2 y- Escriu el que p o cl i a. ser real o oí quo £s íatrbastic en

caclascruis fie le,y

/{ ¡ESPERA, QUE SUV BO CONTIGO''X

hS -',(,!•"'' ''<•' ','' : r-i ', '.-"

¡NOS VA A METEREN SU BOLSA!

, tote*, Po« I

J ¿0o 'wkouï* o»

4*.- El detall arriba a la il·lustració d'eines específiques. Com en el cas d'aquestdibuix del neolític en el qual hi ha representat el forn a l'aire lliure on es couenÍes ceràmiques o la falç.(Autor: Adrià)

ANNEX 2

5.- Aquesta capacitat descriptiva, molt detallista, és, de ben segur, afavoridaper ¡'existència de llibres de divulgació juvenil a l'aula que presentin bonesreconstruccions hipotètiques en les seves il·lustracions. Això queda posat demanifest en els següents dibuixos.Tant al crèdit comú, com al crèdit variable sempre hi ha a l'aula, a l'abast del'alumnat, una petita biblioteca de classe amb llibres sobre prehistòriaseleccionada tant per l'actualització dels seus continguts científics com per lacapacitat de recreació de les seves reconstruccions hipotètiques (sobre elsmaterials de divulgació sobre prehistòria per a adolescents pot llegir-seBardavio, 1995:52-55), així com un arxiu d'imatges plastificades sobreprehistòria que forma part d'un arxiu d'imatges de la història que ha anatfornint-se en el Departament de l'IES.(Autora i autors: Marta, Albert, Xavier i David)

ANNEX 2

un assentavacmt d'a£ricxiltors - raivaaders

2.4 V.

2,- Escriu el. qiie podia-'ser real o oi que é"s fantàstic en

cadascuna de lea següents vinyetes:

6.- Altres alumnes demostren una gran capacitat per reproduir en una situacióde reconstrucció hipotètica, objectes arqueològics reals que han estatobservats en directe durant una visita al museu, o bé amb diapositives.(Autora: Sara)

ANNEX 2

W-S'

caçadors - recol·lectors agricultors— r read

coves / cabanestemporals

IÍ:-:QS

nómade s sedentaris

útils de siles:, óssos,/

fusta, pells

estris ''.o síl9;"j,

polls, osramicàj, òssas?

caça, recol·lecció",

pesca,

cana, i'"?col.lec:;ió*y

"V ricultura

•i.- Di"buÍ3sa

un. assentameirb de caoadorí;- rocol. lectors

N-S •

un assentament d'agricultors — r

2,~ Escriu el que poclir. 3c:? re•::>.! o el que 6v "aïroastic en

ca,dascuna '.le lea seients vin^ot

7.- En definitiva, l'alumnat de segon presenta un nivell d'aproximaciósocioeconómica, artefactual i espacial al món prehistòric del paleolític i delneolític molt més ric que el de l'alumnat de primer. En aquests dos dibuixos potveure's això. Crida especialment en el segon dibuix aquesta perspectivad'ocupació de l'espai prehistòric a partir d'esquemes que intenten plasmar lautilització de microespais en funció de ies diverses activitats qiue s'hirealitzaven.(Autor: Manolo i Esperança)

ANNEX 2

2.-13.

caçadors - recololectors asricuZtors~ ramadera

coves / cabanestemporals

poblats

fixes

nòmades

útils de sílex, òss

fusta, pells

sedentaris

estris de s í lene, fusta,

pells, ceràmica, óssos,

cistelleria» teixit

C-í"» f-» <-,i -y v(.. y C4* ¿

pesca

—w, caca j recol·lecció%

pesca, ranaderia,

agricultxira

I s :Dibuixa

UHL assent.aaaemt de caçadors™ recolelectors

Dtoubta:

Un assentament de caçadors- recol·lectors.

Un assentament de primers aqricuítors-ramaders.

P OB LP\1

CííboTyuy

""'efe, V

37

A ¿

8*.- Per acabar, el dibuix d'una alumna que van realitzar el crèdit variabled'arqueologia. En aquest es posa de manifest que l'alumna ha assolit un delsconceptes treballats, la diversitat d'hàbitat en un mateix moment de la història(el neolític). Això, que podria considerar-se una obvietaí, no és així. L'alumnatté tendència a la simplificació de variables que, en certa manera, fa menyscomplexa la identificació de determinades situacions, moments,etc.(Autora: Laia)

ANNEX 2

fVlaíerials didàctics emprats alcrèdit variable i fotografies de la seva

ANNEX 3

1. Proposta didàctica de May (1990), titolada "Being a detective"(1990).

2. Proposta en la mateixa línia tiíolada "La extraña muerte de Marta"de! Grup 13-16 (1983a).

3. Com poder inferir el nombre de membres d'una unitat familiar,edats, gustos i altres elements a partir de les deixalles trobades enuna bossa d'escombreries, del llibre de May (1990).

4. Activitat extreta de Produir aliments. Quadern de_ l'alumne.Col·lecció "Tinter-Ciències Socials- Cicle Superior" Teide(Ï986).

5. Eines a l'abast de l'alumnat de l'IES Sant Quirze per a la simulacióde tasques arqueològiques.

6. Explicació prèvia sobre les característiques i funcionalitat de leseines i instruments utilitzats en una excavació arqueològica.

7. Ús de brúixoles, cintes mètriques, plomades, etc.

8. Ús del teodolit i de la mira.

9. Fitxa amb els principals instruments, eines i atuells utilitzats en unaexcavació arqueològica. Extret de Bardavio ¡ González (1990).

10. Fotografia, planta i secció de la resta arqueològica anomenadabalma de Can Pallas a Sant Quirze del Vallès, realitzades peralumnes de 7è. I 8è. del C.E.I.P Purificació Salas Xandri de SantQuirze del Vallès el curs 86/87.

11. Croquis de la balma de Can Pallas realitzat per alumnes de l'IESSant Quirze el curs 94/95.

12. Reconstrucció hipotètica de la balma de Can Pallas realitzada peralumnes de de l'IES Sant Quirze el curs 94/95.

13. Perfil i dibuix realistes de fragments de ceràmica ibèrica localitzadaal jaciment de la Bigorra (Sant Quirze del Vallès), realitzades peralumnes de 7è. i 8è. d'EGB del C.P. Purificació Salas de SantQuirze del Vallès el curs 86/87.

14.Activitat preparatòria a la visita al Museu d'Història de Sabadellextreta dels materials didàctics de l'exposició El Vallès fa 6000anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO (A. Bardavio,1995, Centre Cultural de la Caixa de Terrassa / Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya / UAB / Consell Comarcaldel Vallès Occidental / Diputació de Barcelona). Dibuixos B.González Mareen.

15. Còmic elaborat especialment per a l'alumnat dels centres escolarsde Sant Quirze del Vallès per fer entenedora la tasca arqueològica iels seus objectius (Textos d'A. Bardavio i R. Rosa. Dibuixos de V.Marí).

ANNEX 3

16. Dibuix ideal d'un poblat neolític contraposat al plànol de la zona deSant Quirze on es trobava el jaciment arqueològic de la BòbilaMadureu (Dibuix V. Marí a partir d'una idea d'A. Bardavio i R.Rosa).

17. Exercici extret dels materials didàctics exposició El Vallès fa 6000anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO (A. Bardavio,1995, Centre Cultural de la Caixa de Terrassa / Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya / UAB / Consell Comarcaldel Vallès Occidental / Diputació de Barcelona).

18. Localització del sepulcre de fossa simulat a l'IES Sant Quirze.Quadricula de la zona a "excavar".

Í9. Excavació del "sepulcre de fossa".

20. Garbellat de les terres extretes durant l'excavació simulada.

21. Registre en el "Diari d'excavació" del que va succeïnt durantl'excavació del "jaciment".

22. Fotografia final de les restes arqueològiques localitzades a('"excavació" del Sepulcre de fossa" a l'IES Sant Quirze.

23.Activitat realitzada a la finalització de l'excavació simulada. Extretdels materials didàctics exposició El Vallès fa 6000 anys, elsprimers agricultors i ramaders per a l'ESO. (Bardavio 1995).

24. Exercici referent a informacions inferióles de l'anàlisi de les restesfuneràries. Extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallès fa6000 anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO. (Bardavio1995).

25.Talla de sílex per a la realització d'eines efectuades pels alumnesdel crèdit variable Introducció a l'arqueologia a l'IES Sant Quirze.

26. Intervenció d'un arqueòleg de la UAB en el taller d'elaboraciód'eines de sílex del Variable d'Arqueologia.

27. Elaboració de falç neolítiques.

28. Poliment de pedres per a la fabricació de destrals neolítiques.

29.Emmanagament de destrals neolítiques tal com devien ser lesutilitzades fa sis mil anys.

30. Intervenció d'una arqueòloga de la UAB introduint a l'alumnat delcrèdit variable d'arqueologia a aspectes rellevants dels orígens dela ceràmica.

31. Elaboració de ceràmiques seguint models morfomètrics de pecesceràmiques trobades al jaciment de la Bòbila Madurell.

32. Cocció de les peces ceràmiques elaborades en un forn a l'airelliure.

33. Exercici sobre la qualitat dels materials treballada pels/per lesalumnes de l'IES Sant Quirze durant la realització del variabled'arqueologia. Extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallès

fa 6000 anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO(Bardavio 1995).

34. Molta de blat amb molins de vaivé per a obtenir farina per elaborargaletes "neolítiques".

35. Preparació de la massa.

36. Aspectes de les galetes una vegada cuites al damunt d'una llosa depissarra posada sobre un foc fet a terra.

37. Planta d'una de les cabanes localitzades al jaciment arqueològic dela Bòbila Madurell.

38. Dibuix ideal de com vam imaginar les cabanes en el variabled'arqueologia a partir de la planta arqueològica dibuixada pelsarqueòlegs al jaciment de la Bòbila Madurell.

39. Inici de la construcció experimental de la cabana.

40. Finalització de l'esquelet de sustentado.

41. Preparació de les estructures internes de combustió iemmagatzament.

42. Cobertura amb bruc de la cabana.

43. Estructures internes de combustió.

44. Estructura interior d'emmagatzematge.

45. Vista de l'estructura de la cabana des de l'interior.

46. Imatge de la cabana finalitzada.

47. Reconstrucció hipotètica del poblat de la Bòbila Madurell realitzadaper alumnes del crèdit variable d'arqueologia tot modificant undibuix extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallès fa 6000anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO (Bardavio1995).

48. Dibuix original extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallèsfa 6000 anys, els primers agricultors i ramaders (Bardavio 1995). Lamodificació de les cabanes va ser proposada una vegadaconstruida la cabana a partir de l'anàlisi de la planta arqueològica iconstatada la seva habitabilitat i resistència.

49.Activitat sobre les fases de treball en la construcció d'una cabananeolítica. Extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallès fa6000 anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO (Bardavio1995).

50.Anàlisi de l'espai interior de la cabana a partir del registre dematerials arqueològics trobats al seu interior durant les excavacionsal jaciment de la Bòbila Madurell. Extret dels materials didàctics del'exposició El Vallès fa 6000 anys, els primers agricultors i ramaderspera l'ESO. (Bardavio 1995).

ANNEX 3

51. Elaboració d'una maqueta d'una cabana neolítica de la BòbilaMadurell.

52. Elaboració dels elements interiors de la cabana.

53. Imatge de la maqueta finalitzada.

5.4. Exercici de síntesi realitzat a la finalització del variable. Extret deBardavio i Gatell (1999),"Excavant en el passat: El jaciment de laBòbila Madurell" a Les primeres societats agrícoles europees.Dossier didàctic, Programa Sócrates, Barcelona.

55. Dibuix ideal realitzat a la finalització del variable de les tresestructures arqueològiques bàsiques localitzades al jaciment de laBòbila Madurell (sepulcre, sitja d'emmagatzematge i cabana), talcom l'alumna les imagina a la prehistòria.

56. Disseny curricular (en el seu segon nivell de concreció) de l'Àrea deCiències Socials a l'IES Sant Quirze.

CREDIT

URRIflBLE

D'flRQUEOLOGIfl

ÍES SANT QUIRZE

BEING A DETECTIVE

MYSTERIOUS DISAPPEARANCEAugust 11,1989

Yesterday Police in West Chadford were still puzzling over whatseems to be the second unexplained disappearance in their area inthe last month. Police were alerted to possible foul play when MrsJennifer Parker discovered a pile of clothes on the beach at EastChadford early on Saturday morning. A police spokeswoman said:"It may take some time to determine exactly what has happened.The only clues that we have are the clothes and the personaleffects found in the pockets."

fig. 1.1

Working in pairs or small groups:

• Look carefully at all the clues found onthe beach (Fig. 1.3).

• Use a full page in your exercise book todraw a Missing Persons Form like theone in Fig, 1.2.

Fig. 1.2

Missing Persons Form

INFORMATION;

Name of person*

Approximate A^e*Usual Appearance1

Possible occupation1

Other details (eg size, height etc)

CLUES:

Fill in your form carefully, using the cluesto help you.Each time you record information onyour form make a note of the clues youused to work this out in the CLUEScolumn.

My Theory About What Happened.

m Put the title My Theory About WhatHappened in your exercise book.

Study the clues in Fig. 1.3:

a Your task is to work out what you thinkhas happened to Peter Jackson andwhy.

• When you have sorted out yourconclusions, you need to explain themcarefully in a proper report.

It is important that your report isprofessional, justas though you were apolice officer working on the case. Youmust, therefore, explain exactly how youworked out your ideas from the clues.

Your report should iook something likethis:

I worked out thathappened by looking at.This told me that

Are there any clues which don't fit yourtheory?

If there are then make a list of theseunderneath your repor.

Can you think of another theory whichcould explain the clues that don't f i t?

If you can, then explain this other theorytoo.

ANNEX 3

what other information would you need?

What else would'you need to knowbefore you could prove your theory?

For example:what would you want to check up on ?who would you want to interview?what questions would you want to ask?

When you have thought about this, putthe title Further Investigation in yourbook.

Describe the additional investigation thatyou would want to do to help sort outand prove your theory.

Fig. 1.3

ANNEX 3

TR

AB

AJO

DE

D

ET

EC

TIV

EG

UÍA

DE

IN

VE

STIG

AC

IÓN

i» I Co

Pre

sent

ació

n d

el c

aso

Alg

unos

suc

esos

que

ocu

rren

en

lavi

da c

otid

iana

res

alta

n es

peci

alm

ente

yal

tera

n la

mon

oton

ía d

e nu

estr

as v

idas

dejá

ndon

os s

orpr

endi

dos.

Y p

ara

aver

i-gu

ar q

ué y

por

qué

ha

ocur

rido

, lo

sde

tect

ives

y lo

s pol

icía

s ab

ren

una

inve

s-tig

ació

n. H

isto

riad

ores

y d

etec

tives

uti

-liz

an p

roce

dim

ient

os d

e tr

abaj

o pa

reci

-do

s. P

or e

jem

plo,

a lo

s hi

stor

iado

res l

esha

pre

ocup

ado

que

en 1

914

un e

stu-

dian

te j

oven

ase

sina

ra a

los

her

eder

osde

l tr

ono

de A

ustr

ia,

porq

ue e

se «

suce

-so

» pr

ovoc

ó el

est

allid

o de

la

Prim

era

Gue

rra

Mun

dial

. A

l tr

atar

se,

pues

, de

un a

sesi

nato

fam

oso,

muc

hos

hist

oria

-do

res

han

inte

ntad

o av

erig

uar

las

razo

-ne

s de

l mag

nici

dio,

util

izan

do m

étod

osde

inv

estig

ació

n m

uy s

emej

ante

s a

los

de l

os d

etec

tives

.Po

r eü

o, l

a pr

imer

a ac

tivid

ad d

e es

tecu

rso

de h

isto

ria

se re

fiere

a u

n ca

so fi

c-tic

io:

la e

xtra

ña m

uerte

de

Mar

ta.

Setr

ata

de a

ctua

r, c

omo

lo h

aría

un

dete

c-tiv

e, p

ara

escl

arec

er la

s ext

raña

s ci

rcun

s-ta

ncia

s de

la

mue

rte

de u

na j

oven

, en

una

mad

ruga

da d

e m

arzo

, en

Mad

rid.

Para

seg

uir

orde

nada

men

te la

s et

apas

que

te ll

evar

án a

res

olve

r el

cas

o, d

ebe-

rás

inic

iar

el t

raba

jo c

on l

a le

ctur

a de

lin

form

e de

la

polic

ía.

A c

ontin

uaci

ón,

sigu

e la

s pa

utas

de

la G

uía

de I

nves

tiga-

ción

.

1.

Lee

dete

nida

men

te e

l inf

orm

e de

la p

olic

ía:

¿Qué

inf

orm

ació

n pr

opor

cion

a sob

reM

arta

San

z y

sobr

e la

s ci

rcun

stan

cias

de s

u m

uert

e?2.

Se

lecc

iona

tod

os l

o do

cum

ento

squ

e re

vele

n la

per

sona

lidad

de

esa j

oven

y pr

epar

a un

det

alla

do i

nfor

me

sobr

eM

arta

San

z.3.

¿C

ómo

era

físic

amen

te?

¿Qué

per

-so

nalid

ad y

qué

car

ácte

r te

nía?

¿Cuá

les

eran

sus

gus

tos

y af

icio

nes?

4.

Enu

mer

a la

s pe

rson

as c

on la

s que

Mar

ta p

udo

habe

rse

rela

cion

ado:

qui

é-ne

s er

an y

qué

tip

o de

rel

ació

n te

nían

con

ella

.5.

In

tent

a re

cons

trui

r lo

s mov

imie

n-to

s de

Mar

ta e

n el

día

en

que

enco

ntró

la m

uert

e. R

epre

sént

alos

en

un e

je te

m-

pora

l.6.

Fo

rmul

a hi

póte

sis

sobr

e la

s po

si-

bles

cau

sas

de l

a m

uert

e.7.

Pa

ra c

onfi

rmar

la h

ipót

esis

que

tepa

rezc

a m

ás r

azon

able

, ¿q

ué p

rueb

aspr

esen

tas?

¿A

qué

per

sona

s in

terr

oga-

rías?

¿D

e qu

iéne

s te

fia

rías

más

?8.

¿Q

ué o

tras

pru

ebas

nec

esita

rías

para

con

firm

ar tu

hip

ótes

is? ¿

Cre

es q

uepo

dría

s en

cont

rarl

as?

Indi

ca,

ahor

a, la

s di

fere

ncia

s y

sem

e-ja

nzas

que

pue

den

exis

tir e

ntre

el t

ra-

bajo

de

un d

etec

tive y

el d

e un

his

tori

a-do

r.

Fig.

I.

I.

LA EXTRAÑA MUERTE DE MARTA , 2 -

Fig

. 1.2

.

- LA EXTRAÑA MUERTE DE MARTA / 3

L

DUSTBIN DISCOVERY

If someonefrom thefuture foundthe contentsof your familydustbin, whatwould theythink aboutyou?

Would it beimportant forfuture peopleto know thatthe objectscame from adustbin ornot? Why?

Of course, we cannot be sure that thebest selection of objects will actuallysurvive into the future.

What would future people learn aboutus if they looked in our familydustbins?

TASK1

Working in pairs or small groups:

Fig. 4.3 gives you two dustbins to look at.

m In your group, look carefully at the twopictures.What can you find out about the twofamilies who filled these dustbins?

How many people live in the house?Can you tell anything about their ageorsex?What do they do - work? school?What hobbies do they have?What are their eating habits?What else can you tell about them andtheir lives?

• Discuss your ideas in your group, and jotsomethings down in rough.

a In your exercise book, put the titleDustbin Discovery.

» Writedown what you can learn aboutthe people in these two houses bystudying their dustbins. Don't forget tosay which piece of evidence you usedto come to each of your conclusions.Eg I think a family of three lives inthis house because . . .

TAS K 2

Fig. 4.1 shows a number of objects foundwhen a motorway was being constructed.

• What do you think each objectis?

• How could you check your ideas to see ifyou are correct?

• Can you think of a number of differentways to find out how old each object is ?

Fig. 4.1

When you examined the dustbinevidence you may have disagreed withothers in your class about what theevidence actually meant. The samething happens with historians.

TASKSLook at the objects in fig. 4.2 and discuss.

* How much could you actually work outand prove from this evidence?

Broken objects, pieces of bone, bits ofmetal and all sorts of other thingswhich seem like 'rubbish', can actuallybe a useful source of information. But,finding out what things are and exactlywhat they were used for can bedifficult.'

Hfr

•rFig. 4.2

ANNEX 3

Co

OS

CD

29E

L D

OC

UM

EN

T I

LA

HIS

TÒ

RIA

TR

AM

UN

TA

NA

GO

ME

S T

É P

RO

BLE

ME

S

Tra

mun

tana

G

omes

, gí

fa

mós

ar

queò

leg,

ha

inic

iat

conj

unta

men

t am

b un

equ

ip d

e co

l·leg

ues

les

exc

a-

vaci

ons

en u

na z

ona

on

'se

sup

osa

que

hi

ha u

n ja

ci-

men

t m

olt

ric.

Oe

mom

ent

han

exca

vat

la p

etita

part

del

s ja

cim

en

tsqu

e p

ots

obs

erva

r en

el

tall

o se

cció

que

mos

tra

eldi

buix

. E

ls a

rque

òleg

s ha

n ap

unta

t am

b m

olta

pre

ci-

sió

el l

loc

on

han

tro

ba

t ca

da r

esta

, han

fet

croquis

i

ZO

NA

EX

CA

VA

DA

han

inv

enta

riat

i cl

ass

ifica

t ri

goro

sam

ent

tots

els

ob-

ject

es

i les

rest

es d

'inte

rès

que h

i han

tro

bat.

Aix

ò els

perm

etrà

d'

anar

lli

gant

les

pist

es

nece

ssàr

ies

per

are

cons

trui

r la

his

tòri

a d'a

quell

lloc.

De

mom

ent

han

trob

at

pece

s m

olt

impo

rtan

ts,

com

ie

s qu

e po

deu

veur

e en

el q

uadr

e 1.

Tam

bé h

i ha

n tr

ob

at p

art

de

les

pare

ts

d'un

a de

le

s co

nstr

ucci

ons

que

hi h

avia

en

aquell

lloc.

ZO

NA

EX

CA

VA

DA

CO

Per

ò a

més

d'a

quest

es

rest

es

import

ants

, ta

mbé

hi

han

trob

at d

'altr

es o

bjec

tes

de m

olt

valo

r ai

s ul

ls r

lel'a

rque

òleg

, pe

rquè

li

subm

inis

tren

in

form

ació

so

bre

deta

lls d

e la

vid

a de

ls h

abita

nts

que

pobl

aven

aqu

ell

terr

itori.

En

el q

uadr

e 2

ten

s an

otad

es a

lgun

es d

'aqu

este

s al

-tr

es r

este

s.

Qua

dre

2

Fra

gmen

ts d

e te

ules

.

Fra

gmen

ts d

'arg

amas

sa.

Fra

gmen

ts d

e fe

rro

(en

tre

e!s

qual

s se

mbl

a ha

ver-

híle

s re

stes

d'u

na l

land

a de

car

ro),

Res

tes

d'os

sos

(de

nts

de

bou,

cab

ra, g

os)

.

Fra

gmen

ts d

e pe

ces

de c

e'à

mic

a,

de m

eta

ll (c

anon

a-de

s de

plo

m,

clau

s í r

est

es

d'un

ca

lde

r de

bro

nze)

.

Am

b a

ques

tes

rest

es.

Tra

mun

tana

Gom

es ja

té

una

idea

ba

sta

nt

clar

a de

l'èp

oca

i la

cul

tura

del

jaci

men

t,ai

xí c

om d

e le

s a

ctiv

itats

a q

uè e

s de

dica

ven

els

seus

pobl

ador

s.

Per

ò e

nca

ra l

i fa

lten

algu

nes

pist

es q

uean

irà t

rob

an

t a

me

suta

que

ava

nci l

'exc

avac

ió.

Pot

ser

tu e

l po

drie

s aj

udar

, ja

que

en

el d

ibui

x po

tsob

serv

ar

algu

nes

de

les

rest

es

enca

ra

ente

rrad

esqu

e T

ram

unta

na G

omes

no

ha v

ist.

A v

eure

si

ets

tan

bon

arq

ueòl

eg c

om e

ll!

> O

bser

va

els

obje

ctes

que

et

most

ra

el

quadre

1.

Sap

s qu

è só

n Í p

er a

què

ser

veix

en?

Tenin

t en

com

pte

els

obje

ctes

del qu

adre

1,

les

res-

tes

del

quadre

2 í

les

res

tes

enca

ra e

nter

rade

s (d

ele

s qu

als

hem

am

plia

t un

a H

e le

s m

oned

es!,

mira

de

reso

ldre

anu

ests

pro

blem

es a

rque

ològ

ics"

- C

om

era

l'ed

ilici

? D

e q

uins

mat

eria

ls e

stav

a le

t?-A

au

è e

s de

dica

ven

»ls

seus

hgb

ttan

ts?

Cjm

vi-

-A q

uina

cul

tura

¡ a

qut

na è

po

ca o

err3

nye

n; C

om

ho

pode

m s

aber

?

28 _

L

rCX3NNV

9

Co

CÏÏ

ANNEX 3

8 3

ï

L

11

CD

P .o

11c iE

ANNEX 3

íKfW

fPI

^' : .' '•

i '

..

'l

li

' n K,

j j |

• !,

f i

Materials ceramics superficials de la Bl.rorra. -

13

L3/1,

.iff-

L3/2,

ANNEX 3

LA VIDA AL NEOLÍTIC. QUE I COM ENS ARRIBA?

La recerca arqueològica comprèn una sèrie d'activitats que podem agrupar enquatre grans apartats. Explica en què consisteixen a sota de cadascun..

Fes una definició d'arqueologia.

ANNEX 3

15

oc\

ESCOLTA, NO SENTS SOROLLS?

l( JO NO HE SENTIT RES, SERÀ•\ V EL SOROLL DELS COTXES

y DE L'AUTOPISTA.I" I tl-

NO, NO, ES COM SI HIHAGUÉS UN GRUP DE GENT -

SI, TENS RAÓ, ES ALLÀ. ESTAN FENT FORATS' AL TERRA.BUSCARAN ALGUN TRESOR?

L'ANNA I EL GUILLEMS'HI ACOSTEN I...

ONDIA, QUIN MUNT D'OSSOSI TERRISSES TRENCADES I

HOLA, QUE FEU ?BUSQUEU ALGUN TRESOR?

A PARTIR D'AQUESTSTROSSETS PODEMSABER COSES DELSNOSTRES AVANTPASSATS?'I COM ES FA? .. v-,

,f/i"l

t>

DEPÈN DE COM ES MIRI SI QUE ES UN TRESOR.*•* AMB AQUESTES RESTES QUE VEIEU INTENTEMr*="" ESBRINAR COM ERA LA VIDA DELS NOSTRES

AVANTPASSATS.

Y^

' C)<---.*v,<• tx.v.iA i^. v -S ^"(- 1

!,í/ //y i- »' ^ >k y v

ANNEX 3

16

ANNEX 3

17

ELS SEPULCRES DE FOSSA

Et proposem un exercici on, a partir d'unes mesures de profunditat (=z) i d'uneslongituds (=x) has de fer la secció d'un sepulcre de fossa dels trobats a la BòbilaMadurell.

i.9697 -9899

1OO

1O1 -

1O2

1O3

1O4

105 -I106

107100-1O9-11O-

111 -112

01 2 3 4 3 6 7 8 9 1011 13 13 14 15 10 If 1® 192O 21 m 232*23 2827282930 I.

678910

98989899100, 101, 102. 103,104, 105, 106, 107,108, 109.110110110110110

U1213M15161718192021

110110110110110110109,5109109109109

222324

252627282930

109109109, 107, 106. 105104, 103, 102. 101,100.999998989898

Quines informacions pot donar als arqueòlegs l'estudi de les restesòssies d'un enterrament?

Què és l'aixovar funerari?

ANNEX 3

00

20

21

ANNEX 3

eo

00

23

NECROPOLIS MADUREU.

Assenyala l'aixovar funerari, especificant quin tipus d'ofrenes hi ha en el dibuixsegüent d'un sepulcre de fossa trobat a la Bòbila Madurell.

Per què avui dia els arqueòlegs donen la mateixa importància a tottipus de restes trobades a l'interior d'un sepulcre sense diferenciar lesmés espectaculars de les més senzilles?

ANNEX 3

J

2S

DIFERÈNCIES ENTRE INDIVIDUSDESIGUALTATS

Quins dels següents objectes o emblemes tenen o han tingut un valor social afegitque remarca un estatus diferent en l'entorn social d'un individu.

«.r»

Es pot manifestar en l'actualitat a la mort d'una persona el seuestatus social? Com?

ANNEX 3

MCM

CO

CM

coÍS