entrevista vanessa fibla

1
DIVENDRES, 13 MAIG 2011 T inc mal de cap… Què em recomana? Una simplíssima in- fusió amb te de ro- ca. Funciona a les mil meravelles. Segueixen vigents aquests re- meis populars? Molta d’aquesta informació està en perill d’extinció. Pensi que la mitjana d’edat dels informants del llibre supera els setanta anys. Hi ha alguna gent jove que sí que pot saber alguna cosa, però són l’excepció. Ja són habituals a les farmàcies… Això es nota molt amb la gent de quaranta anys en avall. Som gent que estem molt enfeinats, que anem depressa i a qui ens resulta més fàcil i quotidià anar a una far- màcia i comprar quatre pastilles que no collir quatre herbes a la serra o en un camí. Però les pastilles també cu- ren. Sí, és clar. Però molt sovint no sa- bem ni què ens prenem i desco- neixem que, ben a la vora, tenim un remei per determinades malal- ties que et pot ser tan o més efec- tiu i que, a més, és molt més natu- ral. És com si, en pocs anys, ha- guéssim decidit renunciar a un llegat que té un gran valor. La gent ha deixat de confiar- hi, potser… És veritat que hi ha molta gent que t’ho diu això, que no s’ho cre- uen. I a mi em fa gràcia aquest raonament perquè, al cap i a la fi, les primeres medicines eren sim- plement extractes dels principis actius que tenien les plantes. Moltes medicines encara ho deuen ser. Sí, tot i que avui dia els principis actius de les medicines, a part de treure’ls de forma natural de les plantes, també s’obtenen quími- cament. Cosa que no vol dir que els principis actius naturals ha- gin deixat d’existir. Potser és que la gent demana curacions immediates. Sí, la gent vol pastilles que fan mi- racles. Però potser ha arribat el moment de pensar en menys mi- racles instantanis i en més salut per al nostre cos. Un remei popular que li agra- di? L’oli de pericó, que la gent d’Alcanar encara el fa anar molt. El pericó és una planta? Sí, és una planta herbàcia que també es coneix com a herba de Sant Joan. El cas és que aquest oli s’elabora posant en un recipi- ent la planta i oli d’oliva, res més. Un cop fet això es posa a sol i se- rena durant quaranta dies, fins que es torna roig, com la sang. I per a què es fa servir? Per moltes coses. Quan et fas una ferida, quan et cremes, si tens morenes… Fins i tot hi ha una di- ta que diu: Qui té oli de pericó, no li cal ni metge ni doctor”. Un altre remei que la sorprengui… Li parlaré del xarop que es fa amb una herba que es diu plantat- ge. Es prepara en un pot de vidre on hi vas posant capes de sucre i capes de fulles. Quan el bol és ple, el tapes ben tapat, el folres, i l’enterres durant tres mesos. Per què s’enterra? Per evitar grans variacions de temperatura. Sota terra la tempe- ratura és més estable… I al cap de tres mesos… Desenterres el bol i el líquid que hi ha dins el poses a bullir i, quan arrenca el bull, ja tens el xarop. Un xarop que és molt efectiu con- tra els constipats de pit, la tos… I té la seva explicació. Quina? El plantatge té una concentració molta alta de mucílags, que són ideals per combatre les mucoses respiratòries i que, per tant, cal- men la tos. És el que dèiem de les propietats de les plantes i dels seus principis actius. No és màgia, és ciència. És clar. Per això al llibre que he fet hi figuren els remeis tradicio- nals però al costat també explico la raó científica, basada en els principis actius, que fan que aquell remei, a banda de popular i curiós, sigui efectiu i fiable. No eren tontos, els nostres avantpassats. A vegades ho pensem, que la gent d’abans era tonta. Però en algu- nes coses la gent d’abans era molt més intel·ligent que nosal- tres i havien arribat al coneixe- ment que tenien gràcies a una gran observació de l’entorn i a l’acumulació d’experiències. Al llibre ha descartat inclou- re remeis populars per falta de rigorositat científica? Pel que fa a les infusions i a les herbes, són remeis que acostu- men a estar més que comprovats. Però si que es veritat que hi ha alguns remeis populars que són més aviat una qüestió de fe reli- giosa, i aquí la ciència hi té poca cosa a dir. Incorpora aquests remeis al llibre? Sí, però en un apartat de curiosi- tats ben diferenciat de l’altre, sen- se la justificació científica. TONI ORENSANZ VICENÇ LLURBA Ens és més fàcil anar a la farmàcia que collir quatre herbes en un camí” EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL. Redacció: Diagonal, 477, 7è (08036) Barcelona Tel.: 93 481 22 00 Vaig néixer a Alcanar fa dinou anys. Estudio d’Enginyeria Química a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. Acabo d’editar un llibre que es diu ‘Cura sana: remeis tradicionals d’Alcanar’ (Onada Edicions), que vaig començar a fer com un treball d’ESO i amb el qual he guanyat diversos premis TARRAGONA ANUNCIS: Publipress Media, SLU. C/ Méndez Núñez, 2, 1r 1a (43004) Tarragona Tel.: 977 240 136 / 977 243 570. Fax: 977 213 237 REDACCIÓ TARRAGONA: Sara Sans. Tel.: 977 25 54 00 CASINO TARRAGONA És imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys. POKER PLACE, RULETA, BLACK-JACK, MINI PUNTO-BANCO, MÀQUINES D’ATZAR, BARS, NITS DE BALL I TORNEIGS DE POKER EL CASINO DE LA COSTA DAURADA www.casino-tarragona.com Rambla Vella, 2 - Tarragona T. +34 977 789 000 Vanessa Fibla, estudiant

Upload: onada-edicions

Post on 10-Mar-2016

214 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Entrevista de La Vanguardia a Vanessa Fibla, autora de Cura sana

TRANSCRIPT

Page 1: Entrevista Vanessa Fibla

DIVENDRES, 13 MAIG 2011

T inc mal de cap…Què em recomana?Una simplíssima in-fusió amb te de ro-ca. Funciona a les

mil meravelles.Segueixenvigents aquests re-

meis populars?Molta d’aquesta informació estàen perill d’extinció. Pensi que lamitjana d’edat dels informantsdel llibre supera els setanta anys.Hi ha alguna gent jove que sí quepot saber alguna cosa, però sónl’excepció.

Ja són habituals a lesfarmàcies…Això es nota molt amb la gent de

quaranta anys en avall. Som gentque estem molt enfeinats, queanem depressa i a qui ens resultamés fàcil i quotidià anar a una far-màcia i comprar quatre pastillesque no collir quatre herbes a laserra o en un camí.

Però les pastilles també cu-ren.Sí, és clar. Peròmolt sovint no sa-bem ni què ens prenem i desco-neixem que, ben a la vora, tenimun remei per determinadesmalal-ties que et pot ser tan o més efec-tiu i que, amés, ésmoltmés natu-ral. És com si, en pocs anys, ha-guéssim decidit renunciar a unllegat que té un gran valor.

La gent ha deixat de confiar-hi, potser…És veritat que hi ha molta gentque t’ho diu això, que no s’ho cre-uen. I a mi em fa gràcia aquestraonament perquè, al cap i a la fi,les primeresmedicines eren sim-plement extractes dels principisactius que tenien les plantes.

Moltes medicines encara hodeuen ser.Sí, tot i que avui dia els principisactius de les medicines, a part detreure’ls de forma natural de lesplantes, també s’obtenen quími-cament. Cosa que no vol dir queels principis actius naturals ha-gin deixat d’existir.

Potser és que la gent demanacuracions immediates.Sí, la gent vol pastilles que fanmi-racles. Però potser ha arribat elmoment de pensar en menys mi-racles instantanis i en més salutper al nostre cos.

Unremei popularque li agra-di?L’oli de pericó, que la gentd’Alcanar encara el fa anar molt.

El pericó és una planta?Sí, és una planta herbàcia quetambé es coneix com a herba deSant Joan. El cas és que aquestoli s’elabora posant en un recipi-ent la planta i oli d’oliva, res més.Un cop fet això es posa a sol i se-

rena durant quaranta dies, finsque es torna roig, com la sang.

I per a què es fa servir?Permoltes coses. Quan et fas unaferida, quan et cremes, si tensmorenes… Fins i tot hi ha una di-ta que diu: “Qui té oli de pericó,no li cal ni metge ni doctor”.

Un altre remei que lasorprengui…Li parlaré del xarop que es faambunaherba que es diu plantat-ge. Es prepara en un pot de vidreon hi vas posant capes de sucre icapes de fulles. Quan el bol ésple, el tapes ben tapat, el folres, il’enterres durant tres mesos.

Per què s’enterra?Per evitar grans variacions detemperatura. Sota terra la tempe-ratura és més estable…

I al cap de tres mesos…Desenterres el bol i el líquid quehi ha dins el poses a bullir i, quanarrenca el bull, ja tens el xarop.Unxaropque ésmolt efectiu con-tra els constipats de pit, la tos… Ité la seva explicació.

Quina?El plantatge té una concentraciómolta alta de mucílags, que sónideals per combatre les mucosesrespiratòries i que, per tant, cal-men la tos. És el que dèiem de lespropietats de les plantes i delsseus principis actius.

No és màgia, és ciència.És clar. Per això al llibre que hefet hi figuren els remeis tradicio-nals però al costat també explicola raó científica, basada en elsprincipis actius, que fan queaquell remei, a banda de populari curiós, sigui efectiu i fiable.

No eren tontos, els nostresavantpassats.Avegades ho pensem, que la gentd’abans era tonta. Però en algu-nes coses la gent d’abans eramolt més intel·ligent que nosal-tres i havien arribat al coneixe-ment que tenien gràcies a unagran observació de l’entorn i al’acumulació d’experiències.

Al llibre ha descartat inclou-re remeis populars per falta derigorositat científica?Pel que fa a les infusions i a lesherbes, són remeis que acostu-men a estarmés que comprovats.Però si que es veritat que hi haalguns remeis populars que sónmés aviat una qüestió de fe reli-giosa, i aquí la ciència hi té pocacosa a dir.

Incorpora aquests remeis alllibre?Sí, però en un apartat de curiosi-tats ben diferenciat de l’altre, sen-se la justificació científica.

TONI ORENSANZ

VICENÇ LLURBA

“Ensésmés fàcil anara la farmàciaquecollirquatreherbesenuncamí”

EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL.Redacció: Diagonal, 477, 7è (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00

Vaig néixer a Alcanar fa dinou anys. Estudio d’Enginyeria Química a la Universitat Rovira i Virgili, aTarragona.Acabo d’editar un llibre que es diu ‘Cura sana: remeis tradicionals d’Alcanar’ (OnadaEdicions), que vaig començar a fer com un treball d’ESO i amb el qual he guanyat diversos premis

TARRAGONAANUNCIS: Publipress Media, SLU.C/ Méndez Núñez, 2, 1r 1a (43004) TarragonaTel.: 977 240 136 / 977 243 570. Fax: 977 213 237

REDACCIÓ TARRAGONA: Sara Sans. Tel.: 977 25 54 00

CASINO TARRAGONA

És imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

POKER PLACE, RULETA, BLACK-JACK, MINI PUNTO-BANCO,MÀQUINES D’ATZAR, BARS, NITS DE BALL I TORNEIGS DE POKER

EL CASINO DE LA COSTA DAURADA

www.casino-tarragona.comRambla Vella, 2 - Tarragona

T. +34 977 789 000

VanessaFibla, estudiant