eso4e-5
DESCRIPTION
credit, interTRANSCRIPT
La sortida a Vilanova provoca una gran competivitat entre els estudiants de quart.
interACTUAL
DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010 / Nº 19 www.interactual.cat Sant Sadurní d’Anoia
Bufa & Sons torna a l’escola Intermu-nicipal, desper-tant novament els cinc sentits de l’alumne
Estudiants de quart d’ESO disputant un intens partit sota el sol de Vilanova
Oriol Llavina ens explica els secrets dels seu èxit com a cuiner professional
Josep Perea ens descobreix el seu ineres-sant passat com a estudiant
El “bulling” continua present a moltes escoles de secundària
Torna la nostàlgia de les colònies i arriba l’acabament de l’etapa de l’ESO
Els sadurni-nenc s no veuen amb bons ulls el govern es-panyol i la crisi econò-mica
Directora: Anna Camps
Consell de redacció: Anna Camps, Alba Bautista
Caps de seccions: José Luis Fariñas, Arnau Díaz
Maquetació: Arnau Díaz, Anna Camps
Col·laboradors: Arnau Díaz, Alba Bautista, Anna Camps
INTERACTUAL Fitxa tècnica 2
ÍNDEX
Editorial. Avui parlem de……….......pàg. 3
Foto denúncia………………….…………pàg. 4
Esports en acció………...……………….pàg. 5
Què pensa la gent……….………………pàg. 7
Cartellera…………………..……………….pàg. 8
Va de Castells……………...…………...pàg. 12
Avui parlem de cuina……..…………pàg. 13
Espectacles……………………………….pàg. 14
De viatge………………………..…………pàg. 15
Passatemps…………………………. …..pàg. 17
A la contra………………………………..pàg. 19
Esports en acció
Un autèntic torneig a l’aire lliure.
La sortida a Vilanova realitzada des de l’àrea
d’Educació Física, va fer que els alumnes se
sentissin més a gust gaudint del dia de platja.
L’equip 4 posa en forma a més de 100 adolescents
Les quatre classes dedicades a la millota de la condició
física, es van fer al centre de fitness amb l’ajuda de moni-
tors especialitzats.
Què pensa la gent
La proposta de com su-
perar la crisi econòmica
actual surt al carrer per
saber la opinió dels habi-
tants de Sant Sadurní.
Editorial. Avui parlem
de…
4t d’ESO, el final d’un cicle.
Els alumnes de quart curs,
preparen el comiat de l’etapa
de l’ESO, recordant i expli-
cant anècdotes sobre els seus
quatre anys a l’institut.
Va de Castells
Dos membres dels castellers
de Vilafranca van a l’escola
Intermuniciapal per dirigir un
taller de Castells, on els alum-
nes hauràn de participar en
constrir les estructures bàsi-
ques del món casteller.
Avui parlem de cuina
El xef Oriol Llavina ens fa una
visita per explicar-nos les ba-
ses per ser un bon cuiner i les
claus per tenir èxit entre els
millors cuiners de Catalunya.
Foto denúncia
El “bulling” a les escoles.
Encara que es demani ajuda
per aturar aquests assetja-
ments típicament escolars,
encara avui en dia hi ha joves
que ho pateixen.
Cartellera
Les noves estrenes als cine-
mes de Catalunya.
Crítiques de cinema de les
pel·lícules Avatar, Yo, robot i
Ghost.
De viatge
Avui anem a fer una visita a Vic, la província
dela comarca d’Osona. I recordarem els
moments més característics d’unes grans
colònies.
Espectacles
El trio de múscia Bufa &
Sons, fa un concert a la
sala d’actes. Els seus pecu-
liars instruments, van fer
que els alumnes escoltes-
sin molt atentament cada
objecte que passava per
les mans de Xavi Lozano.
SUMARI
A la contra
Entrevista a
Josep Perea
Sí, la “bona” vida s’acaba. Dic que la bona vida
s’acaba perquè el que ens ve a sobre els pro-
pers dos anys són (segons els alumnes més
grans) els pitjor anys d’un estudiant. Érem tots
molt feliços, quan vam entrar per primera ve-
gada a l’Inter: escola nova, cares noves, amics
nous, reptes nous i un llarg etcètera. Els pri-
mers anys no van ser difícils pel que fa a assig-
natures per la gran majoria dels alumnes, sinó
més aviat una preparació per les següents eta-
pes. Els canvis es van començar a notar a ter-
cer. Tampoc direm que ens fessin estudiar
quinze hores al dia, però es notava que els pro-
fessors t’apretaven més. A quart, però, el canvi
s’ha notat més i, tampoc diré que ens han fet
estudiar quinze hores al dia, però si dues o
tres. Nosaltres pensem que els professors ens
intenten posar una mica la por al cos amb el
tema del Batxillerat. Sí, tots sabem que és molt
difícil si no estudies (evidentment, ja no estem
a pàrvuls), però crec que tota la gent que s’ho
proposi s’ho pot treure i amb bona nota, per-
què en aquest anys que hem estat aquí a
l’escola hi ha hagut plors, baralles, malentesos i
tot un seguit de problemes, però el que hi ha
hagut en abundància han sigut les ganes
d’ensenyar dels professors (no tots, no tots els
professors són perfectes). Quan dic que els
professors ens han intentat ensenyar, no ens
limitem en l’àmbit acadèmic, sinó que ens han
ensenyat a anar per la vida. Ara, quan mirem
les notícies i passegem pel carrer, ens mirem
les coses d’una altra manera. No sabríem dir de
quina manera, però aprofundim en els missat-
ges de publicitat (per exemple), no ens que-
dem només amb si aquella xocolatina de
l’anunci estarà bona.
He posat l’exemple de la xocolatina, però en
podríem posar molts d’altres. També ens han
ensenyat a ser crítics amb les coses, ens han
ensenyat a ser ambiciosos, a no quedar-nos
amb el que ja tenim, sinó buscar sempre un
objectiu.
Només ens queda una cosa per dir: Gràcies pel
que ens heu ensenyat i pel que ens continua-
reu ensenyant.
INTERACTUAL “Avui parlem de... “ 3
4t d’ESO, el final d’un cicle
INTERACTUAL Foto denúncia 4
El “bulling” a les escoles El “bulling” és un tema actual. Per desgràcia,
encara passa a moltes escoles del nostre país.
“Bulling” vol dir maltractar a una persona
(normalment a un nen o un jove adolescent a
l’escola) tant física com psicològicament.
És un cas que algú pot pensar que no es digne
de tenir una pàgina en aquest diari, fins i tot
que és una bajanada. Segur que no pensareu el
mateix si us dic que hi ha hagut joves que s’han
suïcidat per culpa d’alguns companys d’escola.
El cas que tenim més present és el d’un noi que
es va suïcidar el passat 21 de desembre de
l’any 2004 a la localitat basca d’Hondarribia
saltant per un barranc. Aquesta setmana, s’ha
registrat un nou cas de “bulling”, aquest cop a
l’escola intermunicipal del Penedès. L’incident
ha succeït durant una classe quan, la víctima,
farta de les humiliacions rebudes per part d’un
company, no ha pogut més i li ha clavat un cop
de puny. Això no ha fet més que despertar la
fúria de l’altre alumne que, sent un any més
gran i amb bastant més de físic, li ha clavat una
pallissa. La lluita no ha estat aturada per cap
dels alumnes, que a sobre s’ho miraven i ani-
maven a que seguissin lluitant. La baralla no-
més ha parat quan el professor responsable de
l’aula ha tornat de fer uns encàrrecs.
La família de la víctima ha posat una denúncia
a la fiscalia de menors i sobre l’institut, per dei-
xar l’aula sense vigilància. L’entorn més proper
també assegura que els professors i els alum-
nes n’estaven al corrent de les agressions que
patia el seu fill i que no havien pres cap mesura
al respecte. La víctima, de setze anys, ja fa qua-
tre dies que no va a l’escola perquè té por.
L’alumne culpable de les lesions del menor, ha
estat expulsat de l’escola i està pendent de
judici. Li poden caure fins a quatre anys en un
centre de menor per delictes en contra de la
intimitat pública i per humiliació i insults.
Aquest només és un cas més de “bulling”. Les
xifres són preocupants, doncs un 23% de
25.000 alumnes enquestats de set a divuit anys
diuen haver patit en alguna ocasió mobing es-
colar. Això no s’acaba aquí. Fins a un 41% dels
nens que reben humiliacions són de primer de
primària i el tant per cent disminueix a mesura
que els joves van creixent.
Crec que aquest tema planteja una reflexió: en
un país desenvolupat (segons ens volen fer
creure) com el nostre, és impensable que se-
gueixin havent-hi casos de “bulling” i la clau
perquè això no passi la tenen els pares. Educar
els fills inculcant-los-hi una sèrie de valors com
el respecte, l’amistat, la tolerància i d’altres
són els passos a seguir perquè aquests casos
de violència a les aules s’aturin per sempre
més. Arnau Díaz
El passat 10 de maig, els alumnes de
quart d’ESO de l’escola Intermunicipal
del Penedès, van desplaçar-se a la platja
de Vilanova i la Geltrú per disputar un
torneig de volei platja entre ells. L’equip
guanyador obtindria un premi i un
equip de reporters de L’Interactual els
va acompanyar.
Un cop a Vilanova, els equips es van organitzar
per mirar els horaris en que jugaven i en quins
moments tenien temps lliure. En total hi havia
quinze equips mixtes, però només un en podia
sortir guanyador. Tenint en compte que s’ha-
vien de jugar uns cinquanta partits, aquests
serien només d’uns quinze minuts. Durant
aquest temps s’havien de jugar dos sets de
quinze punts. En cas d’empat a un set, es juga-
va un mini-set a cinc punts.
Mentrestant, els integrants dels equips que no
havien de jugar, passejaven per la platja o bé
s’estiraven a la sorra per gaudir del sol que els
va acompanyar durant tota la sortida.
Finalment, l’equip vermell 1 es va proclamar
campió i va esclatar l’eufòria entre els compo-
nents de l’equip. Després de la jornada intensi-
va per demostrar les qualitats esportives a la
platja, tots els alumnes es retiraven del parat-
ge, però molts d’ells amb les pells abrusades
pel sol.
El companyerisme dels components d’un ma-
teix equip i la rivalitat envers els altres adversa-
ris, va provocar que, novament, els alumnes i
també amics fessin d’aquella jornada un record
memorable. Anna Camps.
INTERACTUAL Esports en acció 5
Un autèntic torneig a l’aire lliure
Més segur, més Hyundai
L’Equip 4 posa en forma a més de 100 adolescents
A mitjans del passat mes
de març, els estudiants
de quart curs de l’escola
Intermunicipal, es despla-
cen a l’equip 4: un centre
que ofereix classes de di-
ferents estils de fitness
situat a la vora del centre
educatiu.
Els alumnes van realitzar qua-
tre sessions basades en diver-
ses pràctiques per a la millora
de la condició física.
Les classes de fitness que van
efectuar es distribuïen en: una
classe de Step, dirigida per la
Laura, que consisteix en una
activitat que segueix el mateix
format que l’aeròbic però uti-
litzant un plataforma o step
que augmenta la intensitat de
la sessió; una potent classe de
Spinning guiada per en Jesús,
realitzada sobre una bicicleta
estàtica, seguint el ritme de la
música i la intensitat que mar-
ca el monitor; una sessió de
Body Pump orientada per en
Jordi, realitzant un treball
amb peses al ritme de la músi-
ca; i finalment, una classe de
Pilates instruïda per en Gui-
llem, en que s’executa bàsica-
ment un treball abdominal i
de la mobilitat de la columna
vertebral que ajuda a millorar
la postura corporal.
La nova experiència d’entrar
en un gimnàs, veure el funcio-
nament, l’organització, les
particulars instal·lacions i
l’esforç físic del dia a dia dels
monitors, ha comportat pels
alumnes, una valoració positi-
va respecte aquestes classes
coordinades pel professor
d’Educació Física, Carles Espi-
nach. A més, el fet de sortir de
la rutina, també dóna una ac-
titud participativa als estu-
diants.
Per finalitzar les activitats rea-
litzades fora de del centre, els
alumnes van anar el passat 12
d’abril, a la zona esportiva de
Sant Sadurní d’Anoia per fer
una classe a la piscina.
Consistia en dividir la classe
en tres grups, per així rotar i
fer les activitats de natació, un
partit de waterpolo i una ses-
sió de relax. Arnau Díaz.
INTERACTUAL Esports en acció 6
OFERTA!
A partir del 15 de juny,
DECOSOFÀS et fa fins a un 70% de descompte amb la compra de qualsevol sofà
Vine, i posa’t còmode!
INTERACTUAL Què pensa la gent 7
Sant Sadurní opina sobre la crisi espanyola
La crisi és un tema que afecta
a tot el món. Sobretot als paï-
sos capitalistes. Els redactors
del diari “Interactual” hem
sortit al carrer a preguntar a
la gent què opina sobre la
crisi i de pas, sobre la política
en general.
Hem fet unes enquestes de
fàcil resposta (sí, no…) i els
resultats són els següents
(hem de tenir en compte que
els resultats es limiten al mu-
nicipi de Sant Sadurní
d’Anoia):
La majoria dels enquestats
opinen que la crisi passarà en
un interval de dos a cinc anys,
encara que hi ha dues mino-
ries que pensen que passarà
l’any que bé i l’altra minoria
pensa que passarà en un pe-
ríode d’entre deu i vint anys.
El 76’67% dels enquestats
opinen que no s’està enfron-
tant bé la crisi. No obstant
només un 50% de la població
creu que la situació actual
canviaria amb un canvi de
govern.
Tot i això, la majoria de la
gent pensa que hi haurà un
canvi de govern en les prope-
res eleccions i que en sortirà
guanyador el Partit Popular.
Com a dada important, el
83’3% dels enquestats no
estan conformes amb el sis-
tema polític actual.
José Luis Fariñas.
Creus que hi haurà un
canvi de govern a les
pròximes eleccions?
33%
67%Sí
No
Estàs conforme amb el
sistema polític establert?
83%
17%
Sí
No
Quants anys creus que
trigarà a passar la crisi?20%
80% - de 10 anys+ de 10 anys
Opines que s'està
aguantant bé la crisi?
77%
23%
Sí
No
Creus que un canvi de
govern seria la solució?
50%50%Sí
No
Les millors obres de la
literatura contemporània Aconsegueix una nova entrega cada cap de setmana amb el diari Interactual.
2 llibres per només 7,95 € Primera entrega dissabte 15 de juny.
INTERACTUAL Cartellera 8
Estación del olvido
Christian Molina Drama
90 min.
La última canción
Julie Anne Robinson
Romàntica 108 min.
Sexo en Nueva York 2
Michael Patrick King
Comèdia 147 min.
Alicia en el país de las maravillas
Tim Burton
Fantàstica 108 min.
Jacuzzi al pasado
Steve Pink
Comèdia 93 min.
The crazies
Breck Eisner
Misteri
101 min.
Legión
Scott Charles Stewart
Terror
102 min.
Street Dance 3D
Max Giwa, Dania Pasquini Drama,Musical
98 min.
Kick-ass. Listo para machacar
Matthew Vaughn Acció 119 min.
Que se mueran los feos
Nacho G. Velilla Comèdia
109 min.
El super canguro
Brian Levant Acció 92 min.
Prince of Persia. Las arenas del tiempo
Mike Newell
Acció
117 min.
Robin Hood
Ridley Scott
Acció
141 min.
Un ciudadano ejemplar
F. Gary Gray
Acció
110 min.
Estrenes
INTERACTUAL Cartellera 9
Crítiques de cinema AVATAR
Any : 2009
País: Estats Units
Direcció: James Cameron
Guió: James Cameron
Fotografia: Mauro Fiore
Música: James Horner
Repartiment: Sam Worthington, Zoe Salda-
ña,Sigourney Weaver, Stephen Lang, Michelle
Rodríguez, Giovanni Ribisi, Joel David Moore,C.
C. H. Pounder, Wes Studi, Laz Alonso.
Durada: 162 minuts.
Sinopsi
Jake, un paraplègic de guerra, és enviat al pla-
neta Pandora, connectat a un cos exo-biològic,
amb l’objectiu d’infiltrar-se a la raça Na’vi. Una
raça humanoide que té una especial connexió
amb totes les criatures del seu bosc. La missió
és clara: infiltrar-se i descobrir on està un jaci-
ment de minerals que els humans desitgen, però
la missió canviarà quan Jake coneix una femella
Na’vi.
Un film que en el primer minut ens atrapa i ens
transporta a l'any 2154 al Planeta Pandora. On
s'està lliurant un conflicte entre els habitants
d'aquesta terra, anomenats Na'vi, i els humans.
Aquest conflicte es basa en el desig que tenen
els humans per un jaciment de minerals que hi
ha al voltant d'un arbre molt apreciat pel poble
Na'vi. Jake Sully un ex-marine paraplègic es se-
leccionat pel programa Avatar que consisteix en
transportar la ment dels científics a uns cossos
artificials Na'vi, per facilitar la comunicació amb
els natius. A pesar de la finalitat científica de la
missió, el coronel Quaritch, qui dirigeix la de-
fensa de la base humana a Pandora, convenç a
Jake per a què li proporcioni informació sobre
els natius en el cas que fos necessari recórrer a
la força perquè marxin. Al principi Jake com-
pleix les ordres del coronel, però a mesura que
va coneixent més al poble Na'vi, i sobretot des-
prés de conèixer a Neytiri, filla del cap dels
Na'vi, decideix canviar de bàndol i ajudar als
natius.
La primera batalla que es lliure la guanyen els
militars, destrossant el poble Na'vi, i matant a
Eytukan (pare de Neytiri). Però amb l'ajuda de
Grace (que s'encarrega de la part científica) i
Jake, els Na'vi aconsegueixen sortir victoriosos
de l'última batalla
Tot i que la pel·lícula en general és força innova-
dora, cal dir, que l'argument del típic guerrer
que canvia de bàndol quan coneix millor el seu
“enemic”, ja està força vist. No obstant, Avatar
és un film que no deixa indiferent a ningú. L'e-
moció que sents durant les batalles, o la im-
potència que recorre el teu cos quan veus que
no pots fer res, perquè aquells pobres natius
sobrevisquin, és inexplicable.
Les escenes de Neytiri i Jake són precioses, ja
que tota pel·lícula ha de deixar lloc per l'amor.
Però el que més m’ha marcat, han sigut les ba-
talles, amb un gran contingut d'acció trepidant,
i uns efectes especials únics...
La banda sonora complementa perfectament el
film, i fa de gran acompanyant en els moments
més emotius, fent que t'endinsis encara més en
el món de Pandora.
Cameron ha sabut aprofitar perfectament el
gran pressupost que ha tingut la pel·lícula, i ha
creat, sens dubte, un film que no deixarà, com
ja he dit abans, indiferent a ningú.
Alba Bautista.
INTERACTUAL Cartellera 10
YO, ROBOT
Any: 2004
País: Estats Units
Direcció: Alex Proyas
Guió: Jeff Vintar i Akiva
Goldsman
Fotografia: Simon Duggan
Música: Marco Beltrami
Repartiment: Will Smith, Bridget Moynahan,
Bruce Greenwood, James Cromwell, Chi Mo-
bride i Alan Tudyk.
Durada: 123 minuts.
Sinopsi
A l’any 2035, la humanitat es recolza en els ro-
bots en la vida quotidiana. L’inspector Spooner
(Will Smith) no es refia de les màquines i creu
que l’assassinat d’un amic seu i també el “pare”
dels robots, el doctor Alfred, ha estat obra d’un
robot. A partir d’aquí, haurà d’anar investigant i
descobrirà una conspiració que posarà en perill
a la raça humana.
La pel·lícula ens transporta al Chicago de l’any
2035. Els robots, ara ajuden a la gent en la seva
vida quotidiana. Però, l’inspector Spooner no es
refia dels robots i comença a investigar
l’assassinat del seu amic, el doctor Alfred. Ell
creu que l’assassí és un robot i començarà una
investigació. Això li portarà molts problemes
amb la seva comissaria, ja que el prenen per
boig perquè els robots es cenyeixen a unes nor-
mes que diuen que no poden atacar als
humans.
Spooner, però, descobreix que el doctor havia
fet uns grans avenços i descobreix que hi ha un
“cervell central” que controla els robots i ell
intentarà destruir-lo (amb l’ajut de la doctora
Calvin) abans no sigui massa tard.
Per tant, la pel·lícula planteja els perills que po-
drien comportar les màquines en un futur si
arriben a prendre consciència pròpia.
Un altre subtema serien els llocs de treball que
es perdrien en detriment dels robots, que po-
drien fer les feines més ràpidament i més bé.
Cal destacar els gran efectes visuals que ens
ofereix la pel·lícula. Ens mostra un Chicago molt
modern, molt ben ambientat, amb cotxes i
transports públics que floten, la gent totalment
adaptada als robots...
En Marco Bertrani, que s’encarrega de la músi-
ca, ha fet una molt bona feina, sobreposant la
música adequada en els moments adequats.
Potser el que ha fallat una mica ha estat el ma-
quillatge, ja que tota la ciutat en general es
mostra molt avançada i en canvi, la roba que
surt a la pel·lícula és la mateixa que podríem
portar avui en dia.
En definitiva, és una pel·lícula amb acció trepi-
dant, en que, si no et vols perdre cap detall, no
et pots distreure ni un moment. És recomana-
bles per a tots els públics, encara que hi ha trets
i morts, però no és cap “salvatjada”. Tampoc hi
falten els tocs d’ironia que ens aporta Will
Smith. No és la millor pel·lícula que heu vist ni
veureu mai, però la recomanaria a qualsevol
que volgués passar una bona tarda sol o acom-
panyat.
Arnau Díaz
Apunta, dispara i imprimeix!
-Tarjeta 4 GB -Pantalla de 3” -Zoom digital x4 -Funda de trans-port -Connexió USB -Bateria recarga-ble -16 Megas de memòria interna 89,99 €
INTERACTUAL Cartellera 11
GHOST
Any: 1990
País: Estats Units
Direcció: Jerry Zucker
Guió: Bruce Joel Rubin
Fotografia: Adam Gre-
enberg
Música: Maurice Jarre
Repartiment: Demi Moore, Patrick Swayze,
Whoopi Goldberg i Tony Goldwyn
Durada: 128 minuts
Sinopsi
La felicitat d’una parella d’enamorats es trenca
quan ell és assassinat per un lladre. La necessi-
tat de salvar la vida de la noia fa que ell continui
a la Terra en forma de fantasma, i intenti adver-
tir-la del perill que corre. El seu únic mitjà de
comunicació és una vident.
Una parella es trasllada a un pis, i comencen
allà la seva vida. Els dos tenen un amic en co-
mú, en Carl (Tony Goldwyn), que treballa en el
mateix banc que en Sam (Patrick Swayze). En
Carl s'assabenta que el seu amic té una gran
quantitat de diners al banc i decideix contractar
a algú perquè li robi la cartera, i així saber la
contrasenya. Una nit la Molly (Demi Moore) i en
Sam van al teatre, però a la sortida hi ha el lla-
dre esperant-los, i en comptes d'atacar, el ma-
ta. En Sam no puja al cel, sinó que la seva ànima
es queda a la Terra. Coneix a Oda mae (Whoopi
Goldberg), una vident que escolta el que diu
l’ànima d’en Sam. D'altra banda Carl segueix
intentant aconseguir la contrasenya del comp-
te, ja que està ficat en assumptes de drogues, i
necessita ràpidament els diners. Oda mae con-
venç a la Molly de que l’ànima d’en Sam encara
perdura a la Terra, s’escapen dels dos lladres i
solucionen el problema dels diners abans que
passin a les mans d’en Carl.
La pel.lícula ens ensenya que l'amor es troba
més enllà de la mort. Si l'amor existeix en la
vida terrenal, aquest segueix existint després de
morir. Cal destacar, la gelosia i la poca honeste-
dat dels amics, així com la falta d'un cercle d'a-
mics més abundant.
Ghost no queda encasellada com una "pel·lícula
per noies", sinó que pot arribar al públic més
variat i agradar a tots. En aquest film
s’intercalen l'humor protagonitzat per la peculi-
ar actriu Whoopi Goldberg, amb el drama més
pur, i alhora no desentonar per això. Sóc de les
persones que pensen que no es poden fer
"tragicomèdies". O et centres en l'amor o et
centres en el drama. Si els barreges, normal-
ment surt un desastre. Amb Ghost no passa
això. Les escenes d’humor o intriga són neces-
sàries per alleujar la tensió que crea en
l’espectador. Ghost conté una de les escenes
que està dins de les cent millors escenes de la
història del cinema: l'escena de la ceràmica i els
dits entrecreuats.
Finalment, dir que aquesta pel.lícula va obtenir
cinc nominacions als Premis Oscars (millor
pel.lícula, millor guió original, millor actriu de
repartiment, millor banda sonora i millor mun-
tatge) i va guanyar el de millor actriu de reparti-
ment per Whoopi Goldberg.
La cançó que va fer tan popular a la pel.lícula,
"Unchained Melody", que acompanyava l'eròti-
ca escena de fer ceràmica, és de la pel·lícula
"Unchained" de 1940 i va estar nominada a la
millor cançó.
Anna Camps.
INTERACTUAL Va de castells 12
Una nova experiència castellera
El passat 8 de juny, els alumnes de quart
d'ESO de l'escola Intermunicipal del Pe-
nedès van rebre una visita per part de
dos membres dels castellers de Vilafran-
ca, que els van fer una petita explicació,
tant teòrica com pràctica.
Els castellers en qüestió eren en Toni Bach i la
Jaz. La primera part del taller consistia en l'ex-
plicació de les diferents posicions que adopten
els integrants d'un castell i el nom que reben les
estructures. Tot això ho complementava fent
una petita demostració amb la seva companya.
Tot seguit, va demanar l'ajuda d'un alumne per
començar a explicar més detalladament les po-
sicions.
En Toni, cada cop
anava incorporant
més voluntaris
perquè fessin al-
tres funcions dins
del castell, fins a
formar-ne un que
contava amb la
pinya i un pis més.
Els alumnes han
après noves parau-
les del vocabulari
casteller, com ara
el baix, que és la
persona que es
posa a sota i que aguanta tota l'estructura; el
contrafort, que és la persona que impedeix que
el baix es mogui o es descompensi; les croces,
que són dues persones col·locades al cotat del
baix i que també l'aguanten; l'agulla, que li
aguanta les cames a la persona del primer pis,
etc.
També van aprendre els diferents tipus de cas-
tells, com el pilar, que és una estructura on els
pisos són formats per una persona; la torre, on
cada nivell és format per dues persones; el tres
de... (pot ser tres de vuit, per exemple), que són
estructures formades per tres persones en cada
pis. Per últim hi ha el quatre de..., que és el ma-
teix que l'anterior.
Van saber què volien dir les paraules enxaneta,
que és la persona que puja més amunt del cas-
tell; i cassoleta, que és la persona en la qual es
recolza l'enxaneta i la més petita físicament del
castell. Anna Camps.
INTERACTUAL Avui parlem de cuina 13
“Gaudiu del bon menjar”
Oriol Llavina, xef del restaurant El Cigró
d’or de Gelida i Restaurant El Mercat de
Vilafranca, va oferir el passat 8 de juny,
una xerrada sobre la seva vida profes-
sional als alumnes de quart d’ESO de
l’escola Intermunicipal. A les nou del
matí començava la seva presentació
protagonitzada per Margarida Llavina,
la seva germana, professora de ciències
socials i coordinadora de segon cicle del
centre escolar.
Oriol Llavina comença el col·loqui explicant
l’origen del seu èxit i de la seva formació com a
cuiner professional.
Amb només dinou anys, després de finalitzar
els seus estudis de batxillerat a l’Inter i sabent
que el batxillerat no li servirà de gran ajuda,
decideix aprendre l’ofici, passant una escola
d’hostaleria durant tres anys.
Mentre estudia, comença a treballar en restau-
rants de la Costa Brava i Andorra per així posar-
se a prova i mostrar les seves qualitats com a
cuiner. Quan acaba el cicle formatiu, es guanya
el sou treballant cada dia en un important res-
taurant de Barcelona, on exerceix més de dot-
ze hores, portant un ritme de vida molt atrafe-
gat, ja que, a més, als diumenges comença a
treballar al Cigró d’or. Després d’un any com-
paginant feines, decideix traspassar-se al Cigró
d’or per
muntar el
seu propi
negoci amb
un estil de
vida més
adient a la
seva perso-
nalitat.
Actualment, és el propietari del Cigró d’or des
de fa vuit anys i reconegut com el millor cuiner
de l’any 2009. Aquest premi li ha donat la gran
oportunitat de donar-se a conèixer arreu del
país, sigui per mitjà de la televisió, premsa local
o ràdio, i així aconseguir un interès més elevat
per part dels clients i xefs d’altres comarques.
Al llarg de tota la xerrada, Oriol Llavina es refe-
ria als afanys culinaris en plural. Amb això vol
dir que la feina de tirar endavant un negoci, en
aquest cas, un restaurant, comporta un esforç
per part dels cuiners, la preparació de noves
idees gastronòmiques i el sacrifici econòmic en
l’àmbit familiar.
El xef expressa que: «S’ha de disfrutar del bon
menjar. Per mi, menjar un bon plat i beure un
bon vi, pot ser la “bomba”, sempre i quan siguis
conscient que abans de la preparació hi ha
hagut un esforç. Les coses fetes amb amor,
sempre surten bé». Anna Camps.
XV aniversari de Finques hostatge • Venem o comprem la seva llar amb només 20 dies. • Som líders en vendes de del 2008
93 115 21 01 www.finqueshostatge.com
INTERACTUAL Espectacles 14
“Treballem i ens divertim alhora” Bufa & Sons, el grup de música format fa
tres anys pel Xavi Lozano, en Guillem
Aguilar i en Marc Vila, ha fet una visita
als alumnes de quart de l’escola.
La formació era un peculiar trio. Un d’ells toca-
va un baix, un altre tocava una bateria amb al-
guns instruments bàsics, com són els plats i un
bombo combinats amb caixes reciclades i
l’altre, en Xavi, que és el que anava portant el
ritme de l’actuació i utilitzant els instruments
més estranys.
L’actuació ha comen-
çat puntualment i la
durada ha estat d’una
hora i quart.
L’espectacle anava
alternant algunes au-
dicions amb petites
explicacions d’en Xavi
Lozano, sobre la fa-
bricació dels es-
trambòtics instruments.
A l’acabament, els músics han respost les pre-
guntes dels assistents a l’acte musical.
La base de les audicions eren un baix, la “mig
bateria” i una mandola. Aquestes audicions es-
taven completades amb objectes que en Xavi
tocava com si fossin instruments, que poden
anar des d’un macarró, fina a una escala
metàl·lica.
Els instruments que cal destacar és el maó, en
que el podia fer sonar com una flauta.
Com també cal ressaltar la tanca urbana, les
ampolles de sabó buides, les potes d’una cadira
metàl·lica, pots de llet, nesquik i medicaments,
tubs de reg, una paella, una cullera i un didal,
una regadora, una escombra, una cafetera, etc.
No podríem acabar mai definitivament la llarga
llista d’instruments que Xavi Lozano ha creat o
que encara ha de crear, ja que, segons ell, la
seva feina és pensar, construir i provocar sons
amb múltiples objectes com diu ell «pots fer
moltes coses amb un sol forat»
Xavi Lozano afegeix: «Hi ha poca varietat amb
la música actual, ja que només promocionen la
música que pot obtenir un bon benefici econò-
mic i de pas, saber més coses sobre la vida del
músic. Nosaltres creiem que la bona música ha
de ser observada, constant, i saber el que de
veritat t’agrada fer. Gaudim vivint de la música
perquè quan una cosa et produeix una satisfac-
ció personal, no hi veus l’esforç que hi ha darre-
re, sinó que penses en millorar el que has fet,
per transmetre aquestes sensacions al públic».
Ha estat, se’ns dubte, un concert curiós, que ha
agradat als alumnes. La sala on s’ha donat lloc
el concert estava plena a vessar. A la sortida
d’alguns alumnes, podíem apreciar les opinions
dels estudiants respecte el concert i, en general,
eren molt bones.
Arnau Díaz.
INTERACTUAL De viatge. Anem a... 15
Vic, una ciutat per descobrir La ciutat de Vic és el centre
demogràfic del territori català,
província de la comarca
d’Osona i d’una superfície de
30,92 km2.
Vic mostra un gran creixement
urbanístic, ja que amb gairebé
40.000 habitants, el podem
relacionar amb l’organització
de fires i mercats, la Universi-
tat de Vic o del creixement
dels polígons industrials.
La importància del seu patri-
moni, es desenvolupa en la
qualitat dels seus museus, edi-
ficis històrics i arxius. L'estruc-
tura econòmica es basa en el
sector comercial, industrial i de
serveis. Els comerços esta-
blerts a Vic gaudeixen d'una
bona especialització i capacitat
de venda. El sector industrial
es caracteritza per ser força
variat, amb un domini de la
indústria agroalimentària, del
cuir i de la metal·lúrgia. Com a
centre de serveis, compta amb
una diversa oferta d'infraes-
tructures i serveis administra-
tius, sanitaris, docents i socials.
Les noves vies de transport i la
millora de les existents han
col·locat la ciutat en una situa-
ció de privilegi per fer front a
les demandes de la nova socie-
tat i alhora conservar el seu
patrimoni característic.
Els llocs d'interès turístic més
freqüentats de Vic són:
Catedral de Vic: es una mescla
d’estils que van des del romà-
nic fins al neoclàssic, passant
pel gòtic i el barroc.
El Temple Romà: va ser cons-
truït al segle II al costat del riu
Mèder quan els romans van
conquistar Hispània.
La plaça del mercadal: situada
a la part més antiga de la ciu-
tat de Vic i que està envoltada
de cases emporxades.
A més de visitar aquests llocs,
també podeu gaudir dels se-
güents: La casa de la ciutat,
l'església de Sant Just, L'hospi-
tal de la Santa Creu, l'església i
el claustre de Sant Doménech,
la Mercè, La catedral de Sant
Pere, el museu episcopal i l'es-
glésia dels dolors.
A Vic, com a tota gran ciutat, hi
ha diferents hotels on poder-
se allotjar. Aquí uns quants:
· NH Ciutat de Vic***, Passatge
Can Mastrot, 938992551, 56€
la nit.
· Hotel J. Balmes Vic ***, Car-
rer Francesc Pla 6, 69€ la nit.
· Quality Vic apartaments, En-
ric Prat de la Riba 20, 65€ la
nit.
· Can Pamplona***, eix onze
de setembre 10, 68€ la nit.
També hi podem trobar una
gran varietat de restaurants
com aquests:
· L’auca d’en Jordi, Sant Miquel
dels Sants 14, 938856960
· Racó d’en Pep, rambla del
passeig 51, 938993379
· L’alzina restaurant braseria,
ramada 4, 938995849
· La cucafera, canyelles 3,
938861278
Els caps de setmana més
adients per fer una visita a la
ciutat, són en els que se cele-
bra les festes o mercats més
importants, com són el Mercat
del Ram, el Mercat de Música
Viva de Vic, el Mercat Medie-
val, el Festival de Jazz, la Festa
Major de Vic, dijous llarder, el
Mercat del gust, Fira
d’antiguitats i la Fira de tardor.
Vic destaca sobretot pel seu alt
contingut cultural. Sembla que
el pas del temps no afecta a
aquesta ciutat tan ben conser-
vada.
Deixant de costat el tema tu-
rístic, és interessant que Vic
ofereixi activitats pels més jo-
ves i per a la gent gran. Ja que
sempre és important el fet de
que es tingui en compte el be-
nestar dels ciutadans.
Alba Bautista.
INTERACTUAL De viatge. Diari d’una escapada 16
Uns dies de neu
Els alumnes de quart d’ESO de l’escola Intermu-
nicicpal del Penedès van anar, durant la setma-
na compresa entre el 22 i el 26 de març, a es-
quiar a Andorra.
La història que us explicaré va començar ben
d’hora al matí a les cases de cada un dels alum-
nes que partirien cap al país dels Pirienus.
S’havien de trobar ben d’hora davant l’escola i
així va ser. Un cop en marxa, només van parar
per omplir-se la panxa a base de calories a
l’àrea de Guissona, on els alumnes (i els profes-
sors) es van haver de cuinar ells mateixos les
hamburgueses, els ous, la cansalada...
Tornant a l’autocar, els alumnes veien davant
seu les muntanyes que cada cop s’acostaven
més i més. Sí, aquelles muntanyes que alguns
d’ells baixarien magistralment i les mateixes
muntanyes que d’altres baixarien rodolant.
Doncs sí, finalment es va arribar a Andorra. Els
alumnes (i professors, és clar), van descarregar
l’equipatge i van anar a fer unes activitats es-
portives a les que prèviament s’havien apuntat.
Aquell dia, però, van anar a dormir (alguns, els
sensats) ben d’hora, conscients dels dies que els
esperaven.
El primer dia que s’havia d’anar a esquiar, la
gent es mirava a l’altra gent amb un somriure a
la cara, ja que les vestimentes que duien eren
poc freqüents. El somriure se’ls esborrava de la
boca quan baixaven la mirada i es veien a ells
vestits iguals. Bé, és igual, la qüestió és que,
amb l’ajuda de l’autocar, van començar a enfilar
la muntanya fins a les pistes. Allà es van posar
les incòmodes botes, els protectors cascs, els
ferms pals, els lliscants esquís i... a esquiar!
Pels matins, els alumnes es separaven en grup
segons les seves habilitats amb els esquís i un
monitor els ensenyava, o bé a esquiar millor, o
bé a esquiar de zero. Però, el que els alumnes
esperaven, era la tarda: el moment en que po-
dien esquiar lliurement per les pistes sense es-
tar sota la vigilància de ningú. Bé, no podien
gaudir de tota la tarda perquè les pistes tanca-
ven a les cinc. La resta de la tarda (o nit) els
alumnes (i els esmentats professors)
l’aprofitaven fent activitats prèviament progra-
mades, com ara piscina, pista de gel, una rela-
xant sessió a les aigües termals de Caldea...
Durant les colònies hi va regnar un ambient dis-
tens on s’hi respirava “bon rotllo”. A part d’un
parell d’alumnes que van prendre mal esquiant
(res greu), ningú es va fer mal i les sessions
d’esquí van anar com una seda.
Els alumnes també van tenir un comportament
exemplar a les instal·lacions de l’hotel (tret dels
més rebels, que sempre fan els típics canvis
d’habitació “HOSTIA IA!!!”).
Les colònies també van servir perquè els alum-
nes poguessin conèixer millor els durs, exigents,
estimats, odiats... professors i viceversa.
En definitiva, sempre s’ha dit que les colònies
de quart són les millors i la gent que ho deia no
ens havia pas enganyat.
Tornant, els alumnes miraven endarrere per
veure per última vegada aquelles muntanyes
que dies abans havien baixat. Però ara, cada
vegada eren més petites.
Arnau Díaz.
Trenta-sis persones meravelloses i un guia. Això
és la meva classe.
He viscut moments dolents, moments bons, he
plorat, he cridat, he rigut... Però tot al vostre
costat.
He repetit mil cops que no volia seguir amb vo-
saltres en aquest curs, he insistit com ningú, per
poder marxar de 4t E. Però sabeu què us dic
ara? Que m'alegro de no haver marxat d'aquí.
Perquè al vostre costat he pogut aprendre molt,
perquè heu demostrat ser bons companys, per-
què us heu preocupat per mi quan més ho he
necessitat i perquè he rigut moltíssim.
No he sigut la persona més bona amb vosaltres,
i ho sé. Per això em veig obligada a demanar-
vos perdó per tot, i a dir-vos que els bons re-
cords, són els que em quedaran gravats per
sempre al cor. De tots vosaltres m'emporto un
trosset especial, que guardaré tota la vida.
Estic escrivint això i em venen tantes imatges al
cap... tantes coses que no podré borrar mai.
Perquè vulgui o no, heu format part de la meva
vida i heu tingut un paper força important.
Mai he sigut una persona riallera, ni algú que
estigui alegre normalment, però amb vosaltres
era inevitable treure un somriure.
Crec que també he de demanar perdó a la nos-
tra guia. Maite, has estat tot el curs intentant
entendre'm, i intentant solucionar els meus
problemes, i cada vegada que ho intentaves, jo
reaccionava de manera defensiva i per això ne-
cessito demanar-te disculpes. Perquè encara
que no ho sembli a mi “m’agradava” que tant
en tant algú es preocupés per mi.
Però no només has demostrat interès per mi,
evidentment has mostrat interès per cadascun
de nosaltres, has fet el possible per ajudar-nos,
sempre has intentat que riem, que ens ho pas-
sem bé fent classe i que vinguem a l'escola amb
ganes, i això Maite és motiu d'agraïment, així
doncs, Gràcies.
Bé, sou tots i totes persones meravelloses, i
teniu molt, molt per ensenyar als altres. Voldria
que mai deixéssiu de creure en vosaltres ma-
teixos, perquè si alguna cosa he après de vosal-
tres és la confiança que s'ha de tenir en un ma-
teix.
Gràcies a tots, per tot. Sempre estareu amb mi,
4t E.
Alba Bautista.
INTERACTUAL La meva classe 17
“Gràcies”
Viatja amb Viatja amb Viatja amb Viatja amb nosaltes amb nosaltes amb nosaltes amb nosaltes amb un 40% d’estalvi un 40% d’estalvi un 40% d’estalvi un 40% d’estalvi i un 10% de i un 10% de i un 10% de i un 10% de descompte.descompte.descompte.descompte.
Iber creuersIber creuersIber creuersIber creuers
INTERACTUAL Passatemps 18
Horòscop.
Àries (20 març al 20 de abril)
No paguis l’estrès amb la gent que t’envolta, acabaràs
fent mal a algú i ho sentiràs molt. Aprofita les tardes
per sortir a caminar a l’aire lliure i relaxar-te.
Taure (20 de abril al 21 de maig)
Cupido va darrere teu i aprofita per apropar-te a
aquella persona que tant desitges.
Posa cinc pètals d’una rosa roja sota el teu coixí, i
t’aixecaràs millor que mai.
Bessons (21 de maig al 21 de juny)
Aquests dies tindràs temps per tu, però no t’oblidis
mai d’aquells que t’estimen.
No et passis amb els excessos.
Càncer (21 de juny al 23 de juliol)
És el moment de resoldre problemes i prendre mesu-
res, sobretot de caràcter econòmic
Col·loca una bosseta de farigola a la teva tauleta de
nit.
Lleó (23 de juliol al 23 de agost)
Aprofita la força per resoldre problemes en l'àmbit
amorós.
És un bon moment per viatjar amb La teva parella.
Verge (23 de agost al 23 de setembre)
Procura aprofitar les facilitats que succeeixen a la llar.
Reuneix-te amb aquells que viuen amb tu, per orga-
nitzar millor les feines de la llar i per parlar de la con-
vivència.
Balança (23 de setembre al 21 de octubre)
Una situació molt favorable per prendre decisions i
emprendre iniciatives.
No miris al passat, busca nous objectius.
Escorpí (21 de octubre al 21 de novembre)
Confia en les decisions de parella i no intentis portar
sempre tu la raó.
Intenta descansar més i millor.
Sagitari (21 de novembre al 22 de desembre)
Busca experiències noves i no tinguis por de conèixer
altre gent.
No et tanquis a noves oportunitats.
Capricorn (22 de desembre al 20 de gener)
Deixa de ser tan negatiu i pensa en coses més positi-
ves, o la teva situació actual no canviarà mai.
Aplica't una mica de perfum cada matí al coll de la
camisa, samarreta o jersei.
Aquari (20 de gener al 19 de febrer)
La teva situació a casa és complicada, no siguis tan
impulsiu/iva i pensa abans de reaccionar.
Conta fins a deu abans d'actuar.
Peixos (19 de febrer al 20 de març)
Confia en els teus pares, i ajuda'ls en tot el que pu-
guis, al cap i a la fi s'ho mereixen.
Fes més esport a l'aire lliure.
SUDOKU
TROBA LES 15 DIFERÈNCIES
INTERACTUAL A la contra 19
“La vida està feta per provar-ho tot”
Josep Perea és professor de física, química i in-
formàtic en el seu temps lliure. 41 anys, pare
d’una filla (la Mireia, de 6 anys), ajuntat amb la
seva parella estable des de fa catorze anys... un
home aparentment normal però, només ho
aparenta. En Josep ho és tot menys algú qualse-
vol. Amb això volem dir que la persona en qües-
tió és una persona curiosa i interessant.
Com estàs, personalment, ara mateix?
Molt bé
Quants anys penses seguir sent professor?
Seguiré exercint de professor fins que em facin
fora. M’agrada molt la meva feina i l’escola.
Tu i el Benet teniu una bona relació fora de
l’escola?
La meva amistat amb el Benet és bona dins i
fora de l’escola. És el meu company de feina
des de fa anys i ha estat un dels millors profes-
sor que he tingut en la meva vida.
Sense dir noms, pots dir si et cau malament al-
gun professor?
Com en tots ela àmbits de la vida, hi ha gent
que et cau millor i gent que et cau pitjor.
Què vas estudiar?
Vaig estudiar Ciències Químiques.
A quina universitat?
A la Universitat Autònoma de Barcelona.
Amb quants anys vas entrar a treballar a
l’escola?
Vaig entrar amb 27 anys
D’on ets, on vivies quan eres petit?
Sempre he viscut a Sant Sadurní d’Anoia.
Com va ser la teva infància i adolescència?
Va ser molt dura. Amb només 14 anys vaig co-
mençar a llevar-me a les sis del matí per repar-
tir publicitat per Sant Sadurní per poder-me
pagar els estudis.
Segons tu, quines són les figures clau en la for-
mació d’un nen/adolescent?
Els pares són la base per ajudar als fills i els pro-
fessors donem els coneixements. Si els pares no
eduquen els fills, aquests han de buscar un altre
referent, com ara l’entorn més proper (les amis-
tats, per exemple).
En la teva vida personal, defineix-se’t, com et
comportes a casa?
No ho sé, és una pregunta per la meva parella
que és ella la que em veu cada dia i la que em
coneix. Però crec que sóc una bona persona
tant a casa com a fora.
T’agrada viatjar?
M’encanta. Sobretot conèixer nous llocs.
Has viatjat molt en la teva vida?
No tant com hagués volgut, però tampoc he
tingut massa temps.
En aquests viatges, t’hi acompanya algun llibre?
No, crec que el plaer de viatjar s’ha de gaudir en
cada moment. Quan viatjo, viatjo. Tot i que hi
ha hagut estius en que m’he arribat a llegir cin-
quanta llibres.
Així que, t’agrada llegir?
M’agrada molt llegir. Els llibres que m’han agra-
dat més han estat: “El ocho”, “El perfum”,
“Història de la ciència” i “Fundación e Imperio”.
Quines són les teves aficions?
M’agrada jugar a bàsquet. Durant molts anys
vaig ser entrenador d’un equip de bàsquet fe-
mení. Prefereixo ser entrenador d’un equip de
bàsquet femení perquè les dones són molt fi-
dels, però alhora costa convèncer-les del que
són capaces de fer i, és quan surten a la pista
que ho donen tot per demostrar les seves quali-
tats. Vaig entrenar una professora de l’Inter, la
Núria Roé. També m’agrada el taekwondo, la
informàtica, jugar a escacs, esquiar... hi ha
temps per a tot i la vida està feta per provar-ho
tot.
T’agrada escoltar música?
Sí, però no un estil de música en concret. Depèn
de l’estat d’ànim en què em trobi. Puc escoltar
des de grups com “Evanescence” fins a música
clàssica. En qualsevol moment vull fer quelcom
diferent.
T’arrepenteixes d’alguna cosa?
Bé, tothom s’equivoca. Intentes que no torni a
passar, però a vegades no pots evitar-ho. Com
menys mal facis a la gent, més beneficis obtin-
dràs. D’aquesta manera, també tindràs més
amics per recolzar-te amb ells quan ho necessi-
tis.
Un sensació que no puguis oblidar
Tirar-me per un pont
El millor dia de la teva vida?
El naixement de la meva filla, la Mireia. No es
pot explicar amb paraules, s’ha de sentir. Ser
pare és una gran experiència i és fantàstic.
Quins tres objectes no et deixaries per empor-
tar en una illa deserta?
Un “kit” de supervivència i un llibre de supervi-
vència. Me’n sobra un, així que per suportar
millor l’avorriment m’enduria també un MP3
solar.
No et vas plantejar decantar-te per fer lletres?
Sí, estava dubtant entre història i química. Vaig
triar química perquè sóc un home pràctic. En
aquells anys tot era més difícil, per tant, hi ha-
via menys competència.
Com et veus d’aquí a vint anys?
Firmaria per estar com estic ara. Evidentment
em veig més vell.
Explica’ns una anècdota de la teva vida
d’estudiant
L’estiu de fa uns anys, un company de la meva
colla va suspendre una assignatura. Com que
tots ho havíem aprovat tot, vam ajudar al nos-
tre amic i vam construir una emissora de ràdio,
per així dir-li les respostes durant l’examen. Pe-
rò, va tenir la mala sort d’asseure’s en una can-
tonada on no arribaven les ones radiofòniques i
no el vam poder ajudar. Uns dies després li vam
dir al professor i ens va dir que si li haguéssim
dit, ens hauria aprovat a tots pel bon treball del
muntatge de l’emissora. La conclusió d’aquesta
anècdota és que si estudies, aproves.
Un consell de professor a alumne
A la vida és important saber quan t’equivoques,
saber rectificar-ho i no comparar-te amb els
altres, només amb tu mateix i superar-te cada
dia. És més important assolir les petites metes
que tu et proposis que no pas marcar-te un
gran objectiu, no arribar-hi i ser infeliç amb el
resultat.
Alba Bautista i Anna Camps
INTERACTUAL A la contra 20