10

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

13 /

ab

ril

2012

ENT

REV

ISTA

Pregunta. És vostè un escriptor de vo-cació tardana?Resposta. De fet va ser la meua pri-mera vocació. Vaig tenir com a pro-fessor a l’EGB a Miguel Omedas, al-corisà, un magnífic pedagog. Ell emva fomentar l’hàbit de l’escriptura.Mai no he deixat d’escriure, però lavida em va dur per camins que emvan allunyar de la possibilitat de lacreació literària seriosa.P. Van ser el col·lectiu ‘Viles i gents’ oles seves col·laboracions a Temps deFranja les seves plataformes de llan-çament?R. En certa manera sí. L’escriureuna columna amb una extensió aco-tada, va fer que hagués d’«esmolar»el què volia explicar i m’ha ensenyata ser més precís en el llenguatge.P. Prefereix la narrativa de ficció a l’as-saig o és a l’inrevés?R. Com a lector, indubtablement lanarrativa. A l’hora d’escriure tambéprefereixo la ficció. Per escriure’n non’hi ha prou amb el domini de la llen-gua, cal crear un món del no-res. Mi-llor dit, cal recrear un món a partir deles experiències pròpies i les queimaginem.P. Què és la licantropia?R. Els instints ancestrals que mante-nim, més o menys apaivagats, sota laracionalitat que ens governa.

P. I creu que es donen casos de lican-tropia als boscos i muntanyes delBaix Aragó?R. Sempre he estat un enamorat delbosc i els espais despoblats, espe-cialment dels del meu país, que és onsento el batec d’alguna cosa molt pro-funda. Potser és pel fet d’haver-mecriat a Catalunya: allà l’excursionis-

me era una religió. Els li-cantrops m’observen, em-parats per la vegetació ques’apodera dels bancals aban-donats per l’home. A voltesla seua presència em pro-dueix basarda, però vullcreure no em volen cap mal;només estimular-me la ima-ginació.P. Corren bons temps per a laliteratura?R. Jo crec que sí. Vivim unstemps excepcionals: tenim

tots els clàssics i els contemporanisque s’hi van afegint.P. Què aporta el dissenyador gràficque sempre ha estat vostè a l’escriptorque ara és també?R. Potser la concisió, la jerarquització.Hi ha una part de creació, és clar, peròsempre cal supeditar-la a l’objectiu,a l’encàrrec. Saber quina és la funcióde cada element, prescindir d’allò so-brer... el mateix que en la literatura.

Carles Terèsal seu estudi CÈLIA ANTOLÍN

P. El Baix Aragó ha estat comarca ins-piradora de variada literatura. Quinnou tema li agradaria a vostè desen-volupar en el futur?R. Em sedueixen les vides anodinesque amaguen secrets insospitats. Labarreja de les coses que ens passen atots (sentiments, relacions, desitjos...)amb la zona obscura i misteriosa.P. Vostè ha col·laborat amb diversosmitjans informatius. Com veu avui elpanorama informatiu al Baix Aragó?R. A nivell comarcal hi ha un sol grupde comunicació (això sí, ben potent)i poca cosa més. Dels mitjans arago-nesos em dol l’anticatalanisme que in-defectiblement apareix en notícies iarticles. I a nivell estatal... hi ha unmonocultiu asfixiant de mitjans dedreta. P. La crisi econòmica ha aturat undesenvolupament esperançador deles agències de publicitat i de dissenygràfic en el Baix Aragó o mai l’horit-zó va ser massa clar?R. Els anys 93 a 96, van ser durs per-què la gent no acabava d’entendrequè era això del disseny gràfic. Tot iaixí vam aconseguir una bona quan-titat de clients que han anat aug-mentant a base de feina i compromís.Ara la cosa està molt malament pera tots els sectors, i en el disseny grà-fic ho notem força.

«Els licantropsm’observen,emparats perla vegetacióque s’apoderadels bancalsabandonatsper l’home»

CARLES TERÈS, PREMI GUILLEM NICOLAU 20

«Per a escriure no n’hcal crear un món del // RAMON MUR

Carles Terès Bellès és una d’aquelles persones creativesper naturalesa. Un mestre baix aragonès, d’Alcorisa —qui-na casualitat—, va ser qui en la seua Catalunya natal vafomentar-hi l’hàbit de llegir i escriure. Des de llavors, Te-rès no ha deixat de llegir constantment, que és la millormanera d’esdevenir l’escriptor que també és des de la sevainfantesa i que l’ha portat a conquerir el Premi Guillem Ni-colau 2011 del Govern d’Aragó per a escriptors aragonesosen català. Sense abandonar mai la lectura i l’escriptura,Terès va orientar la seva vocació creativa cap al dibuix desdel qual va saltar al disseny gràfic del que és un brillantprofessional a Alcanyís i comarca des de 1993. Parlar ambCarles Terès és un plaer pel seu ric català, pel seu interèsper descobrir nous camins en tots els ordres de la vida i,sobretot, perquè s’ha convertit en un excel·lent ambaixadordel Baix Aragó que parla català allà on vagi.

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

13 /

ab

ril

2012

ENT

REV

ISTA

Una experiència per mai més repetir?R. En el moment de plegar, sí que vaigdir «mai més». És una feina molt àr-dua que no té la més mínima retri-bució, si més no en aquella època de

la Mancomunitat del Ma-tarranya. El pitjor de tot ésque sempre hi havia algúque se sentia perjudicatpels acords municipals.Però un o altre ho ha defer, si no la cosa no fun-cionaria. De moment, jatinc prou feina a casa.P. És difícil explicar què és

el Baix Aragó a Barcelona?R. Moltíssim. Aquí ens acusen de «ca-talanistes». A les meues filles, que sónaragoneses de cap a peus, encaraalgú els ha dit «catalana» com a insult,només perquè parlen una llengua ara-gonesa no castellana. En canvi aBarcelona no existim. A la majoriatant se’ls en dóna la nostra llengua co-muna. La paranoia aragonesa delpancatalanisme és una fal·làcia gro-tesca. Som un destí turístic i prou.Quan vénen els barcelonins, et diuen(en el supòsit que parlin català)«anem a dinar a “Calaceite”» o «vaig

a posar benzina a Monroyo». Ni tansols empren els topònims reals!P. Quina mena de llibres li agrada lle-gir i quins s’atreviria a recomanar?R. Bàsicament de narrativa. Darre-rament he quedat atrapat per la ma-nera d’escriure d’en Murakami. Elsdos llibres de David Vann que he lle-git són impressionants. La pell fredad’Albert Sànchez Piñol és brillant,també. I Olive Kitteridge, d’Elisa-beth Strout. El fill de l’acordionista,de Bernardo Atxaga, és un dels mi-llors llibres que mai he llegit. P. Prefereix el llibre de paper o el di-gital?R. En digital encara no he llegit res.Per a mi, el plaer del paper (el dissenyde la coberta, la facilitat d’us, el re-menar a la llibreria...) fins ara és in-substituïble.P. Un lloc o punt en el Baix Aragó ones va quedar mut d’admiració?R. M’emocionen els indrets solitaris,amb feixes devorades pel bosc i ma-sos abandonats on encara s’hi per-ceben els treballs de la gent que elshabitava. I el paisatge lluminós quees veu només eixir de Mont-roig capa Torredarques: m’eixampla el cor.

P. Al marge de totes les dificultats tanben conegudes per tots, la situació, engeneral, del català ha millorat o em-pitjorat en els pobles bilingües del BaixAragó des que vostè es va establir a lacomarca?R. El que s’ha avançat ha estat a cos-ta de l’esforç titànic d’uns pocs cons-cienciats que estimen la seua terra. Lamajoria d’escriptors franjencs usen elcatalà tot i no haver-lo après encondicions; la creació cultural està mi-llor que mai, però la població conti-nua manipulada per les elits de sem-pre, pels mitjans de comunicacióconservadors, per la tele-escombra-ria... L’idioma s’està desfent sota lamirada complaguda d’alguns pro-fessors que no assumeixen que lanostra llengua és més important pera nosaltres que els retaules gòtics, per-què és l’herència viva de la gent delterritori.P. Quina és la diferència més notable,la que més l’ha sorprès, entre el cata-là del Matarranya i el del Mesquí-Ber-gantes?R. Sentir parlar als parents d’Aigua-viva o als amics codonyerans és unplaer que m’ha fet estimar encara mésel nostre idioma, en descobrir-lo tanric i variat en una porció tan petita deterra.P. La natura d’aquesta terra aporta al-gun altre senyal d’identificació?R. Hi ha certes plantes, animals, mo-tius arquitectònics... És un elementmés a tenir en compte a l’hora de ferimatges corporatives.P. La comarca del Baix Aragó ha mi-llorat, empitjorat o està estancadarespecte a quan vostè va arribar?R. Del 93 ençà ha fet un canvi es-pectacular, com a molts altres llocsd’Aragó. La bonança econòmica i, so-bretot, els ajuts que arribaven d’Es-panya i Europa hi ha contribuït. Es-pero que les empreses i associacionsaguantin aquesta travessa del de-sert, perquè si no la zona podriatornar a caure en la letargia.P. Vostè va ser regidor de Torredarques.

011 DEL GOVERN D’ARAGÓ

hi ha prou amb el domini de la llengua,no-res»

Vaig conèixer Carles Terès al diari LaComarca del Baix Aragó l’any 1994.Acabava d’establir-se a Alcanyís amb elpropòsit d’exercir la seva professió de dis-senyador gràfic al Baix Aragó. Aquellsprimers passos no van ser fàcils de capmanera. Però es pot dir avui que Carlesva ser un aventurer, un impulsor d’una ac-tivitat professional llavors poc conegudaa la comarca. Nascut a Barcelona el1962, de pares procedents de Estopanyài Queretes, va decidir establir-se entre Al-canyís i el poble de la seva dona, Torre-darques. I aquí, a la terra baixaragonesa,segueix amb la seva família a la qual vanarribar dues filles per a les quals Carlesencara ha de treballar moltes hores al seu

estudi de dissenyador.Al llarg d’aquests anys, Terès ha estat

de tot al Baix Aragó, fins i tot regidor deTorredarques, secretari de l’AssociacióCultural del Matarranya, dissenyador i co-ordinador de la revista Temps de Franja,l’única publicació d’Aragó en català.Forma part des de 1995 del col·lectiu ‘Vi-les i gents’, columna en català que es pu-blica cada setmana a La Comarca i té elseu espai propi a Internet, L’esmolet.

Des del disseny gràfic i el dibuix fins ala literatura, Terès abasta un camp moltextens de promoció artística creativa. Car-les Terès és ja un escriptor del Baix Ara-gó en català i, sens dubte, un destacat re-ferent cultural a la Terra Baixa.

«La paranoiaaragonesa delpancatalanismeés una fal·làciagrotesca»

Referent cultural del Baix Aragó// R.M.