ENRIC ENRIC VALORVALOR

Per Sandra Fernández Arenas i Erika Daries Alòs

D’on rau la importància de D’on rau la importància de l’obra d’Enric Valor?l’obra d’Enric Valor?

• Per la divulgació de les Normes de Castelló a Alacant durant el període republicà a través del setmanari El Tio Cuc.• Per la publicació de nombrosos articles en la premsa valencianista defensant la conveniència de parlar i escriure correctament el valencià, i la necessitat d’usar-lo.• Per haver estat professor de dels cursos de llengua de Lo rat penat des de 1949.• Per haver publicat durant el franquisme desenes d’articles sobre correcció lingüística als periòdics Levante i Jornada.• Per haver tret a la llum un conjunt ben significatiu d’obres gramaticals per a l’aprenentatge del valencià, així com diverses obres lexicogràfiques, fonamentals per a la conservació del vocabulari propi dels valencians.• Per tractar d’enriquir l’aportació valenciana al conjunt de la llengua catalana.

Enric Valor és l’autor d’una molt important obra literària, amb novel·les tan valuoses com les que integren el Cicle de Cassana i, en definitiva, per haver dut a terme al llarg de la seua vida una important tasca en favor de la divulgació del valencià entre el nostre poble.

Per què es va dedicar intensament a l’estudi de la llengua?

ENRIC VALOR VA VIURE UNS ANYS DIFÍCILS: LA GUERRA CIVIL I UNA LLARGA I TRISTA

POSTGUERRA.

Des de ben jove va participar activament en la vida social i cultural valenciana. Primer a Alacant ciutat, on col·laborà al setmanari El Tio Cuc organitzant cursos de llengua per a difondre les Normes de Castelló i en l’organització de l’Agrupació Regionalista Republicana.

El 1934, instal·lat a València, establí contacte amb els nuclis més actius del valencianisme, cosa que el va portar a participar en publicacions com El Camí, País Valencià o La República de les lletres.

PERÒ AQUESTA EXPERIÈNCIA VISCUDA DURANT EL PERÍODE REPUBLICÀ DE LA

DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LLIBERTAT VA DURAR MOLT POC.

• Una vegada acabada la Guerra Civil, qualsevol activitat pública relacionada amb la defensa de la llengua i cultura dels valencians es veié suspesa.• Aleshores, Enric Valor viurà un període de tancament interior, que en el seu cas aprofità per a dur a terme un intens treball de preparació lingüística i literària.• Començà la reorganització dels elements valencianistes de la manera més discreta possible, fet que comportava molts riscos durant els moments més durs de repressió postbèl·lica. • No serà fins als anys 40 quan ressorgiran les primeres iniciatives culturals relacionades amb l’estudi de la llengua.

L’obra literària:L’obra literària: La seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes (1950-

1958), on recopila i dóna caràcter literari a 36 rondalles populars valencianes. Altres obres d'estil similar són les Narracions de la Foia de Castalla (1953) i Meravelles i picardies (1964-1970).

La seua primera novel·la (que va iniciar entre els anys 40 i 50, però que es va reelaborar fins la seua publicació el 1960) és L'ambició d'Aleix. Potser la seua obra novel·lística més important és el Cicle de Cassana, que consta de tres novel·les: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991).

El Cicle de Cassana:El Cicle de Cassana: El 1980 aparegué el primer volum del cicle que

avui celebrem, Sense la terra promesa , Valor feia vint anys que no publicava una novel·la.

Les novel·les de Valor mancaven de precedents, naixien òrfenes de tradició cultural, influenciades per les circumstàncies els enllaços amb la tradició novel·lística catalana anterior a la guerra.

• Enllà de l'horitzó és narrada a la manera d'unes Memòries del protagonista trobareu també, com al millor Valor, una novel·la amanida amb un punt d'aventura, un punt de fulletó sentimental, un punt de sexe, i més d'un punt de política local i d'història bèl·lica.

• La vall de Cassana, correlat simbòlic de les valls on va nàixer i viure Valor la seua infantesa, centra l'univers de Sense la terra promesa i de Temps de batuda, les dues primeres novel·les del cicle, i s'eixampla cap a Gandia, Albaida, Cocentaina, o Alacant a la darrera novel·la, la més aventurera de totes tres, Enllà de l'horitzó .

Al Cicle de Cassana trobareu una fórmula narrativa heretera de la novel·la regionalista del segle passat, una versió mediterrània i revolucionària de la novel·la perediana de muntanya.

Trobareu la bellesa d'una llengua literària elaborada i culta, però plena de riquesa idiomàtica, de girs i de modismes, d'expressions proverbials, de lèxic precís i sovint a boca d'extinció.

La passió pel territori, és un dels components bàsics de les seues rondalles i narracions.

ENLLÀ DE L’HORITZÒ ENLLÀ DE L’HORITZÒ (Fragment)(Fragment)

Sobtadament, aparegué en un revolt la vista espectacular de la Baixura, i el camió saltà costa avall, i els boscs que ens acompanyaven a la nostra dreta desaparegueren, i les altes crestes i carenes anaren perdent altitud i es transformaren en aquelles planes onejades i pedregoses, en aquelles rambles de codisses i baladres, que formen bona part de la comarca assedegada del Raspeig. Sortírem. Al camió! Al cap de poc travessàvem el poble de Sant Vicent del Raspeig, de cases baixes en general, sempre lluminós sota un cel eixut, i deu minuts després entràvem a Alacant, ja algunes voltes atacada pels bombardeigs dels enormes avions italians que venien de Mallorca.

Enric Valor

[...]

Fonts:http://medias.levante-emv.com/documentos/2010-01-22_DOC_2010-01-15_00_37_48_posdata.pdf

http://www.uv.es/entresiglos/oleza/pdfs/cassana.PDF

http://www.escolavalenciana.com/arxiu/upload/trobades09/taller_alacant_ilustracions.pdf

Si voleu escoltar la rondalla original de l’Albarder de Cocentaina piqueu ací:

http://www.mml.cam.ac.uk/aspects/assets/ap478/albarder.mp3