PARRÒQUIA DE SANT IGNASI DE LOIOLA—LLEIDA MARÇ 2017

Edita: Parròquia de Sant Ignasi

de Loiola de Lleida

Plaça d’Espanya 4

25002 Lleida

Tfon 973 271099

Índex

EDITORIAL .................................................. 1

CONSELL PARROQUIAL ............................ 2

PRESENTACIÓ NOU WEB ST. IGNASI ........ 3

GRUP D'ADULTS ........................................ 4

CURSA SED ................................................ 6

ORDENACIÓ DEL SERGIO GADEA .......... 7

EXPERIÈNCIES D’HOSPITALITAT ................. 7

ENDEVINA DE QUI PARLEM ...................... 8

EN RUTA...

Ens trobareu a: www.stignasi-lleida.org

U s arriba aquest TRUC im-

mediatament abans de

començar la “SETMANA

D’IMMERSIÓ A L’HOSPITALITAT”.

Parlem de l’oportunitat per

assaonar-se d’un dels més grans

valors de l’evangeli de Jesús:

“Vosaltres quan ... era foraster,

em vau acollir” (Mt 25, 31-46).

Les veus més reaccionàries i

populistes sembla que no

entenen gaire sobre aquest gran

valor de la fraternitat, més aviat

van emmetzinant la sensibilitat

de la gent. Per això, en aquesta

Quaresma de l’any 2017, estem

convidats a treballar d’una

manera especial les nostres

actituds d’acolliment, sigui

neutralitzant hostilitats, sigui

desenvolupant les nostres

73

capacitats de just ícia i

misericòrdia.

Estar en ruta significa fer camí

cap a la Pasqua, cap a la vida

digna per a tots, especialment

per als més vulnerables que

pateixen i topen amb tantes i

tantes fronteres d’egoisme.

Estarà fora de ruta tot aquell

que només vol guanyar-se la

vida per a si mateix, sense gastar

-la a la manera de com ho va

fer Jesús.

La resurrecció de Jesús és el

millor resultat de la seva mena

d’amor. També ho serà el nostre

si ens arrisquem a estimar com

Ell, això va així!

P. Joan Suñol

Rector

DIA HORA ACTIVITAT

8 20:30 Concert Petit Cor de la Catedral

9 12:00 Diumenge de Rams

11 21:00 Grup Revisió de Vida

11 19:00 Missa Crismal - (Catedral)

13 20:30 Dijous Sant

13 23:00 Hora Santa

14 18:00 Ofici de divendres Sant

14 11:00 Via Crucis

15 23:00 Vetlla Pasqual

28 21:00 Pregària TAIZÉ

20h Confirmacions Sant Ignasi

Calendari Març 2017

Truc informatiu 2 Març 2016

E l Consell parroquial de l’ac-

tual mes de març, va tenir

un caire més deliberatiu,

valoratiu i informatiu que no pas

decisori. És en aquest sentit que

les qüestions tractades foren va-

loracions sobre la diada de la

Parròquia, de l’assemblea parro-

quial realitzada el dissabte 4 de

febrer d’enguany. En tots dos

àmbits les opinions varen ser

molt positives. Més concreta-

ment, pel que fa a l’assemblea

parroquial es va presentar un

document de síntesi, que com-

prenia, en diferents ítems, les

aportacions fetes pels diferents

grups creats en l’assemblea.

Aquests ítems són:

Com veiem la comunitat:

Avancem en la interrelació -

parròquia/família – dinamisme i

participació – acolliment – ober-

tura – Jesús és la nostra experi-

ència, és Ell qui ens aglutina. La

comunitat ens sentim parròquia/

família en la que cal que tin-

guem bona cura els uns pels al-

tres.

Acolliment:

Fer-se present en el món – ser-

vint – amb identitat ignasiana –

obrir-se- facilitar la integració

de la gent – amb esperit de

gratuïtat.

Opcions comunitat:

Fer experiència del Crist – Servir

Déu, als altres, als pobres – Ho

anem expressant estimant i

servint – Això configura projec-

tes comuns, il·lusions comparti-

des – cadascú ha de pregun-

tar-se què he de fer jo?”.

Sinèrgies/transversalitat:

Funcionament sinèrgic trans-

versal – coneixement inter-

grups – valoració recíproca –

tots en la mateixa nau, sentit

de pertinença – interconnexió

a través del Consell Parroquial

– Reunió i reflexió de gent de

diverses edats iniciativa bonica

a mantenir.

Celebracions:

Promoure sentit de festa, famili-

aritat, comunicació – dinamit-

zació de les misses per part de

grups.

Com sortim cap enfora:

Presència en les delegacions

diocesanes – esperit evangelit-

zador – enviats de manera pro-

activa – projectar-se enfora

sense por.

Buit generacional (25-45 anys):

Falten propostes –perplexitat –

a vegades el que ofereix l’Esg-

lésia no és atractiu.

Corresponsabilitat:

Hi ha gent realment corespon-

sable – cal treballar la vocació

de coresponsabilitat – defugir

actituds conformistes, en pre-

veres i laics – veure opcions de

cara a la participació del laic

en l’acolliment pastoral en la

parròquia.

Reptes per a la comunitat: Veure/pensar procés per inte-

grar més gent- creació d’un

grup d’acolliment (oberts a

nivell humà i espiritual, cartell,

...? – millorar el manteniment

de les instal·lacions – tenir cura

de la vida dels grups – acom-

panyament – atenció a joves

que no són de col·legi cristià.”

Val a dir que el document en

qüestió ha estat una presenta-

ció, però s’ha de treballar a

fons.

En una altre àmbit cal desta-

car dues trobades importants en

les quals s’encoratja i s’espera la

participació de tota la comuni-

tat. La primera que es durà a

terme serà una setmana d’im-

mersió a l’hospitalitat, la qual

tindrà lloc dels dies 27 a 31 de

març inclosos amb el següent

programa:

Dilluns i dimarts, 27 i 28 de

març, a les 20:30h, respectiva-

ment xerrades:

“Sobre l’hostilitat”, per Ignasi

Escudero de “Cristianisme i Jus-

tícia

“Sobre l’hospitalitat”, per Maria

del Carmen de la Fuente, Fun-

d a c i ó M i g r a S t u d i u m

“Cristianisme i Justícia

Dimecres 29, a les 20:30 h:

Celebració Comunitària de la

Penitència: “Acolliment i salva-

ció”

Dijous 30, també a les 20:320h

Inauguració de l’exposició

“SOMOS MIGRANTES” Divendres

31, a les 21:00: Pregària Taizé:

“Pregant en clau d’hospitalitat”

La segona trobada s’emm-

arca dins de l’àmbit de les cele-

bracions. Es va creure que seria

convenient fer-ne o trobar-ne

una que tingués caràcter acolli-

dor. És en aquest sentit que l’e-

quip del 3r món envers aquesta

qüestió ha pensat fer una troba-

da, el dissabte 22 d’abril, de 10

a 13 hores, organitzada pel grup

d’acolliment de l’Equip del 3er

món, i en la qual participaria de

manera rellevant el grup d’alf-

abetització. En tot cas seria una

trobada especialment oberta a

la gent de la parròquia en gene-

ral. El lema és “Conèixer-nos per

estimar-nos.”

Arribades les 22.15 hores, el

Consell posa fi a la seva sessió

amb la pregària amb “la comu-

nitat al cor”.

CONSELL PARROQUIAL. MARÇ 2017

Març 2016 3 Truc informatiu

A mb aquest TRUC volem donar

una notícia àmpliament espera-

da per molts: la comunitat par-

roquial de sant Ignasi de Lleida estrena

nou web. El Xavier Garcia s’hi ha dedi-

cat de valent i ha volgut que la nova

plataforma fos molt moderna, tècnica-

ment complerta i a l’alçada de les no-

ves tendències comunicatives per Inter-

net.

Al desembre del 2012 es va posar en

funcionament l’antic web de la nostra

parròquia. Aleshores va caldre un any

d'intensa feina per tenir-la totalment

enllestida. Tot i ser un web que complia

tots els estàndards d'usabilitat i accessi-

bilitat, les noves necessitats han fet que

actualment sigui insuficient i l’aparença

ha anat quedant desfasada i poc útil.

Han sigut 9 anys i més de 600 notícies

penjades on la parròquia s'ha obert, no

només a la ciutadania, sinó molt més

enllà de les seves parets. Hem de saber

que rebem visites d'Andorra, Itàlia, Ale-

manya o fins tot dels Estats Units.

Amb el web que inaugurem avui,

comencem una nova etapa. Es tracta

d’un web molt modern, amb un nou

disseny, adaptatiu, accessible des dels

dispositius mòbils i amb diferents perfils

d'usuari perquè sigui molt més fàcil i rà-

pid afegir i modificar i eliminar la infor-

mació que s'hi va penjant. Superem un

web que només permetia l’accés per

part de l'equip de comunicació. Amb

la nova versió tots els grups hi tindran

accés i seran responsables de la infor-

mació que hi faran aparèixer.

Per això, cal fer èmfasi sobre aquest

canvi de plantejament. Es necessari

que sigui tota la parròquia la qui s'apo-

deri del web i tots els grups tinguin la

possibilitat i la necessitat de compartir

el seu treball, les seves reflexions, la seva

espiritualitat, la seva fe i el compromís

envers del Regne.

Us convidem a visitar-la i a pensar

com hi podreu ser presents i quines

aportacions hi voldreu exposar, com un

regal cap a la resta de la comunitat i

cap al món sencer.

Equip de Comunicació

NOVA WEB DE LA PARRÒQUIA DE SANT IGNASI

Truc informatiu 4 Març 2016

T ots som conscients que el

fenomen i l’estructura del

cristianisme de masses

(cristiandat) ja ha caigut. Els fets

canten, criden i assenyalen!.

Cada cop hi ha menys voca-

cions sacerdotals, la piràmide

d’edat altíssima dels capellans

està a un nivell esfereïdor, molts

dels pocs nous que s’hi van

apuntant fan massa olor d’en-

cens, litúrgia i preconcili, i els vin-

guts de fora més aviat sembla

que no s’adapten a la nostra

cultura.

Les parròquies es van buidant

de gent, i no només de gent jo-

ve. També hi falta la generació

entre els vint-cinc i quaranta-

cinc anys.

La celebració dels sagra-

ments ja no forma part de la tra-

dició de fe devota de les famíli-

es i gent en general

Els models o formes diverses i

plurals de vida familiar i de rela-

ció de parella s’han multiplicat,

en general. Això ha fet irrupció

en la vida dels creients, molts

dels quals no segueixen en abso-

lut el que es prescriu en els cà-

nons oficials.

En les festes tradicionals i po-

pulars de l’Església s’han incor-

porat factors d’interès cultural,

turístic i comercial, aliens al sentit

que les inspirava i animava, de

manera que almenys algunes

podrien estar perdent la seva

essència de fe.

Certs moviments, associaci-

ons, grups, ... que han fet una

gran i positiva història en l’Esglé-

sia són cada cop més minorita-

ris, i configurats per gent cada

cop més gran, i amb poca ca-

pacitat per a la renovació i

adaptació (a les coordenades

dels nostres temps).

Les noves tecnologies de la

comunicació han fet irrupció en

el món de les relacions socials, i

institucionals de manera que

això ha provocat i provoca can-

vis de costums en positiu (gent

més connectada, interrelacio-

nada i interaccionada entre si,

eficàcia i rapidesa en les emer-

gències, captació immediata

de missatges, connexió amb

qualsevol punt del planeta,

etc.) , però també excés

d’informació, insensibilitat, im-

possibilitat de processar-la, reac-

cions d’aïllament i fugida, desori-

entació i desconcert, etc.

Per tant no sembla que la

nostra Església (les nostres comu-

nitats cristianes) hagi assumit el

gruix dels nous escenaris i nous

estils de comunicació i interac-

ció que estan arribant a la gent.

Sí, en part, però poc, i no d’una

manera crítica i creativa, afer-

rant-se a les antigues maneres

de sempre.

Veien tot això es fàcil enten-

dre que tenim una estructura

per a un cristianisme de masses,

quan el cristianisme amb que

ens trobem és de minories.

Per tant, cal que entomem

amb coratge la situació, o se-

rem un cristianisme de minories,

però ranci i sense expectatives

de futur.

Quan entrem en el que ens

diu l’Evangeli sobre tot això, ve-

iem que en els orígens trobem la

identitat. L’Església neix en tant

que els deixebles descobreixen

Jesús ressuscitat, d’això en fan

tal experiència que ja la seva

vida serà entorn d’Ell, acompa-

nyats i animats pel sentiment in-

cessant i constant de la seva

presència. Comprenen que Ell i

el seu Regne de fraternitat, amor

i justícia és la missió i el sentit de

la seva vida (Mt 28,16-20). Els

cristians i l’Església neixen al ma-

teix temps.

Hem de compartir tot això en

comunitat com Crist existeix

també en forma de comunitat

(diversa, en comunió, profunda-

ment unida en la pluralitat frater-

na del cadascú únic, irrepetible,

i original - Fets 2, 44-77 - ) fent

pedagogia i catequesi de la bo-

na nova de l’evangeli, entrant

en les formes de les noves tec-

nologies de la comunicació, per

tal de sortir-nos amb la nostra,

amb la missió de passar el mis-

satge i la notícia evangèlica de

Jesús.

Ens hem de sentir alliberats

del criteri del número, dels molts

o pocs, de la preocupació per

l’èxit o el fracàs segons la quan-

titat dels que venen - Lc 12.32 i

hem de tenir la capacitat d’ag-

rupar-nos en nuclis que compar-

teixen, viuen i celebren la seva

fe, i aprofitar i tenir en comú

LA BONA NOTICIA DE SER CRISTIANS EN MINORIA

Març 2016 5 Truc informatiu

projectes, recursos i possibilitats

de manera transversal, sinèrgica,

coresponsable, ...

Està molt clar que viure la fe

en un món complex, amb una

secularització franca, en el qual

el fet religiós ni atrau ni incomo-

da, sinó que és indiferent, és ben

difícil. També la progressiva pri-

vatització de la fe dels cristians,

que es viu com un afer personal

i íntim sense gaire repercussions,

ens esperonen a pensar com i

de quina manera podem refer

un teixit laïcal que, tocat per l'

Evangeli i des d'una espiritualitat

madura i fonda, pugui viure

amb joia la missió que el Concili

dibuixava: ser veu del món en

l'Església i ser punta missionera

en el nostre món.

Tant la dispersió de forces

com la disminució i envelliment

de les nostres comunitats, ens

demanen amb urgència donar-

nos eines per tal que ningú es

senti sol i aïllat. I això només és

possible des d'una proposta or-

ganitzativa amplia, flexible, però

d'identitat clara, adreçada als

cristians "normals" de les nostres

comunitats.

Per això pensem que ens en

hem d’alegrar tant d'aquest nou

moment que, si Déu vol, perme-

trà un nou impuls, complemen-

tari amb l'esforç de tants anys a

casa nostra dels moviments es-

pecialitzats, perquè els "laics or-

ganitzats" i responsables, vis-

quem en Església allò que vivim

en diàspora i ajudem a fer una

Església amb més olor d'ovella -

com diria el Papa Francesc- i

sobre tot, olor d'aquelles que es

miren el ramat des de fora, però

amb ulls interrogats i delerosos.

Per altra banda, el primer que

suposa voler ser "Minoria Creati-

va", és acceptar ser minoria. No

podem defugir el fet que moltes

de les nostres parròquies i movi-

ments han sofert una davallada

important de fidels, especial-

ment de joves. I que la mitjana

d'edat és, en general, més alta

que fa no gaires anys. Però ser

pocs és , també, un privilegi. Hi

ha una diferència important en-

tre celebrar la fe des del desco-

ratjament i la tristor de no ser tots

els que voldríem, o des del con-

venciment que continuem re-

bent en cada eucaristia el do

de Déu compromès en Jesucrist

amb els homes i dones de cada

temps, de cada moment histò-

ric. L'aliança estreta de laics i

preveres ens ha de permetre, i

en molts casos permet, mostrar

comunitats, potser petites, pot-

ser pobres, però alegres del do

rebut.

Pel que fa a les parròquies,

això agafa rostre quan s'ade-

qüen els espais de celebració al

nombre de gent que hi partici-

pa. De vegades tan senzill com

convidar els fidels a acostar-se

més a l'altar. Quan el prevere

està físicament situat a prop de

la gent, quan no repetim mecà-

nicament gestos litúrgics propis

de grans catedrals però que for-

men part del llenguatge escènic

de masses, no de la comunica-

ció immediata. Hem de tenir clar

que, en la litúrgia, és Déu l'ob-

jecte de lloança, però és la

comunitat reunida la que lloa

Déu, i cal crear les condicions

perquè la lloança i la memòria

surtin del cor i no només de la

tradició apresa, potser ja fa

molts anys. I això, llavors, esdevé

germen de futur, perquè arrela

en el cor de les persones i d'al-

guna manera, col·laborem de

forma més eficaç a l'acció gra-

tuïta de l'Esperit. Tenim un camí

valuós a recórrer pel que fa al

llenguatge i a la comunicació,

però no només cap al nostre

món, sinó també entre nosaltres

mateixos.

Ser menys permet noves for-

mes; permet fer més explícit,

amb la paraula i amb els gestos,

què som, què intentem ser, com-

unitat de germans; permet estar

més "pels altres", permet conèi-

xer-se més.

Cal viure amb alegria el privi-

legi de poder continuar cele-

brant l'Eucaristia, de reunir-nos

en grup, de poder obrir debat,

encara que sigui entre pocs,

d'allò que ens mou des de la fe

al nostre dia a dia vital. Les for-

mes "magistrals" de conferènci-

es, els auditoris immensos sense

quasi assistents, demanen una

forma més propera que permeti

sortir a aquell que hi ha assistit

amb el bon regust d'haver for-

mat part activament d'un fet

d' Església que ens ha fet créixer

a tots.

Segurament, en el fons, tots

enyorem una mica una certa

"cristiandat" de la transició, ja no

tant "nacional catòlica" però

encara vigorosa. Ser pocs ens

obre a infinitat de possibilitats

que ens permetran celebrar mi-

llor, participar més, escoltar i par-

lar més, pregar millor i, si Déu vol,

ser llavor per als que vindran

després de nosaltres. I aquesta

"Nova Evangelització" només

arrelarà a partir de creients, de

comunitats, que visquin amb

alegria la seva fe en comunitat.

No se'ns demana ser molts, se'ns

demana "ser de veritat". La resta

ja no depèn de nosaltres.

Finalment, potser en aquesta

mena d’Església que ens ha to-

cat de viure, caldria anar assu-

mint l’esperit del compromís i la

militància. Volem dir que més

enllà que la comunitat cristiana

sigui per a nosaltres un lloc d’ac-

ollida, sentit, nodriment i cele-

bració compartida de la fe, ...

sembla que seria necessari fer-

nos conscients de la necessitat

de participar del canvi d’aques-

ta Església, ara en minories. Pot-

ser no es tracta de “fer més co-

ses”, sinó de fer les que tenim

entre mans tot orientant-les en el

sentit de promoure el bo i millor

que significa ser “cristians en mi-

noria”. Grup de RdV (

gener 2017)

Truc informatiu 6 Març 2016

E l matí de diumenge, 19 de

març, 1.095 persones s'han

aplegat al pati dels Maris-

tes per recórrer els carrers de la

ciutat de Lleida fent possible la

3a Cursa SED, l'edició més nom-

brosa en participants de les que

s'han convocat fins ara. També

ha estat la cita més nombrosa

en empreses i ent i tat s

col·laboradores, ja que han do-

nat suport a la prova atlètica un

total de 90 establiments. Desta-

ca l’aportació de Serveto, pa-

trocinador de la Cursa. Un altre

rècord han estat els 150 volunta-

ris i voluntàries que han fet possi-

ble l'esdeveniment solidari. I fi-

nalment, i ben rellevant, desta-

quem els més de 10.000 euros

de recaptació que es destina-

ran íntegrament al projecte que

l'ONG Kizito tira endavant a la

República Centreafricana amb

el suport de SED (Solidaritat, Edu-

cació i Desenvolupament). El

projecte, de fet, és el motiu que

mou la Cursa SED i la implicació

dels corredors, voluntaris, entitats

i comerços.

Contra l'ús dels infants a la

guerra

SED és una ONG vinculada

als Maristes que treballa per mi-

llorar el nostre món a través de

l'educació i la sensibilització. El

projecte de la cursa pretén aju-

dar infants soldats de Berberati,

nens i nenes que han patit la

guerra i han aconseguit sortir

d'aquesta tragèdia. El projecte

forma part de la Plataforma per

la Pau impulsada per l'arquebis-

be i l'imam de Bangui i les Naci-

ons Unides. D'aquesta manera

es pot arribar a més infants i de

manera més coordinada. Mitjan-

çant l'educació, jocs, esports,

conreus... es pretén reinserir a la

societat aquests adolescents

exsoldats. La cursa, doncs, ha

mogut moltes passes pels carrers

de Lleida, i ha bategat amb el

cor a l’Àfrica.

Cursa diferent

Dintre el ric calendari de cur-

ses atlètiques de les nostres com-

arques, la Cursa SED destaca pel

seu objectiu, 100% solidari. Tots

els diners dels participants es

destinen íntegrament al projecte

social. Això fa que moltes em-

preses contribueixin i que moltes

persones donin un cop de mà,

la qual cosa ajuda al bon des-

envolupament de la cita. Els mo-

ments previs de la cursa han tin-

gut el color i moviment de l'Esco-

la de Dansa Dancescape. El Ser-

ge, un noi de la República Cen-

treafricana que viu a Lleida, ha

marcat l’inici de la cursa. Al llarg

del traçat, tant en l'opció de 5

km com de 3,5 km, els partici-

pants han trobat una vintena

d'ous que han estat dotats de

premi a l'arribada. La batucada

d'Aitona també s'ha sumat a la

festa i a mig camí ha motivat els

corredors. A l'arribada ens espe-

raven un centenar de sortejos,

premis, la Gallina Manya, mas-

satges, jocs de fusta infantils, ex-

posicions de comerç just i una

animada festa de zumba per

part del gimnàs Ekke.

Guanyadors

Bashir Butt, d'Esports Truga, ha

completat els 5 km en un temps

de 15:15. El segon classificat ha

estat Roger Estradé Viladoms del

Joventut Atlètica d'Arbeca

(15:25) i en tercera posició ha

quedat Ahmed Hfairi (15:37)

d'Esports Truga. En categoria fe-

menina l'Olívia Bellaubí d'Esports

Truga ha pujat al podi en un

temps de 20:30. En 2a posició

l'Angèlica Damoc (20:49) i en

tercer lloc Marina Paredes

(20:50) del Sícoris Club.

Més informació del projecte:

www.cursased.cat

Podeu contactar amb:

Víctor Ruiz, 679467257,

coordinador de la Cursa SED

CURSA RÈCORD

Març 2016 7 Truc informatiu

E ren les 10 de la nit i està-

vem a l’andana 1 de l’es-

tació esperant per pujar al

tren. Estava molt emocionada,

un neguit em recorria el cos, no

pel fet de marxar a Madrid amb

uns amics, que també, sinó pel

què significava aquest viatge.

Dissabte 4 de març, el nostre

amic Sergio seria ordenat dia-

ca.

Vam arribar a Madrid passa-

da la mitja nit i, tot i que està-

vem cansats i feia fred, l’emoció

ens mantenia desperts. Després

de fer molts transbordaments al

metro vam arribar al “Colegio

Nuestra Señora del Recuerdo”

on l’Angel ens va acollir molt

amablement. Vam dormir al pa-

velló de l’escola juntament amb

altres joves italians i portuguesos

que també volien assistir a la ce-

rimònia de l’endemà.

La nit se’m va fer llarguíssima,

potser pels nervis o potser per-

què el terra estava molt dur, se-

gurament per la segona opció.

Dissabte era el gran dia, a les 9

del matí ja estàvem esmorzant

amb el Sergio per agafar forces

pel gran dia que

venia. Se’l veia

molt tranquil,

gens nerviós, i

amb moltes ga-

nes.

Els joves vam

passar el matí

fent turisme per

la ciutat i desco-

brint racons.

Quan ja no po-

díem caminar

més vam creure

que el millor se-

ria dinar per tor-

nar a agafar forces per la tarda.

Estàvem a Madrid, i no podíem

deixar de banda el nostre costat

postureta, així que vam anar al

Parque del Retiro per pujar a les

barquetes. Entre fotos, xocs i riu-

res se’ns va passar l’hora... era

molt tard! Vam aparcar les bar-

ques i vam començar a córrer

fins arribar a la parròquia San

Francisco de Borja on es feia la

celebració.

Va començar la celebració

amb cants de joia i alegria. Es

veia en les cares del Sergio i els

altres joves que s’anaven a or-

denar que eren feliços. Els que

els acompanyàvem també ho

estàvem. Després de la celebra-

ció vam tornar cap al col·legi on

vam agafar forces per l’endem-

à. Estàvem tan cansats que ni el

terra dur va impedir que dormís-

sim aquella nit!

L’endemà, tornant cap a ca-

sa, revisant el cap de setmana,

sentia la felicitat d’haver pogut

compartir un moment important

per a ell.

Alba,

monitora de l'esplai.

ORDENACIÓ DEL SERGIO GADEA

D ins de campanya dels

jesuïtes que "La nostra

casa és el món" hem vol-

gut reflectir als infants de cate-

quesi aquest sentit d'hospitalitat

que tenim a casa nostra. Hem

volgut fer veure als infants que hi

ha molts tipus de gent que de-

mana hospitalitat i que poden

venir de molts llocs i per causes

diferents.

Així una sessió de catequesi

va ser compartir experiències

amb persones d'altres països,

d'altres continents, d'altres cultu-

res, d'altres nivells socials, d'altres

raça, d'altres color, el perquè

van haver de venir a casa nostra

i perquè van haver de marxar

de la seva.

Unes per estudiar i completar

la seva formació, altra perquè el

marit era de Lleida i volia per la

seves filles una millor educació,

altra perquè el marit treballava

a Lleida i ella va venir per estar

amb el seu marit i aquí han tin-

gut els seus fills.

Diferents realitats, però pro-

blemes molt semblants: l'enyo-

rança dels pares, la família, el

menjar, el temps, la temperatura

d'estiu i hivern, el paisatge, l'idio-

ma...

També amb l'alegria d'estar

entre nosaltres perquè han po-

gut complir els seus somnis, i te-

nen una família, amics...

Gràcies a l’Andree del Liban,

Nina de República Dominicana,

Zara de Búgaria i Itohan de Ni-

geria pel vostre testimoni i deixar

-nos conèixer una mica més de

vosaltres.

LA HOSPITALITAT EN LA CATEQUESI D’INFANTS

Truc informatiu 8 Març 2016

Quant de temps fa que us vau

constituir com a grup?

En primer lloc cal remarcar

que no som un grup de la parrò-

quia, sinó un grup de l’esplai.

Encara que el grup com a tal

sorgís pocs anys després que es

creés l’esplai i funcionessin de

manera independent, ara ja fa

tres anys que funcionem com

una mateixa cosa.

Quin és l'encàrrec que heu rebut

de la comunitat parroquial?

Crear un espai on les noies i

els nois de la ESO puguin sentir-

se còmodes, puguin expressar

les seves preocupacions, les se-

ves ganes d’enfrontar la vida, i

sentir-se acompanyats en un

moment tant complex, a partir

del lleure. En aquest grup de l’-

esplai ja no treballem tant a par-

tir del joc, sinó que les dinàmi-

ques van més lligades amb l’ob-

servació del món, reflexió i actu-

ació a partir del servei.

L'objectiu principal de la vostra

feina a la parròquia és...

Educar en el lleure als joves

per tal d’enfocar-los cap a una

visió del món més crítica i real.

Seguir el camí de Jesús de ma-

nera directa o indirecta, per tal

de que puguin obrir-se de mires i

trobar un sentit a tot allò que

fan.

Quina és la vostra principal pre-

ocupació a l'hora de donar su-

port als grups de la parròquia?

La nostra principal preocupa-

ció és formar a joves de manera

que se sentin còmodes i vegin

que la parròquia és un espai on

poden sentir-se a gust sent ells

mateixos. Ens hem trobat que hi

ha hagut algun any en què no

arribaven joves al grup dels més

grans. Això és perquè pel camí

van trobant altres coses que els

agraden i van seleccionant allò

que cap a la seva vida i allò que

no. Així doncs, tenim la preocu-

pació, i a la vegada repte, de

seguir fent un feina important de

cara a aquest aspecte per tal

de poder seguir treballant amb

tots ells.

Com us agradaria comunicar

l'aposta dels seguidors de Jesús

en la societat de Lleida?

Creiem que és fonamental

per comunicar l’aposta, un

equip que tingui clars els valors

que es volen transmetre als jo-

ves. En una societat que està en

constant canvi i plena d’estímuls

que ens condicionen la manera

com som, és molt important tre-

ballar qui som i d’on venim, a

partir d’uns referents positius

clars. D’aquesta manera, volem

ser un exemple d’educació en

valors, com el respecte, l’estima,

el servei...

Quina és la vostra demanda per

créixer com a equip?

Per tal de créixer com a

equip necessitem seguir tenint

joves amb ganes de conèixer el

món d’una altra manera i per fer

-ho possible, s’ha d’anar treba-

llant als diferents grups de l’esp-

lai des de ben petits. Sense ells

no podem seguir fent la nostra

tasca. L’Esplai s’ha unificat per

poder donar aquesta continuïtat

i garantir que els joves arribin al

grup, ja que, com hem dit, ante-

riorment s’anaven perdent pel

camí. Els nens veuen que és un

lloc bo i tenen ganes d’arribar a

formar part d’aquest grup. Un

cop estem junts, progressiva-

ment, anem transmetent aquest

missatge. També és necessari

que els monitors rebin una for-

mació. Si no tenim clares les ide-

es i no sabem on volem anar a

parar, no podrem transmetre

plenament tot allò que volem

des de l’Esplai.

ENDEVINA DE QUI PARLEM...

J