endeutament i tutela financera - · pdf fileseves inversions utilitzant el crèdit...

Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Intervenció General Servei d’Assistència a la Gestió Econòmica Local

Endeutament i

Tutela Financera

Organització i Coordinació: Intervenció General

Servei d’Assistència a la

Gestió Econòmica Local

Documentació realitzada per: Clotilde Blanco López

Unitat de Formació i Suport

dels Mòduls de Gestió d’Actius i

Passius

ÍndexÍndex

Introducció al concepte d’endeutament 5

Operacions a llarg termini 16

Gestió del deute viu i quadre d’amortització 29

Operacions a curt termini 43

Introducció de dades i gestió d’operacions a Sicalwin 51

Tractament comptable de l’endeutament 94

Memòria d’endeutament 102

Arrendament financer 107

Liquidacions a reintegrar de la PIE (tractament PIE 2012) 119

Registre d’operacions de la PIE a Sicalwin 138

Novetats en els mecanismes de finançament a proveïdors 145

Tutela financera dels ens locals 152

Generació de models de Tutela financera a Sicalwin 184

Generació de models de Diputació de Barcelona a Sicalwin 208

Annex legislatiu 212Nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici de 2014

Nota informativa sobre tutela financera dels ens locals en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera

Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals

Setembre 2014 Setembre 2014

3

Àrea de d’Hisenda i Recursos Interns Intervenció General Servei d’Assistència a la Gestió Econòmica LocalÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies

Intervenció General Servei d’Assistència a la Gestió Econòmica Local

L’Endeutament i la Tutela financera

• Endeutament• Préstecs a llarg termini• Gestió del deute viu• Operacions de tresoreria• Tractament PIE• Préstecs Proveïdors • Tractament comptable • Tutela financera• Endeutament a SICALWIN

En aquest curs tractarem l’entorn de l’endeutament públic local.

Veurem els conceptes bàsics d’endeutament, com es realitza la contractació d’aquestes operacions, el reflex comptable en el pressupost, així com els circuits administratius associats a la càrrega financera.

També, farem referència a l’entorn legal i a les implicacions de les últimes novetats legislatives en les limitacions d’endeutament pels ens locals, així com la seva incidència en el règim de Tutela financera i el funcionament de les autoritzacions i comunicacions necessàries.

5



Endeutament

• Entenem per endeutament, la quantitat rebuda per una persona física o jurídica, de part d’un tercer, amb el compromís de retornar-la en un termini acordat, retribuint al tercer amb un tipus d’interès pactat

• La quantitat és fixa, i habitualment es lliura a l’inici de l’operació

• Sempre es materialitza amb un contracte

• Els ens locals poden concertar operacions de crèdit en totes les modalitats

Entenem per endeutament financer, qualsevol quantitat fixa de diners lliurada per un tercer a una persona física o jurídica, que habitualment, es disposa en un únic moment, amb el compromís de retornar-la a la persona que li ha lliurat, en un termini establert, mitjançant pagaments periòdics del principal més una retribució amb un tipus d’interès pactat.

L’endeutament financer sempre es materialitza amb contracte, intervingut per fedatari, així s’obté una major garantia de compliment de les condicions pactades per ambdues parts.

Les operacions de crèdit que poden concertar les Corporacions locals es troben contemplades als articles 48 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLRHL); l’article 48 en concret, regula els termes en què les entitats locals, els seus organismes autònoms i els ens i societats mercantils dependents poden concertar operacions de crèdit en totes les modalitats.

6



Classificació de l’endeutament• Pel període en què es formalitzen

– Préstecs a llarg termini > 1 any

– Préstecs a curt termini < 1 any

• Pel tipus de prestatari

– Deutes amb entitats financeres

– Deutes amb entitats públiques

– Arrendament financer

• Els ens locals poden endeutar-se per a finançar les seves inversions utilitzant el crèdit públic i privat a llarg termini, en qualsevol de les seves formes

La manera habitual d’endeutament dels ens locals és mitjançant la contractació de préstecs o crèdits que es classifiquen principalment:

• En funció del període en què es formalitzen:

•Préstecs a llarg termini. Són operacions d’endeutament que es formalitzen per un període superior a 1 any, destinats a finançar inversions o subvencions de capital. En aquests apartat s’inclouen préstecs i avals.

•Préstecs a curt termini. Són operacions formalitzades per un període inferior a 12 mesos, la seva finalitat és cobrir mancances temporals de tresoreria produïdes pels diferents ritmes en el cobrament d’ingressos i pagament d’obligacions. En aquest apartat s’inclouen les operacions de tresoreria.

•Pel tipus d’entitat prestatària:

•Deutes amb entitats financeres. Operacions formalitzades amb entitats de crèdit privades com caixes i bancs.

•Deutes amb entitats públiques. Operacions formalitzades amb Diputació, Generalitat...

•Arrendament financer. Tractament equivalent a un préstec a ll/t.

Les operacions a contractar han de figurar en el pressupost.

El pagament de les obligacions derivades de les operacions concertades podrà ser garantit amb l’afectació d’ingressos específics, amb avals o amb garantia real sobre béns patrimonials (no d’us públic).

7



Endeutament a llarg terminiDefinició

• L’article 49 del RDL 2/2004 que aprova el TRLRHL estableix que els ens locals poden endeutar-se per a finançar les seves inversions o per substituir, total o parcialment, operacions preexistents amb

– Emissions de deute públic

– Contractació de préstecs o crèdits

– Qualsevol apel·lació al crèdit públic o privat

– Conversió o substitució total o parcial d’operacions preexistents

L’article 49 del RDL 2/2004 que aprova el TRLRHL estableix als apartats1,2,3, i 4 que pel finançament de les seves inversions, els ens locals podran utilitzar el crèdit públic i privat, a curt i llarg termini, en qualsevol de les seves formes.

El crèdit podrà materialitzar-se amb les següents formes:

•Emissió de Deute públic

•Contractació de préstecs o crèdits

•Conversió i substitució, total o parcial, d’operacions preexistents.

Pel casos excepcionals que preveuen els articles 177.5 i 193.2 d’aquesta Llei (d’aprovació de crèdits extraordinaris o finançament de romanent de tresoreria negatius), el crèdit només pot instrumentar-se mitjançant préstecs o crèdits concertats amb entitats financeres.

El pagament de les obligacions derivades de les operacions concertades podrà ser garantit amb l’afectació d’ingressos específics, amb avals o amb garantia real sobre béns patrimonials (no d’us públic).

8



Endeutament a llarg terminiÒrgans d’aprovació

• Acord amb informe previ de la Intervenció

• El Ple, és l’òrgan autoritzat per llei per aprovar la contractació d’operacions d’endeutament

• Els Presidents de les corporacions locals poden concertar operacions d’endeutament sempre que l’import a concertar no superi el 10% dels recursos ordinaris previstos en el pressupost

Quan se superen els límits esmentats l’aprovació correspon al Ple

L’apartat 2 de l’article 52 del TRLRHL estableix que la concertació o modificació de qualsevol operació a llarg termini haurà d’acordar-se previ informe de la Intervenció, el qual analitzarà, especialment, la capacitat de l’entitat local de fer front al llarg del temps a les obligacions que d’aquestes se’n derivin.

Els Presidents de les corporacions locals poden concertar les operacions de crèdit a llarg termini previstes al pressupost, l’import acumulat de les quals, dins de l’exercici econòmic, no superi el 10% dels recursos de caràcter ordinari previstos al pressupost corrent.

Quan se superen els límits esmentats, l’aprovació correspon al Ple de la corporació local.

9



Endeutament a llarg terminiOperativa (1)

• Els capitals obtinguts per endeutament a llarg termini es comptabilitzen al capítol 9 del pressupost d’ingressos

• Les inversions que són finançades amb l’endeutament figuren comptabilitzades als capítols 6 i 7 del pressupost de despeses

Quan es demana endeutament a llarg termini és per utilitzar aquest imports en un seguit d’operacions que tenen una “vida” similar a la del deute que es contracta.

Així, una operació d’endeutament a 15 anys no es farà per poder pagar les despeses que genera la compra d’un ordinador, ja que la “vida” d’un ordinador és de 3 ó 5 anys. Habitualment, una operació així és per satisfer obligacions de pagament derivades d’inversions en immobles, vies públiques, maquinària... ja que aquests són béns d’una duració assimilable a la “vida” del deute.

Un altre destí dels imports del deute poden ser les subvencions de capital, ja que, el que fem amb aquestes subvencions és ajudar a un altre ens a realitzar inversions de similar naturalesa que les descrites en el punt anterior.

El reflex comptable en el pressupost serà en el capítol 9 d’ingressos, l’import del deute contractat, i en els capítols 6 (inversions) i 7 (subvencions de capital) de despesa el destí que es dóna als imports rebuts.

Altres fonts de finançament de les inversions poden ser: la venda d’actius, les subvencions de capital o l’autofinançament (imports procedents d’ingressos corrents que no s’han utilitzat com a despesa corrent). Les fonts de finançament d’una inversió han de sumar igual a l’import invertit, en cas contrari tindrem desviacions de finançament.

10



Endeutament a llarg terminiOperativa (2)

• La devolució dels imports que formen l’endeutament figuren comptabilitzats al capítol 9 del pressupost de despeses

• La retribució als tercers que han facilitat els capitals, figura comptabilitzada al capítol 3 del pressupost de despeses

La contractació del deute es reflexa en el pressupost de l’any en què es realitza, però te efectes als pressupostos d’anys posteriors mentre no es retorna la totalitat del deute.

Cada any es consignarà en el capítol 9 del pressupost de despeses la devolució de capital que s’ha de realitzar al llarg de l’exercici, i en el capítol 3 de despeses els imports amb que s’ha de retribuir al/s prestador/s en concepte d’interessos i comissions.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

2.000 2.002 2.004 2.006 2.008 2.010 2.012

VIDA D'UN PRÉSTEC

DISPOSICIONS AMORTITZACIONS INTERESSOS

11



Endeutament a curt terminiDefinició

• L’article 51 del TRLRHL estableix que les entitats locals poden concertar operacions de crèdit a curt termini, que no excedeixin l’any, per atendre necessitats transitòries de tresoreria sempre que en conjunt (inclosa la nova) no superi el 30% dels ingressos liquidats per operacions corrents en el darrer exercici liquidat

L’article 51 del TRLRHL estableix que les entitats locals podran concertar operacions de tresoreria, per terminis no superiors a l’any, amb qualsevol entitat financera per poder atendre les seves necessitats transitòries de tresoreria, sempre que el conjunt d’operacions, inclosa la nova a concertar, no superin el 30% dels ingressos liquidats per operacions corrents en el darrer exercici liquidat.

Es consideren operacions de crèdit a curt termini:

• Els avançaments percebuts de les entitats financeres, amb intermediació o no dels òrgans de la gestió recaptatòria, de la recaptació dels impostos meritats a cada exercici econòmic i liquidats a través d’un padró.

• Els préstecs o crèdits concedits per entitats financeres per cobrir necessitats transitòries de tresoreria.

• Les emissions de deute per un termini no superior a 1 any.

12



Endeutament a curt terminiÒrgans d’aprovació

• Els ens locals poden concertar operacions de crèdit a curt termini

– Amb informe previ de la Intervenció– Que no excedeixin l’any – Per atendre necessitats transitòries de tresoreria– El seu conjunt (inclosa la nova) no superi el 30% dels ingressos liquidats per operacions corrents en el darrer exercici liquidat

• Òrgans d’aprovació de l’operació

– El President fins el 15%– El Ple fins el 30%

L’apartat 2 de l’article 52 del TRLRHL estableix que la concertació o modificació d’una operació a curt termini haurà d’acordar-se previ informe de la Intervenció, el qual analitzarà, especialment, la capacitat de l’entitat local de fer front al llarg del temps a les obligacions que d’aquestes se’n derivin.

Les entitats locals poden concertar operacions de crèdit a curt termini, per atendre necessitats transitòries de tresoreria, sempre que el termini no superi un any i que en conjunt (totes les operacions concertades més la nova operació) no superin el 30% dels ingressos liquidats per operacions corrents de l’exercici anterior.

En el cas de què l’operació a curt termini s’hagi de dur a terme en el primer semestre de l’any i no s’hagi produït la liquidació del pressupost de l’exercici anterior, tindrem en consideració la liquidació del darrer exercici liquidat.

Els Presidents de les corporacions locals poden concertar les operacions de crèdit a curt termini quan l’import acumulat de les operacions vives d’aquesta naturalesa, inclosa la nova operació, no superi el 15 % dels recursos corrents liquidats a l’exercici anterior.

Superats aquest límits l’aprovació correspon al Ple de la corporació, amb un límit del 30% dels recursos corrents liquidats a l’exercici anterior.

13



EndeutamentComunicació

• Les operacions de crèdit o aval a llarg termini (no subjectes a autorització) i les de curt termini, s’han de comunicar en l’ordre en què han estat formalitzades, en el termini dels primers 10 dies del mes següent al de la formalització

• Durant el primer semestre de cada exercici s’ha de comunicar l’estat del deute a finals de l’exercici anterior

Operacions de crèdit o aval a llarg termini

Els ens locals han de comunicar al Departament d’Economia i Finances les operacions de crèdit i aval a llarg termini (que no estiguin subjectes a autorització) en el termini dels primers deu dies del mes següent al de la formalització, i en el mateix ordre en què han estat formalitzades.

Operacions de crèdit a curt termini

Els ens locals han de comunicar al Departament d’Economia i Finances, en el termini dels primers deu dies de cada mes, les operacions de crèdit de termini igual o inferior a 1 any, formalitzades o avalades en el mes anterior.

Comunicació de l’estat del deute a final d’exercici

Durant el primer semestre de cada exercici, els ens locals han de comunicar al Departament d’Economia i Finances, l’estat del deute a final de l’exercici anterior per mitjà de la tramesa dels models ED-0, ED-1 i ED-2.

S’ha de trametre per mitjà telemàtic a l’extranet de les administracions catalanes.

La resolució d’aquestes sol·licituds correspon al Director/a general de Política Financera i Assegurances, en el termini de dos mesos des de la presentació de la sol·licitud. Transcorregut aquest termini sense resolució expressa, s’entén atorgada l’autorització o l’aprovació corresponent.

14

Operacions a llarg termini



Els préstecs a llarg termini

• Determinació de l’import

• Ofertes d’endeutament

• Condicions de les ofertes

• Les referències del mercat

• Anàlisi d’ofertes

• Contracte de préstec

• Disposició i comptabilització

En aquest apartat ens centrarem en els préstecs a llarg termini, aquelles operacions d’endeutament amb termini superior a 1 any destinades al finançament d’inversions o subvencions de capital.

Tractarem els aspectes del seu entorn, des del moment que es detecta la necessitat d’endeutament, que serà quan neix, fins que es disposa del capital.

En altres punts tractarem aspectes més centrats en el seu període d’amortització (devolució de capitals).

I finalment veurem les últimes novetats legislatives i la seva incidència en les entitats locals.

18



Préstecs a llarg terminiDeterminació de l’import

• Import previst en el pressupost aprovat

• El límit d’endeutament a llarg termini a contractar ve determinat pels– Crèdits aprovats en el capítol 9 d’ingressos– Pla d’inversions

• Aquests crèdits poden ser modificats al llarg de l’exercici

La primera senyal de necessitat d’endeutament la detectem en el moment de confeccionar-se el pressupost de la corporació.

En el pressupost de la corporació ja hi figuren en els capítols 6 i 7 de despesa un seguit d’inversions i de subvencions de capital, que amb freqüència no poden ser satisfetes amb els ingressos ordinaris.

En aquest moment, i donat que per aprovar el pressupost cal que existeixi un equilibri entre ingressos i despeses, es detecta quin import d’endeutament a llarg termini serà necessari quan s’executin els crèdits consignats en el pressupost de despesa.

El límit d’endeutament a llarg termini que es pot contractar ve determinat pels crèdits aprovats en el capítol 9 d’ingressos del pressupost i pel pla d’inversions

La consignació inicial del capítol 9 d’ingressos, serà la primera estimació de l’import d’endeutament que caldrà contractar a l’exercici. Tot i així, al llarg de l’exercici poden haver-hi modificacions en quan als crèdits dels capítols 6 i 7 de despeses, o aparèixer fons d’ingressos no previstos, que poden fer variar la consignació del capítol 9 d’ingressos, i per tant de l’import de l’endeutament a contractar.

19



Préstecs a llarg terminiOfertes d’endeutament

• La contractació d’una operació d’endeutament a llarg termini no està subjecta al Text refós de la Llei de contractes del sector públic

• Es recomanable realitzar un procediment de contractació “inspirat” en aquesta llei, ja que pot resultar beneficiós per a l’entitat local

• Es convenient determinar quines condicions volem fixar que siguin comuns a totes les ofertes

La contractació d’una operació d’endeutament a llarg termini no està subjecta al Text refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant TRLCSP). No obstant, els principis que inspiren aquesta llei poden ser beneficiosos.

Assolir un cert grau de publicitat de les nostres necessitats, regular la forma de presentació d’ofertes, disposar d’un mínim d’ofertes on escollir... generarà, habitualment, què s’assoleixin condicions més favorables que si contractem directament la mateixa operació amb una entitat.

És convenient, en primer lloc determinar quines condicions volem fixar que siguin comunes a totes les ofertes.

Anem a revisar alguns aspectes que podem fixar a les ofertes i el motiu de què sigui convenient fixar-los.

20



Préstecs a llarg terminiCondicions de les ofertes (1)

• Es convenient prefixar

– Tipus d’interès fix o variable– Comissions– Duració– Termini de disposició

• Si optem pel tipus d’interès fix, cal deixar que les ofertes fixin el tipus d'interès

Aspectes que pot interessar-nos fixar en les ofertes a sol·licitar són:

• Que totes les ofertes siguin a tipus d'interès fix o variable

Comparar ofertes de tipus d'interès fix amb ofertes de tipus d’interès variable ens implicarà fer hipòtesis de com evolucionaran els tipus d’interès durant la vida del préstec. Per tant, mai tindrem la seguretat absoluta de què una oferta és millor que l’altra. Una opció vàlida, si volem endeutar-nos a tipus fix, es admetre ofertes a tipus variable, acompanyades d’una oferta d’un producte d'assegurances de risc tipus d’interès que ens asseguri, que acceptar les dues ofertes, ens comportarà tenir un cost equivalent a un endeutament a tipus fix durant tota la vida de l’operació.

• Comissions

Es aconsellable tancar aquest punt. L’òptim és no acceptar comissions i forçar que les entitats oferents concentrin el seu marge de l’operació en el tipus d’interès de l’oferta. Aquest fet facilitarà la comparació d’ofertes. En cas de què la supressió de comissions no fos viable, podem optar per fixar-les iguals per totes les ofertes.

• Duració i termini de disposició

Tant la duració com el termini de disposició de l’operació venen condicionades per les necessitats internes de la corporació, per tant, no han de dependre de les ofertes. S’han de fixar prèviament.

21



Préstecs a llarg terminiCondicions de les ofertes (2)

• Si optem per tipus d’interès variable interessa fixar la referència de mercat

• Deixar lliure sols el marge de referència

Si optem per un tipus d’oferta amb préstecs a tipus variable, hauran altres aspectes a considerar:

• Referència del mercat que utilitzarem

Comparar ofertes de tipus variable, referides a diferents indicadors (EURIBOR, mercat hipotecari...) ens comportarà que haurem d’analitzar el diferent comportament d’aquest indicadors, per tal d’estimar quins diferencials de cost poden haver-hi en el futur entre les diferents ofertes. A més, es dóna la circumstància que podrem analitzar com es van comportar en el passat, però difícilment podem assegurar el comportament que tindran en el futur.

• El marge de referència

És el principal aspecte que convé deixar lliure, ja que hauria de ser l’única eina per competir entre les diferents ofertes.

22



Préstecs a llarg terminiReferències del mercat

• EURIBORSón valor únics publicats diàriament a les 11 horespel BCE

• MIBORÉs a extingir, a més no està regulat, pel que existeixen diferents valors (pantalla REUTERS, Banc d’Espanya...)

• Altres referències: mercat hipotecari, mitjanes...

Un punt important en establir les condicions per acceptar ofertes, és escollir quin indicador de referència volem fixar.

D’entrada, hem de tenir en compte que és difícil valorar ofertes amb diferents indicadors, per la qual cosa és convenient demanar les ofertes referenciades a un tipus d’indicador concret.

Dels possibles indicadors, els més fidel a l’evolució del mercat en tot moment és l’EURIBOR (pel mercat europeu), el MIBOR es fa servir quan parlem del mercat nacional, però cada vegada està més en desús .

El MIBOR fa molt temps que existeix, però te alguns problemes que cal considerar: no està definit de forma única, s’estan utilitzant diferents versions totes elles amb valors no sempre coincidents. L’evolució cap a l’EURO l’ha fet desaparèixer pràcticament.

L’EURIBOR, per contra és únic i el publica el Banc Central Europeu a les 11 hores cada dia. Actualment és l’indicador bàsic.

Existeixen altres indicadors (mercat hipotecari, mitjanes de bancs, CECA...). La principal característica és que reflexen les variacions del mercat de forma més atenuada i amb una certa demora.

23



Préstecs a llarg terminiAnàlisi d’ofertes

• Les entitats financeres solament fixen el tipus d’interès (interès fix) o el marge de referència (interès variable), la resta de condicions estan predeterminades

• Realització d’un informe econòmic de comparació de les ofertes rebudes

• Elaboració de la proposta d’adjudicació

De les observacions anteriors pot deduir-se que l’objectiu bàsic es assolir un conjunt d’ofertes idèntiques llevat del tipus d’interès (si hem optat per una operació a tipus d’interès fix) o el marge de referència (si optem per una operació de tipus d’interès variable).

Aquest fet farà que l’anàlisi econòmic-financer de comparació entre les diferents ofertes sigui relativament senzill i entenedor.

Això, no implica que no puguin considerar-se altres factors en l’adjudicació.

Cada factor que vulguem considerar en l’adjudicació haurà de ser ponderat, assignant la puntuació que correspongui a cada oferta per a cada factor i obtenint la valoració global de cada oferta.

En base a aquesta anàlisi i les valoracions globals obtingudes caldrà realitzar l’informe econòmic de comparació d’ofertes i la proposta d’adjudicació.

24



Préstecs a llarg termini Contracte

• Aprovació de proposta d’adjudicació– Aprova l’Òrgan competent previ informe de la Intervenció

• Tutela financera de la Generalitat– Autorització o comunicació

• Comunicació a les entitats participants de la resolució

• Signatura del contracte

• Inici del període de disposició

La proposta d’adjudicació, amb el corresponent informe econòmic, serà sotmès a l’Òrgan competent que ha d’aprovar l’adjudicació, previ informe de la Intervenció sobre la capacitat que té la corporació de fer front a la futura càrrega financera.

Un cop aprovat, s’ha de comunicar o demanar autorització (segon el cas, que ja veurem més endavant) a la Generalitat, que exerceix a Catalunya la Tutela financera de l’administració local.

A partir d’aquest moment, comunicarem a les entitats financeres que han presentat ofertes la resolució de l’adjudicació, iniciant-se els tràmits per la signatura del contracte.

L’operació s’ha de signar amb un contracte mercantil, intervingut per fedetari públic, i ha de ser signat pel President de la corporació i per la/es persones amb poder suficient, segons escriptures públiques, de la/es entitats financeres.

A partir de la signatura del contracte s’inicia el període de disposició del préstec.

25



Préstecs a llarg terminiDisposicions

• Les disposicions han de coincidir amb el pagament de les inversions finançades

• Estimar el calendari en què obtindrem els fons d’autofinançament (part de despesa d’inversió no finançada amb préstec)

• Disposar el préstec evitant desequilibris de tresoreria

El període de disposició d’una operació a llarg termini ha de coincidir amb el temps en què realitzarem les inversions que finança.

Disposar del préstec molt abans del moment en què hem de realitzar els pagaments de les corresponents certificacions d’obra pot comportar una falsa imatge d’excedent de tresoreria. En cas d’utilitzar-se aquest excedent per satisfer altres obligacions, comportaria una manca de recursos en el moment de fer els pagaments de les certificacions d’obra dels projectes d’inversió que s’han de finançar.

En cas contrari, si disposem del préstec molt més tard del moment en què s’ha fet el pagament de les certificacions, pot reduir substancialment els fons de la tresoreria, provocant tensions que impedeixin realitzar amb normalitat els pagaments ordinaris. No obstant, en cas d’una tresoreria ordinària amb excedent, podrien demorar-se les disposicions. ja que habitualment el cost del préstec és superior a la retribució dels excedents de tresoreria.

El període de disposició, per tant, ha de ser suficientment ampli, per permetre ajustar les entrades i sortides de fons, però tenint en compte que a les entitats financeres els incomoden períodes molt llargs, per la qual cosa el més habitual es que siguin entre un any o any i mig com a màxim.

26



Préstecs a llarg terminiComptabilització de les disposicions

• La regla 29.1 de l’ICAL 2004 estableix que amb caràcter general, el passiu que genera l’operació d’endeutament es registrarà simultàniament al desemborsament dels capitals per part del prestamista

• Per tant, en el capítol 9 del pressupost d’ingressos no es comptabilitzaran RD, sinó RDI pels imports disposats

Al comptabilitzar les disposicions de les operacions d’endeutament s’ha de tenir en compte allò que s’estableix a la regla 29, punt 1 de la Instrucció de comptabilitat de l’administració local vigent (en endavant ICAL 2004) amb caràcter general, el passiu que genera l’operació d’endeutament es registrarà simultàniament al desemborsament dels capitals per part del prestamista.

Per tant, la signatura d’un contracte d’endeutament no genera la comptabilització d’un dret reconegut (RD), ja que no hi ha cap deute de l’entitat financera amb l’entitat local. Com a molt, pot assimilar-se a un compromís d’ingrés (CI).

En el moment de produir-se la disposició del préstec, és un ingrés amb contret simultani (RDI).

Sindicatura de comptes de Catalunya posarà una nota en la rendició de comptes de l’exercici liquidat si observa un pendent de cobrament en el capítol 9 del pressupost d’ingressos de la liquidació aprovada.

27

Gestió del deute viu

i el quadre d’amortització



Gestió del deute viu

• El quadre d’amortització

• La previsió anual

• Gestió administrativa d’un venciment

En els apartats anteriors hem vist com neix un préstec, i la disposició del mateix, a continuació tractarem tot el que gira al voltant de la devolució del capital i pagament dels interessos.

En primer lloc, estudiarem el quadre d’amortització, que és l’eina que ens permet realitzar els càlculs necessaris per determinar els imports a pagar per a cada préstec.

A continuació, determinarem la previsió del cost anual, als efectes de realització de les corresponents consignacions en el pressupost anual de la corporació, i la realització de les autoritzacions i disposicions de crèdits (AD) per a cada préstec amb el pressupost que està aprovat.

Finalment, veurem tot el circuit administratiu que genera el pagament dels venciments d’interessos i amortitzacions.

31



Gestió del deute viuQuadre d’amortització (1)

• Eina de previsió dels imports a pagar al llarg de la vida d’un préstec

• Facilita la determinació del deute viu i la data de finalització del préstec

• En préstecs a tipus d’interès fix són imports certs

• En préstecs a tipus d’interès variable cal fer hipòtesis de previsió del tipus d’interès futur de referència (EURIBOR, MIBOR...)

Amb el préstec disposat entrem en un nou aspecte a tractar: tot allò relacionat amb la gestió del deute viu com és la devolució del capital i el tractament dels interessos.

Per començar ens hem de familiaritzar amb el quadre d’amortització de cada préstec, ja que és l’eina que ens ajudarà a fer els càlculs necessaris per determinar la previsió dels imports a pagar al llarg de la vida de cada un dels préstecs.

El quadre d’amortització ens facilitarà:

• Els pagaments realitzats fins a la data

• La previsió de pagaments a realitzar

• El deute viu en tot moment i la data de finalització del préstec.

Els quadres d’amortització corresponents a préstecs contractats amb tipus d’interès fix ens proporcionaran sempre imports certs, en el cas de préstecs amb tipus d’interès variable s’haurà de fer una previsió futura del tipus d’interès de referència.

32



Gestió del deute viuQuadre d’amortització (2)

• Informació que gestionem en el quadre d’amortització

– Data del venciment i número de venciments

– Tipus d’interès vigent

– Capital a amortitzar en cada venciment

– Amortització extraordinària

– Interessos a pagar en cada venciment

– Quota total

– Capital pendent de retornar

En el quadre d’amortització gestionem la següent informació per a cada venciment:

• Data del venciment. Ve fixada per la pròpia periodicitat que s’ha establert en el contracte del préstec.

• Tipus d'interès vigent. En préstecs amb el tipus d’interès fix serà l’acordat en el contracte; amb el tipus d’interès variable, en funció de l’evolució del tipus de referència del mercat, s’hauran de fer previsions.

• Capital a amortitzar en cada venciment. És la part de capital que retornem en un període determinat.

• Amortització extraordinària. És la part de capital que retornem fora del venciment i termini prefixat al contracte, minora el capital pendent.

• Interessos a pagar en cada venciment. Surt de la formula del “carrete”: Capital pendent * Dies del període * Tipus d'interès / 360 (o 36000 si el tipus d'interès l'expressem en tant per cent).

• Quota total. Sumatori de la part de capital i interessos que es fa efectiva en un període determinat.

• Capital pendent de retornar. És el capital pendent del període anterior, menys el capital amortitzat en aquest període (és el nostre deute durant el període que analitzem).

33



Gestió del deute viuQuadre d’amortització amb quota constant i

tipus d’interès fix

Capital 60.000,00 Disposició 01/03/2012Durada (anys) 4,00 Amortizació C TrimestralTipus i Fix 4% Amortizació i TrimestralQuota 4.076,78 Carència 0,00

N. Vto. Data % Nº Vtos. Restants Ingressat Amortitzat Amort. Extra Interessos Total Quota Cap. Pendent0 01/03/2012 4 16 60000,00 0,00 0,00 0,00 0,00 60.000,001 01/06/2012 4 15 0,00 3.476,68 0,00 600,00 4.076,68 56.523,322 01/09/2012 4 14 0,00 3.511,44 0,00 565,23 4.076,68 53.011,883 01/12/2012 4 13 0,00 3.546,56 0,00 530,12 4.076,68 49.465,324 01/03/2013 4 12 0,00 3.582,02 0,00 494,65 4.076,68 45.883,305 01/06/2013 4 11 0,00 3.617,84 0,00 458,83 4.076,68 42.265,466 01/09/2013 4 10 0,00 3.654,02 0,00 422,65 4.076,68 38.611,447 01/12/2013 4 9 0,00 3.690,56 0,00 386,11 4.076,68 34.920,888 01/03/2014 4 8 0,00 3.727,47 0,00 349,21 4.076,68 31.193,419 01/06/2014 4 7 0,00 3.764,74 0,00 311,93 4.076,68 27.428,67

10 01/09/2014 4 6 0,00 3.802,39 0,00 274,29 4.076,68 23.626,2811 01/12/2014 4 5 0,00 3.840,41 0,00 236,26 4.076,68 19.785,8712 01/03/2015 4 4 0,00 3.878,82 0,00 197,86 4.076,68 15.907,0513 01/06/2015 4 3 0,00 3.917,61 0,00 159,07 4.076,68 11.989,4414 01/09/2015 4 2 0,00 3.956,78 0,00 119,89 4.076,67 8.032,6615 01/12/2015 4 1 0,00 3.996,35 0,00 80,33 4.076,67 4.036,3116 01/03/2016 4 0 0,00 4.036,31 0,00 40,36 4.076,67 0,00

60.000,00 5.226,79 65.226,85

QUADRE D'AMORTITZACIÓ QUOTA CONSTANT ( Interès tipus fix )

L’amortització amb quota constant, coneguda com el sistema francés, té com a objectiu assegurar que la quota que paguem en cada venciment (capital més interessos) sigui constant al llarg de la vida del préstec (això solament es compleix quan el tipus d'interès és fix).

Quan el tipus d’interès és variable, la quota serà constant solament en els períodes en què es manté el mateix tipus d’interès.

• Quota: Determinada pel sumatori de la part de capital que retornem i dels interessos que retribuïm en el mateix període, ve fixada inicialment i es manté invariable al llarg de la vida del préstec. Quan el tipus és variable, s’han de refer el càlcul de la quota cada vegada que es modifica el tipus d'interès.

• Període: En aquest quadre s’han calculat els venciments amb un sistema d’amortització “ de data a data “.

• Interessos a pagar en el venciment: Surt de la formula Capital pendent * Tipus d'interès / núm. períodes a l’any.

• Capital a retornar en el venciment: És la quota menys l’import a pagar per interessos.

34



Gestió del deute viuQuadre d’amortització amb quota constant i

tipus d’interès variable

Capital 60.000,00 Disposició 15/03/2012Durada (anys) 4,00 Amortització C TrimestralTipus i: Variable Eurib + 0,5 Amortització i Trimestral Variab a 6mQuota Constant Carència 0,00

N. Vto. Data % Nº Vtos. Restants Ingressat Amortitzat Amort. Extra Interessos Total Quota Cap. Pendent0 15/03/2012 4,00 16 60.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00 60.000,00

-1 31/03/2012 4,00 15 0,00 0,00 0,00 106,67 106,67 60.000,001 30/06/2012 4,00 15 0,00 3.476,68 0,00 600,00 4.076,68 56.523,322 30/09/2012 4,20 14 0,00 3.498,97 0,00 593,49 4.092,46 53.024,353 31/12/2012 4,20 13 0,00 3.535,71 0,00 556,76 4.092,46 49.488,644 31/03/2013 4,27 12 0,00 3.569,03 0,00 528,29 4.097,32 45.919,615 30/06/2013 4,27 11 0,00 3.607,13 0,00 490,19 4.097,32 42.312,486 30/09/2013 4,33 10 0,00 3.642,87 0,00 458,03 4.100,90 38.669,617 31/12/2013 4,33 9 0,00 3.682,31 0,00 418,60 4.100,91 34.987,308 31/03/2014 4,40 8 0,00 3.719,55 0,00 384,86 4.104,41 31.267,759 30/06/2014 4,40 7 0,00 3.760,46 0,00 343,95 4.104,41 27.507,29

10 30/09/2014 4,30 6 0,00 3.804,69 0,00 295,70 4.100,39 23.702,6011 31/12/2014 4,30 5 0,00 3.845,59 0,00 254,80 4.100,39 19.857,0112 31/03/2015 4,23 4 0,00 3.888,29 0,00 209,99 4.098,28 15.968,7213 30/06/2015 4,23 3 0,00 3.929,41 0,00 168,87 4.098,28 12.039,3114 30/09/2015 4,15 2 0,00 3.971,75 0,00 124,91 4.096,66 8.067,5615 31/12/2015 4,15 1 0,00 4.012,96 0,00 83,70 4.096,66 4.054,6016 31/03/2016 4,10 0 0,00 4.054,60 0,00 41,56 4.096,16 0,00

60.000,00 5.660,37 65.660,36

QUADRE D'AMORTITZACIÓ QUOTA CONSTANT ( Interès variable )

En aquest cas es tracta d’un quadre d’amortització amb quota constant com l’anterior però amb dos diferències importants:

• Tipus d’interès variable

Indicador de referència. Un dels valors del mercat financer que recullen l’evolució de tipus del mateix (EURIBOR, MIBOR...). La forma d’obtenir-se ve fixada en el contracte.

Marge de referència. Increment que s’afegeix al valor de l’indicador per tal d’obtenir el tipus a aplicar als venciments del préstec.

• Venciment a final del període natural

En aquest cas, la quota que paguem en cada venciment (capital més interessos) serà constant solament en el període de temps en què el tipus d'interès es mantingui fix, de manera que durant tota la vida del préstec observarem quotes constants per períodes de temps.

En contractar un venciment de període natural, les amortitzacions es faran de data 1 a final de mes complert, és a dir 1 mes ( 1 al 30 ) 1 any ( 1 de gener a 31 de desembre ) això comporta que si el moment de la disposició del préstec no coincideix amb el període natural complert, s’hagi de liquidar una quota única d’interessos per la diferència de dies.

35



Gestió del deute viuQuadre d’amortització lineal i tipus d’interès variable

Capital 60.000,00 Disposició 15/03/2012Durada (anys) 4,00 Amortizació C TrimestralTipus i: Variable Eurib + 0,5 Amortizació i Trimestral Variab a 6mQuota amortitz lin 3.750,00 Carència 0,00


-1 31/03/2012 4,00 15 0,00 0,00 0,00 106,67 106,67 60.000,001 30/06/2012 4,00 15 0,00 3.750,00 0,00 600,00 4.350,00 56.250,002 30/09/2012 4,20 14 0,00 3.750,00 0,00 590,63 4.340,63 52.500,003 31/12/2012 4,20 13 0,00 3.750,00 0,00 551,25 4.301,25 48.750,004 31/03/2013 4,32 12 0,00 3.750,00 0,00 526,50 4.276,50 45.000,005 30/06/2013 4,32 11 0,00 3.750,00 0,00 486,00 4.236,00 41.250,006 30/09/2013 4,42 10 0,00 3.750,00 0,00 455,81 4.205,81 37.500,007 31/12/2013 4,42 9 0,00 3.750,00 0,00 414,38 4.164,38 33.750,008 31/03/2014 4,37 8 0,00 3.750,00 0,00 368,72 4.118,72 30.000,009 30/06/2014 4,37 7 0,00 3.750,00 0,00 327,75 4.077,75 26.250,00

10 30/09/2014 4,33 6 0,00 3.750,00 0,00 284,16 4.034,16 22.500,0011 31/12/2014 4,33 5 0,00 3.750,00 0,00 243,56 3.993,56 18.750,0012 31/03/2015 4,33 4 0,00 3.750,00 0,00 202,97 3.952,97 15.000,0013 30/06/2015 4,27 3 0,00 3.750,00 0,00 160,13 3.910,13 11.250,0014 30/09/2015 4,27 2 0,00 3.750,00 0,00 120,09 3.870,09 7.500,0015 31/12/2015 4,22 1 0,00 3.750,00 0,00 79,13 3.829,13 3.750,0016 31/03/2016 4,22 0 0,00 3.750,00 0,00 39,56 3.789,56 0,00

60.000,00 5.557,31 65.557,31

QUADRE D'AMORTITZACIÓ LINEAL ( Interès tipus variable )

La característica dels préstecs contractats amb sistema d’amortització lineal és que la quota total que paguem en cada venciment (capital més interessos) sempre és diferent i el que es manté constant durant tota la vida del préstec és la part de capital que retornem en cada venciment.

Dintre de la quota total, el que sempre variarà és l’import de l’interès, que serà el resultat d’aplicar el tipus que correspongui a la part de capital pendent del període immediatament anterior.

La quota a pagar en cada venciment serà el sumatori de la part de capital constant que retornem incrementada pels interessos resultants d’aplicar el tipus d’interès (ja sigui fix o variable) i el venciment (de data a data o al venciment del període natural) al capital pendent del període anterior.

36



Gestió del deute viuQuadre d’amortització lineal amb període de carència

Capital 60.000,00 Disposició 15/03/2012Durada (anys) 4,00 Amortizació C TrimestralTipus i : Variable Eurib + 0,5 Amortizació i Trimestral Variab a 6mQuota amortitz lin 5.000,00 Carència 1,00


-1 31/03/2012 4,00 15 0,00 0,00 0,00 106,67 106,67 60.000,001 30/06/2012 4,00 15 0,00 0,00 0,00 600,00 600,00 60.000,002 30/09/2012 4,17 14 0,00 0,00 0,00 625,50 625,50 60.000,003 31/12/2012 4,17 13 0,00 0,00 0,00 625,50 625,50 60.000,004 31/03/2013 4,23 12 0,00 0,00 0,00 634,50 634,50 60.000,005 30/06/2013 4,23 11 0,00 5.000,00 0,00 634,50 5.634,50 55.000,006 30/09/2013 4,31 10 0,00 5.000,00 0,00 592,63 5.592,63 50.000,007 31/12/2013 4,31 9 0,00 5.000,00 0,00 538,75 5.538,75 45.000,008 31/03/2014 4,34 8 0,00 5.000,00 0,00 488,25 5.488,25 40.000,009 30/06/2014 4,34 7 0,00 5.000,00 0,00 434,00 5.434,00 35.000,00

10 30/09/2014 4,28 6 0,00 5.000,00 0,00 374,50 5.374,50 30.000,0011 31/12/2014 4,28 5 0,00 5.000,00 0,00 321,00 5.321,00 25.000,0012 31/03/2015 4,25 4 0,00 5.000,00 0,00 265,63 5.265,63 20.000,0013 30/06/2015 4,25 3 0,00 5.000,00 0,00 212,50 5.212,50 15.000,0014 30/09/2015 4,22 2 0,00 5.000,00 0,00 158,25 5.158,25 10.000,0015 31/12/2015 4,22 1 0,00 5.000,00 0,00 105,50 5.105,50 5.000,0016 31/03/2016 4,15 0 0,00 5.000,00 0,00 51,88 5.051,88 0,00

60.000,00 6.769,56 66.769,56

QUADRE D'AMORTITZACIÓ LINEAL ( Interès variable ) amb Carència

Quan contractem un préstec amb període de carència, acordem amb l’entitat financera un termini des de la disposició del préstec en el qual no amortitzem capital i en què solament farem efectiu el pagament dels interessos que es determinaran en base a l’import total del préstec disposat, en funció dels tipus d’interès i dels venciments acordats en el moment de contractar el préstec.

Al final del període de carència, tornarem a fer efectiu el pagament de les quotes d’amortització amb la part de retorn de capital i de retribució del interessos, d’acord amb el sistema d’amortització pactat, fins al final de la vida del préstec.

Podem acordar un període de carència en l’amortització d’un préstec independentment del sistema d’amortització pactat i del tipus d’interès aplicat.

És important determinar si els períodes d’amortització es calculen per “períodes naturals” o “de data a data”, per realitzar un càlcul correcte dels períodes inclosos en la carència i del primer venciment de capital.

37



• És molt important fer una previsió dels crèdits necessaris de capítol 3 i 9 del pressupost de despeses pel proper exercici

– Els crèdits de despesa són limitats, per tant s’ha de fer una previsió prudent amb tipus d’interès de referència variable

– S’ha de preveure i incloure els pagaments per operacions a disposar al llarg de l’exercici vinent

Gestió del deute viuLa previsió del pressupost

La primera previsió anual de la càrrega financera és necessària per la confecció del pressupost. S’ha de fer una previsió anual de l’import a satisfer per interessos i retorn de capital a fi de determinar els crèdits necessaris de capítol 3 i 9. S’ha de tenir en compte el caràcter limitat del crèdits de despesa aprovats pels pagaments de l’any, i en el cas de préstecs de tipus variable s’ha de ser prudents (serà una previsió a l’alça), per evitar futures modificacions de crèdits per pujada de tipus en el mercat.

El que serà necessari, per tant, es revisar préstec a préstec buscant l’import a satisfer per interessos i retorn de capital al llarg de l’any. En els préstecs a tipus fix, això és una data certa, però en els de tipus variables, caldrà fer una previsió sobre el seu indicador de referència de forma prudent (previsió alta) per evitar que a la fi els crèdits siguin inferiors als pagaments a realitzar.

S’ha de tenir especial atenció en els préstecs que es disposaran al llarg de l’exercici, ja que a més, dels vigents a 31 de desembre de l’exercici anterior, haurem d’estimar les possibles dates en què realitzarem la disposició. Com sempre cal ser prudents, i estimar unes dates de principis d’exercici (o properes a la signatura del contracte, si no estan signats encara), tot i que estimem que les disposicions no seran tant ràpides. És millor que sobrin crèdits que arribar a una situació d’insuficiència de crèdits al llarg del proper any.

38



• Amb el pressupost aprovat, tramitem una AD de capítol 3 i 9 del pressupost de despeses per a cada préstec per tal de reservar crèdit

• Aquesta previsió pot ser més realista i menys prudent que la previsió del pressupost

Gestió del deute viu Autorització i disposició

Un cop el pressupost està aprovat, i sempre a principis de l’exercici, és convenient realitzar una segona previsió dels pagaments que generaran cada préstec.

L’objectiu és reservar la part de crèdits de les aplicacions pressupostàries de despeses necessari per a cada préstec. Per fer això, comptabilitzarem una autorització i disposició de crèdit (AD) per a cada préstec, tant en el capítol 3 (pels interessos) com en el capítol 9 (per l’amortització) de despeses.

En els préstecs a tipus d’interès variable, la previsió del tipus de referència pot no ser tant prudent com en la previsió del pressupost, ja que aquí la comptabilització d’una AD complementària o negativa és menys costos que una modificació de crèdits.

Pel que fa als préstecs no disposats, pot fer-se l’AD en el moment de la disposició, ja que prèviament no hem assumit cap compromís de pagament (un préstec, encara que estigui signat, si no es disposés al finalitzar el període, no comportaria cap obligació per a la corporació, llevat que en el contracte s’hagin establert penalitzacions per aquest fet).

39



• En apropar-se el venciment s’ha de tramitar l’aprovació de les obligacions de capítol 3 (per interessos) i/o capítol 9 (per amortització)

• En préstecs de tipus d’interès variable, s’ha de confirmar amb l’entitat financera el tipus aplicat, així com validar la seva obtenció

Gestió del deute viu Tramitació de l’obligació

En apropar-se un venciment, s’ha de tramitar l’aprovació del reconeixement de la obligació (O) a capítol 3 (pels interessos) i/o capítol 9 per a l’amortització.

Els imports a pagar en préstecs de tipus d’interès fix són un import cert, però en préstecs de tipus variable s’ha de confirmar amb l’entitat financera el tipus aplicat en el període i validar el seu càlcul amb el valor que ha pres l’indicador de referència i l’aplicació del marge.

La tramitació s’ha de fer amb l’antelació suficient, ja que el que estem tramitant és una proposta de reconeixement d’obligació, que ha de ser fiscalitzada, comptabilitzada i ordenada prèviament a la data del venciment del préstec. En cas contrari, ens trobarem amb el càrrec al banc sense poder comptabilitzar-lo per no haver-se ordenat l’operació.

40



• El dia del venciment l’entitat financera procedirà a realitzar un càrrec al compte per l’import a satisfer tant d’interessos com d’amortització

• En la mateixa data s’ha de comptabilitzar el pagament de les operacions corresponents pel mateix compte de càrrec

Gestió del deute viuPagament

En el dia del venciment (o l’hàbil immediat posterior) l’entitat financera, amb la qual hem concertat el préstec, procedirà a realitzar el corresponent càrrec en el compte estipulat en el contracte dels imports corresponents tant d’interessos com d’amortització.

De forma paral·lela, caldrà procedir, per part de la Tresoreria, a la comptabilització del pagament a càrrec del mateix compte de les corresponents obligacions reconegudes de capítol 3 (interessos) i capítol 9 (amortitzacions).

41

Operacions a curt termini



Operacions a curt termini

• Anàlisi de condicions

• Utilització d’una operació a curt termini

• Tractament comptable

• Càlcul de l'interès

A diferència de l’endeutament a llarg termini, la finalitat de les operacions a curt termini no és finançar inversions sinó cobrir mancances temporals de tresoreria produïdes pels diferents ritmes en el cobrament dels ingressos i el pagament de les obligacions.

La forma òptima de realitzar aquest tipus d’operacions és amb una línia de crèdit ja que permet utilitzar en cada moment la quantitat necessària de l’import total de l’operació, pagant-se interessos per l’import utilitzat.

Al finalitzar el termini de l’operació (un any, com a màxim) caldrà retornar el total de l’import utilitzat, cancel·lant-se l’operació.

45



Operacions a curt termini Anàlisi de condicions

• En una oferta d’operacions a curt termini caldrà considerar les següents condicions

– Nivell operatiu

– Comissions per no utilització

– Altres comissions

En la contractació d’una operació de tresoreria o a curt termini considerarem els mateixos aspectes que en les operacions a llarg termini, i tindrem en compte dos nous factors molt importants:

• El primer és el nivell operatiu de l’operació, ja que l’òptim es utilitzar l’endeutament a curt per l’import estrictament necessari (no és convenient tenir saldos importants en comptes corrents i al mateix temps estar pagant per imports disposats de l’operació de tresoreria). Un fet que facilitarà aquest aspecte és que el nivell operatiu de l’operació de tresoreria sigui assimilable a un compte corrent.

• El segon és la comissió de no disposició, que grava l’import no disposat de l’operació. Per exemple, si tenim una operació amb límit 500 i hem disposat de 300, pagarem interessos pels 300, però pagarem comissió de no disposició pels 200 restants. L’existència d’aquesta comissió és equivalent a un menor cost de les disposicions i un major cost de comissió d’obertura.

La situació desitjable d’absència total de comissions és difícil que es produeixi en aquest tipus d’operacions, ja que si no hi ha comissió de no disposició, apareixerà la d’obertura. En cas de no haver-n’hi cap, i no necessitar els diners durant la vida de l’operació, l’entitat financera no cobraria res, tot i fent una certa reserva per atendre les nostres possibles necessitats. I això és realment difícil que succeeixi.

46



Operacions a curt terminiUtilització de l’operació

• Minimitzar el cost global

– Utilització com a un compte corrent

– Evitar disposar d’imports no necessaris

• Disposar en la mesura que necessitem, mai de tot el límit de l’operació

• Realitzar els grans pagaments amb imports disposats

• Evitar saldos de certa consideració en d’altres comptes o traslladar-los ràpidament a fi de retornar els imports disposats

Els principis que han de regir en la utilització d’una operació de tresoreria han d’anar encaminats a minimitzar el cost global de la tresoreria. Sota aquesta premissa cal evitar tenir imports disposats que no siguin necessaris.

Una sèrie de mesures per assolir això poden ser:

• Si tenim imports disposats

• Realitzar els pagaments a través d’altres comptes corrents si hi ha saldo, o a través de l’operació de tresoreria si no n’hi ha, evitant traspassos en la mesura del possible.

• Cobrar tots els ingressos possibles a través de l’operació de tresoreria.

• Traslladar els imports cobrats per altres comptes si no preveiemrealitzar pagaments amb càrrec als mateixos de forma immediata.

• Si no tenim imports disposats

• Evitar tota operativa amb l’operació de tresoreria, llevat que els saldos dels altres comptes siguin insuficients per atendre pagaments, en què passaríem a la situació anterior.

47

TRACTAMENT COMPTABLE D’UNA OPERACIÓ DE TRESORERIA

D’acord amb les regles 28.2 i 29.2 de l’ICAL 2004, l’import disposat per operacions de tresoreria cal que figuri al passiu exigible a curt termini, en el compte 522X de “Deutes per operacions de tresoreria”.

El tractament comptable d’una operació de tresoreria seria el següent:

•Al contractar l’operació

Obrim un ordinal de tresoreria nou (compte 571X) per a l’operació de tresoreria contractada (recordeu el nivell operatiu i la utilització d’aquestes operacions).

•Al fer ingressos, pagaments i/o moviment interns

Els farem com una altra compte de tresoreria ordinària, utilitzant l’ordinal obert especialment per l’operació de tresoreria.

•Al tancar l’exercici

Mirarem el saldo de l’ordinal de tresoreria (el saldo de l’ordinal serà en negatiu), i realitzarem un ingrés no pressupostari contra la 522X, per tal de deixar l’ordinal a zero. D’aquesta manera els saldo del compte 522X reflectirà l’import disposat de l’operació de tresoreria. Amb això, assegurem que els comptes anuals compleixin l’establert a les regles de l’ICAL 2004.

(saldo negatiu ordinal 31/12) 571X a 522X (saldo negatiu ordinal 31/12)

•Al obrir el nou exercici

Farem un pagament no pressupostari pel mateix import que l’ingrés del punt anterior, a fi de recuperar la situació prèvia al tancament.

(saldo negatiu ordinal 31/12) 522X a 571X (saldo negatiu ordinal 31/12)

•Al tancar l’operació

Farem un moviment intern o un ingrés a l’ordinal de tresoreria per l’import que s’ha de retornar al banc. Amb això restarà l’ordinal de tresoreria de l’operació a zero ja que el compte 522X estarà a zero després de fer el pagament del punt anterior.

48



Operacions a curt terminiCàlcul de l’interés

• El càlcul de l'interès és equivalent al d’un compte corrent amb tres trams

– Saldos positius – Saldos negatius fins al límit autoritzat – Saldos negatius més enllà del límit

• La tramitació del pagament és idèntica al del llarg termini, llevat que mai coneixerem l’import de forma prèvia al càrrec al compte

El càlcul d’interessos d’una operació de tresoreria difereix substancialment del de préstecs i té més similituds amb el d’un compte corrent.

D’entrada, la base de càlcul són els saldos segons data valor, a l’igual que els comptes corrents, però una operació de tresoreria sol tenir més trams d’interessos:

• Un pels saldos positius (normalment 0% o un tipus molt baix).

• Un pels saldos negatius entre 0 i el límit de la operació (amb el tipus normal de l’operació).

• Un altre pels saldos negatius que excedeixen del límit (un tipus més elevat que l’anterior).

A més, pot haver-hi la comissió per no disposició.

A part de la problemàtica del càlcul, es donen d’altres aspectes diferenciadors dels préstecs:

• Donat que els interessos són carregats el primer dia següent al seu període de càlcul, no hi ha temps material per la tramitació comptable del pagament de forma prèvia al càrrec, ja que no es coneix l’import fins el moment del càrrec.

• Les disposicions i devolucions de capital, no són operacions de capítol 9, sinó que l’operació de tresoreria opera com un compte corrent, i per tant aquestes operacions són moviments interns de tresoreria.

49

Alta d’operacions a llarg termini a Sicalwin



Introducció de préstecs

Tant la introducció de préstecs com d’operacions de tresoreria es farà des de l’opció del menú principal de Sicalwin:

Passiu

Introducció de préstecs i operacions de tresoreria.

52



Aplicacions pressupostàriesClassificació econòmica i comptes c/t i ll/t

Prèviament a la introducció de les operacions, és convenient revisar que les classificacions econòmiques tant de despeses com d’ingressos relatives als préstecs i operacions de tresoreria estan donades d’alta i correctament enllaçades amb els comptes de curt i llarg termini de la comptabilitat.

53



Introducció dades inicials dels préstecs (1)

Des de l’opció “Introducció de préstecs i operacions de tresoreria” s’introduiran les dades inicials dels préstecs des de la pestanya “Préstecs i operacions de tresoreria – Préstecs i avals sobre préstecs”.

54



Introducció dades inicials dels préstecs

Especificarem el tipus de deute, el sistema d’amortització, el tipus d’interès, marge de referència, anys de carència, la data inicial i la data de cancel·lació del préstec...

55




Des de la pestanya “Aplicacions de préstecs i operacions de tresoreria” enllaçarem per a l’exercici corrent les aplicacions de despeses i d’ingressos amb els comptes de llarg i curt termini de la comptabilitat corresponents.

56



Introducció dades inicials dels préstecs (2)Saldos inicials o històrics

Des de la pestanya “Aplicacions de préstecs i operacions de tresoreria” enllaçarem pels exercicis anteriors les aplicacions de despeses i d’ingressos amb els comptes de llarg i curt termini de la comptabilitat i les dades acumulades corresponents a l’execució pressupostària anterior a l’exercici corrent.

57




Des de la pestanya “Dades addicionals” introduirem totes aquelles dades relatives al número d’expedient del préstec atorgat per la Generalitat, la data d’enviament de les dades a Tutela financera i les dades generals més significatives que trobarem al contracte de préstec.

58

Quadre d’amortització a

Sicalwin



� El quadre d’amortització es calcula en funció de les dades generals i tipus d’interès que defineixen el préstec

� S’ha d’actualitzar permanentment. Situant-se en la línia a modificar, es pot canviar, el tipus d’interès, quantitat d’interessos i amortització. En fer intro per canviar de línia, el programa recalcularà les modificacions

És una eina fonamental per realitzar els càlculs dels models CL de la Generalitat de Catalunya

S’ha de mantenir permanentment actualitzat

Quadre d’amortització

El quadre d’amortització es troba a l’opció del menú principal de Sicalwin:

Passiu

Consulta general de préstecs – Càlcul d’amortització.

És molt important tenir-ho actualitzat per tal que la informació relativa als préstecs necessària per elaborar tant els diferents models a enviar a Tutela finanera, Diputació de Barcelona,... com l’elaboració de les previsions i càlculs de les ràtios sigui al més acurada possible.

60



Quadre d’amortització

Del quadre d’amortització de cada préstec haurem d’actualitzar el tipus d’interès, sempre que aquest sigui variable, i comprovar que les dates de venciment són correctes així com l’import pagat en concepte d’interessos i d’amortització.

61

Previsions d’operacions a llarg termini a Sicalwin



Previsions de préstecs (1)Previsions d’interessos i amortització

per a l’elaboració del pressupost

Per elaborar les previsions del pròxim pressupost corresponents a la càrrega financera dels préstecs, interessos i amortització, haurem d’anar a l’opció del menú principal:

Passiu

Llistats de passius per a l’elaboració del pressupost

i triarem la primera opció de “Previsions de quotes d’amortització a pagar a l’exercici 201X desglossades per préstecs”.

63



Previsions de préstecs (1)

Aquest és el llistat de previsions de tots els préstecs relatiu a interessos i amortització per elaborar el pròxim pressupost.

64



Previsions de préstecs (2)Previsions d’interessos i amortització

agrupades per aplicacions pressupostàries

Per elaborar les previsions de forma agrupada del pròxim pressupost corresponents a la càrrega financera dels préstecs, interessos i amortització, haurem d’anar a l’opció del menú principal:

Passiu


i triarem la primera opció de “Previsions d’amortització agrupades per partides a l’exercici 201X”.

65




Aquest és el llistat de previsions per aplicacions pressupostàries de despeses de tots els préstecs relatiu a interessos i amortització per elaborar el pròxim pressupost.

66



Previsions de préstecs (3)Previsions d’interessos i amortització per

a totes les anualitats

Per elaborar les previsions de totes les anualitats dels préstecs corresponents a la càrrega financera dels préstecs, interessos i amortització, haurem d’anar a l’opció del menú principal:

Passiu


i triarem la primera opció de “Resum de previsions per préstecs per a totes les anualitats”.

67




Aquest és el llistat de previsions de totes les anualitats per a cada préstec relatiu a interessos i amortització per elaborar previsions de la càrrega financera a llarg termini.

68

Alta d’operacions a curt termini a Sicalwin



Introducció dades inicials de l’operació de tresoreria (1)

Des de l’opció “Introducció de préstecs i operacions de tresoreria” s’introduiran les dades inicials de l’operació de tresoreria des de la pestanya “Préstecs i operacions de tresoreria – Operacions de tresoreria i avals sobre operacions de tresoreria”.

70



Introducció dades inicials de l’OT (2)

Especificarem el tipus de deute, el tipus d’interès, marge de referència, la data inicial i la data de cancel·lació de l’operació de tresoreria...

71



Introducció dades inicials de l’OT (2)

El concepte no pressupostari serà (2040X) i es comptabilitzarà les

operacions següents:

Inp de regularització a final d’exercici

PMP + P + R de regularització a principis d’exercici

Des de la pestanya “Aplicacions de préstecs i operacions de tresoreria” enllaçarem per a l’exercici corrent les aplicacions de despeses i el concepte no pressupostari amb els comptes de curt termini de la comptabilitat corresponents.

72



Introducció dades inicials de l’OT (2)Saldos inicials o històrics

Crear un ingrés a l’exercici anterior per la part disposada

a 31/12/n-1

Des de la pestanya “Aplicacions de préstecs i operacions de tresoreria” enllaçarem per l’exercici anterior les aplicacions de despeses i el concepte no pressupostari amb els comptes de llarg i curt termini de la comptabilitat i les dades acumulades corresponents a l’execució anterior a l’exercici corrent.

73

Operacions comptables a Sicalwin



Tramitació d’operacions comptables

Seleccionar préstec

En fer qualsevol operació del pressupost de despeses, del pressupost d’ingressos, pagament no pressupostari i ingrés no pressupostari haurem d’enllaçar sempre amb el préstec o operació de tresoreria corresponent.

75



Consulta de les operacions comptables

Les consultes de les operacions comptabilitzades amb préstec o operació de tresoreria, es faran des de:

Pressupost de despeses

Consultes al pressupost de despeses

Pressupost d’ingressos

Consultes al pressupost d’ingressos

Operacions no pressupostàries

Consultes d’operacions no pressupostàries.

76



Consulta de les operacions comptables

Des de la consulta d’operacions de despeses, d’ingressos i d’operacions no pressupostàries es pot visualitzar l’operació comptable generada en detallar els filtres de “Codi préstec” o aplicació pressupostària o concepte no pressupostari.

77

Consulta general d’operacions a Sicalwin



Consulta general de préstecs

Préstec a consultar

Des de l’opció del menú principal de Sicalwin:

Passiu


podrem consultar tota la informació relativa dels préstecs que tenim introduïts.

79




PANTALLES DE CONSULTA

En seleccionar el botó de “Dades seleccionades” de la pantalla anterior, obtindrem la següent pantalla en què veurem més opcions de consulta i podrem afegir més informació a la graella resultant de la consulta.

80




Execució despeses

Ingressos préstec

Marcar préstec i activar el

càlcul amortització Dades

acumulades del préstec a 31/12/n-1

Veurem amb més detall les dades relatives a despeses, ingressos, no pressupostari... Sempre que haguem seleccionat un préstec. Així també, entrarem en el quadre d’amortització del préstec seleccionat que podrem modificar si s’escau.

81

Associació d’inversions i dades consolidades a Sicalwin



Associació d’inversions a préstecs


Passiu

Associació de préstecs a projectes de despesa

enllaçarem, de manera opcional, el préstec amb el projecte de despesa d’inversió que finança.

83



Dades consolidades

En aquesta pantalla s’hauran d’entrar les dades consolidades dels diferents organismes

o patronats que integren l’ens local


Passiu

Dades d’ens consolidats

introduirem totes les dades relatives a endeutament dels diferents ens que conformen l’ens local.

84

Traspàs de préstecs a Sicalwin



Traspàs de préstecs a final d’exercici


Operacions de fi d’exercici

Processos específics

Traspàs de préstecs

farem el traspàs de tots els préstecs i operacions de tresoreria de l’exercici vigent l’exercici següent.

86



Traspàs de préstecs a final d’exercici

Seleccionarem els préstecs o operacions de tresoreria vigents que volem traspassar a l’exercici següent.

87



� Un cop aprovat el nou pressupost es podran traspassar els préstecs al nou exercici

� Abans de traspassar, caldrà revisar-se les aplicacions pressupostàries de cada préstec i, si hi ha diferències, fer l’enllaç entre les antigues i les noves aplicacions del pressupost aprovat

� El programa traspassarà tota la informació del préstec o operació de tresoreria

Manteniment de la relació entre aplicacions pressupostàries i préstecs

Un cop aprovat el pressupost de l’exercici següent i revisada tota la informació relativa als préstecs i operacions de tresoreria que consta en el mòdul, procedirem al traspàs dels préstecs a l’exercici següent.

És molt important que abans de fer el traspàs dels préstecs ens revisem que les aplicacions pressupostàries de despeses, d’ingressos i de conceptes no pressupostaris no han sofert cap variació en el pressupost aprovat de l’exercici següent.

Si aquest fos el cas, haurem d’establir una relació entre les aplicacions antigues i noves per tal de poder traspassar els préstecs correctament. Això ho farem des de l’opció del menú principal:

Administració del sistema

Taules bàsiques

Relaciona aplicacions entre exercicis (despeses i ingressos).

88



� Una vegada traspassats els préstecs al nou exercici hem d’activar el quadre d’amortització

� Accedirem per la consulta i seleccionarem els préstecs individualment per activar el quadre d’amortització

Aquest procés es farà una vegada i coincidirà amb el traspàs dels préstecs

És necessari per imprimir correctament els models CL

Activació del quadre d’amortització al nou exercici

Una vegada traspassats els préstecs al nou exercici procedirem a activar al nou exercici el quadre d’amortització de cada préstec. Això solament ho farem una sola vegada, sempre després del traspàs de préstecs.

D’aquesta manera el quadre d’amortització estarà preparat per introduir les actualitzacions del tipus d’interès o les modificacions, si s’escauen, al nou exercici. A més, els models, càlculs i previsions s’elaboraran correctament.

89



Activació del quadre d’amortització al nou exercici

Marcar préstec i activar el

càlcul amortització

Dades acumulades del préstec a 31/12/n-1

En el nou exercici, anirem a l’opció del menú principal:

Passiu


i en seleccionar un préstec i prémer el botó de “Càlcul d’amortització” ens sortirà en pantalla el quadre d’amortització del préstec.

90

Tractament comptable de

l’endeutament

Memòria d’endeutament

Arrendament financer



Tractament comptable

• Control i identificació de les operacions

• Operativa en crèdits– Disposició– Amortització– Regularització– Periodificació

• Memòria d’endeutament

• Tractament específic de

– Arrendament financer– Altres deutes a llarg termini

La ICAL 2004 estableix que:

•Regla 27. Cada entitat ha de portar un seguiment i control individualitzat de totes les operacions de crèdit, de qualsevol naturalesa, amb la finalitat de determinar la seva posició deutora i facilitar la informació sobre l’endeutament que figura en els comptes anuals.

• Regla 28. El producte, amortitzacions i les diferents despeses que generen les operacions de crèdit hauran de ser incorporades al pressupost de l’Entitat, llevat del producte i amortització de les operacions de tresoreria que tindran tractament no pressupostari.

•Regla 29. L’endeutament generat pel producte de les operacions de crèdit (reconeixement del dret) es registrarà simultàniament a la disposició de capital per part de l’Entitat.

94



Control i seguiment de les operacions de crèdit a comptabilitat

• S’ha de portar un control individualitzat, per operacions, sigui quina sigui la seva naturalesa, amb la finalitat de generar la informació necessària que figura als comptes anuals

• Tindran tractament pressupostari els interessos i d’altres despeses associades, i l’amortització de les operacions a llarg termini

• Tindran tractament no pressupostari la disposició i retorn de les operacions de tresoreria

• El registre de l’endeutament es produirà, de forma simultània, amb la disposició de capitals

Pel que fa al tractament comptable de l’endeutament, així com el seu control i seguiment, haurem de seguir el que estableix la ICAL al respecte (regles 27 – 30):

• Les entitats han de portar un control individualitzat de totes les operacions de crèdit, de qualsevol naturalesa, amb la finalitat de recollir la seva posició deutora i retre la informació d’endeutament que s’inclou als comptes anuals.

• El producte, l’amortització i les despeses per interessos i d’altres despeses associades a préstecs a llarg termini s’aplicaran al pressupost.

• La disposició i retorn de les operacions de tresoreria tindran la consideració d’operacions no pressupostàries.

• Amb caràcter general, el passiu que genera l’operació d’endeutament es registrarà de manera simultània a la disposició del capital per part de l’entitat.

• En les operacions de tresoreria, el passiu es genera coincidint amb la recepció de les disponibilitats líquides a la tresoreria de l’entitat.

95



Comptes d’endeutament al PGCP de la ICAL 2004 (1)

170 Deute a llarg termini amb entitats de crèdit 171 Altres Deutes a llarg termini 173 Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini 174 Operacions d'intercanvi financer 176 Interessos a llarg termini de deutes amb entitat de crèdit 177 Interessos a llarg termini d'altres deutes 178 Deute a llarg termini en moneda diferent de l'euro 179 Interessos a llarg termini de deutes en moneda diferent de l'euro 272 Despeses financeres diferides 520 Deute a curt termini amb entitats de crèdit 521 Altres Deutes a curt termini 522 Deute per operacions de tresoreria 523 Proveïdors d'immobilitzar a curt termini 524 Operacions d'intercanvi financer a curt termini 525 Deute per operacions de tresoreria en moneda diferent de l'euro 526 Interessos a curt termini de deutes amb entitat de crèdit 527 Interessos a curt termini d'altres deutes 528 Deute a curt termini en moneda diferent de l'euro 529 Interessos a curt termini de deutes en moneda diferent de l'euro 580 Despesa financera anticipada

Aquests són els comptes del PGCP de la ICAL 2004 relatius a l’endeutament del model normal de comptabilitat.

(1) No obstant, en aquest curs no tractarem certes operatives poc habituals en el sector local com operacions d’intercanvi financer, endeutament amb moneda diferent de l’euro, emissió de deute... pel que els comptes que habitualment farem servir seran els marcats amb negreta.

96



Assentaments comptables per a préstecs a llarg terminiVariacions del capital

• Disposició (contret simultani al entrar els fons a la tresoreria)

57X Tresoreria430 Deutors per drets reconeguts

430 Deutors per drets reconeguts170 Deute a llarg termini amb entitats de crèdit

• Regularització a fi d’exercici (per l’import dels venciments del proper exercici)

170 Deute a llarg termini amb entitats de crèdit520 Deute a curt termini amb entitats de crèdit

• Amortització (obligació)

520 Deute a curt termini amb entitats de crèdit400 Creditors per obligacions reconegudes

Tot seguit veurem el tractament comptable d’una operació de crèdit a llarg termini, des del seu naixement fins a la seva evolució natural d’amortització (on la seva operativa es manté idèntica fins al final).

Analitzem els assentaments associats a les variacions del principal del deute:

• Disposicions

• Amortitzacions

• Classificació entre exigible a curt i llarg termini.

97



Assentaments comptables per a préstecs a llarg terminiCost de capitals

• Pagament d’interessos

662 Interessos per operacions a llarg termini400 Creditors per obligacions reconegudes

400 Creditors per obligacions reconegudes57X Tresoreria

• Interessos meritats i no vençuts a 31/12

662/3 Interessos a llarg/Curt termini526/7 Interessos a curt termini amb entitats de crèdit/Altres deutes

• Pels interessos amb obligació reconeguda però meritats després de 31/12:

580 Despesa financera anticipada662/3 Interessos a llarg/Curt termini

En el nou exercici farem l’assentament inversi continuarem operant normalment

I en segon lloc repassem les operacions que es deriven del cost de l’operació, és a dir:

•Pagament d’interessos.

•Periodificació dels interessos (obligatoris per totes les Entitats, llevat de les que optem per model bàsic).

98

EXEMPLE DE PRÉSTEC

Data de contractació: 30/04/2013Import: 80.000,00Disposició: del 01/05/2013 a 30/04/2014Carència: del 01/05/2013 a 30/04/2014Venciments: 30-abr 31-jul 31-oct 31-genAmortització: amortització linial amb 40 periodes trimestralsTipus int.: EURIBOR+0,2%

OPERACIONS REALITZADESDisposicions Amortitzacions Interessos Altres desp Cap. pendent Tipus interés

04/05/2013 30.000,00 1.500,00 30.000,0031/07/2013 271,33 30.000,00 3,70%15/09/2013 25.000,00 55.000,0031/10/2013 401,86 55.000,00 3,70%31/01/2014 520,06 55.000,00 3,70%20/02/2014 25.000,00 80.000,0030/04/2014 680,39 80.000,00 3,70%31/07/2014 2.000,00 766,67 78.000,00 3,75%31/10/2014 2.000,00 747,50 76.000,00 3,75%31/01/2015 2.000,00 728,33 74.000,00 3,75%30/04/2015 2.000,00 686,04 72.000,00 3,75%31/07/2015 2.000,00 662,40 70.000,00 3,60%31/10/2015 2.000,00 644,00 68.000,00 3,60%

99

assentaments04/05/2013 30.000,00 RD-I

30.000,00 430 Deutors per drets rec. a 170 Deutes a llarg termini amb entitat de crèdit 30.000,0030.000,00 571 Tresoreria, comptes operatius a 430 Deutors per drets rec. 30.000,00

04/05/2013 1.500,00 ADOPR1.500,00 0030 PD: crèdits disponibles a 004 PD: despesa autoritzada 1.500,001.500,00 004 Pressupost de despeses: despesa autoritzada a 005 Pressupost de despeses: despesa compromesa 1.500,001.500,00 669 Altres despeses financeres a 400 Creditors obligacions rec., p.c. 1.500,001.500,00 400 Creditors obligacions rec., p.c. a 571 Tresoreria, comptes operatius 1.500,00

31/07/2013 271,33 ADOPR271,33 0030 PD: crèdits disponibles a 004 PD: despesa autoritzada 271,33271,33 004 Pressupost de despeses: despesa autoritzada a 005 Pressupost de despeses: despesa compromesa 271,33271,33 662 Int. Deutes a llarg termini a 400 Creditors obligacions rec., p.c. 271,33271,33 400 Creditors obligacions rec., p.c. a 571 Tresoreria, comptes operatius 271,33

15/09/2013 25.000,00 RD-I25.000,00 430 Deutors per drets rec. a 170 Deutes a llarg termini amb entitat de crèdit 25.000,0025.000,00 571 Tresoreria, comptes operatius a 430 Deutors per drets rec. 25.000,00


31/12/20134.000,00 170 Deutes a llarg termini amb entitat de crèdit a 520 Deutes a curt termini amb entitat de crèdit 4.000,00

344,82 662 Int. Deutes a llarg termini a 526 Int. A curt termini amb entitats crèdit 344,82

100

01/01/2014-344,82 662 Int. Deutes a llarg termini a 526 Int. A curt termini amb entitats crèdit -344,82


20/02/2014 25.000,00 RD-I25.000,00 430 Deutors per drets rec. a 170 Deutes a llarg termini amb entitat de crèdit 25.000,0025.000,00 571 Tresoreria, comptes operatius a 430 Deutors per drets rec. 25.000,00


31/07/2014 2.766,67 ADOPR2.766,67 0030 PD: crèdits disponibles a 004 PD: despesa autoritzada 2.766,672.766,67 004 Pressupost de despeses: despesa autoritzada a 005 Pressupost de despeses: despesa compromesa 2.766,672.000,00 520 Deutes a curt termini amb entitat de crèdit

766,67 662 Int. Deutes a llarg termini a 400 Creditors obligacions rec., p.c. 2.766,672.766,67 400 Creditors obligacions rec., p.c. a 571 Tresoreria, comptes operatius 2.766,67

31/10/2014 2.747,50 ADOPR2.747,50 0030 PD: crèdits disponibles a 004 PD: despesa autoritzada 2.747,502.747,50 004 Pressupost de despeses: despesa autoritzada a 005 Pressupost de despeses: despesa compromesa 2.747,502.000,00 520 Deutes a curt termini amb entitat de crèdit

747,50 662 Int. Deutes a llarg termini a 400 Creditors obligacions rec., p.c. 2.747,502.747,50 400 Creditors obligacions rec., p.c. a 571 Tresoreria, comptes operatius 2.747,50

31/12/20148.000,00 170 Deutes a llarg termini amb entitat de crèdit a 520 Deutes a curt termini amb entitat de crèdit 8.000,00

482,92 662 Int. Deutes a llarg termini a 526 Int. A curt termini amb entitats crèdit 482,92

101



Identificació de les operacions per elaborar la Memòria d’endeutament

de la ICAL 2004• Per a poder completar la Memòria d’endeutament ens caldrà conèixer per a cada operació

– Identificació de l’operació– Tipus de deute i moneda de l’operació– Capital de l’operació– Saldo pendent a 1 de gener i 31 de desembre, diferenciant

sempre, entre el deute a curt i llarg termini– Interessos meritats en l’exercici– Interessos vençuts en l’exercici– Interessos meritats i no vençuts a 1 de gener i 31 de desembre– Diferències de canvi (per moneda diferent de l’euro)

Per a disposar de la informació que ens demana la ICAL 2004 per elaborar la Memòria d’endeutament es considera necessari que l’entitat gestioni un cert nivell d’informació per cada operació de crèdit tant de curt com de llarg termini.

Molta d’aquesta informació la ICAL no la demana d’una forma explicita. No ho trobarem a cap Regla en concret, sinó que, en moltes ocasions es deriven del nivell d’informació que es demana per a l’elaboració de la Memòria d’endeutament a emplenar a final de l’exercici.

102



Arrendament financer - Leasing• L’arrendament financer és un contracte que inclou una

opció de compra per l’arrendatari, que podrà exercitar al final del contracte per un preu denominat valor residual que obligatòriament figurarà en el contracte

• El contracte d’arrendament financer tindrà una durada mínima dependent de si és bé moble o immoble

• L’arrendatari ha de pagar unes quotes a l’arrendador que inclouran

– Preu del bé objecte del contracte– Despeses financeres de l’operació– IVA

• El detall d’aquestes quotes, així com les dates de venciment, figuraran en un annex del contracte d’arrendament financer

El Leasing és un contracte d’arrendament financer que inclou una opció de compra per l’arrendatari sobre el bé arrendat que podrà exercitar al final del contracte per un preu denominat valor residual, i que obligatòriament figurarà en el contracte d’arrendament financer.

La durada mínima del contracte d’arrendament financer és de dos anys pels béns mobles (mobiliari, ordinadors...) i en el cas de què l’objecte del contracte sigui un bé de tipus immobiliari (construccions...) la durada mínima serà de deu anys.

Amb el contracte d’arrendament financer, l’arrendatari queda obligat a pagar unes quotes a l’arrendador que inclouran:

• Preu del bé objecte del contracte

• Despeses financeres de l’operació

• IVA.

El detall d’aquestes quotes, així com les dates de venciment, figuraran en un annex del contracte d’arrendament financer.

Quan s’han abonat totes les quotes de “lloguer” del bé, l’arrendatari pot exercir l’opció de compra, mitjançant el pagament d’una quantitat. Si es fa ús d’aquesta opció, l’arrendatari passa a ser propietari del bé.

107



Arrendament financerComptabilització

• Contractació217 Drets sobre béns en arrendament financer (import del bé)

173 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini (import del bé)

272 Despeses financeres diferides (import total d’interessos) (1)173 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini (import total

d’interessos) (1)

• Regularització a fi d’exercici (Reclassificaciódel deute a llarg i curt termini)

173 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini 523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini

(1) Es tracta d’un assentament directe sense reflex pressupostari si no es fa servir el programa de Gestió Patrimonial (GPA )

El compte 217 de la ICAL 2004 descriu el tractament de l'arrendament financer:

108



Arrendament financerComptabilització

• Venciment de les quotes ( Reconeixement obligació)

523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini (Quota amortització)662 Interessos de deute a llarg termini (Interessos quota)

400 Creditors per obligacions reconegudes (Total quota)

523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini (Interessos quota) (1)272 Despeses financeres diferides (Interessos quota) (1)

• Amortització de l’immobilitzat immaterial

6810 Amortització de l’immobilitzat immaterial 2810 Amortització acumulada de l’immobilitzat immat.

• En exercir l’opció de compra, farem un assentament igual que el de quota, però en aquest cas serà la última

• Finalment, assentament directe per a la reclassificació de l’immobilitzat i l’amortització acumulada fins aquell moment

(1) Imputació d’interessos pagats en les quotes, es tracta d’un assentament directe sense reflex pressupostari

A la comptabilitat pública no existeix un apartat específic corresponent al leasing o arrendament financer. Dins de l’àmbit de la comptabilitat financera està regulat en la norma de valoració 2, apartat 5 i norma 3, apartat f del PGCP i en la Resolució de l’Immobilitzat Immaterial de la ICAL. Les normes de valoració diuen:

“Cuando por las condiciones económicas del arrendamiento financiero no existan dudas razonables de que se va a ejercer la opción de compra, el arrendatario deberá registrar

la operación en los siguientes términos:

Se contabilizaran como activos inmateriales por el valor al contado del bien, debiéndose

reflejar en el pasivo la deuda total más el importe de la opción de compra. La diferencia

entre ambos importes, constituida por los gastos financieros de la operación, se

contabilizará como gastos a distribuir en varios ejercicios. Los derechos registrados

como activos inmateriales serán amortizados, en su caso, atendiendo a la vida útil del

bien objeto del contrato.

Cuando se ejercite la opción de compra, el valor de los derechos registrados y su

correspondiente amortización acumulada se dará de baja en cuentas, pasando a formar

parte del valor del bien adquirido.

Los gastos a distribuir en varios ejercicios se imputaran a resultados de acuerdo con un

criterio financiero.“

De manera que, quan no existeixin dubtes raonables de què s’exercitarà l’opció de compra podran registrar-se els assentaments indicats anteriorment.

109



Tractament comptable dels arrendaments financers

• En la descripció d’operacions dels comptes 173 i 272 de la ICAL opta pel model del PGC privat del 1990

– Al passiu, el deute total del contracte (principal i interessos)– A l’actiu, la despesa diferida (interessos corresponents als propers exercicis)

– El bé figura com un immobilitzat immaterial (un dret)

• Al descriure el contingut de la Memòria, a les normes de valoració es fa referència explícita a “se precisaran los criterios de contabilización de los arrendamientosfinancieros”

110



Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC)

• Són normes emeses per organismes professionals internacionals (IASC - International AccountingStandard Committee) adreçades a obtenir una informació comptable més homogènia i clara

• La Unió Europea les ha aprovat i obliga a les grans empreses a la seva aplicació

• Per a la resta d’entitats actuen com a normes comptables d’àmbit supletori a la normativa especifica (considerem que aquest és el cas si les apliquem a l’administració local)

111



Arrendament financer iAplicació a l’administració local

• El tractament PGC privat 1990 és de difícil relació amb el pressupost, exigint assentaments anuals de regularització

• El tractament NIC 17 assimila els arrendaments financers a d’altres operacions d’endeutament, fent més fàcil el seu tractament amb el pressupost

• La ICAL deixa la porta oberta al tractament del leasing, requerint d'especificar-lo a la Memòria

• Donada la situació, sembla aconsellable avançar la proposta de la NIC 17 per incorporar-la a l’operativa ordinària dels arrendaments financers de l’administració local

112



Arrendament financer (1)PGC privat 2008 i NIC 17

• Entrada en vigor PGC privat 1 de gener de 2008

• Tractament ajustat de la NIC 17

– En passius, import del contracte descomptat (deute principal, sense interessos)

430 Deutors per drets reconeguts (import del bé)173 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini (import del bé)

579 Formalització430 Deutors per drets reconeguts

– En actiu, import del bé com immobilitzat material

22XX Bé de l’immobilitzat material (import del bé)400 Creditors obligacions reconegudes (import del bé)

400 Creditors obligacions reconegudes579 Formalització

113



Arrendament financer (2)PGC privat 2008 i NIC 17

Tractament ajustat de la NIC 17Divisió de les quotes entre retorn del principal (capítol 9) i la despesa financera (capítol 3), que s’imputa a l’exercici

0030 PD. Crèdits disponibles004 PD. Despesa autoritzada

004 PD. Despesa autoritzada005 PD. Despesa compromesa

523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini

662 Int. Deutes a llarg termini400 Creditors obligacions reconegudes

400 Creditors obligacions reconegudes571 Tresoreria, comptes operatius

114

EXEMPLE D'ARRENDAMENT FINANCER

Data de contractació: 30/04/2012Import: 12.000,00Primera quota: 31/07/2012 darrera : 30/04/2022Venciments: 30-abr 31-jul 31-oct 31-gen 383,06 €Tipus int.: 5%

Disposicions Amortitzacions Interessos Quota Cap. pendent30/04/2012 12.000,00 12.000,0031/07/2012 233,06 150,00 383,06 11.766,9431/10/2012 235,97 147,09 383,06 11.530,9731/01/2013 238,92 144,14 383,06 11.292,0530/04/2013 241,91 141,15 383,06 11.050,1531/07/2013 244,93 138,13 383,06 10.805,2231/10/2013 247,99 135,07 383,06 10.557,2231/01/2014 251,09 131,97 383,06 10.306,1330/04/2014 254,23 128,83 383,06 10.051,9031/07/2014 257,41 125,65 383,06 9.794,4931/10/2014 260,63 122,43 383,06 9.533,8731/01/2015 263,88 119,17 383,06 9.269,9930/04/2015 267,18 115,87 383,06 9.002,8031/07/2015 270,52 112,54 383,06 8.732,2831/10/2015 273,90 109,15 383,06 8.458,3831/01/2016 277,33 105,73 383,06 8.181,0530/04/2016 280,79 102,26 383,06 7.900,2631/07/2016 284,30 98,75 383,06 7.615,9531/10/2016 287,86 95,20 383,06 7.328,1031/01/2017 291,46 91,60 383,06 7.036,6430/04/2017 295,10 87,96 383,06 6.741,5431/07/2017 298,79 84,27 383,06 6.442,7531/10/2017 302,52 80,53 383,06 6.140,2331/01/2018 306,30 76,75 383,06 5.833,9330/04/2018 310,13 72,92 383,06 5.523,7931/07/2018 314,01 69,05 383,06 5.209,7831/10/2018 317,93 65,12 383,06 4.891,8531/01/2019 321,91 61,15 383,06 4.569,9430/04/2019 325,93 57,12 383,06 4.244,0131/07/2019 330,01 53,05 383,06 3.914,0031/10/2019 334,13 48,93 383,06 3.579,8731/01/2020 338,31 44,75 383,06 3.241,5630/04/2020 342,54 40,52 383,06 2.899,0231/07/2020 346,82 36,24 383,06 2.552,2031/10/2020 351,15 31,90 383,06 2.201,0531/01/2021 355,54 27,51 383,06 1.845,5130/04/2021 359,99 23,07 383,06 1.485,5231/07/2021 364,49 18,57 383,06 1.121,0331/10/2021 369,04 14,01 383,06 751,9931/01/2022 373,66 9,40 383,06 378,3330/04/2022 378,33 4,73 383,06 0,00

115

Assentaments30/04/2012 12.000,00 RD-I Valor del bé

12.000,00 430 Deutors per drets rec. a 173 Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini 12.000,0012.000,00 579 Tresoreria, formalització a 430 Deutors per drets rec. 12.000,00

30/04/2012 12.000,00 ADOPR Valor del bé

12.000,00 0030 PD: crèdits disponibles a 004 PD: despesa autoritzada 12.000,0012.000,00 004 Pressupost de despeses: despesa autoritzada a 005 Pressupost de despeses: despesa compromesa12.000,0012.000,00 22XX Bé de l'immobilitzat material (import del bé) a 400 Creditors obligacions rec., p.c. 12.000,0012.000,00 400 Creditors obligacions rec., p.c. a 579 Tresoreria, formalització 12.000,00

469,03 173 Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini a 523 Proveïdors d'immobilitzat a curt termini 469,0331/07/2012 383,06 ADOPR Quota leasing (Cap. 9 + Cap. 3)

383,06 0030 PD: crèdits disponibles a 004 PD: despesa autoritzada 383,06383,06 004 Pressupost de despeses: despesa autoritzada a 005 Pressupost de despeses: despesa compromesa 383,06233,06 523 Proveïdors d'immobilitzat a curt termini

150,00 662 Int. Deutes a llarg termini a 400 Creditors obligacions rec., p.c. 383,06383,06 400 Creditors obligacions rec., p.c. a 571 Tresoreria, comptes operatius 383,06

31/10/2012 383,06 ADOPR383,06 0030 PD: crèdits disponibles a 004 PD: despesa autoritzada 383,06383,06 004 Pressupost de despeses: despesa autoritzada a 005 Pressupost de despeses: despesa compromesa 383,06235,97 523 Proveïdors d'immobilitzat a curt termini


31/12/2012 1.532,23 173 Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini a 523 Proveïdors d'immobilitzat a curt termini 1.532,2395,57 662 Int. Deutes a llarg termini a 526 Int. A curt termini amb entitats crèdit 95,57

800,00 682 Dotació amort. Imm.Material a 282 Amortitz. Acum. Imm. Material 800,0001/01/2013 -95,57 662 Int. Deutes a llarg termini a 526 Int. A curt termini amb entitats crèdit -95,5731/01/2013 383,06 ADOPR



116

..../....30/04/2022 383,06 ADOPR



Última quota: Compte 173 i 523 SaldadesSi s'executa l'opció de compra . El bé ja està activatSi no s'executa l'opció de compr a, el bé i la amortització es donen de baixa

117

Liquidacions a reintegrar de

la Participació de tributs de

l’Estat (PIE) Tractament reintegrament PIE 2012



Models de liquidació de la PIE

Model de cessió de rendiments recaptatoris

Municipis de població igual o superior a 75.000 habitants o que siguin capitals de província o de Comunitat Autònoma, així com de les províncies i ens assimilats

Model general de variables

Municipis de població de menys de 75.000 habitants que no siguin capitals de província ni de Comunitat Autònoma

121



LPGE 2014 i reintegrament PIE 2012

L’article 97 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2014 (en endavant LPGE 2014), regula el càlcul i el sistema de diferiment de les quantitats a retornar per les entitats locals com a conseqüència de la liquidació definitiva de la Participació en els tributs de l’Estat corresponent a l’exercici 2012, sigui quin sigui el model de finançament

– Model de cessió de rendiments recaptatoris– Model general de variables

122



Reintegrament PIE 2012 Model de cessió de rendiments recaptatoris

En el model de cessió de rendiments recaptatoris, els saldos deutors derivats de la liquidació definitiva seran reemborsats per les entitats locals afectades mitjançant compensació amb càrrec als possibles saldos creditors derivats de la liquidació. Els saldos deutors que restin, desprès d’aplicar les compensacions citades, seran reemborsats per les entitats locals mitjançant compensació en els lliuraments a compte que, per a cada impost estatal inclòs en aquella cessió, percebin, sense les limitacions de percentatges i terminis establerts

123



Reintegrament PIE 2012Model general de variables

En el model general de variables, els saldos deutors derivats de la liquidació seran reemborsats per les entitats locals afectades mitjançant compensació amb càrrec als lliuraments a compte que, en concepte de Participació en tributs de l’Estat, es percebin amb posterioritat a aquesta liquidació amb el següent tractament

- En un termini màxim de tres anys- Mitjançant retencions trimestrals equivalents al 25% d’un lliurament mensual

- Amb l’excepció de què, aplicant aquest criteri s’excedeixi el termini assenyalat, en aquest cas s’ajustarà la freqüència i la quantia de les retencions corresponents a l’objecte de què no es produeixi aquesta situació

124



Reintegrament PIE 2012Tractament comptable i operativa

• Assimilat financerament a un préstec– Préstec PIE 2012 ( Reconeixement a l’exercici 2014)

• Pressupostàriament a l’exercici 2014– Comptabilitzar la devolució d’ingressos mensual corresponent a la part retinguda per compensació de la PIE 2008 i 2009 en funció del fraccionament de 60 ó 120 mensualitats (1) i la part retinguda per compensació de la PIE 2011 (2)

– Comptabilitzar la devolució d’ingressos corresponent a la retenció trimestral equivalent al 25% d’un lliurament mensual de la PIE 2012 (3)

• Ajustaments a finals de l’exercici 2014

(1) Disposició final desena de la Llei 2/2012, de 29 de juny de PGE 2012(2) Art. 82.2 de la Llei 17/2012, de 28 de desembre de PGE 2013(3) Art. 97.2 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre de PGE 2014

125



Reintegrament PIE 2012Tractament comptable i operativa (1)

(1) Import total de la liquidació negativa 2012 a retornar(2) Import a retornar a 2014 i 2015 inferior a 12 mesos(3) Import a retornar de 2015 a 2017 per la part que superi 1 any

Comunicació de la liquidació negativa de la PIE 2012

• Si el deute es liquida íntegrament a l’exercici 2014 no caldrà donar d’alta cap préstec, tan sols es farà un ingrés per l’import líquid percebut

• Si el deute no es liquida íntegrament a l’exercici 2014 es registrarà un passiu pel saldo a retornar corresponent a la liquidació de la Participació en els tributs de l’Estat de l’any 2012 amb un assentament directe a la comptabilitat financera de l’execici 2014 en què es farà una distribució del deute entre el curt i el llarg termini en funció de si la compensació es durà a terme en un termini inferior o superior a un any

750 Transferències corrents (1)

521 Deutes a curt termini (2)171 Deutes a llarg termini (3)

126




Reconeixement de la liquidació a favor de l’entitat

A l’exercici corrent i següents caldrà reconèixer el dret per l’import brut del lliurament a compte de la PIE de l’exercici

Cobrament per l’import net

430 Deutors per drets reconeguts pressupost exercici corrent

750 Transferències corrents

57X Tresoreria

430 Deutors per drets reconeguts pressupost exercici corrent

127



Reintegrament PIE 2012Tractament comptable i operativa (2)Devolució d’ingressos per l’import reintegrat de la PIE

- Reconeixement de l’obligació mensual o trimestral per devoluciód’ingressos

- La imputació pressupostària de les devolucions d’ingressos es farà amb càrrec a les aplicacions del pressupost d’ingressos que es dedueixin de les liquidacions i compensacions que realitzi el Ministeri d’Economia i Hisenda– Per l’import mensual a retornar de la PIE 2008, període 2011 a 2015 (1)– Per l’import mensual a retornar de la PIE 2009, període 2012 a 2016 (1)– Per l’import trimestral a retornar de la PIE 2011– Per l’import trimestral a retornar de la PIE 2012

521 Deutes a curt termini

408 Creditors per devolució d’ingressos

(1) A excepció de les entitats que van poder beneficiar-se de l’ampliació de 60 a 120 mensualitats en el període de reintegrament de la PIE d’acord amb la disposició final 10 de la Llei2/2012 de 29 de juny de PGE 2012

128




Compensació de dèbits i crèdits recíprocs

Es compensa l’import de la devolució d’ingressos amb el dret reconegut per l’impot brut, és a dir, es comptabilitza la devolució d’ingressos en formalització amb un descompte d’ingrés que compensa la diferència pendent de cobrament del dret reconegut total

408 Creditors per devolució d’ingressos

579 Formalització

579 Formalització

430 Deutors per drets reconeguts pressupost corrent

129




Reclassificació temporal del passiu a final de l’exercici 2014

A final de l’exercici 2014 i següents (1) es comptabilitzarà la reclassificaciótemporal del passiu per reflectir la part de la PIE 2008, 2009 i si és el cas 2011 i 2012 amb venciment a curt termini

Anul·lació de drets pressupostaris

Per l’anul·lació de drets pressupostaris que es genera en efectuar la devolució d’ingressos

437 Devolució d’ingressos

4339 Drets anul·lats perdevolució d’ingressos

171 Deutes a llarg termini (2)

521 Deutes a curt termini (2)(1) Determinar l’import en funció de si el deute PIE 2008 i 2009 és a un termini de 60 o 120 mensualitats, cas que

s’hagin beneficiat de l’ampliació de terminis prevista a la disposició final 10 de la LPGE per l’exercici 2012

(2) Assentament directe per l’import a retornar en el proper exercici de la PIE 2008, 2009, 2011 i 2012

130



PIE 2008 i 2009Ampliació del període de reintegramentA partir de l’any 2012 i amb vigència indefinida

• La Llei 2/2012, de 29 de juny, de PGE 2012 va establir una sèrie de requisits, el compliment dels quals, permetia a les entitats locals beneficiar-se de l’ampliació de 60 a 120 mensualitats en el període de reintegrament dels saldos resultants amb càrrec a les entitats locals en les liquidacions de la Participació en els tributs de l’Estat dels anys 2008 i 2009, amb efectes 1 de gener de 2012

• Excepcionalment fins el 30/09/2012, a les entitats locals que complien els requisits establerts abans d’aquesta data, es va aplicar a partir de l’1 de gener de 2013 el fraccionament de 108 mensualitats de l’ import pendent de reintegrament en aquella data

131



Exercici 2014 i següents, es mantindrà aquesta modalitat de fraccionament sempre que

Les entitats locals afectades aportin la liquidació dels seus pressupostos generals de l’exercici immediat anterior i la de l’anterior a aquest acompanyada aquesta última de

– Informe de la Intervenció especificant els ajustos que procedeixin i el càlcul del dèficit en termes SEC 95

– Aquest informe podrà ser objecte d’estudi pel MINHAP, que podrà fer rectificacions

Incompliment de les normes

Implica l’aplicació, de nou, del reintegrament en 60 mensualitats

Tramesa de la documentació

Es remetrà al MINHAP per mitjans telemàtics i firma electrònica

PIE 2008 i 2009Ampliació del període de reintegrament

132



PIE 2008 i 2009Novetats a l’ampliació del període de reintegrament (1)

RDL 12/2014, de 12 de setembre – Disposició addicional única

• Les entitats locals que ja es beneficien de l’ampliació a 120 o 108 mensualitats establerta a la Llei 2/2012, de 29 de juny, de PGE 2012 podran sol·licitar l’ampliació a 120 mensualitats sempre que compleixin els següent requisits

– Presentació de la liquidació consolidada del pressupost 2013– Previsió de compliment a 31/12/2014 de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i del límit de deute (segons el

TRLRHL)– Període mig de pagament a proveïdors no superior als 30 dies (segons normativa de morositat i càlcul conforme el

RD 635/2014, de 25 de juliol)

• Així mateix, s’aplicarà d’ofici per part del MINHAP a totes aquelles entitats locals que tinguin concedida l’ampliació d’acord amb l’article 22.b del RDL 8/2013, de 28 de juny que van quedar excloses de la disposició final 10 de la LGPE 2012 i que es trobin en alguna de les situacions següents

– Situació d’estalvi net i romanent general de tresoreria negatiu els darrers dos anys en termes consolidats– Deutes pendents de compensar amb PIE amb creditors públics superior al 30% dels ingressos no financers de

l’última liquidació disponible– Deute per un import superior a 1.000.000,00 € per préstecs concertat amb el Fons pel finançament dels pagaments

a proveïdors i no s’hagin pagat les quotes trimestrals corresponents– Situació de romanent general de tresoreria negatiu consolidat 2009, 2010 i 2011 negatiu i deute amb el Fons per un

import superior a 1.000.000,00 € i que, a més, es trobin en alguna de les següents situacions

* Presentin romanent general de tresoreria negatiu al 2012, l’import del qual sigui superior al del 2009* Descomptat l’efecte del mecanisme de pagaments a proveïdors del RDL 4/2012, de 24 de febrer, presentin un romanent general de tresoreria negatiu i tinguin deutes amb l’AEAT o amb la SS que s’estiguin compensant amb la PIE

133



PIE 2008 i 2009Novetats a l’ampliació del període de reintegrament (2)

RDL 12/2014, de 12 de setembre – Disposició addicional única• L’aplicació efectiva de l’ampliació s’iniciarà amb el reintegrament corresponent al mes de gener de 2015

• Els imports mensuals a reintegrar de la PIE 2008 i 2009 serà la suma del pendent a gener de 2015 dividit per 204 mensualitats

• L’ampliació es mantindrà sempre que es compleixin els requisits de presentació de liquidació consolidada del pressupost, d’estabilitat pressupostària, límit de deute i període mig de pagament establerts a la norma de l’exercici immediatament anterior

En cas d’incompliment, durant dos exercicis consecutius, les mensualitats es recalcularan i finalitzaran el 31/12/2021

• Es reintegrarà totalment al mes de gener de 2015 si l’import pendent a reintegrar a 31/12/2014 és igual o inferior a 500,00 €

• Les entitats locals podran reintegrar tot l’import pendent , previ acord del Ple i comunicació al MINHAP, a l’entrega a compte del mes de gener de 2015

134



Liquidacions negatives de les PIEImplicacions en el règim de Tutela financera

• La Llei 17/2012, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2013 especifica que a efectes del càlcul del deute viu no s’inclouran els saldos a reintegrar per les entitats locals derivats de les liquidacions definitives negatives de la Participació en els tributs de l’Estat

• El càlcul de l’anualitat teòrica no inclou l’amortitzaciócorresponent a les quantitats pendents a retornar en concepte de la PIE, atès que es fa un tractament semblant a una devolució d’ingressos i no pas com amortització de capital de capítol 9 del pressupost de despeses

135



Liquidacions negatives de les PIEImplicacions en el règim de Tutela financera

En resum, i a efectes de Tutela financera, el deute de les liquidacions negatives de la PIE no computa en el càlcul de

– Estalvi net

– Ràtio legal de deute viu

– Ràtio de capacitat de retorn. Deute viu

– Ràtio de capacitat de retorn. Deute viu per crèdits i avals

– Ràtio de capacitat de retorn. Amortització anual

136

Registre comptable de lesquantitats a retornar en concepte de la liquidació

definitiva de la PIE



� Assentament directe d’acord amb la nota informativa de la IGAE, al 2010 per la PIE 2008 i al 2011 per la PIE 2009

� S’ha de comptabilitzar abans del tancament de l’exercici

Càrrec al deure (compte 750) pel total del deuteAbonament al (compte 521) pel deute a curt termini

i al (compte 171) pel deute a llarg termini

Reconeixement del deute PIE a l’exercici comptable

Assentament directe d’acord amb les notes informatives de la IGAE relatives al reconeixement del deute de les liquidacions negatives 2008 i 2009 respectivament, i mateix procediment a seguir en el cas de les liquidacions negatives 2011 i 2012.

750 Transferències corrents (1)

521 Deutes a curt termini (2)

171 Deutes a llarg termini (3)

(1) Import total de la liquidació negativa a retornar

(2) Import a retornar a l’exercici

(3) Import a retornar per la part restant

139



Introducció dades inicials del deute PIE (1)

Des de l’opció “Introducció de préstecs i operacions de tresoreria” s’introduiran les dades inicials del deute PIE a reintegrar des de la pestanya “Préstecs i operacions de tresoreria – Préstecs i avals sobre préstecs”.

Especificarem el tipus de deute (3 o 4), el sistema d’amortització (amortització lineal de data a data), el tipus d’interès (fix i 0,00%), la data inicial i la data de cancel·lació, i especificarem que és deute PIE.

140



Introducció dades inicials del deute PIE (2)

Des de la pestanya “Aplicacions de préstecs i operacions de tresoreria” enllaçarem per a l’exercici corrent l’aplicació de d’ingressos de la PIE (sempre la 42000) amb els comptes de llarg i curt termini de la comptabilitat corresponents.

En el cas d’introduir saldos inicials o històrics es farà des de la pestanya “Aplicacions de préstecs i operacions de tresoreria” enllaçarem pels exercicis anteriors l’aplicació d’ingressos amb els comptes de llarg i curt termini de la comptabilitat i les dades acumulades corresponents a l’execució pressupostària anterior a l’exercici corrent.

141



Devolució de la PIEOperacions comptables (1)

Seleccionar préstec


Tresoreria

Pagament

Pagaments per devolució d’ingressos sense obligació prèvia

farem la devolució mensual corresponent a l’import a retornar de la PIE.

Haurem d’especificar el tipus d’exacció, l’aplicació pressupostària d’ingressos de la PIE i seleccionar el préstec PIE.

142



Devolució de la PIEOperacions comptables

En seleccionar el préstec PIE, assigna el compte

5210 del PGCP

En seleccionar el préstec PIE el programa ens determinarà el compte 521 de la comptabilitat financera (recordeu que no és una devolució d’ingressos corrent).

Posarem l’import mensual a reintegrar i farem un descompte a l’àrea d’ingressos sobre l’aplicació 42000 i enllaçat amb el dret que hem reconegut de la PIE.

143

Novetats en els mecanismes de finançament

pel pagament a proveïdors RDL 4/2012 – 7/2012

RDL 4/2013 RDL 8/2013



Mecanismes de finançament pel pagament a proveïdors de les entitats locals

Marc legislatiu• RDL 4/2012, de 24 de febrer de Mecanisme de finançament pel pagament a proveïdors de les entitats locals (1a fase)

• RDL 7/2012, de 9 de març, es crea el Fons pel finançament dels pagaments a proveïdors

• RDL 4/2013, de 22 de febrer (2a fase)

• RDL 8/2013, de 28 de juny (3a fase )

147



Mecanismes de finançament a proveïdorsNovetats legislatives (1)

Resolució de 13 de maig de 2014 de modificació de determinades condicions financeres de les operacions d’endeutament

del RDL 4/2012 i 7/2012 (1a fase)

Les entitats locals es poden adherir a una de les següents mesures sempre que es compleixin els requisits

.

– Ampliació de l’amortització a 20 anys, la carència a 2 anys més i reducció del tipus d’interès– Ampliació de la carència a 1 any més, manteniment de l’amortització a 10 anys i reducció del tipus

d’interès– Reducció important del tipus d’interès i manteniment de l’amortització (10 anys) i de la carència (2 anys)

Les entitats locals hauran d’aplicar les condicions contingudes en el RDL 8/2013, de 28 de juny com

.– Aprovació de plans d’ajust que continguin una reducció de la despesa i un augment dels ingressos– Mesures de control en cas d’impagament al Fons– Mesures de control en cas d’incompliment dels plans d’ajust– Adopció de determinades mesures a incorporar en els plans d’ajust revisats

La sol·licitud i els plans d’ajust s’han de presentar telemàticament i amb signatura electrònica a l’oficina virtural del MINHAP fins el 14 de juny de 2014 (ampliat fins el 21 de juny de 2014)

148




RDL 8/2014, de 4 de juliol, article 3 de cancel·lació de les operacions d’endeutament formalitzades per les entitats local amb

el Fons de finançament de pagament a proveïdorsRDL 4/2012 i 7/2012 (1a fase) – RDL 4/2013 (2a fase) – RDL 8/2013 (3a fase)

Les entitats locals durant l’exercici 2014 podran concertar noves operacions d’endeutament per a cancel·lar, parcial o totalment, el deute pendent amb el Fons pel finançament de pagaments a proveïdors sempre que es compleixin tots els requisits següents (1)

.

– La nova operació tingui com a màxim el mateix període d’amortització que resti pendent de l’operació subscrita amb el Fons i els plans d’ajust aprovats mantindran la seva vigència fins l’amortització total de la nova operació d’endeutament

– La nova operació suposi un augment de l’estalvi financer en reduir la càrrega financera– La nova operació no incorporarà com a garantia la Participació de tributs de l’Estat– La nova operació es destinarà a l’amortització anticipada, parcial o total, dels préstecs formalitzats amb el Fons

Les noves operacions seran autoritzades del MINHAP i amb la sol·licitud caldrà adjuntar la següent documentació– Acord e l’òrgan competent per aprovar l’operació– Informe de la Intervenció que certifiqui l’estalvi financer de la nova operació

La operació subscrita haurà de comunicar-se al MINHAP en el termini de 30 dies a comptar des de la data de formalització (2)

Si el període mig de pagament a proveïdors supera el termini màxim establert a la normativa sobre morositat, l’estalvi financer generat per la nova operació haurà de destinar-se a reduir deute comercial, i en conseqüència, el període mig de pagament del Pla de tresoreria establert a la LOEPSF (3)

(1) Exempció de la disposició final 31 de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de PGE 2013(2) Article 55 del TRLRHL i article 17 de l’Ordre HAP/2105/2012, de l’1 d’octubre, d’obligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei 2/2012, de 27 d’abril,

d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (en endavant LOEPSF)(3) Metodologia de càlcul aprovada en el RD 635/2014, de 25 de juliol

149




RDL 8/2014, de 4 de juliol, article 3 de cancel·lació de les operacions d’endeutament formalitzades per les entitats local amb

el Fons de finançament de pagament a proveïdorsRDL 4/2012 i 7/2012 (1a fase) – RDL 4/2013 (2a fase) – RDL 8/2013 (3a fase)

L’entitat local podrà concertar la nova operació d’endeutament si compleix a l’exercici 2013 amb el límit de deute establert al TRLRHL, l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de la despesa, i el període mig de pagament establert amb la normativa sobre morositat

.

– Restaran sense vigència els plans d’ajust aprovats si es cancel·len totalment els préstecs formalitzats amb el Fons– Restaran amb vigència i subjectes al procediment de revisió tots els plans d’ajust aprovats si no es cancel·len totalment els préstecs formalitzats

amb el Fons

L’entitat local podrà concertar la nova operació d’endeutament malgrat no complir algun dels requisits anteriors, en mantenir lavigència el pla d’ajust aprovat tot i cancel·lar totalment els préstecs concertats amb el Fons

Sens perjudici de l’anterior, si l’entitat local a l’exercici 2013 presenta estalvi net negatiu o endeutament superior la 75% dels ingressos corrents liquidats de l’exercici immediat anterior, l’entitat local haurà d’aprovar un pla de sanejament financer amb acord de Ple per a corregir en un màxim de 5 anys el signe de l’estalvi net o el volum de l’endeutament (1)

– Sol·licitud de la nova operació i comunicació del pla de sanejament al MINHAP– La Intervenció haurà d’elaborar un informe mensual sobre el compliment del pla que s’haurà de remetre al Ple i enviar al MINHAP– No es podran concertar noves operacions d’endeutament en cas d’incompliment del pla i a més el MINHAP proposarà mesures extraordinàries que

en cas d’incompliment portaran a mesures coercitives i compliment forçós (2)

(1) Disposició final 31 de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de PGE 2013 i article 53 del TRLRHL(2) Articles 25 i 26 de la LOEPSF

150

Tutela financera dels ens locals



Tutela financeraMarc legislatiu

• El Decret 94/1995, de 21 de febrer, que es desenvolupa a l’Ordre de 21 de març de 1995 assigna al Departament d'Economia i Finances diverses funcions de tutela financera dels ens locals

• RDL 2/2004, de 5 de març, que aprova el TRLRHL

• Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals

• Resolució ECO/2829/2012, de 13 de desembre, que modifica els annexos de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals

• Llei 17/2012, de 27 de desembre, de PGE 2013 (1)

• Llei 22/2013, de 23 de desembre, de PGE 2014 (*)

• Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de 14 de gener de 2014

• Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de 14 de febrer de 2014

(1) Disposició addicional 73.2 i la Disposició final 31(2) Disposició addicional 74.1 i 74.2

L’article 3 del Decret 94/1995, de 21 de febrer, assigna al Departament d’Economia i Finances diverses funcions en matèria de tutela financera dels ens locals. L’Ordre de 21 de març de 1995 va desplegar aquest decret.

Actualment resta vigent, el que disposa l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, amb les modificacions introduïdes en els annexos de l’Ordre per les resolucions ECF/2901/2008, de 19 de setembre, ECF/1769/2009, de 10 de juny, ECF/3210/2010, de 28 de setembre, ECO/1406/2011, d’1 de juny i ECO/2829/2012, de 13 de desembre, aquesta última ha modificat específicament la redacció de l’annex 3 sobre:

• El procediment de càlcul de les anualitats teòriques, ratis legals i ratis financers.

• L’adaptació dels models CL i PR a aquestes modificacions.

El règim de tutela financera (notes informatives del Departament d’Economia i Coneixement) s’adaptarà a partir de l’exercici 2014 i amb vigència indefinida:

• A la disposició addicional 73.2 i final 31 de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de PGE 2013.

• A la disposició addicional 74.1 i 74.2 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de PGE 2014.

154



Tutela financera

Llei 17/2012, de 27 de desembre, de PGE 2013• La disposició addicional 73.2 estableix les condicions de concertació i

cancel·lació de les operacions de crèdit a curt termini

• La disposició final 31 estableix les limitacions per a concertar crèdits a llarg termini pel finançament de nous projectes d’inversió previstos al pressupost (*)

Llei 22/2013, de 23 de desembre, de PGE 2014• La disposició addicional 74.1 i 74.2 estableix les condicions de refinançament

de les operacions de crèdit a llarg termini i el règim d’endeutament aplicable a entitats dependents o vinculades a les entitats locals (definides a la disposició addicional primera)

• Aquestes disposicions s’estableixen amb vigència indefinida amb efectes des de la seva entrada en vigor

(*) Modifica la disposició addicional 14 del RDL 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic

155



Tutela FinanceraNotes informatives i aplicació de les

disposicions de PGE 2013 i PGE 2014 (1)

Disposició final 31 de la LGPE 2013

Les entitats locals no podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini quan es doni una de les situacions següents

– Estalvi net negatiu – Deute viu superior al 110 % (1)

Disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014

Com a excepció de l’anterior, s’autoritza la formalització d’operacions de refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini concertades amb anterioritat al RDL 4/2012 (primer mecanisme de finançament a proveïdors) (2)

(1) En funció de la situació recollida a l’article 53 del TRLRHL(2) No s’inclouran les operacions formalitzades pel RDL 5/2009, de 24 d’abril, de mesures extraordinàries i urgents pel sanejament de deutes pendents amb empreses i

autònom, ni les operacions de refinançament formalitzades en aplicació dels articles 177 i 193 del TRLRHL (crèdits extraordinaris i suplements de crèdit finançats amb operacions a llarg termini i liquidacions amb romanent de tresoreria per a despeses generals negatius finançats amb operacions a llarg termini per reduir despesa)

La disposició final 31 de la LPGE 2013 estableix que les entitats que presentin:

• Estalvi net negatiu, o

• Un volum de deute viu superior al que recull l’article 53 del TRLRHL (límit en el 110 %)

no podran concertar cap tipus d’operacions de crèdit a llarg termini.

L’article 53 del TRLRHL estableix que no es podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini, modificar les condicions contractuals, ni concedir avals, ni la substitució d’operacions de crèdit concertades amb anterioritat sense autorització prèvia de tutela financera, quan dels estats financers de liquidació del pressupost es dedueixi estalvi net negatiu o un nivell de deute viu superior al 110 %.

Com a excepció de la disposició final 31 de la LGPE 2013, la disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014 estableix que s’autoritza la formalització d’operacions de refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini concertades amb anterioritat a l’entrada en vigor del RDL 4/2012, de 24 de febrer, sobre el mecanisme de finançament del pagament a proveïdors de les entitats locals (primer mecanisme) sempre que tinguin per finalitat la disminució de la càrrega financera, l’ampliació del termini d’amortització o el risc de les operacions.

En aquests casos, les entitats estaran subjectes al règim d’autorització i caldrà elaborar un pla de sanejament financer.

156




disposicions de PGE 2013 i PGE 2014 (2) (1)

Disposició addicional 74.2 de la LGPE 2014 (2)

• Els ens dependents dels ens locals que es classifiquin en l’exercici 2014 en el sector de les administracions públiques noestaran subjectes al règim de tutela financera en l’exercici de classificació i en el següent (exercicis 2014 i 2015)

• Restaran subjectes a tutela financera a partir de l’exercici 2016

(1) Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de 14 de gener de 2014 sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici 2014

(2) Condicions dels ens dependents no subjectes a tutela financera a la disposició addicional 1a del RDL 7/2013, de 28 de juny

La disposició addicional 74.2 de la LPGE 2014 estableix que els ens dependents dels ens locals que es classifiquin en l’exercici 2014 en el sector de les administracions públiques no estaran subjectes al règim de tutela financera en l’exercici de classificació i en el següent (exercicis 2014 i 2015). Per tant, restaran subjectes a tutela financera a partir de l’exercici 2016.

Aquesta disposició addicional 74.2 de la LGPE 2014 està d’acord amb la disposició addicional 1a del RDL 7/2013, de 28 de juny, que estableix que els ens dependents que es van classificar en l’exercici 2013 en el sector de les administracions públiques no estaven subjectes al règim de tutela financera en l’exercici de la classificació i en el següent i, per tant, estaven subjectes a partir de l’exercici 2015.

Per altra banda, els ens dependents no classificats segons l’article 3 del reglament aprovat per RD 1463/2007, de 2 de novembre, de l’IGAE s’hauran de classificar d’acord amb el que s’estableix a l’article 1 de l’Ordre de TF .

157



Tutela financeraNotes informatives i aplicació de les disposicions

de PGE 2013 i PGE 2014 (3) (*)

Articles 51 i 53 del RDL 2/2004 del TRLRHL i article 3.1 de l’Ordre ECF/138/2007 de Tutela financera

• L’article 51 del TRLRHL regula la concertació de les operacions de crèdit a curt termini sempre que en conjunt no superi el 30% dels ingressos liquidats per operacions corrents del darrer exercici liquidat

• L’article 53 del TRLRHL i l’article 3.1 de l’Ordre ECF de TF regula el règim d’autorització de les operacions de crèdit a llarg termini si es dóna un dels dos supòsits- L’estalvi net o la ràtio legal d’estalvi net és negatiu (en termes no consolidats)- El volum total de deute viu o la ràtio legal de deute viu és superior al 110% dels ingressos corrents liquidats de l’exercici anterior (en termes consolidats)

• L’article 53.9 especifica que les Lleis de Pressupostos generals de l’Estat podran, anualment, fixar els límits d’accés al crèdit de les entitats locals quan es donin circumstàncies que de manera conjuntural aconsellin determinades mesures per raons de política econòmica general

(*) Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de 14 de gener de 2014 sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici 2014

Els articles del RDL 2/2004, de 5 de març, del TRLRHL i l’article 3.1 del l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals (en endavant Ordre TF) estableixen en relació a les operacions de crèdit que:

• Article 51 regula la concertació de les operacions de crèdit a curt termini.

• Article 53 i l’article 3.1 regulen el règim d’autorització de les operacions de crèdit a llarg termini sempre que es doni alguns dels supòsits següents:

- L’estalvi net o ràtio d’estalvi net sigui negativa.

- El volum total de deute viu o la ràtio legal de deute viu sigui superior al 110% dels ingressos corrents liquidats de l’exercici anterior en termes consolidats.

• L’article 53.9 especifica que les Lleis de Pressupostos generals de l’Estat podran, anualment, fixar els límits d’accés al crèdit de les entitats locals quan es donin circumstàncies que de manera conjuntural aconsellin determinades mesures per raons de política econòmica general.

Per altra banda, la Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de data 14 de gener de 2014 sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici 2014 aplica les disposicions aprovades en la Llei 17/2012 de PGE 2013 i la Llei 22/2013 de PGE 2014 relatives a procediments d’endeutament a curt i llarg termini.

Els efectes d’aquestes disposicions de les Lleis de PGE 2013 i PGE 2014 són des de la seva entrada en vigor i amb vigència indefinida.

158



Tutela FinanceraNotes informatives i aplicació de les disposicions

de PGE 2013 i PGE 2014 (4) (1)

Règim de comunicació de les operacions de crèdit a llarg termini• Aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades al finançament dels nous projectes

d’inversió previstos en el pressupost 2014 (disposició final 31 de la LGPE 2013)

• Aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades al refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistents que impliquin una (disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014) (2)

– Disminució de la càrrega financera– Ampliació del període d’amortització

– Disminució del risc de les operacions

Sempre que es donin les condicions següents

– Ràtio legal d’estalvi net calculada a partir de la liquidació de l’exercici 2013 tingui signe positiu

– Ràtio legal de deute viu calculada a partir de la liquidació de l’exercici 2013 no superi el 75 % dels ingressos corrents liquidats o meritats segons xifres dels estats comptables consolidats

(1) Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de 14 de gener de 2014 sobre el règim de tutela financera dels enslocals per a l’exercici de 2014

(2) No es podran incloure en el refinançament les operacions formalitzades en aplicació dels articles 177 i 193 TRLRHL

L’article 1 de l’Ordre de TF defineix l’àmbit subjectiu d’aplicació i estableix els procediments detallats són d’aplicació als ens locals i als ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat.

La LGPE 2013 i la LGPE 2014 estableixen a les disposicions final 31 i addicional 74.1 respectivament el règim de comunicació aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades a:

• Finançament de nous projectes d’inversió previstos en el pressupost 2014 (disposició final 31 de la LGPE 2013).

• Refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistent (substitució o modificació) sempre que impliquin una disminució de la càrrega financera, una ampliació del període d’amortització o una disminució del risc de les operacions (disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014).

Per tal d’aclarir l’aplicació d’aquesta normativa, el Departament d’Economia i Coneixement va publicar en data 14 de gener de 2014 una Nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici 2014, de tal manera que les entitats locals i les seves entitats dependents podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini per finançar inversions o refinançament d’operacions a llarg termini quan en la liquidació de l’exercici 2014 es donin i es compleixin, alhora, les dues condicions següents:

• Ràtio de l’estalvi net positiva (calculada d’acord amb l’article 3.1 a) de l’Ordre de TF).

• Ràtio legal del deute viu no sigui superior al 75 % dels ingressos corrents liquidats o meritats (calculada d’acord amb l’article 3.1 b) de l’Ordre de TF).

159




de PGE 2013 i PGE 2014 (5) (1)

Règim d’autorització de les operacions de crèdit a llarg termini

Aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades al finançament dels nous projectes d’inversió previstos en el pressupost 2014 (disposició final 31 de la LGPE 2013)

Sempre que es donin les condicions següents

– Ràtio legal d’estalvi net calculada a partir de la liquidació de l’exercici 2013 tingui signe positiu

– Ràtio legal de deute viu calculada a partir de la liquidació de l’exercici 2013 sigui superior al 75 % però no superior al 110% dels ingressos corrents liquidats o meritats segons xifres dels estats comptables consolidats

Aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades al refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistents (disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014) (2)

Que impliquin una disminució de la càrrega financera, una ampliació del període d’amortització o una disminució del risc de les operacions

Sempre que es doni una de les condicions següents i el Departament d’Economia i Coneixement hagi aprovat el pla de sanejament financer aprovat prèviament pel Ple

– Ràtio legal d’estalvi net calculada a partir de la liquidació de l’exercici 2013 tingui signe negatiu

– Ràtio legal de deute viu calculada a partir de la liquidació de l’exercici 2013 superi el 75 % dels ingressos corrents liquidats o meritats segons xifres dels estats comptables consolidats

(1) Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de 14 de gener de 2014 sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici de 2014(2) No es podran incloure en el refinançament les operacions formalitzades en aplicació dels articles 177 i 193 TRLRHL

La LGPE 2013 i la LGPE 2014 estableixen a les disposicions final 31 i addicional 74.1 respectivament el règim d’autorització aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades a:

• Finançament de nous projectes d’inversió previstos en el pressupost 2014 (disposició final 31 de la LGPE 2013).

• Refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistent (substitució o modificació) sempre que impliquin una disminució de la càrrega financera, una ampliació del període d’amortització o una disminució del risc de les operacions (disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014).

Per tal d’aclarir l’aplicació d’aquesta normativa, el Departament d’Economia i Coneixement va publicar en data 14 de gener de 2014 una Nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici 2014.

Les entitats locals i les seves entitats dependents podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini per finançar inversions sempre que es donin les condicions següents:

• Ràtio de l’estalvi net positiva (calculada d’acord amb l’article 3.1 a) de l’Ordre de TF).

• Ràtio legal del deute viu sigui superior al 75 % però no superior al 110% dels ingressos corrents liquidats o meritats (calculada d’acord amb l’article 3.1 b) de l’Ordre de TF).

Les entitats locals i les seves entitats dependents podran refinançar les operacions a llarg termini quan en la liquidació de l’exercici 2014 es doni una de les dues condicions següents:

• Ràtio de l’estalvi net negativa (calculada d’acord amb l’article 3.1 a) de l’Ordre de TF).

• Ràtio legal del deute viu sigui superior al 75 % dels ingressos corrents liquidats o meritats (calculada d’acord amb l’article 3.1 b) de l’Ordre de TF).

Es podran concertar operacions destinades al refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistents sempre que el Departament d’Economia i Coneixement hagi aprovat el pla de sanejament financer, aprovat prèviament pel Ple de l’entitat local.

160




de PGE 2013 i PGE 2014 (5 bis) (1)

Pla de sanejament financer – Règim d’autorització en el refinançament d’operacions a llarg termini preexistents (2)

Aprovat pel Departament d’Economia i Coneixement prèvia aprovació pel Ple de l’entitat local

Les operacions de crèdit a llarg termini resten subjectes al règim d’autorització durant el període de vigència del pla

El termini màxim del pla de sanejament financer és de 5 anys i inclou l’exercici corrent i 5 més

En aquest termini la ràtio legal d’estalvi net ha de corregir el signe negatiu i la ràtio legal de deute viu s’ha de situar en els nivells següents

– Si la ràtio legal de deute viu és superior a un 110%� Aquesta ràtio s’ha de situar en un nivell inferior al 110%

� En un termini màxim de 5 anys

– Si la ràtio legal de deute viu no supera el 110 %� Aquesta ràtio s’ha de situar en un nivell no superior al 75%

� En un termini màxim de 5 anys

(1) Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de 14 de gener de 2014 sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici de 2014(2) Segons la disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014 i els articles 3.1 b) i 9 de l’Ordre de TF

La LGPE 2014 estableix a la disposició addicional 74.1 el règim d’autorització aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades al refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistent (substitució o modificació) sempre que impliquin una disminució de la càrrega financera, una ampliació del període d’amortització o una disminució del risc de les operacions sempre que a la liquidació de l’exercici 2014 es doni una de les dues condicions següents:

• Ràtio de l’estalvi net negativa (calculada d’acord amb l’article 3.1 a) de l’Ordre de TF).

• Ràtio legal del deute viu sigui superior al 75 % dels ingressos corrents liquidats o meritats (calculada d’acord amb l’article 3.1 b) de l’Ordre de TF).

Es podran concertar operacions destinades al refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistents sempre que el Departament d’Economia i Coneixement hagi aprovat el pla de sanejament financer, aprovat prèviament pel Ple de l’entitat local.

Durant el període de vigència del pla de sanejament financer les operacions de crèdit a llarg termini resten subjectes al règim d’autorització.

El termini màxim del pla de sanejament serà de 5 anys (exercici corrent i 5 més). En aquest termini el signe de la ràtio legal d’estalvi net ha de corregir el signe i la ràtio legal de deute viu s’ha de situar en els nivell següents:

• Si la ràtio legal de deute viu és superior a un 110% , aquesta ràtio s’ha de situar en un nivell no superior al 110% en el termini màxim esmentat de 5 anys.

• Si la ràtio legal de deute viu no és superior a un 110%, aquesta ràtio s’ha de situar en un nivell no superior a un 75% en el termini màxim esmentat de 5 anys.

En l’elaboració d’aquest pla s’haurà de seguir allò establert a l’article 9 de l’Ordre de TF relativa als plans de sanejament financers.

161




disposicions de PGE 2013 i PGE 2014 (6) (*)

Operacions de crèdit a curt terminiL’article 51 del TRLRHL estableix que es poden concertar operacions de crèdit a curt termini (no superior a 1 any) per

– Atendre necessitats transitòries de la tresoreria, i que

– El conjunt de les operacions contractades no superi el 30% dels ingressos liquidats per operacions corrents de l’exercici anterior

La disposició addicional 73.2 de la LGPE 2013 deixa sense efecte amb caràcter indefinit l’obligació de cancel·lar les operacions de tresoreria a 31 de desembre de cada any

(*) Nota informativa del Departament d’Economia i Coneixement de 14 de gener de 2014 sobre el règim de tutela financera dels enslocals per a l’exercici de 2014

L’article 51 del TRLRHL estableix que els ens locals podran contractar operacions de tresoreria, amb termini no superior a l’any, amb qualsevol entitat financera, per atendre les seves necessitats transitòries de tresoreria, sempre que la ràtio legal de tresoreria no pot superi el 30%; és a dir, que el conjunt d’operacions contractades d’aquesta naturalesa no superi el 30% dels ingressos liquidats per operacions corrents del darrer exercici liquidat.

Així mateix, la disposició addicional 73.2 de la LGPE 2013 deixa sense efecte amb caràcter indefinit l’obligació de cancel·lar les operacions de tresoreria a 31 de desembre de cada any; és a dir, es podran contractar operacions de crèdit a curt termini encara que no coincideixi amb l’any natural.

162



Tutela FinanceraRàtio legal de l’estalvi net (1)(*)

La ràtio legal de l’estalvi net dels ens i organismes autònoms locals es calcula de manera no consolidada com

– La diferència entre els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5 i les obligacions reconegudes netes dels capítols 1, 2 i 4 corresponents a la liquidació del pressupost del darrer exercici menys les anualitats teòriques

– No s’han d’incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital següents

� Article 35 “Contribucions especials”

� Concepte 396 “Ingressos per actuacions d’urbanització”

� Concepte 397 “Aprofitaments urbanístics” i altres conceptes

� Ni els ingressos de caràcter extraordinari aplicats als capítols 1 a 5 que per la seva afectació legal i/o caràcter no recorrent no tenen la consideració d’ingressos ordinaris

– No s’han d’incloure les obligacions reconegudes derivades de modificacions de crèdit que s’hagin finançat amb romanent líquid de tresoreria

(*)Modificació de l’annex 3 i altre annexos de l’Ordre de TF per la resolució ECO/2829/2012, de 13 de desembre

La resolució ECO/2829/2012, de 13 de desembre, que modifica els annexos de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals estableix a l’apartat 2 de l’annex 3 que la ràtio legal d’estalvi net es calcula a partir de les dades comptables i de les anualitats teòriques de les operacions de crèdit a llarg termini formalitzades o avalades per l’entitat que concerta l’operació en tràmit.

Els ens locals i els organismes autònoms locals calcularan l’estalvi net a partir de la diferència entre els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5 i les obligacions reconegudes netes dels capítols 1,2 i 4 corresponents a la liquidació del pressupost del darrer exercici menys les anualitats teòriques.

En el càlcul no s’hauran d’incloure:

• Els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital:

- De l’article 35 “Contribucions especials”

- Del concepte 396 “Ingressos per actuacions d’urbanització”

- Del concepte 397 “Aprofitaments urbanístics”

- Altres conceptes i ingressos de caràcter extraordinari de capítol 1 a 5 de caràcter no recorrent.

• Les obligacions reconegudes netes derivades de modificacions de crèdit que s’hagin finançat amb romanent líquid de tresoreria.

163



Tutela FinanceraRàtio legal de l’estalvi net (2) (*)

Procediment de càlcul de les anualitats teòriques acomputar en el càlcul de la ràtio legal de l’estalvi net– Es calcularà una anualitat teòrica per cadascuna de les operacions de crèdit a llarg termini, calculada en termes constants, independentment de la modalitat i les condicions de cada operació

– S’inclourà l’anualitat teòrica de les operacions vigents, les tramitades pendents de formalització i l’operació de crèdit que s’està tramitant

(*) Modificació de l’annex 3 i altre annexos de l’Ordre de TF per la resolució ECO/2829/2012, de 13 de desembre

( ) ni

iCA −+−

×=11

L’aparta 1 de l’annex 3 de l’Ordre de TF detalla el concepte,la metodologia de càlcul i les característiques a tenir en compte a l’hora de calcular l’anualitat teòrica.

La formula de l‘anualitat teòrica d’una operació d’endeutament en les operacions pactades amb amortització parcial és la següent: (*)

– A = Anualitat teòrica

– C = Capital pendent d’amortització a la data de càlcul o capital inicial per les operacions formalitzades o tramitades amb posterioritat a aquesta data o per les pendents de disposició.

– i = Tipus d‘interès anual vigent, en tant per 1� Si l’operació es pacta sense interès, el càlcul de l’anualitat teòrica es farà dividint el capital pendent pel termini que manca fins el venciment� En el cas d’operacions en tràmit o pendents de formalització, es farà una estimació del tipus d’interès

– n = Termini que manca fins al venciment de l’operació, en anys, i arrodonits a l’enter superior

El càlcul de l’anualitat teòrica no es farà de manera consolidada sinó que es farà de manera individualitzada, és a dir, una anualitat per a cada operació.

En el càlcul de l’anualitat teòrica no s’inclouen:– Les operacions amb garantia hipotecària sobre béns immobles– Les quantitats a reintegrar com a conseqüència de les liquidacions definitives de la Participació en els tributs de l’Estat (PIE 2008, PIE 2009, PIE 2011, PIE 2012)

(*) Per operacions pactades amb amortització al venciment veure l’apartat 1.2.b de l’annex 3 de l’Ordre de TF

( ) ni

iCA −+−

×=11

164



Tutela FinanceraRàtio legal de l’estalvi net (2 bis) (*)

En el càlcul de l’anualitat teòrica s’ha de tenir en compte la data de referència del capital pendentde les operacions de crèdit – Serà la més propera possible o, com a màxim, la data de tancament del penúltim trimestre natural

– En el cas d’operacions formalitzades o tramitades amb posterioritat a la data de referència o pendents de disposició, s’ha d’indicar el capital inicial

– El tipus d’interès nominal anual vigent i el termini que manca fins al venciment es calcularan en aquesta data de referència

(*) Modificació de l’annex 3 i altre annexos de l’Ordre de TF per la resolució ECO/2829/2012, de 13 de desembre

L’apartat 1.3 de l’annex 3 de l’Ordre de TF estableix en relació amb la data de referència del capital pendent a l’hora de calcular les anualitats teòriques per a cada operació de crèdit a llarg termini que:

• Serà la més propera possible o, com a màxim, la data de tancament del penúltim trimestre natural.

• En el cas d’operacions formalitzades o tramitades amb posterioritat a la data de referència o pendents de disposició, s’ha d’indicar el capital inicial.

• El tipus d’interès nominal anual vigent i el termini que manca fins al venciment es calcularan en aquesta data de referència.

165



Tutela FinanceraRàtio legal de deute viu (1)

La ràtio legal de deute viu dels ens i organismes autònoms locals es calcula de manera consolidada com el quocient entre

Deute viu previst a 31/12 exercici en curs + Operació en tràmit=

Ingressos corrents liquidats ajustats de l’exercici anterior (*)

– La previsió de deute viu per operacions de crèdit a llarg termini a 31/12 de l’exercici en curs es determinarà com el

� Deute viu de l’exercici anterior

� + Capítol 9 d’ingressos del pressupost vigent

� – Capítol 9 de despeses del pressupost vigent

- Els ingressos corrents liquidats ajustats de l’exercici anterior, d’acord amb les xifres dels estats comptables consolidats

(*) Ingressos de capítol 1 a 5 consolidats de la liquidació de l’exercici anterior en què no s’inclouran els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital (contribucions especials, actuacions d’urbanització, aprofitaments urbanístics i altres) detallats a l’apartat 2.2 a) de l’annex 3 de l’Ordre de TF

La resolució ECO/2829/2012, de 13 de desembre, que modifica els annexos de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals estableix a l’apartat 3 de l’annex 3 que la ràtio legal de deute viu es calcula a partir del quocient entre el deute viu previst a 31 de desembre de l’exercici en curs (inclosa l’import de l’operació concertada i tramitada) i els ingressos corrents amb els ajustos detallats a l’apartat 2.2 a) de la liquidació de l’exercici anterior, en termes consolidats, del grup integrat per l’enslocal i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat.

Les previsions de deute viu per operacions de crèdit a llarg termini són el resultat d’incorporar al deute viu de l’exercici anterior la variació neta dels passius financers prevista en el capítol 9 d’ingressos i en el capítol 9 de despeses del pressupost de l’exercici, és a dir:Deute viu a curt i llarg termini de l’exercici anterior + Capítol 9 d’ingressos del pressupost vigent – Capítol 9 de despeses del pressupost vigent (tenint en compte les modificacions de crèdit aprovades).

La ràtio legal de deute viu s’ha de calcular a partir de les dades en termes consolidats del grup integrat per l’ens local i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat., per tant:

• En el numerador es consignarà l’import de l’operació que es tramita, i els saldos dels comptes que constitueixen un passiu financer d’acord amb l’annex 1 de l’Ordre de TF:

� 150 / 155 / 158 - Emprèstits i altres emissions equivalents

� 170 / 171 / 173 /178 - Deutes a ll/t per préstecs rebuts i altres conceptes

� 500 / 502 / 505 / 507 / 508 - Emprèstits i altres emissions equivalents a c/t

� 520 / 521 / 522 / 523 / 525 / 528 - Deutes a c/t per préstecs i altres conceptes

� Avals lliurats

• En el denominador es consignaran, els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5 ajustats, calculats a partir de la liquidació de l’exercici anterior en termes consolidats. Durant el primer semestre, si no s’ha aprovat la liquidació esmentada, es pot utilitzar la liquidació de l’exercici immediat precedent.

166



Criteris en el càlcul de la previsió de deute viu a 31 de desembre de l’exercici en curs (1)

- Tenir en compte les modificacions pressupostàries aprovades

- Inclourà com a disposades la totalitat de les operacions de crèdit a llarg termini vigents a 31 de desembre de l’any anterior, incloent el risc deduït d’avals, incrementat en els saldos d’operacions formalitzades pendents de disposició i en l’import de l’operació projectada

- Les previsions sobre disposicions d’operacions de crèdit a curt termini es faran en funció del pla de disposició de fons de tresoreria

- El deute viu no inclou les quantitats a reintegrar com a conseqüència de les liquidacions definitives de la Participació en els tributs de l’Estat (PIE 2008, PIE 2009, PIE 2011 i PIE 2012) (2)

(1) Criteris detallats a l’apartat 3.2 de l’annex 3 de l’Ordre de TF

(2) Disposició final 31 de la LGPE 2013

Tutela FinanceraRàtio legal de deute viu (2)

L’apartat 3.2 de l’annex 3 de l’Ordre de TF estableix que la previsió de deute viu per operacions de crèdit a llarg termini és el resultat d’incorporar al deute viu a 31/12 de l’exercici anterior la variació neta dels passius financers prevista en el capítol 9 d’ingressos i de despeses del pressupost de l’exercici, tenint en compte les modificacions pressupostàries aprovades i els criteris següents:

a) Les operacions de crèdit a llarg termini pendents de disposició s’han de considerar disposades per la totalitat a 31 de desembre de l’exercici en curs. El criteri és d’aplicació tant per les operacions tramitades amb anterioritat, com per les que estan en tramitació i pendents de formalització o de disposició.

b) Les previsions sobre els imports disposats de les operacions de crèdit a curt termini s’han d’efectuar d’acord amb les previsions del pla de disposició de fons de la tresoreria, previst a l’art 187 del TRLRHL.

c) Les previsions sobre el deute viu avalat són el resultat d’aplicar els criteris anteriors

d) D’acord amb la disposició final 31 de la LPGE 2013 les quantitats a reintegrar com a conseqüència de les liquidacions definitives de la Participació en els tributs de l’Estat (PIE 2008, PIE 2009, PIE 2011 i PIE 2012) no estan incloses en el deute viu.

En el cas de formalització d’un contracte d’arrendament financer que es comptabilitzi d’acord amb el criteri bàsic de la ICAL (recordeu que la ICAL permet aplicar altres criteris), el saldo dels comptes 173 i 523 s’ha de minorar per la diferència entre el valor al comptat del bé i el deute total per les quotes i l’opció de compra, registrada al compte 272.

167



Tutela financeraModels operació a llarg termini (1)Règim de comunicació i d’autorització

– Model CL-0. Dades generals– Model CL-1. Pla de finançament de les inversions– Model CL-1S . Pla de substitució d'operacions preexistents– Model CL-2. Condicions financeres de l’operació de crèdit a

llarg termini– Model CL-3. Anualitats teòriques– Model CL-4 (CL 4.0- 4.1 – 4.2 – 4.3). Situació econòmica i

ràtios legals

Les dades econòmiques seran de la liquidació

de l’exercici anterior

L’article 3.2 de l’Ordre de TF estableix que, juntament amb la sol·licitud de comunicació o d’autorització, caldrà trametre al Departament d’Economia i Coneixement les dades econòmiques calculades a partir de la liquidació de l’exercici anterior amb el format i especificacions dels models següents.

Els models a cursar en el procés de comunicació o sol·licitud d’autorització són:

� Model CL-0 Dades generals.

� Model CL-1 Pla de finançament de les inversions.

� Model CL-1S Pla de substitució d’operacions preexistents.

� Model CL-2 Condicions financeres de l’operació de crèdit a llarg termini.

� Model CL-3 Anualitats teòriques.

� Model CL-4 Situació econòmica i ràtios legals; el model es presenta en les versions següents:

- Model CL-4.0 a emplenar per l’ens local que no té ens dependents subjectes a tutela financera.

- Model CL-4.1 a emplenar per l’ens local que té ens dependents subjectes a tutela financera.

- Model CL-4.2 a emplenar per l’organisme autònom local.

- Model CL-4.3 a emplenar per l’entitat pública empresarial local o per la societat mercantil.

168



Ràtios financeres previstes en el model CL-4 (a)

- Les ràtios financeres s’obtenen a partir de les dades econòmiques i financeres de l’ens local o de l’ens dependent a excepció de les previsions del model PR-1 quan facin referència a un grup consolidat

- Aquestes ràtios figuren al model CL-4 (versions CL-4.0, CL-4.1 i CL-4.2 ) i al model PR-1

- Les ràtios financeres previstes en aquests models són:

� Ràtio de capacitat de retorn. Amortització anual

� Ràtio de capacitat de retorn. Deute viu

� Ràtio de capacitat de retorn. Deute viu per crèdits i avals

� Ràtio de romanent de tresoreria

Tutela financeraModels operació a llarg termini (2)

L’apartat 5.1 de l’annex 3 de l’Ordre de TF estableix que les ràtios financeres s’obtenen a partir de les dades econòmiques i financeres de l’ens local o de l’ensdependent, a excepció de les previsions del model PR-1 quan facin referència a un grup consolidat.

Aquestes ràtios figuren als models CL-4 ( Versions CL-4.0, CL-4.1 i CL-4.2 ) i al model PR-1,

Les ràtios financeres previstes en aquests models són:

– Ràtio de capacitat de retorn. Amortització anual– Ràtio de capacitat de retorn. Deute viu– Ràtio de capacitat de retorn. Deute viu per crèdits i avals– Ràtio de romanent de tresoreria.

169




Ràtios financeres previstes en el model CL-4 (a bis)

• El model CL-4 incorpora el càlcul de les ràtios financeres i les ràtios legals d’acord amb l’annex 3 de l’Ordre ECF/138/2007 sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens local (*)

• Si alguna de les ràtios és inferior als nivells previstos cal trametre addicionalment els models PR-0 i PR-1 (en la versió que correspongui) acompanyats d’una memòria de la Presidència de l’ens relativa a les hipòtesis valorades en l’elaboració de les previsions

• La Direcció General de Política Financera pot requerir documentació complementària

(*) Resolució ECO/2829/2012, de 13 de desembre, que modifica els annexos de l’Ordre de TF

El model CL-4 de “Situació econòmica i ràtios legals” incorpora el càlcul de les següents ràtios financeres descrites a l’apartat 5.1 de l’annex 3 de l’Ordre de TF a partir de la informació comptable i financera:

– CL-4.0 La ràtio de capacitat de retorn. Amortització anual

– CL-4.1 La ràtio de capacitat de retorn. Deute viu per crèdits

– CL-4.1 La ràtio de capacitat de retorn. Deute viu crèdits i avals

– CL-4.2 La ràtio de romanent de tresoreria

Si tant en la comunicació com en l’autorització alguna d’aquestes ràtios té un valor inferior als nivells que es detallen a l’apartat 5.2, 5.3, 5.4 i 5.5 de l’annex 3 de l’Ordre de TF, caldrà trametre addicionalment els models:

– PR-0 Dades generals i

– PR-1 Previsions d’ingressos i despeses o d’estats financers

en la versió que correspongui d’acord amb el detall següent:

– PR-1.0 a emplenar per l’ens local o per l’organisme autònom local i

– PR-1.1 a emplenar per l’entitat pública empresarial local o per la societat mercantil

i una memòria de la Presidència – Alcaldia de l’ens relativa a les hipòtesis utilitzades en l’elaboració de les previsions. Les previsions de la liquidació dels propers 3 anys.

Els models PR-0 i PR-1 són documents que s’utilitzen tant pels plans de sanejament financer (règim d’autorització, previsions a 5 anys) com per a previsions (règim de comunicació, previsions a 3 anys). La diferència entre uns i altres, és que els primers els ha d’aprovar el Ple de la Corporació, mentre que en el cas dels segons no és necessari.

La Direcció General de Política Financera pot requerir la documentació addicional que consideri necessària per avaluar la situació econòmica i financera de l’entitat.

170




Ràtios financeres previstes en el model CL-4 (b)

Ràtio de capacitat de retorn. Amortització anual

(*)Estalvi Corrent ajustat - amortitzacions efectives

Ingressos corrents liquidats ajustats

• Es calcula per a l’any actual i pels propers tres exercicis

• Ha de ser més gran de zero en tots els casos (autorització i comunicació)

(*) Sense incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital

Descompte de la despesa ordinària finançada amb romanent de tresoreria per a despeses generals (fila 25.1) i romanent

afectat (desviació (-) fila 26.1/ desviació (+) fila 27.1)

La ràtio de capacitat de retorn - amortització anual és el quocient entre:

– L’estalvi corrent ajustat que serà els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5, sense incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital, menys les obligacions reconegudes netes per operacions corrents capítols 1 a 4, corresponents a la liquidació del pressupost del darrer exercici menys la previsió d’amortització efectiva de les operacions de préstecs.

S’han de practicar els ajustos corresponents a les desviacions de finançament(desviació negativa fila 26.1, desviació positiva fila 27.1) i de la despesa ordinària finançada amb romanent de tresoreria per a despeses generals (fila 25.1).

– Ingressos corrents liquidats dels capítols 1 a 5, ajustats sense incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital.

Aquesta ràtio es calcula per l’any actual i pels propers tres anys, variant la previsióefectiva de cada exercici.

Ha de tenir un valor no inferior a zero en tots els casos (règim d’autorització i règim

de comunicació).

171




Ràtio de capacitat de retorn. Deute viu

(*) Estalvi Corrent ajustat

Deute viu de préstecs a llarg termini

• Es calcula per a l’any liquidat i també amb la previsió de deute viu a 31 de desembre de l’exercici actual

• No pot ser inferior al 7% en els dos casos (autorització i comunicació)


Descompte de la despesa ordinària finançada amb romanent de tresoreria per a despeses generals (fila 25.1) i romanent afectat (desviació (-) fila

26.1/ desviació (+) fila 27.1)


La ràtio de capacitat de retorn - deute viu per crèdits és el quocient entre:

– L’estalvi corrent ajustat serà els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5, sense incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital, menys les obligacions reconegudes netes per operacions corrents capítols 1 a 4, corresponents a la liquidació del pressupost del darrer exercici menys la previsió d’amortització efectivade les operacions de préstecs.

S’han de practicar els ajustos corresponents a les desviacions de finançament (desviació negativa fila 26.1, desviació positiva fila 27.1) i a la despesa ordinària finançada amb romanent de tresoreria per a despeses generals (fila 25.1).

– Deute viu per operacions de crèdit a llarg termini a 31 de desembre de l’exercici anterior (sense considerar avals).

Aquesta ràtio es calcula pel darrer exercici liquidat i amb la previsió de deute viu a 31de desembre de l’exercici en curs, d’acord amb els criteris establerts a l’apartat 3.2 de

l’Ordre de TF.

Ha de tenir un valor no inferior al 7% en els dos casos (règim d’autorització i règim de

comunicació).

172




Ràtio de capacitat de retorn. Deute viu per crèdits i avals

(*) Estalvi Corrent ajustat

Deute viu de préstecs i avals a llarg termini

• Es calcula per a l’any liquidat i amb la previsió de deute viu a 31 de desembre de l’exercici actual

• No pot ser inferior al 5% en els dos casos (autorització i comunicació)


Descompte de la despesa ordinària finançada amb romanent de tresoreria per a despeses generals (fila 25.1) i romanent afectat (desviació (-) fila 26.1/

desviació (+) fila 27.1)


La ràtio de capacitat de retorn - deute viu per crèdits i avals és similar al’anterior ràtio en el seu càlcul, però en aquesta ràtio es considera el deute viu per operacions avalades, a més de les del propi Ajuntament.

És calcula com a quocient entre:

– L’estalvi corrent ajustat serà els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5, sense incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital, menys les obligacions reconegudes netes per operacions corrents capítols 1 a 4, corresponents a la liquidació del pressupost del darrer exercici menys la previsió d’amortització efectiva de les operacions de préstecs.

S’han de practicar els ajustos corresponents a les desviacions de finançament (desviació negativa fila 26.1, desviació positiva fila 27.1) i a la despesa ordinària finançada amb romanent de tresoreria per a despeses generals (fila 25.1).

– Deute viu per operacions de crèdits i avals a llarg termini a 31 de desembre de l’exercici anterior.

Aquesta ràtio es calcula pel darrer exercici liquidat i amb la previsió de deute viu a 31 de

desembre de l’exercici en curs, d’acord amb els criteris establerts a l’apartat 3.2 del’Ordre de TF.

Ha de tenir un valor no inferior al 5% en els dos casos (règim d’autorització i règim de

comunicació).

173





Ràtio de romanent de tresoreria

Romanent de tresoreria per a despeses generalsIngressos corrents liquidats ajustats

• Es calcula pel darrer exercici liquidat

• Ha de ser més gran de -5% (autorització i comunicació)

La ràtio de romanent de tresoreria es calcula com el quocient entre:

– El romanent de tresoreria per a despeses generals a 31 de desembre del darrer exercici liquidat.

– Ingressos corrents liquidats ajustats que seran el drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5, ajustats sense incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital.

Aquesta ràtio es calcula únicament pel darrer exercici liquidat.

Ha de tenir un valor més gran de -5% (règim d’autorització i règim de

comunicació).

174




Pla de sanejament financer• Quan la ràtio legal de l’estalvi net és de signe negatiu (1)

• És necessari que el Ple de la Corporació aprovi un pla de sanejament financer a 5 anys (exercici corrent i 5 anys més) en el que s’adoptin les mesures convenients amb l’objectiu de regularitzar les situacions temporals d’insolvència en un termini màxim de 5 anys i assolir un (2)- Estalvi net positiu- Romanent de tresoreria per a despeses generals positiu- Nivell d’endeutament sostenible

• El Pla ha de presentar-se de manera conjunta amb la sol·licitud d’autorització

• Models PR-0 i PR-1, informe de la Intervenció i memòria sobre les mesures de sanejament

(1) Article 9.1 de l’Ordre de TF i article 53 del TRLRHL(2) Règim d’autorització aplicable a les operacions destinades al refinançament d’operacions establert a la Nota informativa de 14 de gener de 2014 sobre el règim de

tutela financera dels ens locals per a l’exercici de 2014 i la Nota informativa de 14 de febrer de 2014 sobre tutela financera dels ens locals en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en aplicació de la disposició final 31 de la LGPE2013 i de la disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014

L’article 9.1 de l’Ordre de TF i l’article 53 del TRLRHL estableixen que si l’estalvi net és negatiu el Ple de la Corporació local haurà d’aprovar un pla de sanejament financer amb l’objecte de corregir la situació.

Les Notes informatives, de dates 14 de gener i 14 de febrer de 2014 sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici 2014 i sobre tutela financera dels ens locals en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitatfinancera respectivament, apliquen allò establert a la disposició final 31 de la LGPE 2013 i la disposició addicional 74.1 de la LGPE 2014 a la normativa autonòmica de tutela financera de la Generalitat.

El pla de sanejament financer aprovat pel Ple tindrà una durada de 5 anys (exercici corrent i 5 anys més) per tal de regularitzar les següents situacions temporals d’insolvència:

– Estalvi net negatiu (positiu a partir del primer any de previsió).

– Romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu (positiu a partir del primer any de previsió).

– Nivell d’endeutament insostenible en operacions per refinançament d’operacions preexistents (nivell no superior al 110% o nivell no superior al 75% en un termini màxim de 5 anys).

La sol·licitud d’autorització s’haurà d’adjuntar amb l’aprovació del pla de sanejament que s’acreditarà mitjançant la tramesa de la següent documentació:

– Model PR-0 de “Dades generals” i PR-1 de “Previssió d’ingressos i despeses o d’estats financers” (en la versió que correspongui segons els supòsits definits a l’article 3.2 g)).

– Informe de la Intervenció sobre les causes que han generat el desequilibri financer.

– Memòria de la Presidència - Alcaldia sobre les mesures de sanejament a adoptar i les hipòtesis valorades en les previsions.

Si s’ha liquidat el darrer exercici amb romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu serà necessari adjuntar, a més, del darrer exercici liquidat:

– Estat de romanent de tresoreria per a despeses generals i

– Liquidació de pressupostos tancats, resum general per exercicis.

175



Tutela financeraModels operació a curt termini

• La comunicació s’ha d’efectuar amb la tramesa dels models següents d’acord amb les especificacions i el format que es detallen als annexos de l’Ordre de TF- CT-0 Dades generals- CT-1 Operació de tresoreria

Ràtio legal de tresoreria (*)

Imports disposats + Imports pendents disposició + Import operació en tràmit

Drets reconeguts nets de capítols 1 a 5

• El conjunt d’operacions contractades no superarà el 30% dels ingressos corrents liquidats

• S’emprarà la liquidació de l’exercici anterior liquidat

(*) Establerta a l’article 51 del TRLRHL i calculada d’acord amb el procediment especificat a l’apartat 4 de l’annex 3 de l’Ordre de TF

La ràtio legal de tresoreria està establerta a l’article 51 del TRLRHL i, així mateis, està recollida a l’article 5 d’operacions de crèdit i avals a curt termini de l’Ordre de TF en què es detalla la metodologia de càlcul especificat a l’apartat 4 de l’annex 3 de dita ordre.

L’apartat 4 estableix que la ràtio legal de tresoreria és el quocient entre:

– La suma dels imports disposats i disponibles pendents de disposició per les operacions de crèdit a curt termini formalitzades o avalades, incloent-hi l’operació objecte de tramitació.

– Els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5 de la liquidació pressupostària de l’enslocal o de l’organisme autònom.

La liquidació que ha d’utilitzar-se en el càlcul és la de l’exercici anterior. Durant el primer semestre, si no s’ha aprovat la liquidació esmentada, es pot utilitzar la liquidació de l’exercici immediat anterior.

La ràtio legal de tresoreria no superarà el 30%.

Els models de comunicació d’aquestes operacions a tutela financera seran:

– Model CT-0 de “Dades generals” i

– Model CT-1 de “Operació de tresoreria”.

176



- Durant el primer semestre de cada exercici, els ens locals han de comunicar al Departament d’Economia i Coneixement, l’estat del deute a final de l’exercici anterior per mitjà de la tramesa dels models

� ED-0 Dades generals

� ED-1 Estat del deute. Crèdits

� ED-2 Estat del deute. Avals de crèdits

- La informació comprèn les operacions de crèdit formalitzades o avalades que constitueixen passius financers no comercials, a excepció de les quantitats a reintegrar com a conseqüència de les liquidacions definitives de la Participació en els tributs de l’Estat (PIE 2008, 2009, 2011 i 2012)

Tutela financeraModels de comunicació de l’estat del deute

a final d’exercici

L’article 12 de l’Ordre de TF estableixen que durant el primer semestre de cada exercici, els ens locals han de comunicar al Departament d’Economia i Coneixement, als efectes del manteniment de la informació registrada sobre endeutament dels ens locals, l’estat del deute a final de l’exercici anterior per mitjà de la tramesa dels següents models:

– ED-0 “Dades generals”

– ED-1 “Estat del deute. Crèdits”

– ED-2 “Estat del deute. Avals de crèdits”.

L’annex 4 de l’Ordre de TF detalla les especificacions i el format d’aquests models.

La informació comprèn les operacions de crèdit formalitzades o avalades que constitueixen passius financers no comercials, a excepció de les quantitats a reintegrarcom a conseqüència de les liquidacions definitives de la Participació en els tributs de l’Estat (PIE 2008, 2009, 2011 i 2012).

177



• La documentació relativa als procediments previstos en l’Ordre de TF s’ha de trametre per mitjà telemàtic a l’extranet de les administracions catalanes

www.eacat.net

Els models previstos s’obtenen

- En la plataforma electrònica de l’eacat agrupats en formularis segons el tipus de procediment

- El programari Sicalwin genera els models de comunicació i autorització d’operacions a curt i llarg termini, els de comunicació de l’estat del deute a final d’exercici i de comunicació de la liquidació del pressupost (PR-1), sempre amb l’obligació de revisar les dades per part de l’entitat

Tutela financeraTramesa de documentació

178



Comunicació de les noves operacions de crèdit i avals a llarg termini es realitzarà en els primers 10 dies següents al mes de la formalització

Comunicació, un cop aprovada l’autorització, de les noves operacions de crèdit i avals a llarg termini es realitzarà en els primers 10 dies següents al mes de la formalització mitjançant els models CL-0 (dades generals) i CL-2 (condicions financeres de l’operació de crèdit a llarg termini)

Comunicació de la nova operació de crèdit i aval a curt termini es realitzarà en els primers 10 dies següents al mes de la formalització

Comunicació de l’estat del deute a final d’exercici es realitzarà durant el primer semestre de cada exercici

Tutela financeraTerminis de comunicació de les operacions

179



Òrgan competent per resoldre les sol·licituds d’autorització de les operacions a llarg termini

- Correspon a la Direcció General de Política Financera i Assegurances la resolució de les sol·licituds d’autorització previstes a l’Ordre de TF en el termini de dos mesos des de la presentació de la sol·licitud

- Si hagués transcorregut aquest termini sense que hi hagi hagut una resolució expressa, s’entén atorgada la l’autorització o l’aprovació corresponent

Tutela financeraÒrgan competent i terminis

180

La Tutela Financera - resum

Tramitació d'un préstec

Estalvi Net < oRàtio endeutament >75% i < 110%

E.N. >0Ràtio endeutament <75%

E.N. > 0

Pla deSanejament

AUTORITZACIÓ

Ratis financersno OK

Ratis financersOK

Previsions a 3 anys

AUTORITZACIÓ

AUTORITZACIÓ

Ratis financersno OK

Ratis financersOK

Previsions a3 anys

COMUNICACIÓ

COMUNICACIÓ

181



Suport de DiputacióEndeutament i Tutela financera

• El mòdul de passius incorporat al programa Sicalwin permet dur un control individualitzat de cada préstec, complimentar els models CL, CT, EDti PR de Tutela financera i els models CC i PCL de Diputació, i és un suport fonamental en el càlcul de la reclassificació del deute a final d’exercici - Unitat de Formaciói Suport dels Mòduls de Gestió d'Actius i Passius

• Cas d’haver de fer un pla de sanejament financer, un pla d’ajust, un pla econòmic i financer o una previsió a 3 anys, s’ofereix larealització d’un informe econòmic i financer per tal de materialitzar aquestes previsions - Unitat d’Assessorament Municipal

La Diputació de Barcelona, per mitjà del Servei d’Assistència a la Gestió Econòmica Local, dóna suport a les entitats locals en la tramitació de les peticions d’autorització i comunicacions d’operacions d’endeutament.

Per a les entitats acollides al programari Sicalwin, el mòdul de passius permet portar un control individualitzat de cada préstec, complimentar els models CL, CT, ED i PR de la Generalitat de Catalunya i els models CC i PCL de la Diputació de Barcelona, i és un gran suport a final d’exercici per a realitzar el càlcul de reclassificació del deute.

Pels casos en què és necessari un pla de sanejament financer, un pla d’ajust, un pla econòmic i financer o una previsió a tres anys, Diputació de Barcelona ofereix la realització d’un informe econòmic i financer en què es farà el següent:

– Revisar l’estat econòmic i financer de l’entitat local, proposant ajustaments comptables, si és necessari, per tal de què la comptabilitat sigui un fidel reflex de la realitat municipal.

– Estudiar les diferents mesures a aplicar per tal de recuperar la situació econòmica i financera de l’entitat local.

– Proposar a l’entitat local un model PR (de previsions) i una memòria de la Presidència – Alcaldia.

A més, quan s’ha realitzat un pla de sanejament financer, un pla d’ajust o un pla econòmic i financer, es poden fer seguiments de l’execució dels diferents plans, si l’entitat local així ho sol·licita.

Pel que respecte al programari de control de crèdits (MCCR) accessible des d’Internet pels Ajuntaments de més de 20.000 habitants i des del qual es poden complimentar els models CL d’autorització i comunicació d’operacions, està en procés de tancament definitiu donat que els càlculs que realitza no estan actualitzats a la ICAL vigent i hi ha altres suports informàtics, com el programari Sicalwin, que permeten un major control de l’endeutaments, dels càlculs i de generació de models.

182

Generació de models de Tutela financera a

Sicalwin



Generació de models i fitxersde Tutela financera des de Sicalwin

El programari Sicalwin genera els diferents models i fitxers de Tutela financera però caldrà tenir en compte

– No elabora els diferents models de l’ordre

– Facilita la seva elaboració per ser revisats i completats directament sobre l’excel generat pels responsables de l’entitat local

En la generació dels models excel establerts als annexos de l’Ordre de TF des del programari Sicalwin caldrà tenir en compte que:

Sicalwin no elabora els models sinó que facilita la seva elaboració.

Han de ser revisats i completats directament sobre l’excel pels

responsables de l’entitat local.

Això implica un major grau de responsabilitat de l’entitat local i possibilita la correcció de dades (situació que es dóna quan els quadres d’amortització del mòdul de passius de Sicalwin no estan actualitzats) o la incorporació de les dades que falten a Sicalwin.

185



Substitució formats paper per fitxer• A partir de l’1 de gener de 2008 se suprimeixen els formats paper

• Generació dels formats fitxer a Sicalwin i impressió

Genera models CL, CT, ED i PR

A partir de l’1 de gener de 2008 la tramitació de documentació a Tutela financera s’ha d’efectuar exclusivament per mitjà telemàtic a l’extranet de les administracions catalanes (www.eacat.net) per tant, queda suprimit el format paper.

El mòdul de passius del programari Sicalwin incorpora l’opció per generar el format fitxer de les diferents models a comunicar a Tutela financera. Accedirem a la generació dels fitxers des de l’opció del menú principal:

Passius

Generació de fitxers excel per Tutela financera

És molt important recordar que sempre s’han de tenir actualitzats els quadres d’amortització dels préstecs abans de generar el models de Tutela financera:

• Quotes d’amortització de capital i pagament d’interessos comptabilitzats fins al moment actual.• Condicions reals del préstec tant pel que fa a la durada, carència i sistema d’amortització.• Quadres d’amortització actualitzats tant pel que fa a la quota de capital com pel tipus d’interès vigent (necessari per fer el càlcul de l’anualitat teòrica).• Préstecs en formalització i pendents de disposició amb el quadre d’amortització calculat.

186



Generació de fitxers de Tutela financera

Des de la pantalla de “Generació de fitxers excel per Tutela financera” haurem de seleccionar l’operació que comuniquem o per la que demanem autorització, tot seguit haurem d’indicar la destinació del fitxer, en prémer la icona indicada es desplegarà l’accés a les possibles destinacions del fitxer on escollirem sempre el directori “V” (C$ on ‘Client’(V)) que és equivalent al directori “C” del nostre ordinador, i per últim seleccionarem el model que volem generar:

– Comunicació d’operacions a curt termini (CT)

– Comunicació de la liquidació del pressupost (PR)

– Comunicat de l’estat del deute a final d’exercici (ED)

– Comunicació / Autorització d’operacions a llarg termini (CL).

En el moment de fer la generació de fitxers d’operacions a llarg termini, haurem de seleccionar si:

– Entitat local sense OOAA dependent (CL-40)

– Entitat local amb OOAA dependent (CL-41 hauran d’existir dades del grup)

– OOAA dependent( CL-42 hauran d’existir dades del grup).

187



Generació de fitxers de Tutela financeraOperacions a llarg termini (1)

Per generar aquest fitxer es demana les següents dades

En el moment de generar-se el fitxer de les operacions a llarg termini a comunicar i/o sol·licitar autorització, el programari Sicalwin ens demanarà una sèrie de dades que seran necessàries d’emplenar:

– Data d’aprovació de la darrera liquidació.

– Data enviament liquidació a l’Òrgan competent.

– Data d’aprovació del pressupost.

– Data enviament del pressupost.

Dades del romanent líquid de tresoreria i romanent afectat de la darrera liquidació aprovada:

– Obligacions de capítol 1 finançades amb RLT.




Dades dels ingressos de caràcter extraordinari de la darrera liquidació aprovada:

– Altres ingressos de capítol 1 a 5 no consolidables del pressupost.

– Altres ingressos de capítol 1 a 5 no consolidables de la liquidació.

188




Obtenció de la informació a partir de la consulta del darrer exercici liquidat

Modificacions de crèdit finançades amb romanent líquid i afectat de tresoreria de capítol 1, 2 i 4

Per obtenir aquesta informació haurem d’adreçar-nos a les dades del darrer exercici liquidat:

Pressupost de despeses

Consultes al pressupost de despeses

Consulta selecció d’aplicacions despeses exercici corrent/corrent per data

Farem una consulta dels capítols 1, 2 i 4 del pressupost de despeses, seleccionant dins de l’execució pressupostària les modificacions generades per romanent, fent una diferenciació entre:

• Modificacions finançades amb RLT afectat.

• Modificacions finançades amb RLT general.

Amb el resultat d’aquesta consulta, haurem de fer la distribució de les modificacions de crèdit finançades amb romanent afectat i general i l’execució dels capítols 1,2 i 4 que ens demana la generació del fitxer.

Aquesta informació servirà per completar les dades requerides pel model CL-4.

189




Informació requerida en el model CL 4Pressupost (Cal incorporar-hi les modificacions pressupostàries aprovades)Exercici actual Data d'aprovació Data de tramesa

Estat d'ingressos

44 Capítol 1

45 Capítol 2

46 Capítol 3

47 Capítol 4

48 Capítol 5

49

50 Capítol 6

51 Capítol 7

52 Capítol 8

53 Capítol 9

Estat de despeses

54 Capítol 1

55 Capítol 2

56 Capítol 3

57 Capítol 4

58 Capítol 6

59 Capítol 7

60 Capítol 8

61 Capítol 9

Ingressos corrents afectats a op.de capital (art.35, conceptes 396 i 397 i altres)

La generació del model CL-4 requereix sempre un major detall de la informació que s’haurà de revisar, modificar si s’escau i introduir si faltés.

En la informació relativa a “Pressupost” aprovat de l’exercici corrent caldrà especificar:

• Els ingressos corrents afectats a operacions de capital (article 35, conceptes 396 i 397 i altres).

190



Generació de fitxers de Tutela financeraOperacions a llarg termini (3 bis)

Informació requerida model CL 4Liquidació del pressupost d'ingressos (drets reconeguts nets)

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Liquidació del pressupost de despeses (obligacions reconegudes netes)

12 Capítol 1

13 Import de capítol 1 finançat amb romanent líquid de tresoreria

14 Capítol 2


16 Capítol 3

17 Capítol 4


19 Despeses per operacions corrents (12 + 14 + 16 + 17)

20 Capítol 6

21 Capítol 7

22 Capítol 8

23 Capítol 9

Resultat pressupostari

24 Resultat pressupostari de l'exercici (6 + 7 + 8 + 9 + 10 + 11 - 19 - 20 - 21 - 22 - 23)

25 Crèdits gastats finançats amb romanent de tresoreria per a desp.grals.

26 Desviacions de finançament negatives de l'exercici

27 Desviacions de finançament positives de l'exercici

28 Resultat pressupostari ajustat (24 + 25 + 26 - 27)

0

Capítol 1

1. Operacions corrents 2. Operacions de capital

0

Capítol 2

Capítol 3


Capítol 4

0

Capítol 5

Ingressos per operacions corrents ajustats (1 + 2 + 3 + 4 + 5 - 6)

Capítol 6

Capítol 7

0

Capítol 8

Capítol 9

La generació del model CL-4 requereix sempre un major detall de la informació que s’haurà de revisar, modificar si s’escau i introduir si faltés.

Per tant, en la informació relativa a la liquidació aprovada del darrer exercici:

• Liquidació del pressupost d’ingressos (drets reconeguts nets).

Informació detallada dels ingressos corrents afectats a operacions de capital (article 35, conceptes 396, 397 i altres) i del resultat dels ingressos per operacions corrents ajustats.

• Liquidació del pressupost de despeses (obligacions reconegudes netes).

Informació detallada de la despesa de capítols 1, 2 i 4 finançada amb romanent líquid de tresoreria.

• Detall de l’ajustament del Resultat pressupostari pel que fa a les desviacions de l’exercici, diferenciat per operacions corrents i de capital.

191




• Amb els fitxers generats obtindrem un primer fitxer en format excel amb un número de formulari en funció del model requerit a la selecció anterior– CL4.0 formulari 01 – Entitat local sense OOAA dependents– CL4.1 formulari 02 – Entitat local amb OOAA dependents– CL4.2 formulari 03 – OOAA dependent– CT formulari 05 – Comunicació d’operacions a curt termini

• Incorpora un segon fitxer “avisos.txt” amb informació sobre imports susceptibles de ser revisats (amb caràcter informatiu)

• Es generarà un tercer fitxer “procediment” amb un resum de dades i amb informació sobre les ràtios legals i financeres de l’entitat

Amb els fitxers generats obtindrem un primer fitxer en format excel amb un número de formulari en funció del model requerit en la selecció feta a la pantalla de “Generació de fitxers excel per tutela financera”:

• Si es va seleccionar CL40 - Entitat local sense OOAA dependents es generarà el formulari 01.

• Si es va seleccionar CL4.1 - Entitat local amb OOAA dependents (hauran d’existir dades del grup) es generarà el formulari 02.

• Si es va seleccionar CL4.2 - OOAA dependent (hauran d’existir dades grup) es generarà el formulari 03.

• Si es va seleccionar CT - Comunicació d’Operacions a curt es generarà el formulari 05.

Obtindrem un segon fitxer anomenat “avisos.txt” que presentarà una sèrie de notes sobre imports susceptibles de ser revisats. El caràcter d’aquest fitxer és informatiu.

Finalment, obtindrem un tercer fitxer anomenat “procediment” que conté un resumen de dades i amb informació sobre les ràtios legals i financers de l’entitat.

192

A tots els fitxers, la primera pàgina (CL-0) recull el tràmit que es realitza.

Sempre s’ha de revisar

193

El model CL-3 calcula l’anualitat teòrica amb el tipus interès vigent..


Model CL-3 Anualitats teòriques

Data de referència del capital pendent: 31/07/2013 Anualitat teòrica total:

Observacions

Data de referència: Data de referència:

31/07/2013 31/07/2013(en euros) (en euros) (en euros)

30/06/2003 110.000 0 0 0,000% 015/06/2007 202.010 6.713 0 0,313% 1 6.73431/08/2012 312.910 304.991 0 0,000% 9 0 x30/06/2010 33.600 14.224 0 0,000% 7 2.03230/06/2007 130.000 45.000 0 0,000% 4 11.25030/06/2008 52.430 23.715 0 0,000% 5 4.74330/06/2006 101.166 31.212 0 2,500% 3 10.92830/06/2009 102.401 62.121 0 0,000% 6 10.35430/06/2004 90.000 11.377 0 2,500% 1 11.66130/06/2008 31.000 15.500 0 0,000% 5 3.10030/06/2010 11.539 9.315 0 0,000% 8 1.164

61.966,79

Anualitats teòriques de les operacions de crèdit a llarg termini formalitzades o avalades per l'ens local(S'hi inclouen les operacions vigents, les tramitades anteriorment pendents de formalització i l'operació de crèdit en tràmit)

Númerod'expedient

Data de formalització

Termini quemanca fins alvenciment

(en anys arrodonitsa l'enter superior)

Tipus d'interèsnominal anual

vigent

(en percentatge)

Anu

alita

tno

com

puta

ble

Anualitat teòricaCapital inicial de les operacions de crèdit

i aval

Capital pendent de les operacions de

crèdit

Observacions

Cal detallar la disposició legal per la qual l'anualitat teòrica

no és computable

Capital pendent de les operacions

avalades

194

El model CL-4 calcula les ràtios financeres i les ràtios legals.


Ràtios financeres

Ràtios de capacitat de retorn. Amortització anual62 Estalvi corrent ajustat (7 - 19 + 25.1 + 26.1 - 27.1)

2013 2014 2015 2016

63 Previsions d'amortització d'operacions de crèdit a llarg termini 127.802 114.752 101.654 101.940

64 Ràtio [(62 - 63) / (7 - 27.1)] (%)110,59% 10,81% 11,02% 11,01%

1. Si alguna d'aquestes ràtios és negativa, cal trametre els models PR

Ràtios de capacitat de retorn. Deute viu

65 Deute viu a llarg termini

66 Deute viu a curt termini

67 Deute viu avalat a llarg termini

68 Deute viu avalat a curt termini

69 Ràtio. Deute viu per crèdits a llarg termini (62 / 65) (%)2

70 Ràtio. Deute viu per crèdits i avals a llarg termini [62 / (65 + 67)] (%)3

2. Si alguna d'aquestes ràtios és inferior a un 7%, cal trametre els models PR3. Si alguna d'aquestes ràtios és inferior a un 5%, cal trametre els models PR

Ràtio de romanent de tresoreria71

4. Si aquesta ràtio és inferior a un -5%, cal trametre els models PR

Ràtios legals

Ràtio legal d'estalvi net72

73

745. Si aquesta ràtio és negativa, cal sol·licitar l'autorització i presentar, en els models PR, el pla de sanejament financer que ha d'aprovar el Ple

75

766. Si aquesta ràtio és superior a un 110%, cal sol·licitar l'autorització

Observacions

349.500 Total (65.2 + 66.2 + 67.2 + 68.2)

224,04%171,87%

783.035

0

Ràtio (73 / 7) (%)5

224,04%171,87%

11,58%

Anualitats teòriques (Anualitat teòrica total del model CL-3) 78.392

Previsió a 31 de desembre de 2013

349.500

38,60%

00

A 31 de desembre de 2012

00455.601

0

Estalvi net (7 - 12 + 13 - 14 + 15 - 17 +18 - 72) 716.302

Ràtio [43 / (7 - 27.1)] (%)4

Ràtio (75 / 7) (%)6 5,65%

Ràtio legal de deute viu

195




S’ha de revisar la pestanya “AVISOS”

El segon fitxer que obtindrem serà “avisos.txt” que presentarà una sèrie de notes sobre imports susceptibles de ser revisats.

El seu caràcter és informatiu.

196




Cal revisar la pestanya “PROCEDIMENT”

RESUM DE DADES I PROCEDIMENT

L'entitat té un pla de sanejament financer vigent?

Tipus de tràmit: COMUNICACIÓImport de l'operació de crèdit: 0,00

Ràtios legalsRàtio d'estalvi net: 11,58%Ràtio de deute viu: 5,65%

Ràtios financeres de l'ens localRàtios de capacitat de retorn. Amortització anual

Any actual 2n any 3r any 4t any10,59% 10,81% 11,02% 11,01%

Ràtios de capacitat de retorn. Deute viuA 31 de desembre

de 2012Previsió a 31 de

desembre de 2013

Per crèdits a llarg termini 171,87% 224,04%Per crèdits i avals a llarg termini 171,87% 224,04%

Ràtio de romanent de tresoreria per a despeses generals: 38,60%

SÍ NO

Finalment, obtindrem un tercer fitxer anomenat “procediment” que conté un resum de dades que ens indicarà si l’entitat té un pla de sanejament financer vigent, el tipus de tràmit que realitzem i l’import de l’operació de crèdit.

També obtindrem la informació relativa a les ràtios legals de:

• Ràtio de l’estalvi net

• Ràtio del deute viu.

I de les ràtios financers de l’entitat:

• Ràtios de capacitat de retorn. Amortització anual

• Ràtios de capacitat de retorn. Deute viu

• Ràtio de romanent de tresoreria per a despeses generals.

197

La primera pestanya del fitxer (CT-0) recull el tràmit que es realitza.


Número d'expedient

Dades de l'entitatCodi

Nom

Tipus de tràmit

Comunicació d'una operació de crèdit a curt termini

Documentació aportada

Model CT-1. Operació de tresoreriaAltres:

Aprovació de l'operació de crèditData Òrgan

Signatura del/de la president/a Signatura del/de la titular de la intervenció

Localitat Data

Sr. Director General de Política Financera i Assegurances

1 3

Model CT-0. Dades generals

BARCELONA

0800

Entitat de Proves

Formulari 5. Comunicació d'operacions de crèdit a curt termini (Ordre del Departament d'Economia iFinances sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals)

198

La segona pestanya (CT-1) recull el tràmit que les dades referides a les condicions financeres de l’operació, la situació comptable i la ràtio legal de tresoreria.


Model CT-1. Operació de tresoreria

Condicions financeres de l'operació de crèdit a curt termini

Tipus d'operació, entitat de crèdit i importNaturalesa Operació de tresoreria Aval. Entitat beneficiària de l'aval:

Instrumentació

Préstec Pòlissa de crèdit Emissió de deute Altres

Entitat de crèdit Import màxim

Termini de l'operacióTermini (en mesos) Data de formalització Data de vigència Data de venciment

12 10/01/2013

Cost de l'operacióTipus d'interès nominal inicial o fix

Índex (denominació) Valor de l'índex Diferencial Valor resultant

0,100%Comissions

Tipus de comissió Import fix En percentatge Periodicitat

% Base de càlcul

0,000% 6

0,000% 6

Altres: 0,000% 6

Dades comptables i ràtio legal de tresoreria

Estats i comptes anuals del darrer exercici liquidatExercici Data d'aprovació Data de tramesa

2007

Liquidació del pressupost d'ingressos (drets reconeguts nets)

1

Resultat pressupostari

2

Estat del romanent de tresoreria

3

Ràtio legal de tresoreria4 Suma de límits màxims contractats per operacions de crèdit a curt termini abans de l’operació comunicada

5 Suma de límits màxims contractats per operacions de crèdit a curt termini, incloent-hi l’operació comunicada

6 Ràtio legal de tresoreria (5 / 1) (%)

PressupostExercici Data d'aprovació Data de tramesa

2013Observacions

Núm. d'expedient

200.000

10/01/2013 09/01/2014

0,000%

Obertura

Sobre saldo no disposat

380,000%

0

0

0

2.188.445Resultat pressupostari ajustat

Drets reconeguts nets per operacions corrents (capítols 1 a 5)

30/03/2013

10.841.234

20/02/2013

3.403.445Romanent de tresoreria per a despeses generals

0,00%

100.000

0

20/12/2012 30/01/2013

ALTRES

ALTRES

ALTRES

EURIBOR a 1 any

199



Generació de fitxers de Tutela financeraOperacions a curt termini (1 bis)

S’ha de revisar la pestanya “AVISOS”

POSSIBLES ERRORS O OMISSIONS EN ELS MODELS

MODEL CT-0

Important: els advertiments que es relacionen a continuació només tenen valor informatiu. Per emplenar correctament els models,cal que consulteu les instruccions publicades en la plataforma EACAT (www.eacat.net)

- Cal indicar la data d'aprovació de l'operació financera

Errors o omissions:

- Cal indicar l'òrgan que aprova l'operació financera

La tercera pestanya del fitxer que obtindrem serà “avisos.txt” que presentarà una sèrie de notes sobre dades del model CT-0 i CT-1 susceptibles de ser revisades.

El seu caràcter és informatiu.

200



Generació de fitxers de Tutela financeraSeguiment de les previsions d’ingressos i despeses (1)

Supòsits previstos a l’article 11 de l’Ordre de TF en què l’entitat local haurà de presentar

previsions d’ingressos i despeses o d’estats financers delmodel PR-1, en la versió que correspongui, i que seran objectede seguiment pel Departament d’Economia i Coneixement

• Incompliment de les ràtios financeres del model CL-4 a les sol·licituds d’autorització i comunicació d’operacions a llarg termini

• Ràtio legal d’estalvi net negativa, nivell d’endeutament no sostenible i, en el tràmit d’operacions subjectes al règim d’autorització amb romanent de tresoreria per a despeses generals de l’exercici anterior negatiu (1)

• Incompliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària (2)

(1) Pla de sanejament financer aprovat pel Ple a 5 anys. Nota informativa de 14 de febrer de 2014 sobre tutela financera dels ens locals en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

(2) Pla econòmic i financer aprovat per decret a 1 any. Nota informativa de 14 de febrer de 2014 sobre tutela financera dels ens locals en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

201



Generació de fitxers de Tutela financeraSeguiment de les previsions d’ingressos i despeses (1 bis)

• L’article 11 de l’Ordre de TF estableix que els ens locals han de trametre durant el primer semestre de cada exercici les dades corresponents al tancament comptable de l’exercici anterior, mitjançant els models següents- Model PR-0. Dades generals amb la data d’aprovació del tancament comptable i l’òrgan d’aprovació- Model PR-1S. Seguiment de les previsions d’ingressos i despeses o d’estats financers en la versió que correspongui

• Els models es generaran al programari Sicalwin des de l’exercici següent a l’exercici anterior liquidat

202



Generació de fitxers de Tutela financeraSeguiment de les previsions d’ingressos i despeses (2)

Generació sempre a l’exercici següent del

liquidat

Des de l’opció del menú principal de Sicalwin de l’exercici següent a l’exercici liquidat:

Passius

Generació de fitxers per tutela financera

seleccionarem la última operació de préstec, la ruta en què es gravarà el fitxer i el tipus de comunicació “Comunicació de la liquidació del pressupost (PR-1S0)” o formulari 10.

203

Model PR-1S.0 Seguiment de les previsions d’ingressos i despesesData d'aprovació Òrgan

Exercici liquidacióLiquidació del pressupost d'ingressos (drets reconeguts nets) 2012

1 2.145.2242 34.4263 1.534.6244 1.995.3095 403.0796 118.3057 5.994.3588 09 434

10 011 Capítol 9 0

Liquidació del pressupost de despeses (obligacions reconegudes netes)

12 1.619.70013 2.803.29014 9.65915 941.72816 5.374.37717 113.27018 019 020 Capítol 9 1.119.797

Superàvit / dèficit no financer

21 Superàvit (+) / dèficit (-) no financer (6 + 7 + 8 + 9 – 16 – 17 – 18) 507.144

Capítol 8

Capítol 6

Capítol 1

Capítol 3

Capítol 2

Capítol 3

Capítol 5

Ingressos per operacions corrents ajustats (1 + 2 + 3 + 4 + 5 - 6)

Capítol 8

Capítol 4


01/02/2013

Capítol 6

Capítol 7

Capítol 1

Capítol 7

Capítol 2

Capítol 4

Despeses per operacions corrents (12 + 13 + 14 + 15)

Generació del formulari 10 format pel models PR-0 i PR-1S0 i el fitxer “avisos.txt” de caire informatiu.

204



Generació de fitxers de Tutela financeraComunicació de l’estat del deute al final d’exercici (1)

• L’article 12 de l’Ordre de TF estableix l’obligació de comunicar al Departament d’Economia i Coneixement durant el primer semestre de cada exercici l’estat del deute a final de l’exercici anterior

• La comunicació es farà per mitjà dels models detallats als annexos de l’ordre- ED-0 de “Dades generals”- ED-1 de “Estat del deute. Crèdits”- ED-2 de “Estat del deute. Avals de crèdits”

L’article 12 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals estableix que durant el primer semestre de cada exercici els ens locals han de comunicar, al Departament d’Economia i Coneixement, l’estat del deute a final de l’exercici anterior per mitjà de la tramesa dels models detallats als annexos de l’ordre:

– ED-0 Dades Generals

– ED-1 Estat del deute. Crèdits

– ED-2 Estat del deute. Avals de crèdits.

205



Generació de fitxers de Tutela financeraComunicació de l’estat del deute al final d’exercici (2)

Es genera a l’exercici de referència

Des de l’opció del menú principal de Sicalwin de l’exercici liquidat:

Passius

Generació de fitxers per tutela financera

seleccionarem la última operació de préstec, la ruta en què es gravarà el fitxer i el tipus de comunicació “Comunicació de l’estat del deute a final de l’exercici” o formulari 15.

Si volem l’estat del deute a 31/12/2013, haurem d’anar a l’exercici 2013 de Sicalwin.

206

Model ED-1. Estat del deute. CrèditsCapital pendent a:

30/06/2003 30/06/2013 120.000 0 0 030/06/2004 30/06/2014 120.000 0 13.377 13.37730/06/2006 30/06/2016 105.177 23.163 11.159 34.32230/06/2007 27/06/2017 150.000 45.000 15.000 60.00015/06/2007 15/06/2013 212.012 0 4.356 4.35630/06/2008 30/06/2018 51.000 20.400 5.100 25.50030/06/2008 28/06/2018 55.430 22.172 5.543 27.71530/06/2009 28/06/2019 120.202 60.101 12.020 72.12130/06/2010 30/06/2020 34.606 20.763 3.461 24.22430/06/2010 30/06/2021 115.394 80.776 11.539 92.31531/08/2012 31/08/2021 322.193 262.866 42.996 305.862

0000000000000000

ObservacionsNúmero

d'expedientData de

formalitzacióData de

venciment Llarg termini Curt termini TOTAL

31/12/2013Capital inicial

Generació del formulari 15 format pel models ED-0, ED-1 i ED-2.

207

Generació de models de Diputació de Barcelona a

Sicalwin



Generació i impressió dels modelsCC i PCL de Diputació (1)

Genera models CC i PCL

La tramitació de la sol·licitud amb la documentació necessària per a tramitar les operacions amb la Caixa de Crèdit (CC) i amb el Programa de Crèdit Loca (PCL) de la Diputació de Barcelona s’ha d’efectuar a través del registre general d’entrada.

El mòdul de passius del programari Sicalwin incorpora l’opció per generar el format excel i fitxer dels diferents models de Diputació de Barcelona. Accedirem a la generació dels fitxers des de l’opció del menú principal:

Passius

Impressió de models CC/PCL Diputació de Barcelona

És molt important recordar que sempre s’han de tenir actualitzats els quadres d’amortització dels préstecs abans de generar el models:

• Quotes d’amortització de capital i pagament d’interessos comptabilitzats fins al moment actual.• Condicions reals del préstec tant pel que fa a la durada, carència i sistema d’amortització.• Quadres d’amortització actualitzats tant pel que fa a la quota de capital com pel tipus d’interès vigent (necessari per fer el càlcul de l’anualitat teòrica).• Préstecs en formalització i pendents de disposició amb el quadre d’amortització calculat.

209



Generació i impressió dels modelsCC i PCL de Diputació (1 bis)

Haurem de seleccionar la nova operació i marcar el model (generació de manera individualitzada)

Des de l’opció de “Impressió de models CC/PCL Diputació de Barcelona” seleccionarem primer l’operació que volem tramitar (que haurà d’estar donat d’alta al programari i amb el quadre d’amortització calculat) i seguidament triarem el model que imprimiren de Caixa de Crèdit (CC) o del Programa de Crèdit Local (PCL).

Només es pot imprimir un model a l’hora, és a dir, s’haurà d’anar seleccionant i imprimint un model darrera de l’altre.

210

Annex legislatiu

Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Coneixement Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor

Passeig de Gràcia, 19 08007 Barcelona Telèfon 93 552 81 46 Telefax 93 552 82 32

1

Nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici de 2014 1. Àmbit subjectiu

Els procediments que es detallen en aquesta nota són d’aplicació als ens locals i als ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat, en els termes previstos a l’article 1 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals.

2. Règim aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades al

finançament dels nous projectes d’inversió previstos en el pressupost de 2014 (disposició final 31 de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013)

2.1 Règim de comunicació

Es poden finançar amb operacions de crèdit a llarg termini, subjectes a l’obligació de comunicació en els termes previstos a l’article 4 de l’Ordre ECF/138/2007, els nous projectes d’inversió previstos en el pressupost de 2014 quan es donin les condicions següents:

a) Que la ràtio legal d’estalvi net, prevista a l’article 3.1 a) de l’Ordre

ECF/138/2007, calculada a partir de la liquidació de l’exercici de 2013, tingui signe positiu.

b) Que la ràtio legal de deute viu, prevista a l’article 3.1 b) de l’Ordre

ECF/138/2007, calculada a partir de la liquidació de l’exercici de 2013, no sigui superior a un 75%.

2.2 Règim d’autorització

Es poden finançar amb operacions de crèdit a llarg termini, subjectes a l’autorització del Departament d’Economia i Coneixement en els termes previstos a l’article 3 de l’Ordre ECF/138/2007, els nous projectes d’inversió previstos en el pressupost de 2014 quan es donin les condicions següents:




ECF/138/2007, calculada a partir de la liquidació de l’exercici de 2013, sigui superior a un 75% però no superior a un 110%.



2

2.3 Càlcul de les ràtios legals

a) En el càlcul de les ràtios legals no s'han d'incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital (ingressos de l'article 35 "Contribucions especials", concepte 396 "Ingressos per actuacions d’urbanització", concepte 397 "Aprofitaments urbanístics" i altres conceptes) ni els ingressos de caràcter extraordinari. Cal detallar aquests imports a la casella corresponent del model CL-4 (casella 6 dels models CL-4.0 o CL-4.1) previst a l’annex 4 de l’Ordre ECF/138/2007.

b) En el numerador de la ràtio legal de deute viu s’han d’incloure els passius

financers no comercials formalitzats o avalats, en els termes previstos a l’article 2 i a l’annex 1 de l’Ordre ECF/138/2007, a excepció de les quantitats a reintegrar com a conseqüència de les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l'Estat.

3. Règim aplicable a les operacions de crèdit a llarg termini destinades al

refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistents (disposició addicional 74.1 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2014)

3.1 Règim de comunicació

Es poden concertar operacions destinades al refinançament (substitució o modificació) d’operacions de crèdit a llarg termini preexistents que impliquin una disminució de la càrrega financera, una ampliació del període d'amortització o una disminució del risc de les operacions, subjectes a l’obligació de comunicació en els termes previstos a l’article 4 de l’Ordre ECF/138/2007, quan es donin les condicions següents:




ECF/138/2007, calculada a partir de la liquidació de l’exercici de 2013, no sigui superior a un 75%.



3

3.2 Règim d’autorització

En el cas que la ràtio legal d’estalvi net tingui signe negatiu o la ràtio legal de deute viu sigui superior a un 75%, es poden concertar operacions destinades al refinançament d’operacions de crèdit a llarg termini preexistents en el cas que el Departament d’Economia i Coneixement hagi aprovat el pla de sanejament financer, previst a l’article 9 de l’Ordre ECF/138/2007, que ha d’aprovar prèviament el Ple de l’ens local en aquestes situacions. Durant el període de vigència del pla de sanejament financer les operacions de crèdit a llarg termini resten subjectes al règim d’autorització. El termini màxim del pla de sanejament financer esmentat és de 5 anys (exercici corrent i 5 més). En aquest termini, la ràtio legal de deute viu, prevista a l’article 3.1 b) de l’Ordre ECF/138/2007, calculada a partir de la liquidació de l’exercici de 2013, s’ha de situar en els nivells següents:

a) Si la ràtio legal de deute viu és superior a un 110%, aquesta ràtio s’ha de situar en un nivell no superior a un 110% en el termini màxim esmentat de 5 anys.

b) Si la ràtio legal de deute viu no és superior a un 110%, aquesta ràtio s’ha

de situar en un nivell no superior a un 75% en el termini màxim esmentat de 5 anys.

4. Operacions de crèdit a curt termini (disposició addicional 73.2 de la Llei

17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013)

Es deixa sense efecte amb caràcter indefinit l’obligació de cancel·lar les operacions de tresoreria a 31 de desembre de cada any.

Per aquest motiu, es poden concertar operacions de crèdit de termini no superior a 1 any, encara que no coincideixi amb l’any natural, per atendre necessitats transitòries de tresoreria, en els termes previstos a l’article 51 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i a l’article 5 de l’Ordre ECF/138/2007.



4

5. Règim d’endeutament aplicable als ens dependents que es classifiquin en l’exercici 2014 en el sector de les administracions públiques (disposició addicional primera del Reial decret llei 7/2013, de 28 de juny, i disposició addicional 74.2 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2014) Els ens dependents dels ens locals que es classifiquin en l’exercici 2014 en el sector de les administracions públiques no estaran subjectes al règim de tutela financera en l’exercici de la classificació i en el següent (exercicis 2014 i 2015). Per tant, restaran subjectes a tutela financera a partir de l’exercici de 2016. D’acord amb la disposició addicional primera del Reial decret llei 7/2013, de 28 de juny, els ens dependents que es van classificar en l’exercici 2013 en el sector de les administracions públiques no estaven subjectes al règim de tutela financera en l’exercici de la classificació i en el següent (exercicis 2013 i 2014). Per tant, aquests ens restaran subjectes a tutela financera a partir de l’exercici de 2015. Aquesta norma no és aplicable als ens dependents que es van classificar en el sector de les administracions públiques abans de l’1 de gener de 2013. D’acord amb l’article 3 del reglament aprovat pel Reial decret 1463/2007, de 2 de novembre, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat pot sol·licitar als ens locals la informació necessària per efectuar aquesta classificació. Els ens dependents que no han estat classificats per aquest òrgan, s’han de classificar d’acord amb el que s’estableix a l’article 1 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals. Per aplicar els criteris previstos en la darrera norma esmentada, es pot efectuar una consulta al Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

6. Obligacions de tramesa periòdica d’informació

6.1 Comunicació de l’estat del deute a final d’exercici La informació sobre l’estat del deute a final d’exercici que, en virtut de l’article 12 de l’Ordre ECF/138/2007, s’ha de trametre al Departament d’Economia i Coneixement durant el primer semestre de cada exercici, comprèn les operacions de crèdit formalitzades o avalades que constitueixen passius financers no comercials, en els termes previstos a l’article 2 i a l’annex 1 de l’Ordre ECF/138/2007, a excepció de les quantitats a reintegrar com a conseqüència de les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l'Estat. Els ens locals i els ens dependents subjectes a tutela financera han de trametre separadament aquesta informació (Formulari 15). Aquest formulari s’ha de trametre igualment encara que no hi hagi endeutament vigent.



5

6.2 Seguiment de les previsions d’ingressos i despeses La informació relativa al seguiment dels plans aprovats és la que es detalla a continuació:

a) Plans de sanejament financer previstos a l’article 53 del Text refós de la Llei

reguladora de les hisendes locals i a l’article 9 de l’Ordre ECF/138/2007 per regularitzar en un termini màxim de cinc anys (exercici corrent i cinc més) situacions temporals d’insolvència (estalvi net o romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu o un nivell d’endeutament no sostenible). A efectes del seguiment del pla, cal trametre al Departament d’Economia i Coneixement les dades corresponents al tancament comptable de l’exercici anterior en els termes previstos a l’article 11 de l’Ordre ECF/138/2007 (Formulari 12).

b) Plans econòmics i financers o escenaris pressupostaris pluriennals previstos a

l’article 21 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i a l’article 10 de l’Ordre ECF/138/2007 per acreditar el caràcter puntual de situacions de necessitat de finançament o inestabilitat pressupostària (incompliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària o de la regla de despesa) i la seva regularització en el termini d’un any (l’any en curs i el següent). A efectes del seguiment del pla, cal trametre al Departament d’Economia i Coneixement les dades corresponents al tancament comptable de l’exercici anterior en els termes previstos a l’article 11 de l’Ordre ECF/138/2007 (Formulari 12).

c) Plans d’ajust previstos a l’article 7 del Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer,

per acreditar la capacitat de retorn dels mecanismes extraordinaris de finançament garantits amb la participació en els tributs de l'Estat. A efectes del seguiment del pla, cal trametre al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la informació prevista a l’article 10 de l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre.

6.3 Informe de tresoreria Els ens locals i els organismes autònoms locals subjectes a tutela financera han d’elaborar aquest informe per a cada trimestre natural i l’han de trametre al Departament d’Economia i Coneixement el mes següent al del tancament del trimestre natural (Formulari 16). Les entitats públiques empresarials locals i les societats mercantils subjectes a tutela financera han d’elaborar aquest informe per a cada any natural i l’han de trametre al Departament d’Economia i Coneixement el mes següent al del tancament de l’any natural (Formulari 16).

Barcelona, 14 de gener de 2014



1

Nota informativa sobre tutela financera dels ens locals en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera 1. Àmbit subjectiu

Els procediments que es detallen en aquesta nota són d’aplicació als ens locals i als ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat, en els termes previstos a l’article 1 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals.

2. Indicadors de solvència i de liquiditat

2.1 Estalvi net L’estalvi net de l’exercici ha de ser positiu. Els ingressos de caràcter recurrent han de cobrir la despesa recurrent i les amortitzacions de les operacions de crèdit. Els ingressos recurrents han de cobrir, per tant, els costos directes i indirectes dels serveis públics prestats, incloent l’amortització de la inversió vinculada a l’activitat. 2.2 Romanent de tresoreria per a despeses generals El romanent de tresoreria per a despeses generals a la data de tancament de l’exercici ha de tenir signe positiu. Els fons líquids i els drets pendents de cobrament han de cobrir les obligacions pendents de pagament. Cal deduir també els saldos de dubtós cobrament i l'excés de finançament afectat. Constitueix un resultat acumulat que és un recurs per finançar despesa, si és positiu, o un dèficit a finançar, si és negatiu. La millora de la planificació pressupostària anual ha de permetre el manteniment del signe positiu del romanent però aquest concepte no s’ha de considerar un recurs de caràcter recurrent. Cal establir criteris estables i realistes en el càlcul dels saldos de dubtós cobrament i tenir en compte especialment els percentatges de recaptació. 2.3 Nivell de deute sobre ingressos corrents El nivell d’endeutament ha de ser sostenible. En el numerador de la ràtio legal de deute viu s’han d’incloure els passius financers no comercials (grups 1 i 5 de comptabilitat financera) formalitzats o avalats, en els termes previstos a l’article 2 i a l’annex 1 de l’Ordre, a excepció de les quantitats a reintegrar com a conseqüència de les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l'Estat. El capital pendent de les operacions de crèdit formalitzades o avalades no ha de superar el 110% dels drets reconeguts nets per operacions corrents. No s’han d’incloure els ingressos afectats a operacions de capital ni els de caràcter extraordinari. Els ingressos corrents constitueixen un indicador de la capacitat econòmica de l’ens local i de la capacitat de retorn de les obligacions assumides.



2

2.4 Període mitjà de pagament a proveïdors El període mitjà de pagament a proveïdors no ha de superar el termini màxim que preveu la normativa sobre morositat. El període de pagament s’ha de calcular per a les operacions comercials a què es refereix l'article 3 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Pel que fa al còmput del termini, amb caràcter general, el reconeixement de l'obligació s'ha de produir en un termini màxim de 30 dies des de la recepció de la factura en el registre d’entrada i el pagament s’ha de produir en un termini màxim de 30 dies des de la data del reconeixement de l'obligació. En l’informe de tresoreria (Formulari 16) s’ha de fer constar la informació relativa al compliment dels terminis legals per al pagament de les obligacions amb el detall del nombre i l’import dels pagaments realitzats durant el període corresponent, dins i fora del termini legal, i de les obligacions pendents en les quals s’incompleixi el termini legal en la data de tancament del període.

3. Indicadors d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera

3.1 Objectiu d’estabilitat pressupostària Totes les administracions públiques han de presentar equilibri o superàvit, sense que puguin incórrer en dèficit estructural, definit com a dèficit ajustat del cicle, net de mesures excepcionals i temporals. Les corporacions locals han de mantenir una posició d’equilibri o de superàvit, computada en termes de capacitat de finançament d’acord amb la definició del sistema europeu de comptes. 3.2 Objectiu de deute públic El volum de deute públic, definit d’acord amb el protocol sobre procediment de dèficit excessiu, del conjunt de les administracions públiques no pot superar el 60% del producte interior brut expressat en termes nominals, o el que estableixi la normativa europea. Aquest límit s’ha de distribuir d’acord amb els percentatges següents:

• 44% per a l’Administració Central.

• 13% per al conjunt de les comunitats autònomes.

• 3% per al conjunt de les corporacions locals. D’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, aquests límits s’han de complir l’exercici de 2020.



3

En el cas de les corporacions locals, aquest objectiu es defineix únicament en termes sectorials, per al conjunt de tots els ens locals, i no en termes individuals. 3.3 Regla de la despesa La variació de la despesa computable de l’Administració Central, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals no pot superar la taxa de referència de creixement del producte interior brut de mitjà termini de l’economia espanyola.

4. Procediment a aplicar en cas d’incompliment dels indicadors de solvència i

de liquiditat Pla de sanejament financer per regularitzar situacions temporals d’insolvència El pla de sanejament financer està previst a l’article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a l’article 9 de l’Ordre ECF/138/2007 i a la disposició addicional 74.1 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2014, per regularitzar en un termini màxim de cinc anys (exercici corrent i cinc més) situacions temporals d’insolvència: - Estalvi net negatiu. - Romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu, que s’ha de

regularitzar en el termini previst a l’article 193 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

- Un nivell d’endeutament no sostenible. L’aprovació del pla s’ha d’acreditar mitjançant la tramesa al Departament d’Economia i Coneixement de les previsions d’ingressos i despeses per als propers exercicis (Formulari 9) i de la memòria del president o de la presidenta de l’ens relativa a les mesures de sanejament que s’han d’adoptar i a les hipòtesis utilitzades en l’elaboració de les previsions. A efectes del seguiment del pla, cal trametre les dades corresponents al tancament comptable de l’exercici anterior en els termes previstos a l’article 11 de l’Ordre ECF/138/2007 (Formulari 12). En el cas d’incompliment del termini legal de pagament a proveïdors en més de 30 dies, cal detallar en el pla de sanejament financer les mesures adoptades per a la millora del pla anual de tresoreria.



4

5. Procediment a aplicar en cas d’incompliment dels indicadors d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera Pla econòmic i financer per acreditar el caràcter puntual de situacions de necessitat de finançament El pla econòmic i financer està previst a l’article 21 de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i a l’article 10 de l’Ordre ECF/138/2007 per acreditar el caràcter puntual de situacions de necessitat de finançament o inestabilitat pressupostària i la seva regularització en el termini d’un any (l’any en curs i el següent). El pla econòmic i financer s’ha d’aprovar, per tant, en el cas d’incompliment dels conceptes següents: - Objectiu d’estabilitat pressupostària. - Regla de la despesa. No s’ha d’aprovar un pla econòmic i financer per raó del nivell de deute, atès que l’objectiu de deute públic de les corporacions locals es defineix únicament en termes sectorials, per al conjunt de tots els ens locals, i no en termes individuals. L’aprovació del pla s’ha d’acreditar mitjançant la tramesa al Departament d’Economia i Coneixement de les previsions d’ingressos i despeses per als propers exercicis (Formulari 9) i de la memòria del president o de la presidenta de l’ens relativa a les hipòtesis utilitzades en l’elaboració de les previsions. A efectes del seguiment del pla, cal trametre les dades corresponents al tancament comptable de l’exercici anterior en els termes previstos a l’article 11 de l’Ordre ECF/138/2007 (Formulari 12).

6. Informes de l’Administració competent en matèria de tutela financera dels

ens locals Els informes de la Generalitat de Catalunya, en tant que administració competent en matèria de tutela financera dels ens locals, previstos a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, s’elaboraran a partir dels indicadors de solvència i de liquiditat que s’han enunciat a l’apartat 2 d’aquesta nota informativa. Es valorarà especialment que els ingressos recurrents cobreixin els costos directes i indirectes dels serveis públics a analitzar, incloent l’amortització de la inversió vinculada a l’activitat. Aquests indicadors es calcularan a partir de la documentació tramesa per l’ens local en el format dels formularis 12 i 16, relatius respectivament al darrer tancament comptable i al darrer informe de tresoreria, previstos a l’Ordre ECF/138/2007. La Generalitat de Catalunya pot requerir documentació addicional de caràcter comptable, tributari i de costos per elaborar aquests informes.



5

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, preveu els informes de l’Administració competent en matèria de tutela financera dels ens locals que es detallen a continuació:

• Articles de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, modificats per l’article 1 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre:

Article 7.4. Exercici de noves competències diferents de les

pròpies i de les atribuïdes per delegació. Si es compleixen els indicadors de l’apartat 2 d’aquesta nota informativa, no és necessari l’informe per a les competències que s’exerceixen a l’entrada en vigor de la llei.

Article 13. Creació o supressió de municipis i alteració dels

termes municipals.

Article 26.2. Proposta de coordinació de la prestació de serveis públics dels municipis de menys de 20.000 habitants.

Article 116 bis. Seguiment dels plans de sanejament financer i

dels plans econòmics i financers.

• Articles del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, modificats o afegits per l’article 2 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre:

Article 218.2 Informes sobre resolució de discrepàncies de

l’òrgan interventor.

• Disposició final quarta de la Llei 27/2013, de 27 de desembre. Patrimoni municipal del sòl.

7. Saldos de dubtós cobrament

L’article 191.2 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, l’article 103 del Reial decret 500/1990, de 30 d’abril, i la regla 83.3 de la instrucció del model normal de comptabilitat local estableix que el romanent de tresoreria s’ha de minorar per l’import dels drets pendents de cobrament que es consideren de difícil o impossible recaptació. A l’article 103 del Reial decret 500/1990, de 30 d’abril, s’estableix que la determinació de la quantia dels drets que es consideren de difícil o impossible recaptació s’ha de realitzar bé de forma individualitzada, bé mitjançant la fixació d'un percentatge a tant alçat. Per determinar els drets de difícil o impossible recaptació s'han de tenir en compte l'antiguitat dels deutes, l'import dels deutes, la naturalesa dels recursos que es tracti, els percentatges de recaptació tant en període voluntari com en via executiva i altres criteris de valoració que de forma



6

ponderada estableixi l'ens local. En qualsevol cas, la consideració d'un dret com de recaptació difícil o impossible no implica la seva anul·lació ni produeix la seva baixa en comptes. A l’apartat 24.6.7 de la memòria dels comptes anuals del nou pla general de comptabilitat pública adaptat a l’administració local (ICAL 2013), que entrarà en vigor l’1 de gener de 2015, s’estableix que, per determinar l’import dels saldos de dubtós cobrament, s’ha de tenir en compte l’antiguitat i import dels deutes, la naturalesa dels recursos, els percentatges de recaptació tant en període voluntari com en via executiva i altres criteris de valoració establerts per l’ens local. L’article 2 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, afegeix un article, el 193 bis, al Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, relatiu als drets de difícil o impossible recaptació, als efectes exclusivament d’elaborar un informe que s’ha de trametre al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i del qual s’ha d’informar al ple de l’ens local. Els criteris que figuren en aquest article s’han de tenir en compte per elaborar aquest informe però a efectes comptables s’han d’utilitzar els criteris de l’article 103 del Reial decret 500/1990, de 30 d’abril. En la taula adjunta es detallen els percentatges a aplicar als drets pendents de cobrament per elaborar l’informe del Ministeri i els percentatges a aplicar a efectes comptables, recomanats per aquesta Direcció General, en funció de l’antiguitat dels drets pendents de cobrament originats en el procediment de recaptació tributària (capítols 1 a 3, relatius a ingressos tributaris). Saldos de dubtós cobrament

Exercicis (n = exercici de la liquidació)

Percentatge mínim per a l‘informe del MINHAP

(Drets pendents de cobrament liquidats)

Percentatge mínim a efectes comptables recomanat per la DGPFAT

(Drets pendents de cobrament dels capítols 1 a 3 liquidats, relatius a

ingressos tributaris)

n 0% 5% n-1 25% 25% n-2 25% 40% n-3 50% 80% n-4 75% 100% n-5 75% 100% n-6 i anteriors 100% 100% Cal recordar que, d’acord amb el pla general de comptabilitat pública adaptat a l’administració local, el reconeixement de drets de transferències i subvencions s’ha de fer en el moment que la transferència sigui vençuda, líquida i exigible. És a dir, el reconeixement del dret s’ha de fer en el moment que l’ens que ha atorgat la subvenció o transferència hagi reconegut l’obligació. És recomanable tenir en compte, en el pla de tresoreria esmentat en l’apartat 4 d’aquesta nota informativa, l’import dels drets pendents de cobrament que, malgrat que no es considerin saldos de dubtós cobrament, no constitueixen recursos líquids.



7

8. Destí dels ingressos superiors als previstos i del superàvit 8.1 Destí dels ingressos superiors als previstos Els ingressos superiors als previstos s’han de determinar en el moment de confeccionar la liquidació del pressupost. La seva aplicació s’ha d’efectuar en el marc i amb els criteris descrits per a l’aplicació del superàvit en els paràgrafs següents. 8.2 Destí del superàvit En el supòsit que la liquidació pressupostària se situï en superàvit, aquest s’ha de destinar a reduir el nivell d’endeutament net, amb el límit del volum de l’endeutament si fos inferior al superàvit. S’entén per superàvit la capacitat de finançament d’acord amb la definició del sistema europeu de comptes i per endeutament el deute públic a efectes del protocol sobre procediment de dèficit excessiu. 8.3 Criteris generals d’utilització del romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu El romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu s’ha de destinar a les finalitats següents, en funció dels recursos líquids disponibles:

8.3.1 Sanejament de les obligacions pendents d’aplicar al pressupost i compliment dels compromisos de despesa assumits per l’existència de romanents de crèdit incorporables En el cas que existeixin obligacions pendents d’aplicar al pressupost, els recursos disponibles s’han de destinar amb caràcter prioritari a l’absorció d’aquest dèficit, en el marc de les mesures de sanejament esmentades en l’apartat 4 d’aquesta nota informativa. Cal garantir igualment el compliment dels compromisos de despesa assumits que constitueixen una part del romanent que està compromesa per l’existència de romanents de crèdit incorporables.

8.3.2 Compliment del termini legal de pagament a proveïdors Els recursos addicionals disponibles s’han de destinar al compliment del termini legal de pagament a proveïdors, d’acord amb les previsions del pla anual de tresoreria esmentat en l’apartat 4 d’aquesta nota informativa. La utilització d’aquests recursos ha de permetre reduir l’apel·lació a nou endeutament a curt termini.



8

8.4 Destí del romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu per l’import màxim de la capacitat de finançament generada en l’exercici liquidat El romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu, per l’import màxim de la capacitat de finançament generada en l’exercici liquidat, s’ha d’aplicar als destins que es detallen a continuació. La utilització del romanent per a les finalitats esmentades en l’apartat 8.3 anterior computa a efectes de determinar la part del romanent que s’ha d’aplicar a aquests destins.

8.4.1 Inversió, en cas de compliment de les condicions legals Els ens locals que es poden endeutar, perquè compleixen els requisits de la disposició final 31 de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, i que també compleixen els requisits de la disposició addicional sisena de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, poden destinar el superàvit al finançament d’inversions per reduir l’apel·lació a nou endeutament. El projecte d’inversió ha de ser financerament sostenible, en el sentit que suposi una contribució al creixement econòmic a llarg termini.

o Requisits de la disposició final 31 de la Llei 17/2012, de 27 de desembre:

Ràtio legal d’estalvi net de signe positiu.

Ràtio legal de deute viu no superior a un 110%.

o Requisits de la disposició addicional sisena de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera:

Romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu

després de deduir el capital pendent dels préstecs del mecanisme de pagament de proveïdors.

Compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària en el

pressupost de l’exercici d’aplicació del superàvit, després d’aquesta aplicació.

Compliment del termini legal de pagament a proveïdors.

8.4.2 Reducció de l’endeutament en termes nets En darrer terme, el superàvit s’ha de destinar a reduir l’endeutament en termes nets, amb la consegüent reducció de l’endeutament previst a 31 de desembre de l’exercici en curs i dels costos financers.

Barcelona, 14 de febrer de 2014

Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Coneixement Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor Text consolidat de l’articulat i dels annexos de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril

1

Text consolidat de l’articulat i dels annexos de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals Versió no oficial que incorpora les modificacions introduïdes en els annexos de l’Ordre per les resolucions ECF/2901/2008, de 19 de setembre, ECF/1769/2009, de 10 de juny, ECF/3210/2010, de 28 de setembre, ECO/1406/2011, d'1 de juny i ECO/2829/2012, de 13 de desembre

Barcelona, 21 de desembre de 2012


2

Article 1

Àmbit subjectiu

1.1 Els procediments previstos en aquesta Ordre són d'aplicació als ens locals de Catalunya i als ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat.

1.2 Són ens dependents els organismes autònoms locals, les entitats públiques empresarials locals i les societats mercantils en les quals la participació de l'ens local en el capital, directament o indirectament, supera el 50%.

L'ens dependent no es finança majoritàriament amb ingressos de mercat quan la pròpia administració de què depèn cobreix, de forma estable en el temps, els seus costos de producció en un percentatge superior al 50%, ja sigui per cobertura de dèficit d'explotació o per acord bilateral per compensar els costos de producció.

1.3 Les referències d'aquesta Ordre als ens locals s'han d'entendre realitzades també als ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat.

Article 2

Àmbit objectiu

2.1 Les operacions subjectes als procediments previstos en aquesta Ordre són:

a) Les operacions de crèdit, incloent‐hi les modificacions de les condicions contractuals i la conversió o substitució total o parcial d'operacions preexistents.

b) Els avals de les operacions de crèdit esmentades en l'article 2.1.a).

c) Els instruments o productes financers derivats concertats per a la cobertura i gestió del risc de tipus d'interès i de tipus de canvi.

d) Les adquisicions de valors mobiliaris a títol onerós.

e) Les alienacions de valors mobiliaris. El gravamen de valors mobiliaris resta subjecte al mateix procediment que l'alienació.

2.2 Les operacions de crèdit, previstes a l'article 2.1.a), es poden instrumentar en les modalitats de:

a) Préstec.

b) Pòlissa de crèdit.


3

c) Emprèstit.

d) Qualsevol altra instrumentació que comporti l'assumpció d'un passiu financer.

2.3 Als efectes d'aquesta Ordre, constitueixen un passiu financer, en tot cas, els saldos dels comptes detallats a l'annex 1.

Article 3

Operacions de crèdit i aval a llarg termini subjectes a autorització

3.1 El Departament d'Economia i Finances ha d'autoritzar la formalització de les operacions previstes als articles 2.1.a) i 2.1.b), de termini superior a 1 any, quan les ràtios legals, establertes en el capítol VII del títol I del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i calculades d'acord amb el procediment especificat a l'annex 3 d'aquesta Ordre, es trobin en un dels supòsits següents:

a) Que la ràtio legal d'estalvi net tingui signe negatiu. El procediment de càlcul de les anualitats teòriques que s'utilitzen en el càlcul d'aquesta ràtio legal es detalla a l'annex 3. Les anualitats teòriques de les operacions de crèdit amb garantia hipotecària sobre béns immobles no computen en aquesta ràtio legal, en proporció a la part de l'operació que compti amb aquesta garantia.

b) Que la ràtio legal de deute viu sigui superior a un 110%. Aquesta ràtio legal s'ha de calcular a partir de la liquidació dels pressupostos i dels estats comptables, en termes consolidats, del grup integrat per l'ens local i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat. Aquesta liquidació ha de ser la de l'exercici anterior. Durant el primer semestre, si no s'ha aprovat la liquidació esmentada, es pot utilitzar la liquidació de l'exercici immediat precedent.

3.2 En les sol∙licituds d'autorització, cal trametre al Departament d'Economia i Finances la documentació que s'assenyala a continuació, d'acord amb les especificacions i el format que es detallen als annexos d'aquesta Ordre:

a) Model CL‐0. Dades generals.

b) Model CL‐1. Pla de finançament de les inversions.

c) Model CL‐1S. Pla de substitució d'operacions preexistents.

d) Model CL‐2. Condicions financeres de l'operació de crèdit a llarg termini.

e) Model CL‐3. Anualitats teòriques.

f) Model CL‐4. Situació econòmica i ràtios legals, en la versió que correspongui d'acord amb el detall següent:


4

Model CL‐4.0, a emplenar per l'ens local que no té ens dependents subjectes a tutela financera.

Model CL‐4.1, a emplenar per l'ens local que té ens dependents subjectes a tutela financera.

Model CL‐4.2, a emplenar per l'organisme autònom local.

Model CL‐4.3, a emplenar per l'entitat pública empresarial local o per la societat mercantil.

g) En el cas que alguna de les ràtios financeres previstes al model CL‐4 sigui inferior als nivells que es detallen a l'apartat 5 de l'annex 3, cal trametre addicionalment els models PR‐0 “Dades generals” i PR‐1 “Previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers”, en la versió que correspongui d'acord amb el detall següent:

Model PR‐1.0, a emplenar per l'ens local o per l'organisme autònom local.

Model PR‐1.1, a emplenar per l'entitat pública empresarial local o per la societat mercantil.

Aquests models s'han d'acompanyar d'una memòria del president o de la presidenta de l'ens relativa a les hipòtesis utilitzades en l'elaboració de les previsions.

h) Addicionalment, el Departament d'Economia i Finances pot requerir la documentació addicional que consideri necessària per avaluar la situació econòmica i financera de l'entitat.

3.3 Els ens locals de més de 200.000 habitants poden presentar, alternativament a les sol∙licituds d'autorització previstes en l'apartat 1 d'aquest article, un escenari de consolidació pressupostària per als tres exercicis següents per mitjà de la tramesa dels models PR‐0 “Dades generals” i PR‐1 “Previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers”, en les versions relatives a l'ens local (model PR‐1.0) i a les dades consolidades del grup integrat per aquest ens i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat (model PR‐1.2), junt amb la memòria del president o de la presidenta de l'ens local relativa a les hipòtesis utilitzades en l'elaboració de les previsions.

Quan el Departament d'Economia i Finances n'hagi aprovat l'escenari, les operacions de crèdit que hi hagi previstes s'han de comunicar per mitjà de la tramesa dels models CL‐0 i CL‐2 en el termini dels primers deu dies del mes següent al de la formalització. Si es produeix una desviació en sentit negatiu entre les dades corresponents al darrer tancament comptable i les previsions de l'escenari per a aquest exercici o si augmenten les previsions de dèficit no financer i el nivell d'endeutament, cal que l'ens local presenti un nou escenari o que sol∙liciti l'autorització prevista en l'apartat 1 d'aquest article.

3.4 Per atorgar les autoritzacions previstes en els apartats anteriors d'aquest article cal tenir en compte la situació econòmica i financera de l'entitat peticionària, les condicions de les operacions financeres que s'han de concertar o modificar i la futura rendibilitat econòmica de la inversió a realitzar. Cal tenir en compte, igualment, els compromisos de l'administració local en relació amb els objectius d'estabilitat pressupostària.


5

3.5 No han de ser objecte de nova autorització les modificacions que no afectin les condicions contractuals de l'operació de crèdit o que no superin les condicions autoritzades prèviament, d'acord amb les especificacions de l'apartat 2 de l'annex 2 d'aquesta Ordre. No obstant això, cal comunicar aquestes modificacions al Departament d'Economia i Finances per mitjà de la tramesa del model que correspongui.

Article 4

Operacions de crèdit i aval a llarg termini subjectes a l'obligació de comunicació

4.1 Els ens locals han de comunicar al Departament d'Economia i Finances les operacions de crèdit a què fa referència l'article 3 que no estiguin subjectes a autorització, per mitjà de la tramesa de la documentació prevista a les sis primeres lletres de l'article 3.2, en el termini dels primers deu dies del mes següent al de la formalització, en l'ordre en què han estat formalitzades.

4.2 En el cas que alguna de les ràtios financeres previstes al model CL‐4 sigui inferior als nivells que es detallen a l'apartat 5 de l'annex 3 d'aquesta Ordre, cal trametre addicionalment els models PR‐0 “Dades generals” i PR‐1 “Previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers”, en la versió que correspongui segons els supòsits definits a l'article 3.2.g), relatius a les previsions de generació de major estalvi en què es fonamenta la capacitat de retorn de l'operació o, eventualment, d'absorció del romanent de tresoreria negatiu. Aquest model s'ha d'acompanyar de la memòria del president o de la presidenta de l'ens relativa a les hipòtesis utilitzades en l'elaboració de les previsions.

4.3 Tota modificació d'aquestes operacions que no afecti les seves condicions contractuals o que no superi les condicions comunicades prèviament, d'acord amb les especificacions de l'apartat 2 de l'annex 2 d'aquesta Ordre, cal comunicar‐la per mitjà de la tramesa del model que correspongui. Si afecta les condicions contractuals o supera les inicialment comunicades i no li és aplicable el règim d'autorització, cal trametre els models previstos en l'apartat 1 d'aquest article.

4.4 Si el Departament d'Economia i Finances aprecia una diferència entre les dades de caràcter financer declarades per l'ens local o pels seus ens dependents i les que consten en la informació registrada en aquest òrgan sobre endeutament dels ens locals pot requerir la tramesa dels models CL‐2, CL‐3 o la còpia del contracte de les operacions financeres tramitades anteriorment on s'ha detectat la discrepància.

Article 5

Operacions de crèdit i aval a curt termini

5.1 Els ens locals han de comunicar al Departament d'Economia i Finances, en el termini dels primers deu dies de cada mes, les operacions de crèdit de termini igual o inferior a 1 any,


6

formalitzades o avalades durant el mes anterior. Aquesta comunicació s'ha d'efectuar mitjançant la tramesa dels models CT‐0 “Dades generals” i CT‐1 “Operació de tresoreria”, d'acord amb les especificacions i el format que es detallen als annexos d'aquesta Ordre.

5.2 La ràtio legal de tresoreria, establerta a l'article 51 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i calculada d'acord amb el procediment especificat a l'annex 3 d'aquesta Ordre, no pot superar el 30%. La liquidació que ha d'utilitzar‐se en el càlcul d'aquesta ràtio legal és la de l'exercici anterior. Durant el primer semestre, si no s'ha aprovat la liquidació esmentada, es pot utilitzar la liquidació de l'exercici immediat precedent.

Article 6

Instruments financers derivats

6.1 La cobertura i gestió del risc de tipus d'interès i de tipus de canvi que concertin els ens locals mitjançant instruments financers derivats, resta subjecta al compliment dels requisits següents:

a) L'import nominal i el període de vigència dels instruments financers derivats no poden ser superiors en cap moment a les previsions d'evolució del deute viu de l'operació o operacions d'endeutament vinculades.

b) Els fluxos que resultin a favor de l'ens han de tenir un caràcter compensatori dels fluxos de signe contrari que constitueixen la càrrega financera.

c) La distribució en el temps dels fluxos nets resultants del cost de l'endeutament i dels instruments financers derivats ha de permetre la imputació adequada a cada exercici del cost corresponent a la utilització del capital.

6.2 Els ens locals que acordin concertar instruments financers derivats han de trametre al Departament d'Economia i Finances, en el termini dels primers deu dies del mes següent al de la formalització, la documentació que s'assenyala a continuació, d'acord amb les especificacions i el format que es detallen als annexos d'aquesta Ordre:

a) Model PD‐0. Dades generals. En aquest model cal indicar les característiques generals de l'operació i la data de l'acord del Ple, o de l'òrgan que tingui atribuïda aquesta competència, relatiu a l'autorització per a la concertació d'aquest tipus d'operacions. Aquesta autorització pot incorporar‐se a les bases d'execució del pressupost. Els termes de l'acord esmentat han de garantir, com a mínim, el compliment dels requisits a què fa referència l'apartat anterior d'aquest article.

b) Model PD‐1. Operacions de crèdit vinculades amb instruments financers derivats.

c) Còpia de l'escrit de confirmació que conté les condicions generals i particulars de l'instrument financer derivat.


7

6.3 En el cas que l'instrument financer derivat estigui incorporat al contracte de l'operació de crèdit, s'ha de tramitar conjuntament amb l'operació de crèdit mitjançant la tramesa de la documentació prevista a l'article 3.2 d'aquesta Ordre i del contracte o projecte de contracte.

Article 7

Adquisicions de valors mobiliaris a títol onerós

7.1 Els ens locals que adquireixin valors mobiliaris a títol onerós han de sol∙licitar un informe previ del Departament d'Economia i Finances.

7. 2 Per sol∙licitar aquest informe cal trametre, abans de formalitzar‐ne l'adquisició, la documentació següent:

a) Model CV‐0. Dades generals. En aquest model cal fer constar la data de l'acord de l'adquisició, adoptat pel Ple o per l'òrgan que tingui atribuïda aquesta competència, i el nombre de títols a adquirir, el valor nominal i el preu d'adquisició.

b) Model CV‐1. Comptes anuals. En el cas de l'adquisició d'accions o participacions socials d'una societat mercantil, cal incloure‐hi la informació relativa al balanç i al compte de pèrdues i guanys de la societat, a la data més propera possible o, com a màxim, a la data de tancament del darrer exercici. En el cas de tractar‐se d'una societat en constitució, cal incloure‐hi només el balanç inicial.

c) Memòria dels comptes anuals de la societat mercantil, en el cas de l'adquisició d'accions o participacions socials.

d) Memòria del president o de la presidenta de l'ens local sobre la finalitat de l'adquisició dels valors mobiliaris.

7.3 El Departament d'Economia i Finances pot requerir la documentació addicional que consideri necessària per valorar l'operació. Aquest Departament ha de valorar especialment si l'adquisició s'ajusta a condicions de mercat.

Article 8

Alienacions de valors mobiliaris

8.1 Els ens locals que alienin valors mobiliaris han de sol∙licitar un informe previ del Departament d'Economia i Finances.

8. 2 Per sol∙licitar aquest informe cal trametre, abans de formalitzar‐ne l'alienació, la documentació següent:


8

a) Model VV‐0. Dades generals. En aquest model cal fer constar la data de l'acord de l'alienació, adoptat pel Ple o per l'òrgan que tingui atribuïda aquesta competència, i el nombre de títols a alienar, el valor nominal i el preu de venda.

b) Model VV‐1. Comptes anuals. En el cas de l'alienació d'accions o participacions socials d'una societat mercantil, cal incloure‐hi la informació relativa al balanç i al compte de pèrdues i guanys de la societat, a la data més propera possible o, com a màxim, a la data de tancament del darrer exercici.

c) Memòria dels comptes anuals de la societat mercantil, en el cas de l'alienació d'accions o participacions socials.

d) Valoració pericial dels valors mobiliaris.

e) Memòria del president o de la presidenta de l'ens local sobre la finalitat de l'alienació dels valors mobiliaris.

8.3 El Departament d'Economia i Finances pot requerir la documentació addicional que consideri necessària per valorar l'operació. Aquest Departament ha de valorar especialment si l'alienació s'ajusta a condicions de mercat.

Article 9

Plans de sanejament financer

9.1 Si la ràtio legal d'estalvi net relativa a l'ens local o a l'ens dependent és negativa, cal que el Ple de l'ens local aprovi un pla de sanejament financer amb l'objecte d'assolir una situació d'estalvi net positiu en un termini no superior a 3 anys. El termini màxim es computa a partir del 31 de desembre de l'exercici en curs.

No cal presentar un pla de sanejament financer en el cas de substitucions o modificacions d'operacions preexistents que impliquin una disminució de la càrrega financera o del risc de les operacions esmentades.

9.2 Quan el Ple de l'ens local hagi aprovat les mesures que s'han d'adoptar en el pla de sanejament financer, cal acreditar‐les mitjançant la tramesa de la documentació que s'assenyala a continuació, d'acord amb les especificacions i el format que es detallen als annexos d'aquesta Ordre:

a) Model PR‐0. Dades generals.

b) Model PR‐1. Previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers, en la versió que correspongui segons els supòsits definits a l'article 3.2 g).

c) Informe de la persona titular de la intervenció de l'ens sobre les causes que han originat la situació de desequilibri financer.


9

d) Memòria del president o de la presidenta de l'ens relativa a les mesures de sanejament que s'han d'adoptar i a les hipòtesis utilitzades en l'elaboració de les previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers durant el període de vigència del pla de sanejament financer. Aquest document ha d'especificar, com a mínim, les hipòtesis principals que expliquen l'evolució de cadascun dels capítols o dels comptes.

El Departament d'Economia i Finances pot requerir més documentació de caràcter financer i comptable si la considera necessària per avaluar les mesures adoptades. Aquest Departament ha de valorar l'adequació del pla al fi que es persegueix i el nivell d'endeutament que es preveu assolir.

9.3 Per al tràmit de les operacions de crèdit subjectes a autorització, en el supòsit que l'ens local o l'organisme autònom local hagi liquidat el pressupost de l'exercici anterior amb romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu, cal que el Ple de l'ens local o l'òrgan competent de l'organisme autònom aprovi les mesures de sanejament previstes legalment i les acrediti d'acord amb el procediment establert en l'apartat 2 d'aquest article.

No és necessària la presentació de la documentació prevista en aquest apartat en el cas de substitucions o modificacions d'operacions preexistents que impliquin una disminució de la càrrega financera o del risc de les operacions esmentades.

9.4 Durant el període de vigència del pla de sanejament financer o de les mesures de sanejament, el Departament d'Economia i Finances només pot autoritzar l'endeutament addicional que s'hi hagi previst expressament, llevat que es produeixi una desviació en sentit positiu que el permeti. En les sol∙licituds d'autorització de les operacions de crèdit a formalitzar durant aquest període, les dades comptables que contenen els models assenyalats a l'article 3.2 han de ser les de l'exercici immediat anterior. Durant el primer trimestre, si no s'ha aprovat la liquidació esmentada, es pot utilitzar la liquidació de l'exercici immediat precedent.

En el cas que es produeixi una evolució negativa per manca d'execució del pla o augmentin les previsions d'endeutament, cal aprovar un nou pla de sanejament financer, amb el mateix horitzó temporal que el pla inicial, que resta subjecte al procediment previst en els apartats anteriors d'aquest article.

Article 10

Estabilitat pressupostària

10. 1 Els ens locals inclosos en l'àmbit subjectiu definit a l'article 111 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que hagin incomplert l'objectiu d'estabilitat pressupostària en el moment de l'aprovació o liquidació del pressupost o de l'aprovació del compte general, han de trametre el pla econòmic i financer previst a l'article 22 de la Llei general d'estabilitat pressupostària, en el termini màxim de quinze dies des de l'acord plenari, al Departament d'Economia i Finances per a la seva aprovació.


10

El pla ha de preveure assolir l'objectiu d'estabilitat pressupostària en un termini no superior a 3 exercicis com a condició per a la seva aprovació. El termini màxim es computa a partir del 31 de desembre de l'exercici en curs.

L'aprovació per acord plenari del pla s'ha d'acreditar mitjançant la tramesa de la documentació que s'assenyala a continuació, d'acord amb les especificacions i el format que es detallen als annexos d'aquesta Ordre:

a) Model PR‐0. Dades generals.

b) Model PR‐1.2. Previsions d'ingressos i despeses. Dades consolidades del grup integrat per l'ens local i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat. Aquest document ha de detallar les dades relatives a la darrera liquidació pressupostària aprovada i les previsions d'ingressos i despeses per als propers exercicis.

c) Memòria del president o de la presidenta de l'ens local relativa a les hipòtesis utilitzades en l'elaboració de les previsions d'ingressos i despeses.

10.2 Durant el període de vigència del pla econòmic i financer, els ens locals a què fa referència l'apartat anterior, han de sol∙licitar l'autorització del Departament d'Economia i Finances per a la formalització de les operacions previstes en els articles 2.1.a) i 2.1.b), de termini superior a 1 any.

El Departament d'Economia i Finances ha de tenir en compte preferentment les previsions del pla econòmic i financer en les esmentades sol∙licituds d'autorització, especialment el termini i condicions en què l'ens local preveu situar per sota del 110% la ràtio legal de deute viu.

En el cas que l'ens local no hagi presentat el pla o no n'hagi obtingut l'aprovació del Departament, el règim d'autorització s'ha d'aplicar també a les operacions de crèdit i aval de termini igual o inferior a 1 any.

10.3 Els ens locals que no estiguin inclosos en l'àmbit subjectiu definit a l'article 111 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que hagin incomplert l'objectiu d'estabilitat pressupostària en el moment de l'aprovació o liquidació del pressupost o de l'aprovació del compte general, han d'acreditar, en la sol∙licitud d'autorització prevista a l'article 3, les mesures aprovades per a la correcció del desequilibri pressupostari mitjançant la tramesa dels models PR‐0 i PR‐1.2.

Article 11

Seguiment de les previsions d'ingressos i despeses

Les previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers contingudes en el model PR‐1, en la versió que correspongui, que cal trametre en els supòsits previstos en els articles 3.2 g), 3.3, 4.2, 9.1, 9.3, 10.1 i 10.3, han de ser objecte de seguiment per part del Departament


11

d'Economia i Finances. A aquest efecte, els ens locals han de trametre, durant el primer semestre de cada exercici, les dades corresponents al tancament comptable de l'exercici anterior, mitjançant la documentació que s'assenyala a continuació:

a) Model PR‐0. Dades generals. En aquest model s'ha de fer constar la data d'aprovació del tancament comptable i l'òrgan que l'ha aprovat.

b) Model PR‐1S. Seguiment de les previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers, en la versió que correspongui.

Article 12

Comunicació de l'estat del deute a final d'exercici

Durant el primer semestre de cada exercici, els ens locals han de comunicar al Departament d'Economia i Finances, als efectes del manteniment de la informació registrada sobre endeutament dels ens locals, l'estat del deute a final de l'exercici anterior per mitjà de la tramesa dels models ED‐0 “Dades generals”, ED‐1 “Estat del deute. Crèdits” i ED‐2 “Estat del deute. Avals de crèdits”. Les especificacions i el format d'aquests models es detallen als annexos d'aquesta Ordre.

Article 13


La documentació relativa als procediments previstos en aquesta Ordre s'ha de trametre per mitjà telemàtic a l'extranet de les administracions catalanes (www.eacat.net). Els models previstos en aquesta Ordre s'obtenen en aquesta plataforma electrònica, agrupats en formularis segons el tipus de procediment.

Article 14

Òrgan competent i terminis

14. 1 Correspon al director o a la directora general de Política Financera i Assegurances la resolució de les sol∙licituds d'autorització i d'aprovació previstes als articles 3.1, 3.3, 10.1 i 10.2 en el termini de dos mesos des de la presentació de la sol∙licitud. Transcorregut aquest termini sense que hi hagi hagut una resolució expressa, s'entén atorgada l'autorització o l'aprovació corresponent.


12

14. 2 Correspon al director o a la directora general de Política Financera i Assegurances l'emissió dels informes previstos als articles 7 i 8 en el termini de trenta dies des de la presentació de la sol∙licitud.

Disposició addicional

Autoritzacions d'altres òrgans administratius

Les autoritzacions previstes als articles 3 i 10.2 d'aquesta Ordre s'han d'entendre sense perjudici de les que corresponguin a altres òrgans administratius, d'acord amb l'article 53.5 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Disposició transitòria primera


La tramesa de la documentació per mitjà telemàtic a l'extranet de les administracions catalanes (www.eacat.net), prevista a l'article 13, serà opcional durant l'any 2007. A partir de l'1 de gener de 2008, la tramitació s'ha d'efectuar exclusivament en la plataforma electrònica esmentada.

Disposició transitòria segona

Liquidació del pressupost de 2005

Els ens locals que tramitin operacions de crèdit durant el primer semestre de 2007 amb la liquidació del pressupost de 2005, elaborada d'acord amb les instruccions comptables vigents fins a aquest exercici, han d'emplenar els models previstos en aquesta Ordre d'acord amb els conceptes definits per les noves instruccions comptables vigents a partir de l'1 de gener de 2006.

Disposició derogatòria

Derogació normativa

Queden derogades l'Ordre del Departament d'Economia i Finances de 28 de juny de 1999 i l'Ordre ECF/324/2003, de 2 de juny.

Igualment queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin o siguin incompatibles amb els preceptes d'aquesta Ordre.


13

Disposició final primera

Modificació dels annexos

Els annexos previstos en aquesta Ordre es podran modificar mitjançant una resolució del director o de la directora general de Política Financera i Assegurances que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Disposició final segona

Entrada en vigor de l'Ordre

Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sense perjudici de les previsions sobre estabilitat pressupostària que, d'acord amb la disposició final cinquena de la Llei 15/2006, de 26 de maig, de reforma de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, general d'estabilitat pressupostària, són aplicables als pressupostos l'elaboració dels quals s'hagi d'iniciar a partir de l'1 de gener de 2007.

Annex 1

Passius financers

Als efectes d'aquesta Ordre, constitueixen un passiu financer, en tot cas, els saldos dels comptes següents:

a) Entitats subjectes al Pla general de comptabilitat pública adaptat a l'administració local:

Comptes 150, 155, 158, 170, 171, 173, 178, 500, 502, 505, 507, 508, 520, 521, 522, 523, 525 i 528.

b) Entitats subjectes al Pla de comptes local simplificat:

Comptes 170, 520 i 522. S'han d'incloure igualment els passius financers esmentats en la lletra a) anterior i que no estiguin previstos en el Pla de comptes local simplificat, d'acord amb el caràcter supletori del Pla general de comptabilitat pública adaptat a l'administració local previst a la regla 7 de la Instrucció del model simplificat de comptabilitat local.

c) Entitats subjectes al model bàsic de comptabilitat local:

Saldos pendents de préstecs, crèdits, operacions de tresoreria i altres passius financers. S'han d'incloure igualment els passius financers esmentats en les lletres a) i b) anteriors i que no estiguin previstos en el model bàsic de comptabilitat local, d'acord amb el caràcter


14

supletori de la Instrucció del model simplificat de comptabilitat local previst a la regla 5 de la Instrucció del model bàsic de comptabilitat local.

d) Entitats subjectes al Pla general de comptabilitat i al Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses:

Pla general de comptabilitat: comptes 150, 160, 161, 162, 163, 170, 171, 172, 173, 174, 175, 176, 177, 178, 179, 500, 501, 502, 505, 509, 510, 511, 512, 513, 520, 521, 522, 523, 524 i 525.

Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses: comptes 150, 160, 161, 162, 163, 170, 171, 172, 173, 174, 175, 176, 177, 179, 500, 502, 505, 509, 510, 511, 512, 513, 520, 521, 522, 523, 524 i 525.

Annex 2

Documentació addicional que cal trametre en determinats procediments i altres especificacions

—1 Avals d'operacions de crèdit

1.1 En el cas dels avals d'operacions de crèdit cal trametre, addicionalment a la documentació prevista en els articles 3, 4 o 5, un informe de la persona titular de la secretaria que acrediti el compliment de les previsions de l'article 49.6 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, si es tracta d'un aval a favor de persones o entitats amb qui es contractin obres o serveis o explotin concessions, o del que preveu l'article 49.7 de la Llei esmentada, si es tracta d'una societat mercantil amb una participació de l'ens local no inferior al 30% del capital. No cal trametre aquest informe en el cas dels avals previstos a l'article 49.5 d'aquesta Llei, relatiu als avals de l'ens local a favor dels organismes autònoms, de les societats mercantils dependents o de les societats mercantils participades per diverses entitats locals.

1.2 Si l'ens local avala una operació de crèdit que ha de formalitzar un dels ens dependents subjecte a tutela financera, correspon a aquest darrer ens la tramesa de la documentació prevista en aquesta Ordre. L'aval de l'ens local s'ha de fer constar en els apartats de garanties i d'observacions del model CL‐2.

—2 Modificació de condicions

2.1 La modificació d'una operació de crèdit a llarg termini, tramitada anteriorment, que no afecti les seves condicions contractuals o que no superi les inicialment autoritzades o comunicades, cal comunicar‐la mitjançant la tramesa del model CL‐2, a excepció del canvi de finalitat que cal fer constar per mitjà del model CL‐1. En tots dos casos només cal emplenar l'apartat objecte de modificació. Aquestes modificacions són les que es detallen a continuació:

a) La modificació de l'entitat de crèdit prestadora.

Comentari [r1]: TEXT MODIFICAT PER LA RESOLUCIÓ ECF/1769/2009, DE 10 DE JUNY


15

b) La reducció de l'import de l'operació.

c) La reducció del tipus d'interès nominal, si no se'n modifica el règim de determinació.

d) La reducció de qualsevol de les comissions pactades, si no se'n modifica el règim de determinació.

e) La modificació de qualsevol de les garanties pactades.

f) El canvi de la finalitat de l'operació.

2.2 En la resta de modificacions, cal aportar els models previstos a l'article 3.2.

2.3 L'amortització anticipada, total o parcial, d'una operació de crèdit, i la seva substitució per una nova operació no es considera una modificació de condicions sinó una operació de substitució total o parcial d'operacions preexistents. Per a la sol∙licitud d'autorització i per a la comunicació d'aquestes operacions cal aportar els models previstos a l'article 3.2 i emplenar el model CL‐1S, en lloc del model CL‐1. Al model CL‐1S es detallen les operacions de crèdit preexistents objecte de substitució.

2.4 L'amortització anticipada, total o parcial, d'una operació que no sigui substituïda per una nova operació, cal comunicar‐la per mitjà de la tramesa d'un certificat de la persona titular de la intervenció de l'ens, en el qual s'ha de fer constar:

a) El número d'expedient que el Departament d'Economia i Finances va assignar a l'operació de crèdit cancel∙lada o amortitzada parcialment i la data de formalització.

b) L'import amortitzat i, eventualment, l'import del deute viu restant després de l'amortització anticipada, les despeses en concepte de comissions i la data en què s'ha efectuat aquesta amortització.

2.5 En les operacions de crèdit a curt termini, la modificació de les condicions pactades en operacions ja comunicades cal notificar‐la mitjançant la tramesa d'un nou bloc de models CT‐0 i CT‐1, en el termini previst a l'article 5 d'aquesta Ordre. Només cal emplenar l'apartat objecte de modificació.

—3 Operacions de crèdit a curt termini

3.1 Les entitats subjectes al Pla general de comptabilitat no han d'emplenar l'apartat del model CT‐1 relatiu a dades comptables i a la ràtio legal de tresoreria.

3.2 Si hi ha l'aval de l'ens local a l'operació de crèdit a curt termini formalitzada per un ens dependent subjecte a tutela financera, cal trametre dos blocs de models CT‐0 i CT‐1, un per a l'aval i l'altre per a l'operació de crèdit.

—4 Previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers


16

4.1 Si les previsions d'ingressos i despeses o d'estats financers del model PR‐1 es refereixen a les mesures de sanejament aprovades amb l'objecte d'absorbir el romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu, cal que l'evolució dels imports indicats a la casella relativa a aquest concepte en reculli l'absorció progressiva durant el període previst.

4.2 Si aquestes previsions es refereixen a les mesures de sanejament aprovades amb l'objecte d'equilibrar una situació d'estalvi net negatiu, cal que la “Ràtio de capacitat de retorn. Amortització anual” sigui positiva dins el termini del pla de sanejament financer. Així mateix, en el cas que el romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu hagi estat provocat per una situació d'estalvi net negatiu, l'ens local o l'organisme autònom local pot aprovar un pla de sanejament financer acollit a l'article 53.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals sempre que acrediti l'absorció del romanent dins el termini previst per l'article 193 d'aquesta Llei. El pla ha de preveure les mesures de gestió, tributàries, financeres i pressupostàries necessàries per assolir aquests objectius.

—5 Estabilitat pressupostària

L'informe d'avaluació del compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària, previst a l'article 16 del Reial decret 1463/2007, de 2 de novembre, s'ha d'acreditar mitjançant la tramesa dels models PR‐0 i PR‐1.2. En aquest supòsit cal emplenar únicament les caselles 1 a 20 de la primera columna del model PR‐1.2 i cal indicar si les dades fan referència a l'aprovació del pressupost, del pressupost modificat —com a conseqüència de l'aprovació d'un crèdit extraordinari o d'un suplement de crèdit— o de la liquidació pressupostària. En el cas de la liquidació pressupostària, cal indicar els drets reconeguts nets i les obligacions reconegudes netes. La capacitat o necessitat de finançament es pot aproximar pel concepte de superàvit o dèficit no financer, previst a la casella 21 del model PR‐1.2, que correspon a la diferència entre els capítols 1 a 7 d'ingressos i els capítols 1 a 7 de despeses. En el supòsit que sigui procedent efectuar ajustos sobre aquest concepte, cal emplenar l'apartat del model “Capacitat / necessitat de finançament”. En el model PR‐0 cal indicar la relació dels ens dependents que s'integren en les dades consolidades del model PR‐1.2, que han de ser els que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat.

La comunicació dels plans econòmics i financers o escenaris pressupostaris plurianuals aprovats pel Ple de l'ens local, prevista a l'article 21.3 del Reial decret 1463/2007, de 2 de novembre, s'ha d'acreditar mitjançant la tramesa dels models PR‐0 i PR‐1.2. En el model PR‐0 cal indicar la relació dels ens dependents que s'integren en les dades consolidades del model PR‐1.2, que han de ser els que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat.

—6 Tramesa d'una còpia de les auditories financeres de determinats ens dependents

D'acord amb la disposició addicional sisena de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, els ens locals de més de 50.000 habitants o amb un pressupost general superior a 50.000.000 d'euros, han de trametre al Departament d'Economia i Finances una còpia de les auditories financeres dels ens dependents previstos a l'article 1 d'aquesta Ordre que no estiguin sotmesos a fiscalització prèvia, en el termini normatiu previst per a retre el compte general. Addicionalment, el balanç i el compte de

Comentari [r2]: TEXT AFEGIT PER LA RESOLUCIÓ ECF/1769/2009, DE 10 DE JUNY


17

pèrdues i guanys auditats s'han de trametre en el format dels models PR‐0 i PR‐1S.1 (formulari 11).

—7 Informe de tresoreria

D'acord amb l'article 4.4 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, els ens locals han de trametre al Departament d'Economia i Coneixement l'informe que preveu l'article 4.3 d'aquesta Llei.

Aquest informe l'ha d'elaborar la persona titular de la tresoreria de l'ens local o, si no, la persona titular de la intervenció.

Els ens locals i els organismes autònoms locals subjectes a tutela financera d'acord amb l'article 1 d'aquesta Ordre han d'elaborar aquest informe per a cada trimestre natural i l'han de trametre al Departament d'Economia i Coneixement el mes següent al del tancament del trimestre natural. L'informe de tresoreria del primer trimestre de 2011 s'ha de trametre abans del 30 de juny de 2011.

Les entitats públiques empresarials locals i les societats mercantils subjectes a tutela financera d'acord amb l'article 1 d'aquesta Ordre han d'elaborar aquest informe per a cada any natural i l'han de trametre al Departament d'Economia i Coneixement el mes següent al del tancament de l'any natural.

En aquest informe s'ha de fer constar la informació relativa al compliment dels terminis que preveu aquesta Llei per al pagament de les obligacions de cada entitat subjecta a tutela financera, en el format del model IT, Informe de tresoreria, amb el detall del nombre i l'import dels pagaments realitzats durant el període, dins i fora del termini legal, i de les obligacions pendents en les quals s'incompleixi el termini legal en la data de tancament del període.

—8 Signatura dels models

En els models relatius a les dades generals de la tramitació s'hi ha de fer constar la signatura del president o de la presidenta de l'entitat i de la persona titular de la intervenció.

En la tramitació mitjançant l'extranet de les administracions catalanes es preveu la signatura electrònica de la persona titular de la secretaria que fa constar que la tramesa de la documentació ha estat ordenada pel president o per la presidenta de l'entitat i que la informació pressupostària, comptable i financera compta amb el vistiplau de la persona titular de la intervenció.

També es preveu, alternativament, la signatura electrònica de la persona habilitada per efectuar la tramesa i fer constar que aquesta ha estat ordenada pel president o per la presidenta de l'entitat i que la informació pressupostària, comptable i financera compta amb el vistiplau de la persona titular de la intervenció. La resolució d'habilitació ha de ser dictada per la persona que presideix l'entitat a proposta de la persona titular de la secretaria. La persona habilitada ha de ser funcionària al servei de l'Administració Local. En

Comentari [r3]: TEXT AFEGIT PER LA RESOLUCIÓ ECF/3210/2010, DE 28 DE SETEMBRE

Comentari [r4]: TEXT AFEGIT PER LA RESOLUCIÓ ECO/1406/2011, D'1 DE JUNY


18

aquest supòsit, cal adjuntar el document electrònic que conté la resolució esmentada, que s'entendrà declarat vigent per la seva utilització.

—9 Instruccions per emplenar els models

Les instruccions per emplenar els models previstos en aquesta Ordre figuren a l'extranet de les administracions catalanes (www.eacat.net).

Annex 3

Procediment de càlcul de les anualitats teòriques, ràtios legals i ràtios financeres

—1 Anualitats teòriques

1.1 Concepte

Per al càlcul de la ràtio legal d'estalvi net correspon calcular una anualitat teòrica de cadascuna de les operacions de crèdit a llarg termini, calculada en termes constants, independentment de la modalitat i condicions de cada operació. Són operacions de crèdit a llarg termini les operacions concertades amb un termini superior a 1 any.

Les anualitats teòriques es calculen en el model CL‐3. En aquest model s'han de fer constar les anualitats teòriques de les operacions de crèdit a llarg termini formalitzades o avalades per l'entitat que concerta l'operació en tràmit, incloent‐hi les operacions vigents, les tramitades anteriorment pendents de formalització i l'operació de crèdit en tràmit. Dins de les operacions avalades s'inclouen tant les avalades a favor d'ens dependents com les avalades a favor d'altres ens. En el cas que l'operació de crèdit en tràmit estigui destinada a la substitució d'operacions preexistents, cal incloure‐hi aquesta operació, i no les operacions objecte de substitució.

1.2 Mètode de càlcul

Per fer el càlcul en termes constants, cal utilitzar el procediment de càlcul de les anualitats corresponent al sistema d'amortització de quota constant, que comprèn interessos i amortització. El mètode de càlcul de l'anualitat teòrica és el següent:

a. En les operacions pactades amb amortitzacions parcials:

A= [C x i] / [1 ‐ (1 + i)‐n]

on:

A= Anualitat teòrica.

C= Capital pendent d'amortització a la data en què s'efectua el càlcul o capital inicial si es tracta d'operacions formalitzades o tramitades amb posterioritat a aquesta data o pendents de disposició.

Comentari [r5]: TEXT AFEGIT PER LA RESOLUCIÓ ECF/2901/2008, DE 19 DE SETEMBRE


19

i= Tipus d'interès nominal anual vigent, en tant per 1.

Si l'operació es pacta sense interès, l'anualitat teòrica s'ha de calcular dividint el capital pendent pel termini que manca fins al venciment.

En el cas d'operacions de crèdit en tràmit o pendents de formalització, cal efectuar una estimació del tipus d'interès que s'aplicarà a partir de la formalització, d'acord amb el procediment previst en el projecte de contracte.

n= Termini que manca fins al venciment, en anys arrodonits a l'enter superior.

b. En les operacions pactades amb amortització al venciment:

A*= [C* x i*] / [1 ‐ (1 + i*)‐n*]

on:

A*= Anualitat del conjunt d'operacions de crèdit amb amortització al venciment.

C*= Suma dels capitals pendents d'amortització de les operacions de crèdit amb amortització al venciment a la data en què s'efectua el càlcul o capital inicial si es tracta d'operacions formalitzades o tramitades amb posterioritat a aquesta data o pendents de disposició.

i*= Tipus d'interès nominal anual vigent, calculat com a mitjana ponderada per l'import del capital pendent, en tant per 1.

n*= Termini que manca fins al venciment, calculat com a mitjana ponderada per l'import del capital pendent, en anys arrodonits a l'enter superior.

L'anualitat teòrica de cadascuna de les operacions amb amortització al venciment és el resultat de multiplicar A* pel quocient entre el capital pendent de l'operació i la suma dels capitals pendents d'aquest tipus d'operacions.

No obstant això, en el model CL‐3 cal indicar cadascuna de les operacions amb amortització al venciment en files separades i emplenar tots els apartats excepte el relatiu al capital pendent. En la fila que segueix a aquest tipus d'operacions, que han d'aparèixer agrupades, cal emplenar l'apartat relatiu al capital pendent amb el valor C*, l'apartat relatiu al tipus d'interès nominal anual vigent amb el valor i* i l'apartat relatiu al termini que manca fins al venciment amb el valor n*.

1.3 Data de referència del capital pendent

La data de referència del capital pendent de les operacions de crèdit ha de ser la més propera possible o, com a màxim, la data de tancament del penúltim trimestre natural. En el cas d'operacions formalitzades o tramitades amb posterioritat a la data de referència o pendents de disposició, cal indicar el capital inicial.


20

El tipus d'interès nominal anual vigent i el termini que manca fins al venciment s'han de calcular en aquesta data.

—2 Ràtio legal d'estalvi net

2.1 La ràtio legal d'estalvi net, prevista a l'article 3.1 a) d'aquesta Ordre, es calcula a partir de les dades comptables i de les anualitats teòriques de les operacions de crèdit a llarg termini formalitzades o avalades per l'entitat que concerta l'operació en tràmit.

2.2 L'estalvi net es calcula de forma diferent segons el tipus d'entitat:

a) Ens locals i organismes autònoms locals.

L'estalvi net s'obté a partir de la diferència entre els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5 i les obligacions reconegudes netes dels capítols 1, 2 i 4, corresponents a la liquidació del pressupost del darrer exercici. No s'han d'incloure els ingressos per operacions corrents afectats a operacions de capital (ingressos de l'article 35 "contribucions especials", concepte 396 "ingressos per actuacions d’urbanització", concepte 397 "aprofitaments urbanístics" i altres conceptes, que cal detallar a l'apartat d'observacions del model CL‐4, PR‐1 o PR‐1S) ni les obligacions reconegudes derivades de modificacions de crèdit que s'hagin finançat amb romanent líquid de tresoreria. Un cop obtinguda aquesta diferència, cal deduir‐li les anualitats teòriques detallades en els apartats 1 i 2.1 anteriors.

b) Entitats públiques empresarials locals i societats mercantils participades pels ens locals.

L'estalvi net s'obté a partir de la suma del resultat de l'activitat ordinària i de les despeses financeres, corresponents als comptes anuals del darrer exercici. Un cop obtingut aquest import, cal deduir‐li les anualitats teòriques detallades en els apartats 1 i 2.1 anteriors.

2.3 La ràtio legal s'obté dividint l'estalvi net pels drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5 amb els ajustos detallats a l'apartat 2.2 a) anterior, en el cas dels ens locals i dels organismes autònoms locals, o pels ingressos d'explotació, en el cas de les entitats públiques empresarials locals i de les societats mercantils participades pels ens locals. El resultat obtingut s'ha de multiplicar per 100 per tal d'expressar‐lo en percentatge. Aquesta ràtio legal figura al model CL‐4, en la versió que correspongui.

—3 Ràtio legal de deute viu

3.1 La ràtio legal de deute viu, a què fa referència l'article 3.1.b) d'aquesta Ordre, s'obté del quocient entre el deute viu previst a 31 de desembre de l'exercici en curs i els ingressos corrents amb els ajustos detallats a l'apartat 2.2 a) anterior, en termes consolidats, del grup integrat per l'ens local i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat. Cal incloure‐hi el deute viu previst de les operacions de crèdit esmentades als articles 2.1.a) i 2.1.b), concertades i tramitades per aquests ens, i l'import és la suma dels saldos previstos per als comptes detallats a l'annex 1. En el cas de la formalització d'un contracte d'arrendament financer, el saldo dels comptes 173 i 523 s'ha de minorar per la diferència entre el valor al comptat del bé i el deute total per les quotes i l'opció de compra, registrada al compte 272. El resultat obtingut s'ha de multiplicar per 100


21

per tal d'expressar‐lo en percentatge. Aquesta ràtio legal figura al model CL‐4, en la versió que correspongui.

3.2 El numerador d'aquesta ràtio legal és la previsió de deute viu a 31 de desembre de l'exercici en curs. Aquesta previsió s'ha d'efectuar d'acord amb els criteris següents:

a) Les previsions de deute viu per operacions de crèdit a llarg termini són el resultat d'incorporar al deute viu de l'exercici anterior la variació neta dels passius financers prevista en el capítol 9 d'ingressos i en el capítol 9 de despeses del pressupost de l'exercici. Cal efectuar aquest càlcul tenint en compte les modificacions pressupostàries aprovades i els criteris exposats a la lletra b) posterior.

b) Les operacions de crèdit a llarg termini pendents de disposició s'han de considerar disposades per la totalitat a 31 de desembre de l'exercici en curs. Aquest criteri és d'aplicació a les operacions de crèdit a llarg termini tramitades anteriorment i en tramitació que estiguin pendents de formalització o de disposició.

c) Les previsions sobre els imports disposats de les operacions de crèdit a curt termini s'han d'efectuar d'acord amb les previsions del pla de disposició de fons de la tresoreria, previst a l'article 187 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

d) Les previsions sobre el deute viu avalat són el resultat d'aplicar els criteris de les lletres a), b) i c) anteriors al deute viu de l'entitat beneficiària de l'aval.

3.3 El denominador d'aquesta ràtio legal són els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5, amb els ajustos detallats a l'apartat 2.2 a) anterior, calculats a partir de la liquidació dels pressupostos i dels estats comptables, en termes consolidats, del grup integrat per l'ens local i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat. Aquesta liquidació ha de ser la de l'exercici anterior. Durant el primer semestre, si no s'ha aprovat la liquidació esmentada, es pot utilitzar la liquidació de l'exercici immediat precedent. Per efectuar aquest càlcul en termes consolidats s'ha d'utilitzar el mateix procediment previst per al pressupost a la secció tercera del capítol IV del Reial decret 500/1990, de 20 d'abril (BOE núm. 101, de 27.4.1990).

—4 Ràtio legal de tresoreria

La ràtio legal de tresoreria, prevista a l'article 5.2 d'aquesta Ordre, s'obté del quocient entre la suma dels imports disposats i disponibles pendents de disposició per les operacions de crèdit a curt termini formalitzades o avalades ‐incloent‐hi l'operació que és objecte de tramitació‐ i els drets reconeguts nets dels capítols 1 a 5 de la liquidació pressupostària de l'ens local o de l'organisme autònom local. Són operacions de crèdit a curt termini o operacions de tresoreria les operacions concertades amb un termini igual o inferior a 1 any. La liquidació que ha d'utilitzar‐se en el càlcul d'aquesta ràtio legal és la de l'exercici anterior. Durant el primer semestre, si no s'ha aprovat la liquidació esmentada, es pot utilitzar la liquidació de l'exercici immediat precedent. El resultat obtingut s'ha de multiplicar per 100 per tal d'expressar‐lo en percentatge. Aquesta ràtio legal figura al model CT‐1.

—5. Ràtios financeres


22

5.1 Ràtios financeres previstes en els models

Les ràtios financeres s'obtenen a partir de les dades econòmiques i financeres de l'ens local o de l'ens dependent, a excepció de les previsions del model PR‐1 quan facin referència a un grup consolidat. Aquestes ràtios figuren al model CL‐4, en les versions CL‐4.0, CL‐4.1 i CL‐4.2, i al model PR‐1. Les ràtios financeres previstes en aquests models són les “Ràtios de capacitat de retorn. Amortització anual”, les “Ràtios de capacitat de retorn. Deute viu” i la “Ràtio de romanent de tresoreria”.

5.2 Previsions d'amortització d'operacions de crèdit a llarg termini

En el càlcul de les “Ràtios de capacitat de retorn. Amortització anual” s'han d'utilitzar les previsions d'amortització efectiva per als propers exercicis elaborades a partir de les condicions contractuals específiques de cada operació de crèdit concertada amb un termini superior a 1 any. Aquestes previsions comprenen les despeses en concepte d'amortitzacions derivades de les operacions de crèdit vigents, les tramitades anteriorment pendents de formalització i l'operació de crèdit en tràmit. No s'hi inclouen les operacions de crèdit avalades ni tampoc les amortitzacions anticipades previstes, que cal indicar a l'apartat d'observacions del model CL‐4. Aquestes previsions s'han de calcular tenint en compte l'efecte de les operacions de substitució d'operacions preexistents que es puguin concertar.

5.3 Ràtios de capacitat de retorn. Amortització anual

Aquestes ràtios es calculen per la diferència entre l'estalvi corrent ajustat i les previsions d'amortització efectiva. L'estalvi corrent ajustat es defineix com la diferència entre els drets reconeguts nets per operacions corrents, capítols 1 a 5 amb els ajustos detallats a l'apartat 2.2 a) anterior, i les obligacions reconegudes netes per operacions corrents, capítols 1 a 4, corresponents a la liquidació del pressupost del darrer exercici. En aquests imports s'han de practicar els ajustos corresponents a les desviacions de finançament i a les despeses finançades amb romanent de tresoreria per a despeses generals que s'hagin produït en els capítols esmentats. El resultat de la diferència entre l'estalvi corrent ajustat i les previsions d'amortització efectiva es divideix pels ingressos corrents en els termes abans esmentats, i es multiplica per 100 per tal d'expressar‐lo en percentatge.

Al model CL‐4 aquestes ràtios es calculen per a l'any actual i per als propers tres anys i al model PR‐1 per als exercicis a què fa referència la previsió.

Les previsions dels articles 3.2. g) i 4.2 d'aquesta Ordre s'han d'aplicar si alguna de les ràtios contingudes al model CL‐4 té signe negatiu.

5.4 Ràtios de capacitat de retorn. Deute viu

La primera ràtio es calcula com el quocient entre l'estalvi corrent ajustat, definit en l'apartat anterior, i el deute viu per operacions de crèdit a llarg termini a 31 de desembre de l'exercici anterior. El resultat es multiplica per 100 per tal d'expressar‐lo en percentatge. Aquesta ràtio es calcula també amb la previsió de deute viu a 31 de desembre de l'exercici en curs, que s'ha d'efectuar d'acord amb els criteris detallats a l'apartat 3.2 anterior. Les previsions


23

dels articles 3.2. g) i 4.2 d'aquesta Ordre s'han d'aplicar si alguna de les ràtios contingudes al model CL‐4 és inferior a un 7%.

Es calcula un segon grup de ràtios amb el deute viu per crèdits i avals a llarg termini. Les previsions dels articles 3.2. g) i 4.2 d'aquesta Ordre s'han d'aplicar si alguna de les ràtios contingudes al model CL‐4 és inferior a un 5%.

En el model PR‐1 aquestes ràtios es calculen per als exercicis a què fa referència la previsió.

5.5 Ràtio de romanent de tresoreria

Aquesta ràtio es calcula com el quocient entre el romanent de tresoreria per a despeses generals a 31 de desembre del darrer exercici liquidat i els ingressos corrents en els termes esmentats en l'apartat 5.3 anterior. El resultat es multiplica per 100 per tal d'expressar‐lo en percentatge.

Les previsions dels articles 3.2.g) i 4.2 d'aquesta Ordre s'han d'aplicar si la ràtio continguda al model CL‐4 té signe negatiu i supera un 5% de la base de càlcul.

En el model PR‐1 aquesta ràtio es calcula per als exercicis a què fa referència la previsió.

Annex 4

Models

CL‐0

CL‐1

CL‐1S

CL‐2

CL‐3

CL‐4.0

CL‐4.1

CL‐4.2

CL‐4.3

CT‐0

CT‐1

PD‐0

Comentari [r6]: TEXT MODIFICAT PER LA RESOLUCIÓ ECO/2829/2012, DE 13 DE DESEMBRE

Comentari [r7]: MODIFICAT PER LA RESOLUCIÓ ECO/2829/2012, DE 13 DE DESEMBRE



Comentari [r10]: MODIFICAT PER LA RESOLUCIÓ ECF/1769/2009, DE 10 DE JUNY I PER LA RESOLUCIÓ ECO/2829/2012, DE 13 DE DESEMBRE


24

PD‐1

PR‐0

PR‐1.0

PR‐1.1

PR‐1.2

PR‐1S.0

PR‐1S.1

PR‐1S.2

CV‐0

CV‐1

VV‐0

VV‐1

ED‐0

ED‐1

ED‐2

IT

Comentari [r11]: MODIFICAT PER LA RESOLUCIÓ ECF/1769/2009, DE 10 DE JUNY









Comentari [r20]: AFEGIT PER LA RESOLUCIÓ ECO/1406/2011, D'1 DE JUNY

endeutament i tutela financera - · pdf fileseves inversions utilitzant el crèdit...

Documents