revista d’informaciónúmero_14 - novembre 2011periodicitat quadrimestral

TECNOCONVERTINGEspecialistes en la instal·lació i muntatge d’equips pel trac-tament d’aigües

TECNOCONVERTINGEspecialistas en la instalación y montaje de equipos para el tratamiento de aguas

Primera pedraLa Fundació CTM Centre Tecnològic va col·locar la primera pedra del nou edifici

Primera piedraLa Fundació CTM Centre Tecnològic colocó la primera piedra del nuevo edificio

Sr. Jaume Carol, Director general operatiu de Fluidra i president del Catalan Water PartnershipDirector General Operativo de Fluidra y Presidente del Catalan Water Partnership

ENTREVISTA

Les joves generacions comencen a donar-li l’esquena als estudis científics i/o tecnològics, sobretot pel que fa a la ciència i tecnologia dels materi-als. No obstant això, un nou estímul en aquesta disciplina és necessari per enfrontar i solucionar els problemes del món tecnològic modern,

com són la deterioració de l’atmosfera i el perill d’esgotament de les matèries primeres: el repte del segle XXI és salvaguardar la viabilitat del nostre planeta per a l’ésser humà. A aquest efecte, és absolutament necessari un desenvolu-pament tecnològic sostenible amb respecte per al medi ambient i amb respecte per a les reserves energètiques i de matèria primera del planeta.

Dins de totes les àrees de tecnologia, la ciència dels materials juga un paper excel·lent: cal invertir suficient energia en aquesta branca, d’una banda amb la finalitat de formar a un nombre suficient d’enginyers especialitzats en materials i, d’altra banda, d’invertir en laboratoris suficientment grans i ben equipats.

En l’enginyeria dels materials, les propietats dels diferents grups de materials prenen una posició clau i és de màxima importància entendre el seu comporta-ment i reconèixer els límits imposats per la física dels materials. Per a això cal entendre el seu comportament, estudiar les relacions entre propietats i micro-estructura i saber com modificar-la.

L’equip requerit per a aquestes activitats consta en primera instància d’apa-rells amb suficient resolució per observar i quantificar la microestructura, amb la finalitat de descriure completament els defectes estructurals del material. Baixant fins a l’escala dels defectes més petits, s’entra al món de la nanotec-nologia, incloent-hi materials nous que presenten propietats noves. No obstant això, donat el preu molt elevat dels equips d’alta resolució, només és possible dur a terme investigació d’aquest tipus organitzant-se en consorcis dins d’una institució o col·laborant entre diferents institucions. El temps dels savis tancats a les seves torres d’ivori van acabar ja fa molts anys. Ara l’avanç està en la col·laboració entre institucions, indústries i països. Cal esmentar aquí l’exemple

del Materials Research Cluster Gent (MRCG) a Gant, Bèlgica, la inauguració oficial del qual va ser el 20 de setembre del 2011. Aquest clúster reuneix

les activitats de 7 centres d’investigació amb diversos departaments de la Universitat de Gant (http://www.mrcluster.be/) en el qual

més de 200 investigadors i tècnics treballaran en la ciència i tec-nologia dels materials.

A més de tot això, hem de tenir plena consciència que no hi ha “materials vells”, tots tenen aspectes nous i neces-siten un desenvolupament continu. En aquest punt és útil citar les paraules del professor Tony De Ardo, pronuncia-

des en l’ocasió de la 17a Conferència de Laminació, orga-nitzada en Rosario, Argentina, del 10 al 13 de Novembre de 2008: “L’acer no és un material molt tradicional…continua

trencant paradigmes metal·lúrgics i revolucionant processos i productes”. Els “nous materials” inclouen també els desen-

volupaments actuals dels materials anomenats “tradicionals”, però només poden dur-se a terme si un disposa d’alta tecnolo-

gia i d’enginyers en materials ben preparats.

2

editorial

Edita EditaFundació CTM Centre Tecnològic

Redacció, disseny i maquetació Redacción, diseño y maquetación SOLÈ & HERNÀNDEZ Consultors de comunicació

Fotografia FotografíaArxiu Fundació CTM/Archivo Fundació CTM

Edició per a ús personal. Queda prohibida la redistribució, còpia o cessió, total o parcial, de la informació continguda en aquest document (inclou textos, disseny gràfic, imatges, índexs o d’altres similars). La contravenció d’aquesta nota de copyright pot comportar l’aplicació de les sancions establertes en el Codi Penal, la Llei de Propietat Intel∙lectual, la Llei de Marques i la Llei de Competència Deslleial.Edición para uso personal. Queda prohibida la redistribución, copia o cesión, total o parcial, de la información contenida en este documento (incluyendo textos, diseño gráfico, imágenes, índices u otros similares). La contravención de esta nota de copyright puede supo ner la aplicación de las sanciones establecidas en el Código Penal, la Ley de Propiedad Intelectual, la Ley de Marcas y la Ley de Competencia Desleal.

Índex Índice03 Notícies Noticias

04 Primera pedra Primera piedra

10 Entrevista a Jaume Carol Director general operatiu de Fluidra i president del Catalan Water Partnership

Entrevista a Jaume Carol Director General Operativo de Fluidra y Presidente del Catalan Water Partnership

13 Projecte Testoll i NEW Qp Proyecto Testoll y NEW Qp

14 TecnoConverting TecnoConverting

Yvan Houbaert

Las jóvenes genera-ciones empiezan a darle la espalda a los estudios cientí-

ficos y/o tecnológicos, so-bre todo en lo que se refie-re a la ciencia y tecnología de los materiales. Sin em-bargo, un nuevo estímulo en esta disciplina es ne-cesario para enfrentar y solucionar los problemas del mundo tecnológico moderno, como son el de-terioro de la atmósfera y

Professor titular a l’àrea de la Ciència dels Materials a la Universitat de Gant, Bèlgica. És Membre del Consell Científic de la Fundació CTM Centre Tecnològic.

Yvan HoubaertProfesor titular en el área de la Ciencia de los Materiales en la Universidad de Gante, Bélgica. Es Miembro del Consejo Científico de la Fundació CTM Centre Tecnològic.

Estrategia en la Ciencia de los Materiales

Estratègia en la Ciència dels Materials

Neix Connect-EU aigua, el grup català impulsor de l’R+D+i en el sector de l’aigua

Nace Connect-EU agua, el grupo catalán impulsor de la I+D+i en el sector del agua

Una seixantena de representants de diferents empreses i entitats de recerca del sector de l’aigua de tot Catalunya van estar presents, el passat 13 de juliol, a la reunió de llançament del grup Connect-EU aigua a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Connect-EU aigua, o també anomenat Water.cat, és una xarxa d’entitats, ins-titucions i empreses de recerca catalanes que pretén impulsar la investiga-ció i la innovació en matèria d’aigua i assolir un millor posicionament de les empreses i centres de recerca catalans vers el Programa Marc d’R+D de la Unió Europea.

ACC1Ó, l’agència de suport per a la competitivitat de l’empresa catalana ex-perta en innovació i internacionalització, adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i Aguar, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, financien aquesta iniciativa amb la finalitat de te-nir diferents xarxes catalanes que agrupin entitats de recerca de diferents sectors.

Water.cat està dirigit per l’ICRA i coordinat conjuntament amb la Fundació CTM Centre Tecnològic. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Clúster Català de l’Aigua (Catalan Water Partnership) i l’empresa d’aigües ADASA (Grup Comsa-EMTE) també formen part d’aquesta xarxa juntament amb moltes altres empreses i entitats del sector de l’aigua de Catalunya.

el peligro de agotamiento de las materias primas: el reto del siglo XXI es salvaguardar la viabilidad de nuestro planeta para el ser humano. Con este fin es absolutamente necesario un desarrollo tec-nológico sostenible, con respeto para el medio ambiente y con respeto para las reservas ener-géticas y de materia prima del planeta.

Dentro de todas las áreas de tecnología, la cien-cia de los materiales juega un papel sobresalien-te: es preciso invertir suficiente energía en esta rama, por un lado con el fin de formar a un núme-ro suficiente de ingenieros especializados en ma-teriales y por otro lado, de invertir en laboratorios suficientemente grandes y bien equipados.

En la ingeniería de los materiales, las propieda-des de los diferentes grupos de materiales toman una posición clave y es de máxima importancia entender su comportamiento y reconocer los lí-mites impuestos por la física de los materiales. Para eso es preciso entender su comportamien-to, estudiar las relaciones entre propiedades y micro estructura y saber cómo modificarla.

El equipo requerido para estas actividades consta en primera instancia de aparatos con suficiente resolución para observar y cuantificar la micro estructura, con el fin de describir completamente los defectos estructurales del material. Bajando hasta la escala de los defectos más pequeños, se entra en el mundo de la nanotecnología, incluyen-do materiales nuevos que presentan propiedades novedosas. Sin embargo, dado el elevado precio de los equipos de alta resolución, sólo es posible llevar a cabo investigación de este tipo organizán-dose en consorcios dentro de una institución o co-laborando entre diferentes instituciones. El tiempo de los sabios encerrados en sus torres de marfil terminó ya hace muchos años. Ahora el avance está en la colaboración entre instituciones, indus-trias y países. Cabe mencionar aquí el ejemplo del Materials Research Cluster Gent (MRCG) en Gan-te, Bélgica, cuya inauguración oficial fue el 20 de septiembre del 2011 y que reúne las actividades de 7 centros de investigación con varios departa-mentos de la Universidad de Gante (http://www.mrcluster.be/) en el cual más de 200 investigado-res y técnicos trabajarán en la ciencia y tecnología de los materiales.

Además de todo esto, tenemos que tener plena conciencia de que no hay “materiales viejos”, todos tienen aspectos nuevos y necesitan un desarrollo continuo. En este punto es útil citar las palabras del profesor Tony De Ardo, pronunciadas en la ocasión de la 17ma Conferencia de Laminación, organizada en Rosario, Argentina, del 10 al 13 de Noviembre de 2008: “El acero no es un material muy tradicional…continúa rompiendo paradigmas metalúrgicos y revolucionando procesos y produc-tos”. Los “nuevos materiales” incluyen también los desarrollos actuales de los materiales llamados “tradicionales”, pero sólo pueden llevarse a cabo si uno dispone de alta tecnología y de ingenieros en materiales bien preparados.

Unos sesenta representantes de diferentes empresas y entidades de investigación del sector del agua de toda Cataluña estuvieron presentes, el pasado 13 de julio, en la reunión de lanzamiento del grupo Connect-EU agua en el Institut Català de Recerca de l'Aigua

(ICRA).

Connect-EU agua, también denominada Water.cat, es una red de entidades, instituciones y empresas de investigación catalanas que pretende impulsar la investigación y la innovación en materia de agua y conseguir un mejor posicionamiento de las empresas y centros de investigación catalanes en el Programa Marco de I+D de la Unión Europea.

ACC1Ó, la agencia de apoyo para la competitividad de las empresas catala-nas expertas en innovación e internacionalización, adscrita al Departamento de Empresa y Ocupación de la Generalitat de Catalunya, i Aguar, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, financian esta iniciativa que tiene por finalidad el poder contar con diferentes redes catalanas que agrupen entidades de investigación de diferentes sectores.

Water.cat está dirigido por el ICRA y coordinado conjuntamente con la Fundació CTM Centre Tecnològic. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Clúster Català de l'Aigua (Catalan Water Partnership) y la empre-sa de aguas ADASA (Grup Comsa-EMTE) también forman parte de esta red juntamente con muchas otras empresas y entidades del sector del agua de Cataluña.

3

44

El passat 13 de juliol va tenir lloc l’acte de col·locació de la primera pedra del nou edifici de la Fundació CTM Centre Tecnològic, situat al Polígon Industrial Els Dolors (Parc Central – Parc Tecnològic de la Catalunya Central).

L’acte va estar presidit per l’lI·lm. Sr. Valentí Junyent i Torras, alcalde de Manresa i president de la Fundació CTM Centre Tecnològic. També van intervenir en els parlaments el Sr. Manel Rosell i Martí, president de Catalunya Caixa i president del Consell Executiu de la Fundació CTM Centre Tecnològic, així com el Sr. Francesc Xavier Gil Mur, vicerector en representació de la UPC i el Sr. José Manuel Prado i Pozuelo, director general de la Fundació CTM Centre Tecnològic. A l’acte varen assistir els Òrgans de Govern de la Fundació i diversos representants del món institucional i empresarial.

L’acte va començar amb un recorregut pels diferents plafons explicatius del projec-te i la visualització de les maquetes del nou edifici, així com els diferents parlaments institucionals. En acabar els parlaments va tenir lloc l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra i l’Il·lm. Sr. Valentí Junyent, el Sr. Manel Rosell, el Sr. Francesc Xavier Gil i Mur i el Sr. José Manuel Prado van fer les primeres palades d’honor d’enterrament d’aquesta primera pedra, tot seguit es varen sumar a les palades diversos assistents a l’acte i membres de la Fundació CTM Centre Tecnològic.

La col·locació de la primera pedra va significar el començament immediat de les obres, que preveuen que es finalitzin a principis de 2013. El nou edifici donarà una gran projec-ció i impuls a la institució, potenciant encara més el seu paper de motor de l’economia local. Al nou edifici es continuarà oferint serveis de gran qualitat i s’enfortirà la imatge de referent en investigació i desenvolupament tecnològic del país.

Les adjudicacions tècniques de les obres van a càrrec de les empreses Taller de Arquitectos Colaboradores, SLP, i Marges BF Serveis d’Arquitectura i Gestió, SLP. Les empreses constructores del projecte són: UTE Grup Soler, Constructora de Calaf i Teyco.

la Fundació CtM Centre tecnològic va col·locar la primera pedra del nou edificiLa Fundació CTM Centre Tecnològic colocó la primera piedra del nuevo edificio

PR

IMER

A P

EDR

A

5

E l pasado 13 de julio, tuvo lugar el acto de colocación de la primera piedra del nuevo edificio de la Fundació CTM Cen-tre Tecnològic situado en el polígono Industrial Els Dolors

(Parc Central- Parque Tecnológico de la Cataluña Central).

El acto estuvo presidido por el Ilmo. Sr. Valentí Junyent Torras, alcalde de Manresa y presidente de la Fundació CTM Centre Tecnològic. En los parlamentos también intervinieron el Sr. Ma-nel Rosell Martí, presidente de Catalunya Caixa y presidente del Consejo Ejecutivo de la Fundació CTM Centre Tecnològic, así como el Sr. Francesc Xavier Gil Mur, vicerrector en representa-ción de la UPC y el Sr. José Manuel Prado Pozuelo, director ge-neral de la Fundació CTM Centre Tecnològic. Al acto asistieron los Órganos de Gobierno de la Fundació y diversos representan-tes del mundo institucional y empresarial.

El acto se inició con un recorrido por los diferentes plafones ex-plicativos del proyecto y la visualización de las maquetas del nu-evo edificio. Acto seguido se procedió a los parlamentos institu-cionales. Al acabar los parlamentos, tuvo lugar el acto simbólico de colocación de la primera piedra y el Ilmo. Sr. Valentí Junyent, el Sr. Manel Rosell, el Sr. Francesc Xavier Gil Muro y el Sr. José Manuel Prado dieron las primeras paladas de honor para el entierro de esta primera piedra. Seguidamente, se sumaron a las paladas diversos asis-tentes y miembros de la Fundació CTM Centre Tecnològic.

La colocación de la primera piedra ha significado que las obras comienzan de manera inmediata y se prevé finalizarlas a principios de 2013. El nuevo edificio dará una gran proyección e impulso a la institución, poten-ciando todavía más su papel de motor de la economía local. En el nuevo edificio se continuarán ofreciendo servicios de gran calidad y se fortalecerá la imagen de referente en investigación y desarrollo tecnológico del país.

Las adjudicaciones técnicas de las obras irán a cargo de las empresas Taller de Arquitectos Colaborado-res, SLP y Marges BF Serveis d’Arquitectura i Gestió, SLP. Las empresas constructoras del proyecto son: UTE Grup Soler, Constructora de Calaf y Teyco.

6

La Fundació CTM Centre Tecnològic desenvoluparà durant els propers anys cinc nous projectes que han estat presentats i aprovats en la convocatòria INNPACTO 2011, que pertany al Plan INNOVACCION 2011, pel finançament de projectes

d’R+D+i de cooperació entre organismes d’investigació i empreses.

Els projectes INNPACTO, són projectes de cooperació entre el sector producctiu i els agents d’R+D, liderats per les empreses. Estan sub-vencionats pel Ministerio de Ciencia e Innovación i en la convocatòria 2011 s’ha potenciat les àrees sectorials d’Energia i Salut. Els cinc projectes aprovats per INNPACTO 2011 compten amb un ajut global de 8 milions d’euros a desenvolupar en els propers 4 anys.

Els cinc nous projectes que desenvoluparà la Fundació CTM Centre Tecnològic són:

optimització de l’eficiència energètica en instal·lacions (oPtieNer)La finalitat d’aquest projecte és l’optimització de l’eficiència energè-tica d’instal·lacions en el sector terciari, que permetin la millora de l’eficiència energètica en l’ús final de l’energia, la gestió de la demanda energètica i el foment de la producció d’energia renovable.

increment d’eficiència i competitivitat de processos pulvimetal·lúrgics mitjançant optimització i predicció del rendiment d’eines de compactació i calibrat (oPtiMa)La pulvimetal·lúrgia és un procés mitjançant el qual es poden fabricar peces de dimensions reduïdes i de gran precisió, i per series llar-gues de producció. També s’utilitza per a la fabricació de materials, o mescles de materials poc comuns, així com per controlar el grau de porositat o permeabilitat d’alguns productes, com ara filtres. Les aplicacions de les peces pulvimetal·lúrgiques són àmplies i s’estenen des de peces estructurals (sobretot pel sector de l’automòbil) fins a peces magnètiques, coixinets autolubricats, etc.

El projecte oPtiMa pretén estudiar i entendre l’origen dels mecanis-mes de fallida d’aquestes eines, així com desenvolupar un mètode innovador que permeti, mitjançant una aplicació informàtica durant l’etapa de disseny d’utillatges, seleccionar els materials d’eina (acers i/o metalls durs) més òptims per cada aplicació i predir de forma fiable i precisa la seva duració en producció.

La Fundació CTM Centre Tecnològic inicia cinc nous projectes

La Fundació CTM Centre Tecnològic inicia cinco nuevos proyectos

Durante los próximos años, la Fundació CTM Centre Tecnològic desarrollará cinco nuevos proyectos que han sido presentados y aprobados en la con-

vocatoria INNPACTO 2011, la cual pertenece al Plan INNOVACION 2011 para la financiación de proyectos de I+D+i de cooperación entre organis-mos de investigación y empresas.

Los proyectos INNPACTO son proyectos de co-operación entre el sector productivo y los agen-tes de I+D, liderados por las empresas. Están subvencionados por el Ministerio de Ciencia e Innovación y en la convocatoria 2011 se han potenciado las áreas sectoriales de Energía y Salud. Los cinco proyectos aprobados por IN-NPACTO 2011 cuentan con una ayuda global de 8 millones de euros a desarrollar en los próximos 4 años.

Los cinco nuevos proyectos que desarrollará la Fundació CTM Centre Tecnològic son:

optimización de la eficiencia energética en instalaciones (oPtieNer)La finalidad de este proyecto es la optimización de la eficiencia energética de instalaciones en el sector terciario que permitan la mejora de la efi-ciencia energética en el uso final de la energía, la gestión de la demanda energética y el fomento de la producción de energía renovable.

incremento de la eficiencia y la competitividad de procesos pulvimetalúrgicos mediante la opti-mización y predicción del rendimiento de herra-mientas de compactación y calibrado (oPtiMa)La pulvimetalurgia es un proceso mediante el cual se pueden fabricar piezas de dimensiones reduci-das y de gran precisión y piezas para series lar-gas de producción. También se utiliza para la fa-bricación de materiales o mezclas de materiales poco comunes, así como para controlar el grado de porosidad o permeabilidad de algunos produc-tos, como por ejemplo filtros. Las aplicaciones de las piezas pulvimetalúrgicas son amplias y abar-can desde piezas estructurales (sobre todo para el sector del automóvil) hasta piezas magnéticas, cojinetes autolubricados, etc.

El proyecto oPtiMa pretende estudiar y entender el origen de los mecanismos de fallo de estas herramientas, así como desarrollar un método

7

desenvolupament i fabricació d’acers d’eines per a conformat se-ver (atomtool)L’objectiu del projecte es el desenvolupament i fabricació de nous acers d’eines per a aplicacions de conformat (procediment metal·lúrgic per a la formació o el modelatge de peces) molt sever, a nivell industrial, per via pulvimetal·lúrgic.

Noves tecnologies d’escalfament per inducció, recobriments PVd i acers avançats en motlles d’injecció per a la fabricació de compo-nents de plàstic metal·litzats per a l’automoció (iNNPlaSto)Els objectius principals són el desenvolupament, anàlisi i optimització, mitjançant tècniques de simulació numèrica pel mètode d’elements finits (MEF), de noves tecnologies de modelatge per injecció: escal-fament per inducció electromagnètica i escalfament mitjançant re-sistències ceràmiques d’alta conductivitat tèrmica encastat en el motllo.

desenvolupament de cables d’alta tensió amb pantalla metàl·lica soldada resistent al col·lapse plàstic.Els cables d'alta tensió per a ús subterrani i submarí tenen un conduc-tor de coure, una primera capa aïllant, una pantalla metàl·lica i final-ment la coberta exterior. Les bobines on s'emmagatzemen aquests cables són de grans dimensions per tal d'evitar que, tant la pantalla com la coberta externa, s'arruguin durant el doblat. Les grans dimen-sions d'aquestes bobines dificulta el transport i la instal·lació de la línia elèctrica, augmentant l'impacte mediambiental. Per poder desenvo-lupar cables d'alta tensió resistents, que es puguin emmagatzemar en bobines petites, es seleccionaran i analitzaran nous materials que minimitzin la possibilitat de col·lapse plàstic (formació d'arrugues).

innovador que permita, mediante una aplicación informática durante la etapa de diseño de utillajes, seleccionar los mate-riales óptimos para las herramientas (aceros y/o metales duros) para cada aplicación y predecir de manera fiable y precisa su duración en producción.

desarrollo y fabricación de aceros de herramientas por conformado severo (atomtool)El objetivo del proyecto es el desarrollo y fabricación de nue-vos aceros de herramientas para aplicaciones de conforma-do muy severo (procedimiento metalúrgico para la formación o el moldeo de piezas) a nivel industrial por vía metalúrgica.

Nuevas tecnologías de calentamiento por inducción, recubri-mientos PVd y aceros avanzados en moldes de inyección para la fabricación de componentes de plástico metalizados para la automoción (iNNPlaSto)Los objetivos principales son el desarrollo, análisis y optimiza-ción, mediante técnicas de simulación numérica por el método de elementos finitos (MEF), de nuevas tecnologías de moldeo por inyección: calentamiento por inducción electromagnética y calentamiento mediante resistencias cerámicas de alta con-ductividad térmica encastradas en el molde.

desarrollo de cables de alta tensión con pantalla metálica soldada resistente al colapso plástico. Los cables de alta tensión para uso subterráneo y submari-no tienen un conductor de cobre, una primera capa aislante, una pantalla metálica y finalmente, la cobertura exterior. Las bovinas donde se almacenan estos cables son de grandes dimensiones con el fin de evitar que, tanto la pantalla como la cobertura externa, se arruguen durante el doblado. Las grandes dimensiones de estas bovinas dificulta el transporte y la instalación de la línea eléctrica, aumentando el impac-to medioambiental. Para poder desarrollar cables de alta tensión resistentes, que se puedan almacenar en bovinas pequeñas, se seleccionan y analizan nuevos materiales que minimicen la posibilidad de colapso plástico (formación de arrugas).

iNNPaCto 2011

Fluidra és un grup internacio-nal espanyol amb seu

a Sabadell dedicat al desenvolupament d'aplicacions per a l'ús sostenible de l'aigua. Està especialitzada en solucions per a la piscina/wellness, el rec, el trac-tament d'aigües i la conducció de fluids. L'empresa dedica especial atenció a la innovació i la recerca de productes i tecnologies en un enfocament cap a la sostenibilitat. Està present amb delega-cions pròpies a 36 països. Entrevistem al Sr. Jaume Carol, director general operatiu de Fluidra i president del Cata-lan Water Partnership.

1 Fluidra és una empresa que ha apostat per la internacionalització,

quina és la posició de l'empresa a nivell internacional?

Actualment, el 75% de les vendes del nostre grup provenen dels mercats in-ternacionals. En línies generals, podríem dir que estem entre els tres actors prin-cipals, a nivell mundial, pel que fa a la uni-tat de negoci de piscina/wellness.

2 Vostès defineixen el seu centre d’r+d situat a Polinyà, com a mul-

tidisciplinar, què volen dir amb això i com es gestiona un centre d'aquestes

característiques?

La nostra organització d’R+D es basa en diferents centres de de-senvolupament que anomenem centres d’excel·lència, els quals s’ubiquen en l’àmbit de les em-preses productives i cadascuna d’elles té associada una tec-nologia de desenvolupament pròpia. En aquest sentit, el departament multidisciplinar de Polinyà és el que, per una banda coordina i assegura el funcionament d’aquests cen-tres d’excel·lència i per altra, desenvolupa amb els propis recursos interns projectes

transversals d’innovació.

3 l'empresa està diferenciada en quatre àrees (Piscina/

wellness, tractament d'aigües, rec i conducció de fluids), quina àrea de

treball implica una major inversió/esforç en r+d? Per què?

ENTREVISTA Sr. Jaume Carol, director general operatiu de Fluidra i

president del Catalan Water PartnershipDirector General Operativo de Fluidra y Presidente del Catalan Water Partnership

Fluidra es un grupo internaci-onal español con sede

en Sabadell dedicado al desarrollo de apli-caciones para el uso sostenible del agua. Está especializada en soluciones para la piscina/wellness, el riego, el tratamiento de aguas y la conducción de fluidos. La empresa dedica especial atención a la innovación y a la búsqueda de productos y tecnologías en un enfoque hacia la sos-tenibilidad. Está presente, con delegacio-nes propias, en 36 países. Entrevistamos al Sr. Jaume Carol, Director General Ope-rativo de Fluidra y Presidente del Catalan Water Partnership.

1 Fluidra es una empresa que ha apostado por la internacionalizaci-

ón, ¿cuál es la posición de la empresa a nivel internacional?

Actualmente, el 75% de las ventas de nuestro grupo provienen de los merca-dos internacionales. En líneas generales, podríamos decir que en lo referente a la unidad de negocio de la piscina/wellness, estamos entre los tres actores principa-les a nivel mundial.

2 Ustedes definen su centro de i+d situado en Polinyà como multidis-

ciplinar, ¿qué quieren decir con eso? Y ¿cómo se gestiona un centro de estas características?

Nuestra organización de I+D se basa en diferentes centros de desarrollo que lla-mamos centros de excelencia los cuales, se ubican en el ámbito de las empresas productivas y cada una de ellas tiene aso-ciada una tecnología de desarrollo propia. En este sentido, el departamento multidis-ciplinar de Polinyà es el que por un lado, coordina y asegura el funcionamiento de estos centros de excelencia y por otro, de-sarrolla con los propios recursos internos proyectos trasversales de innovación.

3 la empresa está diferenciada en cu-atro áreas (Piscina/wellness, tra-

tamiento de aguas, riego y conducci-ón de fluidos), ¿qué área de traba-jo implica una mayor inversión/esfuerzo en i+d? ¿Por qué?

El área de negocio que genera un mayor volumen de ventas es el de la piscina/wellness y por este motivo, lógicamente, los desarrollos de más entidad se han enfocado históricamente

8

9

L’àrea de negoci que genera un major volum de vendes és el de la piscina/ wellness i per aquest motiu, lògicament, els de-senvolupaments de més entitat s’han enfocat històricament en aquesta àrea. No obstant, cada any es va equilibrant la proporció d’inversió i esforç entre totes les àrees de negoci.

4Un exemple de tecnologia puntera de la companyia va ser la piscina flotant Skypool, concebuda amb motiu de

la celebració dels X Campionats del Món de Natació cele-brats a Barcelona l'any 2003. Què va suposar per a la com-panyia aquest producte tant innovador?

Certament la tecnologia que Fluidra va aportar en els campio-nats del món a Barcelona l’any 2003 va marcar un abans i un després en les grans celebracions esportives de la natació.

Fins aquella data, tots els campionats es feien en piscines ja construïdes amb aforaments de públic molt limitats. Gràcies a la nova tecnologia, a partir del 2003 tots els campionats que s’han fet posteriorment s’han celebrat en grans pavellons que han permès un gran aforament, de manera que, s’ha aconse-guit fer molt més populars aquests esports.

Per a Fluidra, l’esdeveniment va suposar oferir al món la imat-ge de ser una empresa innovadora i demostrar al sector la nostra voluntat d’anar per endavant i no considerar cap repte com a impossible.

5 l’r+d s'implementa igual a les seves 36 filials comercials pròpies que la companyia té repartides per tot el món?

L’R+D, com he comentat anteriorment, està enfocat dins de l’àmbit de les empreses de producció. La funció que tenen les nostres filials comercials és de transmetre als departaments tècnics les tendències de mercat i les oportunitats de noves necessitats que apareixen en els diferents països. Per aques-ta raó, els centres d’R+D tenen la funció de donar servei als requeriments comercials que van sorgint.

hacia esta área. No obstante, cada año se va equilibrando la proporción de inversión y esfuerzo entre todas las áreas de ne-gocio.

4 Un ejemplo de tecnología puntera de la compañía fue la piscina flotante Skypool, concebida con motivo de la

celebración de los X Campeonatos del Mundo de Natación celebrados en Barcelona el año 2003. ¿Qué supuso para la compañía este producto tan innovador?

Ciertamente, la tecnología que Fluidra aportó en los campeona-tos del mundo de Barcelona el año 2003 marcó un antes y un después en las grandes celebraciones deportivas de la natación.

Hasta aquella fecha, todos los campeonatos se hacían en pisci-nas ya construidas con aforos de público muy limitados. Gracias a la nueva tecnología, todos los campeonatos que se han hecho a partir del 2003 se han celebrado en grandes pabellones que han permitido un gran aforo, de manera que se ha conseguido popularizar mucho estos deportes.

Para Fluidra, el acontecimiento supuso ofrecer al mundo la imagen de ser una empresa innovadora y demostrar al sector nuestra voluntad de ir por delante y no considerar ningún reto como imposible.

5 ¿el i+d se implementa igual en las 36 filiales comercia-les propias que la compañía tiene repartidas por todo el

mundo?

El I+D, como he comentado anteriormente, está enfocado dentro del ámbito de las empresas de producción. La función que tienen nuestras filiales comerciales es la de transmitir a los departamentos técnicos las tendencias de mercado y las oportunidades de nuevas necesidades que aparecen en los di-ferentes países. Por esta razón, los centros de I+D tienen la función de dar servicio a los requerimientos comerciales que vayan surgiendo.

10

6 Fluida ha rebut el reconeixement com a empresa que compleix amb un estàndard de responsabilitat social

elevat. Com han arribat a aquest reconeixement? Què els suposa a vostès i quin benefici en pot percebre la socie-tat?

A Fluidra tenim un fort compromís per treballar i desenvolu-par la responsabilitat corporativa. El respecte per l’aigua i el seu ús racional són la base de la nostra filosofia i la nostra missió queda definida de forma clara: “Impulsar el progrés de la societat a través de l’ús sostenible de l’aigua en les seves aplicacions lúdiques, domèstiques i industrials”. Intentem fer realitat aquest propòsit amb els mateixos productes, siste-mes o solucions que oferim als nostres clients.

A més a més, el grup està adherit al Pacte Mundial que pro-mou l’ONU i que canalitza a Espanya l’Associació Espanyola del Pacte Mundial (ASEPAM). Així mateix, les nostres memòries de sostenibilitat han obtingut la màxim qualificació, l’ A+, con-cedida pel Global Reporting Initiative (GRI).

7 la seva empresa pertany al CatalaN Water Part-NerSHiP (CWP), un clúster format per empreses i cen-

tres de coneixements que operen en el sector de l'anàlisi i el tractament de l'aigua i que tenen com a eixos principals la recerca i la internacionalització. Quin és l'objectiu del CWP i quin paper hi té Fluidra?

El CWP és una associació d’empreses que s’han agrupat en base al model de clúster. Això vol dir que l’objectiu que tenen totes les empreses del CWP és el de buscar, de manera agru-pada, oportunitats de negoci i millora de rendibilitat que, de manera individual, no obtindrien.

Fluidra és un membre més de l’associació, que en aquests moments assumeix la presidència i com a tal intentem apor-tar tot el nostre suport al projecte per sumar en el conjunt del clúster.

8 Quina és la relació directe de Fluidra amb la Fundació CtM Centre tecnològic? - i quina és relació amb la Fun-

dació CtM Centre tecnològic mitjançant el Catalan Water Partnership?

La relació entre Fluidra i la Fundació CTM Centre Tecnolò-gic és de fa temps ja que, històricament, la Fundació ha col·laborat amb diferents empreses del nostre grup en projectes tècnics de desenvolupament.

Aquesta relació s’ha enfortit des de la creació de CWP do-nat que ambdues parts hem estat membres fundadors del clúster. En aquest sentit, el camí que portem recorregut en el CWP ens ha servit per conèixer-nos encara més i estrènyer la col·laboració que prèviament ja havíem iniciat.

9 Què opina del rol que juga l’r+d per a superar el context econòmic actual?

A Fluidra estem convençuts que l’R+D ha de ser una de les pa-lanques importants per superar la situació actual. És just en aquests moments quan a Fluidra estem dedicant més recur-sos que mai a l’R+D, per tal de poder desenvolupar, de mane-ra ràpida, nous productes que ens permetin desmarcar-nos de la competència i aconseguir, així, ser més competitius.

10 Pensant en futur, cap a on es dirigeix l’r+d del seu sector?

Els sectors on Fluidra opera vénen d’un històric de desenvolu-pament pensat bàsicament en producte. Les tendències actu-als ens indiquen que el futur passa més pel concepte de siste-mes, solucions i possiblement, servei. En aquest sentit, l’R+D del futur es basarà també en producte però dins de solucions globals que és el que demandaran els clients.

6 Fluidra ha recibido el reconocimiento como empresa que cumple con un estándar de responsabilidad social eleva-

da. ¿Cómo han llegado a este reconocimiento? ¿Qué les su-pone a ustedes y qué beneficio puede recibir la sociedad?

En Fluidra tenemos un fuerte compromiso para trabajar y de-sarrollar la responsabilidad corporativa. El respeto por el agua y su uso racional son la base de nuestra filosofía y nuestra misión queda definida de forma clara: “Impulsar el progreso de la so-ciedad a través del uso sostenible del agua en sus aplicaciones lúdicas, domésticas e industriales”. Intentamos hacer realidad este propósito con los mismos productos, sistemas o solucio-nes que ofrecemos a nuestros clientes.

Además, el grupo está adherido al Pacto Mundial que promue-ve la ONU y que canaliza en España la Asociación Española del Pacto Mundial (ASEPAM). Así mismo, nuestras memorias de sostenibilidad han obtenido la máxima calificación, la A+, conce-dida por Global Reporting Initiative (GRI).

7 Su empresa pertenece al CatalaN Water PartNerS-HiP (CWP), un clúster formado por empresas y centros

de conocimientos que operan en el sector del análisis y tra-tamiento de agua y que tienen como ejes principales la bús-queda y la internacionalización. ¿Cuál es el objetivo del CPW y qué papel tiene Fluidra?

El CWP es una asociación de empresas que se han agrupado en base al modelo de clúster. Esto quiere decir que el objetivo que tienen todas estas empresas del CPW es el de buscar, de manera agrupada, oportunidades de negocio y mejora de la rentabilidad que, de manera individual, no obtendrían.

Fluidra es un miembro más de la asociación que en estos mo-mentos asume la presidencia y como tal, intentamos aportar todo nuestro apoyo al proyecto para sumar en el conjunto del clúster.

8 ¿Cuál es la relación directa de Fluidra con la Fundació CtM Centre tecnològic? – Y ¿cuál es la relación con la

Fundació CtM Centre tecnològic mediante el Catalan Water Partnership?

La relación entre Fluidra y la Fundació CTM Centre Tecnològic viene de hace tiempo ya que históricamente, la Fundació ha co-laborado con diferentes empresas de nuestro grupo en proyec-tos técnicos de desarrollo.

Esta relación se ha reforzado desde la creación del CPW dado que ambas partes hemos sido miembros fundadores del clús-ter. En este sentido, el camino que llevamos recorrido en el CPW nos ha servido para conocernos todavía más y estrechar la colaboración que ya habíamos iniciado previamente.

9 ¿Qué opina del rol que juega el i+d para superar el con-texto económico actual?

En Fluidra estamos convencidos de que el I+D ha de ser una de les palancas importantes para superar la situación actual. Es justo en estos momentos cuando en Fluidra estamos dedican-do más recursos que nunca a I+D, para poder desarrollar, de manera rápida, nuevos productos que nos permitan desmar-carnos de la competencia y conseguir así, ser más competi-tivos.

10 Pensando en el futuro, ¿hacia dónde se dirige el i+d de su sector?

Los sectores en los que Fluidra opera vienen de un histórico de desarrollo pensado básicamente, en el producto. Las tendencias actuales nos indican que el futuro pasa más por el concepto de sistemas, soluciones y posiblemente, servicio. En este sentido, el I+D del futuro se basará también en el producto pero dentro de soluciones globales que es lo que demandarán los clientes.

ENTREVISTA

11

La Fundació CTM Centre Tecnològic inicia els projectes TEST TOOL i NEWQP

En els darrers mesos la Fundació CTM Centre Tecnològic ha posat en marxa els projectes TEST TOOL i NEWQP.

El projecte NEWQP té per objectiu el desenvolupament de la tercera genera-ció d’acers avançats d’alta resistència per a la seva aplicació en el sector de l’automòbil. Amb aquests nous acers es pretén millorar la seva resistència, ductilitat i enduriment per deformació, millorant en termes de compo-sició, els tractaments i les propietats com la conformabiliat, soldabilitat i galvanització d’aquests acers. Aquest projecte permetrà el desenvolupament de processos de producció controlats i reproduïbles per a aquests nous materials.

En aquest projecte hi participen 7 socis de 5 països diferents, està finançat per la Unió Europea mitjançant el seu programa RFC, que subvenciona projectes d’excel·lència in-vestigadora en els àmbits del carbó i l’acer, té una durada de 3,5 anys i un pressupost de 2 milions d’euros.

Per la seva part, el projecte TEST TOOL, que està liderat per la Fundació CTM Cen-tre Tecnològic, té per objectiu estudiar els mecanismes de desgast que actuen en ei-nes d’estampació en calent d’acers d’alta resistència per la fabricació de components estructurals per automoció amb geometri-es complexes. La construcció d’un aparell de laboratori i el desenvolupament d’una metodologia per estudiar el comportament tribològic, la interacció entre l’eina i el com-ponent en les condicions termomecàniques dels processos d’estampació, permetrà establir de forma acurada la quantitat de components que pot produir una eina. Això possibilitarà augmentar l’eficàcia d’aquesta tecnologia i avaluar i optimitzar diferents materials, tant acers d’eina com acers d’alta resistència, per augmentar la productivitat dels processos d’estampació en calent.

En aquest projecte hi participen 7 socis de 4 països diferents. Està finançat per la Unió Europea mitjançant el seu programa RFCS, que subvenciona projectes d’excel·lència in-vestigadora en els àmbits del carbó i l’acer, té una durada de 3,5 anys i un pressupost de 2 milions d’euros.

La Fundació CTM Centre Tecnològic inicia los proyectos TEST TOOL y NEWQP

En los últimos meses la Fundació CTM Centre Tecnològic ha puesto en marcha los proyectos TEST TOOL y NEWQP.

El proyecto NEWQP tiene como objetivo el desarrollo de la tercera generación de aceros avanzados de alta resistencia para su aplicación en el sector del automóvil. Con estos nuevos aceros se pretende mejorar su resistencia, ductilidad y endurecimiento por deformación, mejorando en términos de composición, los tratamientos y las propiedades como la conformabilidad, la soldabilidad y la galvanización. Este proyecto permitirá el desarrollo de procesos de producción controlados y reproducibles para estos nuevos materiales.

En este proyecto participan 7 socios de 5 países diferentes; está financiado por la Unión Europea mediante su programa RFC, que subvenciona proyectos de excelencia investigadora en los ámbitos del carbón y del acero, tiene una duración de 3,5 años y un presupuesto de 2 millones de euros.

Por su parte, el proyecto TEST TOOL que está liderado por la Fundació CTM Centre Tecnològic, tiene por objetivo estudiar los mecanismos de desgaste que actúan en herramientas de estampación en caliente de aceros de alta resistencia para la fabricación de componentes estructurales para la automoción con geometrías complejas. La construcción de un aparato de laboratorio y el desarrollo de una metodología para estudiar el comportamiento tribológico y la interacción entre la herramienta y el componente en las condiciones termo-mecánicas de los procesos de estampación, permitirán establecer de forma concreta la cantidad de componentes que puede producir una herramienta. Esto posibilitará aumentar la eficacia de esta tecnología y evaluar y optimizar diferentes materiales, tanto aceros de herramienta como aceros de alta resistencia, para aumentar la productividad de los procesos de estampación en caliente.

En este proyecto participan 7 socios de 4 países diferentes. Está financiado por la Unión Europea mediante su programa RFCS que subvenciona proyectos de excelencia investigadora en los ámbitos del carbón y el acero, tiene una duración de 3,5 años y un presupuesto de 2 millones de euros.

TEST TOOL

NEWQP

ENTREVISTA

12

L’empresa VIDMAR RM 2000, S.L. està realitzant els arranja-ments finals per a la posada en marxa de la seva planta pi-lot per a l’execució de projectes d’innovació relacionats amb la producció i millora del biodièsel. Aquesta planta pilot, que

s’ubicarà a les instal·lacions que l’empresa té al terme municipal de Cardona al polígon La Cort, s’ha dissenyat i desenvolupat en el marc d’un projecte d’innovació que l’empresa ha dut a terme amb la col·laboració de la Unitat d’Eco-innovació Industrial de la Fundació CTM Centre Tecnològic.

L’empresa VIDMAR, fundada a Barcelona l’any 1985, ha assumit el compromís de desenvolupar-se com a empresa líder en la fabricació i subministrament d’equips per al pesatge, dosificació i control, utilit-zant per als seus sistemes els components de mercat amb la més alta tecnologia disponible. Amb la visió de diversificar la seva oferta tecnològica i abordar nous mercats relacionats amb la producció de tecnologia avançada per al sector de les energies renovables, des de VIDMAR, es busca una nova línia de negoci de base tecnològica que consistirà en el disseny i desenvolupament de plantes per a la producció de biodièsel i la posterior venda d’aquesta tecnologia a països d’arreu del món.

El procés per a l’elaboració de biodièsel que s’ha estudiat en el projec-te és innovador tant en la vessant química de la fabricació com en la tecnològica, relacionada amb els equips, l’automatisme i el control de la mateixa. A més, en el disseny òptim de la planta pilot s’han tingut en compte criteris com la sostenibilitat, fet que permetrà fabricar com-bustible d’origen no fòssil amb una emissió mínima de CO

2, és a dir,

amb un balanç favorable des del punt de vista del cicle de vida.

Aquesta planta disposa d’una tecnologia pionera per la producció de biodièsel ja que utilitza la combinació de dues noves tecnologies: la cavitació d’impuls magnètic i la cavitació ultrasònica. La tecnologia de cavitació es caracteritza per tenir un menor impacte ambiental en comparació amb la tecnologia convencional ja que simplifica les fases del procés i permet reduir el consum energètic, així com el temps d’operació per a obtenir el producte final. També fa possible una disminució de les quantitats de reactius i catalitzador i suposa una reducció important dels residus generats. La cavitació també comporta una simplificació del procés final de rentat del biodièsel donant lloc a un destacat estalvi d’aigua.

Addicionalment, cal destacar que a l’hora de fer el disseny de la planta pilot i definir-ne les dimensions s’ha agafat com a premissa que aquesta planta pugui ser ubicada a la plataforma d’un camió, de manera que en un futur pugui arribar a ser mòbil i transportar-se a diferents punts on es disposi de la matèria prima.

La planta pilot desenvolupada per l’empresa serà clau per a realitzar les proves pilot necessàries per a la millora de la tecnologia: utilitza-ció de diferents tipus d’oli (colza, palma, gira-sol, Jatropha Curcas,...), sistema de reacció utilitzat, variació de paràmetres crítics, condici-

La empresa VIDMAR RM 2000, S.L. está realizando los arreglos finales para la puesta en marcha de su planta piloto para la ejecución de proyectos de innovación relacionados con la producción y mejora del biodiesel. Esta planta piloto, que

se ubicará en las instalaciones que la empresa tiene en el término municipal de Cardona en el polígono La Cort, se ha diseñado y desarrollado en el marco de un proyecto de innovación que la empresa ha llevado a cabo con la colaboración de la Unidad de Eco-innovación Industrial de la Fundació CTM Centre Tecnològic.

La empresa VIDMAR, fundada en Barcelona el año 1985, ha asumido el compromiso de desarrollarse como empresa líder en la fabricación y suministro de equipos para el pesaje, dosificación y control, utilizando para sus sistemas los componentes de mercado con la más alta tecnología disponible. Con la visión de diversificar su oferta tecnológica y abordar nuevos mercados relacionados con la producción de tecnología avanzada para el sector de las energías renovables, desde VIDMAR, se busca una nueva línea de negocio de base tecnológica que consistirá en el diseño y desarrollo de plantas para la producción de biodiesel y la posterior venta de esta tecnología en países de todo el mundo.

El proceso para la elaboración de biodiesel que se ha estudiado en el proyecto es innovador tanto en la vertiente química de la fabricación como en la tecnológica, relacionada con los equipos, el automatismo y el control de la misma. Además, en el diseño óptimo de la planta piloto se han tenido en cuenta criterios como la sostenibilidad, hecho que permitirá fabricar combustible de origen no fósil con una emisión mínima de CO

2, es decir, con un balance favorable desde el punto de

vista del ciclo de vida.

Esta planta dispone de una tecnología pionera para la producción de biodiesel puesto que utiliza la combinación de dos nuevas tecnologías: la cavitación de impulso magnético y la cavitación ultrasónica. La tecnología de cavitación se caracteriza por tener un menor impacto ambiental en comparación con la tecnología convencional puesto que simplifica las fases del proceso y permite reducir el consumo energético, así como el tiempo de operación para obtener el producto final. También hace posible una disminución de las cantidades de reactivos y catalizador y supone una reducción importante de los residuos generados. La cavitación también comporta una simplificación del proceso final de lavado del biodiesel dando lugar a uno destacado ahorro de agua.

Adicionalmente, hay que destacar que a la hora de hacer el diseño de la planta piloto y definir las dimensiones se ha cogido como premisa que esta planta pueda ser ubicada en la plataforma de un camión, de forma que en un futuro pueda llegar a ser móvil y transportarse a diferentes puntos donde se disponga de la materia prima.

La planta piloto desarrollada por la empresa será clave para realizar las pruebas piloto necesarias para la mejora de la tecnología:

La empresa VIDMAR apuesta por una nueva línea de negocio de base tecnológica basada en el desarrollo de plantas para la producción de biodiesel

L’empresa VIDMAR aposta per una nova línia de negoci de base tecnològica basada en el desenvolupament de plantes per a la producció de biodièsel

Recentment, l’Agència de Residus de Catalunya ha publi-cat un informe titulat “10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort”. En aquest informe hi ha par-ticipat investigadors de l’Àrea de Tecnologia Ambiental

de Fundació CTM Centre Tecnològic. Coordinats per el Dr. Josep Maria Casas, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, i amb la col·laboració de la Dra. Zaida Muñoz, de la Universitat de Barcelona, els investigadors de l’Àrea de Tecnologia Ambiental han analitzat, per encàrrec de l’Agència Catalana de Residus, les dades generades al llarg de 10 anys de control i anàlisi de la qualitat de l’aire, la vegetació i el sòl al municipi de “El Pont de Vilomara i Rocafort”.

L’ambiciós programa de seguiment, que encara segueix vigent, ha avaluat la qualitat ambiental de l’aire, el sòl i la vegetació de l’en-torn del Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpares Fluorescents. Des de l’any 2005, l’Àrea de Tecnologia Ambiental de Fundació CTM Centre Tecnològic s’encarrega d’analitzar el con-tingut de metalls pesants en les partícules dipositades en els filtres de captació.

Passats deu anys de l’inici del programa de seguiment ambiental, es disposava de més de 20.000 dades puntuals que han estat acu-radament recopilades i analitzades. Els investigadors involucrats en el projecte no han observat cap influència directe de l’activitat industrial sobre dels tres vectors ambientals estudiats. L’estudi ha tingut com a resultat una publicació que presenta les dades de for-ma resumida i que ha de servir com a referència pels científics en el camp de la contaminació ambiental. El document es pot descar-regar gratuïtament del web de la Generalitat de Catalunya http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/lagencia/Publicacions/altres%20publicacions/Pont%20de%20Vilomara.pdf

Recientemente, la Agència de Residus de Catalunya ha publicado un informe titulado “10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort” (10 años de seguimiento ambiental en el Pont de Vilomara i Rocafort). En

este informe han participado investigadores del Área de Tecnología Ambiental de la Fundació CTM Centre Tecnològic. Coordinados por el Dr. José María Casas, catedrático de la Universidad Politécnica de Cataluña y con la colaboración de la Dra. Zaida Muñoz de la Universidad de Barcelona, los investigadores del Área de Tecnología Ambiental han analizado por encargo de la Agència de Residus de Catalunya, los datos generados a lo largo de 10 años de control y análisis de la calidad del aire, la vegetación y el suelo en el municipio del Pont de Vilomara i Rocafort.

El ambicioso programa de seguimiento, que está todavía vigente, ha evaluado la calidad ambiental del aire, el suelo y la vegetación del entorno del Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpares Fluorescents (Centro de Tratamiento y Reciclaje de Pilas y Lámparas Fluorescentes). Desde el año 2005, el Área de Tecnología Ambiental de la Fundació CTM Centre Tecnològic se encarga de analizar el contenido de metales pesados en las partículas depositadas en los filtros de captación.

Pasados diez años desde el inicio del programa de seguimiento ambiental, se contaba con más de 20.000 datos puntuales que han sido recopilados y analizados con precisión. Los investigadores involucrados en el proyecto no han observado ninguna influencia directa de la actividad industrial sobre los tres vectores ambientales estudiados. El estudio ha tenido como resultado una publicación que presenta los datos de forma resumida y que ha de servir como referencia para los científicos en el campo de la contaminación ambiental. El documento se puede descargar gratuitamente de la web de la Generalitat de Catalunya http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/lagencia/Publicacions/altres%20publicacions/Pont%20de%20Vilomara.pdf

13

ons de treball del procés, qualitat del producte final obtingut, entre d’altres. En definitiva, la millora tecnològica de la planta permetrà a l’empresa avançar cap a la industrialització del procés de producció.

Tot i que en l’estadi actual, la planta pilot està adaptada per poder treballar amb olis vegetals provinents de cultius energètics (colza, soja i girasol), VIDMAR juntament amb la Fundació CTM Centre Tecnològic està treballant en la preparació de nous projectes d’innovació que pu-guin aportar un valor afegit i una millora continua a la planta. A partir de les proves pilot que es duran a terme en el transcurs d’aquests nous projectes es faran les adaptacions i optimitzacions necessà ne-cessàries per permetre l’ús d’olis utilitzats de cuina i greixos animals tractats com a matèria primera.

utilización de diferentes tipos de aceite (colza, palma, girasol, Jatropha Curcas,...), sistema de reacción utilizado, variación de parámetros críticos, condiciones de trabajo del proceso, calidad del producto final obtenido, entre otros. En definitiva, la mejora tecnológica de la planta permitirá a la empresa avanzar hacia la industrialización del proceso de producción.

A pesar de que en el estado actual, la planta piloto está adaptada para poder trabajar con aceites vegetales provenientes de cultivos energéticos (colza, soja y girasol), VIDMAR junto con la Fundació CTM Centre Tecnològic está trabajando en la preparación de nuevos proyectos de innovación que puedan aportar un valor añadido y una mejora continua a la planta. A partir de las pruebas piloto que se llevarán a cabo en el transcurso de estos nuevos proyectos se harán las adaptaciones y optimizaciones necesarias para permitir el uso de aceites usados de cocina y grasas animales tratados como materia prima.

VidMar

TecnoConverting és una empresa bagenca, especia-litzada en el món de la caldereria i els muntatges, per al sector del tractamenta d’aigües com depura-dores, dessalinitzadores i/o potabilitzadores, que va

començar la seva activitat l’any 2005.

TecnoConverting és un referent empresarial en la instal·lació i muntatge d’equips pel tractament d’aigües, participant en projectes significatius com la depuradora més gran en tecno-logia de membranes d’Europa, la Dessalinitzadora de Blanes, la Dessalinitzadora d’El Prat de Llobregat, la Potabilitzadora de Sant Joan Despí...

En el decurs d’aquests anys, TecnoConverting s’ha anat re-convertint, especialitzant-se en desenvolupar nova tecnologia pròpia per donar solució al sector del tractament d’aigües. Actualment disposa d’unes noves instal·lacions de 2.000 me-tres quadrats, dels quals uns 400 m2 estan destinats a ofici-nes i el desenvolupament de nous productes.

A nivell internacional, l’empresa desenvolupa accions cons-tants arreu d’Europa, Sudamèrica i Portugal. A més a més, amb el suport de l’agència catalana per la competitivitat AC-C1Ó, l’empresa està obrint mercat en els Emirats Àrabs. Els clients més significatius pertanyen a empreses de caràcter públic i privat, dedicades a la construcció, l’explotació i el manteniment d’estacions depuradores d’aigües residuals.

TecnoConvertig i l’R+D

La innovació sempre ha estat una de les prioritats de l’em-presa. Un clar exemple d’aquesta aposta constant va ser el desenvolupament i comercialització dels rascadors circulars

MANOWAR, amb patent mundial, aquesta nova tecnologia permet poder cobrir completament els decantadors o espes-sidors per evitar males olors o l’impacte visual.

Un fet diferencial de TecnoConverting respecte a la seva com-petència, consisteix en l’estratègia d’invertir tots els anys en l’R+D. Això els permet tirar endavant el disseny i desenvolupa-ment d’almenys 2 nous equips industrials cada any.

TecnoConverting i la Fundació CTM Centre Tecnològic

La Fundació CTM Centre Tecnològic i Tecnoconverting han co-mençat a treballar recentment en el projecte DEFOAM, amb l’objectiu de desenvolupar un sistema d’eliminació d’espumes generades en processos de depuració biològica (convencio-nals i MBR).

El sistema ha d’aconseguir ser efectiu a curt i llarg termini, no ha de generar residus que requereixin un tractament ad-dicional, tampoc ha de consumir reactius químics (sempre que sigui possible), no ha d’incrementar significativament els costos associats al procés de tractament, no ha de reque-rir inversions elevades i ha de ser adaptable a qualsevol tipus d’instal·lació.

1414

TecnoConvertig y la I+D

La innovación siempre ha sido una de las prioridades de la empresa. Un claro ejemplo de esta apuesta constante fue el desarrollo y comercialización de los rascadores circulares MANOWAR, con patente mundial. Esta nueva tecno-logía permite poder cubrir completamente los decantadores o espesadores para evitar malos olores o el impacto visual.

Un hecho diferencial de TecnoConverting respecto a su competencia, consis-te en la estrategia de invertir todos los años en I+D. Esto les permite llevar adelante el diseño y desarrollo de al menos 2 nuevos equipos industriales cada año.

TecnoConverting y la Fundació CTM Centre Tecnològic

La Fundació CTM Centre Tecnològic y Tecnoconverting han comenzado a tra-bajar recientemente en el proyecto DEFOAM con el objetivo de desarrollar un sistema de eliminación de espumas generadas en procesos de depuración biológica (convencionales y MBR).

El sistema tiene que ser efectivo a corto y largo plazo, no ha de generar re-siduos que requieran un tratamiento adicional, tampoco tiene que consumir reactivos químicos (siempre que sea posible), no ha de incrementar significa-tivamente los costes asociados al proceso de tratamiento, no ha de requerir inversiones elevadas y ha de ser adaptable a cualquier tipo de instalación.

TecnoConverting es una empresa del Bages especializada en el mundo de la calderería y de los montajes para el sector del tratamiento de aguas como depuradoras, desalinizadoras y/o

potabilizadoras, que comenzó su actividad en el año 2005.

TecnoConverting es un referente empresarial en la instala-ción y el montaje de equipos para el tratamiento de aguas, participando en proyectos significativos como la depurado-ra más grande en tecnología de membranas de Europa, la Desalinizadora de Blanes, la Desalinizadora de El Prat de Llobregat, la Potabilizadora de Sant Joan Despí...

A lo largo de estos años, TecnoConverting se ha ido reconvirtiendo, especializándose en desarrollar nueva tecnología propia para dar solución al sector del trata-miento de aguas. En la actualidad dispone de unas ins-talaciones nuevas de 2000 metros cuadrados, de los cuales unos 400 m2 están destinados a oficinas y al desarrollo de nuevos productos.

A nivel internacional, la empresa lleva a cabo acciones constantes por toda Europa, América del sur y Portu-gal. Además, contando con el apoyo de la agencia cata-lana para la competitividad ACC1Ó, la empresa se está abriendo mercado en los Emiratos Árabes. Los clientes más significativos pertenecen a empresas de carácter público y privado dedicadas a la construcción, la explo-tación y al mantenimiento de estaciones depuradoras de aguas residuales.

1515

Av. de les Bases de Manresa 108242 Manresa (Barcelona)

T 93 877 73 73F 93 877 73 74info@ctm.com.eswww.ctm.com.es

Fund

ació

CTM

Cen

tre

Tecn

ològ

ic