CONTEXT HISTÒRIC

Francesc Ferrer i Guàrdia visqué entre 1959 i 1909. Durant aquest període hi hagué molts canvis en la societat.

El 25 de novembre de 1885 va morir Alfons XII, i la regent Maria Cristina jurà la constitució davant el Consell de Ministres. Tres anys mes tard, Maria Cristina inaugurà l’exposició Universal de Barcelona. En aquest període també es creà la Unió General de Treballadors (UGT).

Entre el setembre i el desembre de 1893 hi hagué diversos atemptats anarquistes a Barcelona, on hi va haver bombardejos contra Martínez Campos i el Liceu, causant així moltes víctimes. El dia 8 d’agost de 1897 Antonio Cánovas del Castillo (president del Consell de Ministres i un dels components que destacava en el partit conservador i de la Restauració) va ser assassinat per l’anarquista Miguel Angiolillo.

El 25 d’abril de 1898 comença la guerra entre Espanya i els Estats Units. L’1 de maig l’esquadra nord-americana destruí tots els vaixells espanyols de la flota del Pacific. Unes setmanes més tard, el 3 de juliol, els vaixells nord-americans enfonsaven l’esquadra espanyola de l’Atlàntic a Santiago de Cuba.

Espanya reconeix la independència de Cuba i cedeix les Filipines, Puerto Rico i l’illa de Guam als Estats Units.

El 17 de maig de 1902 comença el regnat d’Alfons XIII, amb setze anys, finalitzant la regència de Maria Cristina.

A causa d’una caricatura injuriosa per l’exèrcit a “La Veu de Catalunya”, els oficials assaltaren els locals del seminari “Cut-Cut” i del diari “La Veu de Catalunya”. Això es desencadenà en una crisis política. Uns mesos més tard, s’aprovà el dia 20 de març la “Llei de Jurisdiccions”, mitjançant la qual els delictes contra l’exèrcit serien jutjats pels Tribunals Militars. Dos mesos més tard es creà la “Solidaritat Catalana”.

L’any 1906, juntament a tots aquests esdeveniments, Alfons XIII, el 31 de maig es casa amb la princesa anglesa Victòria Eugènia de Barrenberg. El matrimoni van patir un atemptat al Carrer Major de Madrid.

Finalment, l’any 1909, Ferrer i Guàrdia va ser afusellat, ja que el consideraren l’impulsor de la Setmana Tràgica.

Quant a l’educació d’aquest període, pocs anys abans de 1870 els estats europeus dictaren normes per enfortir l’educació pública i van censurar el control estatal. Els governs creaven centres amb la finalitat d’acabar l’analfabetisme i augmentar el nivell cultural de la població, que generalment només afavorien els fills o amics de la burgesia amb la llibertat d’ensenyança.

El 1880 s’implantà una educació obligatòria (fins els 10 anys). Els països econòmicament desenvolupats van optar per una educació femenina, gratuïta, republicana, laica i obligatòria.

Aquests intents per a millorar el mètode tradicional educatiu reben el nom d’un moviment, conegut com L’Escola Nova, que consisteix en la formació total de la persona i en la llibertat de l’aprenentatge a través de l’experiència, la ciència i l’autodisciplina.

. 

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA (1959-1909)

Francesc Ferrer i Guàrdia, fill de Jaume Ferrer i de Maria dels Àngels Guàrdia, va néixer a Alella (Barcelona) el 10 de gener del 1959. Era el tercer de 14 germans d’una família de petits propietaris rurals, catòlics i monàrquics.

Aquesta era la seva educació, que rebé en escoles religioses, fins que als 13 anys acusà el capellà del seu poble d’intromissió familiar i el seu pare el castigà enviant-lo a treballar a Barcelona, on trobà lloc a la botiga d’un graner. El seu cap era un anticlerical que l’influencià i l’introduí en els ideals republicans.

Va ser l’any 1883 que començà a treballar al servei de la Companyia de Ferrocarrils de Madrid, Saragossa i Alacant. Fent de revisor, havia de fer el trajecte Barcelona - Cerbère, i viceversa. Va ser en aquest moment que començà a entrar en contacte amb els intel·lectuals de la bohèmia francesa i amb Ruiz Zorrilla (líder republicà), exiliat a França, i coneix gent d’ideals republicans i anarquistes. A la mateixa feina, conegué a Teresa Sanmartí, amb qui marxà a París dos anys més tard i amb qui tingué tres filles. A la capital francesa fou comerciant de vins i obrí un petit restaurant a la Rue du Pont Neuf. Respecte a la seva ideologia anarquista, va ser el creador del nucli sindicalista barceloní “Solidaritat Obrera”, partidari de la vaga general i, durant tres anys, va subvencionar el diari “La Huelga General”.

L’any 1889, exercí com a secretari sense sou de Ruiz Zorrilla del partit republicà progressista i es dedicà a fer classes de castellà, fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d’Escola Moderna. Tres anys més tard, el 1992, es divorcià de la seva dona.

Ferrer i Guàrdia conegué Leopoldine Bonnard, una mestra lliurepensadora amb qui formà el seu segon matrimoni el 1899. El matrimoni, juntament amb Jeanne Ernestine Mounier (una antiga alumna i amiga) van recórrer Europa. Quan aquesta va morir, va deixar tota l’herència a Francesc Ferrer i Guàrdia. Va ser gràcies a aquesta herència que el pedagog català pogué dur a terme el seu projecte, de manera que tornà cap a Barcelona; volia una escola racional, laica, sense exàmens, on l’alumne creixés sense pressions, sense premis ni càstigs, i es desenvolupés amb lectures sobre ciència i humanisme. Aquí començava una nova etapa per a Francesc Ferrer i Guàrdia: L’Escola Moderna.

L’Escola Moderna

L’agost de 1901 s’obrí al Carrer Bailén número 56 de Barcelona l’Escola Moderna, un centre educatiu que proposava la transformació radical de la pedagogia en un sentit crític, laic, racionalista i llibertari. La obertura d’aquesta escola va ser possible gràcies a l’herència que Ferrer i Guàrdia va rebre de Jeanne Ernestine Meunier, una exalumna seva. L’Escola Moderna era una escola de caire anarquista, i es caracteritzava per ser racionalista, científica, llibertària, positivista i anticlerical, de manera que era natural que excités el més gran horror en els esperits clericals i conservadors.

Va nomenar directora de l’escola a Clémentine Jacquinet, una pedagoga francesa amb experiència en el camp de l’educació en diversos països, i que havia estat alumna de Ferrer en uns cursos d’idiomes.

El funcionament de l’escola començà el dia 8 de setembre d’aquell mateix any, amb una trentena d’alumnes, 18 nens i 12 nenes a partir de l’edat de 5 anys. Durant els següents anys el nombre de cursos, alumnes i professors anaren augmentant. Mentre que durant el matí era una escola

per a nens, a la nit era una escola per a adults (cursos d’anglès, francès, alemany, taquigrafia i comptabilitat).

L’objectiu de l’Escola Moderna consisteix en dotar els alumnes de tots els coneixements científics, sociològics i culturals, per tal de que arribin a ser persones instruïdes, verídiques, justes i lliures de qualsevol prejudici i construeixin una nova societat basada en la solidaritat i la fraternitat, sense distincions de classes i governs; per això es substituirà l’estudi dogmàtic pel raonat de les ciències naturals. L’activitat quotidiana de l’escola introdueix conceptes pedagògics inusuals en l’ensenyança tradicional d’Espanya. La persona que orienta (el mestre) condueix el nen i la nena en el camí del coneixement; per tant, els alumnes eren autònoms i es formaven a través de l’autodisciplina.

Ferrer i Guàrdia, desafiant l’estricta moral de la societat que el rodejava, posà la coeducació de sexes en pràctica des del principi, senyalant els problemes de la dona en la societat, i la necessitat de la ciència i el coneixement per a poder superar la situació. La coeducació de les classes socials també es portà a terme a l’Escola Moderna ja que, segons el nivell econòmic dels pares, la matrícula podia ser gratuïta en cas de que les famílies tinguessin uns ingressos humils, o s’anava augmentant progressivament el cost de la matrícula en el cas de les famílies més acomodades.

Una de les facetes més importants en l’educació que proporcionava l’escola és la importància i la integració dels jocs, tot i que el més atractiu i avantguardista d’aquest sistema educatiu és l’absència de premis i càstigs i d’exàmens.

Altres aspectes a destacar de l’Escola Moderna es concreten en fets que romangués oberta abans i després dels horaris de les classes, funcionant com a guarderia pels alumnes de famílies en les que els pares treballaven, o l’estricta cura que es tenia en protegir la salut i en promoure l’higiene dels alumnes.

Per tal de dur a terme l’ensenyament de les assignatures, s’ampliava l’experimentació i l’observació. Per aquest motiu, es feien algunes classes fora dels locals de l’escola, organitzant excursions o berenars instructius, on es visitaven indústries, s’anava al camp o s’utilitzaven els parcs públics per observar diversos aspectes de la natura. Els jardins i les places s’utilitzaven també els diumenges i dies festius per tal de dur a terme el que Ferrer anomenava “les misses de la ciència o de la raó”, que consistien en unes conferències dominicals en les que catedràtics, mestres de l’escola o experts i científics parlaven sobre temes variats.

Paral·lelament, l’Església i els sectors més conservadors estaven en contra d’aquests actes i de la ideologia de l’Escola Moderna.

Arriba un moment en què l’ensenyança novedosa de l’escola s’enfronta a dos problemes: La necessitat d’acomodar els mestres als nous mètodes pedagògics i la necessitat de tenir nous llibres de text que responguessin a les expectatives creades. Per això, Ferrer i Guàrdia fundà una editorial i fa una crida, que publica als diaris. L’editorial de l’Escola Moderna publicà llibres d’autors espanyols o tradueix, gràcies a la labor d’Anselm Lorenzo, obres d’autors estrangers. També es va editar un butlletí, que servia de mitjà de comunicació a la societat per donar notícies o novetats, publicar diversos articles, o com a medi de comunicació cap als pares i d’expressió dels alumnes.

A mesura que passa el temps, la labor de l’Escola Moderna s’anà estenent; el nombre d’alumnes augmenta cada any; s’obren Escoles Modernes a Barcelona i pobles perifèrics, estenent-se després a tota Catalunya. També es creen establiments a Madrid, València, Palma, Sevilla, Màlaga, Granada, Càdiz, Còrdova i , fins i tot, la influència arriba a alguns països i ciutats de l’estranger.

Ferrer hagué de mantenir un difícil equilibri: compatibilitzar la llibertat de l’alumne amb la visió ideològica que ell té del món. Quan en els butlletins apareixen algunes redaccions d’alumnes els seus detractors l’acusaren de dogmatisme.

Tot i que Ferrer comptava amb poderosos enemics, l’Escola Moderna continuà la seva marxa i es seguí estenent. Però va ser en el seu apogeu que un inesperat fet va canviar la seva sort. El 31 de maig de 1906, Mateu Morral impulsà un atemptat contra el rei Alfons XIII i Victòria Eugènia el dia del seu casament. A arrel d’aquest fet, com que Morral era el bibliotecari de l’Escola Moderna, inculparen a Ferrer i Guàrdia i fou detingut i empresonat en espera de judici. Les Escoles Modernes van ser immediatament clausurades.

Alguns cercles obrers i progressistes es mobilitzaren per defensar a Ferrer; Federico Urales i Alexandre Lerroux intenten que sigui possible la llibertat del pedagog. Finalment, el 10 de juny de 1907 se celebrà el judici i Francesc Ferrer i Guàrdia va ser declarat innocent, i és alliberat després de passar 13 mesos a la presó. Els seus béns li van ser restituïts, però les Escoles Modernes romangueren tancades per les autoritats i, per tant, Ferrer només pot recuperar l’editorial.

Es reuní amb Soledad Villafranca, també col·laboradora de l’Escola Moderna i que, des de temps enrere, era el seu nou amor. Tots dos marxen a un balneari, de manera que allí Ferrer troba la tranquil·litat que tant li feia falta. Durant aquests dies, escriví, amb la col·laboració d’Anselm Lorenzo, l’obra “L’escola Moderna”, en la que sintetitza la seva teoria i resumeix la pràctica portada a terme durant els 5 anys d’activitat pedagògica.

Viatjà per Europa, desenvolupant una intensa activitat i intensificant els contactes necessaris per a poder crear la Lliga Internacional per a l’educació racional de la infància, que creà el 1908 per intentar introduir en l’educació de tots els països les idees de ciència, llibertat i solidaritat. En aquest període, va seguir col·laborant activament amb el moviment obrer de Barcelona.

Quan tornà de nou cap a Catalunya, l’any 1909 esclatà el que s’anomena la Setmana Tràgica, i Ferrer i Guàrdia va ser acusat sense proves de ser-ne l’inspirador, i es demanà per a ell la pena de mort. Es requisaren tots els béns de casa seva i detingueren a la seva família, desterrant-la per ordre governatiu a no menys de 245 quilòmetres de Barcelona. Anselm Lorenzo i altres amics i col·laboradors de l’Escola Moderna també varen ser desterrats.

La nit prèvia a la seva execució, Ferrer i Guàrdia elaborà el seu testament, del qual n’afegim un petit fragment:

(...) Deseo que mis amigos hablen poco o nada de mi, porque se crean ídolos cuando se ensalza a los hombres, lo que es un gran mal para el porvenir humano. Solamente los hechos, sean de quien sean, se han de estudiar, ensalzar o vituperar, alabándolos para que se imiten cuando parecen redundar al bien común, o criticándolos para que no se repitan si se consideran nocivos al bienestar general…”

Finalment, Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat el dia 13 d’octubre de 1909 al castell de Montjuïc, convertint-se així en el primer mestre afusellat per ser mestre.

Les experiències educatives de Ferrer i Guàrdia van ser aplicades després de la seva mort; a diversos països d’Europa i Amèrica es fundaren diverses Escoles Modernes; a Espanya, les escoles racionalistes tingueren durant la 2ª República una gran activitat que va contribuir a la difusió de la cultura i al desenvolupament i formació de moltes famílies obreres.

BLIOGRAFIA (F. Ferrer i Guàrdia / Escola Moderna)

http://www.laic.org/cat/fig/index.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ferrer_i_Gu%C3%A0rdia

http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/pedagogia/escuelamoderna/indice.html

http://perso.wanadoo.es/brisapersonal/ferrepag.html

http://albertllado.com/wp-content/uploads/2008/10/ferreriguardia.pdf

http://maconeria.blogspot.com/2008/09/francesc-ferrer-i-gurdia-150-anys-del.html

http://pedagogiapromo0102.iespana.es/aferrerguardia.htm

http://video.google.es/videoplay?docid=-688087270548070765