enginyeria tècnica en informàtica de sistemes universitat ... · informe d’avaluació interna...

Informe d’avaluació interna

Enginyeria tècnica en Informàtica de SistemesUniversitat Pompeu Fabra

Setembre del 2003

2

Índex

0. El procés d’avaluació interna........................................................31. La posició estratègica de la titulació .............................................6

1.1. Posició estratègica interna .....................................................................61.2. Posició estratègica externa ....................................................................8

2. La capacitat del sistema .............................................................102.1. L’alumnat .............................................................................................102.2. El professorat.......................................................................................132.3. Infraestructura......................................................................................162.4. Relacions externes ..............................................................................192.5 Planificació de la titulació i gestió de la qualitat ...................................21

3. El programa de formació ............................................................233.1. El perfil de formació .............................................................................233.2. El programa de formació......................................................................263.3. Projecte final de carrera (PFC) ............................................................29

4. Desenvolupament de l’ensenyament..........................................324.1. Organització de l’ensenyament............................................................324.2. Metodologia docent..............................................................................354.3. Acció tutorial i d’orientació ...................................................................374.3. Activitats curriculars complementàries.................................................39

5. Qualitat dels resultats .................................................................415.1. Estratègies d’avaluació dels resultats acadèmics ................................415.2. Els resultats acadèmics .......................................................................435.3. Estratègies d’avaluació dels resultats professionals ............................455.4. Els resultats professionals ...................................................................475.5. Les estratègies d’avaluació dels resultats personals ...........................485.6. Els resultats personals .........................................................................50

Annex. Recerca .............................................................................51Taula resum de punts forts, punts febles i propostes de millora....................... 53Taules del protocol ........................................................................................... 55

3

0 El procés d’avaluació interna

En resum:Valoració global del procés d’avaluació interna de la titulació

A B C DMolt positiu Positiu

X

Poc positiu Gens positiu

Indicadors:* Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. a b c d

0.1: Actitud de la comunitat de la titulació respecte alprocés d’avaluació X

0.2: Suport i col·laboració de la unitat tècnica d’avaluació X

0.3: Suport i col·laboració dels òrgans de govern de launiversitat X

0.4: El procés intern d’elaboració de l’informe X

0.5: Les accions de difusió i foment de la participació en elprocés d’avaluació X

0.6: El nivell de resposta de la comunitat en el procés X

0.7: Valoració global de l’informe intern X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada.2. Canvis significatius en relació amb l’anterior procés d’avaluació.3. Comentaris i matisacions sobre les valoracions dels indicadors.4. Punts forts més significatius.5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de la seva presència.6. Direcció de les possibles propostes de millora i canvi.

4

El Comitè d’Avaluació Interna (CAI) de la titulació es va constituir el dia 3 d’abrildel 2003, amb els membres següents: Jaime Delgado Mercé, com a directordels Estudis; Josep Blat Gimeno, Xavier Amatriaín Rubio i Enric Peig Olivé enrepresentació dels professors; Magdalena Teruel Llorente i Pedro JoséMontenegro Lugo en representació dels alumnes, i Iolanda Sabater Anell enrepresentació del personal d’administració i serveis.

El CAI ha celebrat cinc reunions en el període d’elaboració de l’autoinforme, ons’han analitzat les dades recollides i s’han debatut els diferents punts que elformen.

L’actitud de la comunitat durant el procés, en què s’han recollit dades, s’hanpassat enquestes, etc. es pot considerar positiva. El suport que s’ha rebut desde la unitat tècnica d’avaluació de la Universitat ha estat perfecte, així com elsuport rebut des dels òrgans de govern.

Pel que fa al procés intern de realització de l’informe, el CAI valora positivamentla composició i funcionament, però igualment ha fet una mica d’autocríticaperquè hi ha hagut algun malentès, sobretot amb el tema de plaços i s’ha tingutla sensació en algun moment de treballar a batzegades. També voldriaconstatar que el procés s’ha dilatat massa en el temps, i no sembla gensadequat avaluar des del mes d’abril fins al mes d’octubre del 2003, coses quevan passar fins al juny del 2002.

Un cop elaborat l’autoinforme, s’ha sotmès a audiència pública entre el 6 i el 17d’octubre del 2003. El document ha estat accessible des de la pàgina webpròpia dels Estudis, i s’ha fet divulgació del procés mitjançant correuselectrònics personalitzats, avisos al Campus Global i visites a les aules. S’hanrebut quatre comentaris a l’autoinforme, un per part d’un professor i tresd’alumnes, nombre que es considera baix.

El comentari del professor es referia només a aspectes formals de l’informe, node contingut, i els dels alumnes eren bàsicament per refrendar valoracions queja s’hi reflecteixen, o per a donar les seves opinions personals sobre algunsdels aspectes negatius. Per tant, s’ha considerat que no calia incorporar-los al’informe, perquè no aportaven noves dades.

Tenint en compte totes aquestes circumstàncies, la valoració global que fa elCAI del procés d’avaluació interna és positiva.

Abans d’entrar en el detall dels apartats que configuren aquest informe, el CAIvoldria fer una sèrie de consideracions prèvies:

En primer lloc, cal destacar que la titulació objecte d’aquesta avaluació és demolt recent creació. La primera promoció va començar els seus estudis el curs1999-2000 i, per tant, al curs 2001-2002 han sortit els primers graduats.Aquesta és, per tant, la primera avaluació que s’ha fet de l’enginyeria tècnicaen Informàtica de Sistemes. S’ha d’esmentar també que juntament ambl’enginyeria en Informàtica (de cicle llarg) són les primeres titulacions de cairetècnic que la UPF ha posat en marxa (al curs 2001-2002 va començar latitulació d’enginyeria tècnica de Telecomunicació, especialitat Telemàtica).

En segon lloc, els Estudis d’Informàtica, inclosos a l’Escola SuperiorPolitècnica, ofereixen les dues titulacions relacionades amb la informàtica, la decicle curt, objecte d’aquesta avaluació, i la de cicle llarg, de forma combinada.Els plans d’estudis es van elaborar de manera que hi hagués assignatures

5

comunes, a les quals hi assisteixen junts alumnes de les dues titulacions. Coma exemple, esmentarem que el primer curs és comú en un 80%, i els 40alumnes que entren per a cursar la de cicle curt i els 80 de la de cicle llarg esreparteixen en dos grups de teoria de 60 alumnes cada un i en tres grups depràctiques de 40. Aquesta barreja provoca que normalment sigui difícil distingirels dos col·lectius, i per tant les impressions, reflexions i comentaris que espuguin fer a nivell d’estudis (els mateixos alumnes, els professors i l’equipdirectiu) siguin genèrics als estudis d’Informàtica. Per a aquest procésd’avaluació s’ha fet l’esforç de concentrar-se en la titulació d’enginyeria tècnicaen Informàtica de Sistemes, però en alguns casos això no és fàcil.

En tercer lloc, cal destacar que la Junta de Centre encara no està constituïdade manera formal. El director actual dels Estudis ho és en funcions, des delnovembre del 2001. Per suplir aquesta mancança d’òrgans col·legiats, al finalde cada trimestre i després dels exàmens de setembre es convoca elsprofessors dels Estudis d’Informàtica a una reunió plenària, on se’ls informa deldesenvolupament del curs i de les accions que duu a terme l’equip directiu i ones poden debatre temes d’interès o actualitat.

I en quart lloc, esmentar que en general no es disposa d’informació fidedignasobre les opinions subjectives i els graus de satisfacció dels diferents col·lectiusperquè fins ara no hi havia cap mecanisme de recollida sistemàtica d’aquesttipus d’informacions. En paral·lel al procés d’elaboració d’aquest autoinformeper part del CAI, s’han passat unes enquestes als alumnes matriculats a latitulació i als professors dels Estudis, però el grau de participació ha estat baix, ien alguns casos la formulació de les preguntes no era la més adient. De cara alfutur, ja s’està treballant a dissenyar esquemes estables de recollida exhaustivad’opinió.

Per tot això, pensem que aquesta no pot ser una avaluació completa perquèper a alguns dels punts del protocol falta informació i perspectiva i, per tant,s’han deixat en blanc; però pensem que per a la resta de punts aquest procésd’avaluació ha de ser de molta utilitat per enfocar i prioritzar els problemes queja s’han detectat. Igualment, pel fet de ser la primera vegada que participem enl’avaluació transversal d’aquests estudis, hem hagut d’obviar totes lesreferències als canvis significatius del darrer quinquenni.

Punts forts:

Composició del CAI

Suport complet per part de la Universitat

Punts febles:

Poca participació de la comunitat, especialment en l’audiència pública

Procés massa dilatat en el temps i allunyat del període avaluat

Propostes de millora:

Aconseguir més participació en futurs processos d’avaluació

6

1 La posició estratègica de la titulació1.1 Posició estratègica interna

En resum:És favorable la posició estratègica de la titulació amb relació al context intern de la Universitat?

A B C DMolt favorable Favorable

X

Poc favorable Gens favorable


1.1.1: Posició amb relació a la quantitat d’estudiants que hiaccedeixen i a la demanda en primera opció respecte a lesaltres titulacions de la universitat i del centre

X

1.1.2: Posició amb relació al nombre d’estudiants total respectea les altres titulacions de la universitat i del centre X

1.1.3: Posició amb relació al percentatge d’estudiants que entraen 1a opció i amb una nota d’accés entre 7 i 10 respecte a lesaltres titulacions de la universitat i del centre X

1.1.4: Posició de la titulació amb relació al perfil educatiu i lescaracterístiques generals de la universitat

X

1.1.5: Posició amb relació al percentatge de docència assumitper professorat estable respecte a les altres titulacions de launiversitat i del centre X

1.1.6: Valoració del nombre de professors vinculats a la titulacióque tenen algun càrrec de gestió a la universitat

X

1.1.7: Posició de la titulació respecte del nombre d’associatsreals. Adequació al perfil professionalitzador de la titulació X

1.1.8: Percepció de la titulació sobre el grau de suportinstitucional X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors4. Punts forts més significatius5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de la seva presència6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

7

Com s’ha comentat al punt anterior, el nombre de places que s’ofereixen per al’enginyeria tècnica és de 40, mentre que per a l’enginyeria en Informàtica sen’ofereixen 80. Les evidències mostren que el nombre de sol·licituds en primeraopció per a la titulació d’enginyeria tècnica és considerable (113 el curs 2000-2001), la qual cosa dóna una relació demanda/oferta alta (2,83) i una nota detall moderadament alta (6,57), en línia amb la majoria dels estudis de cicle curtde la nostra Universitat. Lluny, però, de la majoria de titulacions de cicle llarg,que tradicionalment tenen una demanada molt alta, la qual cosa provoca queles notes de tall i les mitjanes siguin molt altes.

D’alumnes matriculats a l’enginyeria tècnica, en els tres cursos que la formen,n’hi ha uns 120. Recordem, però, que estan barrejats amb els 240 matriculats al’enginyeria en Informàtica. Per tant, estaríem parlant d’una escola amb uns360 alumnes, xifra que es considera raonable.

Pel que fa a les notes d’accés, la gran majoria dels que provenen de les PAAUtenen una nota d’entrada d’entre el 6 i el 7 (un 80% el curs 2001-2002), mentreque són molt pocs els que tenen una nota superior a 7 (un 20% el curs 2001-2002). Aquesta dada la considerem molt poc favorable.

Els Estudis d’Informàtica van ser una aposta forta de la nostra Universitat perentrar en el món dels estudis tècnics, i així ampliar l’oferta de titulacions ques’oferien fins llavors en aquesta direcció. Val a dir, que el suport en elllançament dels estudis i en la seva consolidació que s’ha rebut dels òrgans degovern de la Universitat ha estat sempre el màxim possible.

Com es comentarà en el punt dedicat al professorat, el nombre de professorsestables és reduït, però es pot dir que porten el pes de la titulació. Això noobstant, hi ha professors dels estudis al Consell de Govern de la Universitat, in’hi ha al Claustre Universitari. Per tant, el grau d’implicació amb els òrgans degestió les bo.

Punts forts:

Relació demanda/oferta alta

Nombre d’alumnes a la titulació baix


Punts febles:

Pocs alumnes amb notes altes


Aconseguir més alumnes de nou ingrés amb notes superiors a 7

8

1.2 Posició estratègica externa

En resum:És favorable la posició estratègica de la titulació amb relació al context extern?

A B C DMolt favorable Favorable

X

Poc favorable Gens favorable


1.2.1: Posició amb relació a la quantitat d’estudiants quehi accedeixen respecte a titulacions idèntiques de lesuniversitats catalanes X

1.2.2: Posició amb relació a la quantitat total d’estudiantsrespecte a titulacions idèntiques de les universitatscatalanes X

1.2.3: Posició amb relació al percentatge d’estudiants queentra en 1a opció i amb una nota d’accés entre 7 i 10respecte a titulacions idèntiques de les universitatscatalanes

X

1.2.4: Posició amb relació al percentatge de docènciaassumit per professorat estable respecte a titulacionsidèntiques de les universitats catalanes X

1.2.5: El professorat associat amb què compta la titulacióforma part de xarxes, són de prestigi reconegut? X

1.2.6: Percepció de la titulació sobre posició competitivarespecte a titulacions idèntiques de les universitatscatalanes i europees properes X

1.2.7: Qualitat de la inserció professional dels graduatsdesprés de 2 anys amb relació al context

1.2.8: Cobertura de les expectatives de demanda degraduats en el proper quinquenni X

1.2.9: Posició respecte a titulacions idèntiques de lesuniversitats catalanes amb relació a la quantitat deconvenis de cooperació/transferència de tecnologia X

1.2.10: Percepció de la titulació sobre el grau de suportsocial i polític del context geogràfic X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors4. Punts forts més significatius5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

9

Les evidències de què es disposa no són prou completes com per valoraraquest punt de forma satisfactòria. En concret, no disposem de la informaciódesglossada per universitats, sinó només en mitjanes. Per tant, moltes de lesvaloracions s’han pres tenint en compte, a més dels indicadors, les sensacionssubjectives i el coneixement directe que es té de la resta d’universitats delnostre entorn.

Pel que fa al col·lectiu dels alumnes, podem dir que la posició estratègicaexterna és molt semblant a la interna, analitzada al punt anterior. S’ofereixenpoques places, la qual cosa permet mantenir una relació demanda/ofertarelativament alta, i un nombre d’alumnes total a l’escola baix, lluny de númerosque es puguin considerar de massificació. El nombre d’alumnes que entrenamb una nota entre 5 i 6 a la resta d’universitats és considerable, mentre quenosaltres no en vam tenir cap. Per tant, en aquest aspecte estem una micamillor.

En relació amb el professorat, donat el baix nombre de professorat estable,està clar que el percentatge total de docència que assumeix aquest col·lectiu ésbaix; però també cal esmentar que sobre ell recau el pes de la titulació. Elprofessorat associat, com es valorarà al punt dedicat al professorat, és dequalitat.

La sensació que es té en relació amb el context socioeconòmic proper és queencara som poc coneguts. Cal que surtin promocions i que s’incorporin almercat de treball. En el següent quinquenni es podrà valorar aquestaincidència, assumint que podrem satisfer les expectatives de qualitat i quantitatde graduats demanada.

Punts forts:

Relació demanda/oferta alta


Punts febles:

Poc coneixement dels nostres estudis a la societat


Establir plans de promoció i publicitat dels nostres estudis i dels nostresgraduats

10

2 La capacitat del sistema2.1 L’alumnat

En resum:El perfil de l’alumnat de la titulació, en termes de formació, capacitat i dedicació a l’estudi, ésadequat i respon a les característiques de la titulació?

A B C DMolt adequat Adequat Poc adequat

X

Gens adequat


Perfil de l’alumnat

2.1.1: Vies d’accés de l’alumnat a la titulació i incorporació encursos superiors X

2.1.2: Estratègies i instruments per conèixer l’alumnat de nouaccés X

2.1.3: Preparació prèvia de l’alumnat i disponibilitat per seguirels ensenyaments (treball, desplaçaments, etc.) X

2.1.4: Interès i motivació de l’alumnat de nou accés per al’ensenyament (titulació) X

2.1.5: Grau de satisfacció de les expectatives de l’alumnat sobrel’ensenyament

2.1.6: Participació de l’alumnat en eleccions, associacionsestudiantils i en altres activitats de socialització X

2.1.7: En quina mesura canvia l’opinió i les expectatives que tél’alumnat sobre l’ensenyament al llarg de la formació?

Polítiques de captació i acollida de l’alumnat a la titulació

2.1.8: Estratègies per conèixer la procedència de l’alumnat.(Centres d’ensenyament no universitari) X

2.1.9: Les accions informatives i els documents divulgatiusemprats per a la captació: portes obertes X

2.1.10: Les accions informatives i els documents divulgatiusemprats per a l’acollida: jornada d’acollida al nou alumnat X

2.1.11: Accions de connexió amb la secundària i l’FP X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors4. Punts forts més significatius5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents6. Direcció de les propostes possibles de millora/canvi

11

Pel fet de tractar-se d’una titulació de cicle curt, el ventall de vies deprocedència dels alumnes és molt ampli: batxillerat amb PAAU, CiclesFormatius, majors de 25 anys, etc. La via del batxillerat és la mésrepresentativa (67% el darrer curs). La segueix la via dels CF (27%) mentreque la resta són testimonials. No es destaquen diferències en el rendiment delsalumnes que provenen de les diferents vies. Els percentatges d’abandonamenti d’èxit són molt similars per als dos col·lectius majoritaris (PAAU i FP).

No es disposa d’evidències sobre si els alumnes treballen o no, ni sobre laresidència habitual durant el curs, aspectes que podrien condicionar la sevadisponibilitat envers els estudis; però es té la impressió que molt poca gentcombina estudis amb treball i la majoria viuen a poca distància de l’escola, perla qual cosa això no hauria de representar una problemàtica a tenir en compte.Més aviat, com s’ha comentat anteriorment, el seu rendiment està condicionatper la seva preparació prèvia i el seu interès, especialment a primer curs. Enaquest sentit, tot i que no es disposa d’evidències clares sobre aquest punt,sembla que hi ha un elevat nombre d’alumnes que no tenen la suficientmotivació per encarar uns estudis universitaris tècnics en general i lainformàtica en particular.

Es constata que en els tres cursos que estem oferint la titulació, un nombred’alumnes no negligible ja havien fet un primer curs en alguna altra universitat ino els havia anat massa bé.

El règim de permanència que la nostra Universitat fixa per a tots els estudis ésdur (50% dels crèdits de primer curs s’ha de superar el primer any) i si hocombinem amb les situacions exposades anteriorment, el resultat és que elpercentatge d’alumnes que no superen el règim de permanència a primer cursés molt alt (un 40% el curs 2001-2002). Molt més alt que la resta d’estudis de lanostra Universitat, amb notes de tall i mitjanes semblants.

La participació dels alumnes en activitats de socialització no és notable, per béque és la tònica general en estudis tècnics.

La política de captació de nous alumnes es duu a terme de forma global des dela Universitat, amb estret contacte amb els diferents estudis. Bàsicaments’organitza una Jornada de Portes Obertes de manera que els interessatspoden conèixer les instal·lacions i rebre explicacions sobre els estudis que s’hiimparteixen. També estem presents al Saló d’Ensenyament que cada anyorganitza el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Una altra activitatinteressant és el manteniment d’una pàgina web adreçada a estudiants debatxillerat, on poden trobar tota la informació sobre els estudis de la nostraUniversitat que els pot fer falta per decidir-se. Pensem, però, que caldriaprendre més la iniciativa, portar a terme polítiques més actives i impulsar, perexemple, les visites als centres de secundària i explicar bé tant lescaracterístiques de la Universitat (molta gent creu equivocadament que ésprivada) com les peculiaritats dels nostres Estudis.

Un cop s’han matriculat, el primer dia de classe es fa una sessió de presentaciói acollida on se’ls presenta tot el pla d’estudis perquè no perdin la visió deconjunt dels estudis i se’ls intenta fer veure el canvi que suposa el pas a launiversitat en les metodologies d’aprenentatge, de relació amb els professors,

12

etc. També s’intenta que des del primer dia siguin conscients que el règim depermanència és molt exigent i que no poden adormir-se.

Històricament la universitat ha viscut d’esquena a l’ensenyament secundari(salvant alguna destacable excepció). Això fa que realment en sapiguem moltpoc dels alumnes, del que saben fer i com ho saben fer. A més, l’ensenyamentsecundari en els darrers vint anys ha canviat molt i l’universitari no. Lesdiferències s’han eixamplat i és imprescindible que ens ajustem tots plegats.

Tal com s’ha comentat, no es disposa d’informació fiable sobre graus desatisfacció i d’expectatives.

Punts forts:

Jornada d’acollida

Punts febles:

Poc coneixement de les característiques dels alumnes de nou ingrés

Poc contacte amb l’ensenyament secundari


Incrementar el contacte amb els centres de secundària, per donar-nos aconèixer nosaltres i conèixer millor els alumnes

Dissenyar estratègies per al diagnòstic del nivell de coneixements per alsalumnes de nou ingrés

13

2.2 El professorat

En resum:El perfil, el volum i la situació del professorat de la titulació són adequats i s’ajusten a lescaracterístiques i les necessitats de la titulació?

A B C D

Molt adequats Adequats Poc adequats

X

Gens adequats

Indicadors:* Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol a b c d

2.2.1: El perfil acadèmic del professorat (formacióacadèmica, experiència docent i investigadora,categories)

X

2.2.2: El perfil d’experiència professional (tant delprofessorat permanent com de l’associat) X

2.2.3: El perfil de gènere i edat X

2.2.4: Adequació del nombre de professors al nombred’estudiants X

2.2.5: Tipologia de professorat responsable de ladocència en el primer any (teoria/pràctica) X

2.2.6: Valoració dels resultats de l’avaluació deprofessorat (docent i investigadora) X

2.2.7: Valoració del nivell de formació i innovació docentdel professorat X

2.2.8: Valoració de la satisfacció amb els incentius a lafunció docent del professorat X


14

Els nostres estudis encara estan en fase de desplegament. Això implica, entrealtres coses, que el cos de professorat encara no és estable, perquè cada anys’incorporen professors nous.

Hi ha dos aspectes aliens als Estudis que cal esmentar en aquest punt: d’unabanda, que la política de contractació de professorat la duen a terme elsdepartaments, en el nostre cas majoritàriament el Departament de Tecnologia, iper tant la incidència que hi poden tenir els Estudis és limitada. I, d’una altra,que els nostres estudis presenten un gran nombre de crèdits pràctics, cosa queens sembla del tot pertinent donada la naturalesa tècnica dels estudis, però encanvi són crèdits que mereixen un menor reconeixement per part de laUniversitat que els crèdits teòrics.

Dit això, i analitzant la plantilla tal com està en l’actualitat, es constatal’excessiu pes que té el col·lectiu de professors no funcionari (un 80% delscrèdits a primer curs i un 73,3% dels crèdits de la titulació estan a càrrecd’aquest col·lectiu). Des del Departament ens fan veure que l’absència d’unmarc normatiu clar, tant a nivell estatal com autonòmic, ha estat determinantperquè es produís aquesta situació, que en un futur proper ha d’evolucionar enpositiu un cop aprovades i desplegades la LOU i la LUC.

Dins d’aquest col·lectiu tan nombrós de professors no funcionari podem trobardiferents tipologies. D’una banda, hi ha un bon nombre de professors associatsi becaris de tercer cicle que estan en el procés d’elaboració de les seves tesisdoctorals, per la qual cosa no se’ls hauria de demanar que assumeixinresponsabilitats de coordinació o d’innovació docent. D’una altra banda, tenimprofessors a temps parcial, la principal ocupació dels quals es desenvolupa enempreses externes o en projectes de recerca a la mateixa Universitat. I tambétrobem professors que han arribat als Estudis a través del Programa Ramón yCajal del Ministeri de Ciència i Tecnologia o del programa ICREA delDepartament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de laGeneralitat. Ambdós programes estan enfocats a potenciar la investigació i, pertant, la capacitat i l’interès docent no són criteris determinants a l’horad’adjudicar aquestes places.

En general, la formació acadèmica és bona o molt bona, i la majoria estanintegrats en grups de recerca dels seus departaments, molts amb reconegutprestigi internacional. Per tant, el perfil investigador es pot considerar molt bo.

Pel que fa a l’experiència docent, la variabilitat és més alta. Com s’ha esmentat,cada any hi ha noves incorporacions, i moltes són de professors novells, ambuna baixa formació docent. Cal dir que des dels Estudis i en coordinació amb elPla per la Qualitat Educativa de la Universitat, s’està treballant per posar enmarxa cursos de formació inicial per a aquest col·lectiu de professors de nouingrés.

Un altre aspecte que cal destacar és el considerable nombre de professorsestrangers que hi ha als Estudis. La diversitat enriqueix i per tant hoconsiderem positiu. Però s’han donat casos de problemes de comunicació perculpa de l’idioma que han generat malestar, especialment a primer curs.

La majoria de professors associats a temps parcial responen al perfil ideald’aquesta figura. La seva activitat complementària, ja sigui a l’empresa o engrups de recerca a la mateixa Universitat, constitueix un important valor afegit a

15

les seves tasques docents. Aquests professors, per tant, aporten als estudis laseva experiència i coneixements i constitueixen un actiu considerable.

Punts forts:

Perfil investigador

Aportació d’experiència professional

Punts febles:

Plantilla de professorat no equilibrada

Poca experiència docent


Treballar amb els departaments (especialment el de Tecnologia) per definir unaplantilla de professorat adequada i equilibrada

Posar en marxa plans de formació inicial i continuada

16

2.3 Infraestructura* La naturalesa de la titulació marcarà l’especialitat de certes instal·lacions

En resum:Com valoreu les infraestructures disponibles amb relació a les característiques de la titulació?

Nota: tingueu en compte el grau de carències a l’hora de valorar les infraestructures.

A B C DMolt adequades Adequades

X

Poc adequades Gens adequades


Instal·lacions i infraestructures específiques

2.3.1: Aulari (aules amb suport multimèdia, sense suportmultimèdia i informatitzades) X

2.3.2: Espais per fer pràctiques: aules informàtiques ilaboratoris informàtics X

2.3.3: Sales d’estudi X

2.3.4: Altres instal·lacions específiques de l’ensenyament X

Instal·lacions i infraestructures generals

2.3.5: Biblioteca X

2.3.6: Infraestructura general de noves tecnologies X

2.3.7: Seguretat i conservació de les instal·lacions X

2.3.8: Serveis de caràcter general (restauració, copisteria,etc.) X


17

Es disposa d’una sèrie d’indicadors sobre els espais docents (taula 11) que nosón complets. S’hi troben a faltar estadístiques d’utilització i disponibilitat. Hemcomplementat la minsa informació escrita amb l’observació directa de lasituació. Sobre la biblioteca es disposa de dades molt completes (taula 12) quereflecteixen acuradament el nombre de punts de treball, el fons de què compta iles estadístiques d’ús.

Els espais docents de l’estació de França estan compartits pels Estudisd’Informàtica i pels Estudis de Telecomunicació. Això permet optimitzar elsrecursos disponibles, però també pot generar algun problema de pic d’utilitzacióen situacions extraordinàries. De totes maneres, el nombre d’aules i delaboratoris docents és suficient per al funcionament diari dels estudis.

Cal remarcar, però, que ni els Estudis d’Informàtica ni els de Telecomunicacióestan del tot desplegats (a juny del 2002 falten encara un i tres cursosrespectivament). Per tant, si no es destinen nous espais a aules i a, sobretot,laboratoris informàtics, podem tenir problemes de saturació en poc temps.

Cal constatar que la ràtio ordinadors/alumnes ens sembla superior a altresuniversitats, per bé que no disposem de les dades exactes. Consideremigualment que a mig termini faltaran aules de capacitat més reduïda que lamajoria que tenim ara (d’uns 100 alumnes), perquè els canvis que s’haurand’introduir en la metodologia docent amb l’adaptació a l’espai europeud’ensenyament superior implicaran l’ús d’aquest tipus d’aules amb grupsreduïts d’alumnes.

Les condicions de treball a les aules són correctes, tant pel que fa aequipaments (taules, cadires, tarimes, pissarres, projectors) com d’acústica,llum i aire condicionat.

Els espais destinats a sales d’estudi els considerem insuficients i inadequats.Cal dir, però, que no s’han aconseguit encara uns espais estables des que esvan habilitar els espais de l’estació de França per a docència. En els darrersanys hi ha hagut molts canvis, trasllats provisionals d’espais destinats arecerca, obres, etc., que han provocat que aquests espais consideratssecundaris (sales d’estudi, espai de menjador o esbarjo) es traslladessin,quedessin reduïts o fins i tot desapareguessin momentàniament. Aquesta faltad’espai per a treball personal moltes vegades provoca una alta ocupació de labiblioteca que, en molts casos, ha patit problemes de funcionament per culpad’aquesta situació anòmala.

Destaquem que altres espais com l’auditori o les sales de reunions, existeixen ique tenen un funcionament i unes condicions de treball molt acceptables. Detotes maneres, el creixement que han d’experimentar els Estudis provocarà quea mig termini facin falta més sales i més grans, cosa que ja s’està estudiant.

Pel que fa a la biblioteca, constatem que té molt bons recursos, un fons moltcomplet i adequat (gràcies a un esforç econòmic inicial important), una bonadotació tècnica i humana i uns alts índexs d’ocupació i ús.

La infraestructura de noves tecnologies és acurada i amb un alt grau dedisponibilitat, tant pel que fa al maquinari com al programari destinat a realitzarles pràctiques de les assignatures que els professors sol·liciten, per bé que hiha hagut queixes de problemes concrets en cap de setmana, quan no hi hapersonal de suport per a solucionar-los. Constatem, igualment, problemes

18

puntuals en l’ús del correu electrònic per part dels alumnes (se’ls proporciona atots un compte de correu) i en el funcionament del Campus Global, l’einatelemàtica de suport a la docència. Tanmateix, el control d’aquestes dueseines, bàsiques per al desenvolupament de les activitats docents, recau en laUnitat del Sistema d’Informació i Comunicació Electrònica de la Universitat.Per tant, des dels Estudis d’Informàtica la capacitat de maniobra davant delsproblemes és molt reduïda. Això no obstant, tenim la promesa que aquestsproblemes s’aniran solucionant a mesura que s’afinin les plataformes demaquinari i programari que sustenten aquests serveis.

No s’han constatat problemes al voltant de la seguretat o la conservació de lesinstal·lacions.

Pel que fa als serveis auxiliars de copisteria i restauració funcionen bé.L’inconvenient és que per raons legals, no podem disposar d’un espai propi debar-restaurant a l’edifici i ens veiem obligats a utilitzar les instal·lacions del’estació de França, que queden apartades i estan obertes a tot el públic. Unespai d’oci i distensió per a tota la comunitat de l’escola és positiu, i en aquestcas, no en podem gaudir.

No diposar d’un servei de restauració propi representa també un seriósinconvenient a l’hora d’organitzar caterings, cafès, refrigeris, etc.

Punts forts:

Espais docents adequats i ben equipats

Biblioteca ben dotada

Instal·lacions noves i ben conservades

Punts febles:

Sales d’estudi insuficients i no adequades

Manca d’aules de capacitat reduïda

Nous serveis telemàtics que ocasionalment no funcionen acuradament

No disposar d’un servei de restauració propi


Treballar juntament amb l’administració de l’edifici per definir els espais detreball necessaris

19

2.4 Relacions externes

En resum:Valoreu la quantitat i la qualitat de les relacions externes que manté la titulació amb altresuniversitats, l’administració, les empreses i les institucions, tant de l’àmbit nacional com del’internacional.

A B C DMolt

satisfactòriesSatisfactòries Poc satisfactòries

X

Gens satisfactòries


2.4.1: Mobilitat del professorat X

2.4.2: Mobilitat de l’alumnat cap a altres centres: nombred’intercanvis i àrees de destinació (països i universitats) X

2.4.3: Acollida d’alumnat d’altres centres: nombred’intercanvis i àrees d’origen (països i universitats) X

2.4.4: Resultats acadèmics de l’alumnat que ha estat enaltres universitats en règim d’intercanvi

2.4.5: Satisfacció de l’alumnat sobre els intercanvis

2.4.6: Convenis de col·laboració institucional (nos’inclouen els que estan relacionats amb les pràctiquesexternes dels l’alumnat) X

2.4.7: Participació en xarxes d’ensenyaments semblantsd’àmbit internacional X


20

La joventut dels nostres Estudis no permet valorar aquest punt extensivamentperquè encara no hi ha hagut massa oportunitats de realitzar intercanvis. Alcurs 2001-2002 i a la titulació objectiu d’aquesta avaluació no hi ha hagut capestada a l’estranger, i per al 2002-2003 n’hi ha prevista una. De totes maneres,la sensació que hi ha és que la fita que ens hem proposat als Estudis que un10% dels alumnes que es graduïn hagin fet una estada a l’estranger, ésperfectament assolible.

De moment s’hi estan posant les bases i a juny del 2002 ja s’han establertacords amb diferents universitats europees –ENST-Bretagne (França) i Twente(Holanda)– per realitzar aquests intercanvis, i està apunt de concretar-se’nalgun altra.

De la mateixa manera que encara no hi ha hagut temps per tenir alumnes endisposició de poder fer estades a l’estranger, tampoc n’hi ha hagut perquè elsnostres Estudis siguin coneguts de manera que resultin atractius per a alumnesd’altres països. De totes maneres, Catalunya és tradicionalment mésexportadora que importadora en aquest sentit.

Pel que fa a la mobilitat del professorat, el nombre d’estades amb caire docentque s’han realitzat és molt baix. Com s’ha comentat al punt anterior, bona partdel professorat és relativament nou i amb poca experiència docent. No és lasituació més adient per plantejar-se una estada a l’estranger amb un objectiude perfeccionament docent.

Cal dir que per la vessant de recerca molts professors, a títol individual o através dels grups de recerca, tenen establerts contactes amb universitatsd’arreu del món. En aquest sentit, s’està treballant per aprofitar aquestscontactes des del punt de vista de la docència.

Punts forts:

Creixent interès per les estades a l’estranger

Acords ja establerts amb universitats europees

Punts febles:

Poc interès com centre receptor d’alumnes de fora

Poca mobilitat del professorat


Establir contactes amb xarxes universitàries europees existents

Establir mecanismes que facilitin els intercanvis del programa Erasmus

21

2.5 Planificació de la titulació i gestió de la qualitat

En resum:Valoreu la planificació i els objectius establerts per la titulació i els instruments per determinar-ne el compliment.

A B C DMolt adequada Adequada Poc adequada Gens adequada


2.5.1: Adequació del pla estratègic per a la titulació

2.5.2: Adequació del pla de qualitat de la titulació

2.5.3: Coordinació docent de la titulació

2.5.4: Disseny i adequació de procediments de gestió de latitulació

2.5.5: Nivell de participació dels diferents col·lectius en la gestióde la titulació

2.5.6: Sistemes d’informació i de rendiment de comptes

2.5.7: Procediments utilitzats per conèixer la satisfacció delsagents

2.5.8: Procediments utilitzats per conèixer la consecució delsobjectius planificats

2.5.9: Adequació del pla de recursos humans pluriennal

2.5.10: Estudis i plans específics de futur per a la titulació

2.5.11: Polítiques d’innovació i ajuts a la docència

2.5.12: Polítiques i mecanismes d’avaluació i incentivació delprofessorat

2.5.13: Polítiques de formació i desenvolupament professional


22

El CAI constata que actualment no existeix un pla estratègic de la titulació quepermeti fixar de forma clara els objectius de qualitat que es persegueixen. Calno oblidar la joventut d’aquests Estudis i la seva precarietat quant a òrgans degovern. És per això que el CAI decideix no jutjar aquest apartat i proposar queen el decurs del proper quinquenni es redacti un pla director dels Estudis quepermeti establir de forma clara els objectius de qualitat que es pretenen assolir,i els mecanismes necessaris per dur-lo a terme.

Punts febles:

Inexistència d’un pla director o estratègic


Redactar un pla director de la titulació

23

3 El programa de formació3.1 El perfil de formació

En resum:Valoració del perfil de formació de l’ensenyament, tant pel que fa al grau de definició com al’adequació a les demandes acadèmiques i professionals.

A B C DMolt adequat Adequat

X

Poc adequat Gens adequat


3.1.1: Adequació de l’estructura del perfil (que inclou, perexemple, competències específiques de tipus científic iprofessional, i competències transversals) X

3.1.2: Ús de referents acadèmics i professionals d’àmbitnacional i internacional X

3.1.3: Grau d’adequació del perfil de formació a lesdemandes acadèmiques i professionals X

3.1.4: Participació dels diferents agents interns i externsen la definició del perfil X

3.1.5: Grau de coneixement i consens de la comunitatuniversitària amb relació al perfil X

3.1.6: Pertinència dels objectius de la titulació amb relacióal perfil de formació explicitat X


24

El perfil “Informàtica especialitzada en comunicació” que tenen els nostresestudis queda establert al document estratègic que la Universitat PompeuFabra va elaborar per promoure la seva implantació. En aquest document esrecull una valoració de la importància d’aquesta àrea d’especialització, de laseva absència a Espanya i a gran part d’Europa, i de la capacitat que la nostraUniversitat posseïa per dur-la a terme. Aquest document conté una sèrie dereferents nacionals i internacionals, acadèmics i professionals, que hocorroboren, així com la definició global de continguts i d’habilitats que elsalumnes han d’adquirir.

També es va crear una Comissió Assessora, integrada per personalitats delmón acadèmic, tant espanyol com de l’estranger.

Això no obstant, en la definició del Pla d’estudis hi van intervenir poquespersones de la UPF, i el procés de consulta a la Comissió Assessora es vahaver d’accelerar excessivament degut a problemes derivats de com i quan esva produir l’autorització de la titulació per part de l’Administració. Aquestaprecipitació segurament va privar d’utilitzar més a fons els referents de què esdisposava.

Que el perfil estigui especialitzat en comunicació vol dir que es pretén formarenginyers preparats per treballar amb els nous mitjans digitals i interactuar ambproductors i consumidors en aquest camp, donant una formació sòlida en elscontinguts multimèdia, l'audiovisual digital i els serveis telemàtics.

Respecte a competències específiques, s’introdueixen com a assignaturesobligatòries d’universitat les relacionades amb el processament d’àudio i vídeo,amb les tecnologies de la informació, amb el disseny d’interfícies d’usuari i ambformació avançada en xarxes. Igualment s’hi inclouen assignaturesinterdisciplinàries i de gestió i planificació d’empreses. L’optativitat es cobreixamb un ampli ventall d’assignatures relacionades amb multimèdia, i ambassignatures pròpies dels estudis de comunicació audiovisual, humanitats ieconomia.

Respecte a les habilitats, s’inclouen molts crèdits pràctics, de caireinstrumental; s’estableix com obligatori un projecte al darrer curs dels estudis, ies destaca la conveniència de realitzar un pràcticum en una empresa, pel quals’atorguen crèdits optatius.

Aquests aspectes estan recollits al document oficial de constitució dels estudis.Les presentacions als potencials alumnes inclouen aquest perfild’especialització. El mateix es fa en els documents de la Universitat, i en lespresentacions als alumnes de nou ingrés. Malgrat això, molts alumnes ignorenaquest perfil quan arriben a la UPF, i se’n van adonant a mesura queprogressen en els seus estudis.

El professorat es nodreix en gran manera de grups de recerca idesenvolupament molt relacionats amb aquest perfil. No hi ha hagutdiscussions específiques sobre el perfil en els darrers temps (que sí que es vanproduir als primers anys d’existència dels estudis), però se suposa que elprofessorat sí que és conscient del perfil específic dels estudis.

25

Punts forts:

Perfil específic de formació clarament diferenciat de la resta

Punts febles:

Perfil poc conegut pels alumnes i les empreses del sector


Divulgar exhaustivament el perfil dels estudis entre la comunitat

Establir mecanismes de captació d’alumnes en funció del perfil

26

3.2 El programa de formació

En resum:Valoració del programa establert amb relació al perfil de formació i als objectius formatius.

A B C DMolt adequat Adequat

X

Poc adequat Gens adequat


3.2.1: Adequació de l’estructura del programa d’estudis ambrelació al perfil de formació (ciclicitat, ponderació de les àrees,articulació de l’obligatorietat i l’optativitat, teoria i pràctica)

X

3.2.2: Valoració de la seqüenciació dels coneixements al llargdel pla d’estudis X

3.2.3: Valoració dels itineraris curriculars (si estan explicitats)

3.2.4: Adequació dels programes de les assignatures (objectius icontinguts) al perfil de formació establert X

3.2.5: Grau d’actualització científica dels continguts delsprogrames de les assignatures X

3.2.6: Grau de definició dels elements estructurals delsprogrames de les assignatures (objectius, continguts,metodologia, avaluació, recursos documentals, etc.)

X

3.2.7: Publicitat i difusió del perfil de formació i dels programesde les assignatures (guia docent) X

3.2.8: Existència d’una guia docent (o apartat específic a la guiadocent) per al primer any. X

3.2.9: Adequació de la tipologia i la naturalesa de la demanda detreball que rep l’alumnat en els objectius de formació X

3.2.10: Viabilitat del compliment de les demandes de treball delprograma per part de l’alumnat X

3.2.11: Satisfacció del professorat pel que fa al programa deformació X

3.2.12: Satisfacció de l’alumnat pel que fa al programa deformació X


27

El pla d’estudis segueix el perfil específic explicitat al punt anterior, bo imantenint la troncalitat i l’orientació genèrica dels Estudis d’enginyeria tècnicad’Informàtica de Sistemes.

Com s’ha comentat, els Estudis ofereixen dues titulacions, la de cicle curt,objecte d’aquesta avaluació, i la de cicle llarg. Per tant, el perfil descrit al puntanterior es va plasmar en dos plans d’estudis diferents però complementaris.

Un petit problema ja detectat a l’enginyeria tècnica és l’absència d’unaassignatura dedicada a l’enginyeria de software, que podria, d’alguna manera,hipotecar el títol (a l’enginyeria en Informàtica n’hi ha dues al segon cicle quesumen 18 crèdits). Això és així perquè no hi ha crèdits troncals corresponents aaquesta matèria a l’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes, però sí al’enginyeria en Informàtica. A l’hora de combinar els dos plans d’estudis, lamillor manera va ser situant aquests crèdits al segon cicle. Estem suplintaquesta mancança amb una formació específica dins de l’assignatura delProjecte Fi de Carrera, amb els riscos i les limitacions que això pot comportar.

Els crèdits dedicats a matèries optatives són escassos, però això semblanormal en una titulació de cicle curt. Els alumnes ho supleixen utilitzant elscrèdits de lliure elecció per completar la seva formació tècnica.

La pràctica està al voltant d’un 50% dels crèdits totals, el que sembla adient pera una enginyeria i per al perfil específic, i, en tot cas, superior al que és habituala l’entorn nacional.

Pel que fa a la seqüenciació, se’n va fer un programa detallat en la preparaciódel pla d’estudis. Hi ha disfuncions parcials degudes en part al fet que el nivelldels alumnes no és l’esperat. La seqüenciació està molt pensada per alsalumnes que segueixen els cursos de la forma establerta, però l’experiènciaque estem tenint és que la bossa d’alumnes que estan a cavall de dos cursosés molt superior als que van al ritme que marca el pla d’estudis.

A la fase fundacional dels Estudis, i aprofitant la seva mida relativament petita,se n’han fet discussions extensives d’adequació de programes i coordinació.Aquestes discussions segueixen periòdicament però amb menys intensitat.

El perfil del professorat, vinculat en gran manera a la recerca en àmbits moltpropers a les àrees d’especialització, garanteix l’actualització científica delsprogrames.

Els elements estructurals dels programes estan ben definits en la gran part deles assignatures però en alguns casos poc explicitats, on aquesta informació esdóna a les classes però no queda recollida a cap document o guia docent.

La guia docent dels Estudis i els programes de les assignatures es fan públicsnomés per via telemàtica, a la web de la Universitat, la pròpia dels Estudis i alCampus Global. L’accessibilitat, per tant, és total. Hi ha qui diu, però, quecaldria que se’n seguís fent una edició en paper. En tot cas, no hi ha un apartatespecífic a la guia docent per als alumnes de primer any, i, vistos els nivells defracàs que estem experimentant, podria ser que fos útil.

La tipologia del treball que els alumnes han de realitzar sembla l’adequada. Lespràctiques estan molt adaptades als objectius de formació. Potser caldriaaugmentar el pes de les pràctiques en l’avaluació dels continguts i habilitats,

28

tant per la proporció del temps que necessiten, com per la importància que enalguns casos tenen.

La percepció del professorat és que la demanda de treball és raonable, mentreque als alumnes, quan s’ha demanat, els ha semblat excessiva. Sembla queaquesta contradicció aparent és deguda al fet que els alumnes no s’organitzende manera adient, perden temps i no segueixen de forma efectiva els cursos. Hiha molt poques assignatures on, des del punt de vista dels professors, espodria discutir si la càrrega és realment molt forta.

Segons l’enquesta realitzada, sembla que la satisfacció amb el programa deformació és alta, tant per part del professorat com dels alumnes.

Punts forts:

Nombre de crèdits pràctics elevat

Assignatures específiques molt adequades al perfil

Seqüenciació i coordinació adequada

Actualització científica constant

Punts febles:

Alguna matèria no prou ben tractada

Guia docent incompleta


Realitzar una guia docent específica de primer curs

29

3.3 Projecte final de carrera (PFC)

En resum:Com es valoraria la qualitat dels projectes final de carrera?

A B C DMolt satisfactori Satisfactori

X

Poc satisfactori Gens satisfactori


3.3.1: La decisió sobre la naturalesa del projecte il’adscripció que té

X3.3.2: Documentació de les directrius o el protocol dedisseny, documentació del desenvolupament, supervisió iavaluació dels PFC X

3.3.3: Pertinència i adequació dels àmbits en què es duena terme els PFC X

3.3.4: Valoració del desenvolupament del procés:organització, orientació i supervisió X

3.3.5: Adequació del temps de dedicació per dur a termeel PFC X

3.3.6: Mecanismes i estratègies per a l’avaluació delsprojectes final de carrera X

3.3.7: L’adequació de les qualificacions acadèmiques delPFC i la valoració global en la formació X

3.3.8: Impacte dels PFC pel que fa al valor afegit deconeixement aplicat X

3.3.9: Impacte dels PFC pel que fa al valor afegit com avia d’inserció professional

3.3.10: Satisfacció del professorat amb el PFC

3.3.11: Satisfacció de l’alumnat amb el PFC


30

La valoració que podem fer del projecte fi de carrera, de la gestió del procés idels seus resultats és molt limitada perquè tot just el curs 2001-2002 s’hagraduat la primera promoció de la titulació.

El primer que cal constatar és que la naturalesa del projecte fi de carrera alsnostres Estudis està en línia amb el que es fa a la resta d’universitats del nostreentorn. Consisteix en la realització d’un treball pràctic en un àmbit relacionatamb la mateixa carrera durant el qual l’alumne ha d’aplicar i perfeccionar elsconeixements adquirits en la resta d’assignatures cursades.

Als nostres Estudis hem vinculat el projecte fi de carrera als grups de recercaque hi ha al Departament de Tecnologia, on estan adscrits la major part deprofessors dels Estudis. Així, cada curs, els diferents grups fan pública unallista de temes en què treballen, d’entre els quals els alumnes escullen elprojecte que més els satisfà. D’aquesta manera la relació amb les matèriesimpartides durant la carrera queda garantida, i els alumnes tenen l’ocasió deconèixer de més a prop els treballs de recerca que es fan al Departament.

El procés que s’ha de seguir no està prou documentat. Només portem un any,amb 15 alumnes matriculats de projecte fi de carrera, i un nombre molt reduïtde professors relacionats amb tot el procés, entre directors i membres delstribunals avaluadors. Per això, moltes de les decisions i explicacions s’han anatfent sobre la marxa i a vegades en persona, sense cap constància escrita. Detotes maneres, està clar que és necessari documentar tot el procés amb totsels ets i uts, de cara al futur, on quedi escrit tot el que cal fer, com i quan, perpart de tots els actors implicats: alumnes, professors i secretaria acadèmica.Cal dir que ja s’hi està treballant.

Constatem que el desenvolupament del procés que s’ha seguit aquest primerany ha estat prou satisfactori.

El projecte té assignats 16 crèdits, repartits entre el segon i el tercer trimestre.La poca experiència que portem sembla indicar que els alumnes tendeixen atreballar-hi més del que correspondria a aquests 16 crèdits. A més, com queporten assignatures en paral·lel (la càrrega estàndard de cada trimestre és de20 crèdits), els costa molt compaginar dues feines que requereixen ritmes iintensitats diferents (les assignatures convencionals i el projecte fi de carrera).

L’avaluació es fa mitjançant una presentació escrita i una oral davant d’untribunal compost pel director del projecte i dos professors més nomenats peldirector dels Estudis, amb l’objectiu que en resulti un tribunal competent en lamatèria que s’ha de jutjar, però també compensat pel que fa a l’àmbit de treballdels professors. Aquest mecanisme sembla correcte i just. Les defenses oralss’han programat en un dels dies dedicats a realitzar els exàmens trimestrals dejuny, i en un dels dies destinats als exàmens de la convocatòria de setembre,per a aquells que la necessitin. Com s’ha dit, la situació normal és que escursin assignatures simultàniament amb el projecte. Això fa que en un curtperíode de temps els alumnes s’han d’enfrontar als exàmens de lesassignatures, han de lliurar la memòria escrita i fer una presentació oral. Elsalumnes ho veuen molt atapeït i els professors que han d’actuar de membresde tribunal tenen pocs dies per llegir les memòries.

Donada la poca experiència (una sola promoció de 15 alumnes, dels quals 10han seguit a la Universitat, al segon cicle de la titulació superior) creiem que

31

qualsevol anàlisi que es pugui fer dels resultats del PFC i del seu impacte notindria el suficient valor, i que cal posposar-ho fins a disposar de mésevidències.

De totes maneres, al curs 2002-2003 ja s’estan rebent indicis en el sentit queels punts febles no s’estan resolent.

Punts forts:

Naturalesa del projecte, fortament combinat amb la recerca que es fa als grupsdel Departament de Tecnologia

L’àmbit i la temàtica dels projectes oferts és àmplia i reflecteix molt bé els tretsdistintius dels nostres estudis

Avaluació mitjançant tribunal competent i compensat

Bona font d’ampliació i consolidació de coneixements

Punts febles:

Procés poc documentat

Temps insuficient per realitzar un projecte de qualitat

Difícil imbricació en el temps amb assignatures convencionals

Període d’avaluació no adequat


Elaborar una guia del PFC, per a alumnes i professors

32

4 Desenvolupament de l’ensenyament4.1 Organització de l’ensenyament

En resum:És adequada i pertinent l’organització de l’ensenyament amb relació a la tipologia delsestudiants i a les característiques acadèmiques dels estudis?

A B C DMolt adequada Adequada

X

Poc adequada Gens adequada


4.1.1: Valoració de l’adequació del calendari i l’horari a latipologia de l’alumnat i al desenvolupament de la docència X

4.1.2: L’estructura de l’organització s’ajusta a la preparacióprèvia de l’alumnat: semestre zero, accions compensatòries,propedèutics, etc

X

4.1.3: Valoració de la mida dels grups de teoria a primer curs X

4.1.4: Valoració de la mida dels grups de pràctica a primer curs X

4.1.5: Valoració de l’adequació de l’organització i la mida delsgrups a les necessitats docents i a les tipologies d’aprenentatgea primer i segon cicles

X

4.1.6: Valoració de l’adequació de l’organització, orientació isupervisió del pràcticum extern X

4.1.7: Satisfacció de l’alumnat sobre l’organització docent X

4.1.8: Satisfacció de l’alumnat sobre l’organització del pràcticumextern

4.1.9: Satisfacció dels tutors de pràctiques sobre l’organitzaciódocent X

4.1.10: Satisfacció del professorat sobre l’organització docent X


33

Les evidències de què es disposa són prou rellevants per valorar els diferentsaspectes d’aquest punt. Tota la informació al voltant de la organització docentes fa pública per a tota la comunitat mitjançant el Campus Global i la webpròpia dels Estudis.

La nostra Universitat ha adoptat des del principi un model mixt anual/trimestralper organitzar l’ensenyament. Anual perquè hi ha un sol període de matrículacada any i trimestral perquè les assignatures duren només un trimestre, al finaldel qual hi ha un període d’exàmens que sol durar dues setmanes. Això noobstant, alguns plans d’estudis tenen assignatures que duren més d’untrimestre, per bé que cada trimestre té el seu propi examen que allibera lamatèria cursada.

Darrere l’estructura trimestral hi ha la intenció d’aplicar mecanismes d’avaluaciócontinuada, de manera que l’alumne no arribi a final de curs havent d’encararun examen que comprèn 30 setmanes de feina.

La valoració que fan els alumnes d’aquesta estructura trimestral en general noés bona per diverses raons. Primer, perquè tenen la sensació que elstrimestres es fan curts, i si algú perd el fil o es queda despenjat, és molt difícilrecuperar-se. A més, els exàmens queden molt concentrats i no podenpreparar-los de manera específica per a cada un (la probabilitat de tenirexàmens en dies consecutius és molt alta. Fins i tot, dos exàmens el mateixdia).

Pel que fa als horaris de les assignatures, cal destacar dos fets quecondicionen fortament la seva confecció. D’una banda, l’estret lligam ques’estableix entre la titulació objecte d’aquesta avaluació i l’enginyeria enInformàtica, de manera que hi ha algunes assignatures comunes als dos plansd’estudis que s’ofereixen en cursos diferents a les dues titulacions. Perexemple, Fonaments Físics es cursa a primer de la superior però a segon de latècnica. El mateix passa amb Ampliació d’Anàlisi Matemàtica, Processament deSenyal I i II, Infografia I, etc. Això fa que aquestes assignatures s’hagin decombinar en dos horaris diferents, que corresponen a cursos diferents. L’altreaspecte que condiciona la confecció dels horaris és el nombre d’espais docentsdisponibles. Per bé que estadísticament són suficients, en algun moment s’hatrobat a faltar una aula o un laboratori més.

Amb tot, creiem que els horaris estan equilibrats, tant pel que fa a hores imatèries diferents per dia (mai és superior a tres), com al balanç teoria/pràctica(es procura que de les tres matèries per dia, una o dues siguin pràctiques).

Els horaris dels tres cursos de la titulació tècnica es concentren al matí, mentreque el segon cicle de la superior es dóna majoritàriament a la tarda. L’objectiud’aquesta estructura dels horaris no és afavorir que l’alumne es posi a treballarsinó que disposi de prou temps per a l’estudi personal, cosa que consideremimprescindible.

La mida dels grups és de 60 alumnes a les sessions de teoria i de 40 a lessessions pràctiques, per bé que aquests números poden ser lleugeramentsuperiors en assignatures amb una bossa important de repetidors. 60 alumnesa teoria és una mida que creiem raonable. Està lluny del que es podriaconsidera una aula massificada, però també hem d’acceptar que qualsevolvoldria aules encara més petites. Això no obstant, 40 alumnes a pràctiques és

34

excessiu, tenint en compte la rellevància i el pes específic que tenen aquesttipus de classes als nostres estudis. Un menor nombre d’alumnes a classepermetria una atenció i un seguiment més personalitzats, així com poder ferpràctiques individuals. Amb la mida actual i donades les característiques de lesaules, les pràctiques s’han de fer forçosament per parelles.

La forta integració de les dues titulacions també té efectes sobre la composiciódels grups: hi ha moltes assignatures que són comunes als dos plans d’estudis,i hi assisteixen junts alumnes matriculats als dos estudis. Com dèiem, algunesd’aquestes s’imparteixen a diferents cursos segons la titulació, i això en alguncas ha provocat alguna distorsió, degut a la diferent preparació prèvia delsalumnes que cursen l’assignatura.

L’estret lligam entre les dues titulacions informàtiques també es reflecteix enl’oferta d’assignatures optatives. Les quatre assignatures que s’ofereixen a latècnica també s’ofereixen a la superior (i en un futur als estudis deTelecomunicació). Això permet mantenir uns nivells de matrícula correctes,sense perdre diversitat en l’oferta.

Pel que fa al pràcticum en empreses, no en tenim encara cap experiència. Pertant, no en podem fer cap mena de valoració. L’estructura, però, està creada.La responsabilitat docent recau en un sotsdirector dels Estudis, i dos professorsmés actuaran de tutors dels pràcticums que els alumnes realitzin.

Com ja s’ha comentat, la recollida d’opinions i d’índexs de satisfacció delsalumnes i professors sobre els temes docents encara no està prousistematitzada als nostres estudis. Per això, aquests indicadors no tenen unagran validesa.

Punts forts:

Horaris equilibrats

Mida dels grups de teoria raonable

Punts febles:

Poca acceptació de l’estructura trimestral

Mida dels grups de pràctiques excessivament gran


Estudiar la reducció del nombre d’alumnes a les sessions pràctiques

35

4.2 Metodologia docent

En resum:Són adequades i pertinents les metodologies docents utilitzades per al desenvolupament de ladocència?


X



4.2.1: Adequació de la metodologia als objectius docents X

4.2.2: Satisfacció del professorat amb la metodologiadocent utilitzada X

4.2.3: Satisfacció de l’alumnat amb la metodologia docentutilitzada X

4.2.4: Valoració del paper que efectua dins la metodologiadocent el coneixement i l’ús dels recursos dels serveisbibliotecaris X

4.2.5: Valoració del material d’estudi i de consulta aprimer curs X

4.2.6: Valoració del material d’estudi i de consulta a latitulació X

4.2.7: Grau d’introducció de noves tecnologies en ladocència X

4.2.8: Grau d’innovació en les metodologies docents X


36

Les evidències de què es disposa sobre la metodologia docent no són moltextenses. En molts casos els programes de les assignatures són incomplets ino contenen aquest tipus d’informació.

La impressió generalitzada és que les metodologies docents que s’estanaplicant es basen en l’esquema clàssic de la lliçó magistral per a les sessionsde teoria, fortament complementades amb mitjans audiovisuals, i la resolucióde problemes o de pràctiques de laboratori a les sessions pràctiques.

Hi ha alguna tímida proposta de mètodes docents més innovadors, però engeneral no es constata una gran inquietud pel tema, per bé que de lesrespostes de les enquestes es desprèn que els professors pensen que calinnovar més en les metodologies docents.

La titulació té un nombre de crèdits pràctics força elevat, que es plasmenmajoritàriament en la resolució de pràctiques a les aules d’informàtica. Moltesd’aquestes pràctiques són força innovadores, si les comparem amb les que esduen a terme a altres universitats. Per això, pensem que és interessant separarla innovació docent aplicada a la metodologia de la innovació quant acontinguts. Si bé en el primer aspecte encara es pot avançar molt, en el segonla sensació és que el nivell és bo.

Totes les assignatures proposen material de consulta, ja siguin llibres que espoden trobar a la biblioteca o recursos disponibles a Internet. Les estadístiquesd’ús dels llibres de la biblioteca demostren que se’n fa un ús bastant intensiu.

Punts forts:

Innovació en els continguts

Aprofitament dels recursos (biblioteca, noves tecnologies…)

Punts febles:

Manca d’informació explícita i detallada sobre les metodologies docents

Poca innovació docent en les metodologies


Recollir informació detallada i exhaustiva sobre les assignatures

Estudiar la creació d’una USID (Unitat de Suport a la Innovació Docent)

37

4.3 Acció tutorial i d’orientació

En resum:Són adequades i pertinents les accions de tutoria i orientació desenvolupades a la titulació?


X



4.3.1: Accions d’orientació i suport a l’estudiantX

4.3.2: Valoració del perfil de les persones que intervenenen les accions d’orientació de l’alumnat X

4.3.3: Adequació de l’organització de la tutoria a lesnecessitats i característiques de l’alumnat de primer curs X

4.3.4: Adequació de l’organització de la tutoria a lesnecessitats i característiques de la resta de l’alumnat X

4.3.5: Pertinència de les accions específiques per atendreproblemes especials de l’alumnat X

4.3.6: Abast (extensió i intensitat) de les accions perfacilitar la inserció professional dels graduats X

4.3.7: Satisfacció del professorat amb l’acció tutorial id’orientació X

4.3.8: Satisfacció de l’alumnat amb l’acció tutorial id’orientació X


38

Els alumnes, durant la seva vida acadèmica, reben tres tipus de suport. En unprimer nivell, es troben els serveis que ofereix la Universitat, que es canalitzena través del Punt d’Informació a l’Estudiant. Entre ells cal esmentar el Serveid’Atenció a la Comunitat Universitària, que s’encarrega d’organitzar una sessióde benvinguda als alumnes de nou ingrés, i disposa d’un serveid’assessorament psicològic que té per objectiu afavorir l'adaptació de l'alumneal món universitari, tot facilitant-ne l'estabilitat personal i també el rendimentacadèmic per optimitzar-ne la formació global. Igualment té cura dels alumnesamb necessitats especials i se’n fa un seguiment personalitzat.

Aquests punts d’informació estan integrats en les diferents biblioteques, demanera que les possibilitats d’accés són adequades i l’horari és força extens.

Dins dels estudis els alumnes troben els altres dos tipus de suport. D’unabanda, la secretaria de l’escola proporciona tot l’assessorament querequereixen sobre temes de caire organitzatiu i de gestió. I de l’altra, la figuradel cap d’estudis, que actua com a tutor acadèmic i atén les consultes i elsdubtes de caire acadèmic i curricular que li exposin els alumnes.

Per bé que el nombre d’alumnes matriculats no és gaire alt, una sola personano pot estar perfectament al corrent de les situacions personals de tots elsalumnes. Per això, està en estudi un pla d’acció tutorial més extens, queinvolucri més professors dels estudis, de manera que cadascú pugui tutoritzarun grup reduït d’alumnes. Això ha de permetre un contacte més seguit ipersonalitzat, i que l’alumne se senti recolzat.

L’orientació cap a la inserció professional es proporciona des de l’Oficinad’Inserció Laboral de la Universitat. Per als nostres estudis encara no disposemde dades indicatives fiables sobre les seves actuacions, perquè només ha sortituna promoció de l’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes imajoritàriament està cursant el segon cicle de l’enginyeria en Informàtica.

Punts forts:

Existència del Punt d’Informació a l’Estudiant

Existència del Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària

Tres nivells d’atenció i suport als alumnes

Punts febles:

Inexistència d’un pla d’acció tutorial personalitzada


Endegar un pla d’acció tutorial personalitzada

39

4.4 Activitats curriculars complementàries

En resum:Com valoreu les activitats curriculars complementàries orientades tant al desenvolupamentd’habilitats com a l’enriquiment del currículum bàsic?

A B C DMolt positives Positives

X

Deficients Molt deficients


4.4.1: Mecanismes de planificació de les activitatscurriculars complementàries X

4.4.2: Programes/accions específiques de caràctercompensatori a primer curs X

4.4.3: Atenció a l’alumnat de primer amb necessitatseducatives especials X

4.4.4: Activitats curriculars complementàries orientades aldesenvolupament d’habilitats acadèmiques i personals aprimer curs

X

4.4.5: Activitats curriculars complementàries orientades aldesenvolupament d’habilitats acadèmiques, professionalso personals en el conjunt de la titulació

X

4.4.6: Satisfacció del professorat amb l’oferta i eldesenvolupament d’activitats curriculars complementàries X

4.4.7: Satisfacció de l’alumnat amb l’oferta i eldesenvolupament d’activitats curriculars complementàries X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada2. Canvis significatius que s’ha de constatar en el darrer quinquenni3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors4. Punts forts més significatius5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

40

Per obtenir els crèdits de lliure elecció que el pla d’estudis determina, elsalumnes poden cursar qualsevol assignatura de la resta d’estudis de laUniversitat. Així, podem considerar que l’oferta és molt àmplia i suficientmentdocumentada a través de les guies docents, les pàgines web dels estudis, etc.També poden demanar que se’ls convalidin crèdits de lliure elecció peractivitats dutes a terme fora de la Universitat, sempre que existeixi unaplanificació docent i una avaluació de coneixements. El pla d’estudis preveuque aquests crèdits es cursin durant el tercer curs, per bé que la casuística dematrícula és rica en exemples on això no és així. Per exemple, és habitual quealumnes que han de repetir alguna assignatura de primer i no poden matricular-ne cap de segon, agafin crèdits de lliure elecció.

Un fenomen que s’està donant amb molta freqüència és que els alumnes del’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes agafen com a lliure eleccióassignatures pròpies de la titulació d’enginyeria en Informàtica, bàsicament pertres raons: primer perquè molts ja preveuen la possibilitat d’accedir al segoncicle de la titulació superior un cop acabin i així avancen feina. Segon, perquètenen la sensació que com més formació tècnica en la seva especialitat tinguin,més possibilitats tindran a l’hora d’entrar al mercat de treball. I tercer, perquè hotenen més a prop (la resta d’estudis de la Universitat estan en edificis diferentsal nostre). L’efecte que té això és que els alumnes desaprofiten l’ocasió que elsbrinden els crèdits de lliure elecció per completar la seva formació més enllà dela purament tècnica.

Existeix un curs, pensat per als alumnes de nou ingrés que es dóna durant elmes de setembre, que té per objectiu anivellar els coneixements matemàticsque s’haurien d’haver assolit durant la secundària i el batxillerat. Percompensar l’esforç esmerçat, l’alumne obté 3 crèdits de lliure elecció si superael curs. Més enllà d’això no hi ha res més específic per a alumnes de primercurs.

Sobre l’altre tipus d’activitats complementàries (les conferències, seminaris,etc.), donada la joventut dels Estudis, encara no està consolidat un programaque les estableixi de forma regular, per bé que s’han fet propostes puntuals,algunes amb un grau d’acollida considerable. A mida que se’n vagin organitzants’anirà veient quines són més ben acceptades i quines no per així anarconsolidant el programa que es pot oferir cada curs.

Punts forts:

Oferta de lliure elecció completa i ben planificada

Curs d’estiu d’anivellament en matemàtiques

Punts febles:

Poc aprofitament dels crèdits de lliure elecció per a formació no tècnica

Manca de programa d’activitats complementàries pròpies dels Estudis


Elaborar un programa d’activitats complementàries adequat

41

5 Qualitat dels resultats5.1 Estratègies d’avaluació dels resultats acadèmics

En resum:Són adequades i pertinents les estratègies d’avaluació utilitzades per comprovar el graud’assoliment dels aprenentatges i els resultats acadèmics?


X



5.1.1: Informació sobre la reglamentació de l’avaluacióacadèmica de l’alumnat X

5.1.2: Informació sobre les estratègies d’avaluacióacadèmica utilitzades a la titulació X

5.1.3: Informació sobre l’aplicació de criteris d’avaluació(mostres de treballs i l’avaluació) X

5.1.4: Opinió del professorat sobre l’adequació de lesformes d’avaluació acadèmica a la naturalesa delprograma i la metodologia de l’ensenyament X

5.1.5: Opinió de l’alumnat sobre l’adequació de les formesd’avaluació acadèmica a la naturalesa del programa i lametodologia de l’ensenyament X

5.1.6: Opinió de l’alumnat sobre l’equitat amb què s’aplicael sistema d’avaluació acadèmica X

5.1.7: Informació sobre els resultats de la discussió ipresa en consideració de les opinions del professorat il’alumnat en les decisions sobre estratègies d’avaluacióacadèmica


42

En general hi ha la sensació que els mecanismes d’avaluació que s’apliquensón pertinents i acceptats per tothom. Cal dir, però, que no es disposa d’unmodel d’avaluació general de la titulació. A cada assignatura els professors quela imparteixen fixen els mètodes d’avaluació, intentant ajustar-se a lanaturalesa de la matèria impartida i al nombre d’alumnes matriculats. Així, a lesassignatures de primer o segon, amb una matrícula considerable, el mètodetradicional de l’examen final, complementat amb una nota sobre les pràctiquesrealitzades és el més habitual, mentre que en assignatures optatives de cairemés instrumental i amb menys alumnes matriculats és comuna l’avaluació permitjà de treballs personals.

En molts casos aquesta informació no està recollida de forma escrita sinó queels professors l’expliquen a classe al principi de curs, tal com ja s’ha comentatal voltant de les metodologies docents emprades.

Com ja s’ha dit anteriorment, no es disposa d’informació fiable sobre el grau desatisfacció amb els mètodes avaluatius, tant del professorat com de l’alumnat,per bé que en les habituals reunions amb els delegats mai han sorgitproblemes destacables en aquest aspecte.

Pel que fa a la gestió de l’avaluació, que inclou aspectes com els períodesd’avaluació, la notificació de resultats i les reclamacions, ens regim per normesque són comunes a tota la Universitat, suficientment publicades i conegudesper tothom.

Punts forts:

Mecanismes d’avaluació generalment acceptats

Gestió de l’avaluació centralitzada a nivell d’universitat

Punts febles:

Informació sobre els mecanismes d’avaluació no prou explicitada


Recollir informació detallada i exhaustiva sobre les assignatures

43

5.2 Els resultats acadèmics

En resum:Són satisfactoris els resultats acadèmics assolits a la titulació?

A B C DMolt satisfactoris Satisfactoris Poc satisfactoris

X

Gens satisfactoris


5.2.1: Taxa d’abandonament (primer any/cicle) X

5.2.2: Taxa d’èxit (obligatòries de primer any/obligatòriesper cicle/optatives) X

5.2.3: Taxa de rendiment (obligatòries de primerany/obligatòries per cicle/optatives) X

5.2.4: Qualificació mitjana X

5.2.5: Taxa d’eficiència (mitjana de crèdits matriculats pergraduar-se respecte dels teòrics que s’han de cursar pergraduar-se)

X

5.2.6: Taxa de graduació en el temps previst (t) i en (t+1) X

5.2.7: Durada mitjana dels estudis

5.2.8: Opinió del professorat sobre els resultatsacadèmics assolits a la titulació X

5.2.9: Opinió de l’alumnat sobre els resultats acadèmicsassolits a la titulació

5.2.10: Percentatge d’estudiants que es graduen i que hadut a terme pràctiques en empreses

5.2.11: Percentatge d’estudiants que es graduen i quehan fet estades a l’estranger


44

Pel que fa als resultats acadèmics, ens trobem amb una situació paradoxal:d’una banda, la taxa de graduació de la primera promoció és raonablement alta(un 30%, tenint en compte que caldrà afegir-hi els que necessitin quatre anys),però d’una altra, la taxa d’abandonament, especialment al curs 2001-2002, ésmolt negativa (un 42%), sobretot si ho comparem amb la resta d’estudis de lanostra Universitat. No obstant, aquesta dada està en la línia de la restad’estudis tècnics, tant de la mateixa Universitat com de les altres. Això no treu,però, que sigui un nombre excessivament elevat que cal reduir.

Els resultats per assignatures no presenten cap desviació destacable a primercurs. A la resta de la titulació, només cal esmentar els baixos resultats de duesassignatures concretes, Teoria d’Autòmats i Llenguatges Formals I i II, degutssegurament al caràcter teòric d’aquesta disciplina, que xoca amb el vessanteminentment pràctic que té la titulació.

Punts forts:

Taxa de graduació alta

Punts febles:

Taxa d’abandonament molt alta

Taxa de rendiment d’alguna assignatura marcadament baixa


Analitzar en profunditat els problemes dels alumnes a primer curs i dissenyarestratègies de compensació

Analitzar els casos puntuals de taxa de rendiment baixa

45

5.3 Estratègies d’avaluació dels resultats professionals

En resum:Són adequades i pertinents les estratègies d’avaluació utilitzades per comprovar el graud’assoliment dels resultats professionals dels graduats?

A B C DMolt adequades Adequades Poc adequades Gens adequades

Indicadors:* Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. a B c d

5.3.1: Informació sobre el pla de seguiment dels graduats

5.3.2: Grau d’eficàcia dels processos i instruments deseguiment dels graduats

5.3.3: Informació sobre l’anàlisi i l’ús de resultats del plade seguiment en l’ajust i la millora del programa deformació

5.3.4: Grau de participació dels agents externs en lavaloració dels assoliments professionals dels graduats


46

Com ja s’ha comentat, el CAI no es veu capacitat per jutjar els resultatsprofessionals ni les estratègies d’avaluació d’aquests resultats, perquè tot justal juny del 2002 s’ha graduat la primera promoció, i la majoria de titulats hanoptat per seguir estudiant el segon cicle de l‘enginyeria en Informàtica.

47

5.4 Els resultats professionals

En resum:Són satisfactoris, els resultats professionals dels graduats?

A B C DMolt satisfactoris Satisfactoris Poc satisfactoris Gens satisfactoris


5.4.1: Nivell i qualitat de la inserció laboral dels graduats:- Taxa d’inserció laboral- Taxa d’inserció laboral adient- Grau de satisfacció amb el treball

5.4.2: Opinió dels graduats sobre la qualitat de la formaciórebuda en el programa:

- Grau de satisfacció global amb la formació rebuda- Grau d’associació de la formació rebuda amb el lloc

de treball i la categoria professional- Grau de vinculació de la formació rebuda amb el lloc

i la categoria laboral

5.4.3: Distincions i reconeixement públic dels graduats

5.4.4: Resultats dels graduats en avaluacions externes(accés a la funció pública, MIR, etc.)

5.4.5: Opinió de les empreses que contracten graduatssobre la seva qualitat

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada2. Canvis significatius que s’ha de constatar en el darrer quinquenni3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors4. Punts forts més significatius5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

48

5.5 Les estratègies d’avaluació dels resultats personals

En resum:Són adequades i pertinents les estratègies d’avaluació utilitzades per comprovar el graud’assoliments personals dels graduats?

A B C DMolt adequades Adequades Poc adequades Gens adequades


5.5.1: Informació sobre el pla d’avaluació dels assolimentspersonals dels graduats

5.5.2: Grau d’adequació dels processos i instrumentsd’avaluació dels assoliments dels graduats


49

Com ja s’ha comentat, el CAI no es veu capacitat per jutjar els resultatspersonals ni les estratègies d’avaluació d’aquests resultats, pels mateixosmotius que s’han exposat al punt 5.3 d’aquest informe.

50

5.6 Els resultats personals

En resum:Són satisfactoris els assoliments personals dels graduats?

A B C DMolt satisfactoris Satisfactoris Poc satisfactoris Gens satisfactoris


5.6.1: Grau de satisfacció dels graduats- La capacitat de resolució de problemes- La capacitat d’organització i planificació del treball- La capacitat de treballar en grup/equip- La capacitat de transmetre informació a tot tipus

d’audiència- La confiança en si mateix, la independència i la

iniciativa personal


51

Annex. Recerca

El CAI ha considerat oportú considerar en aquest informe d’autoavaluacióaspectes relacionats amb la recerca que els professors dels Estudis realitzen, ila seva interacció amb la docència.

Les evidències en què s’ha basat per a contestar aquest annex estan recollidesa les taules A.1 i A.2.

a) Recerca / currículum

1. Com afecta la recerca a l’orientació dels currículum pel que fa al’optativitat?

Les assignatures que s’ofereixen per a ser cursades com crèdits optatiusestan molt relacionades amb els àmbits de recerca dels professors delsEstudis. Això propicia que s’hi facin plantejaments molt avançats, tant pelque fa als temes que s’hi exposen com a les pràctiques que es proposenrealitzar.

2. Quina és la implicació dels alumnes de darrer curs/cicle en tasques desuport a la recerca?

En tractar-se d’una titulació tècnica, de primer cicle i prou, aquestaimplicació no pot ser molt alta. De totes maneres, com que els projectes fide carrera estan vinculats als grups de recerca, per a molts projectistes ésuna manera d’entrar-hi en contacte i iniciar col·laboracions més estretes,sobretot els que segueixen als Estudis cursant el segon cicle del’enginyeria en Informàtica.

3. Considerant les condicions d’estructura i dedicació, les oportunitats i elsrecursos, és adequada l’activitat de recerca als continguts de la titulació?

Sí, és molt adequada. Els continguts de la titulació s’han fixat molt ensintonia amb l’activitat de recerca que s’està realitzant en l’àmbit de latitulació, fins i tot des d’abans de posar en marxa els Estudis.

b) Recerca / plantilla

1. Com s’afronta dins de la titulació la relació recerca / docència?

Com s’ha dit, els responsables de les assignatures optatives són professorsamb una forta activitat de recerca relacionada amb el seu contingut, aixícom els que actuen de directors dels projectes fi de carrera.

2. L’estructura de la plantilla és idònia per a una adequada relació docència /recerca?

Com ja s’ha comentat a l’apartat de l’autoinforme dedicat al professorat,l’estructura de la plantilla no és la idònia per moltes raons. El nou marcnormatiu recentment aprovat i en vies de desplegament ha de contribuir a

52

formalitzar una plantilla adequada, i un dels arguments importants ha deser precisament la relació docència / recerca.

c) Divulgació de la recerca

1. Quines accions es duen a terme per tal d’acostar l’activitat de recerca a lacomunitat de la titulació?

Un cop l’any, normalment durant el segon trimestre, es fa una mostra deprojectes i activitats que els diferents grups de recerca del Departamentduen a terme. Es paren les classes i està orientada a alumnes i professors,però també es convida a gent de fora. És una activitat plenamentconsolidada i que té força èxit d’assistència.

A més, com s’ha dit, el projecte fi de carrera, que és obligatori, estàfortament lligat amb la recerca i constitueix per als alumnes un bon vehicleper a conèixer-la.

2. Com valoren la recerca les publicacions específiques d’investigació docentamb projecció externa a la titulació?

No tenim constància de contribucions en publicacions d’aquest tipus.

d) Interacció entre grups

1. Hi ha interacció entre els diferents grups de recerca que permeti establirobjectius amplis a escala de Departament o de Facultat?

No massa. N’hi podria haver més. S’hi està treballant.

Taula resum de punts forts, punts febles i propostes de millora

Apartat Punts forts Punts febles Propostes de millora

0. Composició del CAI


Poca participació de la comunitat, especialment enl’audiència pública

Procés massa dilatat en el temps i allunyat del períodeavaluat

Aconseguir més participació en futurs processos d’avaluació

1.1. Relació demanda/oferta alta



Pocs alumnes amb notes altes Aconseguir més alumnes de nou ingrés amb notes superiorsa 7

1.2. Relació demanda/oferta alta


Poc coneixement dels nostres estudis a la societat Establir plans de promoció i publicitat dels nostres estudis idels nostres graduats

2.1. Jornada d’acollida Poc coneixement de les característiques dels alumnes de nouingrés

Poc contacte amb l’ensenyament secundari

Incrementar el contacte amb els centres de secundària, perdonar-nos a conèixer nosaltres i conèixer millor els alumnes

Dissenyar estratègies per al diagnòstic del nivell deconeixements per als alumnes de nou ingrés

2.2. Perfil investigador

Aportació d’experiència professional

Plantilla de professorat no equilibrada

Poca experiència docent

Treballar amb els departaments (especialment el deTecnologia) per definir una plantilla de professorat adequada iequilibrada

Posar en marxa plans de formació inicial i continuada

2.3. Espais docents adequats i ben equipats

Biblioteca ben dotada

Instal·lacions noves i ben conservades

Sales d’estudi insuficients i no adequades

Manca d’aules de capacitat reduïda

Nous serveis telemàtics que ocasionalment no funcionenacuradament

No disposar d’un servei de restauració propi

Treballar juntament amb l’administració de l’edifici per definirels espais de treball necessaris

2.4. Creixent interès per les estades a l’estranger

Acords ja establerts amb universitats europees

Poc interès com centre receptor d’alumnes de fora

Poca mobilitat del professorat

Establir contactes amb xarxes universitàries europeesexistents

Establir mecanismes que facilitin els intercanvis del programaErasmus

2.5. Inexistència d’un pla director o estratègic Redactar un pla director de la titulació

3.1. Perfil específic de formació clarament diferenciat de la resta Perfil poc conegut pels alumnes i les empreses del sector Divulgar exhaustivament el perfil dels estudis entre lacomunitat

Establir mecanismes de captació d’alumnes en funció delperfil

3.2. Nombre de crèdits pràctics elevat

Assignatures específiques molt adequades al perfil

Seqüenciació i coordinació adequada

Actualització científica constant

Alguna matèria no prou ben tractada

Guia docent incompleta

Realitzar una guia docent específica de primer curs

3.3. Naturalesa del projecte, fortament combinat amb la recercaque es fa als grups del Departament de Tecnologia

L’àmbit i la temàtica dels projectes oferts és àmplia i reflecteixmolt bé els trets distintius dels nostres estudis

Avaluació mitjançant tribunal competent i compensat

Bona font d’ampliació i consolidació de coneixements

Procés poc documentat

Temps insuficient per realitzar un projecte de qualitat

Difícil imbricació en el temps amb assignatures

Període d’avaluació no adequat

convencionals

Elaborar una guia del PFC, per a alumnes i professors

4.1. Horaris equilibrats

Mida dels grups de teoria raonable

Poca acceptació de l’estructura trimestral

Mida dels grups de pràctiques excessivament gran

Estudiar la reducció del nombre d’alumnes a les sessionspràctiques

4.2. Innovació en els continguts

Aprofitament dels recursos (biblioteca, noves tecnologies…)

Manca d’informació explícita i detallada sobre lesmetodologies docents

Poca innovació docent en les metodologies

Recollir informació detallada i exhaustiva sobre lesassignatures

Estudiar la creació d’una USID (Unitat de Suport a laInnovació Docent)

4.3. Existència del Punt d’Informació a l’Estudiant

Existència del Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària

Tres nivells d’atenció i suport als alumnes

Inexistència d’un pla d’acció tutorial personalitzada Endegar un pla d’acció tutorial personalitzada

4.4. Oferta de lliure elecció completa i ben planificada

Curs d’estiu d’anivellament en matemàtiques

Poc aprofitament dels crèdits de lliure elecció per a formacióno tècnica

Manca de programa d’activitats complementàries pròpies delsEstudis

Elaborar un programa d’activitats complementàries adequat

5.1. Mecanismes d’avaluació generalment acceptats

Gestió de l’avaluació centralitzada a nivell d’universitat

Informació sobre els mecanismes d’avaluació no prouexplicitada

Recollir informació detallada i exhaustiva sobre lesassignatures

5.2. Taxa de graduació alta Taxa d’abandonament molt alta

Taxa de rendiment d’alguna assignatura marcadament baixa

Analitzar en profunditat els problemes dels alumnes a primercurs i dissenyar estratègies de compensació

Analitzar els casos puntuals de taxa de rendiment baixa

Estudiants matriculats

Total

Ciències Experimentals (%)Ciències de la Salut (%)

Ciències Socials (%)Enginyeria i Arquitectura (%) 6,334,12 6,27

64,671,24 68,096,58 6,72 17,63

100 100 100100 93,41 93,28 82,36 64,50 100

4,525,21 4,9 4,724,4223,54 22,87 24,64

80,00 80,00 80692Humanitats (%)

653 638 625 1151 1285 1339 1327

Universitat POMPEU FABRA Any de creació: 1991

Taula 1a. Dades generals de la Universitat. Docència

2001-022000-011999-001998-992001-022000-011999-001998-992001-022000-011999-001998-99

De nou accésCrèdits superats/crèdits matriculatsEstudiants a TC/Professorat a TC

Oferta de places

TotalsEquivalents a temps complet

21362025

Estudiants titulatsNombre de titulacions

Humanitats (%)Ciències Experimentals (%)

Ciències de la Salut (%)Ciències Socials (%)

Enginyeria i Arquitectura (%)

66469,7

5223

100

2047188761979,7

4634

7525

2060186662377,9

4784

7525

2092189178976,4

4445

6040

47114510123285,5

8479

2512

63

503147571281

84

965102211

5611

51384779129783,7

926102211

5611

54134990124583,4

8909

90,4

701

19019180

80,00

100

1901888081

631

18718480

89,2

701

100

18718480

89,2

701

100

Titulacions de cicle curt Titulacions de cicle llarg Tittulacions de segon cicle

100

Títols Homologats

11,11

22,2211,11

55,55

Taula 1b. Dades generals de la Universitat. Altres dades

2001-022000-011999-001998-99Estructura de la Universitat

Universitat POMPEU FABRA Any de creació: 1991

9Nombre de departaments 7 8 8 8Nombre de centres docents integrats 8 9 9

3Nombre de centres adscrits 4 4 4 3Nombre d'instituts d'investigació 3 3 3

2001-02Nombre de programes de doctorat 20 24 16 21

Doctorat 1998-99 1999-00 2000-01

865Tesis llegides 22 21 30 38Estudiants matriculats 386 549 423

2001-02Programes de postgrau i màsters

Postgrau i formació continuada 1998-99 1999-00 2000-01

Nombre d'hores impartidesNombre

4949Formació continuada

Nombre d'alumnes 3792 3732 4932

Nombre d'alumnesHores ofertades

2001-02Personal Docent i Investigador

Recursos 1998-99 1999-00 2000-01

292 (91%)PDI no numerari (% doctor) 528 (11%) 544 (14%) 570 (19%) 557 (29%)

PDI numerari (% doctor) 276 (88%) 292 (88%) 299 (90%)

Nombre PAS 464 498 536 552% PDI a temps complet

MECD (FPI) 25 25 31 31Nombre becaris

27Propis 34 66 84 79

Generalitat (FI) 26 28 32

79,361Pressupost consolidat (€)Pressupost liquidat d'ingressos (€) 52,727 119,841 69,693

Places de lectura a les biblioteques 1390 1741 1777 1766Superfície construïda 105699,93 119369,97 108020,77

Recerca i transferència de tecnologia 1998-99 1999-00 2000-01 2001-02

Pressupost per a fons bibliogràfic (€) 371177 506647,93 486178,04

Nombre 17 33 55 41Projectes de finançament públic

4.647.109% de projectes europeus 79,1 44,4 45,3 51,7

Import ( € ) 695.954 1.369.930 2.955.266

Nombre 7 4 8 7Projectes europeus

2.404.647Import de convenis i serveis (€) 760.566 1.390.135 1.777.127 1.829.780

Import ( € ) 550.407 608.669 1.338.979

Titulació Catalunya Estudi i centre Catalunya D/O (%) Centre Estudi Ràtio Matriculats % dones % via PAAU % via FP % >25 anys % altres97-98 - - - - - - - - - - - - - -98-99 - - - - - - - - - - - - - -99-00 42 521 58 796 1,38 26 26 0,62 44 11,43 79,55 20,45 0 000-01 40 465 122 855 3,05 38 38 0,95 46 15,15 71,74 23,91 2,17 2,1701-02 42 487 60 758 1,43 36 36 0,86 52 8,57 67,31 26,92 1,92 3,85

% % %97-98 - - - - - -98-99 - - - - - -99-00 35 6,28 40,00 45,71 14,2900-01 33 6,57 0,00 78,79 21,2101-02 35 6,37 0,00 80,00 20,00

% % %97-98 - - - - - -

98-99 - - - - - -99-00 9 7,73 0 22,22 77,7800-01 11 7,98 0 9,09 90,9101-02 14 7,20 0 71,43 28,57

% Nombre % Nombre % Nombre %97-98 - - - - - - - - - -

98-99 - - - - - - - - - -99-00 0 0 000-01 100,00 1 100,0001-02 100,00 2 100,00

-

-

-

-

-

-

- -

01

0

-

0

-

-

1

Districte compartitNombreCursos

Demanda Demanda satisfeta

Majors de 25 anys Altres Canvi d'estudi Districte compartit

Majors de 25 anys Altres Canvi d'estudi

10 4

Altres vies d'accés

0 2 70 1 10

- -

- -

[8,10]Nombre Nombre NombreCursos

Demanda Notes de tall Distribució dels estudiants matriculats per notes de tallDemanda en 1a

opcióDemanda satisfeta 1a assignació Equivalent

[5,7) [7,8)

28 7

Via d'accés FP

14 16 50 26 7

- - - - -

[5,6) [6,7) [7,10]

Nombre Nombre Nombre

Matrícula

Via d'accés PAAU

Cursos

Demanda Notes de tall Distribució dels estudiants matriculats per notes de tall

Demanda en 1a opció

Demanda satisfeta 1a assignació Equivalent

Cursos

Oferta Demanda en 1a opció Demanda satisfeta en 1a opció

Taula 2. Demanda i qualitat de l'accés

Universitat POMPEU FABRA Titulació: Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes

Dades globals: totes les vies d'accés

Universitat POMPEU FABRA

2000-01 2001-02Estudiants propis

Crèdits matriculats pels estudiants propis a la titulació 4404,5 6414,5Crèdits matriculats per estudiants propis en altres titulacions 75,0 368,5Crèdits totals matriculats per estudiants propis 4479,5 6783,0

Estudiants aliensCrèdits matriculats per estudiants aliens a la titulació 0 4,5

Crèdits totals matriculats a la titulació 4404,5 6419,0% crèdits matriculats per estudiants aliens 0,0 0,1% crèdits matriculats per estudiants propis en altres titulacions 1,7 5,4

Estudiants de nou ingrés 44 52Estudiants totals matriculats 77 117Estudiants equivalents a temps complet 75,0 113,0Mitjana de crèdits a cursar per any 60,0 60,0Mitjana de crèdits matriculats per estudiant 58,2 58,0

Distribució dels estudiants per crèdits matriculats (%)<25% dels crèdits a cursar per curs 0 0

25-50% dels crèdits a cursar per curs 0 450-75% dels crèdits a cursar per curs 3 7

75-100% dels crèdits a cursar per curs 56 63>100% dels crèdits a cursar per curs 18 43

2528,019,5

Taula 3. Indicadors de la matrícula

Titulació: Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes

Crèdits matriculats 1999-00

2547,5

0

2528,00,00,8

4444

42,0

0404

60,057,9

00

Data publicació PE al BOE 23.09.1999

Darrera modificació PE 0

Anys de durada de la titulació 3

Tipus de titulació (cicle curt, llarg, només 2n cicle) curt

Nombre d'itineraris en el PE 1

Projecte final de carrera (Si/No) Sí

Pràcticum (Si/No) No

Teòrics Pràctics Nombre % Pràctiques en empreses (Si/No) Sí

Troncals 54 39 93 51,66

Obligatòries 31,5 27,5 59 32,77 S'atorguen crèdits per equivalència

Optatives 10 5,55 Si/No No

Lliure configuració 18 10,00 Nombre

Total 180 100,00 a:

pràctiques en empreses, institucions públiques, etc.

Troncals treballs acadèmicament dirigits i integrats al PE

Obligatòries estudis dins convenis internac. subscrits per la Univ.

Optatives idiomes

Lliure configuració altres activitats

Total

Nombre d'assignatures obligatòries ofertades 27

Troncals 54 39 93 51,66 Nombre total d'assignatures optatives ofertades 15

Obligatòries 31,5 27,5 59 32,77 Nombre d'assignatures optatives pròpies ofertades 4

Optatives (3) 10 5,55

Lliure configuració 18 10,00 Nombre de crèdits optatius específics ofertats (1) 21

Total 180 100,00 Nombre de crèdits optatius inespecífics ofertats

Nombre de crèdits inespecífics activats (2) 23

Nombre total de crèdits optatius ofertats

Relació d'optativitat [(1)+(2)/(3)] 4,4

Oferta de crèdits pràctics (sobre trocals i obligatoris)

Crèdits pràctics d'aula (%) 9,21

Crèdits pràctics de laboratori (%) 34,53

Crèdits de pràctiques exteriors (%)

Dades referents al curs acadèmic: 2002-2003 Crèdits de pràctiques clíniques (%)

Crèdits d'altres pràctiques (%)

Grau de practicitat obligatori (%) 43,75

Taula 4. El pla d'estudis

Estructura del Pla d'Estudis


El Pla d'Estudis. Altres Dades

En

sen

yam

ent

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II

Programes de les assignatures Mitjans de suport de la docència

Tipus de metodologia docent

Mètodes d'avaluació

Presencialitat

Dades referents al curs acadèmic: 2002-2003

Programes que inclouen:Metodologia docentEl sistema d'avalaució

Taula 5. Metodologia docent de la titulació

Tipus Nombre% %

VideoconferènciaDesenvolupament en xarxa

Nombre9

16

30

53,3

Descarregat de continguts o exercicis

Assignatura virtual

17

29

19

DossiersExercicis

Tipus NombreClasse magistral 30

Treballs escrits 7

Exposició oral de l'estudiant 4

Tutoria 12

Resolució de problemes 28

FòrumCorreu-e 8

XatActivitats en grup 10

100

13,3

%

40

33,3

23,3

93,3

56,7

96,7

63,3

26,7

Tipus Nombre % Prova oral 4

No presencial

Prova escrita obertaA l'aula

Presencial 30 100

Semi-presencial

Tipus Nombre %Prova test 6 20

27 90

13,3

Fora de l'aula

ExposicionsTreballs

Escrits 6 20

Pràctiques, exercicis o problemes 27 90


Altres proves (especifiqueu-les)

T PA PL PEx PCl PAl Total 1r mat. T PA PL PEx PCl PAI T PA PL PEx PCl PAI

Anàlisi Matemàtica T 2,5 2 55 2 2 2 2

Anàlisi Numèrica T 2,5 2 62 2 3 2 3

Computadors I T 3 2 46 2 3 2 3

Computadors II T 3 2 56 2 3 2 3

Computadors III T 3 2 58 2 3 2 3

Estructura de Dades i de la Informació I T 3,5 2,5 59 2 3 2 3

Programació I T 3 2 48 2 3 2 3

Programació II T 3 2 55 2 3 2 3

Programació III T 3 2 63 2 3 2 3

Sistemes Operatius T 3,5 2,5 64 2 3 2 3

Àlgebra i Matemàtica Discreta I T 2,5 2 47 2 2 2 2

Àlgebra i Matemàtica Discreta II T 2,5 2 52 2 2 2 2

Ampliació d'anàlisi matemàtica O 2,5 2 40 2 2 2 2

Arquitectura de Xarxes O 3,5 2,5 19 1 1 3 2

Art Contemporani Opt 2,5 2 1

Art i Tecnologia O 9 36 1 4

Disseny Videogràfic Opt 2,5 2 2

Economia del Sector Audiovisual Opt 2,5 2 1

Estadística T 3,5 2,5 41 1 2 1 2

Estils Musicals Opt 2,5 2 1

Estructura de Dades i de la Informació II T 3,5 2,5 35 1 2 1 2

Fonaments Físics de la Informàtica T 3,5 2,5 32 2 3 2 3

Història del Cinema - B Opt 4 1 2

Infografia I O 3 2 19 1 2 1 2

Introducció a l'Enginyeria del Software: Interfícies O 2,5 2 35 1 2 1 2

Planificació i Gestió d'Empreses Multimèdia O 2,5 2 36 1 1 1 1

Processament de Senyal I: Àudio O 2,5 2 36 2 3 2 3

Processament de Senyal II: Imatge i Vídeo O 3 2 19 1 2 1 2

Processament de senyal III Opt 3,5 2 1 1 1 1 1

Projecte Fi de Carrera O 3 13 19 1 1

Taller de Sistemes Interactius I Opt 3,5 2 18 1 1 1 1

Taller de Software I Opt 3,5 2 24 1 1 1 1

Tecnologies de la Informació Opt 2,5 2 7 1 2 1 1

Teoria d'Autòmats i Llenguatges Formals I T 2,5 2 46 1 2 1 2

Teoria d'Autòmats i Llenguatges Formals II T 2,5 2 40 1 2 1 2

Xarxes T 3,5 2,5 35 1 2 1 2


2

2

2

1

1

1

1

2

2

1

2

2

3

2

2

Taula 6. Programa de la titulació

4

3

4

4

3

2

4

3

4

5

3

2

Professors diferents

3

4

5

Crèdits Matriculats Nombre de grups Nombre de professors

Pri

mer

Cu

rs

Tipus (T,O,Opt)Assignatures

Res

ta d

e 1r

Cic

le

No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %

Anàlisi Matemàtica T 4,5 55 44 80,0 25 45,5 30 54,5 14 25,5 8 14,5 22 40,0 33 60,0

Anàlisi Numèrica T 4,5 62 44 71,0 25 40,3 37 59,7 14 22,6 10 16,1 27 43,5 35 56,5

Computadors I T 5 46 39 84,8 14 30,4 32 69,6 12 26,1 9 19,6 23 50,0 23 50,0

Computadors II T 5 56 34 60,7 15 26,8 41 73,2 15 26,8 12 21,4 29 51,8 27 48,2

Computadors III T 5 58 31 53,4 18 31,0 40 69,0 13 22,4 9 15,5 31 53,4 27 46,6

Estructura de Dades i de la Informació I T 6 59 42 71,2 21 35,6 38 64,4 13 22,0 9 15,3 29 49,2 30 50,8

Programació I T 5 48 42 87,5 21 43,8 27 56,3 10 20,8 7 14,6 20 41,7 28 58,3

Programació II T 5 55 44 80,0 26 47,3 29 52,7 11 20,0 8 14,5 21 38,2 34 61,8

Programació III T 5 63 49 77,8 15 23,8 48 76,2 21 33,3 19 30,2 29 46,0 34 54,0

Sistemes Operatius T 6 64 42 65,6 13 20,3 51 79,7 22 34,4 16 25,0 35 54,7 29 45,3

Àlgebra i Matemàtica Discreta I T 4,5 47 45 95,7 26 55,3 21 44,7 14 29,8 9 19,1 12 25,5 35 74,5

Àlgebra i Matemàtica Discreta II T 4,5 52 42 80,8 27 51,9 25 48,1 9 17,3 7 13,5 18 34,6 34 65,4

Ampliació d'anàlisi matemàtica O 4,5 40 31 77,5 23 57,5 17 0,4 10 25,0 6 15,0 11 27,5 29 72,5

Arquitectura de Xarxes O 6 19 19 100 19 100 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 19 100,0

Art Contemporani Opt 4,5 1 1 100 1 100 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 1 100,0

Art i Tecnologia O 9 36 33 91,7 33 91,7 3 0,1 1 2,8 1 2,8 2 5,6 34 94,4

Disseny Videogràfic Opt 4,5 2 2 100 2 100 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 2 100

Economia del Sector Audiovisual Opt 4,5 1 1 100 1 100 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 1 100

Estadística T 6 41 34 82,9 22 53,7 19 0,5 14 34,1 4 9,8 15 36,6 26 63,4

Estils Musicals Opt 4,5 1 1 100 1 100 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 1 100

Estructura de Dades i de la Informació II T 6 35 35 100 28 80,0 7 0,2 3 8,6 1 2,9 6 17,1 29 82,9

Fonaments Físics de la Informàtica T 6 32 22 68,8 18 56,3 14 0,4 6 18,8 5 15,6 9 28,1 23 71,9

Història del Cinema - B Opt 5 2 1 50,0 1 50,0 1 0,5 0 0,0 0 0,0 1 50,0 1 50,0

Infografia I O 5 19 16 84,2 8 42,1 11 0,6 9 47,4 6 31,6 5 26,3 14 73,7

Introducció a l'Enginyeria del Software: Interfícies O 4,5 35 33 94,3 26 74,3 9 0,3 7 20,0 7 20,0 2 5,7 33 94,3

Planificació i Gestió d'Empreses Multimèdia O 4,5 36 35 97,2 35 97,2 1 0,0 0 0,0 0 0,0 1 2,8 35 97,2

Processament de Senyal I: Àudio O 4,5 36 30 83,3 24 66,7 12 0,3 5 13,9 4 11,1 8 22,2 28 77,8

Processament de Senyal II: Imatge i Vídeo O 5 19 19 100 14 73,7 5 0,3 2 10,5 2 10,5 3 15,8 16 84,2

Processament de senyal III Opt 5,5 1 1 100 1 100 0 0,0 0 0,0 0 0,0 0 0,0 1 100

Projecte Fi de Carrera O 16 19 10 52,6 10 52,6 9 0,5 5 26,3 5 26,3 4 21,1 15 78,9

Taller de Sistemes Interactius I Opt 5,5 18 16 88,9 16 88,9 2 0,1 0 0,0 0 0,0 2 11,1 16 88,9

Taller de Software I Opt 5,5 24 24 100 23 95,8 1 0,0 1 4,2 1 4,2 0 0,0 24 100

Tecnologies de la Informació Opt 4,5 7 7 100 5 71,4 2 0,3 0 0,0 0 0,0 2 28,6 5 71,4

Teoria d'Autòmats i Llenguatges Formals I T 4,5 46 39 84,8 21 45,7 25 0,5 14 30,4 4 8,7 21 45,7 25 54,3

Teoria d'Autòmats i Llenguatges Formals II T 4,5 40 31 77,5 11 27,5 29 0,7 16 40,0 6 15,0 23 57,5 17 42,5

Xarxes T 6 35 34 97,1 19 54,3 16 0,5 11 31,4 11 31,4 5 14,3 30 85,7


Assignatures

Pri

mer

Cu

rsTaula 7. Resultats acadèmics

Nombre de matriculats

Presentats

Crèdits

Aptes No aptes Presentats

Primera convocatòria

Aptes No aptes

Aprovats totals

1a+2a Conv.

Segona convocatòria

Tipus (T,O,Opt)

Res

ta d

e 1r

Cic

le

Teoria Pràctica 1a convocatòria 2a convocatòria

Primer Curs Primer curs 48,76 73,34 54,95

Total 60 40 Primer cicle 76,60 64,70 77,84

Nou Ingrés 60 40 Segon cicle - - -

Primer Cicle Ensenyament 68,40 69,80 65,47

Segon Cicle - -

Ensenyament Primer curs - - -

Primer cicle 94,90 100,00 91,68

Primer Curs Segon cicle - - -

Total - - Ensenyament 94,90 100,00 91,68

Nou Ingrés - -

Primer Cicle

Segon Cicle - -

Ensenyament

1998-99 1999-2000 2000-01 2001-02

13

96,48

3

1,907

-


Percentatge de titulats amb pràctiques en empreses

Percentatge de titulats amb estades a l'estranger

Taula 8. Indicadors de distribució, rendiment acadèmic i graduacióT

ron

cals

i o

blig

atò

ries

Op

tati

ves

Tro

nca

ls i

ob

ligat

òri

esO

pta

tive

s

Taxa de rendiment

Titulació: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes

Estudiants per grup Taxa d'èxit

Nombre de titulats

Taxa d'eficiència

1997-98

Cursos acadèmics

Indicadors

Durada mitjana dels estudis per titulat

Promig de qualificació

Taxa de graduació

Graduació


Distribució de l'alumnat Resultats acadèmics

t anys t+1 anys >t+1 anys >85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT1999-00 44 13 0 0 3 7 5 1 0 0 12 0 3 0 02000-01 46 0 0 0 0 19 7 4 2 0 11 0 3 0 02001-02 52 0 0 0 0 0 0 14 16 0 22 0 0 0 0

>85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% 0% AM RP1 RPR CE AVP AVT1999-00 44 13 15 0 1 0 0 10 4 0 12 0 3 0 02000-01 46 0 14 0 0 0 1 9 4 0 11 0 3 0 02001-02 52 0 22 0 0 0 0 17 5 0 22 0 0 0 0

AM: Anul·lació de la Matrícula CE: Convocatòries EsgotadesRP1: Règim de Permanència no superat a 1r curs AVP: Abandonament Voluntari a Primer CursRPR: Règim de Permanència no superat a la Resta de la titulació AVT: Abandonament Voluntari a la Titulació (exceptuant 1r curs)

Taula 9a. Anàlisi de les cohorts. Situació global

CohortsNombre

MatriculatsNombre Titulats

Nombre Aband.

CohortsEstudiants Graduats

Progressió acadèmica. % de crèdits aprovats pels estudiants que encara no s'han titulat


Nombre Matriculats

Situació de la Graduació

Progressió acadèmica. % de crèdits aprovats pels estudiants que han abandonat Abandonaments

Situació de l'Abandonament

Abandonament

t anys t+1 anys >t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT[7,10] 5 3 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0[6,7) 16 6 0 0 1 3 1 0 0 0 5 0 0 0 0[5,6) 14 1 0 0 0 2 3 0 0 0 5 0 3 0 0Total 35 10 0 0 1 5 4 1 0 0 11 0 3 0 0

[7,10] 7 0 0 0 0 4 1 0 0 0 2 0 0 0 0[6,7) 26 0 0 0 0 12 5 1 1 0 6 0 1 0 0[5,6) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0Total 33 0 0 0 0 16 6 1 1 0 8 0 1 0 0

[7,10] 7 0 0 0 0 0 0 1 2 0 4 0 0 0 0[6,7) 28 0 0 0 0 0 0 8 10 0 10 0 0 0 0[5,6) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0Total 35 0 0 0 0 0 0 9 12 0 14 0 0 0 0

t anys t+1 anys >t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT[9,10] 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

[8,9) 7 3 0 0 2 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0

[7,8) 2 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0

[5,7) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Total 9 3 0 0 2 2 1 0 0 0 1 0 0 0 0

[9,10] 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

[8,9) 10 0 0 0 0 1 1 3 0 0 3 1 1 0 0

[7,8) 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0

[5,7) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Total 11 0 0 0 0 1 1 3 1 0 3 1 1 0 0

[9,10] 2 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0

[8,9) 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0

[7,8) 10 0 0 0 0 0 0 4 3 0 3 0 0 0 0

[5,7) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Total 14 0 0 0 0 0 0 5 4 0 5 0 0 0 0

Via d'entrada FP

Cohort Notes de tallNombre

Matriculats

Estudiants Graduats

1999

-00

2000

-01

2001

-02

Progressió acadèmica. % de crèdits aprovats pels estudiants que encara no s'han titulat Abandonament

2000

-01

Cohort

1999

-00

2001

-02

Via d'entrada PAAU

Taula 9b. Anàlisi de les cohorts. Situació per notes i vies d'entrada


Notes de tallEstudiants Graduats

Progressió acadèmica. % de crèdits aprovats pels estudiants que encara no s'han titulat Abandonament


Nombre Matriculats

Notes:

Crèdits % Crèdits % Tipologia Docent: Només inclou assignatures troncals i obligatòriesCU 4 3,0 15 5,8 El primer cicle inclou el primer curs (els dos primers semestres)TU 15,5 11,7 37 14,3

CEU - - - - T: Teoria TEU: Titular d'Escola UniversitàriaTEU 7 5,3 17 6,6 P: Pràctica Ass.: Associats

Associats 64,5 48,9 114,3 44,2 CU: Catedràtic d'Universitat Altres: Ajudants, becaris, prof. Altres 41 31,1 75,2 29,1 TU: Titular d'Universitat visitants, etcTotal 132,0 100 258,5 100 CEU: Catedràtic d'Escola Universitària

CU TU CEU TEUTEU No

Doc. Ass. Ass. No

Doc Altres CU TU CEU TEUTEU No

Doc Ass.Ass. No

Doc AltresT 4,0 15,5 3,0 24,5 24,5 19,0 11,0 30,0 7,0 3,5 36,5 29,5 38,0P 4,0 4,0 40,0 40,0 22,0 4,0 2,5 10,0 6,0 70,8 49,5 37,2

TP 7,0 7,0

T 1,0P 3,5

TP

TP

TP

TP

TP

T

P

No. Cr. 4,0 15,5 0,0 7,0 4,0 64,5 64,5 41,0 15,0 37,0 0,0 17,0 9,5 114,3 86,0 75,2

% 3,0 11,7 0,0 5,3 3,0 48,9 48,9 31,1 5,8 14,3 0,0 6,6 3,7 44,2 33,3 29,1

Taula 10. El professorat: tipologia i plantilla


Tipologia docent

CategoriaPrimer curs Primer Cicle

Professorat per estudiantsNombre

Professorat TC 50Estudiants TC 113Estud. TC/Prof. TC 2,3

Plantilla de la titulació

Departament Crèdits

Primer Curs Total Primer Cicle

Tecnologia

Economia i Empresa

Periodisme i Comunicació Audivisual

Total de la titulació

Taula 11. Tipologia d'espais en el centre on s'adscriu la titulació


Tipologia d'aula

Altres espais


Capacitat Mitjana Total m2

Nombre d'estudiants equivalents a temps complet (ETC) matriculats al centre per m2

Característiques dels espais

Capacitat mitjana Total m2Espais

Aula Nombre d'aules

Nombre

Sala amb cadires mòbils 2 20

Característiques dels espais

Laboratoris

Sales d'estudi

Biblioteca

Laboratori de Xarxes / Laboratori d'Electrònica

Sala d'ordinadors

Altres espais

2

2

1

5

3 Sales de Juntes

28-30

10-20

Sala amb cadires fixes 5 80-130

Amfiteatre 2 113

Altres tipus 1 9 Aula de Formació

Aula de Formació

Nombre d'ETC matriculats a la titulació per m2 del centre que utilitza la titulació

Altres tipus 1 9

Sala amb cadires mòbils 2

Sala amb cadires fixes 5 80-130

20

Amfiteatre 2 113

Sales de Juntes

28-30

10-20

Sala d'ordinadors

Altres espais

2

2

1

5

3

Característiques de l'espai

Laboratoris

Sales d'estudi

Biblioteca

Laboratori de Xarxes / Laboratori d'Electrònica

Capacitat mitjana Total m2Espais Nombre

Taula 12. Tipologia d'espais utilitzats per la titulació


Altres espais


Tipologia d'aula

Aula Nombre d'aules Capacitat Mitjana Total m2 Característiques de l'espai


Nota: Les dades que apareixen en aquesta taula fan referència exclusivament a la Biblioteca de referència de la titulació avaluada.

2001-02Cursos acadèmics

PASTotal

Usuaris Potencials1997-98

Superfície útil (m2)Punts de lectura

TotalsInformatitzats i multimèdiaRatio informatitzats/totals

Hores d'obertura anualsNombre de noves adquisicionsNombre de monografiesNombre de revistes vivesNombre de bases de dadesNombre d'hores de cursos formació

Cursos acadèmics1997-98 1998-99 1999-00 2000-01 2001-02

EntradesTotals

Per UsuariPréstecs en salaPréstecs

TotalsPer Usuari

Consultes a BDTotals

Per Usuari

Monografies per usuari

Assistents CF

Dades Generals

EstudiantsProfessors

1998-99 1999-00 2000-01

3

879 41632 56

911 4721,324 1,324

292 29228 280,1 0,1

5,715 5,7151,188 1,2614,399 5,377

4007 1020 23

Utilització

Personal BibliotecariCursos acadèmics

1997-98 1998-99 1999-00 2000-01 2001-02

Grups 1 i 2Grups 3 i 4

Total

2000-01 2001-02 Becaris FTE

Dades EconòmiquesCursos acadèmics

1997-98 1998-99 1999-00

Pressupost de personalPressupost

Pressupost per a monografies

Pressupost per a revistesPressupost BD i infomàtica

Despesa total

Departaments:

Taula 13. Biblioteca

Biblioteca: França

Relació despesa monogr/revistes

% Pressupost Universitat a Biblio.Total

Titulacions:Titulacions i Departaments a qui presta servei

Taula 14. Taxa d'inserció


Descripció de la mostra

Subàrea a Catalunya

Nivell anàlisi


Titulació

Polació i Mostra Estatus d'inserció (%)Gènere (%)

Aturat però ha treballat

Aturat sense experiènciaN Inactius

Motra correusPoblació

Mostra enq. Tf.

Total Mostra Homes Dones

Ocupat amb experiència

Ocupat primera feina

Taula 15. Qualitat de la inserció


Relació feina - estudis: requisits i funcions Funcions

Nivell agragació

N N N N

Tipus de contracte Satisfacció

N N Contingut RetribucióUtilitat coneix. Estabiliat N

Cap titulació

Perspectives millora

Enquesta correus

Titulació



Titulació

Funcions pròpies

Funcions no pròpies

Funcions pròpies



Tècnic I+D

Altres qualificad

es

Altres no

qualifi.Media

Assist. Mèdica/so

cialDireccióEnsenya

mentComerç/Dis

trib

Titulació específica Titulació universitària

Enquesta telefònica

No contracte Global

Funcions pròpies


Fixe / funcionari Autònom Temporal

Taula 16. Nivell i adequació de la formació


Competències: formació teòrica i pràctica Competències interpersonals

Formació pràcitca

N Nivell Adequació N Nivell Adequació N Nivell Adequació N Nivell Adequació N Nivell Adequació

Competències instrumentals Competències cognitives

N Nivell Adequació N Nivell Adequació N Nivell Adequació N Nivell Adequació N Nivell Adequació N Nivell Adequació

Titulació


Gestió

Titulació

Presa de decisions


Titulació

Formació teòrica

Titulació



Compet instrumentals Pensament crític Raonament cotidià Creativitat

Expressió oral i escrita Treball en equip Lideratge

Taula A.1. Perfil de recerca del professorat de la titulació

Nombre Sexennis de recercaatorgats

Sexennis atorgat enel darrer sexenni

Direccions/investigadorsexenni principal

Nombre de tesis dirigides

CU 5 5 - 31TU 3 9 -CEU -TEU 2 1 -

Taula A.2. Publicacions més destacades del professorat de la titulació

1999

BALLESTER NICOLAU, COLOMA

Andreu, F.; Ballester, C.; Caselles, V.; Mazón, J. M. "Minimizing Total Variation Flow".Differential and Integral Equations.

Andreu, F.; Ballester, C.; Caselles; V.; Mazón, J. M. "A Nonlinear Parabolic Equation Arising in Image Processing". Multiresolution, Computer Vision andPDE's. Foundations of Computational Mathematics. Oxford: 22-24 de juliol, 1999.

Ballester, C.; Bertalmio, M.; Caselles, V.; Sapiro, G. "Image Impainting". Computer Graphics, Siggraph, 2000.

BONADA SANJAUME, JORDI

Cano, P. ; Loscos, A.; Bonada, J. "Score-Performance Matching using HMMs". Proceedings of International Computer Music Conference, 1999.

Loscos, A.; Cano, P.; Bonada, J. "Low-Delay Singing Voice Alignment to Text". Proceedings of International Computer Music Conference, 1999.

CASELLES COSTA, VICENT

Caselles, V; Coll, B.; Morel, J. M. "Topographic maps and Local Contrast Changes in Natural Images". International Journal Computer Vision, 33, vol. 1,1999. Pàg. 5-27.

Caselles, V.; Coll, B.; J. M. Morel, "Un model matemàtic per a l'anàlisi d'imatges". Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, 14, vol. 1, 1999. Pàg.63-83.

Andreu, F.; Ballester, C.; Caselles, V.; Mazón, J. M. "Minimizing Total Variation Flow".Differential and Integral Equations.

Caselles, V.; Sapiro, G.; Tang, B. "Diffusion of general data on non-flat manifolds via harmonic maps theory: The direction diffusion case". InternationalJournal Computer Vision.

Ambrosio, L.; Caselles, V.; Masnou, S.; Morel, J. M. "The Connected Components of Sets of Finite Perimeter". European Journal of Mathematics.

Caselles, V.; Sapiro, G.; Tang, B. "Direction Diffusion". Proceedings of the International Conference on Computer Vision, ICCV 99. Grècia, setembre 1999.

Andreu, F.; Ballester, C.; Caselles; V.; Mazón, J. M. "A Nonlinear Parabolic Equation Arising in Image Processing". Multiresolution, Computer Vision andPDE's. Foundations of Computational Mathematics. Oxford, 22-24 juliol 1999.

Caselles, V.; Sapiro, G.; Chung, D. H. "Vector Median Filters, Vector Morphology, and Coupled PDE's: Theoretical Connections". Proceedings of the ICIP99. Japó, octubre 1999.

Caselles, V.; Sapiro, G.;. Chung, D. H. "Vector Median Filters, Vector Morphology, and Coupled PDE's: Theoretical Connections". Journal of MathematicalImaging and Vision, 12, 2000. Pàg. 109-120.

Ballester, C.; Bertalmio, M.; Caselles, V.; Sapiro, G. "Image Impainting". Computer Graphics, Siggraph, 2000.

Caselles, V.; Coll, B.; Morel, J. M. "Geometry and Color in Natural Images". Preprint Centre Mathématique et Leurs Applications, 2000-13. École NormaleSupérieure de Cachan (França).

CANO VILA, PEDRO

Cano, P.; Loscos, A. Singing Voice Morphing System based on SMS. Universitat Politècnica de Catalunya, 1999.



DELGADO MERCÉ, JAIME

Delgado, J.; Gallego, I. "Evolution of broker agents in electronic commerce of multimedia produts and services". Agents for Electronic Commerce. Singapur:World Scientific Publishing, 1999. Pàg. 30-38.

Delgado, J.; Gallego, I.; Polo, J. "Electronic commerce of multimedia services". Multimedia Modeling. Singapur: World Scientific, 1999. Pàg. 97-110.

Llorente, S.; Delgado, J. "Legal and administrative services through electronic commerce". Lecture Notes in Computer Science, 1774. Alemanya: Springer,2000. Pàg. 17-29. ISBN 3-540-67152-8.

Delgado, J. (editor); Stamoulis, G.; Mullery, A.; Prevedourou, D.; Start, K. "Telecommunications and IT Convergence Towards Service Evolution". LectureNotes in Computer Science, 1774. Alemanya: Springer, 2000. Pàg. 1-350. ISBN 3-540-67152-8.

LOSCOS MIRA, ÀLEX

Cano, P.; Loscos, A. Singing Voice Morphing System based on SMS. Universitat Politècnica de Catalunya, 1999.



POLO CANTERO, JOSEP

Delgado, J.; Gallego, I.; Polo, J. "Electronic commerce of multimedia services". Multimedia Modeling. Singapur: World Scientific, 1999. Pàg. 97-110.

2000

Josep Blat:

J. Ibañez, A.F. Gómez Skarmeta, J.Blat. “Una Arquitectura de Agentes Inteligentes para la Interacción con Mundos Virtuales”. Actes del XII CongresInternacional de Enginyeria Gràfica , Ingegraf. Valladolid, Espanya 2000.

J. Blat, J. Ibañez, T. Navarrete. “Noves tecnologies en la recuperació d’informació”. Actes de la I Jornada de Terminologia i Documentació, celebrada a laUniversitat Pompeu Fabra i organitzada per l’Institut Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i l’Observatori de la Comunicació Científica. Maig,2000.

2001

AMATRIAIN, Xavier

"Spectral Processing". Udo Zölzer (ed.). DAFX: Digital Audio Effects, John Wiley & Sons Publishers, 2002. (En col·laboració amb Bonada, J.; Loscos, A.;Serra, X.)

"Transmitting Audio Content as Sound Objects'Proceedings of AES22". Proceedings of International Conference on Virtual, Synthetic and EntertainmentAudio. Espoo, Finlàndia, 2002. (En col·laboració amb Herrera, P.).

"XML as a means of control for audio processing, synthesis and analysis". Proceedings of MOSART Workshop on Current Research Directions in ComputerMusic. Barcelona, 2001. (En col·laboració amb García, D.).

"Spectral Modeling for Higher-level Sound Transformation". Proceedings of MOSART Workshop on Current Research Directions in Computer Music.Barcelona, 2001. (En col·laboració amb Bonada, J.; Loscos, A. i Serra, X.).

"'Audio Content Transmission". Proceedings of COST G6 Conference on Digital Audio Effects 2001. Limerik, Irlanda. (En col·laboració amb Herrera, P.).

BATLLE, Eloi

"Automatic Song Identification in Noisy Broadcast Audio". Proceedings of IASTED International Conference on Signal and Image Processing 2002. Kauai,Hawaii. (En col·laboració amb Guaus, E. i Masip, J.).

"Identification of Audio Titles on Internet". Proceedings of International Conference on Web Delivering of Music 2001. Florència. (En col·laboració ambMayer, H. i Neushcmied, H.).

BLAT, Josep

"Portal Inteligente de Promoción Turística", Actas SIT'2001, Fundació Dintel. Senén Barro, José Luis Freire, Jesús Rivero, editores. A Coruña, 2001. [Encol·laboració amb A.F. Gómez-Skarmeta, J. Ibañez Martínez, A. Navarrete Terrasa]. ISBN 84-931933-8-0

"Navegador de Páginas Virtuales", Actas SIT'2001, Fundació Dintel. Senén Barro, José Luis Freire, Jesús Rivero, editores. A Coruña, 2001. [Encol·laboració amb J. Ibañez Martínez, A.F. Gómez-Skarmeta]. ISBN 84-931933-8-0

"Recomendador Musical en Entornos P2P", Actas SIT'2001, Fundació Dintel. Senén Barro, José Luis Freire, Jesús Rivero, editores. A Coruña, 2001. [Encol·laboració amb J. Ibañez Martínez, A. Rebassa Villalonga, A.F. Gómez-Skarmeta]. ISBN 84-931933-8-0

BERTALMÍO, Marcelo

"Variational Problems and Partial Differential Equations on Implicit Surfaces: The Framework and Examples in Image Processing and Pattern Formation".IEEE-Workshop on Variational and Level Set Methods in Computer Vision. Vancouver: University of British Columbia, 13 de juliol del 2001. (Encol·laboració amb Cheng, L.T., Osher, S. i Sapiro, G.).

"Filling-in by joint interpolation of vector fields and gray levels". IEEE International Conference on Computer Vision (ICCV 2001). Vancouver, 9 a 12 julioldel 2001. (En col·laboració amb Ballester, C., Caselles, V., Sapiro, G. i Verdera, J.).

"Filling-in by joint interpolation of vector fields and gray levels". IEEE Transactions on Image Processing, vol.10, núm. 8, agost del 2001. (En col·laboracióamb Ballester, C., Caselles, V., Sapiro, G. i Verdera, J.).

"Navier-Stokes Fluid Dynamics and Image and Video Inpainting". IEEE Computer Society Conference on Computer Vision and Pattern Recognition (CVPR'01). Hawaii, 9 a 14 desembre del 2001. (En col·laboració amb Bertozzi, A. i Sapiro, G.).

"Variational Problems and Partial Differential Equations on Implicit Surfaces: The Framework and Examples in Image Processing and Pattern Formation".Journal of Computational Physics, desembre 2001. (En col·laboració amb Cheng, L.T., Osher, S. i Sapiro, G.).

BONADA, Jordi

"Spectral Approach to the Modeling of the Singing Voice". Proceedings of 111th AES Convention. New York, 2001. (En col·laboració amb Cano, P.;Loscos, A. i Serra, X.).

"Singing Voice Synthesis Combining Excitation plus Resonance and Sinusoidal plus Residual Models". Proceedings of International Computer MusicConference 2001. La Habana. (En col·laboració amb Celma, O.; Loscos, A.; Ortolà, J. i Serra, X.).

CANO, Pedro

"Robust Sound Modeling for Song Detection in Broadcasted Audio". Proceedings of 112th AES Convention, 2002. Munich. (En col·laboració amb Batlle, E.;Mayer, H. i Neuschmied, H.).

"Statistical Significance in Song-Spotting in Audio". Proceedings of International Symposium on Music Information Retrieval 2001. Bloomington, Indiana.(En col·laboració amb Batlle, E.; Kaltenbrunner, M. i Mayor, O.).

CASELLES, Vicent

"Filling-in by joint interpolation of vector fields and gray levels". IEEE Transactions on Image Processing, vol. 10, núm. 8, agost del 2001. (En col·laboracióamb Ballester, C., Bertalmío, M., Sapiro, G. i Verdera, J.)

"Variational Problems and Partial Differential Equations on Implicit Surfaces: The Framework and Examples in Image Processing and Pattern Formation".Journal of Computational Physics, desembre del 2001. (En col·laboració amb Bertalmío, M., Chengh, L.T., Osher, S. i Sapiro, G.).

"The M-components of level sets of continuous functions in WBV''. Publicacions Matemàtiques, vol. 45, 2001. Pág. 477-527. (En col·laboració ambBallester, C.)

"Geometry and Color in Natural Images". Journal of Mathematical Imaging and Vision, vol. 16, 2002. Pàg. 89-107. (En col·laboració amb Coll, B. i Morel,J.M.).

"Existence and Uniqueness of solutions for a Parabolic Quasilinear Problem for Linear Growth Functionals with $L^1$ data". Mathematisches Annalen, vol.322, 2002. Pàg. 139-206. (En col·laboració amb Andreu-Vaillo, F. i Mazón, J.M.).

"Qualitative Properties of the Total Variation Flow". Journal Functional Analysis, vol. 188, 2002. Pàg. 516-547. (En col·laboració amb Andreu, F., Díaz, J.I.i Mazón, J.M.).

"La vision, est-elle une machine geométrique?". La Recherche, núm. 346, octubre 2001. Pàg. 78-82. (En col·laboració amb Masnou, S. i Morel, J.M.).

"La vision, est-elle une machine geométrique?". Mundo Científico, núm. 230, gener 2002. Pàg. 62-67. (En col·laboració amb Masnou, S. i Morel, J.M.).

"Filling-in by joint interpolation of vector fields and gray levels". IEEE International Conference on Computer Vision (ICCV 2001). Vancouver, 9 a 12 dejuliol de 2001. (En col·laboració amb Ballester, C., Bertalmío, M., Sapiro, G. i Verdera, J.)

"Structure and Texture Filling-In of Missing Image Blocks in Wireless Transmission and Compression". IEEE International Conference on ImageProcessing (ICIP 2002). Rochester, 22 a 25 de setembre de 2002. (En col·laboració amb Bertalmío, M., Rane, S. i Sapiro G.).

"Navier-Stokes Fluid Dynamics and Image and Video Inpainting". IEEE Computer Society Conference on Computer Vision and Pattern Recognition (CVPR'01). Hawaii, 9 a 14 de desembre de 2001. (En col·laboració amb Bertalmío, M., Bertozzi, A. i Sapiro G.).

"Variational Problems and Partial Differential Equations on Implicit Surfaces: The Framework and Examples in Image Processing and Pattern Formation".IEEE-Workshop on Variational and Level Set Methods in Computer Vision. Vancouver: University of British Columbia, 13 de juliol de 2001. (Encol·laboració amb Bertalmío, M., Cheng, L.T., Osher, S. i Sapiro, G.).

"La Matemática y sus Aplicaciones: Un Reto en la Enseñanza Actual". Publ. Universitat Politècnica de València, gener 26, 2002.

"Irrigation". Tomarelli, F. i Dal Masso, G. (ed.). Birkhauser, 2002. (En col·laboració amb Morel, J.M.).

"Irrigation". Proceedings of VARMET 2001, Trieste, juny del 2002. (En col·laboració amb Morel, J.M.)

DELGADO, Jaime

Autores (p.o. de firma): E. PEIG, J. DELGADO, I. PEREZ"Metadata Interoperability and Meta-search on the Web". Dublin Core and Metadata Applications. Japó: National Institute of Informatics, 2001. Pàg. 247-254. [En col·laboració amb E.Peig, I. Pérez]. ISBN 4-924600-98-9

"Broker-based secure negotiation of Intellectual Property Rights". Information Security, 4th International Conference. Alemanya: Springer Verlag, 2001.Pàg. 486-496.Lecture Notes in Computer Science (LNCS), 2200. [En col·laboració amb I.Gallego, X.Perramon]. ISBN 3-540-42662-0

"Brokerage of Intellectual Property Rights in the Semantic Web". Semantic Web Working Symposium 2001. USA: semanticweb.org, 2001. Pàg. 1-16. [Encol·laboració amb R.García].

"Negotiation of Copyright in E-Commerce of Multimedia Publishing Material". Electronic Publishing 2001 in the Digital Publishing Odyssey. Regne Unit:IOS Press, 2001. Pàg. 298-306. [En col·laboració amb I.Gallego]. ISBN 1-58603-191-0

"Metadata Interoperability for E-Commerce of Multimedia Publishing Material". Electronic Publishing 2001 in the Digital Publishing Odyssey. RegneUnit: IOS Press, 2001. Pàg. 307-313. [En col·laboració amb E.Peig]. ISBN 1-58603-191-0

"Modelling Broker Agents in Electronic Commerce of Multimedia Products and Services". E-Commerce Agents: Marketplace Solutions, Security Issuesand Supply and Demand, Lecture Notes in Artificial Intelligence (LNAI), 2033. Alemanya: Springer Verlag, 2001. Pàg. 61-81. [En col·laboració amb I.Gallego]. ISBN:3-540-41934-9.

"A methodology for the development of workflow-based distributed systems"

IEEE International Conference on Telecommunications . Alemanya: IEEE-Geoma, 2001. Pàg. 62-66. [En col·laboració amb S.Llorente, J.Polo].ISBN:973-99995-1-4

GEFFNER, Héctor

"Heuristic Search Planner 2.0". Artificial Intelligence Magazine, vol. 22, 3, 2001. Pàg. 77-80. (En col·laboració amb Bonet, B.).

"Planning as Heuristic Search". Artificial Intelligence, vol 129, 1-2, juny 2001. Pàg. 5-33. (En col·laboració amb Bonet, B.)

"Planning and Control in AI: a Unifying Perspective". Applied Intelligence, vol 14, 3, 2001. Pàg. 237-257. (En col·laboració amb Bonet, B.).

"Heuristic Planning with Time and Resources". Proceedings of European Conference on Planning (ECP-2001). Toledo, setembre de 2001. Pàg. 121-132.(En col·laboració amb Haslum, P.).

GÓMEZ, Emilia

"Mixed Watermarking-Fingerprinting Approach for Integrity Verification of Audio Recordings". Proceedings of IEEE International TelecommunicationsSymposium. Natal, Brasil, 2002. (En col·laboració amb Batlle, E.; Bonnet, M.; Cano, P. i Gomes, L.).

GOUYON, Fabien

"Exploration of techniques for automatic labeling of audio drum tracks instruments". Proceedings of MOSART Workshop on Current Research Directions inComputer Music. Barcelona, 2001. (En col·laboració amb Herrera, P.).

"Pulse-dependent analyses of percussive music". Proceedings of AES22 International Conference on Virtual, Synthetic and Entertainment Audio. Espoo,Finlàndia, 2002. (En col·laboració amb Cano, P. i Herrera, P.).

JORDÀ, Sergi

"Afasia: the Ultimate Homeric One-man-multimedia-band". Proceedings of New Interfaces for Musical Expression. Dublín, 2002.

"New Musical Interfaces and New Music-making Paradigms". Proceedings of New Interfaces for Musical Expression, CHI 2001. Seattle, 2001.

"Improvising with Computers: A Personal Survey (1989-2001)". Proceedings of International Computer Music Conference 2001. La Havana.

"FMOL: A System for Collaborative Music Composition over the Web". Proceedings of Web Based Collaboration DEXA 2001. Munic. (En col·laboracióamb Wüst, O.).

"Computer Supported Cooperative Music: Overview of research work and projects at the Audiovisual Institute-UPF". Proceedings of MOSART Workshop onCurrent Research Directions in Computer Music. Barcelona, 2001. (En col·laboració amb Barbosa, A.).

MAYOR, Oscar

"SaxSMS+ScoreMan: Tècniques de segmentació espectrals per l'análisi i síntesi de sons monofónics en SMS". Publ. Universitat Autònoma de Barcelona,2001.

"An adaptative real-time beat tracking system for polyphonic pieces of audio using multiple hypotheses". Proceedings of MOSART Workshop on CurrentResearch Directions in Computer Music. Barcelona, 2001.

NAVARRETE, Toni

"VideoGIS: segmentación y modelado de video basado en información geográfica". Actes de l'IPO 2002, Tercer Congreso Interacción Persona-Ordenador.Leganés, 8 a 10 de maig de 2002. (En col·laboració amb Blat, J.).

"VideoGIS: Segmenting and indexing video based on geographic information". Actes de l'AGILE 2002, Fifth AGILE Conference on Geographic InformationScience. Palma de Mallorca, 25 a 27 d'abril de 2002. (En col·laboració amb Blat, J.).

"Portal Inteligente de Promoción Turística". Actes del SIT 2001, Simposio en Informática y Telecomunicaciones. A Coruña, setembre de 2001. (Encol·laboració amb Blat, J., Gómez-Skarmeta, F. i Ibáñez, J.).

PETERSCHMITT, Gilles

"Pitch-based Solo Location". Proceedings of MOSART Workshop on Current Research Directions in Computer Music. Barcelona, 2001. (En col·laboració deGómez, E. i Herrera, P.).

SOLÉ, Andrés Francisco

"Crease Enhancement Diffusion". Computer Vision and Image Understanding, 84, novembre de 2001. Pàg. 241-248. (En col·laboració amb López, A. iSapiro, G.).

WÜST, Otto

"Architectural Overview of a System for Collaborative Music Composition over the Web". Proceedings of International Computer Music Conference 2001.La Habana. (En col·laboració amb Jordà, J.).

2002

BLAT, Josep

”VideoGIS: Segmentación y modelado de vídeo basado en información geográfica”.Actas de III Congreso Internacional de Interacción Persona-Ordenador, IPO2002.Leganés, Univ Carlos III de Madrid; Ignacio Aedo Cuevas, Paloma Díaz Pérez, Camino Fernández Llamas, Eds, AIPO, Facultad de Psicología, Univ deGranada, maig 2002. Pàg. 272-275. [En col·laboració amb Navarrete, T.]. ISBN 84-607-4501-5

“VideoGIS: Combining Video and Geographical Information”. Agile 2002.Palma de Mallorca, abril 2002. [En col·laboració amb Navarrete, T.].

”LINK3D: secure linking of organisations involved in distributed drug discovery (Brian Stanford-Smith, Enrica Chiozza and Mireille Edin, Eds, 2002 IOSPress, Amsterdam)” Challenges and Achievements in E-business and E-work, 2002. [En col·laboració amb Diaz, C.; Gonzalez, A.; Herraiz, C.; Laurie, B.;Molero, E.; Palmer, JLS.; Pastor, M.; Patak, A.; Ramirez, A.; Sanz, F.; Soto, D. i the LINK3D Consortium].

”DJ-Boids: Emergent Collective Behavior as Multichannel Radio Station Programming”. International Conference on Intelligent User Interfaces. ACMPress. Pàg. 248-250. Miami, Florida, gener 2003. [En col·laboració amb Ibanez, J.; Gomez-Skarmeta, A .F.].

”DJ-Boids: Flocks of DJ's to Program Internet Multichannel Radio Stations, Lecture Notes in Computer Science, Springer-Verlag”. Atlantic WebIntelligence Conference 2003 (AWIC'03). Madrid, maig 2003. [En col·laboració amb Ibanez, J.; Gomez-Skarmeta, A .F.].

BERTALMÍO, Marcelo

“Variational Problems and Partial Differential Equations on Implicit Surfaces: Bye Bye triangulated surfaces?" dins S. Osher and N. Paragios, Eds.,Geometric Level Set Methods in Imaging, Vision and Graphics, Springer NY, març de 2003. [En col·laboració amb Mémoli, F.; Cheng, L.T.; Osher, S.;Sapiro,G.]. ISBN 0387954880.

"Structure and Texture Filling-In of Missing Image Blocks in Wireless Transmission and Compression Applications". IEEE Transactions on ImageProcessing, vol 12, núm. 3, març del 2003.

"Structure and Texture Filling-In of Missing Image Blocks in Wireless Transmission and Compression Applications". IEEE International Conference onImage Processing (ICIP 2002), Rochester, EUA, setembre, 2002. [En col·laboració amb Rane, S.; Sapiro, G.].

"Total variation image restoration with local constraints". European Signal Processing Conference (EUSIPCO 2002), Toulouse, França, setembre, 2002. [Encol·laboració amb Caselles, V.; Solé, A.].

BISBAL, Jesús

Consistent Database Sampling as a Database Prototyping Approach. Journal of Software Maintenance and Evolution: Research and Practice 2002; 14(6):447-459. [En col·laboració amb Grimson, J.].

CASELLES, Vicent

``Grain Filters'', Journal of Mathematical Imaging and Vision, núm. 17. Pàg. 249-270, 2002. [En col·laboració amb Monasse, P.].

``The tree of shapes of an image,'' ESAIM: COCV, 2003. [En col·laboració amb Ballester, C.; Monasse, P.]

``Total Variation Image Restoration with Local Constraints''. Journal of Scientific Computing, 2003. [En col·laboració amb Bertalmio, M.; Rougé, B.; Solé,A.].

``The Cauchy Problem for Linear Growth Functionals''. Journal of Evolution Equations 3. Pàg. 39-65, 2003. [En col·laboració amb Andreu, F.; Mazón,J.M.].

``Morse Description and Geometric Encoding of Digital Elevation Maps''. Free Boundary Problems. Trento, 2002. Birkhauser 2003. [En col·laboració ambSolé, A.; Sapiro, G.; Arándiga, F.].

“Une mèthode géomètrique de fusion pour des images P+XS”. Revista Société Française de Photogrammetrie et Teledetection. [En col·laboració ambBallester, C.; Rougé ,B.; Verdera, J.].

``The Total Variation Flow in $\R^N$''. J. Diff. Equations, 184. Pàg. 475-525, 2002. [En col·laboració amb Bellettini, G.; Novaga, M.].

``Total Variation Image Restoration with Local Constraints''. EUSIPCO, 2002. [En col·laboració amb Bertalmío, M.; Rougé, B.; Solé, A.].

DALMAU, Víctor

“Constraint Satisfaction Problems in Non-deterministic Logarithmic Space”. Automata, Languages and Programming, 29th International Colloquium,ICALP 2002, Malaga, 8 al 13 de juliol, 2002, Proceedings: Lecture Notes in Computer Science 2380 Springer 2002, ISBN 3-540-43864-5.

“Constraint Satisfaction, Bounded Treewidth, and Finite-Variable Logics”. Principles and Practice of Constraint Programming - CP 2002, 8th InternationalConference, CP 2002, Ithaca, NY, USA, 9 al 13 de setembre, 2002, Proceedings. Lecture Notes in Computer Science 2470 Springer 2002. [En col·laboracióamb Kolaitis, P.G. i Vardi, M.Y]. ISBN 3-540-44120-4.

“Comparing Phase Transitions and Peak Cost in PP-Complete Satisfiability Problems”. Proceedings of the Eighteenth National Conference on ArtificialIntelligences and Fourteenth Conference on Innovative Applications of Artificial Intelligence, del 28 de juliol a l’1d’agost, 2002, Edmonton, Alberta,Canada. AAAI Press, 2002 [En col·laboració amb Bailey, D.D.; Kolaitis, P. G].

DELGADO, Jaime

"Mobile Agents for Telecommunication Applications. 4th International Workshop, MATA 2002". Lecture Notes in Computer Science 2521. Alemanya:Springer Verlag, 2002. Pàg. 1-315. (coeditor). ISBN: 3-540-00021-6

“Standardisation of the management of Intellectual Property Rights in multimedia content“. IEEE International Conference on Web Delivering of Music2002. Estats Units: IEEE Computer Society, 2002. Pàg. 125-132. [En col·laboració amb Gallego, I.]. ISBN: 0-7695-1623-8

“An architecture for negotiation with mobile agents”. IFIP/IEEE Mobile Agents for Telecommunication Applications 2002. Lecture Notes in ComputerScience (LNCS) 2521. Alemanya: Springer Verlag, 2002. Pàg. 21-31. [En col·laboració amb Gallego, I.; Garcia, R.; Gil, R.]. ISBN: 3-540-00021-6

“Use of Semantic Web concepts for Intellectual Property Rights Management”. Electronic Publishing 2002: Advances in Media Technology. Alemanya:VWF, 2002. Pàg. 387-388 (Póster). [En col·laboració amb Gallego, I.; Garcia, R.; Gil, R.]. ISBN: 3-89700-357-0

“An Ontology for Intellectual Property Rights: IPROnto”. The Semantic Web - ISWC 2002. Lecture Notes in Computer Science (LNCS) 2342. Alemanya:Springer Verlag, 2002. Poster Session. [En col·laboració amb Gallego, I.; Garcia, R.; Gil, R.]. ISBN: 3-540-43760-6

"Using Metadata for Managing References in the Educational Environment: METAREF". Electronic Publishing 2002: Advances in Media Technology.Alemanya: VWF, 2002. Pàg. 346-353. [En col·laboració amb Peig, E.]. ISBN: 3-89700-357-0

"Using Workflow-based Systems for e-Services Provision". Towards the knowledge society. eCommerce, eBusiness and eGovernment, 2nd IFIP Conference.Estats Units: Kluwer Academic Publishers, 2002. Pàg. 447-461. [En col·laboració amb Llorente, S.]. ISBN: 1-4020-7239-2

"Dynamic e-services in collaborative applications". Distributed Computing Systems Workshops (ICDCS 2003 Workshops), 23rd International Conferenceon. Estats Units: IEEE Computer Society, 2003. [En col·laboració amb Llorente, S.]. ISBN: 0-7695-1921-0

"Advanced Meta-search of News in the Web". Electronic Publishing 2002: Advances in Media Technology. Alemanya: VWF, 2002. Pàg. 337-345. [Encol·laboració amb Tous, R.]. ISBN: 3-89700-357-0

"Security in a Wireless Mobile Health Care System". 12th International World Wide Web Conference WWW2003 - Workshop on Emerging applications forwireless and mobile access. Estats Units: W3C, 2003. [En col·laboració amb Martí, R.].

"A secure multicast pay-per-view application over Internet". IEEE International Conference on Telecommunications 2002, ICT 2002. China: PublishingHouse of Electronic Industry, 2002. Pàg. 742-747. [En col·laboració amb Martí, R.]. ISBN: 7-5053-7702-7

DÜRSTELER, Juan Carlos

Visualizacíón de Información. Una visita guiada. Gestion 2000, Barcelona, 2003 ISBN 84-8088-836-9

GARCIA, Roberto

“An architecture for negotiation with mobile agents”. IFIP/IEEE Mobile Agents for Telecommunication Applications 2002. Lecture Notes in ComputerScience (LNCS) 2521. Alemanya: Springer Verlag, 2002. Pàg. 21-31. [En col·laboració amb Delgado, J.; Gallego, I.; Gil, R.]. ISBN: 3-540-00021-6

“Use of Semantic Web concepts for Intellectual Property Rights Management”. Electronic Publishing 2002: Advances in Media Technology. Alemanya:VWF, 2002. Pàg. 387-388 (Póster). [En col·laboració amb Delgado, J.; Gallego, I.; Gil, R.]. ISBN: 3-89700-357-0

“An Ontology for Intellectual Property Rights: IPROnto”. The Semantic Web - ISWC 2002. Lecture Notes in Computer Science (LNCS) 2342. Alemanya:Springer Verlag, 2002. Poster Session. [En col·laboració amb Delgado, J.; Gallego, I.; Gil, R.]. ISBN: 3-540-43760-6

GIL,Rosa

“An architecture for negotiation with mobile agents”. IFIP/IEEE Mobile Agents for Telecommunication Applications 2002. Lecture Notes in ComputerScience (LNCS) 2521. Alemanya: Springer Verlag, 2002. Pàg. 21-31. [En col·laboració amb Delgado, J.; Gallego, I.; Garcia, R.]. ISBN: 3-540-00021-6

“Use of Semantic Web concepts for Intellectual Property Rights Management”. Electronic Publishing 2002: Advances in Media Technology. Alemanya:VWF, 2002. Pàg. 387-388 (Póster). [En col·laboració amb Delgado, J.; Gallego, I.; Garcia, R.]. ISBN: 3-89700-357-0

“An Ontology for Intellectual Property Rights: IPROnto”. The Semantic Web - ISWC 2002. Lecture Notes in Computer Science (LNCS) 2342. Alemanya:Springer Verlag, 2002. Poster Session. [En col·laboració amb Delgado, J.; Gallego, I.; Garcia, R.]. ISBN: 3-540-43760-6

JORDÀ, Sergi

"Improvising with Computers: A Personal Survey (1989-2001)". Journal of New Music Research - Vol 31-1, 2002.

"FMOL: Toward User-Friendly, Sophisticated New Musical Instruments". Computer Music Journal, 26:3, M.I.T. Press, Boston Mass. 2002."Afasia: the Ultimate Homeric One-man-multimedia-band". Proceedings of New Interfaces for Musical Expression. Dublin, Ireland, 2002.

"Sonigraphical Instruments: From FMOL to the reacTable". Proceedings of New Interfaces for Musical Expression. Montreal, Canada, 2003.

"Interactive Music Systems For Everyone: Exploring Visual Feedback As A Way For Creating More Intuitive, Efficient And Learnable Instruments".Proceedings of the Stockholm Music Acoustics Conference, August 6-9, 2003 (SMAC 03), Stockholm, Sweden.

"Net-art i música bruta". Revista del Cercle de Belles Arts. Lleida, 2003.

LLORENTE, Sílvia

"Using Workflow-based Systems for e-Services Provision". Towards the knowledge society. eCommerce, eBusiness and eGovernment, 2nd IFIP Conference.Estats Units: Kluwer Academic Publishers, 2002. Pàg. 447-461. [En col·laboració amb Delgado, J. ]. ISBN: 1-4020-7239-2

"Dynamic e-services in collaborative applications". Distributed Computing Systems Workshops (ICDCS 2003 Workshops), 23rd International Conferenceon. Estats Units: IEEE Computer Society, 2003. [En col·laboració amb Delgado, J.]. ISBN: 0-7695-1921-0

PEIG, Enric

"Using Metadata for Managing References in the Educational Environment: METAREF". Electronic Publishing 2002: Advances in Media Technology.Alemanya: VWF, 2002. Pàg. 346-353. [En col·laboració amb Delgado. J.] ISBN: 3-89700-357-0

POLO, Josep

"Analog signal Processing in an AC Electromagnetic Flowmeter" IEEE Transactions on Instrumentation and Measurement. Agost 2002, Vol. 51, Num. 4[En col·laboració amb Pallàs, R. i Martín, J.P.].

RAMÍREZ, Rafael

“A Methodology for Concurrent and DistributedJava Applications”, Proceedings International Parallel and DistributedProcessing Symposium, Workshop on Java for Parallel and DistributedComputing, IEEE Computer Society Press, abril 2003. [En col·laboració amb Santosa, A.E.].

“A Methodology for Reliable Concurrent Programming”, International Symposium on Software Reliability Engineering, Chillarege Press, novembre 2002.[En col·laboració amb Santosa, A.E.].

“A constraint-based methodology for coordination in multi-agent systems”, Iberoamerican Conference on Artificial Intelligence, Iberoamerican Workshopon Multi-Agent Systems, novembre 2002. [En col·laboració amb Santosa, A.E.].

“Distributed Programming Using Constraint Logic Programs”, International Conference on Parallel and Distributed Processing Techniques and Applications,CSREA Press, juny 2002. [En col·laboració amb Santosa, A.E.].

TOUS, Ruben

"Advanced Meta-search of News in the Web". Electronic Publishing 2002: Advances in Media Technology. Alemanya: VWF, 2002. Pàg. 337-345. [Encol·laboració amb Delgado, J.]. ISBN: 3-89700-357-0

enginyeria tècnica en informàtica de sistemes universitat ... · informe d’avaluació interna...

Documents