escaleta de l'acte joan maragall, paraula viva

1 Escaleta de l’acte del dia 7 de maig de 2011, Biblioteca-Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja

MARAGALL, PARAULA VIVA Organització de l’acte

Santa Eulàlia de Ronçana, 7 de maig de 2011

MARAGALL, PARAULA VIVA

1



GUIÓ DE L’ACTE “JOAN MARAGALL, PARAULA VIVA”

Tot fosc i se sent música : El cant de retorn cantat per en Xavier Ribalta

Després ja surt el Josep i pot fer referència al títol de l’acte i el perquè:

L’autenticitat és la idea central de la seva concepció de la paraula viva. La paraula viva, és la paraula vertadera, in-contaminada de perversió, de mentida, de comèdia, de ficció, de retòrica, de sofisticació, de mala fe, d’engany. Per això, Maragall apreciava tant el que ve del poble. Creia que el poble és el que està més a prop de la autenticitat. La gent senzilla, els pastors, el Montseny, el Pirineu, aquest fou el món que Maragall estimà. Josep Pla deia que la poesia de Maragall no tenia res a veure amb la que es feia en el seu temps a Europa. Si el poeta ho hagués pogut llegir, hauria estat content. El que més l'afalagava, quan va publicar el primer llibre, era que el tinguessin per innovador i li reconeguessin una personalitat pròpia. És evident que la tenia, i que en termes generals —ho diu el mateix Pla— no pot ésser vist com a contemporani de ningú. Per a ell, tot venia de la bellesa de la vida, de la realitat, i la feina del poeta era expressar-la. [...] Però, a més de la idea que ell se'n feia, la manera de fer era també nova. Escola Bressol l’Alzina - La sardana.

Amautas- L’Oda infinita En la mort d’un jove – Gravació Canal Set

Paternal o Les minves de gener per Albert Solanich i comentari del poema. (Comentari màxim 1 minut) Escola de Música de la Vall del Tenes- Flauta Dones del Tenes- Excélsior

El mal caçador- Gravació Canal Set. Intro: No hi havia —o ben pocs— poemes escrits amb artifici o només per un deler literari. I no és pas que sigui una heretgia la recerca de la bellesa en l'objecte literari creat pel poeta. Però en el cas de Maragall, la reducció a poesia operava quasi sempre —i sempre en els poemes verament reeixits— sobre realitats vistes o viscudes directament en el món extern o en el reflex que en trobava en el món interior. [...] Maragall no es limitava, diríem, a "explotar" líricament les coses reals, perquè per a ell la matèria poètica era la bellesa del món en el qual vivia, i les coses i els homes que hi veia, i els afectes que hi posava, i la recerca del lligam amb unes altres realitats. És a dir que, per a ell, els poemes solien ésser, més que no pas el fruit d'un propòsit literari, una conseqüència gairebé directa de la vida mateixa que realment vivia, i de tot allò que se li feia present i li omplia l'esperit, i dels episodis de la perpètua i abrandada recerca que portava closa dins d'ell mateix." Arts Musicals – Música i soprano Santa Eulàlia Camina- Vistes al mar Coral Santa Eulàlia – Cant Espiritual Canal Set – Oda a Espanya



Colla de gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana - La nostra bandera

Escola La Sagrera- La Vaca Cega Intro: La serenitat —tan coneguda, tan enaltida— de Joan Maragall, també tenia una entranya volcànica, gairebé ignorada. En les profunditats de la seva ànima, sols visibles a la claror de grans llampecs intermitents, hi havia en perpètua fusió una matèria passional extraordinàriament inflamable. La fe, l'entusiasme, l'innocència, l'amor que irradiava la seva ànima, tot esguardant el món, i l'èxtasi amb què rebia —com una mena de comunió amb Déu— la sagrada esgarrifança de l'emoció poètica, no han estat mai superats damunt la terra. La paraula era per a ell un misteri tan gran, que gairebé no sabia avenir-se de la gràcia que repre-sentava l'ésser home i el tenir una llengua. I la responsabilitat d'aquest do li comunicava una dignitat inexpugnable." Escola bressol La Font del Rieral – Cant de novembre Casal d’Avis- Pirinenques

La Ginesta- Jaume Arnella- Gravació Canal Set Caritas- Seguit de vistes al mar Ronçana Comerç Actiu – L’Ametller Intro La poesia d'en Maragall no es limitava a la seva obra escrita: era al seu esperit obert i franc, a tota la seva vida: [...] La bellesa de la vida, la bellesa del món era per ell en primer lloc... la bellesa de l'art. Primer era l'home, després venia l'artista. Primer que l'art era la bellesa, la paraula era bella si sabia revelar la bellesa de la vida; el ritme poètic havia de reflectir fidelment el ritme de la bellesa sentida per l'home. Escola Ronçana – La Fageda d’en Jordà Escola de Música de la Vall del Tenes - Flauta Institut la Vall del Tenes- L’ànima de les flors Institut la Vall del Tenes – Sol solet Les muntanyes – Gravació Canal Set Trinxaires- Cant de maig o cant d’alegria



Entrevista de Joan Vergés Barris, en ocasió dels Jocs Florals: —Però llavors, senyor Maragall, quina poesia defensa? *La poesia pura, la poesia viva... — Què és la poesia viva? *És la materialització verbal d'efusions inefables, espontànies, directes,autèntiques. -Materialització verbal sense retòrica? Com és possible? *Materialització verbal amb la mínima quantitat de retòrica possible. La retòrica justa per a fer-se entendre, res més. Aquesta és la poesia viva. L'important és que el batec ine-fable que pretén suscitar el poeta, el trèmolo d'inefabilitat, no quedi ofegat per l'exercici verbal, fatalment preciosista, deliberat, glaçat... [...] — Potser la poesia és una fugida, una evasió de la pesada, horrible tensiódelavida... *Oh, no senyor! La vida és una cosa molt important i, en tot cas, absolutament plausible. Pensi! És l'única cosa que tenim, l'única cosa que hem tingut i que probablement tindrem. Adoptar davant la vida una posi-ció intel·lectual de menyspreu o de negligència és un error espantós, una pura follia. Intro: Si alguna cosa inquietà Maragall tota la seva vida fou l'existència purgativa de les ànimes després de la mort. [...] La seva experiència poètica es produeix a partir i des d'una joiosa acceptació del món tal com és en la seva di-mensió generosa. De la naturalesa en pren el "costat bo"; i del "costat nocturn de la vida" en percep tan sols la vida purgativa de les ànimes crepusculars. La seva genialitat pot veure's en el caràcter ultraterrenal, però mai satànic ni terrorífic, del món líric d'aquest gran poeta desitjós de redempció.

Música i se sent el cant espiritual de la Marina Rosell. Tot fosc 30” S’obren llums Agraïments i diplomes.

escaleta de l'acte joan maragall, paraula viva

Documents