eso i batxillerat - vicensvives.com · hn:1 desm bre - 20 m r ... bert a gasosa e s e 1 00 m e x ue...

GEOGRAFIAI HISTÒRIAESO I BATXILLERAT

Assolir l’excel·lència

GEOGRAFIAI HISTÒRIAESO I BATXILLERAT

Assolir l'excel·lència

Els materials del projecte Aula 3D per a les ciències socials en les matèries de Geografia

i Història a l’ESO i Història del Món Contemporani a Batxillerat estan adaptats al nou

currículum competencial i possibiliten l'adquisició de les competències bàsiques per a cada

nivell educatiu.

L’aprenentatge segueix una seqüenciació gradual des del primer curs de l’ESO fins al Batxillerat

i s’han tingut en compte les competències bàsiques, de manera que s’ha adequat als interessos, a

les motivacions i a la capacitat d’abstracció de cada edat.

A GiH i a HC es prepara l’alumnat perquè sàpiga buscar informació i processar-la, perquè sigui

capaç de comprovar hipòtesis, crear opinions argumentades i perquè pugui establir conclusions.

L’aprenentatge és actiu i constructiu.

ProjecteAula3D deGeografia iHistòriaContinguts i competències

•Interconnexióentre l’aprenentatgede continguts i eldesenvolupament de competències.

•Priorització de lescompetències.

•Contingutsinterrelacionats amb les activitats que comparteixen la tipologia de les pàgines:

✔Expositives, que poden ser de síntesi, documents, recreació històrica, pregunta,etc.

✔ Deconstrucció, que poden ser una pregunta percontestar, resolució d’enigmes,

situacionsd’empatia, estudi de cas, d’art i de societat, etc.

• Assoliment de lescompetències bàsiques.

Activitats TIC

•Reptes a la xarxa. Recursos multimèdia per desenvolupar un aprenentatge basat en projectes

quefomenten la investigació i el treball, tant individual com en col·laboració.

✔Mini Unitat Visual:unitat breu d’aprenentatge, motivadoraidivulgativa, amb imatges,

recursos digitals i activitats tancades.

✔Detectiu del passat / Explor@Tic:projecte basat en un reptequeafavoreix el treball

interdisciplinari i l’ús de les TIC.

✔Activitatsautocorrectivesonlineperconsolidar els continguts del currículum.

Lesactivitats sóncompetencials i permetendesenvolupar lesintel·ligències múltiples. Estanindicades amb aquestssímbols:

Comunicació lingüística

Competència matemàtica

Competències bàsiques en ciències itecnologia

Aprendre a aprendre

Consciència i expressions culturals

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

Competències socials i cíviques

Competència digital

Lesactivitatsestanclassificades segonslatipologia i s’indiquen amb un colordiferent:

Conèixer:aquestes activitats sónimprescindibles perquè els alumnes entreballin directament el contingut.

Aplicar:aquestes activitats relacionen elcontingut que han treballat amb elsconeixements previs de l’alumne i ambl’entorn, és a dir,que treballen amb elcontext.

Raonar:aquestes activitats tenencomaobjectiu que l’alumnereflexioni,expliqui iraoni elsperquès de les sevesrespostes

Activitats competencials

Avaluació de les competències

•Activitats pensades per determinar el grau d’assoliment de les competències.

C10

1133 Segueix-nos a:

Tots elsrecursos per a laPissarra Digital des d'un únic lloc,i enmode offline

s’adapta a les necessitats de tots els entorns educatius i ofereix al professoratun

paquet completderecursos per a ús específic en PDI, com també tots elsmaterials curriculars per

preparar el curs.Tot això, enmodeoffline.

Pensat i adaptat a l’ús de la pissarra digital,permet accedir ràpidament alllibrede text digital, a

lesanimacions o alesactivitats interactives d’una manera intuïtivai senzilla.

Ahi ha:

•Recursos per al professorat: Guia didàctica, Propostes

curriculars,Recursos pera l’Atenció a la Diversitati

Avaluacions.

•Activitats interactives: Activitats en format PDI i en

mode offline.

•Galeria Multimèdia: Totalagaleria d’imatgesi

d’animacions en format PDI i en mode offline.

• : Projecta qualsevol apartat del llibre

en mode offline.

PROGRAMACIÓ

• Dimensions

•Indicadorsigradació(enformatCD)

• Tasques

•Descriptors

•Avaluaciódelescompetències

GUIA DIDÀCTICA

•Orientacionsdidàctiques

•Solucionari

• Competències

• Atenció ala diversitat

–Activitatsdereforç

–Activitatsd’ampliació

•Recursos didàctics

–Naveguem perTiching

•Llibre digital

•Eduquemenvalors

ACTIVITATSDEREFORÇ ID’AMPLIACIÓ(Fotocopiables)

AVALUACIONSINICIAL I FINAL(Fotocopiables)

CD PROGRAMACIÓ

CDACTIVITATS -AVALUACIÓ

CD GENERADOR D’AVALUACIONS

REC

UR

SOS

PER

AL P

RO

FESSOR

AT

*

* Només a l’ESO

M a r M e d i t e r r a n i

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

I

Illes Canàries

IllesBalears

Ma r

A d r i à t i c

M a r N e g r e

P e n í n s u l a

I b è r i c a

Península

Balcànica

A L P S

À F R I C A

R P AT

S

AP

E NI N

S

PIRINEUS

Gairebé tot el continent europeu es troba situat a la zonade clima temperat de l'hemisferi nord.

Grècia.

ha a la teva comunitat autònoma?• Per què creus que els paisatges propis de

climes temperats estan més transformatsper l'acció humana?

Tardor

Equinocci

Hivern

Solstici

Primavera

Equinocci

EstiuSolstici

HN: 21 setembre - 20 desembreHS: 21 març - 20 juny

HN: 21 juny - 20 setembreHS: 21 desembre - 20 març

HN: 21 desembre - 20 marçHS: 21 juny - 20 setembre

HN: 21 març - 20 junyHS: 21 setembre - 20 desembre

or

occi

n Prim

E

SSo

HN 21 j 20 t b

HN 21 d b 20 21 20 j

q

HN 21 t b 20 d

TEMPERATS

CLIMES

06 entr GiH1E HQ36-ID15923-V6.indd 94-95

PRESENTACIÓ

Pregunta inicial que guial'alumne, a través del tema,per respondre-la al final

Localització espacial

Coneixements previs

Objectius d’aprenentatge

Cronologia

Il·lustració motivadora

Els grecs van crear la democràcia?11 GRÈCIA, DE POLIS A IMPERI

Vista aèria de l'Acròpolis d'Atenes.

M a rM e d i t e r r a n i

MarNegre

OCEÀ

ATLÀNTIC

zona originàriadel domini grec

principals àreesde colonització grega

© I.C.L.

La civilització grega va néixer a les cos-

tes de la península Balcànica i a les illes

del mar Egeu.

Els grecs es van organitzar en petites ciu-

tats estat independents (polis), però com-

partien una mateixa llengua, religió i

cultura, i un mateix territori, que van

anomenar Hèl·lade.

En una d’aquestes polis, Atenes, al segle

V a.C. es va desenvolupar una nova for-

ma de govern en la qual el poble prenia

les decisions i elegia els seus governants.

La van anomenar democràcia.

Més endavant, les polis gregues van ser

conquerides per Macedònia i unificades

sota un mateix regne. Un dels seus reis,

Alexandre el Gran, va crear l’imperi més

gran de l’antiguitat i va estendre la cultu-

ra grega (hel·lenisme).

Què en sabem?

• Què era l’Hèl·lade? Què tenien en comú

els seus habitants?

• Què significa la paraula democràcia? I el

nom d’Helena?

• En quines zones de la Mediterrània es va

estendre la civilització grega?

• Saps fins on va arribar l’imperi conquerit

per Alexandre el Gran?

Regnes hel·lenísticsPredominid'AtenesSupremacia d'Esparta

Grans colonitzacions

Fundació de colòniesa la península Ibèrica

s. VIII - VI a.C. 356 - 323 a.C.Alexandre el Gran

431 - 404 a.C.Guerres delPeloponès

492 - 449 a.C.Guerres mèdiques

495 - 429 a.C.Pèricles

331 a.C.Fundació d'Alexandria477 a.C.

Lliga de Delos

Segle X a.C. Segle IX a.C. Segle VIII a.C. Segle VII a.C. Segle VI a.C. Segle V a.C. Segle IV a.C. Segle III a.C. Segle II a.C. Segle I a.C.

Hegemonia deMacedònia

10/04/15 09:57

Presentació del tema

Síntesi estructurada enapartats que en recull elscontinguts essencials

Documents (imatges, mapes,gràfics...) que en complementenel contingut

Activitats de comprensió delsdocuments

Dibuixos amb recreacionshistòriques, que ajuden aentendre i a analitzar lesformes de vida del passat

Activitats i pràctica de lescompetències bàsiques

Tema 460El temps atmosfèric 61

Les radiacions solars que arriben a la superfície terrestrees reflecteixen a l'atmosfera, hi reboten i l'escalfen.Aquest fenomen és imprescindible per a la vida, perquè,si no es produís, la temperatura mitjana de la Terra seriaentre 30°C i 40°C més baixa.Durant les darreres dècades, l'augment de l'emissió dedeterminats gasos, procedents de les activitats humanes,ha provocat un escalfament global de l'atmosfera i unforat a la capa d'ozó.El forat comporta una reducció en el gruix d'aquestacapa, fins al punt que, en alguns indrets, els raigs ul-traviolats perjudicials poden arribar fins a la superfícieterrestre.

Atmosfera és una paraula d'origen grec que traduïmcom a esfera de vapor. Nosaltres la definim com la co-berta gasosa de més de 1 000 km de gruix que envol-ta la superfície de la Terra.

L'atmosferaEl nitrogen i l'oxigen són els dos components fo-

namentals de la nostra atmosfera. A més de gasos,l'atmosfera també conté en suspensió partícules sòli-des (pol·len, pols, cendra) i líquides (gotes d'aiguamolt petites), resultants dels processos naturals i dela presència humana.

La nostra atmosfera es va formar als primers mo-ments de l'existència del planeta, fa 4 500 milionsd'anys, aproximadament.

L'atmosfera es divideix en diferents capes, amb unslímits no gaire precisos. Des del terra fins a l'espai són:troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera iexosfera.

A la troposfera s'originen els fenòmens que deter-minen el temps atmosfèric, ja que s'hi troba pràcti-cament tot el vapor d'aigua i es produeixen grans va-riacions de temperatura.

Els satèl·lits artificials ens permeten conèixer millorel funcionament de la nostra atmosfera i fer predicci-ons del seu comportament.

Una coberta imprescindibleL'atmosfera regula la temperatura del planeta. Els

corrents d'aire faciliten l'intercanvi d'energia, cosaque impedeix que el planeta s'escalfi excessivamentdurant el dia per la radiació solar i que es refredimolt a la nit.

Aquesta coberta també actua com a escut ecolò-gic protector de la troposfera (la capa en contacteamb la superfície terrestre), que és l'única on els és-sers vius podem respirar i, per tant, viure. Sense lacombinació adequada de gasos a la troposfera, lanostra espècie i moltes altres desapareixerien.

La capa situada sobre la troposfera, l'estratosfera,conté ozó, un gas que impedeix que arribin a la su-perfície terrestre les radiacions solars ultraviolades,perjudicials per als éssers vius.

L'atmosfera també ens protegeix enfront de l'im-pacte de cossos procedents de l'espai exterior.

1. Quins són els dos gasos més abundants que hi ha al'atmosfera?

L'atmosfera està estructurada en cinc capes, quesón:

• Exosfera. Zona de trànsit entre l'atmosfera terres-tre i l'espai. En aquesta capa, els gasos perden lesseves propietats i es dispersen fins que la compo-sició és similar a la de l'espai.

• Termosfera. Capa que es caracteritza per l'aug-ment de la temperatura, que pot ser molt elevada(per damunt fins i tot dels 1000 °C).La termosfera inclou la ionosfera, on es produei-xen les aurores boreals.

• Mesosfera. És la zona més freda de l'atmosfera il'aire és poc dens.

• Estratosfera. L'aire que conté aquesta capa esmanté estratificat i estable. Entre els 30 i els 50 kmd'altitud hi ha la capa d'ozó, que absorbeix lamajor part de les radiacions ultraviolades proce-dents del Sol.

• Troposfera. És la capa inferior de l'atmosfera. Lamajor part de l'aire que respirem es troba en elsprimers 6 km de la troposfera.A la troposfera es produeixen els principals fe-nòmens meteorològics (pluja, vent, formació denúvols...).

LES CAPES DE L'ATMOSFERA

Per saber-ne més sobre el fenomen de les aurores boreals,entra a: www.tiching.com/725307

@Amplia a la xarxa…

L'atmosfera1

L'atmosfera: una capa vulnerable

COM ÉS L'ESTRUCTURA DE L'ATMOSFERA?

2. En quantes capes es divideix l'atmosfera? A quina alti-tud arriba la capa inferior de l'atmosfera?

3. Quina és la capa més allunyada de la superfície terres-tre? Quines característiques presenta?

4. En quina zona de l'atmosfera està situada la capad'ozó?

5. En quina capa es produeixen els principals fenòmensmeteorològics que afecten la nostra vida quotidiana?

6. Què és l'atmosfera? A més de gasos, quins altres ele-ments en formen part?

7. Explica les raons per les quals l'atmosfera és una capaimprescindible.

8. Quina és la funció que té la capa d'ozó per als éssersvius?

9. Per què s'ha produït un forat a la capa d'ozó? Quinesconseqüències té aquest fet?

10. Documenta't i redacta un text sobre els problemesque la contaminació de l'aire provoca en la salut.

11. Pensa en un eslògan per fomentar el respecte al'atmosfera i reduir l'emissió de contaminants.

El forat a la capa d'ozó afecta, sobretot, l'An-tàrtida, però també es pot estendre per Amè-rica del Sud i Austràlia.

04 int GiH1E HQ36-ID15920-V12.indd 60-61

Tema 11206Grècia, de polis a imperi 207

vendad'esclaus

portcomercial

temple

ÀGORA

mercat

estoa

cases

2. Descriu com era l'equip militar d'un hopli-

ta. D'on prové el nom?

3. Tots els habitants de la ciutat podien

ser hoplites? Per què?

1. Quins sistemes de govern es van donar a

les polis? Esmenta les característiques

de cada sistema.

2Les polis gregues s'assemblaven entre si, encara que es gover-

naven de formes molt diferents. Esparta i Atenes van ser dues

polis molt poderoses.

Les ciutats estat gregues

Les ciutats estat o polis acostumaven a estar protegides amb

muralles i tenien una estructura urbana molt similar:

• La part alta, o acròpolis, constituïa una ciutadella emmurallada

que aplegava els principals edificis religiosos. Els habitants de

la polis s'hi podien refugiar en cas de perill.

• La part baixa s'organitzava en barris on s'agrupaven les cases.

Al centre hi havia l'àgora, una plaça on s'instal·lava el mercat

i que estava envoltada d'edificis públics (religiosos, polítics i

comercials).

L'àgora constituïa el centre de la vida comunitària, per la qual

cosa era molt freqüentada pels ciutadans. Allà hi compraven,

visitaven el barber, participaven en actes religiosos o simple-

ment xerraven amb els seus conciutadans.

Esparta i AtenesEsparta, al Peloponès, i Atenes, a l'Àtica, van ser dues podero-

ses polis que van consolidar diferents formes de govern:

• Esparta era una oligarquia, que significa "govern d'uns quants".

La ciutat estava governada pel grup dels aristoi ("els millors"),

que eren grans propietaris de terres i constituïen l'elit guerrera.

Els aristoi formaven el Consell, un organisme que prenia les de-

cisions polítiques, impartia justícia i controlava l'exèrcit. Per

això, els aristòcrates dominaven la resta de la població, que no

podia participar en el govern de la ciutat.

• Atenes era una democràcia, que significa "govern del poble".

Els ciutadans d'Atenes es reunien en una assemblea, on elegien

els seus governants i votaven les lleis.

Algunes ciutats gregues, en diferents moments històrics, tam-

bé van estar governades per tirans, que prenien el poder per la

força i imposaven la seva voluntat.

Combatre per la polisA totes les polis els preocupava la defensa del seu territori,

tant d'altres polis veïnes com dels pobles estrangers o bàrbars.

Per aquesta raó, els homes s'havien de convertir en soldats

en cas necessari. Els més adinerats podien comprar el seu

equip militar i passar a ser hoplites, lla principal força a peu de

l'exèrcit.

Dues grans polis: Esparta i Atenes

espasade ferro

casc, que variavasegons la polis

ELS HOPLITES

escut rodó(hoplon), d'onprové el nom

hoplita

COM ERA UNA POLIS?

L'estoa tenia comerços a l'interior. Al

porxo i als voltants també s'hi situaven

venedors.

El territori d'una polis ha de poder ser abastat d'un sol cop d'ull,

perquè aleshores és fàcil de defensar.

També és necessari que el seu emplaçament tingui una situació favo-

rable, a prop del mar i del camp, per raons de seguretat i de proveï-

ment de productes de primera necessitat. A més a més, cal que la

ciutat es pugui comunicar fàcilment amb el conjunt del territori de

la polis.ARISTÒTIL, segle IV a.C.

El territori de la polis

cuirassade bronze

túnica

llança

gambera

ACRÒPOLIS

4. Fixa't en el dibuix de la polis i descriu-la. Diferencia'n les

dues parts i detalla les activitats de l'àgora.

5. Descriu com era una estoa, on estava ubicada i quina

funció feia. Quin nom donem avui dia a un edifici amb

funcions semblants?

6. Segons Aristòtil, quin territori abastava una polis? Quines

condicions havia de tenir el seu emplaçament?

7. Explica el significat d'aquests conceptes: tirania, mo-

narquia, aristocràcia, oligarquia, democràcia. Relaciona'ls

amb els tipus de govern de la Grècia antiga.

teatre camps de conreu

TIPUSDE GOVERN

QUIOSTENTAEL PODER

Tots els homesciutadans de la polis

Un sol home

Un grup d'homes(aristocràcia)

Democràcia(es fan votacionso sortejos)

Tirania(es pren el poder

per la força)

Monarquia(és hereditària)

Oligarquia(es seleccionen

algunes persones)

10/04/15 10:01

DESENVOLUPAMENT DE CONTINGUTS I COMPETÈNCIES

Textos històrics per treballar ambfonts diverses

Accés a Internet a travésde Tiching

Grans documents quen’amplien o encomplementen elscontinguts més destacats

183

ACL

AU

PREGUNTA CLAU

A partir del IV mil·lenni a.C., el control

dels rius Tigris i Eufrates, a Mesopotà-

mia, i del Nil, a Egipte, va permetre aug-

mentar la superfície de la terra conrea-

ble. Al seu torn, l'increment de la

producció agrícola va estimular el crei-

xement de la població i el comerç.

La necessitat de mesurar els camps i

B EL SORGIMENT DE L'ESCRIPTURA

A les ciutats mesopotàmiques, vers el 3000 a.C., i

més tard a Egipte (3150 a.C.), es va iniciar la pràctica

de l'escriptura, que va adoptar una forma cuneïforme i

jeroglífica, respectivament.

Els primers escrits van ser anotacions per controlar

els sistemes d'irrigació, fixar la propietat de la terra i

comptabilitzar el volum de les collites, les transaccions

Posteriorment, es van escriure ordres i lleis i es van

elaborar els primers codis (compilacions de lleis). Tam-

bé es van redactar textos religiosos i literaris, que ens

han permès conèixer les creences espirituals i els cos-

tums d'aquests pobles.

Per saber-ne més sobre l'escriptura jeroglífica, entra a:

www.tiching.com/725025


eip-

MariKish

Lagash

MESOPOTÀMIA

LLLLLL hhhhhhhhh

Escripturacuneïforme

R. Eufrates

R. Tigris

M a r

M a r N e g r e

Mar

Caspi

untaió se-

-

ts esta-

Per què les primeres civilitzacions van sorgir a la riba dels grans rius?1

10/04/15 10:04

APROFUNDIMENT DE CONTINGUTS I DE COMPETÈNCIES

Síntesi. Els paisatges de climes temperats

Els paisatges de climes temperats 115

El paisatge

￭ El paisatge és el resultat de la interacció entre els trets

naturals i l'acció humana. Els factors climàtics condicio-

nen els paisatges i ens permeten classificar-los com a

temperats o extrems.

￭ Els darrers anys, l'activitat econòmica i la capacitat tec-

nològica fan que els éssers humans siguem el principal

agent transformador dels paisatges.

El paisatge oceànic

￭ Es localitza a la costa occidental d'Europa, Amèrica del

Nord, sud de Xile i Argentina, i al sud-est d'Austràlia,

Tasmània i Nova Zelanda. A Espanya, aquest paisatge

és propi de la cornisa cantàbrica i Galícia.

￭ Les zones costaneres de clima oceànic es troben afecta-

des pels vents de l'oest, que en passar per damunt dels

oceans evaporen molta aigua i en entrar en contacte

fulla cadu-els prats.

àfrica, i al

sud i sud-oest d'Austràlia. A Espanya, aquest paisatge

es troba al litoral mediterrani.

￭ El clima mediterrani es caracteritza per la calor i la se-

quedat de l'estiu i per un hivern suau, a causa de

l'acció moderadora del mar. A la tardor, les precipita-

cions són abundants i fins i tot torrencials.

￭ Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fu-

lla perenne (pins, alzines…), amb un sotabosc de mato-

llar espinós.

El paisatge continental

￭ És el paisatge propi de les terres interiors d'Europa,

Àsia i Amèrica del Nord. Aquestes regions, com que

no reben la influència reguladora del mar, presenten

temperatures extremes (altes a l'estiu i molt baixes a

l'hivern) i precipitacions escasses.

￭ A l'hemisferi nord, les condicions climàtiques originen

dos tipus de paisatge. A les zones més al nord s'hi es-

tén el bosc de coníferes o taigà (pins, avets, làrixs o be-

dolls). Més al sud hi predominen les extenses planúries

d'herba (estepes o praderies).

￭ A Espanya, encara que l'interior pertany al clima medi-

terrani, l'altitud de la Meseta i l'escassa influència del

mar fan que el clima tingui trets continentals: és un pai-

satge mediterrani amb tendència continental.

natural i un

els paisat-

s?

es de clima

eànic? I delels aspectes

paisatge at-

g)On es localitza el paisatge mediterrani? Explica'n les

característiques principals.

h)Quina diferència hi ha entre un paisatge mediterrani i

un paisatge mediterrani continental?

i) Quins són els trets principals del paisatge continental?

De quines zones és propi aquest tipus de paisatge?

j) Explica com són els paisatges temperats d'Espanya. Per

què el paisatge canari no en forma part?

2 DEFINEIX CONCEPTES CLAU

• paisatge • taigà • hivernacle

• tundra • landa • secà

• estepa • riuada • regadiu

CNI UES D'ESTUDI: www.tichin .com/72 37

síntesi.

EXPLOR@TIC: Els agrocombustibles.

ACTIVITATS AUTOCORRECTIVES: Resol aquestes activitats

i repassa el que has après.

REPTES A LA XARXA

www.vvd.link/011715/6

09/04/15 15:58

IMPA

CTO

HU

MA

NO

Tema 7128

6 ¿Se pueden evitar los incendios forestales?

129Els paisatges de climes extrems

IMPACTE HUMÀ

IMPA

CTE

HU

MÀ

La desforestació desencadena conseqüènciesambientals greus:

La destruccióde paisatges,davant la sevaprofunda hu-manització itransformació.

La pèrdua de biodiversi-tat, atès que amb la talad'un bosc poden desapa-rèixer nombroses espèciesvegetals i animals.

Els corriments deterres i les inunda-cions, per falta desòl ja que no hi havegetació.

L'increment de l'e-fecte d'hivernacle,ja que l'absència demasses forestalsafavoreix l'augmentdel diòxid de car-boni a l'atmosfera.

La destrucció dels paisatges per desforestacióEls arbres fan un paper mediambiental molt important: consumeixen

diòxid de carboni i alliberen oxigen a l'aire, fixen els sòls i en mantenenla fertilitat, emmagatzemen aigua i col·laboren en la regulació del cli-ma i les pluges.

L'explotació dels recursos forestals per obtenir fruites, fusta, cel·lu-losa, etc., té una llarga tradició. Si una explotació forestal està bengestionada i permet recuperar la massa d'arbres talats, no ha d'origi-nar necessàriament la desforestació, o desaparició massiva d'arbres.

Tanmateix, grans extensions de selves han desaparegut per guanyarterres que es dediquen a l'agricultura i la ramaderia, amb la qual cosas'han alterat definitivament alguns dels paisatges més bells i complexosdel planeta.

Els boscos són l'hàbitat de molts éssers vius,conserven el sòl i l'atmosfera i ens proporcio -nen recursos.

Per proveir de productes forestals, cal sembrar arbres decreixement ràpid que es puguin aprofitar en pocs anys.

A

B

C

LES CAUSES DE LA DESFORESTACIÓ

LES CONSEQÜÈNCI ES DE LA DESFORESTACIÓ

POSSIBLES SOLUCIONS A LA DESFORESTACIÓ

Les solucions a la desforestació poden ser:• La reforestació o repoblament d'un terreny amb

plantes i arbres.• La limitació de les terres de conreu. Per a això es

requereixen inversions i polítiques que afavoreixinuna explotació equilibrada dels boscos.

• Evitar les tales indiscriminades i la sobreexplotaciódavant d'un consum desmesurat de fusta.

Els motius pels quals desapareixen els boscos són molt di-versos. Entre aquests motius podem destacar:• L'existència d'interessos econòmics que busquen beneficis

immediats sense tenir en compte les conseqüències medi-ambientals.

• El consum excessiu de fusta dels països rics, que ocasionala sobreexplotació dels boscos.

• La sobreexplotació de l'ecosistema, que pot tenir greusconseqüències en cadena fins a causar efectes a escalaplanetària i ocasionar pèrdues irreparables.

• L'augment de la població, el desconeixement i l'extremapobresa de nombrosos països del món que provoquen ladesaparició dels boscos per atendre les necessitats delsseus habitants.

• Les activitats humanes, pròpies de la societat industrial,que provoquen l'abandó de terres agrícoles i boscos, ambel consegüent risc d'incendis.

Països com Mauritània, Etiòpia i Tahití hanquedat gairebé desforestats en una genera-ció, uns vint anys, per la demanda de llenyai per les exportacions de fusta.

Al Brasil, les xifres revelen que el 60 % dela destrucció de les selves, entre els anys1966 i 1975, va ser provocada per la crea-ció de noves instal·lacions de ranxos rama-ders i per la construcció de camins.

La regió peninsular deMalàisia ha destruït enpocs anys la meitat deles selves del país perquèla fusta dels seus arbresés molt preuada per a laconstrucció de mobles.

1. Per què s'afirma que els arbres són importants per almedi ambient?

2. Escull una de les causes de la desforestació i busca unaimatge per il·lustrar-la.

3. Descriu com la vegetació protegeix el sòl de l'erosió.

4. Proposa dues mesures que es puguin portar a terme alteu centre escolar per evitar la desforestació.

5. Cerca informació sobre el documental La sal de laTerra (2014), de Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado,i relaciona el documental amb la protecció dels boscos.

GRANS EXPLOTACIONS DE BOSCOS

6

Tema 7128

07 int GiH1E HQ36-ID15926-V12.indd 128-129

Presentació de continguts dedocuments per mitjà detipologia diversa

Activitats de comprensió idesenvolupament amb unfort contingut competencial

HISTÒRIA• Pregunta clau• Viatja al passat• L'enigma• El racó de l'art• Descobreix

GEOGRAFIA• Impacte humà• Anàlisi de problemes• Estudi de cas• Descobreix

Pàgines monogràfiques en què el contingut es planteja per mitjà d’un problema que s’ha de resoldre o unasituació que s’ha de debatre. Estan pensades per a la pràctica de les diverses competències bàsiques:

Treball de col·laboració perdesenvolupar activitats en equip

Desenvolupament pautatdels diversos procedimentsespecífics de la geografia ide la història

Síntesi dels continguts mésrellevants del tema

Activitats per practicar lescompetències específiques dela geografia i la història

Activitats de síntesi decontinguts (vocabulari,cronologia, fets ipersonatges)

Activitats per fer a la xarxa

VIA

TJA

AL

PASS

AT

VIATJA AL PASSAT

Tema 13250

Roma, de la República a l'Imperi 251

5 El legionari Caius visita Roma

Caius té 30 anys i serveix com a legionari

a l'exèrcit de Roma des de fa més d'una dè-

cada. Fou reclutat per a la Legio VII Gemina a

Hispània i ha recorregut l'Imperi de cap a

peus. L'última campanya contra els britans

ha estat victoriosa i la seva legió ha tornat a

Roma per descansar.

Vol aprofitar per conèixer la ciutat i assistir

als jocs i les festes que paga l'emperador

Adrià per celebrar les seves victòries.

Caius mai no havia vist una ciutat tan gran.

Hi viuen gairebé un milió de persones, repar-

tides per tot un seguit de barris formats per

cases de pisos i un gran nombre de tabernes.

Amb tot, el més bonic és el centre de la

ciutat, al voltant dels set turons i als dos cos-

tats del riu Tíber. Des de l'època de l'empe-

rador August, la ciutat s'ha embellit. Cada

emperador ordena construir monuments i

edificis per mostrar el seu poder. Caius visi-

tarà els temples i el fòrum, admirarà els arcs

de triomf, es divertirà al circ o a l'amfiteatre i

es relaxarà als banys de les termes.

LES TERMES

Caius es relaxa i xerra amb els

amics a les termes. Li semblen

enormes, comparades amb les de la

seva ciutat natal.

Es tracta d'un complex higienico-

esportiu. Tenen un espai a l'aire

lliure per fer exercicis físics i di-

verses piscines per al bany: d'ai-

gua freda, temperada i calenta.

Per saber-ne més sobre les set meravelles de la Ro-

ma antiga, entra a: www.tiching.com/726176


INSULAE I TABERNES

Caius s'allotja a l'habitació d'una insula (edifici de pisos romà). Està

sorprès de l'alçària d'alguns edificis i de com viuen d'apinyats els ro-

mans. S'alimenta als thermopolia (tabernes) de la ciutat o compra ali-

ments que consumeix al carrer, com fan la majoria de romans.

1. Qui és Caius? Per què és a Roma? D'on ve? Indaga en

quina època visita Roma.

2. Quina importància va tenir August per a la ciutat de Ro-

ma? Per què creus que estava tan interessat a embellir

la ciutat?

3. Descriu els principals monuments que hi havia a la

Roma imperial.

4. Què eren les insulae? I les thermopolia?

Posa't al seu lloc

5. Imagina't que Caius ets tu i que en tres dies vols vi-

sitar amb els teus amics els llocs més importants de la

ciutat de Roma.

– Elabora un calendari i un itinerari del que faràs cada dia.

– Fes una breu ressenya de la teva visita a les termes, al

circ i a l'amfiteatre, i assenyala què es fa en aquests

llocs i quina és la seva funció.

JOCS I ESPECTACLES

Caius ha descobert que a Roma és fàcil divertir-se.

Com la majoria de la població, va a les curses del

circ i sobretot a l'amfiteatre, on se celebren com-

bats de gladiadors.

També assisteix al teatre, on triomfen les comèdies

satíriques.

PRINCIPALS CONSTRUCCIONS DE LA CIUTAT DE ROMA

aqüeducte

Coliseu

fòrum

Circ Màxim

temple de Júpiter

temple de Venus

illa Tiberina

termes d'Agripa

Panteó

mercat de Trajà

dipòsits d'aiguabany noclimatitzat

vestidor

palestra

sudatorium(sauna)

hypocaustum(calefacciósubterrània)

caldarium(bany calent)

sala de massatgesi perfums

tepidarium(bany temperat)

forns

insula estadi

2

2

1

1

palauimperial

arc deConstantí

frigidarium(bany fred)

taberna

09/04/15 13:11

La vostra classe ha estat escolli-da com a comitè organitzador delDia Internacional dels Boscos.

a) Organitzeu-vos en grups i dis-senyeu un programa amb lesactivitats que proposeu percelebrar aquest dia al vostrecentre escolar.

b)L'objectiu és sensibilitzar elsvostres companys i companyesrespecte a la importància delsboscos per lluitar contra elcanvi climàtic.

Prenent com a element principal el desastreecològic esdevingut al Parc Nacional de LasTablas de Daimiel el 2009, elabora una his-tòria del parc des de l'any 2008, abans del'incendi, fins a l'actualitat. Realitza la tevahistòria en format de còmic en línia.

a) Baixa't una aplicació per fer còmics en lí-nia. Una opció pot ser la que tens tot se-guit (però també en pots utilitzar qualse-vol altra que coneguis):

www.tiching.com/725346b)Per elaborar el teu còmic, et pot servir la

informació dels enllaços de tiching quetens a continuació:

Treball amb tècniques digitals. Fer un còmic sobre el Parc Nacional de Las Tablas de Daimiel4

• Taller de Geografia • Taller de Geografia

Treball col·laboratiu. El Dia Internacional dels Boscos3

Tema 6114

• Las Tablas de Daimiel fa quatre anys de sequera (8-8-2009):www.tiching.com/725349

• L'última oportunitat de Las Tablas de Daimiel (8-8-2009):www.tiching.com/725352

• Incendi subterrani a Las Tablas de Daimiel (12-10-2009):www.tiching.com/725356

• Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Parc Nacio-nal de Las Tablas de Daimiel:www.tiching.com/725359

• Una taula de salvació per a Las Tablas de Daimiel (21-12-2009):www.tiching.com/725361

• L'aigua del transvasament arriba a Las Tablas de Daimiel (9-1-2010):

www.tiching.com/725362• Las Tablas de Daimiel. Crònica d'un miratge (2-2-2010):

www.tiching.com/725363• Turisme i activitats al Parc Nacional de Las Tablas de Daimiel:

www.tiching.com/725364


L'Assemblea General de les Nacions Unides vadecidir proclamar el dia 21 de març de cada anyel Dia Internacional dels Boscos.Aquest dia es va establir amb la finalitat deconscienciar les persones de la importància desalvaguardar i protegir tots els tipus d'ecosistemesboscosos i d'arbres.

Per saber-ne més, sobre el Dia Internacional dels Bos-cos, entra a: www.tiching.com/725344


LA SEQUERA A LAS TABLAS DE DAIMIELDaimiel era un desert gris

El 2009, un insòlit incendi va arrasar el Parc Nacional de Las Tablas de

Daimiel, a Ciudad Real (Castella-la Manxa).

Entrevista: Guillermo Rein, expert en incendis de torba.

El novembre del 2009, Guiller-

mo Rein va visitar el Parc Na-

cional de Las Tablas de Daimiel i

va declarar: «Era horrorós, sem-

blava un desert, orgànic gris,

amb la terra esquerdada i fum

sortint del subsòl».

«Hi havia pols pertot arreu. Era

increïble que allò fos un parc na-

cional. […] Molta gent no es creu

que el parc va estar ben a prop

de desaparèixer.»

El País, 24-8-2010

06 act GiH1E HQ36-ID16464-V8.indd 114

Tema 7130

APRÈN A... DESCRIURE UN PAISATGE

Recorda que descriure significa enumerar les caracte-rístiques, les propietats i les qualitats d'un objecte, d'unfet, d'un fenomen, d'un sentiment, d'un procés, d'un in-dret, etc., de manera detallada i ordenada.

La descripció d'un paisatge ha de permetre explicaramb la màxima exactitud aquell indret, de manera que al-tres persones se'l puguin imaginar. La descripció ha de sercom una fotografia del que volem informar.

Tria un dels paisatges extrems que apareixen en aquestapàgina i fes-ne la descripció. Pots completar la teva expli-cació amb els coneixements que has adquirit en aquest te-ma o consultant Internet. L'esquema que tens a continua-ció et pot ajudar a ordenar les teves idees:

1. Presentació del paisatge• Donar una visió general del lloc: localitzar i classificar elpaisatge (on és i quin tipus de paisatge és).

2. Localització dels elements naturals del paisatge• Elements del medi físic: formes del lleu, rius…• Característiques climàtiques del lloc: calor, fred, tem-peratures, precipitacions…

• Anàlisi de les formacions vegetals: si n'hi ha o no, dequin tipus són (selva, sabana, estepa, tundra…).• Fauna: si és que existeix en aquests indrets.

3. Descripció dels elements humans del paisatge• Formes de vida: pobles que l'habiten, característiquesdels habitatges…• Activitats econòmiques: tipus d'agricultura i ramade-ria, turisme, etc.

4. Conclusions• Acaba la descripció transmetent la teva opinió o im-pressió personal. Pots expressar la teva opinió sobreles dificultats de viure a l'indret que has triat.

Taller de Geografia • Taller de Geografia • Taller de Ge

Poble pescador de Noruega. Bosc nuvolós de Costa Rica.

Parc Nacional del Kilimanjaro (Tanzània).Una localitat del desert d'Algèria.

07 act GiH1E HQ36-ID16463-V8.indd 130

Treball col·laboratiu. El judici d'Osiris5

• Taller d'Història • Taller d'Història

Tema 10198

Papir d'Hunefer (XVIII dinastia) en el qual es representa el judici d'Osiris.

a) Fixa't en la pintura sobre el judici d'Osiris i sintetitza en què

consistia la cerimònia i quins personatges hi intervenien.

b)Per comprendre millor aquest judici, us proposem que feu una

escenificació:

– Entre tota la classe, elaboreu un guió breu de la representa-

ció del judici:

• Presenteu l'escenari, els personatges i els fets.

• Ordeneu les escenes amb una descripció de les accions, els

diàlegs i els personatges que apareixen en cadascuna.

• Decidiu en quin moment el difunt ha de llegir la confessió

negativa (llegiu el text que teniu d'exemple).

– Establiu quin personatge interpretarà cadascú i estudieu les

escenes amb atenció.

– Feu la representació.

c) Un cop finalitzada la interpretació, responeu:

– Quan i per què tenia lloc el judici? Què passava si el difunt

no el superava?

– Quin paper tenia la confessió negativa en el procés?

– Digues de quin llibre creus que són els jeroglífics que figuren

al papir.

tribunaldels déus

balança de la justícia (si el cor pesa més

que la ploma, és devorat per Seth)

HorusAnubis

ploma de Maat

Seth (el "grandevorador")

Tot (anota elresultat)ànima

delsdifunts

Hosanna, déu gran, senyor de la veritat i

de la justícia, jo porto al meu cor la veritat i

la justícia, car n'he extret tot el mal.

No he causat sofriment als homes. No he

fet treballar en el meu profit amb excés. No

he maltractat els meus servidors. No he blas-

femat dels déus. No he privat l'indigent de la

seva subsistència. No he permès que un ser-

vidor fos maltractat pel seu amo. No he pro-

vocat la fam. No he matat ni he ordenat fer-

ho. No he sostret les ofrenes dels temples. No

he procurat augmentar els meus dominis em-

prant mitjans il·lícits, ni he intentat usurpar

els camps d'un altre. No he obstruït les ai-

gües quan havien de córrer (...).

Sóc pur! Sóc pur! Sóc pur!

"Confessions negatives",

Llibre dels morts, 1550 a.C.

JUDICI I VEREDICTE D'OSIRIS1ENTRADA AL REGNEDELS MORTS ACCIÓ DE PESAR EL COR2

3

Maat (deessa de la

justícia i l'ordre)

cor del difunt

creu de lavida eterna

Isis

Osiris (exposa el resultat

de la balança)

confessió negativa (el difunt ha de

recitar sense equivocar-se les fórmules

màgiques del Llibre dels morts)

10/04/15 10:06

TALLER DE GEOGRAFIA/HISTÒRIA

PRO

JECTE

TIC

PRO

JECTE

TIC

PRO

JECTE

TIC

PROJECTE TICPROJECTE TIC

Projecte TIC304

305Les empremtes del nostre passat: on vivíem?

Les empremtes del nostre passat: on vivíem?

1. Creació de grups de treball: organitzeu-vos en grups de 4 o 5 persones. Uncop llegit el projecte, distribuïu les tasques que farà cadascú.

2. Activació dels coneixements previs. Què en sabem?Establiu una pluja d'idees sobre els coneixements que teniu sobre la temàti-ca d'aquest projecte:Què és un poblat? Quina és la funció de les cases?Recordes a quin poble del passat corresponen aques-tes imatges? Ordena-les cronològicament:

3. Recopilació de la documentació. Què volem saber?– Quan van sorgir els primers poblats? On es van situar? Quines transfor-

macions han tingut al llarg de la prehistòria i les èpoques preromana i ro-mana?

– Com eren les primeres cases? Com van anar evolucionant?– A quin període correspon el poblat que visitareu? Com es distribueixen

les cases? Quines són les seves característiques?

4. Valoració de la informació. Què hem de saber?– Per què creieu que han canviat les cases i els poblats al llarg de la histò-

ria?

– Quina relació hi ha entre els diferents tipus de poblats i cases i les formesde vida de la població? Fins a quin punt el tipus de casa pot influir en elcomportament de les persones?

Presentació del recursEn aquest projecte visitareu un jaciment arque-

ològic per crear un vídeo sobre les característi-ques dels poblats i les cases que es van construir ala península Ibèrica durant la prehistòria i l'edatantiga.

Objectiu de l'activitatAnalitzar com han canviat les formes de vida de

les persones al llarg de la història, per mitjà del'observació directa dels indrets on es van establir ide les restes materials que s'han trobat als jaci-ments.

1. Plantejament:

• Trieu un jaciment arqueològic de la vostra comunitatautònoma. Ha de pertànyer a una de les èpoqueshistòriques que heu estudiat: prehistòria peninsular,pobles preromans, Hispània romana.

• Organitzeu una visita amb el grup classe. Cerqueua Internet informació sobre el jaciment triat: localit-zació, cronologia i vestigis arqueològics més im-portants.

• Prepareu els materials i els recursos necessaris pera la visita. Documentació recollida, càmera de ví-deo o mòbil o tauleta amb càmera.

2. Criteris d'avaluació:

Per avaluar el vídeo es tindran en compte els cri-teris següents:

• Procés previ d'investigació i cerca de la informa-ció.

• Organització correcta de les idees.• Guió i storyboard complets.

• Realització i edició del vídeo amb un sentit di-dàctic.

• Ús d'efectes de vídeo amb un propòsit definit.• Ajustament del vídeo a la durada recomanada.

3. Temporització recomanada:• Un dia per a la visita al jaciment i 3 hores per a

l'edició del vídeo.

A

B

PROGRAMACIÓ DE L'ACTIVITAT

ORGANITZACIÓ I CERCA DE LA INFORMACIÓ

Les nostres arrels:de la prehistòria alllegat romà, al Mu-seu d'Història de Ca-talunya.www.tiching.com/726376

Habitatge d'un poblat de l'Edat del Ferro.

Marca 1 T13 p199

L'habitatge a l'Edat del Ferro i a l'èpoc ibèrica.www.tiching.com/726377

@

Les empremtes del nostre passat: on vivíem?

0 tic hist GiH1E HQ36-ID17646-V3.indd 304-305

PROJECTE TICUtilització de lesnoves tecnologiesper aprofundir elscontinguts delllibre

GEOGRAFIA

1. La població

2. L’estructura demogràfica i els seus canvis

3. Els fenòmens migratoris actuals

4. La mobilitat de les persones

5. Les ciutats. L’estructura urbana interna

6. Ciutats i metròpolis en un món global

Dossier: La població i la societat de Catalunya

HISTÒRIA

7. El trencament de la unitat mediterrània

8. Al-Andalus

9. L’Europa feudal

10. Formació dels comtats catalans. Els regnes peninsulars

11. La cultura i l’art romànics

12. L’expansió comercial i la recuperació de les ciutats

13. Els grans regnes peninsulars: la Corona d’Aragó

14. Els grans regnes peninsulars: la Corona de Castella

i el regne de Navarra

15. La cultura i l’art gòtics

GEOGRAFIA

0. L’escenari físic de les activitats humanes

1. L’organització econòmica de les societats

2. L’organització política del territori

3. Agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura

4. Mineria, construcció i energia

5. La indústria

6. Serveis, comunicació, innovació

7. Transports i turisme

8. Les activitats comercials i els fluxos d’intercanvis

Dossier: Les activitats econòmiques a Catalunya

HISTÒRIA

9. El naixement del món modern

10. El Renaixement

11. L’època dels grans descobriments geogràfics

12. Catalunya dins de l’imperi dels Àustries

13. L’Europa del segle XVII

14. La decadència de l’imperi dels Àustries

15. La ciència i l’art del Barroc

GEOGRAFIA

1. El planeta Terra

2. El relleu de la Terra

3. La hidrosfera: aigua dolça i aigua salada

4. El temps atmosfèric

5. Els climes de la Terra

6. Els paisatges de climes temperats

7. Els paisatges de climes extrems

8. Els problemes mediambientals

Dossier: El medi físic de Catalunya

HISTÒRIA

9. La Prehistòria

10. Mesopotàmia i Egipte

11. Grècia, de polis a imperi

12. Els pobles preromans a Catalunya

13. Roma: de República a l’Imperi

14. El llegat de l’Antiguitat

15. La Catalunya romana

BATXILLERAT

1. L’Europa de l’Antic Règim

2. La nova era industrial

3. Moviments liberals i nacionals (1789-1871)

4. Orígens i desenvolupament del moviment obrer (1800-1914)

5. La dominació europea del món

6. Les grans potències mundials i la Gran Guerra

7. La Revolució Russa i el naixement de l’Estat soviètic

8. Prosperitat, crisi i depressió

9. Els règims totalitaris a l’Europa d’entreguerres

10. La Segona Guerra Mundial

11. Un món bipolar (1945-1991)

12. La fi dels imperis colonials

13. Formació i crisi del bloc comunista

14. L’evolució del món capitalista

15. El nou ordre internacional després de la guerra freda

16. Un món globalitzat i intercomunicat

Aquestdocument és

protegit per laLlei. Se’n

prohibeix qualsevol reproducció total o parcial i la seva difusió per qualsevol mitjà si no ha estat expressament autoritzada per l’Edito

r. ©20

15, E

dicio

nes V

icen

sVi

ves,

S.A.

Dipò

sit l

egal

:Fa

bric

atpe

r:

ACTIVITATSI AVALUACIONS

icensVivesV

Aquest docum

ent ésprotegit per la Llei. Se'n prohibeix qualsevol reproducció total o parcial i la seva difusió per qualsevol mitjà

si no ha estat express

ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO

PROGRAMACIÓ

GiH GEOGRAFIA I HISTÒRIA HC HISTÒRIA DELMÓN CONTEMPORANI

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

PRIMER CURS TERCER CURS

SEGON CURSCurs

2016-2017 QUART CURSCurs

2016-2017

PRIMER CURSNovetat Novetat Novetat

SEGON CURSCurs

2016-2017

Aquestdocument és

protegit per laLlei. Se’n

prohibeix qualsevol reproducció total o parcial i la seva difusió per qualsevol mitjà si no ha estat expressament autoritzada per l’Edito

r. ©20

15, E

dicio

nes V

icen

sVi

ves,

S.A.

Dipò

sit l

egal

:Fa

bric

atpe

r:

PROGRAMACIÓ

icensVivesV

HISTÒRIA • HBHISTÒRIA DE L’ART • ARTGEOGRAFIA • GEO

PROGRAMACIÓ• Dimensions• Indicadors i gradació (en format CD)• Tasques• Descriptors• Avaluació de les competènciesGUIA DIDÀCTICA• Orientacions didàctiques• Solucionari• Competències• Atenció a la diversitat

– Activitats de reforç– Activitats d’ampliació

• Recursos didàctics– Naveguem per Tiching

• Llibre digital• Eduquem en valors

ACTIVITATS DE REFORÇ I D’AMPLIACIÓ (Fotocopiables)AVALUACIONS INICIAL I FINAL (Fotocopiables)CD PROGRAMACIÓCD ACTIVITATS - AVALUACIÓCD GENERADOR D’AVALUACIONS

REC

UR

SOS

PER

AL

PR

OFE

SSO

RAT






REC

UR

SOS

PER

AL

PR

OFE

SSO

RAT

Amb EduBook3D la incorporació de les TIC a l’aula millora i optimitza el procés d’ensenyament id’aprenentatge. EduBook3D permet incorporar les TIC a l’aula d’una manera natural gràcies al dis-seny que té:

1. Senzill: dissenyat perquè sigui intuïtiu i fàcil de manejar.

2. Versàtil: tot el contingut disponible independentment de la connexióa Internet.

3. Innovador: sincronització automàtica entre apps online i offline

4. Connectat: permet fer la connexió amb Tiching i els LMS més utilitzats.

5. Amb traçabilitat educativa: permet fer el seguiment personalitzat deles activitats que fa l’alumnat.

6. Contrastat: adoptat per més de 761 centres educatius i utilitzat diàriamentper més de 40 000 professors i alumnes de referència.

EduBook3D, el llibre digital de Vicens Vives

1. El segle XVIII. La Guerra de Successió

2. La Revolució Industrial

3. L’Europa del liberalisme i el nacionalisme

4. Catalunya i Espanya al segle XIX

5. La industrialització de Catalunya i el canvi social

6. La segona revolució industrial i l’expansió imperialista

7. La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

8. El període d’entreguerres (1919-1939)

9. Catalunya i Espanya al primer terç del segle XX (1898-1939)

10. La Segona Guerra Mundial

11. Un món dividit: guerra freda i descolonització

12. El franquisme i la transició a la democràcia (1939-1982)

13. La fi dels blocs i el món actual (des del 1895)

14. Cultura, societat i territori en un món global

15. L’art contemporani

HC · ISBN: 978-84-682-3210-2

Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO

GENERADORD'AVALUACIONS

Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO

ACTIVITATSAVALUACIÓ

AUTORS 1r i 3r d’ESO:GEOGRAFIA

A. Albet MasProfessor titular de Geografia d’Universitat

D. Bosch MestresProfessora de Ciències Socials d’IES

C. García RuizProfessor de Ciències Socials d’ESO

N. González-MonfordProfessora de Didàctica de les Ciències, UAB

HISTORIA

M. García SebastiánCatedràtica de Geografia i Història d’IES

C. Gatell ArimontCatedràtica de Geografia i Història d’IES

S. Riesco RocheProfessor de Geografia i Història d’IES

AUTORS 1r de BATXILLERAT:

L. Álvarez Rey

Catedràtic d’Història Contemporània d’Universitat

M. García Sebastián

Catedràtica de Geografia i Història d’IES

C. Gatell Arimont

Catedràtica de Geografia i Història d’IES

J. C. Gibaja Velázquez

Catedràtic de Geografia i Història d’IES

J. Palafox Gamir

Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques

d’Universitat

M. Risques Corbella

Professor Titular d’Història Contemporània, UB

Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO

PROGRAMACIÓ

Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO


Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO


Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO

PROGRAMACIÓ

Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO


Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO


Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO

PROGRAMACIÓ

Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO


Aquest docum



ament a

utor

itzad

ape

r l'E

dito

r.©

2015

, Vic

ens

Vive

s

ESO







REC

UR

SOS

PER

AL

PR

OFE

SSO

RAT

GiH 1 · ISBN: 978-84-682-3061-0GiH 1 Activitats · ISBN: 978-84-682-3254-6GiH 1 Quadern per a la diversitat · ISBN: 978-84-682-3256-0






REC

UR

SOS

PER

AL

PR

OFE

SSO

RAT

GiH 3 · ISBN: 978-84-682-3197-6GiH 3 Activitats · ISBN: 978-84-682-3255-3GiH 3 Quadern per a la diversitat · ISBN: 978-84-682-3257-7