• L'element essencial, alhora que fil conductor de la plàstica romana, va ser el realisme, tant en pintura com en escultura.

• Afany per col'leccionar art i per copiar escultures gregues se'Is acusa de seguir els models de Grècia.

• Però Roma va crear un art propi i amb unes característiques molt diferenciades respecte de Grècia, sobretot amb el pas dels segles.

• 19.Luci Iulius Brutus, bronze

• 300-250 aC

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.

• (0416) Anònim.. Musei Capitolini, Roma. La mirada profunda i la manca d'idealització permeten fer una introspetció psicològica del personatge que marca el punt de ruptura amb els retrats idealitzats grecs.

• A diferència del retrat hel'lenístic, en què predominava la idealització, el retrat romà es distingia pel realisme.

• l'artista intentava captar la personalitat de la persona retratada, és a dir, fer-ne un retrat psicològic (0416).

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. El retrat

• 19.Luci Iulius Brutus, bronze

• 300-250 aC

•

• L'altra gran tipologia de l'escultura romana va ser el relleu històric, en què la iconografia no era religiosa sinó contemporània.

• Finalitat propagandística, (solien il'lustrar les grans gestes imperials).

•

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.el relleu històric

•Columna de Trajà,(Roma), 113 d. C. Dreçada per commemorar la victòria de l'emperador sobre els dacis quan l'Imperi va aconseguir la màxima extensió. Els seus relleus poden ser considerats com els millors exemplars de l'escultura romana de caràcter realista absolutament allunyada de l'idealisme grec.

• A mig camí entre l'escultura i l'arquitectura, trobem els dos tipus de monuments més característics del món romà: l'arc de triomf i la columna commemorativa.

• Els arcs de triomf s'acostumaven a decorar amb inscripcions i relleus que feien referència a les victòries militars dels diferents emperadors.

• Els més destacats són el de Tit(0457) i el de Constantí (0407), tots dos a Roma.

• (0407) Anònim. Arc de Constantí (312-3I5) Roma .Els arcs de triomf i Ies edificacions tudíques van ser una de les bases propagandístiques de ['Imperi. finalitat que se'ts reconeixa amb l'expressió panem et circenses

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.• L’Arc de

Tit, del segle I.

• Les columnes commemoratives van ser els altres grans monuments apologètics dels emperadors i estaven destinades a contenir-ne les cendres.

• Sobre una base s'aixecava una gran columna en la qual un registre helicoïdal contenia escenes esculpides de les campanyes militars.

• Les escenes introduïren no solament el sentit narratiu, sinó també l'emmarcament paisatgístic, que no s'havia treballat mai abans.

• Les columnes commemorati-ves més destacades que s'han conservat són les de Trajà (0433.) 0434. 04(0) i Marc Aureli.

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.Les columnes commemoratives(V.Arq)

•Columna de Marc Aureli,(Roma)

• Les columnes constitueixen un altre tipus de monument commemoratiu de gran valor, com la de Trajà i la de Marc Aureli, a Roma, totes dues amb decoració escultòrica que segueix un sentit helicoïdal.

ART ROMÀ:’ARQUITECTURA. Monuments commemoratius. Columnes

•Columna de Trajà,(Roma), 113 d. C. Dreçada per commemorar la victòria de l'emperador sobre els dacis quan l'Imperi va aconseguir la màxima extensió. Els seus relleus poden ser considerats com els millors exemplars de l'escultura romana de caràcter realista absolutament allunyada de l'idealisme grec.

• (0463) Anònim. Relleu funerari de dos antics esclsus (20 aC), marbre. !he Brilish Museum, Londres. Aquest relleu funerari retrata amb tota austeritat, però tombé amb un gran realisme, dos antics esclaus que van ser alliberals conjuntament.

• L'escultura romana va passar per diverses

etapes en funció de l'època històrica.

• Durant l'època republicana (509-27 aC) la finalitat de l'escultura era principalment funerària (0463),

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.l'escultura funerària: l'època republicana

•

• D'acord amb el model de la cultura etrusca (0435), tot i que comencen a sorgir els primers retrats propagandístícs dels prohoms romans.

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.l'escultura funerària

• (0435)Anònim. Detall dèl sarcòfac dels espoSOS de Ceveteri (520 aC, Terracota, Museo Naziooale di Villa Giulia. Roma, EI. rituals funeraris dels etruscos requerien la construcció· d'estàtues que representessin eh difunts, Aquest és un dels factors que va fer que s’'interessessin pel retrat

18. Sarcofag dels Esposos, terracota, c. 530 aC, Museu de la Villa Giulia, Roma

• La cultura etrusca va influir Roma en la tipologia del retrat; els romans, però, en van ser els grans mestres i propagadors.

• Aquesta divulgació va ser propiciada pels tallers romans que produïren els anomenats caps de substitució: el cos era prefabricat i només se n'havia de canviar el retrat quan calia (0462). Aquests retrats servien per decorar els edificis urbans (0454) oficials o lúdics (0414. 0449.1 i tenien la finalitat de legitimar el poder.

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.l'escultura funerària

Els etruscos tenien influències orientals, cosa que els va induir a retre culte als morts i a crear un art funerari propi i amb molta personalitat

• , (0436) Anònim. Estàtua Barberini (I aC), marbre. M Capitolini. Roma, La representaciò de les tres generacions en aquesta escultura sembla que va ser possible gràcies a Ies màscares mortuòries dels d¡funys, la qual cosa explicaria èl gran realisme dels retratats.

• Aquests primers retrats es caracteritzaven pel realisme i la sobrietat, i s'hi utilitzava tant el bronze ,de llarga tradició en la cultura etrusca (406), com el marbre (0436. 0461 ).

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.l'escultura dels primers retrats

(0406) Anònim. Lloba capilolina. Musei Capitolini, Roma.

• (0461) Anònim. Pompeu (60 aC, còpia del s. I), marbre. EI costum etrusc d' obtenir màscores de cera dels difunts va ser la base per a una escultura republicana realista i allunyada de les idealitzacions.

• (0456) Anònim. Detall de l’altar de Domici Enobarb (l07 ac), marbre. M.Louvre. Paris. La proporció desigual de les figures respon a un conepte encara jerarquitzant dels personatges: hi destaquen els principals per tal de fucilitar-ne la interpretació.

• Durant aquest període també es van introduir els relleus narratius, en què el realisme encara no havia irromput amb força i hi continuava predominant una certa perspectiva jeràrquica (0456),

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.relleus narratius

• (0418) Anònim. Retrats d'Adrià jove i madur (s. II), marbre. Museo Nacional de Arte Romano de Mèrida; Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Musée de l'Arles anriques, Arles (França). EI retrat romà era molt fidel a l'original. Per això, el llarg govern d'Adrià permet veure l’evolució física de l'emperador per mitjà dels diferents retrats que se li van fer.

• Gràcies al control de les arts que exercien els tallers imperials, durant l'Alt Imperi (27 aC - 284 dC) s'exaltà la figura de l'emperador, que es va anar reproduint en monedes i en retrats en sèrie, la qual cosa ens ha permès conèixer-ne l'aspecte físic (041 8 ),

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. Durant l'Alt Imperi

• (0458) Anònim. Jove retenint un cavall (s.II), marbre. The British Museum, londres. Paral.lelamenl al relleu històric es va desenvolupar una línia estètica pròpia de les elits patrícies, que preferien el món idealitzat de la Grècia clàssica .

• La realització de retrats dels emperadors, però, també va suposar el retorn a un cert idealisme hel'lènic (0458).

• August (27 aC - 14 de) va ser el primer emperador la figura del qual va ser idealitzada (0427),

• Anòmm . August dePrima Portaa(19aC-27dC). còpia del 14 dC)marbre. M.Vaticani Després del període republicà representa la tendència cap a la idealització sense deixar els principis del realisme.

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. Durant l'Alt Imperi. La idealització dels retrats

20.August de Prima Porta, original en bronze, còpia en marbre, 19 aC l’original i la còpia 14 dC

• (0417)Anònim. Ara Pacis Augustae(I3-9 aC). marbre. Roma L'Ara Pacis és un compendi d'influències clàssiques gregues i de la vitalitat romana per crear noves formes d'expressió.

• August va ser el primer emperador la figura del qual va ser idealitzada juntament amb tota la família i dignataris, a l' Ara Pacis Augustae de Roma (0417, 0464). La idealització dels retrats, tanmateix, no va comportar l'abandona-ment del realisme, que en qualsevol cas no presentava ni de bon tros la cruesa de l'etapa republicana. Així, doncs, els tallers d'escultura romans idealitzaven o mantenien el realisme (0466) en funció de l'emperador

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. Durant l'Alt Imperi .La idealització dels retrats

• (0464) Anònim. La família imperial a l'Ara PocisAugusfoe 03-9 oC), marbre. Roma. EI retrat fou una de les especialitats de l'escultura romana. (a) Agripo; (b) Caius Casor, Cc) Llívia; (d) Tiberi, (e) Antonia minor, (f) Germònic i (g) Druso.

21 Relleus de l’Ara Pacis, marbre, 13-19 aC

21 Relleus de l’Ara Pacis, marbre, 13-19 aC

• (0466) Anònim. Marc Aureli (166), bronze (abans de la restauració del 2001). Musei Copitonnl, Roma. L’escultura eqüestre de Marc Aureli és el model per a la recuperació de la tipologia a partir de l'època del Renaixement (0656, 0657).

• En qualsevol cas no presentava ni de bon tros la cruesa de l'etapa republicana.

• Així, doncs, els tallers d'escultura romans idealitzaven o mantenien el realisme (0466) en funció de l'emperador.

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. Durant l'Alt Imperi la idealització dels retrats no va comportar l'abandonament del realisme

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. Durant el baix Imperi L'expansió territorial de Roma va facilitar

que durant el Baix Imperi (284-476), època de crisi, la població s'aferrés a les religions orientals, que garantien un món millor en el més enllà; les mateixes legions van ser les primeres a adoptar aquestes creences

• (0459) Anònim. Sarcòfag Ludovisi (260), marbre. M. Nazionale Romano, Roma. EI difunt, retratat al mig és el protagonista d'aquesta bigarrada composició representativa de l'horror vacui que intenta plasmar la vida del més enllà.

• La incorporació de costums i religions orientals, com els cultes a Mitra o el cristianisme, va fer arrelar entre la societat romana el costum d'inhumar el cos de la persona difunta i dipositar-lo en sarcòfags.

• En aquesta tipologia s'hi esculpien el retrat del difunt o la difunta enmig de composicions recarregades, en què es representaven escenes de caceres, conegudes amb el nom de venationes, grans batalles (0459), portes que s'obrien com a símbol del Paradís, etc

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. Durant el baix Imperi

• (0419) Anònim. Relleus de l'arc de Constant i (312-315). marbre. Roma. EI contrast entre els medallons reaprofitats de l'època d'Adrià (superiors) i els relleus constantinians (inferiors) és prou il.lustratiu del canvi d'estètica de l'època constantiniana.

• Durant l'època constantiniana (s. IV)

la influència oriental va fer que l'escultura tornés a les composicions simètriques, la perspectiva jeràrquica, un cert hieratisme, la pèrdua dels cànons i proporcions (0419. 0420), etc., tot plegat per fer més entenedor el missatge del poder (0468).

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. Durant el baix Imperi

• (0420) Anònim. Tetrarquia (300-315). pòrfir. Venècia. EI hieratisme i la manca de cànon i de realisme en el retrat van ajudar a difondre una imatge falsa d'unitat en un Imperi dividit políticament.

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA. Durant el baix Imperi

• *Tarraco.1.2.• Visita virtual a Roma.1

ARTS PLÀSTIQUES AL MÓN ROMÀ. ESCULTURA.