.

D’aquella reunió van sortir diferents comissions de treball que més

endavant s’encarregarien de tasques com la cerca dels grups

(comissió musical), la preparació i el contacte amb els proveïdors

d’infraestructures o la contractació de patrocini.

El camí fins aquí

4

La cerca dels grups

El responsable de la comissió musical i de patrocini i, alhora, sots-

president de l’associació, Rafa Rubio, explica que el primer que es

va fer durant el mes de setembre va ser prioritzar la cerca de grups

amb estils alternatius als que es van poder veure l’edició 2010.

Aquella edició va estar encapçalada per artistes com Tokyo Sex

Destruction, Crew Cuervos, La Selva Sur, Def Con Dos i Soziedad

Alkoholika. Per tant, la prioritat per l’edició 2011 era buscar grups

de música electrònica que tinguessin una bona relació qualitat –

preu, ja que sempre es converteix en la demanda més repetida per

part del públic del festival. Així, la comissió, formada per músics i

altres membres de l’associació, es va posar a treballar en aquest

sentit.

Dins d’aquesta primera fase es fa sempre una primera pluja d’idees

de la que sorgeixen diferents grups proposats per tots els membres

de l’associació i per gent externa que mitjançant les xarxes socials

o altres canals de comunicació, fan arribar les seves peticions. En

aquest cas no és té en compte cap criteri musical específic i la llista

resultant sempre s’acaba convertint en un poti-poti d’estils d’allò

més diversos.

Aquesta llista va servir per, durant el mes d’octubre, començar a

establir contactes amb els representants i agències de contractació

dels diferents grups i demanar informació sobre preus, condicions,

agenda, etc. El més important en el moment de descartar o no un

grup, és el fet de respectar la diversitat d’estils musicals per intentar

aconseguir una representació de tots els més plural possible. Així,

Rafa Rubio, responsable de la

comissió musical i sotspresident

5

es van eliminar aquells grups que no s’adequaven als criteris

establerts en termes de pressupost i estil.

En Rafa puntualitza que normalment es treballa amb un pressupost

tancat de 6000€ per nit i que normalment es destinen uns 1000€

d’aquests diners a contractar al grup local i als teloners de cada nit.

Lamenta que aquest any, per motius de les retallades d’última hora,

això no va poder ser així. Però això a l’octubre no estava previst i

es va treballar en base al pressupost establert per l’edició anterior.

Per aconseguir el màxim de qualitat el que es fa cada any és

ajustar les propostes al límit: s’intenta que sobrin diners d’algunes

nits per poder-los invertir en altres i així aconseguir sempre un o

dos caps de cartell de molt renom i d’èxit assegurat.

Basant-se en aquests criteris i en altres criteris musicals com la

qualitat del directe, la discografia i repertori o el grau de

coneixement per part del públic dels diferents grups proposats, a

finals d’octubre la comissió va començar a descartar grups fins

deixar una llista reduïda. Aquesta llista va servir de base per buscar

la viabilitat de la proposta resultant. Estils com la música electrònica

van desaparèixer pel camí per falta d’una proposta que gaudís de

bona qualitat i bon preu. “A vegades és difícil trobar grups de

qualitat a bon preu per problemes d’agenda, perquè no estan de

gira o per condicions específiques que no podem complir”, explica

en Rafa, “i si això suposa que s’hagi de suprimir un estil determinat,

no hi ha més opció que fer-ho”.

En Rafa explica que les prioritats per l’edició 2011, un cop

descartada la música electrònica pel motiu que ja hem exposat

abans, van ser aconseguir un grup de parla catalana o referent de

la música catalana, un grup de rock estatal que procurés una quota

de públic elevada per aconseguir el màxim benefici pels barrakistes

i un grup de hip hop reconegut, ja que és un dels estils amb més

demanda any rere any. Amb això es va considerar que

s’aconseguia una quota d’assistents prou important, així que per la

resta de nits es van buscar grups que estiguessin despuntant o que

haguéssin tornat als escenaris després d’un temps inactius, fet que

suposa sempre un atractiu important per la possibilitat de tornar-los

a veure. La llista inicial que complia aquests requisits estava

formada per artistes de la talla de Hate, Rapsus Klei, Raised Fist o

Benito Kamelas entre d’altres, tots ells finalment descartats per

diferents motius, però en la majoria de casos, principalment per la

impossibilitat de negociar una rebaixa del caixet per fer quadrar el

pressupost.

Rapsusklei

6

Negociant la contractació

El mateix Rafa és el responsable de contactar amb els

representants per negociar el preu definitiu. I és una de les tasques

més estressants però també més divertides del procés per l’estira i

arronsa entre l’associació i les agències que sol provocar. A més,

totes aquelles persones que el coneixen saben que és un artista

per aquestes coses. Fins que no aconsegueix el que es proposa no

deixa d’atacar, es podria dir que és un negociador nat. Confessa

que sempre s’intenta baixar el caixet, “i sempre és sempre”.

D’aquesta manera s’aconsegueix no patir pel pressupost i, potser,

dedicar més diners a un altre grup que es resisteix a baixar fins els

5000€. Allò que és essencial en aquest procés és tancar primer els

caps de cartell. Així, per aquesta edició es va intentar tancar primer

els acords amb Foreign Beggars, Siniestro Total, El Combo Linga,

Raised Fist i O’Funk’illo o Sexy Sadie, grups que formaven, en un

primer moment, el cartell pel festival 2011. El fet de tenir els caps

de cartell “precontractats” ajuda a trobar patrocini, ja que es pot

vendre una programació a les empreses interessades en finançar

l’esdeveniment i això provoca que també es puguin negociar certes

condicions amb els grups teloners per aconseguir la rebaixa del

caixet. Per exemple, es pot oferir allotjament i sopar proporcionat

per un patrocinador - sense cap cost addicional per l’associació - a

canvi de la rebaixa del preu final. Grups com la Familia Torelli, l’

Always Drinking Marching Band, The Proxeneters o Matador

Rockers figuraven entre la llista de possibles teloners.

Les negociacions amb els caps de cartells i els teloners es van

començar al març i quan gairebé estaven tots els grups amb un

preacord tancat, va saltar, a principis d’abril, una notícia que va

paralitzar el procés d’organització de Barrakes durant pràcticament

dos mesos.

Sexy Sadie

Raised Fist

7

El possible trasllat de Barrakes

Un festival de la magnitud del Sa Costa Barrakes provoca sempre

una sèrie de molèsties als veïns que, encara que s’intentin reduir al

mínim, generen queixes per part d’aquells que veuen com

l’esdeveniment afecta negativament a la seva rutina diària. Ja fa

anys que es busca una nova ubicació per les barrakes que impacti

el mínim possible en la vida d’aquells que no gaudeixen de la festa.

Però trobar un lloc que compleixi tots els requisits no és fàcil i les

últimes set edicions del festival s’han celebrat al Camp de Futbol

Municipal dels Pins, espai

que aporta tot allò que és

necessari en matèria de

seguretat i infraestructura

per a la correcta

celebració dels concerts.

Per aquest motiu, quan el

divendres 8 d’abril un

mitjà digital blanenc va

anunciar la intenció que

tenia l’equip de govern de

traslladar les barrakes a

la Ciutat Esportiva, els

membres de l’associació

no podien dissimular la

seva perplexitat. Per una

banda, perquè s’estava

parlant de tornar a

començar tot el procés a dos mesos de l’inici del festival i per l’altra,

perquè cap membre de l’Ajuntament els havia notificat que s’havia

decidit canviar la ubicació.

Es va iniciar una campanya popular en contra d’aquest canvi, amb

molta participació ciutadana. Paral·lelament, l’associació es reunia

amb els representants de l’Ajuntament, de les diferents entitats

participants i amb els caps de Protecció Civil i de la Policia Local

per esclarir els fets. L’ambient estava força caldejat i els ànims dels

membres de l’associació defallien per moments. Realment hi va

haver moments que

gairebé donaven

per fet que tota la

feina realitzada fins

llavors es perdria

per la necessitat de

reajustar el

pressupost per

aconseguir alçar

unes noves

infraestructures a

les ubicacions que

se’ls hi proposava i

això suposava, en

definitiva, començar

de nou limitant els

pressupost destinat

als músics.

Concentració davant l’Ajuntament

8

Es van fer diverses manifestacions amb gran afluència de gent,

organitzades per una plataforma creada en defensa de les

barrakes. L’associació es va reunir amb l’Associació de Veïns dels

Pins i es van consensuar una sèrie de mesures a prendre per

pressionar a l’Ajuntament conjuntament en matèria de seguretat i

neteja vial a canvi de poder realitzar l’edició 2011 al camp de futbol.

També es va fer una reunió entre tots els agents implicats per

exposar dos possibles alternatives. Però tot i això, fins després de

les eleccions el futur del Sa Costa Barrakes 2011 era totalment

incert.

Aquests fets van provocar un profund neguit entre els membres de

l’associació, que no podien tancar els contractes amb els grups.

Sense això tampoc es podia fer la recerca dels patrocinadors ni

comprometre’s amb els proveïdors de les infraestructures. Per tant,

fins que el 22 de Maig no es va saber que hi hauria canvi de govern

a Blanes i l’associació va tenir el vist-i-plau per acabar la preparació

del que seria, segons el que s’havia pactat amb els veïns, l’última

edició del festival en el camp de futbol, van passar masses dies.

Manifestació

9

Treball contrarellotge i contra la crisi

En Rafa es lamenta del treball a última hora i del reajustament que

es va haver de fer del pressupost, en part com a conseqüència pel

temps perdut. Fins el mes de juny l’Associació havia esta treballant

en base a la partida de l’any anterior, comptant amb la possibilitat

d’una petita retallada que, en cas de produir-se, s’esperava

contrarestar amb el fet d’aconseguir més patrocinadors. Però el nou

govern va veure la necessitat de reajustar i reduir la partida de

Barrakes ja que el consistori, no podia assumir la quantitat que es

demanava. Així, per aquesta edició es va calcular que l’Ajuntament

posaria el 60% i l’associació s’encarregaria d’aconseguir el 40%

restant, gràcies a la contribució dels barrakistes (1850€) i als

espònsors. 110.000€ en total.

Aquestes xifres van obligar a redistribuir les quantitats i haver de

prendre certes decisions molt doloroses pels organitzadors. Una

d’elles, la més dura pels membres de l’Associació, va ser la

supressió de la quantitat destinada als grups locals i teloners. Per

aquest motiu, el procediment habitual per seleccionar els grups

locals no es va seguir. Normalment es fa una convocatòria per a

que tots aquells grups que estiguin interessats en actuar al

esdeveniment enviïn les seves maquetes a l’Associació, segons els

criteris establerts. Per aconseguir certa coherència entre els estils

de cada nit i les propostes que es reben, és habitual presentar les

formacions confirmades (caps de cartells i teloners) en aquesta

fase.

Un cop finalitzat el termini de recepció, un jurat format per 5

persones fan la tria dels afortunats que passaran per l’escenari del

festival. S’havia parlat també de la possibilitat d’organitzar una sèrie

de concerts amb els grups presentats a la nova sala Morralla, per

aprofitar l’oportunitat de valorar els directes dels aspirants. El jurat

doncs, tindria la possibilitat de veure els músics en acció i el públic

podria ser partícip de la decisió final. La idea era contactar amb un

dels organitzadors del Festival Costa Brava Reagge Fest de Lloret

de Mar (Dj Panda), un músic local no relacionat amb cap dels grups

presentats i el presentador del programa musical “Heavy On The

Rocks” de Ràdio Blanes, l’Òscar Jimenez per oferir-los la

possibilitat de formar part del tribunal. Un membre de l’Ajuntament i

el coordinador de la comissió musical completarien l’equip de

jutges.

Independentment de com s’acabés fent la selecció, els criteris

serien els mateixos de les altres edicions: es donaria prioritat als

grups que no haguessin tocat mai o que fes més temps que havien

participat al festival, el 80% del repertori havia de ser propi, l’estil

havia d’anar d’acord amb una de les nits, es tindria en compte la

qualitat musical de la formació i, com a mínim, el 25% dels

components del grup havien d’estar censats a Blanes.

D’aquesta manera, per l’edició 2011 es va intentar seguir aquests

criteris però la manca de temps no va permetre fer convocatòria i es

va optar per la solució més assequible que es va trobar, és a dir,

contactar amb els grups que van quedar descartats l’any anterior i

oferir-los la possibilitat d’actuar gratis. Finalment, Ferran MDE,

Irreverencias, Spoilers, Derrota, Milagro Sur, Wednesday Lips,

Electric Fly Killers i UGE van ser les bandes que van acceptar

aquestes condicions. Cal destacar que no només van ser els grups

10

locals els que es van sacrificar, sinó que també van haver grups

com UGE, Ferran e Irreverencias, que per solidaritat amb el

Festival acceptaren no rebre diners i oferir els concerts a canvi

d’allotjament i sopar. En Rafa però, insisteix en que això ha estat un

fet puntual i es treballarà perquè no torni a passar. “Si la propera

edició s’ha de baixar el pressupost per als caps de cartell per tal

que els grups locals puguin tornar a cobrar, es farà.” I és que a

l’Associació gran part dels membres provenen del món de la

música i saben el que significa no cobrar per una actuació, una

tònica últimament molt estesa en les pràctiques dels locals que

ofereixen música en directe. “Per nosaltres l’excusa aquella que s’

utilitza en casos similars i que afirma que se’ls està donant una

oportunitat per a donar-se a conèixer i que amb això ja n’hi ha prou

no és vàlida”, afirma de forma categòrica.

Així doncs, finalment a principis de juliol es tancaven els acords

amb tots els grups i es procedia a acabar de buscar els

patrocinadors que farien viable el pressupost final. Alguns dels

grups amb els que inicialment s’havia treballat van caure del cartell i

van ser substituïts per grups que venien sense cobrar, altres van

desaparèixer per la incompatibilitat d’agendes, com per exemple,

Raised Fist, i Sexy Sadie va ser substituït per Manel per decisió de

l’Ajuntament, ja que l’anterior equip de govern havia establert un

preacord amb aquests amb la intenció d’oferir una oferta alternativa

a les Barrakes.

Cartells d’edicions passades del Festival

11

Sense infraestructures no hi ha festival

Qualsevol persona que hagi intentat organitzar un concert per

alguna entitat o causa, sabrà que buscar i trobar el grup que tocarà

és sovint la part que més crida l’atenció del procés. Però darrere el

Festival Sa Costa Barrakes hi ha un munt de feina “bruta” d’aquella

de la que ningú en vol saber res perquè no té tant de prestigi com el

fet de decidir quins seran els artistes seleccionats. I és una llàstima

que això passi perquè realment, sense la recerca dels proveïdors

de les infraestructures no hi ha festival. I aquesta és una de les

altres feines que realitza l’Associació mesos abans de l’inici del

festival.

En aquest cas, l’encarregat de la comissió de les infraestructures és

l’Isaac Martin, un jove de 20 anys que ha treballat com mai per

aconseguir reduir al màxim la despesa d’infraestructures. L’Isaac

enumera totes aquelles coses que formen part de les

infraestructures del festival i de les que ell s’encarrega de trobar

proveïdors: l’escenari, el subministrament i control del so, la

seguretat, les pagodes (que és com s’anomena l’estructura de les

barrakes), els lavabos químics, l’assegurança per danys

climatològics, les tanques, el subministrament elèctric , el

subministrament de begudes i menjar i els gots. En aquest cas, el

primer que fa la comissió és demanar pressupostos a les empreses

que ja han treballat, en edicions anteriors, amb l’Associació i/o

l’Ajuntament. Un cop s’han rebut aquests pressupostos es busquen

empreses alternatives i es comparen totes les estimacions rebudes.

Normalment es demanen 3 pressupostos diferents per cada

component de la llista d’infraestructures. En el cas dels contractes

que poden superar els 5000€, és imperatiu legal demanar sempre

un càlcul de la despesa a 3 empreses diferents. Això passa amb el

subministrament de so, la contractació de l’escenari i la seguretat.

L’Isaac també ha de negociar condicions i preus amb els proveïdors

i per fer-ho, utilitza les mateixes armes que en Rafa: oferir patrocini

a canvi de descomptes i intentar desgastar a les empreses

comparant els diferents pressupostos rebuts. Però en aquest cas,

qui finalment decideix quina empresa serà la que es contractarà és

l’Ajuntament, després d’analitzar les diferents propostes que es

presenten.

Isaac Martin, responsable d’infraestructures

12

S’ha de tenir en compte que hi ha una sèrie de requisits que,

sobretot en el cas dels contractes de més pressupost, són

imprescindibles. La mida de l’escenari, per exemple, ha de ser de

13,95m x 12,85m i 1,80 d’alçada. L’equip de so ha de tenir una

potència mínima de 23.000 watts, però s’ha de poder limitar la

sortida del so a 100 decibels i l’equip de seguretat ha de comptar

amb un mínim de 14 membres. Això provoca que no totes les

empreses que es dediquen a aquestes tasques puguin satisfer les

necessitats del festival.

Aixecar per després recollir

Ésser el coordinador de la comissió d’infraestructures també

suposa matinar durant molts dies per coordinar el muntatge i el

desmuntatge de tots aquests elements que formen el conjunt de les

Barrakes de Blanes. Les estructures de les barrakes es van posar

el 18 de Juliol, així

que una setmana

abans ja comencen

els preparatius al

camp de futbol. En

aquest aspecte

també s’intenta

economitzar la

factura el màxim

possible així que el

primer que s’aixeca

és allò que té

menys valor, per tal

de no necessitar seguretat els primers dies i disminuir la despesa

en aquest sentit.

El mateix divendres hi ha un degoteig constant de gent al camp de

futbol, ja que tots els membres de les entitats que participen a

Barrakes aprofiten per preparar les seves begudes, decorar les

pagodes i comprovar que els proveïdors hagin portat tot allò que

van demanar. Els membres de l’Associació passen pràcticament tot

el dia al camp per assessorar als barrakistes, preparar el càtering

dels músics, organitzar la “barraka de gestió” en la que es canvien

els gots i posar en marxa la barra de l’Associació.

El dia més dur per a tots però, és el dia després de la finalització de

l’esdeveniment ja que tot allò que s’ha muntat en varis dies s’ha

d’aconseguir desmuntar en una sola jornada.

13

Divendres, 22 de Juliol del 2011

Hip hop amb sorpresa

El primer dia de Barrakes sol significar per la gent de Blanes el

retrobament amb moltes persones d’aquelles que només et trobes

un cop l’any. Així, tot i l’amenaça que suposava els gran núvol gris

que cobria el camp de futbol, poc després de l’esclat de l’últim

petard del primer dia de focs, una gran quantitat de persones es

van apropar cap al recinte. En poc més de mitja hora el camp es va

omplir de gent que s’abraçava, es petonejava i s’explicava allò que

havien fet l’últim any. Els barrakistes començaven a servir les

primeres begudes i els primers entrepans. Una espècie de

sentiment de victòria recorria l’ambient i la majoria de membres de

l’Associació escoltaven el mateix comentari per part d’altres joves

que s’acostaven a felicitar-los “Al final sí, eh?!”.

A dos quarts de dotze els pantalons amples i les gorres planes van

començar a arreplegar-se davant l’escenari, just en el moment en

que FERRAN MDE, acompanyat de Talisman i Abeats, va fer acte

de presència a la tarima. L’MC badaloní va oferir un directe

contundent amb un repertori farcit d’alguns dels temes propis que

es poden trobar a les seves maquetes. També va demostrar perquè

va guanyar l’any 2005 la competició de freestyle Festival Hipnotik

de Barcelona, fent gaudir al públic de varis minuts d’improvisació.

En total, uns 40 minuts de rap dur i pur, d’aquell influenciat pels

grans grups que van apropar el hip hop a l’Estat Espanyol.

Les nits de Barrakes

Foreign Beggars

14

0En el moment de finalitzar el concert el públic havia crescut en

número i els assistents començaven a estar molt animats. Amb

aquest panorama, el grup IRREVERENCIAS va saltar a l’escenari,

preparats per presentar les cançons del seu últim treball “Después

de la calma”, sense oblidar treure de l’armari algunes de les

composicions que es van incloure en els seus anteriors discos. Així,

Dj Keal, Apse i Saged van aconseguir fer alçar braços al ritme dels

seus sons frescos i els tres quarts d’hora de l’actuació van fer que

ràpidament s’arribés als dos quarts de dues de la matinada, hora en

la que s’esperava que comencés el grup estrella de la nit, la crew

anglesa FOREIGN BEGGARS.

L’expectació que van generar aquests rapers del Regne

Unit va provocar un fet força insòlit al festival: la

presència d’estrangers al camp de futbol, la major part

d’ells francesos i alemanys. Així doncs, a tres quarts de

dues, els anglesos sortien a l’escenari per enfrontar-se al

públic. I aquest només va necessitar un parell de temes

per embogir i posar-se a ballar com mai. El directe de

Foreign Beggars ha estat la sorpresa d’aquesta edició i,

possiblement, un dels millors shows que s’han vist mai a

l’escenari de Barrakes.

Els anglesos van oferir un espectacle elèctric i eclèctic,

carregat d’estils diversos que, en els últims temps, se

solen donar molt la mà amb el hip hop. Així doncs,

Orifice Vulgatron, Metropolis i Dj NoNames no es van

limitar a mostrar el seu rap més pur sobre l’escenari, sinó

que van fer una proposta variada que va abraçar ritmes

drum&bass i que va acabar derivant cap a un dubstep molt

underground que va entusiasmar a tots els presents. D’aquesta

manera, els Foreign van demostrar en un espectacular directe de

gairebé dues hores perquè van estar nominats com a millor grup de

hip hop europeu a l’última edició dels Urban Music Awards, els

premis més importants en matèria de música urbana a Europa.

15

Dissabte, 23 de Juliol del 2011

La nit més “macarra”

El segon dia de festival era una de les nits més esperades per les

persones pertanyents a la generació que va viure durant

l’adolescència l’esclat de la música punk a Espanya. Potser per

aquest motiu, la nit de dissabte, després d’uns focs molt sorollosos

que finalment serien els guanyadors del concurs d’enguany, més de

4500 persones apropar-se al recinte del Sa Costa Barrakes. Tot i

això, l’ambient va trigar en animar-se i a dos quarts de dotze, quan

els SPOILERS van aparèixer per l’escenari, van topar contra la

fredor del camp. De tota manera, el grup barceloní va iniciar la seva

proposta de punkrock amb tocs de pop i, poc a poc, la gent es va

anar apropant a l’escenari, seduïts per en Diego, el descarat

cantant de la formació, i, possiblement també per les agosarades

lletres de cançons com “Vagina Dentada” o “Enamorado de Brianna

Frost”.

Finalment doncs, el grup format per l’esmentat cantant, en Joan i

l’Eric, van aconseguir captar l’atenció d’un públic que va anar

deixant-se anar poc a poc, fins arribar al clímax que va provocar la

versió de la mítica cançó de Fórmula V, “Eva María”. Amb un

ambient molt més càlid que el que hi havia quaranta minuts abans,

els Spoilers van abandonar l’escenari per donar pas als calongins

de FAR’N’HATE i el seu metalcore.

Sonava Lux Aeterna, la mítica composició de Clint Mansell per a la

banda sonora de Requiem for a Dream, just en el moment en el que

el grup més heavy de l’edició 2011 apareixia a l’escenari.

Far’N’Hate va demostrar l’energia que són capaços de despendre

des del primer segon de directe. El públic es va lliurar ràpidament a

la contundència sonora del grup i la simpatia del cantant, en Marc,

va aconseguir establir un vincle encara més fort entre els assistents

i els músics. De fet, ells mateixos van anunciar el dia després, a les

xarxes socials, que possiblement havia estat el millor concert de les

seves vides.

La formació va presentar un repertori molt sorollós, format per

moltes de les cançons que s’inclouran en el seu primer treball,

anomenat From Death Comes Alive. Per acabar de guanyar-se al

públic, molt nombrós ja cap al final del concert, els gironins es van

atrevir amb una versió de Psychosocial dels nord-americans

Far’N’Hate

16

Slipknot que va fer embogir les nuques de tots aquells que es

trobaven presents i va tancar un concert rodó.

Les llargues cabelleres van tenir quinze minuts per descansar i

apropar-se a les barrakes per seguir consumint. Les malles de

colors, alguna cresta i les samarretes trencades van començar a fer

acte de presència dins del camp, però en el moment que Julián

Hernández i la resta de components de SINIESTRO TOTAL es

van plantar a l’escenari, aquells que es van apropar més a les

tanques no van ser pas els més joves. El concert dels gallecs va

començar amb una dedicatòria al recentment desaparegut Rober

de Porretas, que va arrancar una ovació del públic. El setlist

preparat per aquestes llegendes vivents del rock nacional, va

provocar que el concert final resultés una mica irregular. No van

faltar alguna de les cançons mítiques de la formació, com Miña

Terra Galega, versió pròpia del Sweet Home Alabama de Lynyrd

Skynyrd; o ¿Quienes somos?¿De dónde venimos?¿A dónde

vamos?, la cançó que porta per títol les mateixes preguntes que l’oli

sobre tela de Paul Gauguin. Aquestes interpretacions van ser ben

acollides per un públic nostàlgic, desitjós d’escoltar en directe les

melodies que van formar part de la seva adolescència.

El problema va ser que l’espectacle es veia, una i altra vegada,

interromput pels acudits del cantant, que fent gala d’un humor

típicament gallec, intentava escalfar un públic que masses vegades

es trobava descol·locat. El fet que fallés la taula de so a mig concert

(es va haver de reiniciar) tampoc va ajudar gaire a millorar l’ambient

i les interpretacions de les cançons del nou disc encara van refredar

més l’atmosfera dels assistents. Així, només composicions noves

com Los Putos Amos o La Paz Mundial van aconseguir

entusiasmar a un auditori que, finalment, va esclatar quan els

primers acords de Bailaré sobre tu tumba van sonar al camp de

futbol. En definitiva, un concert estrany per tots aquells que van

començar a seguir a la banda fa trenta anys i es van trobar amb

que no havien escoltat mai gran part de les cançons. Tot i això, la

nit, en general va ser tot un èxit d’assistència i, també, perquè no

dir-ho, de beneficis pels barrakistes.

Siniestro Total

17

Diumenge, 24 de Juliol del 2011

R’n’R, festa i a dormir aviat

Diumenge l’amenaça de pluja i la baixada de

temperatura va fer que molta gent no

s’apropés al recinte. De fet, va ser la nit amb

menys assistència al festival. Tot i això, unes

3000 persones van passar pel camp de

futbol i els més “matinadors” van poder

gaudir d’un autèntic concert de Rock and

Roll pur, gràcies als músics blanencs que

formen DERROTA.

El components del grup, vestits de colors

foscos i pantalons texans, van pujar a

l’escenari disposats a caldejar el no gaire

nombrós públic que a primera hora hi havia.

Les cançons del seu nou àlbum, Con Dos

Erres, sonaven impecablement bé en directe

i poc a poc, van anar guanyant l’atenció dels

assistents, que semblaven gaudir de la

proposta que se’ls estava oferint.

El tercer dia de Barrakes sol ser complicat

pels grups ja que la gent normalment està

cansada de tot el cap de setmana. Una part

dels membres de Derrota també

arrossegaven força cansament acumulat ja

que venien de participar en un altre concert

a Llesp. Però cap d’aquests factors va

deslluir el directe dels blanencs, que

van aconseguir transmetre el ritme del

rock a l’auditori i van fer vibrar els

presents amb la professionalitat i el

savoir-faire dels seus músics. A més,

quan ja estaven a punt de concloure

els tres quarts d’hora de concert, es

van marcar una versió d’un dels

himnes del rock nacional, Hay poco

Rock and Roll, que va deixar al públic

entusiasmat. Malauradament no hi

havia temps per més i, després

d’anunciar la possibilitat de comprar el

seu disc en format físic i en digital, van

donar pas al grup tossenc MILAGRO

SUR.

El grup format per immigrats sud-

americans va ser introduït per una

locució que va deixar ben clar el que

s’estava a punt de presenciar: música

existencialista amb influències del rock

argentí, del tango clàssic, del reggae i

també, perquè no, del funky. I,

efectivament, així va ser. Els Milagro

Sur van presentar una proposta que va

recordar a grans grups argentins del

setanta i vuitanta com SUMO, Sui

Derrota, per Toni Sendra

18

Generis o, inclús, als grup uruguaià La Vela Puerca. Sigui com

sigui, el públic es va animar més del que ja ho estava amb aquesta

barreja d’estils ballables i, EL COMBO LINGA, ja tenia el terreny

preparat per acabar d’arrodonir una nit en la que estava regnant el

bon rotllo i la tranquilitat.

I la tònica general no es va veure modificada perquè aquest conjunt

de músics madrilenys no fan altra cosa millor que transmetre

caràcter festiu durant els seus directes. El Combo Linga és un

grup perfecte per a festes populars per diferents motius que es van

poder comprovar a l’escenari de Barrakes, com per exemple, la

predisposició a ballar que generen cançons com Romero o Arroz

Pegao o l’espectacle que suposa veure com es van intercanviant

els instruments entre ells per variar les composicions. Així, després

d’una cançó com Vámonos de Tapas, el grup va baixar de

l’escenari amb la seguretat d’haver complert l’objectiu.

Aquella nit va ser la primera en tota la història del festival, que es

tancava a les 4 de la matinada per complir els acords que s’havien

establert amb l’Associació de Veïns. Els organitzadors no van tenir

cap problema en complir allò que s’havia pactat i, per primera

vegada, les llums del cap de futbol es van apagar a dos quart de

cinc de la matinada.

Milagro Sur

El Combo Linga

19

Dilluns, 25 de Juliol de 2011

La nit més esperada

El dilluns a les vuit del vespre els nervis estaven a l’ordre del dia

entre els membres de l’organització. Encara no s’havia obert i ja hi

havia un parell de desenes de persones a fora del recinte, esperant

per agafar lloc per veure al grup estrella de l’última edició del Sa

Costa Barrakes. A més, un molest plugim havia fet endarrerir les

proves de so i es patia per la celebració dels concerts.

A les nou del vespre, amb una hora de retard, es van obrir les

portes del camp de futbol i una cinquantena de persones van córrer

fins a les tanques per assegurar-se la primera fila durant els

concerts. Poc abans dels focs el camp ja estava farcit de gent però

no va ser fins dos quarts d’onze quan més de quatre mil persones

omplien el recinte. Alguns seien a la sorra, altres aprofitaven per

visitar les barrakes però tots esperaven el mateix: l’aparició dels

MANEL a l’escenari.

Finalment, amb una mica de retard segons l’hora prevista, en

Guillem, l’Arnau, en Martí i en Roger, van saludar al públic de

Blanes i van començar el repàs al seu repertori amb la cançó

titulada El Miquel i l’Olga tornen. Poc després d’aquest moment,

s’enregistrava el ple absolut del recinte ja que s’havia arribat a

l’aforament màxim permès, 5200 persones. Tot i això, el continu

“entrar i sortir” que normalment hi ha a Barrakes va fer que en pocs

moments s’hagués de negar l’entrada al camp. Els Manel van oferir

un concert de prop més d’hora i dos quarts, en el que no van faltar

dues de les composicions més estimades pels seus fans: Aniversari

i Benvolgut. Així doncs, els barcelonins van fer el que millor saben

fer, és a dir, tocar les seves cançons amb un so perfecte i poc més.

No va ser un espectacle ni va haver un feeling especial amb el

públic, doncs, com ells mateixos reconeixien després del concert,

són un grup per tocar a sales petites o auditoris, un grup per fer

concerts íntims i gaudir de la tranquil·litat de les seves

composicions. Tot i això, van marxar molt satisfets i sorpresos per

la quantitat de gent que es va congregar al camp de futbol per

veure’ls.

Manel

20

El llistó havia quedat molt alt amb els barcelonins, però els locals

WEDNESDAY LIPS no es van deixar intimidar i van sortir a

l’escenari decidits a convèncer al públic, que encara era molt

nombrós, per a que es quedés. I, la brillant veu de la Mònica ho va

aconseguir. La barreja de pop i folk que van oferir els Wednesday

Lips va animar a un públic que sortia, poc a poc, de la dolça

letargia provocada pel grup anterior. Així, la formació va anar

desgranant les cançons del seu disc Season 1: Songs to spend a

Sunday morning walking in the forest, un àlbum ple de delicadesa.

La combinació entre les composicions pròpies i les versions

escollides va fer que el públic no deixés d’estar atent i van convertir

els cinquanta minuts dels que havien de ser els teloners en un gran

èxit.

Per acabar la nit, sobre un quart de tres apareixien a l’escenari els

tres components de ELS CATARRES, grup provinent d’Aiguafreda

que s’ha fet famós gràcies a les xarxes socials i, sobretot a la seva

cançó estrella Jenifer. Amb una proposta festiva marcada pels

ritmes folk, Els Catarres van fer les delícies del públic present,

gràcies a cançons com La Festa Major d’Aigruafreda o La noia de

la Plaça. Però els assistents tenien clar quina era la cançó que

volien escoltar i, en el moment en què l’Èric va entonar el primer

“Jo que sóc més català”, el públic va llançar-se a cantar, esperant

poder cridar “Oh Jenifer” en el moment oportú. I tal va ser l’èxit

d’aquesta cançó, que el públic no va deixar marxar al grup fins

aconseguir una segona interpretació de la història d’amor entre el

noi català i la choni de Castefa.

Els Catarres

21

Una gran vetllada, en general, marcada per la qualitat dels grups i

per el civisme de tots els assistents. Una gran vetllada que

s’acabaria convertint en la última nit de la història del Festival en el

Camp Municipal dels Pins ja que, al dia següent, la pluja no va

donar treva i els concerts de ELECTRIC FLY KILLERS, UGE i

O’FUNK’ILLO es van haver de suspendre davant la impotència i

tristesa de tots els membres de l’ Associació. D’aquesta manera

doncs, va acabar l’etapa del Festival al barri dels Pins i, a partir de

setembre, toca treballar per buscar una nova ubicació.

EFK

UGE

O’Funk’Illo

22

Un esdeveniment com el Festival Sa Costa Barrakes ha de complir amb

una sèrie de garanties de seguretat. Per aquest motiu, parlem amb el cap

de Protecció Civil de Blanes, en Josep Lluís Pouy, que ens rep en el seu

despatx ple de muntanyes de paper disposat a explicar-nos quina és la

seva tasca en aquest festival.

1. Quines són les tasques que realitza el seu departament durant

les Barrakes?

La nostra tasca principal és vetllar per la realització del festival amb

total seguretat per les persones que hi participen (barrakistes, públic,

músics, etc) i, en un segon terme, per la dels seus bèns. Així, la nostra

feina és, sobretot, preventiva.

2. I quina és aquesta tasca preventiva que realitzeu?

El més important és la redacció del Pla d’Emergència, que és un

protocol que marca com ha de ser l’actuació davant de les situacions

de risc que es poden donar en el festival i com s’ha d’evitar arribar a

aquestes situacions de risc. Per tant, el que es fa es valorar les

diferents situacions que ens poden provocar problemes i intentar

pal·liar-les.

3. Com per exemple...?

Doncs tenim, per exemple, el risc d’incendi, d’accidents, risc elèctric,

risc de cremades, risc de canvi de conducta de les persones per

l’alcohol... tot això mirem de tenir-ho el més controlat possible. I el

com és posant extintors de pols pels focs i de CO2 pel risc elèctric,

Entrevista Protecció Civil

Josep Lluís Pouy, cap de Protecció Civil

23

dotar el festival de dos equips sanitaris formats de una ambulància

que disposa de suport vital avançat a l’interior del recinte i una altra

de suport vital bàsic que està a fora i serveix pels casos on siguin

necessaris els primers auxilis o d’ambulància llançadora si tenim algun

problema més greu.

4. Un dels problemes principals a tots els esdeveniments

d’aquestes característiques és l’aforament. Com es calcula i es

controla quina quantitat de gent pot haver dins del camp de

futbol?

L’aforament disponible es calcula, bàsicament, amb l’espai lliure que

hi ha dins d’un recinte. Fa anys, quan es va decidir posar les Barrakes

al camp de futbol, es va haver de fer una adaptació de l’espai que va

comportar posar-hi més portes i aixecar o tirar al terra alguna de les

parets. Per calcular quantes persones poden haver-hi s’ha de tenir en

compte també el número de portes d’emergència i l’amplada que fan

aquestes. Així, segons els metres quadrats útils i les sortides,

actualment tenim un aforament d¡unes 5243 persones.

5. Així doncs, la vostra tasca durant el festival quina és, si ja s’ha

redactat el pla d’emergència amb anterioritat?

M’agradaria destacar que una de les característiques principals dels

plans d’emergència és que eliminen la improvisació. Marquen els

protocols que cal seguir segons cada situació de risc i això implica que

davant d’una situació determinada, tothom ja sap com ha d’actuar.

Tot i això, durant els dies de Barrakes fem acte de presència totes les

nits, com a mínim fins les 3, per una banda per fer complir el pla i per

l’altra per donar recolzament a l’organització.

6. Teniu el suport d’altres departaments durant aquests dies? Com

us coordineu?

Darrere nostre hi ha els Bombers, la Policia Local, els Mossos i també

el 061, per si passa quelcom. Gràcies a les reunions prèvies que fem

entre nosaltres i amb la resta d’agents implicats durant les Barrakes,

tothom sap on ens pot trobar i quin és el camí que cal seguir si passa

qualsevol cosa.

7. Cal tenir en compte l’estil musical de cada nit en el moment

d’elaborar el pla d’emergència?

Si clar! No és el mateix un grup de punk que un de pop, evidentment.

La tipologia de grups fa subjacent el fet d’haver-te de preocupar més

per un dia que per un altra. Hi ha certs estils que són més susceptibles

de portar gent propensa a barallar-se o a beure més...i si, això, ha de

quedar plasmat en el paper també.

8. I després de Barrakes, què?

Un cop ha acabat l’esdeveniment cal redactar un informe,

conjuntament amb altres àrees de l’ajuntament com medi ambient,

policia local, serveis jurídics, entre d’altres, per valorar com ha anat

l’edició. Aquest any, per exemple es va haver de prendre la decisió

d’anular l’últim dia i això té unes repercussions a nivell

d’assegurances, per exemple. Llavors, hem de redactar un informe

24

que expliqui bé quins van ser els motius de l’anulació i quines raons

de seguretat van fer que prenguéssim la decisió de cancel·lar els

concerts.

9. Què opines de les mesures que s’han pres aquest any per

disminuir la molèstia dels veïns?

Crec que el fet de controlar els decibels ha estat un encert, s’ha

aconseguit baixar el volum del so un 8% gràcies a això i hem passat

dels 110dB (màxim permès per llei) als 100dB.

A més, tinc constància de què va ser així

totes les nits així que crec que hi ha hagut

bona voluntat amb aquest tema. Una altra de

les coses que ha millorat la convivència entre

els veïns i el festival ha estat el fet de netejar

abans els carrers. Crec que tot plegat ha estat

molt positiu.

10. Ara toca buscar un nou espai per l’edició

2012. Què ha de tenir aquest nou espai

per tenir el teu vist-i-plau?

Ha de tenir les mateixes condicions de

seguretat o, evidentment, tenir-les millor. Ha

de ser un espai proper a la població i que

s’hagi d’adaptar el mínim possible. Ha de ser

accessible, ja que han de poder arribar-hi bé

tant els bombers, com els tràilers que porten

les infraestructures. La capacitat d’evacuació i d’aforament ha de ser

igual o, inclús, superior a la del camp de futbol. I, clarament ha de

molestar el mínim possible a la resta de la societat civil. Per totes

aquestes condicions, hi havia discrepància amb els espais últims que

s’havien proposat. De totes maneres, a partir de setembre ens

tornarem a reunir tots per trobar aquest lloc adient que necessitem

per posar les Barrakes el proper any.

Tècnics de Protecció Civil i de l’Ajuntament

25

Hem volgut saber l’opinió i l’experiència de dues de les dotze

entitats que participen al Sa Costa Barrakes. Recordem que les

associacions que aquest any han posat barraka al festival han estat

el Club Bàsquet Blanes, les JERC, l’Esbart Joaquim Ruyra, el

col·lectiu Blanda Skate, l’Associació de Barrakes de Blanes, la

Colla de Diables Sa Forcanera, l’Associació Sóc de Cuba, soy

Popular; la Penya Madridista de Blanes i els tres clubs de futbol que

participen cada any: el Ca La Guidó, l’Obispado i el Quatre Vents.

Com era una mica difícil, per manca d’espai, entrevistar a tots els

participants, hem triat dues entitats perquè ens expliquin breument

per què participen a Barrakes.

La primera entitat amb la que hem parlat ha estat l’Associació Sóc

de Cuba, Soy Popular. La presidenta de l’entitat, la Gertrudis

Brooks, respon a les nostres preguntes en una terrassa d’una

coneguda cafeteria blanenca:

1. Què és exactament l’associació “Sóc de Cuba, soy Popular”?

La asociación nació hace 4 años y la idea era que sirviera de punto

de encuentro entre cubanos nativos y cubanos de corazón, que

serian aquellos que se identifican con nuestra cultura y nuestros

valores. Nuestro objetivo es cultural, queremos dar a conocer

nuestras tradiciones y, además cooperar con los cubanos

residentes aquí y los que viven en la isla. Nos reunimos dos veces

al mes para ponernos al día sobre temas sociales y política

migratoria. De esta forma podemos ofrecer asesoramiento a los

que nos piden ayuda. También somos miembros del PLACI (Plan

Local de Participación y Cohesión Social) y siempre participamos

en la quincena intercultural en la que hacemos una demostración

de nuestra cultura a través del baile y de la muestra gastronómica.

2. Què em pots explicar de la vostra experiència a Barrakes?

Hace tres años que decidimos participar porque era una manera de

publicitar la asociación y promocionar nuestros productos. En este

tiempo, nuestro mojito se ha transformado en uno de los productos

estrella del festival y es muy reclamado por el público. El secreto es

que el producto es propio, lo hacemos con un ron importado desde

Cuba. Participar en estas actividades a supuesto que la gente nos

conozca y cuente con nosotros para otros ámbitos de la

participación ciudadana. Nos hemos consolidado en la población y

Parlen els barrakistes!

Gertrudis Brooks

26

nuestra participación en el festival hace llegar un mensaje de

integración social a la población autóctona. Ese mensaje llega a un

tipo de público muy diverso ya que por nuestra barraka pasan

personas de todo tipo. Nuestra idea es, además, ampliar la gama

de productos que ofrecemos y para la próxima edición nos gustaría

hacer comida cubana y venderla, igual que las otras barrakes

hacen sus bocadillos.

A parte, participar en este evento nos proporciona financiación para

todo el año, ya que es nuestra única fuente de ingresos anual.

3. Quins són els vostres projectes futurs? Nos gustaría formar el club de amigos intercultural, que consiste en

hermanar jóvenes de aquí con jóvenes cubanos para intercambiar

criterios, ideas y cultura ya sea vía email o por correspondencia

ordinaria. También nos gustaría empezar a colaborar con otras

asociaciones para hacer actividades juntos y tenemos en la cabeza

una serie de talleres culinarios para aprender a hacer cócteles

como el mojito y el daikiri. Cualquiera que quiera contactar con

nosotros puede mandarnos un email aquí:

socdecubablanes@hotmail.com o llamar al 696.35.41.15

Una altra de les entitats amb les que hem contactat ha estat la

Colla de Diables Sa Forcanera, ja que ha estat una de les

protagonistes de la Festa Major gràcies al retorn del Correfoc a les

nostres festes després de 4 anys d’absència. En Marc Llavayol

contesta a les nostres preguntes via email:

1- Sou una entitat força coneguda a la nostra vila, però per si hi ha algun despistat... pots fer cinc cèntims sobre vosaltres?

La Colla de Diables SaForcanera de Blanes està formada per un

grup de joves que estimem la cultura del foc i que des de fa anys

treballem per poder fer correfocs, batucades, espectacles

pirotècnics, cerca tasques i col·laboracions amb altres entitats, per

permetre que segueixi encesa la tradició dels diables i es promogui

la implicació dels ciutadans en activitats populars voluntàries que

enriqueixen al poble social i culturalment.

2- Què suposa per la Colla el fet de participar a Barrakes? El fet de participar a Barrakes ens suposa una font d’ingressos que

ens permet planificar l’any i decidir les actuacions que volem fer i

com volem que siguin, deixant de banda els límits econòmics de les

empreses que ens contractin. Tenim unes despeses en material de

percussió, en la reparació del bestiari, forques i masses, trajos

anuals i l’assegurança que no cobriríem si no féssim extrajobs com

les Barrakes. Per altre banda, la barraka es una forma més de

donar-nos a conèixer amb la gent i de treballar conjuntament amb

altres entitats.

27

3- Com us organitzeu per participar a Barrakes, tenint en compte que molts de vosaltres sou joves i treballeu a l’estiu?

Quan a la assemblea de la colla vam decidir que aquest any

tornàvem a fer barraka, es va crear una comissió de organització i

gestió de les barrakes. Llavors vam dividir les nits en torns

cadascun amb un responsable i el conjunt de membres de la colla

es va anar apuntant als torns que podien.

4- Com valoreu la participació d’aquest any? Feia un parell d’anys que la colla no feia barraka i quan vam decidir

tornar-la a fer ens vam marcar uns objectius la majoria dels quals

s’han assolit. El fet que l’última nit plogués ens va perjudicar, però

la nit del dilluns va ser molt forta i ens va compensar. Estem

contents i amb ganes de poder montar la barraka un any més.

28

L’Associació Sa Costa Barrakes vol agrair als

patrocinadors la confiança que han dipositat en nosaltres

per l’edició d’aquest any.

També, volem agrair de nou la participació de tots els

grups que han renunciat al seu caixet per tocar en el

festival.

Tampoc ens agradaria oblidar-nos d’agrair als veïns dels

Pins, un cop més, la paciència per aguantar-nos durant un

any més després de tot el que han viscut prèviament a la

realització del festival.

I, per acabar, gràcies a totes aquelles entitats que confien

en nosaltres any rere any i segueixen apostant per posar

barraka.

Sense tots ells això no seria possible, I sense vosaltres,

totes aquelles persones que passeu en algun moment pel

festival, tampoc.

Així que gràcies. A tots i totes.

Agraïments

29

Els Diables en acció

CONTACTE:

sacostabarrakes@hotmail.com

FACEBOOK

609. 876.144