enginyeria tècnica en informàtica de gestió · 2008. 8. 6. · nombre de places ofertes el curs...

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- EEnngg..TTèècc.. IInnffoorrmmààttiiccaa ddee GGeessttiióó -- ppààgg.. 11//6644 -- sseetteemmbbrree 22000055

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Centre responsable de la titulació Escoles Universitàries Gimbernat i Tomàs Cerdà Responsables acadèmics: Director: Anselm Barbeta Laball Coordinador de titulació: Albert Olivart Trillo Any d’inici dels estudis 1990 Nombre de places ofertes el curs 2004/05: 110 places


1 Context general que justifica i recolza la implantació de la titulació 1.1 Des de la perspectiva externa

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha assumit com a propi el repte proposat pel DURSI per a dur a terme proves pilot d’adaptació de titulacions a l’EEES, d’acord amb el conveni signat l’11 de maig de 2005. Tal com disposa la clàusula quarta de l’esmentat conveni, la UAB ha decidit que aquests estudis no esdevinguin un títol propi addicional al títol homologat. La proposta del DURSI ens permet encarar un procés ja iniciat, d’adaptació d’aquestes titulacions vers un perfil mes professional, d’acord amb les demandes reals de la societat. Totes les titulacions escollides responen al interès i perspectives del Deganat i/o Direcció d’Escola respectiu que lidera de forma clara el procés d’adaptació. a) Caràcter i orientació de la titulació Els objectius dels nostres estudis apareixen de manera molt clara en la nostre guia de l’estudiant : “Els estudis d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió pretén formar professionals capacitats per desenvolupar les tasques necessàries per a la informatització de lémpresa. Així, en el pla d’estudis ofert, es tracta des de l’anàlisi i el disseny de les aplicacions i la seva programació, fins a la instal·lació i el manteniment, sense oblidar una formació cienticotècnica i empresarial que permeti a l’alumne enfrontar-se amb èxit al repte que suposen els futurs avenços en el camp de la informàtica.” Així doncs el nostres titulats per la seva formació, tant la seva base científica com tecnològica, es caracteritzen per :

o Estar preparats per exercir la professió, tenint una consciència clara de la seva dimensió humana, econòmica i social.

o Estar preparats per assumir tasques de responsabilitat en les organitzacions, tant de contingut teòric com directiu i contribuir a la gestió de la informació i de la gestió del coneixement.

o Tenir les capacitats requerides en la pràctica professional de lénginyeria.

o Preparats per aprendre i utilitzar de manera efectiva tècniques i eines que puguin sorgir al futur.

o Ser capaços déspecificar, dissenyar, construir, implantar, verificar, auditar, avaluar i mantenir sistemes informàtics que responguin a les necessitats dels usuaris.

o Tenir la formació de base suficient per poder continuar estudis de Master i Postgrau tan nacionals com internacionals.


b) Demanda acadèmica, social i/o professional per a la implantació de la titulació La demanda acadèmica de la titulació a nivell del país és molt alta, tal com demostren els resultats presentats per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (extret de les taules generades per a la realització de l'Avaluació de la Qualitat de l'Ensenyament de la Informàtica a Catalunya, any 2003). Amb dades del curs 2.000-2.001, el nombre de places ofertades va ser d’un total de 542, xifra que estava molt per sota de la demanda que va tenir en primera opció, 756 places. Aquest desequilibri entre oferta i demanda de places ha provocat que la nota promig dels darrers anys per a accedir a la titulació s'hagi situat entre els 5,49 i 5,89 punts per els estudiants procedents de PAU, i els 6,95 i 7,57 punts per els estudiants procedents de Formació Professional.

Aquesta demanda que existeix actualment al nostre país per cursar estudis d'informàtica ve motivada per l'existència d'una demanda laboral real ,per part del món empresarial , d'enginyers tècnics en informàtica de gestió. Això es constata amb les següents dades extretes de la Borsa de Treball del nostre centre:

- Entre el 80% i el 90% dels estudiants de segon i tercer curs poden realitzar pràctiques retribuïdes a empreses, tot i NO ser necessàries per a l’obtenció de la titulació.

- Un alt percentatge d’estudiants troben feina abans de finalitzar els estudis.

- El 95% dels graduats troben feina en menys de 3 mesos després d’haver obtingut el títol.

Aquestes dades venen corroborades per l'estudi de la inserció laboral dels graduats en Enginyeria en Informàtica realitzat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya l'any 2001 sobre la promoció de l'any 1998, d'on es poden d'extreure els següents dades:

- El 70% de la promoció va trobar la seva primera feina abans d'acabar els estudis.

- El 67,3% dels enquestats van realitzar més d'una feina durant el període estudiat (1998-2001).

- Només el 47% es van declarar estudiants a temps complert durant la carrera.

- En el moment de realitzar l'entrevista, el 92% estava treballant.

- El 90% dels que van treballar o treballaven havien tingut modalitats contractuals indefinides.

L’experiència d’aquests darrers anys amb els programes Sócrates/Erasmus demostra que els alumnes d’Informàtica es mostren receptius pel que fa a temes


de mobilitat europea. En aquest sentit tot fa preveure que el fet d’oferir una titulació acreditada també per una universitat europea, amb l’obertura de mercat que això suposa, repercutirà en una major demanda acadèmica. c) Equivalència de la titulació amb d’altres a nivell europeu

Actualment la majoria de països europeus estan immersors en l´adaptació cap a la convergència- Bolonya. Aquest fet fa difícil fer una anàlisi de com quedaran finalment establerts els estudis en les diferents universitats d’arreu d’Europa.

Tanmateix, de l’estudi que hem fet, podem concloure que el model predominant gira al voltant d’uns estudis universitaris organitzats en 2 cicles: un primer cicle de grau o Bachelor, majoritàriament de 180 crèdits que han de ser completats en 3 anys (també s’han identificat alguns casos de 240 ECTS a realitzar en 4 anys); un segon cicle de Màster, a desenvolupar en un o dos anys.

El model de Bachelor de 3 anys és aplicat a Suècia (3+1 i 3+2), Noruega (3+2), Itàlia (model 3+1 i 3+2), Holanda (3+1 i 3+2), Alemanya (3+2), Anglaterra (3+1). Pel que fa a la durada de 4 anys, s’adopta a països com ara Finlàndia, Àustria i Irlanda.

A tall d’exemple del que comentem, podem fer esment dels següents casos particulars:

- La Technische Universiteit Eindhoven (Holanda) ofereix un Bachelor de 3 anys denominat Technische informatica que es complementa a 4 programes Master de 2 anys (entre els quals un és de Business Information Systems), i programes Post Master i PhD.

- La Technische Universität de München (Alemanya) ofereix un Bachelor en Informàtica de Gestió (Bachelor in business informatics) de 6 semestres de duració y 186 crèdits ECTS, incloent una “Tesi de Títol de grau” de 20 ECTS.

- La Kungl Tekniska Högskolan i la Linköpings Universitet (Suècia) ofereixen el Bachelor of Science in Engineering, un grau de 3 anys amb 180 ECTS amb perfil de software, obtingut el qual es té accés a diferents programes de Màster amb una durada de entre 1 i 2 anys. A aquest mateix pais, la Lulea TEkniska Universitet s’ha adaptat també al sistema ECTS i ofereix una titulació de BSc de 3 anys i 180 ECTS amb l’especialització de Software Engineering i un MSc de 4’5 anys i 270 ECTS en Computer Science and Engineering. - La Universitat d’ Edinburg (Anglaterra), ofereix Bachelors específics de 3 anys (BSc in Computer Science i BEng in Computer Science) i programes de Master especialitzats d’un any acadèmic en Artificial Intelligence, Computer Science i Informatics.


- La Nacional University of Ireland, a Maynooth, té un Bachelor de 4 anys. Aquests estudis es composen de 3 anys per l’obtenció d’un diploma y que el quart any es dedica a pràctiques a empreses i a la realització d’un projecte final de carrera, habilitant la titulació al títol de “Bachelor with Honours”.


1.2 Des de la perspectiva interna (1)

a) El lideratge i recolzament interns per a desplegar la proposta de

nova titulació

Model d’organització del procés d’extensió de la fase pilot El model de treball que cada titulació portarà terme es desenvoluparà sota l’esquema següent:

Coordinador / Dinamitzador

Lidera i executa el projecte

Comissió detitulació Elabora documents i valida el projecte

Professorat

IDES Formació de coordinadors / dinamitzadors. Suport en l’elaboració dels continguts de les propostes. Formació als professors per l’adaptació de la metodologia docent. Seguiment del procés d’adaptació docent.

Vicerectorat d’Afers Acadèmics / vicegerència d’Afers Acadèmics

OPQ Coordinació i seguiment del procés d’adaptació de les titulacions. Suport iassessorament tècnic. Validació i tramitació dels documents

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- EEnngg.. TTèècc.. IInnffoorrmmààttiiccaa ddee GGeessttiióó -- ppààgg.. 77//6644 -- sseetteemmbbrree 22000055

PROCÉS DE DESPLEGAMENT DE LES NOVES TITULACIONS

Calendari Acció Responsable maig-juny 2005 Formació dels coordinadors/dinamitzadors IDES

Sessions de treball amb coordinadors / dinamitzadors IDES coordinador/dinamitzador

Elaborar el perfil de la titulació Coordinador/dinamitzador Comissió

IDES OPQ Elaborar el primer recull de competències

Dissenyar l'estructura del pla d'estudis

Elaborar Memòria DURSI

Formació als professors de les assignatures de primer curs IDES

Introducció al portfolio o carpeta de cada matèria IDES professors

Elaboració materials docents primer curs coordinadors/dinamitzador professors

Adequació assignatures primer curs al model ECTS

Elaborar el Pla de competències de la titulació coordinadors/dinamitzador comissió

professors

Especificació i distribució de les competències decidides entre les matèries de primer curs

setembre 2005 Informació al professorat de la titulació i als alumnes coordinador/dinamitzador

Inici primer curs en metodologia ECTS Professors


octubre - desembre 2005 Seguiment de la implantació coordinador/dinamitzador IDES

Realitzar la valoració interna del procés seguit

Seguiment i anàlisi de l’activitat i del temps d’aprenentatge dels alumnes, en totes les assignatures

Validar, amb agents externs, a més dels interns, els perfils elaborats

coordinador/dinamitzador comissió

Validació i ratificació per part del centre de la proposta

gener- maig 2006 Formació als professors de les assignatures de segon curs IDES

Treball amb el portfolio o carpeta de cada matèria IDES professors

Elaboració materials docents segon curs coordinadors/dinamitzador professors

Adequació assignatures segon curs al model ECTS

Especificació i distribució de les competències decidides entre les matèries de segon curs

coordinadors/dinamitzador comissió professors

setembre 2006 Inici segon curs en metodologia ECTS professors



Seguiment i anàlisi de l’activitat i del temps d’aprenentatge dels alumnes, en totes les assignatures

gener- maig 2007 Formació als professors de les assignatures de tercer curs

IDES

Treball amb el portfolio o carpeta de cada matèria IDES professors


Elaboració materials docents tercer curs coordinadors/dinamitzador professors

Adequació assignatures tercer curs al model ECTS

Especificació i distribució de les competències decidides entre les matèries de tercer curs

coordinadors/dinamitzador comissió professors

setembre 2007 Inici tercer curs en metodologia ECTS professors




Funcions dels estaments implicats Responsable Funcions Coordinador-dinamitzador de la titulació Lideratge intern i execució del projecte.Comissió de titulació: professorat representatiu, 2-3 alumnes

Elabora, delibera i proposa a la resta del professorat. Valida el projecte. Negocia els acords, si hi ha discrepàncies.

Equip docent de la titulació És informat i format. Prepara les concrecions de la comissió en la seva matèria.

IDES Formació al coordinador /dinamitzador i als professors. Dona suport al coordinador / dinamitzador en l’elaboració dels continguts de les propostes.

OPQ Assessorament i suport tècnic al coordinador / dinamitzador i a la Comissió de titulació. Rep i valida els documents i els tramet a AQU. Coordina tot el procés.

L’IDES programarà diferents activitats per tal d’adaptar la docència impartida en aquestes titulacions a la nova metodologia ECTS. Aquestes actuacions van adreçades a dos col·lectius diferents:

. els coordinadors de les titulacions . els professors que hi imparteixen docència.

En el primer cas, els coordinadors s’organitzaran en una a la xarxa, similar a la creada l’any passat amb els coordinadors de les titulacions de la primera convocatòria pilot. La metodologia de treball que s’utilitza és la realització de trobades periòdiques en les que rebran formació sobre com transformar les titulacions: establir els objectius, definir els perfils, identificar les competències, elaborar els currículums, etc. Aquesta metodologia permet l’intercanvi d’experiències i fer un seguiment del procés d’adaptació al canvi. En el cas dels professors, es preveuen sessions específiques de formació per a l’adaptació de la seva docència a la nova metodologia ECTS i per a l’elaboració del portfoli docent. La formació es farà amb tallers o seminaris adaptats a les demandes formatives de les xarxes de titulacions que incorporin el sistema de crèdits ECTS. Durant el curs 2005-2006 es preveu cobrir les necessitats formatives dels professors que imparteixen docència en els tres cursos de les set titulacions de la segona convocatòria DURSI.


b) Els recursos humans i material disponibles

Personal Docent: actualment disposem de 43 professors dels quals 11 són professors propis del centre amb dedicació plena, 24 són professionals externs i 8 professors qualificats (TU, CEU ) de la UAB, en primer curs quasi la totalitat de la docència es realitza per professorat de la UAB o pel professorat propi del centre, cal dir que la penetració del professorat extern professional i expert es troba bàsicament en l’oferta d’optatives i lliure elecció. Personal d’Administració i Serveis: actualment tenim dos administratives amb dedicació plena de gestió docent. La resta de personal d’administració i serveis es comparteix amb les altres titulacions (gerència, bibliotecaris, bidells, recepcionistes i personal de neteja). Pel que fa als recursos materials per a la docència, actualment disposem bàsicament dels següents tipus d’espais :

o 4 aules amb una capacitat aproximada d’unes 100 persones pensades en general per classes magistrals i de problemes.

o 2 aules amb una capacitat d’unes 30-40 persones pensades per grups reduïts i/o treballs en grup.

o 4 espais de laboratoris independents per poder realitzar pràctiques en grups de 15-20 persones.

o Espais d’aula d’estudi. Les aules estan equipades amb canons de projecció i ordinadors amb connexió a Internet.

c) La prospectiva sobre la necessitat de disposar de nous recursos

Pensem que amb els nous mètodes d’aprenentatge caldrà una major adequació de nous espais docents, augmentar el nombre d’aules i / o seminaris, així com un reforç en recursos de professorat per desenvolupar de manera eficient els nous mètodes formatius.


d) Si s’ha establert sinèrgies amb altres programes de la mateixa institució

A la nostra Escola des del curs 2001-2002 es desenvolupa la titulació de Graduat Multimèdia, estudis que ja des de l´ inici han suposat pels estudiants d´ETIG un enriquiment del seu perfil professional, donant-los-hi l´ oportunitat de configurar-los com experts en el desenvolupament d’eines i aplicacions multimèdia, àmbit que creiem tindran cada cop més una rellevància social important. Així doncs, els estudis de Graduat Multimèdia i els d´ETIG conformen un espai sinèrgic interessant on cadascun aporta a l´ altre aspectes que completen i enriqueixen l´ activitat formativa.


2 Programa de formació

2.1 El perfil de formació i els seus referents

a) La definició del perfil de formació identificant-ne les seves competències específiques i transversals

“La noció de competència ens remet a algú que és capaç, que sap, que té capacitat reconeguda per afrontar una situació, que posseeix un cert grau de domini, d'habilitats i de recursos. És un terme que recull les accions de captar, pensar, explorar, moure's, atendre, percebre, formular, manipular i introduir canvis que permeten realitzar una interacció competent en un medi donat”.1 “Les competències representen una combinació dinàmica d'atributs, en relació a coneixements, habilitats, actituds i responsabilitats, que descriuen els resultats de l'aprenentatge d'un programa educatiu o el que els alumnes són capaços de demostrar al final d'un procés educatiu”. (Projecte Tuning2). En relació a l’anterior, la opció de la UAB consisteix en posar èmfasi en la formació personal dels professionals. Taula núm. 1: Procés genèric recomanat per arribar a definir els perfils de competències seria el següent : Referents clau per la selecció de competències a les titulacions UAB.

Primera validació de la selecció realitzada inicialment

Validació experta en termes de perfil de la docència.

Coneixement expert Coneixement expert pràctic i contextuat

Coneixement expert docent

Projecte Tuning. Models ANECA. Buidat dels estudis

disponibles a Porta22@ de Barcelona. Dades dels estudis de

l’Observatori de Graduats UAB.

Consulta a experts vinculats a les titulacions UAB (professionals, els qui contracten, empreses, centres de pràctiques, ex alumnes, ...)

L’equip de la titulació, mitjançant un procés deliberatiu contrastat i propi.

1 Whithe, en J. Bruner, 1979, The act of Discovery, en Essays from the left hand, Harvard, Cambridge, p.89 2 El Projecte Tuning és el Projecte de major impacte que han llançat les universitats europees per tal de respondre a la Declaració de Bolònia i al Comunicat de Praga. Ha consistit en elaborar unes propostes de qualitat que puguin ser de referència (en els objectius, el procés, en els resultats, en l’enfocament i la capacitat de respondre a les demandes del context) pel conjunt de les titulacions universitàries. Hi han participat més de cent experts adscrits a diferents universitats i titulacions. Vegeu l’informe final del Projecte Pilot a: Tuning Educational Structures in Europe, Informe final, 2003, U. Deusto, con el apoyo de la Comisión Europea, Programa Sócrates.


La definició del perfil de formació El nostre titulat ha de conèixer les tendències i tecnologies del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). S’ha de centrar en l’anàlisi, la planificació i el desenvolupant de solucions que recolzin les necessitats estratègiques de la organització. Al mateix temps, participa en la planificació del negoci, l’anàlisi de les necessitats empresarials I l´ avaluació dels riscs comercials. Ha de ser capaç de realitzar tasques de consultor intern, treballar amb les diferents àrees funcionals d’una organització i oferir assessorament i orientació de com facilitar les operacions de l’empresa mitjançant un ús eficaç de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Ha de saber dirigir el disseny de solucions de sistemes informàtics als seus clients amb els productes de software i hardware disponibles. Ha de saber analitzar diferents propostes de més d’un proveïdor, assegurant-se que dona una solució òptima al client, tant en temps com en cost. Ha de ser capaç de saber treballar amb experts d’altres àrees fora de l’àmbit informàtic ja que sovint els problemes que s´ aborden requereixen diferents entorns de coneixement . Oferir solucions als seus clients i per tant , ofereix creativitat en respostes a les necessitats dels clients. Ha de ser capaç de formar, dirigir i coordinar grups d’especialistes per atendre les demandes dels seus clients, obtenint una solució que integra les estratègies principals generades. Ha de treballar en estreta relació amb els equips de disseny i desenvolupament per tal d´ assegurar-se que tinguin un bon coneixement del producte o del sistema que es genera. Ha de donar suport als usuaris finals dels productes o sistemes implantats, oferint formació i actualització tecnològica d’aquestes persones. Ha de tenir capacitat per integrar-se en els equips directius de la organització així com ser capaç de exercir la professió com autònom.


Aquest perfil professional inclou els perfils proposats pel consorci Career Space: Especialista en sistemes, Direcció de marketing, Direcció de projectes , consultoria d´empreses en l´àmbit de les empreses de tecnologies. A la vegada recull els perfils professionals proposats per la conferència COPIITI: “Ingeniería de Sistemas i Consultoría de empresas de TI”.


Les competències Taula d’especificació de la primera proposta de competències:

Camps de competències

Competències bàsiques

Especificació operativa

1. Comunicació

Comunicació oral

Comunicació escrita

• Expressió escrita de

treballs, informes, pressa d’apunts.

• Expressió correcta des

del punt de vista formal, de qualsevol resultat.

• Expressió oral en

presentacions i debats a classe.

• Comunicar i presentar

arguments orals i escrits.

• Capacitat d’adaptar-se a

l’audiència a la qual va dirigit un discurs o una exposició.

• Coneixement de la

llengua anglesa.

2. Científic

Capacitat d’anàlisi

Capacitat de síntesi

Raonament crític

Identificació de problemes

Generació de solucions òptimes

• Resolució de problemes:

analitzar, sintetitzar, avaluar i identificar problemes i solucions.

• Generar problemes i

resoldre’ls en els treballs d’una assignatura, exercicis de classe i problemes aplicats al context de l’alumne.

• Pressa de decisions. • Capacitat de modelitzar

situacions de la realitat i d’expressar-les en llenguatge matemàtic i/o algorísmic.


• Capacitat de distingir,

davant d’un problema, el que és substancial del que és purament ocasional o circumstancial.

• Capacitat d’interpretar

geomètricament fenòmens o resultats de tipus analític o algebraic.

3. Artístic i de la

creativitat

Creativitat en les respostes a les necessitats.

• Capacitat d’idear solucions alternatives.

4. Tecnològic

Capacitat per implementació de les solucions als problemes.

Saber escollir els paradigmes i/o plataformes adients

• Capacitat de calcular, de

“rutinitzar” determinats processos matemàtics.

• Disseny i utilització

eficient d’algorismes fent servir, si cal, suport informàtic.

• Destresa en la utilització

de programari de desenvolupament.

• Capacitat per adaptar i

donar suport a les solucions implantades

5. Interpersonals

Treball Col·laboratiu

Treball en equips interdisciplinaris

Treball en grups

Lideratge

• Desenvolupament de les relacions interpersonals: treballs en projectes de grup, acord i negociació amb altres persones, participació en seminaris.

• Capacitat de planificar,

compartir metes i treballar com a membre d’un equip.

• Avaluar l’eficiència del

treball dels components del grup.

6. Valors morals

Compromís ètic

• Actuar amb prudència en

l’ús de les TIC (indagar-ne la procedència, evitar l’accès a informació conflictiva i/o il·legal).


7. Valors estètics

• Desenvolupar solucions

informàtiques d´entorns amigables (“user friendly”)

8. Desenvolupament de l’autoaprenentatge

Aprenentatge autònom

Gestió de la informació

Iniciativa i esperit emprenedor

• Gestió de la informació:

recerca i utilització d’informació per a treballs de l’assignatura i sessions de classe.

• Accés autònom a fonts

rellevants d’informació. • Accés i ús de bases de

dades, comunicació via Internet, recerca d’informació i recerques en línia (“on line”).

• Habilitat per treballar de

forma autònoma. • Preocupació per la

qualitat

• Millorar el propi

aprenentatge i pròpia actuació i capacitat per planificar i gestionar el propi aprenentatge i reflexionar-hi.

Val a dir que aquest conjunt de competències són assolides per l’alumne de manera gradual i amb diferents nivells d’exigència. Tenint molt present quin és el nivell inicial de l’estudiant quan comença els estudis i, consegüentment, quin és el grau de competències que poden assolir, podríem dir, de manera molt general, que les competències que més es treballen al primer curs són la Comunicació (tant a nivell d’expressió escrita en treballs, informes i presa d’apunts, com a nivell d’expressió oral mitjançant l’exposició de treballs), la Científica (sobretot la capacitat d’anàlisi i de síntesi a l’hora d’identificar problemes i les seves solucions) i les competències interpersonals, que es comencen a treballar en grups de pràctiques, sense oblidar-nos dels valors ètics que es comencen a treballar a primer i que es van enfortint al llarg de tot el procés formatiu.


A segon curs, apart de seguir aprofundint en les competències desenvolupades a primer curs, s’incrementa, evidentment, l’adquisició de coneixements i es treballen sobretot habilitats i competències de caire tecnològic en diferents camps de la informàtica. A més, es comença a desenvolupar competències per a desenvolupar l’autoaprenentatge. Finalment, a tercer curs, es continua enfortint les competències desenvolupades als cursos anteriors a més de les competències de lideratge i raonament crític. Saber-se adaptar a l’audiència en una exposició i ser capaç de modelitzar situacions reals o tenir iniciativa i esperit emprenedor són altres de les competències que es desenvolupen en la darrera etapa de la titulació, a més de la creativitat i dels valors estètics. Com s’ha esmentat abans, la transmissió dels valors ètics adequats és quelcom que es treballa progressivament al llarg de tota la titulació. A tercer, aquest element pren una rellevància destacada atès que l’estudiant ja té la capacitat per a gestionar (tractar, emmagatzemar, recuperar, etc) dades sensibles relacionades amb l’àmbit personal i/o empresarial.


2.2 Els objectius d’aprenentatge: el contingut curricular

a) L’estructura adoptada: les matèries, el seu pes curricular en ECTS

dins el programa i els seus descriptors 1r Curs

Assignatures Crèdits actuals

Hores per

alumne ECTS Descriptors

Metodologia i Tecnologia de la Programació I

12

262 10,5

Disseny i anàlisi d’algorismes. Llenguatges de programació: “C” i “Pascal”. Estructura de dades i algorismes de manipulació (llistes, pil.les, cues, arbres i grafs). Fitxers. Ll

Càlcul 10,5 238 9,5

Anàlisi matemàtica. Mètodes numèrics: números reals; espais euclidians; distància; topologia; funcions reals; continuïtat; límits; funcions concretes; números complexos; funció exponencial, logarítmica i potencial; fórmula de Taylor; series; integrals; càlcul de primitives.

Tècniques d’Organització i Gestió Empresarial

12 250 10

El sistema econòmic i l’empresa. Tècniques d’administració i tècniques comptables.

Introducció a l’Anglès Tècnic 9 200 8

Lectura i comprensió de textos informàtics. Aprofundiment en les estructures gramaticals i discursives més comunes en el registre científico-tècnic.

Àlgebra 6 125 5 Àlgebra: introducció als sistemes lineals; espais vectorials; determinants i valors propis.

Fonaments de Computadors 6 125 5

El computador digital (descripció de les seves unitats). Introducció a la teoria de la commutació. Llenguatge màquina sistemes operatius.

Fonaments de Matemàtica Discreta

6 125 5 Matemàtica discreta: teoria de conjunts; relacions; ordenació; reticles; grups; anells; cossos; introducció als cossos finits.

Ètica Informàtica 75 3

Conceptes generals. Identificació i valoració d’alternatives ètiques. Conseqüències socials de l’ús dels computadors. Accés i control a

Internet. Responsabilitats del professional. Codi deontològic.

Comunicació Oral i escrita en sistemes informàtics

100 4

Principis fonamentals de la comunicació escrita i oral en els sistemes informàtics. Formes de presentar i reproduir la informació escrita i oral en sistemes informàtics. Ordenació del desenvolupament del tema.

Total 1r any 1500 60


2n Curs


Hores per

alumneECTS Descriptors

Economia de l’Empresa I 10,5 212,5 8,5

Descripció del concepte d’empresa en relació amb la seva naturalesa i el sistema econòmic en el que opera. Comprensió i aplicació de les diverses tècniques utilitzades a l´àmbit dels subsistemes de producció, inversió, financiació i comercial de l’empresa. Introducció a la utilització de mitjans informàtics.

Sistemes Operatius 12 250 10

Organització, estructura i serveis dels sistemes operatius. Introducció a la gestió i administració de processos i memòria. Introducció a la gestió i administració de fitxers. Gestió de la memòria principal. Memòria virtual. Memòria auxiliar. Administració d’E/S. Sistemes de fitxers (conceptes avançats) Seguretat. Introducció als sistemes distribuïts.

Sistemes Digitals 6 125 5 Àlgebra de Boole. Minimització de funcions. Funcions combinacionals. Mòduls. Anàlisi i síntesi de circuits seqüencials.

Estructura de Dades 6 125 5

Tipus abstractes de dades. Estructura de dades i algorisme de manipulació.

Estadística I 6 125 5 Estadística descriptiva. Probabilitats. Mètodes estadístics aplicats.

Economia Gral. 6 112,5 4,5

Demanda, oferta i mercat. El consumidor, l’empresa i el tipus de mercat. Variables macroeconòmiques. El model simple de determinació de la renda nacional. Inflacció i diner.

Investigació Operativa I 6 125 5

Modelització de sistemes reals de gestió i utilització de tècniques d’optimització basades en la programació matemàtica.

Bases de Dades I 6 125 5 Estructura de la informació: fitxers, bases de dades.

Metodologia i Tecnologia de la Programació II

6 125 5 Tècniques d’optimització de la programació, mètode per al disseny de programes, metodologia per a proves i depuració de programes.

Legislació i drets d’autor 87,5 3,5

Informació i xarxes de computadors. Llei de la propietat intelectual. Llei de seguretat i protecció de dades. Legislació internacional.

Disseny d´Interficies d´usuari

87,5 3,5

Principis de la interacció usuari-computador. Estructura delscontinguts de la “interface”: models i característiques. Maquetació i testeig.

Total 2n any 1500 60


3r Curs


Hores per


Estadística II 4,5

100

4 Model de regresió lineal. Anàlisi de la variança. Estadística no paramètrica. Tècnica de mostreig. Sèries temporals.

Enginyeria del Software I

6 137,5

5,5 Disseny, propietats i manteniment del software de gestió.

Xarxes 6 150

6 Arquitectura de xarxes. Comunicacions

Metodologia i Gestió de Projectes

4,5

100

4 Metodologia i gestió d’un projecte relacionat amb la Informàtica.

Enginyeria del Software II

6

137,5

5,5 Planificació i gestió de projectes informàtics. Anàlisi d’aplicacions de gestió

Assignatures Optatives 27 625

25

P. F. C.

9 250

10 Disseny de desenvolupament d’un projecte relacionat amb la informàtica de Gestió

Total 3r any 1500 60


b) L’oferta curricular d’optativitat


Hores per


Amp. Tèc. Organ. Gestió Empresarial 6 125 5

Ampliació del procés comptable extern i intern de l’empresa. Elaboració d’estats comptables com a instrument de gestió empresarial a partir de la utilització de medis informàtics.

Grafs i Complexitat 6 137,5 5,5 Introducció i conceptes fonamentals. Planaritat. Coloració. Arbres i camins de cost mínim. Circuits eulerians

Investigació Operativa II 6 125 5

Ampliació de tècniques de programació matemàtica per a la resolució de models relatius als sistemes de producció: planificació, programació, distribució i afectació de recursos. Utilització generalitzada de medis informàtics.

Planificació de la Producció 4,5 100 4

Modelatge i simulació de sistemes orientats a events discrets. Seqüenciament de tasques. Assignació de recursos compartits. Gestió de cues. Planificació i configuració d’un sistema informàtic. Planificació de la producció.

Sistemes Experts 6 137,5 5,5 Introducció a la I. A. Lògica i PROLOG. Tècniques bàsiques de recerca científica, jocs i sistemes basats en regles. Breu introducció al LISP.

Tècniques Gràfiques 6 137,5 5,5 Dispositius d’entrada/sortida gràfica. Tècniques interactives d’entrada. Transformacions 2D. Tècniques CAD. Modelatge. Tècniques de realisme.

Compiladors 6 137,5 5,5

Construcció de compiladors. Anàlisi lexicogràfica. Anàlisi simbòlica. Anàlisi semàntica. Generació de codi. Organització de la memòria en temps d’execució.

Ampliació de Xarxes 6 137,5 5,5 Arquitectura de xarxes. Model OSI i arquitectura de la Internet. Protocols i serveis. Xarxes locals. Xarxes d’àrea extensa. Serveis d’aplicació.

Economia de l’Empresa II 6 125 5

Coneixement integral dels diversos subsistemes de l’empresa. Resolució de casos d’empresa a partir de la utilització d’instruments informàtics com a mètode bàsic de treball.

Total crèdits 52,5 1162,5 46,5


c) La seqüència dels continguts del pla d’estudis en relació al perfil de formació establert

Per tal de determinar els crèdits ECTS, en lloc d’ aplicar una regla d’equivalència general amb els crèdits actuals, s’ha optat per fer un anàlisi exhaustiu i individualitzat de totes i cadascuna de les assignatures.

En referència a la seqüència dels continguts de la nostra proposta, esdevé una mica diferent a la que correspon a la titulació oficial d´ETIG. A continuació indiquem quines són les diferències i justifiquem el motiu del canvi. Una primera diferència es el canvi de semestralitat de les assignatures de Metodologia i Tecnologia de la Programació 2 (MTP 2) i d’Estructura de Dades (ED). Actualment s’ofereixen al primer i segon semestre de segon curs respectivament, de forma que a la nostra proposta al primer semestre es cursa ED i al segon MTP 2. Aquest canvi de seqüenciació ha de beneficiar a l’alumnat, doncs s’aconsegueix un millor acoblament de les assignatures respecte al seu contingut formatiu. Una segona i important diferència és l’aparició de 4 noves assignatures: Comunicació Oral i Escrita (4 ECTS); Ètica Informàtica (3 ECTS); Legislació i Drets d’Autor (3,5 ECTS); i Disseny d’Interfícies d’Usuari (3,5 ECTS). Considerem que l’actual Pla d’Estudis de l’ETIG, a través de l’oferta d’assignatures troncals, obligatòries i part de les optatives, respon a les necessitats formatives del perfil professional en els camps dels fonaments científics i de continguts informàtics i tecnològics específics. Però no ho fa de manera suficient pel que fa a les habilitats i capacitats tranversals de comunicació oral i escrita, de valors morals, i de la creativitat. Precisament amb aquesta oferta addicional pretenem donar solució a aquesta mancança. Per aconseguir-ho, la nostra proposta es basa en que l’estudiant cursi durant el primer curs les assignatures “Comunicació Oral i Escrita” i “Ètica Informàtica”, i al segon “Legislació i Drets d’Autor” i “Disseny d’Interfícies d’Usuari”. La nostra proposta contempla un total de 25 ECTS Optatius a cursar íntegrament al 3r. curs. L’estudiant els haurà de completar escollint algunes de les assignatures optatives de l’actual Pla d’Estudis, i que es detallen al punt “b” (oferta curricular d’optativitat). En resum, seguint l’itinerari que proposem, l’estudiant disposarà dels coneixements científics, informàtics i tecnològics, i de les habilitats tranversals requerits pel perfil professional, i alhora, obtindrà de forma simultània el títol proposat i el títol homologat d’ETIG (títol actual).


Disseny de les assignatures La UAB en el disseny de les assignatures ha suggerit al professorat un procés unificat a totes les titulacions. Detallem a continuació el procés i incloem una proposta per estructurar tota la informació en format fitxa. El disseny d’una assignatura requereix una especial atenció. Cadascuna té assignats pel Pla d’estudis actual, un valor en CRÈDITS. En l’actualitat el crèdit deixa de ser una mesura d’hores de docència del professor per passar a ser HORES D’ESTUDI i de TREBALL de l’estudiant, per la qual cosa s’haurà de començar a pensar el significat que té aquest nou plantejament en el disseny de l’assignatura. Implica, per tant començar a pensar l’assignatura en:

� Hores presencials: aquest apartat són les hores presencials que s’impartiran, per tant correspon al pla docent.

� Hores de treball dirigides: s’anota el temps estimat que haurà de dedicar

l’estudiant a realitzar treballs, fitxes.. etc. que el professor supervisarà fora de la classe. Caldrà incloure les tutories necessàries per portar a terme el seguiment de l’aprenentatge.

� Hores d'aprenentatge autònom: hores que un estudiant mitjà haurà de dedicar

a aquesta assignatura

� Hores per a l’avaluació: s’estarien definint les hores d’estudi i les hores d’avaluació que un estudiant mitjà haurà de dedicar.

� Hores totals: seria la suma de tot que deuria donar les hores/crèdits ECTS que

s’han anotat en l’inici de la descripció de l’assignatura. Els apartats que hauran de ser redefinits pels professors són els següents: 1.- OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA que estem dissenyant. És important que els objectius estiguin clarament definits, ja que són el primer contacte que l’estudiant té amb l’assignatura. Les seves expectatives, les opinions d’altres estudiants, els diferents rumors (fàcil o no fàcil) seran confrontats amb la informació del que l’assignatura pretén aconseguir. Aquests objectius vénen redactats en funció del que l’estudiant assoleixi quan finalitzi l’assignatura .Seran redactats com: “conèixer la terminologia bàsica de ….; ser capaç d’analitzar els elements fonamentals de… o dissenyar un experimento… És a dir tant el que ha de saber, en finalitzar la matèria, com el que ha de saber fer (que anomenarem competències). La definició dels objectius en termes de sabers i del que se sabrà fer tindrà conseqüències en com, des de la perspectiva del docent, s’enfoca l’assignatura és a dir el procés ensenyament - aprenentatge, igual que la manera d’avaluar l’assignatura. 2.- Les COMPETÈNCIES que es treballaran: Un de les aportacions importants de la nova conceptualització de la docència des de la perspectiva de l'EEES és precisament la incorporació del concepte Competències.


Cada titulació ha definit el seu perfil de competències. Competències que l’estudiant haurà d’anar adquirint al llarg de la seva formació. Cada docent ha de elegir les competències (entre 3 i 5) del perfil que defineix la titulació, i incorporar-les a la seva assignatura i a la programació de la mateixa. 3.- Estructurant el contingut: el primer contacte

Un cop definits els objectius i les competències que es pensen treballar el següent pas correspon a la presentació del CONTINGUT de l'assignatura és a dir que ha de saber, conèixer, comprendre…el estudiant. En aquest apartat s'inclouen els blocs temàtics de l'assignatura expressats de la forma que sigui mes entenedora, per temes, per blocs temàtics, per mòduls, de manera jerarquitzada segons un determinat criteri de priorització, tot adoptant un model d’arbre; per problemes i casos que articulin diverses estructuris conceptuals i procedimentals, etc …etc. És important relacionar objectius, continguts i competències: El professor deurà concretar els objectius generals pensant en les competències que ha elegit per desenvolupar. Per fer-ho cal assenyalar les fonts d'informació, els materials que es necessitaran usar i on es poden aconseguir i de quina forma es treballaran. Aquest apartat correspon a la BIBLIOGRAFIA. 4.- METODOLOGIA que seguirem en l'assignatura que dissenyem A partir d'allò que s'ha exposat anteriorment toca el docent prendre una sèrie de decisions per organitzar el procés d'ensenyament - aprenentatge. Ens referim a com ensenyar els continguts que hem seleccionat per aconseguir els objectius marcats, és a dir el disseny del que s'ensenya dins i fora de l'aula. Aquí s'ha de pensar en:

Activitats presencials de caràcter teòric Activitats presencials de caràcter pràctic Activitats de tutorizació Aprenentatge autònom

Per tant es pensarà en:

� com s'agruparan els estudiants (grup gran, petit, individualment) � com es participarà (en aula, per mail, presentacions per part de l’estudiant…) � distribució d'espais i temps (aules) � tutories

5.- L'AVALUACIÓ de les activitats Les activitats d'avaluació tenen com a objectiu la valoració del grau d'aprenentatge aconseguit per l'estudiant. Tingui's en compte que l'avaluació ha de tenir present els objectius (competències desenvolupades) que ens hem marcat i no només en termes de continguts que hem presentat. Així doncs, haurà d'indicar-se quin serà el sistema utilitzat per avaluar els aprenentatges dels estudiants, tenint en compte que aquests han de tenir molt clar quins seran els paràmetres que s'utilitzaran en la seva avaluació. És a dir:

- Que s'avaluarà (coneixements, habilitats, aspectes actitudinales…) - Quan es portés a terme l'avaluació (en finalitzar, de forma continua…)


- Qui avaluarà (el professor, els companys, auto-evaluación…) - Com s'avaluarà (per escrit, portafolis, entrega de treballs…)

Un cop dissenyada l’assignatura es proposa classificar aquesta informació a la fitxa que s’adjunta a continuació.

PPRROOVVAA PPIILLOOTT EEEEEESS -- EEnngg..TTèècc..IInnffoorrmmààttiiccaa ddee GGeessttiióó -- ppààgg.. 2288//6644 -- sseetteemmbbrree 22000055

d) Les matèries (assignatures) del primer any : exemple de planificació general d’una matèria Tal i com s’ha explicat en l´apartat de competències que es desenvolupen a la titulació d´ETIG, hem de recordar que moltes de les competències s’assoleixen de manera acumulativa, és a dir, s’inicien al principi de l’assignatura i es van perfilant al llarg de tota l’assignatura; algunes d’elles, fins i tot al llarg de tota la carrera. És per aquest motiu que apareixen reiteradament en cadascun dels diferents blocs temàtics en que es divideix l’assignatura. En definitiva, l’assoliment gradual de moltes de les competències ressenyades justifica la seva aparició en cadascun dels blocs temàtics en què es divideix l’assignatura.

Titulació: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Assignatura: Metodologia i Tecnologia de la Programació I Codi: 26986 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: L’assignatura constitueix una introducció als conceptes bàsics de programació. Això inclou els mètodes per definir i estructurar algorismes, l’estudi dels tipus de dades bàsics i de les principals estructures estàtiques de dades, l’anàlisi d’algorismes clàssics que fan ús d’estructures estàtiques i l’estudi de la seva complexitat. També centra el seu estudi en conceptes de programació més avançats com: l'ús i la definició d'estructures de dades dinàmiques (llistes, arbres, fitxers), els algorismes recursius, conceptes de teoria de llenguatges i introducció als compiladors. Crèdits ECTS: 10,5

Continguts per blocs temàtics

Competències que es desenvolupen

Activitats d’aprenentatge possibles (1) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Hores

Prof. Alumne

Activitat d’avaluació

(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,

9,10

Ponderació respecte el

valor final %

Introducció a la programació

Capacitat d’organització i planificació

1 15 13 7 10%


Estructures bàsiques de programació

Treball en equip Capacitat d’anàlisi i síntesi Capacitat de resolució de problemes Capacitat d’organització i planificació Generació de solucions òptimes

1,2,4,6,7 33 19 3,5,6,7 20%

Estructures bàsiques de dades


1,2,4,6,7 33 19 3,5,6,7 20%

Anàlisi i disseny d’algorismes


1,2,4,6,7 49 29 3,5,6,7 30%

Prova, depuració i eficiència dels programes


1,2,4,6,7 32 20 3,5,6,7 20%


Titulació: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Assignatura: Càlcul Codi: 26987 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Fonamentar els principals conceptes del càlcul: coneixement dels conjunts de nombres (racionals, reals, complexos...), així com en el tractament dels conceptes de límit, de funció i de derivada. Es mostraran algunes de les utilitats més bàsiques del càlcul (derivació, integració, sèries). Exemples d'aplicació, amb l'objectiu de manejar les eines bàsiques i aprendre a modelar i resoldre matemàticament determinats fenòmens reals. Crèdits ECTS: 9,5




Hores

Prof. Alumne


(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,

9,10


valor final %

El concepte de nombre: nombres reals i complexos.

Comunicació oral i escrita. Treball en equip. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resoldre problemes.

1, 2, 6, 7. 14 12 1, 3, 5, 7, 8. 10

Funcions reals de variable real: límits i continuïtat.


1, 2, 6, 7. 28 22 1, 3, 5, 7, 8. 20

Derivació.


1, 2, 6, 7. 30 22 1, 3, 5, 7, 8. 20


Integració.


1, 2, 6, 7. 28 22 1, 3, 5, 7, 8. 20

Successions i sèries. Comunicació oral i escrita. Treball en equip. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resoldre problemes. Capacitat d’organització i de planificació

1, 2, 6, 7. 16 14 1, 3, 5, 6, 7, 8. 15

Mètodes numèrics Comunicació oral i escrita. Treball en equip. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resoldre problemes Capacitat d’organització i de planificació.

1, 2, 6, 7. 16 14 1, 3, 5, 7, 8. 15


Titulació: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Assignatura: Tècniques d’Organització i Gestió Empresarial Codi: 26988 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: El temari es divideix en 2 grans blocs. Al primer es preten que l’estudiant conegui el procés comptable bàsic i com s’elaboren els informes comptables obligatoris (balanç de situació, compte de pèrdues i guanys i memòria comptable), tot d’acord amb la normativa comptable i mercantil vigent. Al segon bloc s’analitzen les tècniques que, aplicades sobre la informació comptable, permeten treure conclusions sobre la situació patrimonial, económica i financera de l’empresa a la que correspon l’esmentada informació. Crèdits ECTS: 10




Hores

Prof. Alumne


(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,

9,10

Ponderació

respecte el valor final %

INTRODUCCIÓ Comunicació Oral i Escrita 1, 6 4 4 6 3

BALANÇ DE SITUACIÓ

Capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, gestió de la informació.

1, 2, 6, 7 11 9 3, 6 8

EL COMPTE DE PERDUES I GUANYS

Capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, gestió de la informació

1, 2, 6, 7

12

10 3, 6 8


LA MEMÒRIA COMPTABLE

Gestió de la informació, aprenentatge autònom.

1, 6 4 4 6 8

FETS COMPTABLES I COMPTES

Capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, gestió de la informació, aprenentatge autònom.

1, 2, 6, 7 18 18 3, 6 8

EL PROCÈS COMPTABLE BÀSIC

Capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, aprenentatge autònom, treball col·laboratiu

1, 2, 6, 7 18 20 3 11

VALORACIÓ I TRACTAMENT COMPTABLE DE LES EXISTÈNCIES

Capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, aprenentatge autònom

1, 2, 6, 7 10 8 3 8

AMORTITZACIONS Capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, aprenentatge autònom, treball col·laboratiu

1, 2, 6, 7 18 10 3 11

PERIODIFICACIÓ COMPTABLE I PROVISIONS

Capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, aprenentatge autònom, treball col·laboratiu

1, 2, 6, 7 8 6 3 11

ANÀLISI PATRIMONIAL

Comunicació oral i escrita, capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, aprenentatge autònom, raonament crític

1, 2, 6, 7 10 8 3 8

ANÀLISI FINANCERA

Comunicació oral i escrita, capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, raonament crític, aprenentatge autònom

1, 2, 6, 7 15 10 3 8

ANÀLISI ECONÒMICA

Comunicació oral i escrita, capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes, raonament crític, aprenentatge autònom

1, 2, 6, 7 10 5 3 8


Titulació: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Assignatura: Introducció a l’Anglès Tècnic Codi: 26989 Curs: 1r Tipus: Obligatòria Objectius: L’estudiant ha d’assolir un nivell d’anglès que li permeti entendre i comunicar-se dins el seu camp professional. El curs es centra en la comprensió i redacció de textos d’àmbit científic aprofundint en les habilitats lingüístiques fonamentals: writing, listening i speaking. Malgrat que l’assignatura es basa en l’aprenentatge d’un anglès de tipus tècnic, durant el curs es repassen de manera breu i concisa diferents punts gramaticals que ajuden a millorar tant l’expressió com la comprensió de l’anglès en el camp de la informàtica.Al finalitzar el curs, l’alumne hauria de ser capaç d’interpretar i comprendre de manera correcta qualsevol text de temàtica informàtica i així poder accedir directament a la bibliografia original. Crèdits ECTS: 8




Hores

Prof. Alumne


(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,

9,10

Ponderació


History of the information age

Comunicació oral Comunicació escrita

1, 2, 6, 7

11

9

3

10%

Programming languages


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%

Computer architecture


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%


Operating systems


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%

Word processing features


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%

Databases


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%

Computer Networks


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%

Computer Graphics


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%

Challenges of the information age: the Internet and beyond


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%

Employment


1, 2, 6, 7

11

9

3

10%


Titulació: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Assignatura: Àlgebra Codi: 21279 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Aprendre a utilitzar el llenguatge simbòlic de la teoria de conjunts, els seus conceptes fonamentals i les seves propietats. Conèixer i dominar el càlcul matricial i de determinants i la resolució de sistemes d’equacions lineals, així com la seva condició d’eines bàsiques per a la resolució de qualsevol problema relacionat amb els temes fonamentals d’àlgebra lineal: els espais vectorials, les aplicacions lineals i els conceptes de valor i vector propi. Fer conèixer la capacitat de raonament abstracte de l’estudiant necessària en l’aprenentatge dels conceptes d’espai vectorial i aplicació lineal. Crèdits ECTS: 5




Hores

Prof. Alumne


(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,

9,10


valor final %

Teoria de conjunts. Comunicació oral i escrita. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resolució de problemes.

1, 2, 6, 7 13 10 3, 5, 7, 8 20%

Matrius i determinants.

Comunicació oral i escrita. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resolució de problemes.

1, 2, 6, 7 10 7 3, 5, 7, 8 10%


Sistemes d’equacions lineals.


1, 2, 6, 7 10 7 3, 5, 7, 8 10%

Espais vectorials.


1, 2, 6, 7 13 10 3, 5, 7, 8 20%

Aplicacions lineals Comunicació oral i escrita. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resolució de problemes.

1, 2, 6, 7 13 10 3, 5, 7, 8 20%

Diagonalització d’endomorfismes.


1, 2, 6, 7 13 10 3, 5, 7, 8 20%


Titulació: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Assignatura: Fonaments de Computadors Codi: 21293 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Introduir a l’alumne en el funcionament i en l’estructura interna del computador. Es descriuen les diferents unitats d´un computador:Processador, memòria i perifèrics d’E/S. Crèdits ECTS: 5




Hores

Prof. Alumne


(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,

9,10

Ponderació


Introducció al llenguatge Màquina. Model de funcionament d’un computador.

Comunicació oral i escrita, treball en equip, capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes

1, 2, 4, 6, 7 30 35 3, 4, 6, 7 54

Representació de la informació. Comunicació oral i escrita, treball en

equip, capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes

1, 2, 6, 7 10 7 3, 4, 7 12

Sistema de Memoria

Comunicació oral i escrita 1 6 4 3,7 7

Sistema de Entrada/sortida

Comunicació oral i escrita 1 10 6 3,7 13

Introducció als circuits lògics Comunicació oral i escrita, treball en

equip, capacitat d’anàlisi i síntesi, capacitat de resolució de problemes

1, 2, 6, 7 10 7 3, 4, 7 14


Titulació: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Assignatura: Fonaments de Matemàtica Discreta Codi: 21294 Curs: 1r Tipus: Troncal Objectius: Adquirir capacitat de raonament lògic, de deducció i combinatori.Dominar tècniques de compteig, de classificació i d’ordenació. Conèixer a fons les estructures algebràiques de grup, anell i cos. Adquirir habilitat en el desenvolupament de processos iteratius i algorismes específics per a la resolució de problemes concrets. Crèdits ECTS: 5




Hores

Prof. Alumne


(2) 1,2,3,4,5,6,7,8,

9,10


valor final %

Introducció a la lògica matemàtica.

Comunicació oral i escrita. Treball en equip. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

1, 2, 6, 7 13 10 3, 5, 7, 8 20%

Combinatòria: principis fonamentals del compteig.


1, 2, 6, 7 13 10 3, 5, 7, 8 20%

Relacions binàries en conjunts

Comunicació oral i escrita. Comunicació oral i escrita. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resolució de problemes.

1, 2, 6, 7 13 10 3, 5, 7, 8 20%


Grups.

Comunicació oral i escrita. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.0 Capacitat de resolució de problemes.

1, 2, 6, 7 13 10 3, 5, 7, 8 20%

Anells i cossos. Comunicació oral i escrita. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resolució de problemes.

1, 2, 6, 7 10 7 3, 5, 7, 8 10%

Aritmètica modular. Comunicació oral i escrita. Capacitat d’anàlisi i de síntesi. Capacitat de resolució de problemes.

1, 2, 6, 7 9 7 3, 5, 7, 8 10%

(1) Activitats d’aprenentatge possibles: 1 Directes, 2 Tutelades, 3 Treball de camp, 4 Laboratori, 5 Seminari-Fòrum , 6 Treball autònom, 7 Preparació

avaluació. (2) Activitats d’avaluació: 1. Prova/entrevista diagnòstica inicial, 2. Informe de progrés, 3. Proves, exercicis, problemes, de procés, 4. Autoavaluació de

l’alumne (individual, en grup) de procés, segons pauta, 5. Observacions de procés segons pauta, 6. Valoració final d’informes, treballs, projectes, etc., (individual, o en grup), 7. Proves finals (escrites, orals, ...) , 8. Proves finals d’opció múltiple, 9.Portfolio alumne, Memòria, 10. Autoavaluació de l’alumne final.


2.3 Enfocament del procés d’ensenyament – aprenentatge

El temps d’aprenentatge, una qüestió a considerar El model d’us del temps d’aprenentatge en aquest tipus de crèdit considera quatre grans moments formatius, els quals es poden representar genèricament de la manera següent: Taula núm. 1: Model general de l’ús del temps en els crèdits ECTS

Treball dirigit Treball tutelat Treball autònom, Treball vinculat a l’acreditació dels aprenentatges

Docència directa + control docent

Exercicis, debats, seminaris, laboratori, tutorització, avaluació de seguiment

Aprenentatge, reflexió autònoms, Preparar materials i recursos, etc.

Preparació d’activitats, sotmeses a avaluació o acreditació.

El temps mig d'aprenentatge lluny de ser una variable simple i externa a un procés, és un concepte complex i dependent de dos tipus de decisions:

aquelles implícites a tot procés d'ensenyament i aprenentatge: què ensenyar, per què, com, etc. el tipus d’accions que es porten a terme de manera efectiva per a

concretar-les. La unitat de temps, per tant, no es deriva directament de l’enunciat de l’activitat, sinó de la intencionalitat i del tipus de gestió de les activitats d’aprendre que concreten els propòsits assignats a l’activitat general. En la definició dels temps ECTS, suggerim tenir en compte alguns dels principals paràmetres que poden configurar aquell temps que es consideri com de referència pels diferents aprenentatges. Aquests paràmetres els il·lustrem en la Figura núm. 3. Especificació dels distints apartats:

I. Nivell: general o especialitzat; de grau; de primer, de segon, ... i orientació de les competències a assolir en cada nivell.

II. Tipus de continguts: p.e. conceptuals, procedimentals i de valors. III. Teòrica, aplicada, d'indagació, d'elaboració de projectes, pràctica, ...

orientada a la reproducció, a la resolució de casos i/o de problemes, orientada al descobriment, a l'elaboració i desenvolupament de problemes/projectes.


IV. Expositiva directa, dirigida, assistida, en cooperació entre estudiants,

autònoma; V. Continuada, puntual; de control, autorreguladora; mitjançant proves

tipus test, de preguntes obertes, tancades, per elaboració d'esquemes, mapes, informes, etc.

VI. Modalitat de valoració global dels resultats i els inputs que es consideren (coneixements, estratègies de pensament, actituds, actuacions ...), la seva ponderació, ...

Figura núm. 3: Principals paràmetres que poden configurar el temps que es consideri de referència pels diferents aprenentatges. Tot i el que s’ha dit del model anterior, volem subratllar la importància i la influència que exerceixen les modalitats d’avaluació en el valor: temps dedicat a un aprenentatge. Molt sovint, aquestes modalitats són les que acaben definint en la pràctica, i des de la perspectiva dels alumnes, totes les intencionalitats de l’ensenyament, malgrat no se’n sigui conscient. Ho podem il·lustrar mitjançant el mateix exemple anterior. El concepte de temps, per tant, l’hem de veure molt relacionat amb el tipus d’aprenentatge que es promou, tot considerant que una part significativa del mateix s’adreça a promoure l’alumnat cap a nivells més alts i de millor qualitat d’aprenentatge. Ho il·lustrem a les dues figures que segueixen, figs. n. 2 i 3:

ECTS Unitat de temps promig assignada a l’aprenentatge que es necessita per assolir els

resultats esperats. (Aquesta unitat de temps és funcional als cinc paràmetres següents )

I. Nivell de desenvolupament de l’ activitat educativa

III. Tipus d’activitat d’aprenentatge

II. Continguts a desenvolupar

IV. Tipus de relació

ensenyamt-aprennttge

V. Modali-tat i tècnica d’ava-luació

VI.

Resu

ltats

de

l’apr

enen

tatg

e es

pera

t.


Figura núm. 1:Paràmetres que configuren la forma d’aprendre

ExperiènciaIndirecta

Exp.directa

S’aprèn a partir de:

Infor- Conèixer Aplicar Analitzar Sintetitzar Avaluarmar-se

Dependència

Autonomia

Suport

Mitjançant l’esquema anterior es pot percebre com la relació entre el tipus de material o de treball, la situació d’aprenentatge i el tipus d’aprenentatge propiciat poden donar lloc a usos del temps molt diferents. Mentre que la figura anterior il·lustra un tipus de dificultat a resoldre, la segona figura planteja un repte. Com incrementar les situacions d’aprenentatge que suposin un major grau d’autonomia pels estudiants en l’acció i el pensament, al mateix temps que es promou un aprenentatge més qualitatiu ? Figura núm. 2:Com passar de promoure un aprenentatge de tipus I a un altre de tipus II?

Exp. Indirecta

Exp.directa

Infmc Conxr Aplicació Anlisi. Sntsi Avaluac

Dependència

Autonomia

SuportTipus IITipus I


És important considerar que no és difícil que l'estimació de temps d'estudi necessari per part de l'alumne pugui tenir una certa “desviació” en la pràctica i més a l’inici del model. Per això es recomana realitzar aquesta proposta com una aproximació susceptible de ser corregida posteriorment, mitjançant fórmules d’acord que impliquin també els estudiants i els resultats de la seva tutorització.

Aquest procés d’ensenyament-aprenentatge es concreta al nostre Centre en un model basat en una evolució en el treball que desenvolupen els estudiants. Així, es comença amb un treball dels estudiants força dirigit i es progressa cap a un treball molt més autònom en estadis posteriors. La potenciació d’aquesta autonomia en el treball de l’estudiant s’accentua a segon i tercer curs. Un exemple del treball dirigit amb els estudiants de primer curs seria el model de pràctiques mentre que l’exponent de l’autonomia pràcticament completa el trobaríem en la realització, per part de l’alumne de tercer curs, del projecte de fi de carrera. L’objectiu que es persegueix és que els estudiants desenvolupin, entre d’altres, les capacitats de sintetitzar i d’avaluar, és a dir, saber aplicar els coneixements que ha adquirit a primer curs, etapa durant la qual l’alumne bàsicament només aprèn, i de proposar solucions, habilitats que desenvolupa a segon curs i, de manera més intensa, a tercer. Les sessions presencials són l’eina que utilitzem per a assolir els objectius descrits abans. En aquestes sessions s’estimula la participació activa de l’estudiant mitjançant la preparació i exposició pública de treballs, la resolució de problemes, etc. Tant els treballs com els problemes ens permeten d’avaluar per tal d’acreditar, d’una banda, i de valorar les possibles millores que en els treballs realitzats hagi d’efectuar l’estudiant.


2.4 Els criteris de certificació i avaluació de la qualitat de la progressió

acadèmica

Els principis que orienten l’avaluació de la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge

Creiem molt interessant el que es comenta a la publicació d’en J.Rué (2001), “La acción docente en el centro y el aula”, Madrid, Síntesi, pp.189-232 on es fa referència als principis i criteris de l’avaluació així com la seva funció, es per això que incorporem a continuació el text esmentat de manera integra traduït del castellà. “Quan ens referim a la noció d'avaluació, en realitat, estem referint-nos a una realitat complexa, composta d'un conjunt d'operacions i propòsits per obtenir una determinada informació, processar-la, comparar-la i elaborar algun tipus d'opinió o de valoració respecte d'això. Una operació que, en tot procés d'aprenentatge, poden realitzar tant professors com alumnes, en qualsevol moment, i es pot remetre tant a obtenir informació sobre el que s'està realitzant, com sobre els resultats de les seves accions o actuacions. Al quadre següent es recullen alguns dels aspectes centrals de qualsevol activitat d'avaluació així com algunes de les possibilitats del seu desenvolupament. Aspectes clau del concepte d'avaluació i algunes de les seves possibilitats

Operacions bàsiques de l'avaluació

Propòsits Per a què?

Agents Qui avaluen?

Moment Quan?

Recollir informació (seleccionar la modalitat més apropiada) Processar-la, Comparar-la: (tenir o elaborar referents idonis per a aquella comparació ) Actuar: (formular una opinió, emetre algun tipus de valoració respecte d'això o prendre algun tipus de decisió)

Informar/ Informar-se Verificar Justificar Valorar Prendre decisions

Els professors Els propis alumnes Altres possibles agents

Abans d'iniciar l'acció En el moment de fer-ho Durant l'acció Al final de cada etapa o del procés


L'avaluació, no ha de ser considerada com una actuació aïllada, desvinculada de la globalitat de cada procés educatiu o simplement com la seva conclusió, sinó que, ben al contrari, constitueix un dels principals components de tot el seu desenvolupament. A través de l'avaluació els alumnes perceben distints tipus de missatges. El més important: que les habilitats que realment compten, se sotmeten a examen. Principis que destacaríem per a l'avaluació dels aprenentatges: Principis i criteris d'avaluació, exemplificats Principis

Exemplificacions

Coherència

S'avalua el que s'ha ensenyat S'avalua com s'ha ensenyat

Publicitat

S'informa de com ha de ser conegut o après el coneixement avaluat S'informa dels criteris d'èxit

Qualitat

L'activitat avaluadora s'ajusta a la finalitat o al propòsit perseguit L'avaluació se centra en aquells aspectes més rellevants de la seqüència d'aprenentatge avaluada Les proves i els seus ítems detecten distintes formes o modalitats de coneixement o d'actuació de l'alumne Abans de les proves escrites s'intenta verificar la validesa dels seus ítems Els enunciats no admeten més que una sola interpretació

Funcionalitat o adequació a les circumstàncies

S'avalua d'acord amb el temps, la situació o els recursos disponibles

Justícia

Els resultats (p.e. de la prova) no es veuen reinterpretats des de noves ponderacions o des de nous criteris Es pot aprovar coneixent els aspectes bàsics del temari, o de l'aprenentatge que s'ha sotmès a prova Es considera establir un coeficient de correcció d'una prova o d'una avaluació per limitar els seus efectes en el cas que no reunís els criteris de qualitat esperats/ desitjats La informació obtinguda només s'usa en relació als propòsits inicialment perseguits.


Els propòsits de l'avaluació Hem comentat més amunt que la importància de saber per a què s'avalua és una cosa que no hauria de donar-se per descomptat. Vegem alguns exemples de possibilitats que poden donar-se singularment o combinades entre si:

. per informar els alumnes i estimular-los en el seu treball

. per tenir una opinió més completa sobre la seva evolució, interessos i estratègies de treball . per tenir el professor una opinió més elaborada sobre el rendiment de cada alumne i del conjunt del grup . per exercir un control d'o sobre els distints aprenentatges realitzats . per anar ajustant el desenvolupament de l'ensenyament i del programa als resultats registrats . per coordinar-se millor al si de l'equip docent . per orientar millor l'alumne sobre estratègies i procediments de treball . per orientar millor els pares dels alumnes en el tipus d'ajuda oferta als seus fills

La funció informativa de l'avaluació.

Si bé aquesta funció pot ser un lloc comú, no ho és tant d'establir quin tipus d'informació i a qui s'informarà. Cada resposta a les diferents possibilitats que es donen ens matisa el caràcter de l'activitat avaluadora. Vegem alguns dels propòsits informatius per als que pot servir l'avaluació:

. informar-se de les característiques del treball dels distints alumnes o de certs alumnes . informar cada alumne sobre les característiques del seu aprenentatge i de la seva evolució . proporcionar recursos als alumnes perquè comprenguin millor les seves pròpies estratègies d'aprenentatge i puguin millorar-les . afavorir en els alumnes les activitats de recuperació de determinats aprenentatges

La funció organitzativa de l'acció del professorat

És una funció tan comuna en l'avaluació com poc considerada. És freqüent que els professors comparteixin informació entre ells sobre un determinat alumne o sobre un grup qualsevol d'ells. Aquesta informació exerceix, en realitat, una funció coordinadora de la seva acció, no importa a quin nivell ni en quin grau, però la informació compartida exerceix certs efectes: ja sigui ratificar en dites sessions el que ja se suposa sobre certs alumnes, aportar nous elements, obrir noves expectatives o tancar altres. En funció de com sigui aquella informació i de quin sigui el seu grau d'elaboració i de contrast, exercirà una important influència en aspectes com ara:

. la presa de decisions sobre activitats complementàries que han d'exercir certs alumnes . el seguiment de les tasques de recuperació de certs alumnes . coordinar-se millor en les activitats docents específiques de cadascú . coordinar millor les metodologies docents


. coordinar-se millor en l'organització de la docència, en la distribució de l'ensenyament de certes competències bàsiques . verificar el grau d'èxit dels objectius bàsics compartits . coordinar les respectives activitats de recuperació . elaborar, a partir de la informació recollida, alguns itineraris curriculars de suport . establir la coordinació amb altres professionals o amb serveis externs de suport . elaborar hipòtesi en comú sobre certes situacions o conductes i tractar de verificar-les . elaborar materials específics complementaris dels usats ordinàriament “

Seqüència de decisions en la preparació d'un instrument d'avaluació

1. Donat un tema o una activitat concreta, establir

el propòsit central perseguit en l'activitat d'avaluació els objectius que es volen sotmetre a avaluació les activitats o aspectes a avaluar la selecció d'indicadors que es consideren bàsics en relació al propòsit, objectius i activitat

2. Els possibles indicadors poden remetre's a:

. el que hauria de saber, fer, com a mínim, l'alumne

. com s'hauria de saber, saber fer-ho

. en quines condicions o circumstàncies, com a mínim, s'hauria de saber/ saber fer-ho . les possibles relacions que es poden establir entre el que s'exigeix i els coneixements o procediments que ja posseeix o hauria de posseir . com hauria de saber-se per considerar aconseguit un aprenentatge

3. La modalitat de recollida de la informació desitjada

mitjançant la recollida de produccions i treballs mitjançant observació i registre de dades mitjançant autocorrecció mitjançant proves, escrites o orals

4. La persona responsable de recollir-la: professor, alumnes, altres

5. Moment triat per a la realització de l'avaluació: inici, durant, final

6. La confecció de l'instrument d'avaluació, cuidant-ne els seus aspectes tècnics

que mantingui una correspondència amb els criteris anteriors la funcionalitat del seu ús i del temps d'ocupació la varietat de situacions o qüestions a explorar la distribució de valors entre els distints ítems


Activitats avaluadores del professor, de caràcter regulador, i moments possibles Moment d'avaluar

Activitats avaluadores de caràcter regulador

A l'inici del període d'aprenentatge

Selecció de la informació rellevant a disposició del professor Entrevista formal, o informal amb els alumnes Prova diagnòstica inicial estandarditzada o estructurada, ja sigui sobre les finalitats, els objectius, els conceptes o els procediments a desenvolupar, (segons interessi) Observació de les conductes acadèmiques, de les estratègies de treball o de la conductes socials dels alumnes en relació amb les finalitats que es pretenen aconseguir.

Durant el mateix

Anàlisi d'una mostra de les produccions dels alumnes Converses i observacions informals centrades en les finalitats i en els objectius perseguits Preguntes obertes als alumnes que els ajudin a centrar-se en els materials i procediments requerits en l'aprenentatge Preguntes obertes als alumnes que els ajudin a centrar-se en les anteriors finalitats i objectius

Al final

Prova estructurada Qüestionaris sobre els aspectes més importants relacionats amb les finalitats i objectius del treball realitzat Anàlisi de les produccions realitzades pels alumnes Anàlisi de les observacions realitzades

Activitats avaluadores dels propis alumnes, de caràcter regulador, i moments possibles Moment d'avaluar

Activitats avaluadores de caràcter regulador

A l'inici del període d'aprenentatge

Respondre i valorar amb el professor un qüestionari d'autoconeixement de caràcter tutorial Elaborar (o respondre) un qüestionari d'autoconeixement sobre el tema o l'aprenentatge a desenvolupar Tenir accés a informació rellevant sobre les característiques del cicle, del curs, del programa o tema Tenir accés a informació rellevant sobre l'organització general de l'activitat Tenir accés a informació rellevant sobre les normes i valors que regulen cada activitat o el desenvolupament del grup Tenir accés a informació rellevant sobre els criteris d'èxit acadèmic en un curs, o en una activitat d'aprenentatge


Tenir accés a informació rellevant sobre les finalitats i els conceptes i procediments bàsics a desenvolupar Elaborar una agenda personal amb la previsió de les principals activitats a desenvolupar Elaborar una pauta d'orientació per al propi treball (p.e. què he de fer? què necessitaré? com ho faré? què necessito saber? amb qui ho faré o ho discutiré? com sé que és correcte?

Durant el mateix

Assajar activitats d'autoavaluació sobre les tasques realitzades Realitzar una activitat de correcció mútua de les seqüències del treball Anar aplicant les pautes d'orientació al propi treball i efectuar les eventuals correccions Aplicar organitzadors del coneixement (fitxes, mapes conceptuals, esquemes, representacions, assajos, …) Assajar la forma de presentació del treball Comentar els criteris d'èxit acadèmic en aquella activitat d'aprenentatge

Al final

Elaborar un llistat dels indicadors d'èxit en relació amb la tasca o l'aprenentatge realitzat Elaborar un qüestionari d'autoavaluació sobre la tasca realitzada Realitzar una activitat de correcció mútua de treballs amb altres alumnes Elaborar la presentació pública dels treballs o dels aprenentatges realitzats Elaborar un petit autoinforme sobre el que realitza (p.e. responent a la pregunta què he après?) Realitzar una activitat de valoració conjunta amb el tutor sobre el tema, el període treballat o el programa o curs seguit.


2.5 El perfil d’accés a la titulació

a) Descripció de les característiques

Per tal de conèixer les característiques dels estudiants que arriben a la titulació s’han realitzat diferents accions puntuals:

- Xerrades als instituts per tal de veure l´ interès que mostren sobre la nostre titulació i poder veure en directe el nivell que tenen per afrontar aquesta titulació.

- Recopilar els programes (principalment en el que es refereix als de les assignatures de matemàtiques i tecnològiques, que és el punt de contacte amb la titulació) per analitzar-ne els continguts i veure quins desfasatges es produeixen a nivell de coneixements adquirits respecte a les matèries que se suposa haurien de conèixer aquests alumnes quan s’incorporen a la universitat.

Algunes de les conclusions que arriben al coneixement que es té de l’alumnat que s’incorpora a la universitat, són:

- Els programes que s’imparteixen a la secundària són adequats tot i que es nota una certa davallada en el perfil de formació en matemàtiques degut, fonamentalment, a la rebaixa en hores docents que han sofert aquestes matèries en la secundària.

- El bon nivell en l´ àmbit de la programació dels alumnes que provenen de cicles formatius (tan de grau mitjà com de grau superior)

- Des de la universitat es té una capacitat molt limitada per modificar aquests fets.

Aquest fet que fa uns anys podia provocar un greu dèficit en els coneixements en matemàtics que se li requeria a un alumne que accedia a la titulació, avui en dia no es veu tant greu en tant que el perfil formatiu (sovint introduït mitjançant assignatures pròpiament de matemàtiques) es contraposa amb la necessitat d’adquirir noves competències professionalitzadores, d’acord amb el plantejament actual d’adquisició de noves habilitats.


b) Accions específiques

Per tal de millorar la integració de l’alumne als estudis universitaris, la titulació històricament ha estat realitzant dos tipus d’accions : 1) Accions propedèutiques:

Cursos de nivell en l‘àmbit de les matemàtiques. Reforç en llenguatges i entorns de programació.

2) Accions d´ acolliment:

Reunió amb membres de l` equip de coordinació Entrevistes sistemàtiques i de seguiment amb el tutor.

1) Una de les accions que millor acceptació té entre els estudiants de nou ingrés és el suport que, des de l’àrea de Matemàtiques, es dóna a tots els estudiants de primer però, de manera especial, a aquells que accedeixen als estudis amb una formació prèvia en aquesta àrea de coneixement que no és la més idònia. Així, a l’inici del curs, es determina el nivell de Matemàtiques que duen els estudiants, tant individual com el col·lectiu, mitjançant una prova-test diagnòstica. A partir d’aquí, tant el professor com l’estudiant coneixen el nivell real de coneixements de l’estudiant i, per tant, quines són les seves mancances. Això permet aconsellar que tothom qui no arribi a un determinat llindar, prèviament establert, haurà de participar en unes sessions que pretenen transmetre a l’estudiant aquells elements, tant de l’Àlgebra com de l’Anàlisi, necessaris per a poder seguir el curs amb normalitat. Òbviament, la utilització de les tutories per part de l’estudiant esdevé fonamental en aquest casos.

Tot i que és cert que els estudiants cada cop més inicien els estudis d’informàtica amb uns certs coneixements, si més no, elementals, creiem necessari oferir als estudiants, tant de primer com de segon curs, cursos que els permetin d’aprendre determinats llenguatges i entorns de programació. El coneixement d’aquestes eines (llenguatge Java, llenguatge C orientat als sistemes Operatius, Linux) si no estrictament necessari, si que és molt important per tal de poder assolir els objectius fixats en les assignatures d’Algorísmica, de Programació i de Sistemes Operatius. Cal comentar que els coneixements i destreses que proposem a l’estudiant que adquireixi mitjançant aquests cursos són bàsicament de caràcter instrumental ja que són eines per a desenvolupar i posar en pràctica els coneixements adquirits a les classes de teoria.

2) Dins d’aquest apartat esmentarem, d’una banda, la reunió que tot/a

alumne/a nou manté amb algú dels integrants de l’equip de Coordinació de la Titulació, ja sigui el mateix coordinador o bé el cap d’estudis. Durant aquesta reunió s’informa l’estudiant sobre qüestions generals relacionades amb el centre així com, d’una forma més específica, de les característiques


de la titulació. L’estructuració dels estudis, els objectius de cada assignatura, les competències i habilitats que haurà d’assolir, són alguns dels temes que, de manera introductòria, es tracten en aquesta entrevista inicial.

D’altra banda, cada estudiant té assignat, des de l’inici del curs, un tutor que manté amb ell, de forma sistemàtica, un seguit d’entrevistes que pretenen copsar l’evolució de l’estudiant durant el primer curs, especialment. Així, es concreten entrevistes en diferents moments clau del curs per tal d’avaluar el ritme de treball de l’estudiant, el grau d’integració en el grup classe i els resultats que en les diferents proves d’avaluació ha obtingut l’estudiant amb la intenció d’orientar-lo i, si cal, proporcionar-li eines i tècniques d’estudi que el permetin de millorar els seus resultats. En aquest sentit, cal esmentar que, en cas que es detecti, per part del tutor, algun problema personal en l’estudiant, dins l’àmbit afectiu o familiar o altres, que condicioni el seu rendiment acadèmic, s’informa l’estudiant del Servei de Suport Psicològic i Pedagògic de què disposa el centre per tal que, si així ho creu l’estudiant, se l’assessori sobre la manera d’enfocar i tractar el problema i, d’aquesta forma, poder-lo superar de la millor manera possible. En aquesta tasca de tutorització intervé tot el professorat del centre tot i que la tasca de programació, avaluació i seguiment global és assumida per un professor propi del centre.


3 Planificació operativa del Pla d’ Estudis 3.1.1 El professorat i el personal d’administració i serveis

a) Tipologia i volum de professorat

Actualment, per a impartir la titulació d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió el centre disposa d’un total de 32 professors (TU, CEU i TEU), amb àmplia experiència docent, que imparteixen un total de 5165 hores. D’aquestes, un 60,4 % són impartides pel professorat propi del centre, un 31,7 % el professorat associat extern i el 7,9 % restant el professorat de la UAB. Concretament i en referència a la tipologia del professorat hem de dir que 13 professors són associats externs, 8 professors de la Universitat Autònoma de Barcelona i els 11 restants són professors propis del centre. Mentre que els 11 professors del centre són tots a temps complet, els 13 professors associats externs tenen una dedicació al centre equivalent a pràcticament 6 professors a temps complet, mentre que el professorat de la UAB té una dedicació que equivaldria a, aproximadament, 1,5 professors amb dedicació completa. El tipus de dedicació del professorat propi del centre, dedicació completa, el fa especialment idoni per a ser el responsable del desenvolupament de les competències interpersonals. També recau sobre aquest col·lectiu la responsabilitat del trànsit des del “model dirigit de primer curs fins al “model d’autoresponsabilitat” de tercer curs. En relació a la capacitat de desimboltura en l’entorn professional (habilitats, competències i destreses) cal dir que, de manera significativa, ve proporcionada per l’experiència del professorat associat que exerceix com a professional. Pel que fa referència a l’àmbit de formació, val a dir que un 65% del professorat és Llicenciat o Enginyer en Informàtica, un 20% és Llicenciat en Econòmiques o Empresarials, un 12% és Llicenciat en Física o Enginyer en Telecomunicacions i, finalment, un 3% posseeix la Llicenciatura en Filologia Anglogermànica. L’aplicació del nou model docent, amb l’aparició de nous mètodes d’aprenentatge destinats a incrementar el treball en grups reduïts i un major seguiment i monitorització per part del professor, creiem que suposarà un cert increment en els recursos de professorat encara que ara per ara es molt difícil poder donar una estimació d’aquest augment.


b) Accions d’informació i formació del professorat i del personal d’administració i serveis Al llarg de l´ últim any i mig, tant léquip de coordinació, com bona part dels professors de la titulació dÉnginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió hem participat en diferents cursos i seminaris per tal d´ informar-nos i formar-nos en el que suposa ladaptació a lÉspai Europeu dÉnsenyament Superior. A continuació exposem una relació de cursos i seminaris organitzats per la Unitat dÍnnovació Docent en Educació Superior de la UAB (IDES) on han participat professors dels nostres estudis de lÉnginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió:

Curs : " L'ús del Campus Virtual en l'activitat docent" .Juliol 2004 (8 hores)

Curs : " Competències Curriculars" . Juliol 2004 (4 hores ) Curs : " L'aprenentatge en cooperació" .Juliol 2004 (20 hores) Seminari : " La gestió del canvi de perfil de les titulacions

universitàries al model ECTS" . 12- 13 Juliol 2004

Seminari: “El canvi a lÉspai Europeu Superior (EEES) com a procés dínnovació”. 9-10 Setembre 2004.

Jornada de Campus: “Innovació Docent” 17 de Setembre de 2004.

Seminari : “El portfolio de léstudiant i la seva utilització com a eina d’avaluació centrada en l’estudiant en el món anglosaxó”. 8 Octubre de 2004. Seminari d’estratègies i avaluació d’ensenyament i aprenentatge, desenvolupat del 29 de novembre al 3 de desembre de 2.005, d’un total de 15 hores amb el següent detall de tallers: 1- Portfolio de l’alumne; 2- Planificació de l’assignatura en els ECTS; 3- Gestió del grup de classe: metodologia d’aprenentatge; 4- Elaboració de materials didàctics virtuals; 5- Avaluació de l’aprenentatge

Altres cursos i seminaris on han participat professors dels nostres estudis:

Jornada sobre Formació Professional i Universitat. 25 de Novembre de 2003. Departament dÉnsenyament de la Generalitat. Edifici Vertex (UPC).


Jornada Docència Universitària de les Matemàtiques: “Experiència en l´ús de les TIC”. 29 de Juny de 2004 . Facultat de Matemàtiques i Estadística (UPC).

c) Mecanismes d’avaluació del professorat El sistema habitual és mitjançant enquestes realitzades a través d’un aplicatiu informàtic que recull totes les respostes i genera els resultats globals de cadascuna de les assignatures així com els resultats individuals de cadascun dels professors enquestats.

d) La responsabilitat del personal d’administració i serveis en tots aquells aspectes referits a la gestió del nou ensenyament

El personal d´ administració i serveis és plenament conscient del que està succeint a la universitat i de tots els nous reptes que esdevenen del nou model d’ensenyament – aprenentatge i sap que és part important en l’engranatge del sistema per tant, ofereix el seu servei per tal que la gestió del nou marc d’ensenyament assoleixi els objectius proposats.


3.1.2. Els recursos materials

a) Els espais docents i específics per a l’aprenentatge

Per afavorir l’aprenentatge pràctic de les matèries cal considerar aules equipades amb ordinadors i espais equipats amb xarxa inalàmbrica per a connexió dels alumnes a Internet. Ja en disposem d’ordinadors a les aules, cal però habilitar zones wireless on els alumnes es connectin a la xarxa internet.

b) Serveis i recursos tecnològics per a l’aprenentatge i per a l’assoliment i l’avaluació dels objectius o les competències decidits

Com hem comentat a l’apartat 1.1.c. disposem d’aules amb canons i ordinadors amb connexió a internet, però també hem de comentar els diferents laboratoris que els alumnes disposen per poder desenvolupar els coneixements pràctics de les matèries: Laboratori d’ordinadors amb una capacitat de 100 llocs de treball, connectats en xarxa amb diversos servidors generals. Existeixen tres clusters d’ordinadors dedicats a donar un servei determinat als alumnes: un dedicat per aplicacions per la docència, un per l’assignatura de Projecte Final de Carrera i un darrer per donar els serveis démmagatzematge reproducció de la informació (disposa de scanner, DVD i gravadora de CD). Laboratori de Sistemes Digitals dedicat a la realització de pràctiques de les matèries de caire hardware, equipat amb 10 ordinadors connectats en xarxa, 6 ordinadors i diferents perifèrics per la realització de pràctiques de muntatge de components, pannells modulars per a la utilització de circuits integrats, multimetres, generadors de senyals, oscil·loscopis, etc... Laboratori Multimèdia dedicat principalment a les matèries del Graduat Multimèdia així com algunes de lÉnginyeria (Tècniques Gràfiques, Sistemes Experts, etc...), es disposa de 15 màquines amb tarja de sò, lectora de DVD, gravadora de CD i ratolí òptic. El professor, disposa a més dúna taula digitalitzadora i un vídeo.


3.2 L’organització de l’ensenyament

a) La dimensió teòrica i pràctica (tant d’aula o laboratori, com de

pràctiques externes i professionalitzadores) del curriculum

Teor Prac ----------%CREDITS ECTS----------- Fonaments científics

75% 25% Fonaments matemàtics i estadístics

18,6% 18,6%

60% 40% Programació i Estructura de dades

11,4%

50% 50% Enginyeria del software i Base de dades

8,3%

60% 40% Sistemes Operatius Xarxestelemàtiques

8,3%

Continguts específics de l´ETIG

60% 40% Estructura i Arquitectura Computadors

5,5%

33,5%

60% 40% Gestió de les organitzacions

12,7%

50% 50% Ètica, legislació i professió

3,6%

Habilitats i capacitats transversals

50% 50% Destreses professionals

6,6%

Projecte Final de Carrera

30% 70% Projecte Final de Carrera

4,2%

27,1%

79,2%

Reste de Matèries optatives/l.e.

20,8%

100%180 c r è d i t s E C T S


b) Elements que conformen l’organització del programa (calendari, horaris, plans docents, organització de l’avaluació, oferta d’optatives i de lliure elecció)

El calendari del curs acadèmic estarà estructurat en dos períodes lectius de 18 setmanes cadascun, al llarg d’aquest període es realitzarà les pràctiques de les assignatures de manera intercalada amb les sessions de transmissió de coneixements i d’altres activitats d’aula que s´ especifica en cadascuna de les fitxes d’assignatura lliurades en l’apartat 2.1.d. Els horaris on es desenvoluparà l’acció formativa serà essencialment en la franja de 16 a 21h . L’organització de l’avaluació de cadascuna de les assignatures es pot extraure de les fitxes que apareixen en lápartat 2.1.d. De totes maneres i a mode de síntesi diríem que lávaluació en primer curs es realitza a partir de tres eixos fonamentals Controls de seguiment de láprenentatge: Mitjançant controls puntuals al llarg del període lectiu, l’alumne de manera individual i el professor de manera global tenen consciència de com es desenvolupa l’aprenentatge de la matèria, es dona cada vegada més valor el fet de que l’alumne participi en la seva pròpia avaluació (seguint pautes corregeixen el seu control o el de els seus companys), així es fomentarà la responsabilitat de l’alumne en las tasques d’avaluació, fomentant l’anàlisi crítica del seu treball i del treball dels seus companys. En aquest sentit s’establiran metodologies que afavoreixin l’avaluació de l’estudiant per part de la resta d’alumnes, evidentment sota la supervisió del professor. Aquestes avaluacions tindran un pes relatiu dins de la qualificació final de l’assignatura (entre un 10-20%).

Portfoli de treball; practicum: En les assignatures amb pràctiques, al començament del curs a l’alumne se li encomanarà un projecte que realitzarà en grups de 2 persones. Aquest projecte es realitzarà en sessions de laboratori tutelades on l’alumne anirà conformant el seu treball. En cadascuna de les sessions els professors que tutelen i donen suport analitzant el treball de cada un dels grups .En acabar el curs, el professors juntament amb el històric de les avaluacions de cadascuna de les sessions i amb la revisió del dossier lliurat avaluarà el treball realitzat amb una entrevista en la que s´ acabarà de perfilar l’avaluació de cadascun del estudiants. El pes relatiu de les pràctiques esta al voltant del 30-45% en la qualificació final de l’assignatura.


Avaluació Acumulativa : En molts casos serà necessari que l’alumne passi una prova acumulativa per demostrar que ha assolit els coneixements tècnics i científics adients de la matèria de manera global.

La prova final tindrà un pes relatiu d’un 40-70% en la qualificació final de l’assignatura. L´oferta d´optativitat i lliure elecció es desenvolupa majoritàriament en els cursos de segon i tercer, exceptuant una assignatura que esta col·locada en el segon semestre de primer curs i que te com objectiu dotar al titulat de certes habilitats transversals importants pel seu perfil.

c) Estratègies per fomentar la mobilitat dels estudiants a Europa

Actualment l’E.U.I.T.C. té signats convenis Sócrates/Erasmus amb la Katholieke Hogeschool Limburg (Bèlgica) i la Universitat d’Aveiro (Portugal), en virtud dels quals s’han realitzat intercanvis tant d’estudiants com de professors.

Considerem clau potenciar la mobilitat tant del nostre estudiantat com del nostre professorat. En aquest sentit volem enriquir l’oferta signant nous convenis amb Universitats d’altres països, i promovent noves alternatives d’intercanvi.

En relació al primer objectiu, amb la col·laboració de la Katholieke Hohesgchool Limburg, hem iniciat els contactes amb la Hogescholl Zuyd (Holanda) i the Fachhochschule Aachen (Alemanya), amb l’intenció de poder signar un acord d’intercanvi el proper curs 2005-2006, que ens permetria iniciar la mobilitat a partir del curs 2006-2007.

Pel que fa a les noves alternatives d’intercanvi, hem començat a treballar amb representants de la mateixa Katholieke Hohesgchool Limburg, amb l’objectiu d’explorar alternatives que permetin la participació d’un major nombre d’estudiants. Entre d’altres estem explorant la possibilitat de: - realització d’intercanvis de més curta durada. Es tracta de fer estades d’una setmana, durant la qual puguin participar un grup elevat d’estudiants, de forma que participin en seminaris, cursos, tallers, etc. - Organització de manera conjunta, i amb periodicitat anual, d’una "universitat d’estiu", el lloc (país) de celebració de la qual aniria canviant de forma itinerant. La idea es poder comptar amb la participació de professors i estudiants procedents de totes les Universitats involucrades en el projecte.


En resum, la mobilitat dels estudiants es continuarà fomentant a través del Programa Sócrates-Erasmus i per altres vies que vagin apareixent en el panorama europeu. Tot fa preveure, a més a més, que el fet d’oferir una titulació acreditada també per una universitat europea, amb l’equiparació de programes i l’obertura de mercat que això suposa, repercutirà en una major demanda de mobilitat.


3.3 Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat

Tot i que la gestió i coordinació dels ensenyaments es fa des de la pròpia titulació, l’IDES de la UAB exerceix una coordinació funcional de les diverses activitats mitjançant un sistema de reunions preestablert i d’una roda periòdica d’entrevistes a coordinadors i professorat directament involucrat en la docència pilot. Aquest model de coordinació permet identificar aspectes com els següents i gestionar-ne els mecanismes de solució, i.- Gestió i coordinació de l’ensenyament - Priorització i ajustaments en el perfil de competències de la titulació. - Ajustaments en la definició de les mateixes per curs - Especificació dels nivells d’assoliment de les competències per matèria - Afavorir coordinacions entre matèries, tendint a una modularització entre

determinats continguts d’aquestes. - Coordinació en les normes i criteris en el seguiment del curs, dels treballs i

d’avaluació del treball de l’alumnat.

ii.- Gestió de les activitats d’aprenentatge

- Detecció i valoració de la càrrega de feina assignada als alumnes. - Generació de recursos i eines didàctiques necessàries per a gestionar

noves situacions d’aprenentatge. - Promoure la formació necessària per a desenvolupar aquestes activitats. Aquest tipus de gestió es fa, entre altres modalitats, mitjançant la web de l’IDES en els apartats de “suport a la docència”.

iii.- Sistema de recolzament a l’aprenentatge de l’estudiant L’IDES ha desenvolupat, i continua fent-ho mitjançant la seva web, un apartat de “suport a l’estudi” on els alumnes de la UAB i en particular els de les titulacions pilot hi poden trobar un ampli ventall de recursos que els facilita una més gran autonomia en el desenvolupament dels seus aprenentatges. A més de l’anterior, la UAB procedeix ja a una ampliació del seu “Campus Virtual” per tal de desenvolupar una Biblioteca de recursos virtuals per a l’aprenentatge (BREVIA) per titulació. Mitjançant aquesta intranet els alumnes hi trobaran aquell repertori de recursos i de continguts de titulació indispensables per a una formació globalitzadora i especialitzada.


3.3.2 Gestió d’activitats d’aprenentatge i la seva avaluació

a) Sistema emprat per analitzar els resultats acadèmics de la titulació El sistema a utilitzar queda definit a cadascuna de les fitxes docents de les assignatures que lliurem en aquesta documentació i que es poden veure a l’apartat 2.2.d. ,de totes maneres , podríem resumir que per les assignatures de primer curs, el sistema utilitzat és, en termes generals , mitjançat proves, exercicis i problemes lliurats al llarg de tot el procés d’aprenetatge i de proves finals acumulatives . Cal esmentar la realització de reunions transversals per part del professorat per veure l’evolució del grup així com reunions entre els alumnes i els tutors per analitzar personalment aquesta evolució.

b) Sistema per coordinar les demandes de treball de l’estudiant tenint en compte el conjunt d’assignatures del període lectiu

Accions rellevants en aquest sentit s’han dut a terme al llarg del curs 2004-2005 amb els estudiants de primer curs. Pretenien avaluar l’aprenentatge i la càrrega que suposava pels estudiants , així doncs s’han fet reunions periòdiques amb els alumnes on s’analitzaven aspectes relacionats amb la càrrega total de treball, també s’han realitzat reunions transversals amb els professors de primer curs per tal d’analitzar possibles pics de càrrega per els alumnes , intentar reorganitzar la tasca que els demanaven els diferents professors per tal de donar una uniformitat de càrrega a l’alumne i així optimitzar la seva tasca d’aprenentatge durant el seu període lectiu. En el proper curs continuarem incidint en aquest mateix sistema . Cal dir a més que s’ha treballat un sistema de qüestionaris pels alumnes amb el objectiu de reportar evidències de la seva càrrega lectiva i com es desenvolupa.

c) Procediments i accions d’atenció als estudiants El nostre centre esdevé un dels primers centres d’ensenyament superior on sorgeix la tutorització personal al llarg de la carrera a tots els alumnes que inicien els nostres estudis, el tutor te com a gran tasca orientar a l’alumne en tot el que comporta el seu aprenentatge i formació, aquesta figura de tutor la iniciem al curs 1994-95 i des de llavors aquesta tasca s’ha estat potenciant per tal d’oferir a l’alumne un servei cada cop més profitós.


d) Procediment per recollir els suggeriments i reclamacions dels estudiants A través de la nostra web i accedint a la secretaria virtual l’alumne pot realitzar tràmits d´ àmbit tant docent com administratiu , aquests tràmits un cop resolts s’informen tant personalment com a través de la mateixa web informant-li de quin ha estat l´ esmentada resolució. A més, existeix un canal directe de comunicació entre els diferents representants de l’alumnat i la coordinació d’estudis, aquest sistema estableix una sèrie de reunions periòdiques, a part de la comunicació via correu electrònic.

e) Responsables i procediments per a la coordinació de l’activitat docent

Coordinació dÉstudis

Tutors

Alumnes

Professorat

Planificació i Seguiment de lÁcció Docent

Planificació i Seguiment de lÁcció Tutorial

Desenvolupament de lÁcció Docent

Assesorament i Seguiment de lÁcció Tutorial

Informació i Consultes

Informació i Seguim

ent

enginyeria tècnica en informàtica de gestió · 2008. 8. 6. · nombre de places ofertes el curs...

Documents