n N - LI, 16 Tardor 1991

REVISTA OE MANCOR OE LA VALL

PER NADAL NO TALLIS ELS ARBRESDELS NOSTRES BOSCS

ES UN MISSATGE DELGOVERN BALEAR

CONSELLERIA D'AGRICL1TURA I PESCADIRECCIO GENERAL 0 ESTRUCTURES AGRARIES

I MEDI NATURAL

2 ............................................................. Montaura

AJUNTAMENTSSELVA - M-ANCOR DE LA VALLMETGES DE GUARDIA

Adreçadels

metges

Dr. RICARDO FARRIOLS: CI M Cabal ler. n° 5 MANCORDra LUISA FABREGAT: C/ Dezcallar, n° 9 - SELVADra MARIA CUADRI . C/ J EsteInch, n° 4 - SELVA

ANY 1991 SERVEIS D'URGENCIES TELEFONAR A L'UNIC NUMERO 28 1 3 13 - BUSCA 2504

DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS INCWITS: De les 14 h. del dissabte fins a les 9 h. del dilluns

DIES FEINERS: De les 17 h. fins a les 9 h. del dia següent

LES GUARDIES SON EXCLUSIVAMENT PER URGENCIES,ELS MALALTS NO URGENTS SERAN ATESOS EN HORES DE CONSULTA

SUMARIPortada: EL POU D'ELS RAFALS. dibuix de l'artista lo-

cal Catalina Coll Martorell.3.- CRÒNICA. Gabriel Fiol Mateu.7.- "ES BOUS A MI NO FM FAN POR", Guillem Català

Morro "Es Catali Mallorqui".

10.- L'AJUNTAMENT INFORMA.12.- "Mancorins a Londres", Maria Cual Horrach.13.- SA PkCINA TRETZE. Obiocr - i'l de ConscO, ncia.

14.- Patrimoni Histe)ric- Artísttc: SA FONT. Gabriel

Fiol Mateu.16.- Entrevista: ISABEL COLL MORRO "Mad?) Bel de Sa

Bodega". Jaume Gual Mora.19.- L'ESCOLA. El claustre.20.- DE CA NOSTRA... Jaumc Cual Mora.

22.- Grup d'Esplai S'Estel. I tu, que has fet aquest

estiu ?. Léquip de monitors.24.- SES GLOSES, d'En Tomeu "Sinevé". Un nasseig pel

terme de Mancor.25.- TOPONIMIA DOCUMENTADA (16). Gabriel Fiol Mateu.

26.- ARA HA FET VINT ANYS...

PER LLEPAR-SE ELS DITS. Biel Frontera.27.- ELS LLINATGES DELS MANCORINS (15). Gabriel Fiol

Mateu.

28.- TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR DE LA VALL. Miguel

Saurina Vallon.29.- ESGLgSIA LOCAL. Un antidecnog que cndevina.

Bartomeu Eons Pascual.EL FUTBOL. Miguel Vallon.

Contraportada: IMATGES D'AHIR: Cobertura del Torrent

de Biniarroi (1.961). En Biel de Son Nadal.

frOnt_aukMONTAURA, Revista de Mancor de la Vall

Redacció Grup de Mancorins.

Confecció : En Joan I Co.

Col.laboradors Tots els gui vulguin

IKPRESSIO: Informacions Llevant, S.A.DIpOsit Legal: PM 3-1988

EDITA COL- LECTIU MONTAURA

Pl. Ajuntament, 107312 MANCOR DE LA VALL

Telefon 501776

Les responsabilitats dels articles re-cauran només damunt de llurs autors.

Activitats Culturals F.C.E. 457777

A]untament 501776

Ambulàncies 200362

Ambulatori S.Soc. Inca 502461

A.T.S. 501880

Bombers 085

Dispensari Municipal 504865

Electricitat "Avaries" 500700

Escola "Montaura" 505991

Esperança, Telef. de la 461112

Guardia Civil C.O.S. 062

Activ. Infantil-Juven.F.C.E.280000

MeteorolOgica, Inform. 405814

Metge de Guardia (1,1°2504)

281313

Noticies (de 8 a 20h)

721172

Parroquia

501828

Projecte Home

456212

Protecció Civil

721040

Pompes Fúnebres

500237

Servei Inf.Atenció Ciut 900-321321

Telegrames per telefon 722000

Toxicologica,Inform. 91-2620420

. Tren, Estació Inca 500059

Urgencies S.Social Inca 889000

Radio-Taxi 24 hcres 881020

Montaura 3

CROM ICA =MU=

Juliol:

El dia 6 començaren els sopars degermanor que cada estiu organitza l'Asso-ciació d'Amics de la Tercera Edat. El balli sarau amb què acabà foren amenitzats perManuel Vitaller i Toni Ripoll. El primerdels quals, l'organista D. Manuel, poctemps després, sofri una indisposició, quea hores d'ara, al finalitzar el trimestre,encara el fa clar hospitalitzat.

El dia 7 mori el funcionari jubilatde la "ONCE", Sr. Josep Ramón FernándezMeléndez. Nascut a Bones Aires a l'any1915, va quedar cec als quatre anys a cau-sa d'un accident. Residia a Mancor des del'any 1971. Conegut musicalment com MestreSemon formà part del conjunt local de mú-sica lleugera "Semon y su conjunto". A unconcert de piano, interpretat a l'esglésiaparroquial de Mancor el dia 15 de marc de1986, demostrà que també tenia un grandomini de la música clàssica. Descansi enpau.

Dia 13 mori Isabel Martorell Mora,als 87 anys d'edat. El seu fill Jaume Mo-yer i demés familiars rebin el nostre con-dol.

Dia 20 es casaren a la parròquia deSanta Tecla de Biniamar el mancori JaumePericAs Morro amb la jove d'aquell HocFrancesca Vallès Montiel. Moltes felici-tats.

El dia 27, al saló d'exposicions del'Ajuntament, restà oberta una exposicióde brodats, randes i punt mallorqui, moltvistosa i d'alt interès etnològic. La mun-tà l'Associació d'Amics de la TerceraEdat, amb la col.laboració del nostreAjuntament i amb el patrocini de la Conse-lleria de Cultura, Educació i Esports delGovern Balear.

El mateix dia 27 tengué lloc un al-tre sopar de germanor dels de la terceraedat. Pollastre a l'ast amb tots els ets iuts per complementar un bon Agape, seguitde ball i sarau per llarg.

El dia 29 fou obert al tràfic rodatel pont de la carretera d'Inca que es tro-bava en obres, com ja informàrem al númeroanterior de MONTAURA. Es posava fi a lesmolèsties de donar un petit revolt damuntpis de terra, amb un cert perill per lacirculació que ocasionà un espectacularaccident, afortunadament sense danys per-sonals. Del mateix vos oferim dues foto-grafies amablement cedides pel Sr. RobertJaras.

Mon touro

Agost:

La pressa regional del dia 6, infor-ma que la Comissió Insular d'Urbanismeacordà la suspensió de l'aprovació de lesnormes subsidiAries d'urbanisme de Mancor.Es tenen que subsanar algunes deficiènciesi suprimir l'àrea edificable situada a

•orient de la Plaça d'Espanya, a l'altrapart del torrent de Ca Na Pareta.

El dia 15 els esposos Guillem Marto-rell i Esperança T. Visa, veieren augmen-tada la seva família amb el naixement deJoan, primer fill mascle, després de tresnines.

El dia 17 es casaren, a Santa Llúci-a, Miguel Angel Roman Orcea, natural d'U-beda i la mancorina Magdalena Colom Amen-gual. Els demitiam sort i felicitats en elseu nou estat.

El dia 19 morí al Port de Pollença,Jaume Gual Pocovf, als 71 anys d'edat.Havia regit durant molts anys, fins a laseva jubilació, com a tècnic de senyalsmarítims, el far de la Punta Avançada dela Badia de Pollença. Acompanvam en elsentiment a la seva esposa Martina, fillaMagdalena i demés familiars.

El dia 22 morí el súbdit britànicresident a Mancor, Sr. James AnthonyBlair. Que descansi en pau.

El dia 23 es va córrer la veu quehavia estat trobat mort dins el seu cotxe,Gabriel Pou PericAs, de Can Rialla, a lacarretera local que uneix Alaró amb SantaMaria. Tots els indicis foren que mon f percausa natural quan es dirigia al seu tre-ball a Son Llompart, finca situada a laciutadana barriada de Son Sardina. Descan-si en pau.

El dia 24 es casaren, al Jutjat dePau, Isabel Negre Sastre i Pere Solis Si-món. Posteriorment, a la parròquia, fou

batiada Esperança, filla dels anteriors.Felicitats per aquest doble i feliç esde-veniment.

El mateix dia 24 morí als 89 anysd'edat, Magdalena Martorell Pou, de CasSaig. Donas el nostre condol als seusfills Jaume, Francisca i Magdalena, aixfcom als demés familiars.

jvlontaura 5

També el dia 24 es celebrà un altresopar de germanor de l'entusiàstica Asso-ciació d'Amics de la Tercera Edat. Desprésde donar bon compte de la palatilla dexot, amb tots els seus complements, lafesta acabit amb un bon ball animat pelgrup selvate de "Els Pioners".

Acabit el mes amb la tradicional Dia-da de Trui. Comença amb una cercavila ambbicicletes i una aixordadora sonada desiurells. Després els organitzadors havienpreparat un complicat recorregut per laGinkama que féu suar de bon de veres alsparticipants. Acompanyam una fotografia de

6 Montaura

l'equip campió, format tot per nines, queben a la fresca, mostren gojoses els tro-feus acreditatius del seu triomf. El matiacabà amb divertits jocs a la piscina. Ala tarda es clausurà el curset de natacióque, amb notable èxit d'assistents, patro-cinaren el Govern Balear, Consell Insularde Mallorca i el nostre Ajuntament. Des-prés de les corregudes de sacs i altresmodalitats, vingué la desil.lusió de total'al.lotea que esperava pujar al globuscaptiu de SA NOSTRA i per causes alienes,no funcionà adequadament. La diada acabàamb una berbena a cArrec del grup musical"Els Pioners".

Setembre:

El dia 7 es casaren a l'esglésiaparroquial Catalina Mateu Mateu i MiguelVAllés Montiel, ella mancorina i ell Bini-amer. Moltes felicitats.

El dia 8 batiaren Maria Cristina,filla de Guillem Coll i de Maria A. Moran-ta. En foren padrins Josep Moranta Reynési Maria F. Moranta Martorell.

Dia 17 nasqué Miguel, primogènitdels esposos Miguel Vallon i i EsperançaMartorell. Moltes felicitats.

El dia 18 mori a Lloseta el mancori

Joan Martorell Sastre de Can Salapa. Pelgener de 1984 fou l'únic fill que restavaviu de Madó Catalina Sastre en la celebra-ció del seu centenari. Descansi en pau.

El dia 20 nasqué Joana Aina, primerafilla de Catalina Suau i Miguel Bestard.Enhorabona.

El dia 21, a la tarda, es celebràl'onzena edició del Mini-Marathon Popular.Més de vuitanta participants feren el re-corregut fins a Massanella i tornada pelcamí de Ses Quarterades, arribant al Poli-esportiu Municipal. All& pogueren reposarforces amb el refresc que oferí l'Ajunta-ment. Hi ha que ressenyar que la clàusulaque obligava a "els participants a vestirroba d'esport" fou interpretada de maneramolt subjectiva. Col.laborà a la prova laCaixa de Balears SA NOSTRA.

Com fos que al referit Mini-Marathonhi havia majoria de la Tercera Edat, no ésestrany que al darrer sopar de germanordel trimestre que es féu a la nit del ma-teix dia 21, demostrassin que no estaven

gens desganats. El pa amb oli i cuixotsalat i dolç, el vi, la fruita, el gelat iel cava, no sols els tornaren les forcesgastades a la caminada, sinó que els per-meté ballar fins a laudates.

El dia 25, el Sr. Sebastià SerraBusquets pronuncià una conferència al Salód'Actes del Casal de Cultura la qual versàdels emigrants mallorquins a Amèrica. Fouorganitzada per l'Ajuntament de Mancor il'Associació d'Amics de la Tercera Edatamb el patrocini de la Conselleria de Cul-tura, Educació i Esports del Govern Bale-ar.

La darrera setmana de setembre esprocedi a tapar els clots, molts i gros-sos, del camí de Massanella, a càrrec dela Conselleria d'Agricultura, Pesca i Ra-maderia del Govern Balear. L'estat delcamí requeria una més seriosa reparació,però dit organisme al.legà que, com siaque es té previst la instal.lació de tube-ries per l'aigua potable des del pou quesubministrarà dit element conjuntament aMancor i Selva, era aconsellable aplaçarl'asfaltat del camí fins després de lacol.locació de les mateixes.

Gabriel Fiai Mateu.

VERGONYA,CAVALLERS,VERGONYA

GROSSA!L'Obra Cultural Balear deplora la

desaparició de RADIO 4 i denunciaIa vergonya de quedar-se les IIlesBalears sense cap emissora de ràdioen la pròpia Ilengua l fet que, peraltra banda, no pot afavorir gens nimica la Campanya de NormalitzacióLingüística.

Montaura 7

ES BOUS A MI NO EM FAN PORMonòleg còmic i en vers, per Guillem Català Morro, "Es Català Mallorquí"

L'autor del popular glosat, Guillem CatalàMorro (Lloseta, 1898-1975), actor i glosador, de moltjove servi a cal metge Manuel Badia, a Sóller, ons 'inicià en el m6n teatral. El 1919 tomà a Lloseta, posàbotiga de sabater i organitzà una companyia teatral querepresentà obres costumistes arreu de tot Mallorca.Escriví, per esser recitats davant del públic, glosats defets succeïts i de circumstàncies, com Es quintos destrenta-set, Sa mort d' en Carratald, Sa vida des pastori Sa casada des ropits, entre moltes altres. També fouI 'autorde mon6legs glosais per esser escenificats, comEs bous a mi no em fan por, Si jo era millonari i És sacurra des cantó, que el feren molt popular. En morir elseu fill, al 1947, abandonà l'activitat artística. El 1955tomà a escriure per glosar la mort del ciclista FrancescAlomar Florit. Passà els últims anys de la seva vida enla indigencia (Gran Enciclopedia de Mallorca, III, pàg.222).

La plagueta que transcrivim a continuació duula data del mes de gener de l'any 1939 —segonaedició— i el preu d'un yell& L'obra s'estrenà per partdel mateix autor, la nit del 11 de desembre de l'any1938 al sal6 Novedades de Lloseta. Vet aquí el glosat:

Acte únic

En pujar el teló, s'actor està passejant de cap a cap de s'escenariamb més sal que Ses Salines, entonant elpaso doble "Gata Montés",va vestit de "becerrista" algo de baldragues i dóna capes a unacadira alta que l'hi serveix de bou. En aturar-se de capejar diu:

(A sa cadira)Si això tornava un bou¡Quin bescuit que li daria!Com un ca m'hi aferrariatot dispost a fer-ne brou.Se sabria lo que es boja el posaria coventli donaria entenentque "es bous a mi no em fan por".

(Donant per xicuelinas s'adelanta an es prosceni)¿Jo, por des bous? Cap com aquesta,es paraula que'm fa riure (nu)si ara venia un mihurame serviria de festa.

¿Amb sos bous? No tenc compàsno los tenc gens de maniasi en vengués un li fariafiligranes a quintars.Sense d'ell fer-me gens llunyel faria passar així (Donant un pase de pecho)i si no volgués envestir

Ii arrambaria aquest puny. (El mostra)Tenc un puny com a Sans6que'n treballar tot són manyesli trencaria ses banyescom que trencar un aub6.¿Amb sos bous? No tenc mesurade tot vent l'arriscaria,

tenc tres ensais cada diai sé fer tota postura.Sense estar gens retgirat

es morros li tocaria

davant ell me vestiria

si anava jo despuiat.Li giraria es davants,

li giraria es darreres,

bolets forts per ses polseres (Mostra es puny)

n'hi pegaria bastants.

M'asseuria davant ell

i sense tirar jo cap planxa

des pèl més llarg de sa panza

en farà un pinzell.

Per damunt i per darrera

el me veuríeu paupar,

veureu lo que'm va passar

fa mig any a s'Albufera.

trem un company i joque anàvem d'excursió a peu,vos ho cont perquè vegeuque "es bous a mi no em fan por".¿Jo por des bous? ¡Quin desbarat!

tan gros que per mi seria

si en ves un l'encalçaria

fins que l'hauria agafat.

Era això un dematí

que trepitjant carretera

trobant-nos a s'Albufera

veinat de Son Sant Martí.

8 Montaura

Per predios grans i menuts Por fin es bou se'n va anarmil-al-ern es panorarnes tot rabies, aquella hora,i per donar gust a ses cames i quan va esser tres quarts enforareposarem deu minuts. a poc a poc vaig davallar. (Agafa sa capa)Prenguérem de lo més bé Es meu company vengué a jouna pedra per butaca més trist que un dall6 subentirnos treguérem sa petaca i em digué: Ets un valent! (Amb veu d'assustat)i un xigarro varem fer. "Es bous a mi no em fan por" (Amb molta xuleriaQuan es metxero encenia dóna una verónica)per dar foc an es pitillosvérem un bou des més pillos ¿Jo por des bous? Coranta gotes,

cap a noltros que venia, me bastaria ben poc

sense tornar blanc ni groc

Es meu company va fugir a ses costelles les hi trenc totes. (Mostra es puny)

igualment que un ca de caça ¿An es bous? Los fas pesà,

però, jo?, ni una passa, per a ells jo pes com a plom,

vaig pujar damunt un pi. (Com si res) enfin, ja veis qui somDalt des pi em vaig fermar amb lo que acab de contar. (Arnb importancia)

amb tres voltes per ses camesi mir a davall ses rames Quan vaig a ses becerrades

i es banyut vaig afinar , que fan continuament

M'aferr més fort an es pi veritat me pos contenta un branc6 com es braç en veure tantes porcades.

i amb so penyuelo des nas Quan jo veig aquells torerosen foraster li vaig dir: que pareixenpelacanyes

(Posa sa capa a damunt sa cadira, i de sa butxaca es treu es guarda- que se fan por de ses banyes

sorells ple de forats i dóna pases de muleta com si es trobàs an es cridant fort, los clic: ¡Panderos!

pi). Passa bicho malcarado Si no fos de que me pos

¿rra vez passa vadello sempre as cap damunt de totno me punchards sa pello a dins sa plaça amb un botporque estoy muy enfilado. baixaria per fer gros.El vaig fer batre un poc (Des públic respon un espectador amb el geni curt que sa cova d'un

i amb sa seva idea loca calApot, i dirigint-se a s'actor diu: ¡Ca, barret!)

sucava fort per sa soca,estava encès com a foc.

¿Si hi baixaria? I a la carrera. (Dirigint-se tot furiós

a l'espectador)Si m'obria pas sa gent

Es meu company me cridavai los daria mal rebent (Enfabiolat)

de ben enfora amagat: una espolsada grossera.¡No sigues tan arriscat, ¡Fuera quente! Los diria. (Marcant es detalls)ai de tu si es cor et faltava!!

Covards. No valen un sou¡ ¡No tengas medio!! Li vaig dir

i tot sol davant es bou¡ Que estic ben assegurat

agonoiat quedaria.que amb fil d erro gruixat I sense espasa ni muletajo estic fermat an es pi!! ni banderilles de focM'enfadava quan el sentiaan aquell cap de tortuga,

as mig des front amb un toc (Mostra es puny)li donaria s'estreta.

en veure jo gent poruga Es bou en terra cauriaamb un toc la mataria. sense adob des menescal¿Què es això tanta temor?

i es públic en generalque mori d'un pic sa por de capells me taparia.no sé com, no són com joque el torei amb mocador.(Dóna dos pases por bajo i se'l posa dins sa butxaca)

Montaura 9

Despert estic, no somii

enfora tenc ses lleganyes,

¡no vull morir dins ses banyes!

escapar-me jo confii.

(Fuig corrents i qyan es an es portal toma ancre evegada un bramul a dedins)

¡Santa Clara, que és això! (Un bramul a dedins)

¡Ai, sant Gil, quin desespero!me pensava esser toreroi amb sos bramuls m'he fet por. (Suplicant)

¡Ai, sant Lluc, evangelista!es traque debecerristaavui mateix li peg foc.

n sentir altra

Me pensava esser en Cocoudonant capes a sa cadira 4

i ara es cor molt es retgira

i lo demés es cornmou.

Mirau que d'il.lusions

m'havia jo carregades (Se senten potades a dedins)

¡Ara ve! Sent ses potades

me vol espida es... ronyons! (Ben assustat)

Que el vull matar ha sentit. (Un bramul a dedins)¡Ai, bonet! Anava de bromes,no em fasses córrer ses pomes.¡Ara ve! ¡Vet-aquí! (Mirant per l'esquerra arnb unsulls com placets)¡Me mira! ¡Me vol matar!¡Es tan gros com una cabra!¡Sant Benet! ¿No hi ha un arbreper jo poder-me enfilar?¡Si me'n vaig i top amb ell,santa Paula, quin embull! (Un bramul de dedins)

¡Ai, bonet! Per cert no vull

que tu me fasses sa pell.

¡Feis-lo fugir sant Simó!,

lengegau-lo, sant Conrat!,

que des susto que m'ha dat

he mollat an es... grif6. (Fent es tro)

Estic remull just un ble,

ves-te'n bou i no et veuré,

te jur (Jura) que mai més tendrealtre ensai per matar-té.

Des disgust es lleu me corr,

res natural me respira,toreiar una cadira

no és toreiar un bou (Un bramul a dedins)

¡Ai, bonet! I que m'espantesi jo me creia valentia,m'has fet dir sa lletania

de tots es sants i ses santes.

¡Oh, Que es de trista aquesta hora!¡Bonet, no me fasses traus!,

que et promet de dar-te aufausd'un quilómetro enfora. (Un bramul a dedins)

¡Ves-te'n, no fasses més muu!

que m'has fet perdre es grampons, (Senyalant-se es cap)(Un bramul a dedins) ¡Ai, bonet! Es meus calçons

han servit de Hoc comú. (Dos bramuls ben forts de dedins

¡Des susto ja fas es tro!

sols no sé a on estic. (An es públic)

Aplaudiu que me desdic,

es bous a mi me fan por. (Ben marcat)

Queda tremolant com una fulla de poll, mentres davalla el teló.

A saludar sa "penitenci" (Caminant amb arte)aniria amb molt de salerodirien: ¡Oh, quin torero!tots me tendrien tendenci.La oreca me darien

sa cova i es quatre peus

i es toreros tan jueus

empeguetts quedarien.

Coixins, patates, botelles

pes seu cap los tirarieni a mi escombros me treurienses més serranes femelles.I jo estaria t.ot fideusquan a l'aire me durien,

cossigoies me farien

per ses.., cames i es peus.

Sa música tocariaun flamenco repertori

per tot arreu gran memori

jo diestro deixaria.(Amb sa ma eixamplada se pega un toc enmig de sa pitera)

Papers de banc, plata i ordes públic me tirarien

per la cangá que veurien

de sang meva me fas taques.Si an aquest moment venia (S'arromanga es braç dret)

un bou maleit foraster

lo mateix que un carnisser

jo jur (Jura) que el despatxaria.

Oh! si ara es presentava

un pal ha o un taverneroli pegaria un bolero (Mostrant es Puny)pag des coll si no el matava(Se sent un bramul d'un bou a dedins)

¿Que es ara lo que he sentit? (Tremolant de por)¡Això era es bramul d'un bou!¿Que estic despert o dormit? (Sa mossega un dit de sa nià)

10 ............................................................ Montaura

Ajuntament de Mancor- Adquisició d'un cotxe a tot ter-

Entrevista amb el President del ConsellInsular de Mallorca.

El passat dia 17 de juliol, el Sr.Batle, acompanyat del Tinent Batle, enJaume Gual, acudiren a la seu del CIM. is'entrevistaren amb l'Il.lm. Sr. Presi-dent. Entre d'altres es tractaren els se-güents temes:

PLA D'OBRES I SERVEIS 1991.

- Adaptació d'un Local per a magatzem,Sala d'Exposicions i altres. El cost del'obra és de 12.806.640, d'elles l'Ajunta-ment en pagaria un 20% (2.561.328 ptes.).Aquest local seria el conegut popularmentper Teleclub.

PLA TERRITORIAL D'EQUIPAMENTS ESPORTIUS.

- Dependències annexes per a magatzem iserveis poliesportiu municipal. El pressu-post és de 1.989.960 ptes. L'Ajuntamenthauria de pagar un 34 % (676.587 ptes.)

- Reparació i adecentament tribunes i la-teral zona Camp de Futbol. El pressuposttotal és de 1.944.634 ptes. L'Ajuntamenthaurà de pagar el 34 % (661.176 ptes.).

TEMES SOL.LICITATS PENDENTS DE RESPOSTA.

Entre d'altres parlàrem de:- Normes Subsidiàries.- Repetidor de TV.- Adquisició d'un FAX.- Ajuda a les festes de Sant Joan.

PLA D'OBRES I SERVEIS PER AL 1992.

Parlàrem amb el President els se-güents projectes:

- Conversi6 del Local inacabat (dar-rera l'església, al carrer de Santa Llúci-a), en plaça pública. El pressupost ascen-deix 10.574.982 ptes., de les quals l'A-juntament pagaria un 20 % (2.114.996ptes.).

- Zona Ajardinada C/. Margalida Sin-tes i C/ Salvador Beltran.

- Completar la xarxa d'aigües.- Adecentament de voravies.

reny.- Catàleg Arxiu Municipal.- Altres ajudes per a Activitats

Culturals i Esportives.

NOTA: En el darrer Plenari s'aprovaren lescontractaciones de les obres que es faranal Teleclub, al Poliesportiu Municipal i ales tribunes del camp de futbol.

Altres temes que estan en triait de rea-lització.

CONDUCCIÓ DE L'AIGUA DEL SONDEIG FETAL TERME DE SELVA.

- S'han fet les gestions amb el Con-seller d'Ordenació del Territori, I1.1m.Sr. Jeroni SAiz, amb el qual tenim unaentrevista, juntament amb l'Ajuntament deSelva, el dia 9 d'octubre.

PISTA ESPORTIVA COBERTA.

- S'estan fent gestions amb la Con-selleria de Cultura, Educació i Esportsdel Govern Balear i amb el Ministeri d'E-ducació i Ciência, per poder cobrir lapista Poliesportiva Municipal.

s.DEPENDENCIES DEL CASAL DE CULTURA.

- També s'estan fent gestions davantla Conselleria de Sanitat del Govern Bale-ar, per a l'ampliació de les dependències,damunt la Unitat Sanitària en el Casal deCultura.

Activitats durant el quart trimestre de1991.

(Octubre, Novembre, Desembre).

Octubre:Oim 5.- rnmenca el Curs de Català.Dia 6.- I Pujada a Lluc (programa a

part).Dia 7.- Comença el curs de Ball Ma-

llorquí (fins al juny 1992).Dia 24.- Conferência: "L'objecció de

Consciência".Altres activitats a concretar data:- Taller de Manualitats de pasta de

pa (fins a Nadal).- Participació al Carro de la Beata.

Mon taura 11Novembre:

Continuen les Activitats: Taller deManualitats, Curs de Català, Curs de BallMallorquf.

Dia 9.- Diada Esportiva

Dia 15.- Conferència: "Mallorca i elnaixement de Texas i Califòrnia", D. RomanPiña Homs, Catedràtic d'Història del Dret.

Dia 28.- Conferència: "PlanificacióFamiliar", D. Pere Salom, Metge.

Dia 30.- Concert Coral des Puig deSelva.Desembre:

Continuen les Activitats: Taller deManualitats, Curs de Català, Curs de BallMallorquf.

Dia 7.- Teatre.Dia 14.- Marathon Fotogràfic (per

categories i edats).Dia 28.- Pujada a peu a Santa Llúcia.

Dia 31.- Festa de Fi d'Any

Altres activitats a concretar data:- Cuina Nadalenca.- Exposició dels treballs realitzats

al Taller de Manualitats de pasta de pa.- Concurs de Betlems.- Actuació de Catalina Conta-contes.

REPETIDOR DE TV.A l'hora de tancar aquesta edició de

la revista MONTAURA, volem informar quereferent al tema del repetidor, l'Ajunta-ment té unes gestions ben avançades perquèdes de tot el poble es puguin veure totsels canals de TV., inclús les Televisionslocals. Os endavant vos direm niés coses.

Encara que no comptem amb ajudes deles institucions, pensam dur endavant elprojecte i, si fos necessari, degut a queabc() sera una notable millora, estam se-gurs de comptar amb la col.laboració detot el poble.

PLENARIS.

SEBSIO EXTRAORDINARIA DE DIA 31 DE JULIOL

Després de la lectura i aprovaci6 del'acta de la sessi6 anterior, s'informe dela correspondencia j disposicions onci-ale, per passar després a l'ordre del dta.

S'aprovi la tranamiasi6 de la titu-laritat de dues sepultures del CementeriMunicipal de dues mares en favor dels senstilla.

Es concediren les segifents llicenci-es d'obres particulars:

- A Antònia Sampol Riera per arre-glar els baixos de la casa de la seva pro-pietat al carrer Nou.

- A Gabriel Riera Ferragut perconstruir un mur de contenció, forrat depedra.

- A Leonor Carbonell Marti per can-viar bigues a la seva casa del carrer Mon-taura.

- A Joan Moranta Mateu per posarbovadilles i aixamplar la porta a una cot-xera del carrer de Sa Creu.

- A Simó Morante Martorell per arre-glar teulada, ampliar finestres i aixecaruna paret a la casa del carrer Son Touenon habita.

- A Francesc Quetglas Barce16 perarreglar goteres a la casa del carrer Ma-jor, nQ 6.

- A Antoni Jaune Vicens per recons-truir un porxo a Son Collell.

- A Joan Morro Pastor per edificarplanta baixa i pis a un trast del carrerAntoni Bibiloni.

- A Joan Mateu Martorell per repicarel bany a una casa del carrer Principal.

- A Guillem Amer Alorda per canviarla barana de la terrassa a la seva casadel carrer Principal.

- A Bernardí Coll Martorell per re-parar una cambra de bany, construir-ne unaltre de nou, construir un menjador i al-tres reformes a la seva casa del carrerSalvador Beltran.

- A Ignaci Coll Moragues per canviarbigues a la coberta del menjador de lescases de Massanella.

- A Bartomeu Bonafé Alba per fer unporxo davant el portal de la seva casa alcanif de Massanella.

- A Monserrat Fontanet Martorell perarreglar la coberta a la casa de la finca

de Sa Coma.

- A Miguel Mateu Riera per canviarles bigues del soterrani j enrajolar laplanta baixa a la casa del carrer BartomeuReus, 114 4.

S'acordi el canvi de la titularitatde la llicencia d'adobats de pell de RatelRayó Morro a Jaune Estrany Vicens, situadaal oeuf de Mancor a Inca, coneguda per SaGranja.

També s'aprove, prèvies algunes con-dicions que ha de complimentar, autoritzarl'obertura d'un Bar-Cafeteria a GuillemMorro Mora, situat al carrer de Massane-11a, ng 14.

S'aprovi sol.licitar a la Conselle-ria de Sanitat del Govern Balear una sub-venció de 7.453.600 ptes. per ampliaciódel local de la Tercera Edat al Casal deCultura.

A nés d'altres assumptes, s'aprovela celebració de la VIII Diada Esportivael dia 9 de novembre pz-62(i..

CON KS COSTUM NO VA HAVER-RI PLENARIEL MES D'AGOST.

SESSI6 ORDINARIA DE DIA 27 DE BETEMBRE.

Aprovada l'Acta de la darrera sessiói assabentats de la correspondència rebudai de les disposicions oficials, es passe al'ordre del dia, i dels temes tractatsdestacam:

L'atorgament de les següents llicen-cies d'obres:

- A Antònia Bonafé Alba per fer unporxo a la finca Can Figueta.

- A Guilles Pons Alba per tancar lafinca dita Sa Quarterada.

- A Maria Bauge Reinés per ins-tal.lar postes de fusta d'una línia eléc-trica a Can Gallina.

- A Antònia Pocovl Pou per repicar ialicatar bany, arreglar coberta i repararuna paret, a la casa del carrer Nou, no 4.

- A Apol.16nia Riera Seguí per arre-glar la façana a la casa del carrer SaCanaleta.

- A Li6it Malinouski per restaurar lafaçana a la casa del carrer Sa Canaleta,n9 6.

- A Llorenç Mateu Coll per enrajolaruns cent metres quadrats i obrir dues fi-nestres a la seva casa del carrer Major.

- A Robert Jaras per instal.lar ai-llant a la coberta de la casa del carrerMontaura, nQ 18.

- A Adrià Clapés Albifiena per tancarobrir una porta d'accès a la finca Can

Castell.- A Sebastià Buchens Oliver per ar-

reglar goteres a la casa del carrer M.Caballer, nQ 4.

Es denegà la petició de la C.T.N.E.per instal.lar postes per unia telefònicaal casi de Biniarroi.

També es va aprovar la concessió dellicència de venda d'aliments, pinsos,útils de neteja i carnisseria a Joan Mar-torell Ordinas al local situat al carrerde Sa Canaleta, ng 7.

Igualment quedi aprovada l'adjudica-ci ó de les obres d'adaptació per magatzem,sala d'exposicions i altres usos de l'an-tic Teleclub, a l'empresa local Jordi Co-lom Amengual, segons projecte de l'aroui-tecte Francesc Villalonga. L'import és de12.790.000 ptes. procedents del Pla d'O-bres i Serveis de 1991, del Consell Insu-lar de Mallorca.

Dins el Pla Territorial d'Equipa-ments Esportius de 1991 del Consell Insu-lar de Mallorca, s'adjudicaren les obresde "Dependencies annexes per magatzem iserveis del Poliesportiu Municipal" aConstruccions Ropit, S.A. per un import de1.989.000 ptes. i les de "Reparació i ade-centament tribunes i zona lateral del Campde Futbol" a Jordi Colom Amengual per unimport de 1.944.000 ptes.

A proposta del regidor JaumeMora, s'aprovà donar suport a les reivin-dicacions dels treballadors de RTVE. a lesBalears davant el tancament de Ràdio-4 ila supressió de la segona edició de l'In-formatiu Balear de TV. i per altra part,sol.licitar la connexió de TV-2 amb elcentre de Sant Cugat del Vallès.

També s'aprovi la liquidació de lesdarreres Festes de Sant Joan que suposarenunes despeses de 2.470.249 ptes.

Igualment fou aprovat participar ala Colcada del Carro de la Beata de Cl,,-tat.

Finalment es formularen diversespreguntes sobre el funcionament de la Cor-poració j altres assumptes.

Tenguerem ocasió de contemplar elmajestuós Big Ben, després de navegar pelTames is

Ens fascina el zoo de Londres i elseu aquari, el Canvi de guardia aBuckhlbam Palace... i molts altres llocs:Trafalgar Square, St Paul's Cathedral,etc...

12

LA IL.LUSIÓ DE VIATJARMANINS A LOUES

Del 3 al 8 de setembre nou mancorins:na Diana, na Cati, en Bernat, en Kiko, enBernat, na Maria, na Joana Maria, naFrancisca i na Maria, ens trobavemvisitant la ciutat de Londres.

Vuit dies emocionants, divertitsper quasi tots inoblidables.

Trescant, amunt I avall, en bus, entaxi, en metro I més encare, a peuvisitarem moderns museus que ens mostrarenla cultura, la história i la vida delpais; Museum of London, Museum of MovingIma.oe Science Museum, Museum MadamTussaas, etc...

Els inmensos parcs que ens oferirenagradables moments de descans i repos: StJames Park, Hyde Park, Regents Park,Holland Park.

Montaura

Fins i tots les nits eren emocionantsmenjant "palomitas" I bevent Coca Cola alcinema.

Tot ens semblava nou I sorprenent aaquella ciutat extremadament cosmopolita.

Coneguerem una cultura, una manerad'esser I de viure diferent a la nostra;ens sentirem molt a gust amb una gent quemanifesta amabilitat i respecte.

Moltes experiències noves: viatjaramb metro, berenar ous amb bacon, fercucaveles damunt la gespa, parlarl'anglés, clonai-am menjar als esquirols...

Varem aprendre moltes coses i ens hopassarem d'and més bé. No diguérem "adeu"a la ciutat de Londres, sino "untilnext year !".

Maria Gual Horrach.

bjecció deconsciència

SA PAGINA TRET E

Un dret per a construir la PauQuè és l'objecció de consciência?

L'objecció dé consciencia és la negativa al compliment dunadeterminada ¡lei o norma obligatòria per a tothom que, en cas decomplir-la, provoca en la .persona un conflicte de consciència.

L'objecció de consciencia al servei militar es la negativa a ferIa mili. •

L'objecció és un dret que tens coma ciutadà, reconegut a laDeclaració Universal dels Drets Humans i a la Constitució.

La Llei 48/1984, Reguladora de l'Objecció de Consciència i dela Prestació Social Substitutõria, estableix que els joves "subjectesa obligacions militars que, per motius de consciència, en mó d'unaconvicció d'ordre religiós, ètic, moral, humanitari, filosòfic o altresde la mateixa naturalesa, siguin reconeguts com a objectors deconsciencia, quedaran exempts del servei militar, havent derealitzar en el seu Hoc una prestació social substitutória".

En aquests moments hi ha (dades d'octubre de 1990) més de55.000 objectors a tot lestai A Balears n'hi ha 850, dels quals 408es troben en situació de reserva, 22 ara fan la prestació socialsubstitutória, i 37 comencen a fer-la el març d'enguany.

La normativa que ho regula 'es aquesta:- Llei 48/1984, de 26 de desembre, que regula l'objecció de

consciència i la PSS. (BOE 28/12/1984).- Reial Decret 551/1985, de 24 d'abril, pel que s'aprova el

procediment pel reconeixement de la condició d'objector. (BOE27/4i1985).

- Reglament sobre la prestació social subtitutõria. (BOE 21/1/1988 ).

Cbm declarar-se objector?

Per obtenir la condició legal d'objectors s'ha de presentar unainstancia adreçada al "Consejo Nacional de Objeción de Conciencia".La instancia has de dur per duplicat acompanyada d'una fotocCipiadel DN1. Ells es quedaran amb la instancia original i la cópia seraper a tu com a comprovant d'haver-la presentat. La instància lapots entregar a:

-Delegació del Govern, Registre. Ciutat de Querttaro s/n,07002 Ciutat.

-a qualsevol oficina de Correus, adreçant-la mitjançant correucertificat al "Consejo Nacional de Objeción de Conciencia":Serrano 19, 28001 Madrid.

La sollicitud d'objecció es pot presentar des de l'any en quécompleixes 17 anys fins al moment de produir-se la incorporacióa files. Pere), per tal d'evitar la teva incorporació a files, és obligatorique facis la presentació de la instância com a minim dos mesosabans del dia previst per començar la mili. No oblidis que la lleino permet fer-se objector durant l'estada al servei militar (objecciósobrevenguda).

El "Consejo Nacional de Objeción de Conciencia" té sis mesosdes que has presentat la instância per tal de declarar-te o noobjector. Si no contestas s'entendra,qUe ets objector. En el cas queet deneguessin la condició d'objector podries recórrer als tribunalsde justicia.

Què és la prestació social substitutária?

Segons la Hei tots els que siguin recóneguts com a objectorshan de realitzar una prestació social, que té una durada de 18mesos. El PSM ha criticat que la seva durada sigui superior a ia delservei militar; per això, i altres mancances, propugnam una novaIlei.

Els sectors prioritaris on es durà a terme la prestació social són:conservació del medi ambient, serveis socials, protecció civil,serveis sanitaris, cooperació internacional i altres activitats d'interèsgenerals.

A Mallorca, concretament les entitats que han demanat acollirobjectors per la prestació social són: Creu Roja, Caritas, INSERSO,ONCE, Govern Balear, Conseil de Joventut de les Illes Balears,ARCA, Moviment d'Escolta i Guiatge, GOB... El PSM està fent feinaperquè els ajuntaments també acullin objectors. Una altra possibilitatseria la Universitat.

Si vols fer un aplaçament de la prestació social, pots sol.licitarles mateixes pròrrogues que si fessis el servei militar. La prórrogal'has de sollicitar dins dels dos mesos següents a la data en querebis la notificació o ficial reconeixent-te objector. Per als aplaçamentsposteriors, s'ha de demanar la prórroga entre I'l de juny i el 10 desetembre.

Model d'Instància

I) amb D.N.I. n.

natural de nascut dia

amb domicili a CP

en situació militar de Caixa de

Reclines

EXPOS QUE

Per motius em declar

objector de consciencia al servei militar.

Tenc el següents títols academics

Ia següent experiencia professional

treball o col.laboració en activitats juvenils, culturals o social

etc

Desig realitzar la meva prestació social substitutõria dins el

sector de

Per tot aim), SOL LICIT QUE,

Em sigui reconeguda la meva condició d'objector de consciênciaal servei militar obligatori, se suspengui la meva incorporació a

aquest, i se m'atorgui la corresponent exempció.A a d de 19

Signatu ra

14 Montaura

SA FONT

CONSEL1ER9A DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTSGOVERN BALEAR

Quan a Mancor deis "Sa Font" ningúno dubta de què ens referim a la Font Pú-blica que durant segles ha saciat la setdels mancorins i ha permès a les mestres-ses de casa passar per l'aigua neta laroba que havia sofert les diverses i labo-rioses operacions de la bugada. Amb motiude les obres de dignificació del seu en-torn, inaugurades el dia de Sant Joand'enguany, publicam aquestes notes histò-riques de la mateixa.

A la placa recordatõria de la susdi-ta inauguració està gravada la frase"d'herència Aquesta afirmacióes basa en el contingut del document pelqual Rotli Lay, que havia rebut l'alqueriade Mancor del Senyor Rei, l'entreet a dot-ze repobladors perquè "vosaltres í elsvostres successors pugnin posseir-ho perbé conrear-lo fent-hi millores". El ditSenyor Lay es reté per ell i pels seus lameitat d'un hort situat entre la font i elcanil que alià hi passa. Aquest hort finsal segle passat era conegut com "lo Domen-go" i encara ara una part es coneguda comels Diumenges. Aquest nom prové de domini-cus, o sia que designa terra del senyor.

Però no solament l'anterior documentens il.lustra sobre el seu origen islàmic,sinó la seva pròpia tècnica de captació del'aigua per drenatge, mitjançant una gale-ria coberta d'uns trenta metres, fins elpou mare. Aquest és cobert per una granllosa que abans era aixecada per facilitarla neteja de la galeria. Aquesta és cober-ta amb volta de canó de pedra seca. Actu-alment l'aigua discorr per una canaletaformada per teules canaleres, com es potveure a la fotografia que acompanyam.Aquesta tècnica és coneguda com qanat(plural ganawat) i es creu que prové del'Iraq i de l'Iran i que fou portada aMallorca pels Arabs iemenites. Segons unestudi de Miguel Barceló i Maria A. Carbo-nero, a Mallorca hi ha dues àrees d'espe-cial concentració de qanawat: la delsvalls de la Serra de Tramuntana que surtenal Raiguer, que és el cas de la font deMancor, i d'altra a la Serra de Llevant,especialment al peu del Puig de Randa. Siconsideram que la galeria més llarga cone-guda a Mallorca és la de Son Reus de Lluc-major, de 300 metres i amb 14 pous de ven-tilació, la de Mancor és del tipus petit,com les d'Alfàbia, Binitaref, etc. inferi-ors a 50 metres.

ma.

Montaura 15

He de destacar que el qanat de la "font conclus, resolt, definit y determi-

font de Mancor no ha estat citat ni des- nat que son de vot y parer que se estiguecrit per cap dels estudiosos d'aquest te- en la consuetut que se ha estat fins lo

dia present, en que le escapade de ditaaygua sia de dit Gabriel Coch, y lo llochde Mancor que tingue lo sefioriu de ditaaygua que ha tingut fins lo dia present,que es de portansen aygua de dita font perqualsevol cosa se haje menester y rentaren los levadors y picas y habeurar el bes-tiar en los habeuradors".

Reformes principals.

La forma actual dels rentadors ambel seu porxo i abeuradors prové de la re-forma que es dugué a terme a l'any 1839.El 13 de juliol de dit any un ofici de laDiputació, dirigit als consellers de l'es-glésia de Sant Joan els informava que, perrecompondre la font, s'havien destinades200 lliures del fons comuns de la vila deSelva, essent obligació dels mancorinsajudar amb els seus braços i amb les sevesbèsties.

La construcció de l'escorxador muni-cipal a l'any 1940, i el dipòsit amb unmagatzem, al connectar el cabdal a la xar-xa d'aigua potable, edificat a l'any 1973,modificaren i deslluïen la típica estampadel conjunt de Sa Font, abeuradors i ren-tadors.

Us de l'aigua de Sa Font.

Pel que es dedueix de la lectura deyells documents, era costum i consuetudque els habitants de Mancor emprassinl'aigua de la font tant per beure com perrentar i abeurar els bestiars, i la quesobrava servia per regar l'hort de SonSimó, que hem citat anteriorment com loDomenge.

Es il.lustradora l'anotació que fael Rvd. Llorenç Coch, pyre, sobre la se-quera que es patia a l'any 1715: "lesfonts feien el roi molt prim que a totsSants encare hey havia presa a /a font deMancor y los de Biniamar sen portaven ai-gua de la font de Cunilla".

Com fos que la família Coch de SonSimó pretengué ésser la propietària de lafont, el Consell de l'església de SantJoan, es reuní per estudiar l'assumpte idefensar els drets dels habitants de Man-cor. Després de debatre àmpliament el tema

Enderrocats aquests dos edificis iconstruit el seu entorn amb materials itècniques consonants amb les velles restesdel passat, han donat el resultat d'unparatge dels quals podem tenir la joia il'orgull d'una cosa ben feta. Tot el seuconjunt, com he dit abans, fou inaugurat ales passades Festes Patronals de Sant Jo-an.

Bibliografia:

- M. Barce16, M. A. Carbonero, R. Marti iG. Rosselló-Bordoy "LES AIGUES CERCADES".- M. A. Carbonero "Sistema hidràulic irepartició col.lectiva de l'aigua a Ma-llorca" a ESTUDIS BALEARICS, 14.- Anotaciones mensuals del Rd. LlorençCoch pyre. (Biblioteca de Can Vivot).- Suplement del Llibre de Consells y Remo-lucions (Arxiu Parroquial de Mancor).- Arxiu Capitular de Mallorca, Pergamí7842.

Gabriel Fiol Mateu.

16 Montaura

ISABEL COLL MORRO "madò Bel de Sa Bodega"

Era el passat dia 16de setembre, feia una calo-rassa. Pareix que l'estiuno acabarà mai.

Devers les sis del'horabaixa arribàrem a CaMadd Bel de Sa Bodega. Avuija no hi viu a Sa Bodega deSa Plaça de Baix, aquellaBodega que feia molt bonmenjar i millors gelatsfets a mA. Viu a sa Plaçade Dalt just al costat onabans hi havia el forn depa. Els carrers eren silen-ciosos només alguns homesprenien la fresca davantdel café. Madd Bel ens es-perava asseguda vora lataula camilla, just davantla finestra de l'entrada.Sense ¡nés raons començàreml'entrevista, Madó Bel ha-via d'anar a guardar els

bessons de la seva nebodaMaria i no podíem robar-limés temps.

Començarem per lavostra infància, quan vàreunéixer, mad6 Bel?.

- Sí, dia darrer d'a-gost vaig complir setanta-tres anys. Vaig néixerl'any 18.

Idà vàreu néixer elmateix dia que jo, amb ungrapat d'anys de diferènci-a. Sou la germana major deca vostra?.

- No. Varem ésseronze. Abans de néixer jo java haver-hi una altra Belque va morir. Eh Llorenç vaser el primer, en Tomeu, naBel que va morir, en Guiem,jo, en Miguel i en Joan. De

tots els vius era sa quar-ta. Dels onze en quedaremsis. Ara només som cinc -perquè en Llorenç va morir.

Teniu record a quinacasa del poble vàreu néi-xer?.

Alla on viu es meugerma Miguel, a cas Sinevé,a sa plaça de Baix, al cos-tat d'on era sa Bodega, onhi ha es banc.

De petita vàreu anarmolt de temps a escola?.

Hi vaig anar poc.Tenia mal cap i per altrapart sempre havia de guar-dar al.lots, es meus ger-mans, ja que no hi haviaaltra germana a sa família.Sempre estava enganxada.

Qui era de Sineu, elvostre pare o la vostramare?.

Mu mare era de Sineu.Mon pare era de Can Fone-llar.

Intervé en Biel Fioli li demana a Madô Bel:"Aquesta familia Fonellarque estava emparentada ambla de Son Patró?".

No. Però un tio meu,el tio Biel, que era Fone-llar, es va casar a SonPatró.

No anàveu a fer feinafora de ca vostra?.

No. Mon pare no hovolia, trobava que a canostra ja n'hi havia proude feins.

Sabíeu fer calçonsd'home a mida, quan en và-reu aprendre?.

També sabia fer "tra-jes". Eh vaig aprendre moltmés endavant. Jo ja eracasada. De fadrina, sensetenir "es corte" feia moltaroba de soldat, de totamanera. Duia molta idea ambes cosir, però llavors emva agradar més es café.

Mon taura 17

Vos casàreu amb l'amoen Miguel, recordau quan vaésser?.

Sí. Jo tenia vint-f-un any. Ell em guanyavad'onze anys. Era just aca-bada sa guerra. Jo haviafestejat en Jordi Vellut, aqui varen matar en temps desa guerra.

L'amo En Miguel d'onli deien?.

Li deien de Cas Gar-riguer.

Vàreu tenir fills?.Sí. Eh tenguérem un

però va anar malament.

Vos diuen Madc5 Bel deSa Bodega perquè posàreuuna Bodega. Recordau quanva ésser?.

Feia quatre o cincanys que érem casats. Es vabuidar aquella casa i l'ar-rendarem, hi havia viscutl'amo en Biel de Sa Tangue-ta. Mu mare va dir hi po-dràs passar. Noltros pensà-rem que hi podríem posaruna Bodega. Ho va saber esgerma de ton pare, l'amo enBernat Jordió, i ens vaoferir es portal í tot esmaterial que ell tenia a saseva bodega de sa plaça queavui es diu de S'Ajunta-ment, a es racó. Mos vàrementendre i la mos traspas-sà.

Quina era aquestacasa on posàreu la bodega?.

Era a sa Plaça deBaix, just veYnat de ca mumare. Ara hi ha sa Botigade Baix. Aquesta casa erade Cas Fonellar i al cos-tat, a ca mu mare, allà onhi sa Corresponsalia de saBanca March, és a Cas Sine-vá.

Abans de viure aBodega, on estàveu?.

Vivírem aquí on viscara, després, abans d'anara sa Bodega, esthrem a unacasa, que llavors esbucaren

davant Can Massip, justdarrera l'Església, llavorspassàrem a es carrer Nou,vefnat de Ca Macla Jordíona,pujant es carrer, a la dre-ta, quasi al final.

A Sa Bodega, a més decafés i begudes, fèieu men-jar, quin tipus de menjar?.

Sí, de tota classe.Pilotes, albergínies relle-nes, altres que m'encarre-gaven, arròs, etc... Venienobrers de GESA que feienfeina prop d'aquí. Tambétots es que treballaven asa carretera de Santa Lld-cia.

Recordau com va ésserque començàreu a fer ge-lat?.

Sí. Ja feia temps queen fèiem a ca nostra deforma manual, i així conti-nuhrem de totd'una a sa

Bodega. Fins i tot es meuhome, per rodar, va inven-tar com una espècie de bi-cicleta i pedalejava enlloc de rodar amb sa mà.Més endavant, un dia va ve-nir un germà de "N'Ocho" dePalma i mos digué: "Heu devenir a ca nostra, jo tencuna maquinària i veureu comfaig es gelat i, si vosinteressa, ho podreu com-prar". Vàrem anar a Palmaamb es meu home i quan hovaig veure em va agradarmolt. Anàrem a compraraquella maquinària, ensferen dipositar uns do-blers perque, no tornhssimenrera, mentre ens ho fe-ien. Jo vaig anar a unacasa per aprendre'n. Vaigaprendre, sobretot, elspreparatius del contingutdes gelat. Es meu home feiasa feina però jo ii prepa-rava tot.

18 ............................................................ Montaura

Record que fèieu "po-los" i tot?.

Sí. Mos volien aturarperquè fèiem sa competènciaa aquells que duien gelatfet. No varen poder perquènoltros ho teníem en condi-cions.

Eh certa ocasió esmeu home va anar a sa CasaFrigo per veure si mos vo-lien vendre barres de ge-lat. Li varen dir: "I vosque no sou de Mancor i te-niu una fabriqueta?". Eliva dir que sí. "'de), si vosne voleu dur ho podeu fer,però vos heu d'aturar defer gelat perquè mos heufet molt de mal, jo n'hetastat i el feis molt bo,com ho feis?". Jo no ho sé,va dir ell, és sa meva donaque ho prepara. Varen dirque vendrien un dia, peròes meu home els va dir queno venguessin que tanmateixno els ho diria.

Procurà vera fer-ho bo,tot era natural, ben prepa-rat, així com mos havienensenyat, tot ho dúiem d'a-quell home que mos va ense-nyar. Inclas un altre diahi vaig anar i li vaig com-prar un aparell per fer sesneules. Fèiem unes caraput-xes, mu mare les me feia.

Quin tipus de gelatfèieu?.

Feia "polos" de xoco-lata, de llimona, de totaclasse. Gelat d'avellana,de coco, de maduixa, dexocolata, etc... Llavorsvàrem aprendre de fer gra-nissada, i com més en feiaRigs en venia.

En fèieu cada dia degelat?.

Sí. Eh dúiem a Caima-ri, a Biniamar, a Campaneti a molts de pobles vel-nats. Tenfem encàrrecs decomunions, noces, etc...Quan ets altres veien sa TVjo feia gelat.

Ara que heu parlat desa TV., quan va començar ahaver-n'hi a ca vostra eraon es veia millor, tothomvenia a ca vostra a veure-la.

Sí. Quan la posàremnomés n'hi havia una aS'Argentí a Inca. Jo hovaig proposar a es meu homei ell no n'acabava d'estarcon vençut. Vh mati en vavenir un i digué: "A esForn han posat una TV". Esmeu home jeia, jo hi vaiganar i li vaig dir: "Mi-guel, jo no en tenc gens deson, hem de comprar unaTV". Eli em va dir:"Vest'en a Can Toni EhderiI encomana-li una TV". johi vaig anar i li vaig dirque la dugués bona i gros-sa. Tothom es va adregarcap a ca nostra perqu ê esveia molt bé. Era prop dePally 58 o 59. Venia gentde fora poble a veure-la.

Recordau quan i perquê vàreu deixar sa Bode-ga?.

Jo vaig estar moltmalalta, vaig sofrir cincoperacions, es meu home vadir: "Convé que mos n'a-nem". Crec que fa prop de

vint-i-tres anys. Es meuhome tenia 60 anys i ara,si fos viu, en tendria 83.

Quan deixareu sa Bo-dega encara no compràveugelat de marques?.

No. Va ser desprésque es meu germà va deixarde fer gelat i el compravenfet.

Es a dir que ho dei-xàreu perquè no teníeu sa-lut. L'amo en Miguel es vajubilar Ilavors?.

Sí. El vaig haverd'operar de cataractes, vapatir del cor i el vaigtenir desset o devuit anysmalalt.

De totd'una l'enyorà-veu a sa Bodega?.

Sí. vaig tenir un bondisgust. Però aviat ho vaigoblidar, vaig aprendre defer sabates. També vaigguavar molts doblers, feiafeina a es taller i feiafeina es vespres a ca meva.En Joan em deia: "Necessitaquesta nota". I jo a ferfeina. No tenia diumengesni dies feiners. A postaara em vaig a jugar i no hovull deixar per res.

Jaume Gual Mora.

L'ESCOLA

Mon taura 19

Mad() Bel va fer unarialla ben fresca que sensdubte dóna a entendre benclar la satisfacció que téi que gaudeix d'una bonasalut.

Ara, com passau estemps?.

No m'aixec moltprest. Ara estic guardantal.lots. Tenim dos besso-nets de Na Maria, sa meva

neboda. Ella fa feina i joels guard.

Es dijous no fall maia es local de sa TerceraEdat a jugar. Dijous passatno hi vaig poder anar i te-nia un disgust de mort. Nodeix cap excursió de sesque fan.

En Biel de Son Nadalva fer tot un seguit defotografies. Made, Bel esta-

va tota contenta, però te-nia pressa perquè ja elsrenebots bessonets l'espe-raven. Una vida de feina,de servei a la comunitatmancorina des de la sevaBodega de la plaga de Baix,restava rera aquella dona,alegre, riolera, a la quedesitjam Ilarga vida i quepugui gaudir amb els seusper a molts d'anys.

Com cada any tornam a trobar-nos ambun nou curs al clavant, i com cada any elcomençament és una mica dur perd també comsempre ple d'il.luslons I projectes.

El desitg de tots els mestresd'aquest centre és superar-nos i fer decada curs un temps pel record, un tempsque perduri dins la memòria de tots i ensserveixi per pensar que l'escola malgratesser, a vegades, una feina dura tant pelsalumnes com pels professors també potdonar-nos moltes satisfaccions.

Us necessitam a tots per aquestatasca, no es pot fer escola tancats dinsles quatre parets del recinte, hi ha unpoble, unes families, una vida al'exterior I si volem mantenir aquestaescola que ara tenim hem de col.laborartots.

Aquest curs seguim quasi tots elsmateixos mestres del curs passat, exceptela professora de pre-escolar; com Ja sabeuna Magdalena Lladó va deixar el centre ila substitueix na Maria Antdnia ColomSastre.

Tenim, a la fi! professor degimnástica enviat pel Minister!, en PereMulet i tenim també molts prestatgesdonats per l'AJuntament I que ensagradaria poder omplir amb els llibres dela subvenció que s'ha demanat a laConselleria de Cultura, esperam que laSenyora Consellera ens la concedeixi.

Tenim també projectes d'excursions,sort ides, festes I teatre, una taula de"ping-pong" comprada amb una subvenció delMinisteri per material esportiu I un nouradio-cassette que comprArem amb elsdiners recollits durant el "Festival de Fide Curs" I moltes coses més que aniransortint al Ilarg del curs.

Gràcies al bon enteniment que tenimamb la Junta directiva de l'A.P.A. I ambl'Ajuntament podem començar el curs ambmaterial per montar un petit laboratoriamb pintura i altres materials per decorarl'escola I fer treballs manuals.

Des d'aqui us demanam a vosaltres,els pares, que ens aJudeu en l'educaciódels vostres fills, l'escola ha decontinuar a casa; els mestres, sols, sensela col.laboració familiar poca cosa podemfer. El nin a casa ha de trobar un ambientmotivador i d'ajuda, no penseu que duent-los a l'escola cinc hores s'ha acabat lafeina educativa, ells tenen un potdncialque cal treure defora i els hem d'ajudar afer-ho.

Els mestres també necessitam aquestaajuda, que els donareu a casa, perqué lanostra feina tengui uns fruits.

esperant la vostra participació Iajuda a veure si entre tots feim d'aquestcurs quelcom inoblIclable.

El claustre de professores i professor.

6211A ATM&10.

DE LA

LENGUA MALLORQUINA

POR EL DOCTOR EN DERECHOS

guan £ðe' izemenictial

Abogado del Real Colegio de Palma.

PALMA..

Instrenla Real regentada por D. Juan Guasp y Pascual.

1835.

La llengfein

de

20 Montaura

DE CA NOSTRA...LLENGUA.-

La Gramàtica Mallorquina del mancori Dr.Joan Josef) Amengnal.

El proper mes de gener celebrarem elsegon centenari del naixement, a la casade Son Tafona, del Dr. en Dret Joan JosepAmengual.

Amb motiu d'aquest esdeveniment l'A-juntament i el col.lectiu MONTAURA prepa-rarà una 861-le d'actes perquè la seva fi-gura sigui més coneguda. Per això tendremocasió d'aprofundir més en la seva obra enaltres ocasions.

En l'aspecte linguistic la seva fi-gura ha estat qüestionada. Escriu "La Gra-mática de La Lengua Mallorquina" en cas-tellà i també, en la mateixa llengua, el"Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín".

Crec interessant i en homenatge seutranscriure l'escrit que va aparèixer al"Diario de Mallorca" el passat dia 30 desetembre a Línia Directa (Campanya de Nor-

malització Lingüística) i del que n'ésautor en Joan Albert Villaverde.

PARLEM COM CAL.-

Ei mot "rato", que tan freqüentmentempram, no és paraula nostra, és un inútilbarbarisme. La nostra llengua té per ex-pressar aquest concepte "espai de tempsd'una certa durada", la paraula estona.Els nostres clàssics la usaven normalment:"A poca estona m'ho contà tot". Com aprincipal locució, podem citar a estones,en frases com "dormir a estones", "treba-llar a estones", "el veig a estones".

VOCABULARI.-

Escabetxo = Escabeche.Greix = Grasa.Llonganissa = Longaniza.Alioli = Ajiaceite.Suc de fruita = Zumo.Trempó o enciam = Ensalada.Brossat = Requesón.Coca bamba = Bollo.Crespells = Roscas.Farcit = Relleno.Cuixot = Jamón.

FESTES I ESDEVENIMENTS.-

Amb el començament del curs escolarde tots els alumnes d'Ensenyances Mitges,sembla que la vida s'ha normalitzat alnostre poble. Els alumnes d'EGB. ja comen-çaren el curs el passat dia 16 de setem-bre.

Les festes més importants del mesd'octubre win: Dia 4, Festa de Sant Fran-cesc. Dia 12, Festa del Pilar (enguany cauen dissabte). Dia 15, Santa Teresa. Dia18, Sant Lluc, enguany cau en divendres,això vol dir que el diumenge següent, dia20, hi haurà la primera Fira a Inca. Lasegona serà dia 27.

7503(I Sant Miguel, 18, 2n07002 PalmaFax: 72 06 50

1

Mon t aura

El mes de Novembre comença amb laFesta de Tots Sants, dia 1, i la recordan-ga a tots els difunts, dia 2. El diumenge,dia 3, serà la tercera Fira d'Inca. Dia10, diumenge serà la festa de Santa Mariala Major a Inca. Dia 11, Sant Marti, si elrefrany es compleix esperem que faci unestiuet. Dia 14 serà el Dijous Bo, firamajor de Mallorca. Dia 22, Santa Cecilia,Patrona de la música. Dia 24, diumenge deCrist Rei. Dia 25, Santa Catalina. Acabael mes, dia 30, amb la festa de l'apòstolSant Andreu.

Comença el mes de desembre en diu-menge i comença l'Advent que ens durà al

21

Nadal. Dia 4, Santa BArbara. Dia 6, és diafestiu, Dia de la Constitució. Dia 8, Fes-ta de la Immaculada. Dia 13, Festa de San-ta Llúcia, titular del nostre Santuari.Dia 25, festa de Nadal. Dia 26, Sant Este-ve. Dia 28, festa dels Innocents (alertaules innocentades). Acaba el mes i l'anyamb la Festa de Santa Coloma i Sant Sil-vestre. Segueix la Nit de Cap d'Any i l'i-nici de l'Any Nou, que sera el 1992, Anyde les Olímpiades de Barcelona.

L'HIVERN començarà, quan el sol es-tigui a Capricorn, a les 8h. 54m. de dia22 de desembre.

Jaume Gual Mora.

La Gramática de lalongue mallorquina, deJ. AmengualAlguns comunicants de Linla Directa hantret a rot10 la Gramática de la lenguamallorquina del miss& Joan JosepAmenguol. La invoquen com a provafefaentque el mallorquiés una '(lengua"diferent de la que parlen al Principat o alPaís Valencia, o be la consideren preferibleala d'en Fabra perquè es més antiga (de('any 1858, diu un dels comunicants).

He trescat cel i infern fins que he trobat unexemplar de la primera edició de lagrarnenica del doctor en Dret Joan JosepAmengual, que no és de 1858, sine) de1835 (n'existeix una reedició de 1872,també feto a Palma). L'he Ilegida ambinterés per tal de poder-ne fer un -comentan, i la veritat és que m'he trobat uninteressant testimoni del català que espanava a Mallorca (possiblement a Palmaen concret) durant la primera meitat delsegle XIX. En aquest sentit, la gramàticad'Amengual té un veritable valordocumental.

Per altra banda, el miss& mallorquí noposa en dubte en cap marnent la unitat de(català ; es més, la manifesta explícitamentquan diu: De aqui(d'ença de la conquestade Jaume I) data on estas Islas elidioma lemosín, herencia hermosa denuestros amigos y de nuestroshermanos quo nos obraron larestauración(prõleg, VIII). Es ben lícit queens plantegem, corn fan alguns comunicants,si la gramàtica de n'Amengual serviria corna gramenica normativa avui. Vegem-ho.

rmalitzadPrimerament he d'assenyalar que la intenciód'Amengual no era de confegir unagramàtica normativa i exhaustiva del català,ni ensenyar-ne les formes cultes. La finalitatde la Gramática... era oferir alsmallorquins un instrument per adquirirnocions basiques sobre la (lengua queparlave ordinàriament i queque coneixen bé, per tolde facilitar-losl'aprenentatge del castellà. Ell mateixafirma: Para emprender con fruto el*studio de una lengua extrangera(sic)es preciso haber antes aprendido lanativa por prindpies(pròleg, X).

En segon Hoc, Amengual basa la sevagramàtica únicament en el parlor viu (jaque,diu ell, no se han podido consultorotras páginas que las del idiomapronundado (pre:deg, XII). Aim!) téavantatges i té inconvenients. El principalavantatge es que el català parlat a Mallorcaal segle XIX era d'una qualitat envejable(resguardatcom havia romàs d'influènciesforasteres, gràcies a l'anlamentgeogrenic).Per aquest motiu, la descripció que fa de lanostra llengua resulta bastant acordada alagramàtica normativa que avui feim servir.

Els principals inconvenients que té són elssegüents: 1) Dóna cabuda ala sevagramàtica a tot quant conformava el parlorviu, sense aplicar cap criteri selectiu quepermetés destriar °Ile) realment genuí delque no ho era, o les formes generals delsdialectalismes capritxosos. 2) El miss& no téen compte la rica tradiciò literària escrita, niles formes del català culte (que tanmateix notenien interès pera l'objectiu d'ensenyarcastellà). 3) l'ortografia que aplica ésbastant complexai peculiar: en el seu delerperquè la palabra escrita sigui lapintura exacta y el retrato verdaderode la pronundada (peig. 270), ideó uncadi que gairebé li permetia fer latranscripció fonética de la llengua parlada.

1's:tic' aD'aquests tret de l'ortografia ide les altresobjeccions dessús exposades, n'inferim laprincipal limitació de la gramàtica den'Amengual: no comprèn tot el dominilingüístic català, només té validesa per aldialecte que Amengual havia estudiat, ¡solsno in aplicable al parlar de rota Mallorca,¡a que exclou les peculiaritats dels parlorsao Sóller, Pollença, Felanitx... La gramàticanormativo d'una llengua, pera ser útil, had'abraçar tot el domini lingüístic, de maneraque el parlant de qualsevol dialecte la puguisentir com a pròpia.

Quanta la qüestió de l'antigor, hem de dirque una granultica no és millor pel fet de ser

,inés antiga. Ben al controri: la Ilenguaevoluciona i tombé els estudis lingüísticsavancen, de manera que la gramàtica

'normativa vigent per al castellà, perexemple, es sempre la darrera edició de lagramàtica de la Real AcademiaEspañola.

Voleu saber quins trets fan preferible lagramàtica normativa de l'Institut d'EstudisCatalans a qualsevol altra? En parlaremdilluns qui ve.Jean AlbortVIllaverds

No deixeu de telefonar-nosi

LES ILLES BALEARS TENEN LLENGUA PRÕPIA.EMPRAU-LA SEMPRE!

-

22 Montaura

Hola a tots i benvinguts a la segonaentrega de les nostres superdivertides,al.lucinantment "guais" i hipermeganoplas-tiques aventures, que virem deixarencetades en el nostre anterior article.Per refrescar les memeiries de les mentsmes adormides, recordarem que tractavasobre ELS CAMPAMENTS.

BE, al darrer número vos parlàvem queel nostre esplai, "S'Ester, haviaorganitzat dos campaments per aquestestiu, un d'ells a Menorca,Paltre a CalaMurta. I tu, que has fet aquest estiu?T'ho has passat tant be com nosaltres? Be,ara vos explicarem que hem fet nosaltres.

El dia 22 de juliol i fins al dia 28,ens n'anàrem 28 persones totes elles demes de dotze anys, entre nins i monitors,al Barranc d'Algendar, a Menorca, on ensesperava un home encantador (l'amo enJoan), amb el seu canet, per fer-nospassar set dies meravellosos i nitsemocionants. El barranc era preciós, unavertadera joia de la natura, on totes lesexcursions ens deparaven aventuresexcepcionals de les quals els nins n'erenprotagonistes. Pere) 'Lambe la resta del'illa ens interessava. Ens virem ocuparde conèixer Maõ (on visitarem la fàbricadel Gin Xoriguer), Ferreries, Ciudadella,Mercadal, Fornells, EsCastell (o tambeconegut com Villacarlos), Binibeca (Mies,"Silenci, per favor"),... a mês d'algunsmonuments prehistõrics (Naveta delsTudons, Taula de Torralba).

Tot va ser molt i molt interessant. Talvolta el que mês els va agradar als ninsvaren ser les festes de Villacarlos (onvaren veure fins a quin grau arriba

EL BARRANC D'ALGENDARPacceptació popular de la "pomada"),Pexcursió en barca pel sudoest de l'illa,la visita alGin Xoriguer amb l'obsequid'una excel.lent camiseta (moltes graciesde part de tots nosaltres),...i per aalguns "privilegiats", va ser moltinteressant la carrera nocturna, petitcàstig molt adequat per la facilitat de

.paraula adquirida quan s'amaga el sol.Creim que l'experiència d'aquest grup

(tant de monitors com d'al.lots) ha estatmolt positiva, que el grup ha resultat unexit. Ells s'han portat estupendament,col.laborant com un equip i reaccionant debona gana a les activitats que senshiplantejaven. per a ens, aqui va un 10.ENHORABONA, l'equip de monitors esperamque es repeteixi.

Grup d'Esplai S'EstelI TU, QUE HAS FET AQUEST ESTIU?

Montaura. .......................................................... 23

El segon campament d'aquest any estavadestinat a tots els nins de l'esplai, i esva fer,com ja hem dit, a Cala Murta(Formentor), en el mateix Hoc que Panypassat. Hi participaren una quarentenad'al.lots, els quals durant sis dies, (dedia 12 a dia 17 d'agost) s'aventuraren enel môn del amic (els Picapedra, elsBarrufets, "Indios y Pistoleros",... varenseralguns dels seus convidats). El que mêsels va agradar varen ser els focs decampament i el sopar al castell deGargamel.

Tots s'ho passaren d'allò mês bé. Varenser sis dies, per a tots molt estimulantsi divertits, sobretot perquè a mês dejugar, ho feien amb els seus herois.

Aixl que ja heu vist quê bé ens hopassam els de l'esplai en els nostrescampaments. Si per això, ara et fa ganesapuntar-te al nostre club,ARA ES L'HORA.Vine al club els dies 18 (de 18 a 20hores) i 19 (de 11 a 13 hores). Tan solsfa falta tenir de quatre a catorze anys,

que els teus pares omplin la fullad'inscripció, que duguis una fotocopia dela Cartilla de la seguretat Social i queet facis dues fotos-carnet superdi-vertides. Després haurás de pagar lamatrícula per a tot el curs.

Per part teva,esperam que duguis moltamarxa i alegria, suavitzada per unes gotesde paciencia i bona educació. Nosaltresposarem la diversió i la distracció delsteus dissabtes a la tarda.

Aixf que ja ho saps: si no saps quê ferels dissabtes, si vols fer amics, aprendremanualitats,fer excursions i acampades,viure la vida de forma mês divertida, i amês fer alguna cosa interessant aquestestiu,... tans solshasd'apuntar-te al CLUBD'ESPLAI S'ESTEL". L'equip de monitors mêsmarx6s,lunitic, simpâtic i patós d'aquestplaneta Vestã esperant per fer-te passarles mil-i-una aventures.

Fins ben aviatL'EQUIP DE MONITORS

24 Montaura

D'ES SINEVE

Un passeig pel terme de Mancor.

Des Pou a Ca Na Miralli cap a Son Bonafé,si vos cans perdonau-meper voltros no em cans mai.

Ara toca a Sort d'En Paui pren de cap a Son Llucno em voldria fer feixucen sos que a mi m'escoltau.

Llavors de cap a ConiaCostetes i Son Boscàhi fa molt bon habitartura-t'hi qualsevol dia.

Montaura i Biniatzentllavor sa Font de sa Presaqui se lleva sa peresaes marmulat per sa gent.

També té sa Font Patrói 'nés cap alla Son Frauper a tothom desig sa pausi voleu comprovau-ho.

Partesc de Son Torranetde cap a Santa Llúciame ve bé qualsevol diafer-hi un bon dinaret.

D'allà es veu Son Nadali sa Font de Biniarroi,tot esta a ull de soluna vista lo més gran.

Cap a Sa Font Garroverper amunt cap a Can Roses un terreny molt rocóssa feina és mala de fer.

Damunt es puig de Sa Creusi fa qualque picornellhi canta qualque ocellque té una bona veu.

Sa feina de Can Massipi llavors sa des Comunssi un dia fugen es humstenc tersianes de grip.

Igual que sa figuerassai es Comuns de Cas Metge,no és una finca lletjaperò té qualque porrassa.

Si vas a es puig de Surote fixes amb ses talaiespocs refrescar ses ideesi no et costa ni un duro.

Prenim cap a Es Rafalsper avall cap a Sa Comasi ningú t'hi telefonada-li es número fals.

De Cap a Sa Coma Rojai Sa Coma de Ses Biguessi no vols passar fatiguesno corris contra rellotge.

També es Pla de Turixanti de cap a Can Gallinasi fa una feina finaun temps es feia cavant.

Son Maga i Turixantllavors es Penyal des Corbun dia de molta sortes temps t'hi passa volant.

Ses Planes de Massanellai llavors sa Font d'en Ribesno sé si en parlen llibresés una cosa molt bella.

Ses cases de Can Bajocatambé sa Serra Mitjanaes bestia hi passa ganacasi tot és una roca.

Sa jonqueta i s'esperóllavors sa Serra Morenaes personal passa penaet fa rebentar en suor.

Per avui en deix unano vull cansar més sa vistaper posar a sa revistaaixò ja vos bastara.

Tomeu "Sinevé".

AGRAYMENT

Els familiars de Tony Blair desitgen expressar, de tot cor, el seu agraiment mésprofund a tots els seus amies de Mancor per la seva simpatia i afecte durant els seusdarrers i difícils dies. Tots nosaltres ens sentfrem molt commoguts davant la granquantitat de persones que assistiren a l'enterrament i al funeral. També estam moltagraits de gué Tony pugui descansar en pau en el cementen i del poble que ell estimava.

Gracies a tots.

The family of Tony Blair would like to express their heartfelt thanks to allTony's friends from Mancor for their support and comfort during the last difficultdays.

We were very moved by the number of friends who attended the interment and fune-ral service, and grateful that Tony could be laid to rest in the cementery of the vi-llage he loved.

Thanks to you all,

The Blair family

Montaura 25

TOPONIMIA DOCUMENTADA ( 16 )

EMPELTADA, S' (Brr).- Hem trobat documen-tat aquest topònim a la venda que en feun'Andreu Mateu a Pere Moranta, el 28 deGener de 1598. Confrontava amb el camí deBiniarroi a Santa Llúcia i la finca SesFontanelles d'En Joan Elies (ARM T-36).

ENDERROCAT, Lo (Brr).- Hi ha diverses fin-ques com el Molí de Biniarroi, Son Cifre,la Coma de Canamunt de Mancor i altres quedesprés del gran desastre de 1721 es diuenlo Enderrocat.

ERA, S' (Mn).- A l'any 1665 és de PereJoan Morro i es diu S'Era de la possessiódel Figueral (ARM P-248). A Pally 1636 ésuna tanca amb cases i és de Mn. Jaume Mor-ro, prve. (ARM P-246). El 24 de gener de1771 és subhastada per censals no pagatsals hereus de Guillem Morro, passant apropietat de Jordi Abri-Dezcallar el qualel 18 de setembre de 1783, vengué cases ifinca a Bernardi Mateu de Turixant. Agues-ta familia, posteriorment reformà l'edifi-ci i passa a ésser la seva principal resi-dència, prenent el nom de Turixant (ARM P-239).

ERAL, S' (Mn).- El 17 de desembre de 1487Pere BennAsser ven a Joan Delorda un trosde terra de 3 quarterades d'olivar i fi-gueral, dit s'Eral. Confrontava amb camí ala font, olivar d'En Guillem Morro, olivard'En Pong Armengol i amb torrent que baixade Biniarroi (ARM P-163).

ESCORCA, (Mn).- Aquesta finca, amb el ma-teix nom que el municipi on hi ha el San-tuari de Lluc, actualment és anomenada enplural, o sia Escorques, a causa de laparcel.lació que ha experimentat. L'hemtrobada documentada a l'any 1337 com aconfrontant de l'alqueria de Biniarroi(ARM T-4). El 8 de setembre de 1409 éssubhastada pel batle reial de Selva a ins-tancies dels creditors del seu propietari,Bn. Canela. Apareix escrita Schorcha (ARMAH 89). El 19 d'octubre de 1563 és de Jau-me Martorell i confrontava amb la posses-sió de Bernat Mateu de Biniarroi, amb SesFontanelles de Gabriel Elies, amb la gar-

riga dita la Serra d'En Pere Alorda i ambla possessió de Cristòfol Martorell (ARMP-244). Segons el cadastre de 1698 estarepartida en tretze propietaris i en el de1764 ja són desset (AMS cadastres de ditsanys).

FIGUERAL, Es (Mn).- Hi ha documentada unafinca dita Es Figueral al camí de Biniat-xent que el 22 de juny de 1490 Pere Vallo-ri en vengué una part a Joan Amengual,alias Ponset (ARM P-169), i un altre trosde dita finca el 1563 era de Bernat Vallo-ri (ARM P-230). Altre topdnim amb aquestnom esta situat entre el camí d'Aumallutxi el torrent d'Escorca (ARM P-248). Al1734 era de Miguel i Pere Martorell i An-toni Carbonell (ARM P-251). La part d'a-quest darrer, Antoni Carbonell a l'any1736 es diu que confronta amb una tanca deSo Na Vaquera, camí d'Aumallutx i xeregalld'Escorca (ARM P-251).

FIGARALET, Es (Mn).- El 1636 era de JoanMateu i confrontava amb casi de Biniarroii hort de Santa Llúcia (ARM P-246). El1775 Joan Castell ho vengué al seu cosidel mateix nom, indicant que són quatrequarterades (ARM P-238). El 1769 era deJoan Castell i confrontava amb l'hort deSanta Llúcia i amb les garrigues comunes(ARM P-259).

FIGUERALET DE MASSANELLA (Mss). - Sols hemtrobat documentat aquest toOnim a un do-cument datat a 6 de les kalendes de Juliolde 1329 en què Jaume Mateu ho ven a G.Castlar (ARM T-3).

FIGARASSA, Sa (Brr).- Segons els estims de1594 era de Bartomeu Alorda que a 12 degener de 1629 la vengué a Pere Mateu (ARMT-39). Segons el cadastre de 1764 era delshereus de Pere Nadal Mateu (AMS Cadastre1764).

FONTS DOCUMENTALS:ARM: Arxiu del regne de Mallorca.AMS: Arxiu Municipal de Selva.

Gabriel Fiol Mateu.

•••AAA••A••

'

Lo natural ésdefensar sanostra terra

40.

TENIU CURA AME EL FOCDEIXAU NET EL MEDI NATURAL

GOVERN BALEARCONSELLERIA D'AGRICULTURA I PESCA

ENNEMI() GENERAL UESTRUCTURES AGRARIESI NEP NATURAL

2 6 Montaura

ARA HA FET VINT ANYS. . .

Les noticies del tereer trimestre de1971 a Mancor foren:

Que el dia 16 de juliol, a la cape-lla del Palau de l'Almudaina, es casarenAina Martorell Oliver i Josep M4 Ginestra.També es casaren, a la parròquia de Man-cor, el dia 26 de setembre, Catalina Rot-ger Frontera i Jaume Morro Canaves.

Que no es registra cap naixement, ien canvi els morts foren Bernat Ramis Ri-poll, el decés del qual es produf el diaprimer de juliol a l'edat de 34 anys. El28 del mateix mes morf Miguel BibiloniNiell, dit de Massanella, als 75 anys. El8 de setembre monf Aina Fontanet Bonafé,madd Vallaqueta, als 90 anys. Finalment el

23 de setembre morf Catalina Grau Marto-rell, de Cas Saig, als 43 anys.

El butlletí del TELE-CLUB es feiaressò de quê el local de l'entitat s'haviaconvertit en centre indiscutible de lajoventut local, especialment de les al.lo-tes que no es trobaven gaire a gust a al-tres locals públics de Mancor. Acompanyamaquesta crònica retrospectiva, amb unafotografia, feta pel setembre de 1971, queevoca l'amblent de l'entitat en una tardade diumenge.

(De "NUESTRO PUEBLO").

PER LLEPAR-SE ELS DITSSopes de matancesIngredients pera 4 persones:

- 300 gratas-de Sopes depa pagés

- 250 grams de xulla de laventresca

-500 grams de costellade porc

-4 grells, o cebes de so-fregit

- Un porro groset-2 tomAtgues de remeHet

(3 si són petites)cabeça d'ails

-Un pebre verd- 8 fulles grosses de col

blanca- Sal, ftebrebó, pebre

vern 1I iui pessic d'espècies. 1-01i d'oliva

Un cop Poli ben calent en unagreixonera de terra, sofregir laxulla i els alls mig esclafats.En tenir la xulla ben rossa,afegir la costella de porc ambsal i pebrebó a gust de cada -consumidor.

Quan la cam estigui bensofregida afegir el porro, elsgrells, el pebre verd les to-mati gues tot tallat petit, o a lajuliana. Deixar coure a pocfoc. Un cop cuit el sofregit, nomassa passat, afegir el juli-vert el pebre vermell, donar

dues o tres voltes i abocarI 'aigua. Fer coure a foc fort.

Abans que la cam sia bencuita, afegir la col tallada benprime. Un cop la verdura cuitaguardar-ne la meitat en unplat gran, apagar el foc, abo-car les sopes, remenar finsque quedin ben banyades, ra-jar per sobre un raig d'oli cruu,tapar les sopes amb la verdu-ra del plat gran, tapar la grei-xonera i deixar estovar durant15 o 20 minuts abans de ser-vir. Les sopes de matancesvolen esser carregadetesd'especies i de cam de porcfresc, i acompanyades d'unbon vi negre.

B.FronteraCA0iTil LT CCALV0■1 0 VO 1T,4 SANC.

Montaura 27

ELS LLINATGES DELS MANCORINS (15)

JOFRE.- Derivat de Gautfrid que vol dir"Pau de Gaut" una divinitat germànica. AMancor no apareix fins el 6 d'octubre de1983 amb el naixement d'Isabel, filla deBaltasar Jofre de Biniamar i de JosepaSuau de Ciutat (RCMV).

JULIA.- Del cognom Julianus, nom d'unsant. Està documentat Guillem Julià, natu-ral de Massanella, al qual el 15 de maigde 1379 li foren subhastades certes terresa dit lloc per censals no pagats (ARM T-20 ).

JUST.- Del llatí "justus", nom de diversossants, un dels quals fou bisbe d'Urgell. AMancor ja apareix documentat a l'any 1308en Pere Just. A l'any 1361 Pere just ven aArnau Morro, ambdós de Mancor, un censdamunt unes terres que té a Biniamar (ARMT-11). A la llista d'homes d'armes de 1359hi ha Berenguer Just de Massanella i PereJust de Mancor (Rosselló).

LLABRES.- Grafia incorrecta de llebrers,caçadors de llebres. A Mancor el 8 de marcde 1688 batiaren Josep Sebastià, fill deBernat Llabrés de Sencelles i de FrancescaSerra del mateix poble, però habitant delnostre poble (AD I/108/B 9).E1 13 de junyde 1875 la comara batiA, per estar en pe-rill de mort, el nadó Baltasar, fill deJoan Llabrés de Binissalem i de CatalinaMartorell de Mancor (AD 1/60 Bap). Tambéintroduïren aquest llinatge a Mancor RafelLlabrés de Binissalem i Maria Marti deBunyola, el fill dels quals, Miguel, bati-aren el 28 d'octubre de 1899 (AD Bap.Manc.).

LLADÓ.- Del topònim Lledó, poble de lacomarca catalana de la Garrotxa. Apareguéal nostre poble amb Lloreng, fill de RafelLladó de Binissalem i de Magdalena Mateude Mancor, batiat el 18 d'abril de 1797(AD I/60/B 5). Altra familia que aportaaquest llinatge fou la formada per JaumeLladó de Selva i Francesca Sastre de Man-cor que batiaren la seva filla Aina el 26de gener de 1904 (AD Bap. Manc.).

LAY.- Nom del primer posseidor efectiu del'alqueria de Mancor, després de la con-questa del rei Jaume I. Encara que el dia31 de marc de 1230 dit rei entregAs agues-ta alqueria al Paborde de Tarragona, acausa d'unes desavenêncies, que donarenHoc a un llarg procés que no acabà fins auna sentència arbitral donada pels Arbi-tres Baraguer, Bisbe de Barcelona i Perede Centelles, Sagristà de Barcelona, eldia 20 d'agost de 1236, la qual permeté aRotlA Lay que pogués disfrutar lliuramentde l'alqueria de Mancor. Aquesta ja l'ha-via repartida entre dotze repobladors elquint de les idus d'agost de 1232. Pocsabem d'aquest personatge RotlA Lay. Deviaésser un dels molts magnats que una vegadarebuda la seva part del boti de la con-questa, tornaren a la seva terra. Així eldia 1 de febrer de 1233 ja era el seu pro-curador a Mallorca que, en absència seva,donava una de les dotze parts en quê haviaestat dividida l'alqueria de Mancor a Gui -hem Company de la vila catalana de Cam-brils, perquè l'havia deixada Guillem Do-menech. Segons el "Codex Català del repar-timent" a més de Mancor rebé el RafalAbenmoxerif situat a Ciutat, i l'alqueriaBenicrexens del terme de Pollença.

LINARS o LLINARS.- Apareix escrit de lesdues maneres. Nom d'una vila de la comarcacatalana del Vallès. A un document, datata 6 de les idus de desembre de 1338, escitat com a confrontant l'honor d'En P.Linars. A un altre document de 1556 es diuque el que posseeix en Pere BennAsser aConia havia estat d'En Pere Llinars (ARMT-5 i T-900).

LITRA.- Sols hem trobat citat a GabrielLitrA a un document de 1606 (AD I/108/B4).

Fonts documentals:AD: Arxiu Diocesà de Mallorca.ARM: Arxiu del Regne de Mallorca.ROSSELLO: "Homes d'armes de la part forana

de Mallorca", Joan Rosselló Llite-res.

RCMV: Registre Civil de Mancor.

" 7. Gabriel Fiol Mateu.

MITJA MITJA MINIMA MES MAXIMA MSMES MINIMA MAXIMA DIA o C. DIA o C.

Gener 7'2 129 19 5 10 18

Febrer 6 19 12'9 15 3 24 17

Marc 10'0 16'9 2 7 21 22

Abril 9'5 18'2 22 5 23 23

Maig 11'2 20'5 9 8 25 26

Juny 16'6 27'0 2 6 26 35

Juliol 21'6 31'7 3 17 24 35

Agost 21'5 31'5 10 17 23 35

Setembre 19'3 28'1 28 15 23 30

PLUGES

68

11

44

123

83

BO

2

11

79

20

54

65

litre

If

tf

It

14

53

39

85

92

4

2

14

172

6

141

113

litre

If

If

It

I/

1.986 ANY 1.987 ANY 1.988 ANY 1.989 ANY 1.990

litre120

13

48

102

23

4 II

II1

21

49

267

125

50

litres 963 litres 640 litres 735 litres 823 litres

MITJA DLLSANYS 1.988/90 ANY 1.991

115 litres 220 litres

67 145

39 63

84 BO

50 129

20 43

19 II

9 58

106 57

105

126

90

830 litres

MES ANY

Gener 113

Febrer 101

Març 28

Abril 83

Maig 11

Juny 11

Juliol 64

Agost 1

Setembre 171

Octubre 170

Novembre 123

Desembre 107

983

litre

If

II

259

155

36

24

41

1

25

57

60

189

116

litre

PER A TOXICÒMANSI TOXICOMANES

I LES SEVES MARES, PARES.GERMANS, PARELLES,

AMICS I AMIGUESI TOTS AQ(JELLS

QUE SE'LS ESTIMENPerquè els toxicomans necessiten ajuda i aquells

que els envolten. també. Per saber que fer encada cas. Per trobar una sortida. Per conèixer els

recursos que existeixen a la nostra ComunitatAutónoma.

De dilluns a divendres. de 9 a 14 hrs., un equipde professionals atendrà totes les consultes

Un telèfongratuit per sortir

de la droga

900 300 062 GOVERN BALEARConselleria de Sanitat i Seguretat Social

Montaura28

TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR DE LA VALLMiguel Saurina Valloni

NORCATEMPERATURES

Montaura ............................................................ 29

ESGLÉSIA LOCALUn antideolleg que endevina

VetaquI alguns punts d'un antidecAlegque ref lexen els criteris que -en més dedues ocasions- orienten la conducta demottes persones.

1.- Estimarás els doblers, el luxe i labona vida amb tot el teu ser, amb totala teva Anima i per damunt totes lescoses.

3.- TrepitJarAs a tot aquell que es posiclavant tú. El món és dels forts. Elqui vengui darrera que s'espavili.

4.- Frueix del sexe lo més I millor quepuguis. Ets l'amo del teu cos; i sipots, no deixis de pescar el delsaltres.

5.- Aprofitaràs totes les ocasions que sete presentin per guanyar tots els do-blers que puguis, sense mirar perquins mitjans les aconsegueixes. Elnegoci és el negoci.

6.- Viuràs de les apariéncies I de la do-ble cara com la maioria de la gent. Lacalúmnia fa lleig, perd no perdis devista que hi ha trampes molt benposades 1 que l'Arbitre no les veu.

7. - Mai no deixis de desitjar tot quanttenguis ganes. Si te deixes conduirper la moral evangélica, no podrásfer gran cosa. Dels triumfadors ésl'èxit, la fama i els grans comptescorrents.

Tots aquests moments es resumeixen en

- Fé tot lo que doni la gana, ¿no etslliure?.

- I els altres...que s'arreglin.

¿Es aquesta l'ètica o la moral quecondueix la meva manera de fer les coses?.

Bartomeu Fons Pascual.

2. - Honrarás a ton pare i a ta mare men-tres les puguis necessitar. Llavorsles estimarás d'enfora, cridant-losper telèfon (si necessites la sevaajuda económica) I cercant-los unaresidència per tal de poder viure tula teva vida, sense preocupacions, dos:quedant-te lliure.

Definitivament el MONTAURA es quedàa 24 Regional per a la temporada 1991/92.L'equip s'ha reforçat. Facem un repàs ales altes i baixes.

ALTES: Miguel Simonet (Binissalem), JosepMateu (La Salle), Vicenç Canals (Xilvar),Andreu Sola (Xilvar), Joan Sastre (Cons-tância), Josep M4 Muñoz (Llosetense) iRafel Carbonell (Mariense). En total 7.

BAIXES: Miguel Vaquer, Tomeu Reinés, JoanSampol, Victor Segarra, Toni Feliu, ToniMonjo i Julio Galvez. També 7.

La plantilla actual és la següent:

Defenses: Guillem Amer, Miguel Cuenca,Carlos Garcia, Toni Servera, Guillem Vi-llalonga, Joan Sastre, Josep M4 Muñoz.

Mitjos: Joan Pere116, Toni Estrany, RamonArrom, Tolo Prats, Andrés Sola, VicençCanals i Mique! Lluís Mora.

Davanters: Toni Gâlvez, Biel Moranta, Ma-nolo Moreno, Josep Mateu, Julio Garcia,Pedro Amengual. Miguel Simonet.

L'entrenador segueix el mateix: Ma-nolo Escudero.

Cal dir que dels jugadors n'hi ha 11que són de Mancor.

El pressupost de la temporada és elsegüent:

Porters: Joan Martorell i Rafel Carbonell.

Mon taura30

INGRESSOS:

Total 1.000.000La Junta Directiva està constituida

per les següents persones:

President: Jaume Martorell Martorell.Vicepresident 1: Joan Martorell Moya.Vicepresident 2: Miguel Valloni Mateu.Vicepresident 3: Guillem Coll Morro.Tresorer: Joan Abrines Reynés.Comptador: Tomàs Fontanet Martorell.Secretari: Guillem Martorell Martorell.Vicesecretari: Llorenç Abrines Reynés.Vocals: Bernardi Coll Martorell.

Lleonard Pocovi Morro.Cristòfol Solà Bibiloni.

SOCIS abonats al 15 de setembre de1991:

Cobrats 125Pendents cobrament 75Anul.lats 25

Des d'aquestes retxes voles fer sa-ber a tots els que no han retirat els car-nets s'animin a fer-ho perquè els ingres-sos són pocs i les despeses són moltes.

Partits de Pre-temporada:

Alaró

MontauraMontaura Sallista 2

Constància Montaura 1

Partits jugats a la Lliga:

MONTAURA 2 VALLDEMOSSA 1

Començà el partit i als 30 segons,en un despiste defensiu, el Valldemossamarch el primer gol. Tots pensàvem amb elmalefici d'aquest equip. Per ventura fouel gol primer de la segona Regional. Persort l'equip no es posh nerviós i, al mi-nut 34, en Biel Moranta, que va dur decapoll a la defensiva visitant, va empatarel partit. El mateix jugador, al minut 41,marcava el segon, que ens avançava en elmarcador. Aquest segon gol va ser fet decap a centre del jove Sola. En el darrerquart del partit el Montura va perdonarper tres vegades a l'equip visitant.

El millor del partit: El públic iels dos gols d'En Biel Moranta.

Alineació: Martorell (2), Amer (3), Cuenca(2), Carlos (3), Villalonga (1), Perelló(1),Servera (1), Moreno (1), Sola (2), B.Moranta (3), J. Mateu (3). Suplents: Sas-tre (1), Estrany (2), Julio (1), José 144(-) i Gálvez (-).

Targetes grogues: B. Moranta i Pere-116.

PUIGPUNYENT I

MONTAURA 3

Gran partit el disputat pel nostreequip. Amb molta seriositat a totes lesseves linies. Cal destacar el debut deBiel Moranta com a porter, no va tenirmolta feina gràcies a la tasca de tot l'e-quip. Molt de públic de Mancor a Puigpu-nyent que donà molta moral i confiança alsjugadors. Els gols foren marcats per ToniGAlvez (2), minuts 39 i 80, i Pep Mateu alm. 59.

Alineació: Moranta (2), Amer (3), Cuen-ca(3), Carlos (3), Villalonga (2), Servera(2), Gálvez (3), Mateu (3), Moreno (2),Mora (2), Pere116 (2). Suplents: Canals (-), Muñoz (1), Julio (1), Sastre (1), Arrom( -)

No va haver-hi cap amonestació alsnostres jugadors.

MONTAURA O FERRIOLENSE I

Partit decepcionant el que va oferirel Montaura i també amb molta mala sort.Els visitants es trobaren amb un gol desort, marcat pel Montaura en pròpia portai llavors fallaren un penalti quan manca-ven 20 minuts per acabar el partit. L'e-quip no ha vist la pilota en tot el temps,posant més cor que cap, jugant contra re-llotge. Un partit molt xarec, però emocio-nant per l'incertesa del resultat.El més xarec: El penalti fallat.

Socis

400.000Taquilles • 250.000Rifes 250.000Ajudes ... • 100.000

Total

1.000.000

DESPESES:

Botes 125.000Roba 75.000Arbitres 200.000Federació 225.000Neteja roba 100.000Botiquín 50.000Mat. Ofic.. 25.000" Camp . 75.000

Balons 25.000Altres 100.000

Montaura 3 1

Alineació: Martoroll (-), Amer (-), Cuenca(-), Carl, (1), Villalonga (-), Servera(-), Perelló (-), Mateu (-), B. Moranta (-), Mora (-), Moreno (-). Suplents: Sola (-), Muñoz (-), Sastre (-), Julio (-), Gál-vez (-).

Targetes grogues: A. Gálvez i Sas-tre.

CLASSIFICACIO:

1 .- Llucmajor2 .- Ferriolense3 .- Algaida4 .- S'Arracó5 .- Montaura

7 + 36 + 26 + 26 + 25 + 1

Targeta roja: Miguel Cuenca.

PORRERES O MONTAURA

Partit disputat en un terreny ambmolt de fang i amb pluja tot el temps.Encara que era molt difícil jugar, l'equipva lluitar molt. Hem de destacar el debutdel binissalemer Miguel Simonet en lesfiles del Montaura, però al m. 20 fou ca-gat pel turmell i va haver de retirar-selesionat. També cal destacar l'actuaciódel porter Joan Martorell, que si el pas-sat diumenge havia tengut un partit do-lent, avui ha realitzat un bon partit. Apunt d'acabar en B. Moranta va estavallarla pilota al pal i va sortir fora, hauriasuposat la victòria.El millor del partit: El punt positiu.El mês xarec: El fang i la pluja.

Alineació: Martorell (3), Amer (3), Carlos(3), Muñoz (2), Sastre (2), Servera (2),Perelló (2), Mateu (2), B. Moranta (2),Arrom (2), Simonet (3). Suplents: Julio(2), Canals (2), Moreno (2), Prats (2),Sola (2).

Va ser amonestat amb tarja groga eljugador Carlos.

Golejadors:

1.- Biel Moranta 22.- Toni Gálvez 23.- J. Mateu 1

Targetes:

1.- Cuenca 3 punts.2.- B. Moranta 13.- Perelló 14.- Carlos 15.- Sastre 16.- Gálvez 1

Regularitat:

1.- Carlos 2.- Amer 3.- J. Mateu 4.- B. Moranta

Per acabar vull afegir que s'ha for-mat un equip d'infantils, que començarà lalliga el dia 12 d'octubre visitant al'Algaida. Informarem al proper número dela revista.

Miguel Vallon.

10 punts.9 If8II7II

Imatges d'ahir

Com informam a les pàgines interiors, amb la reforma del pont, vora el pou comú,ha desaparegut l'últim obstacle que podia ocasionar embussos al tram cobert del torrentde Biniarroi. Es d'esperar que l'actual encarrilament i cobertura sigui més eficaç i demés durada que els dos anteriors. El problema per comunicar el barri de S'Ametlar, ur-banitzat a la segona meitat del segle XIX, amb la resta de la població, es començà asolucionar amb la construcció, a l'any 1889, d'un magnífic pont; ara desaparegut. Du-rant la Guerra Civil, i amb fons del "Sello Pro Paro" es cobri un tram que permetiacomunicar l'Avinguda i la carretera d'Inca amb els carrers Nou, del Bisbe i Orient. Al'any 1954 es cobri des del pont de s'Ametlar fins al carrer de Sa Creu, cobertura queresultà desastrosa i amb poc temps s'esfondra. A l'any 1960 es tornà refer en més bonsmaterials que l'anterior, però que el diluvi de 1'1 de setembre de 1983 demostrà ésserinsuficient i perillosa. Com recordam el 19 de juny de 1988 el molt Honorable Presidentdel Govern Balear inaugura l'actual i tercer encarrilament i cobertura. La fotografiaens mostra com es trobava la part coberta a l'any 1961.

En Biel de Son Nadal.