7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

1/12

El govern del

PP saquejar33.000 milionsde les pensionspbliquesPgina 2

La histria

rebel de lesOlimpadesde Mxic

del 68

Pgina 8

s possible

una Viavalencianaque porti aindependncia?Pgina 5

La vaga de

docents: unpols contrales poltiquesneoliberalsPgina 10

LEDUCACI

NO ES VEN

Xonis, quillos

i la demonitzacide la classetreballadora avuiPgines centrals

octubre 2013 | nm. 261,20Preu dajut 2www.enlluita.org

anticapitalisme i revoluci

en lluita

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

2/12

octubre 2013 | en lluita2

Redacci@DiariEnlluitaMs de 25.000 persones es vanmanifestar el 22 de setembre aEdimburg a favor de la inde-pendncia dEsccia, el dobleque lany passat. Daqu a unany la poblaci escocesa votaren referndum si vol continuarformant part del Regne Unit.

La diversitat de la marxa vaser notria. Convocats per lacampanya Yes Scotland, vanparticipar sindicalistes, estu-diants, artistes, ecologistes,etc. La lder de la campanya,Elaine C. Smith, va obrir lamanifestaci amb un discursen el que carregava contra elgovern dels Tories (conserva-dors) i els banquers.

Smith va parlar sobre unatac a la classe treballadorai que als poltics sels hauriade caure la cara de vergonyaper permetre que la pobresa ila desigualtat hagin arribat atal punt que un home de Shett-leston, Glasgow, pugui morir

abans de complir els 59 anys(en referncia a lesperana devida).

Entre els milers dindepen-dentistes la qesti social vaestar molt present. El secre-tari de la secci 2 del sindicatde correus dEsccia (CWU),

Willie Marshall, va dir : Estemfarts dels constants atacs del

govern, de les privatitzacions,que no hagin fet res per des-

fer-se de les lleis antisindicals.La independncia s una opor-tunitat per canviar aix.

Per a Raymie Kiernan, lacampanya per la independn-cia dEsccia pot triomfar sidna veu al descontentamentde la classe treballadora.

Luis Zhu@irene_grau

Lnic realment cert que ha ditla ministra dOcupaci i Segure-tat Social sobre lavantprojectede llei que el govern va aprovaral setembre s que ser la refor-ma social ms important en ter-mes socials de 2013. Reformaen llengua ministerial equival aretallada, s clar.

El cop de destral a les pen-sions pujar a 33.000 milionsdeuros entre 2014 i 2020. s adir, el govern t previst aprovar

la llei al gener, la qual cosa deixaun marge de tres mesos per fre-nar la retallada social ms im-portant de 2013.

En cas contrari, la campanyade la por haur triomfat . Aques-ta campanya propagandstica es

basa bsicament a presentar unfutur lgubre per a les pensionssi no es retallen ara.

Segons el PP, les personesque cotitzen a la guardiola de lespensions seran menys en relacial nombre de persones recepto-res, que seran cada vegada msi viuran ms anys. Per aix, elgovern ha introdut un factorde sostenibilitat que rebaixales pensions conforme avanalesperana de vida, amb un to-pall mnim de 0,25% de pujada

anual de les prestacions. Aquest0,25% s en el que es basa Bezper dir que les pensions no escongelaran.

No es poden dir ms menti-des juntes. El que ha fet el PPs desvincular la quantia de les

pensions de les pujades de lIPC(2,9% al 2012), que s el costdels productes necessaris per

viure. Aix significa que, tot ique la quantitat augmenti, la ca-pacitat de compra disminuir.

Si tenim en compte que el52% de les persones pensionis-tes cobren menys de 600 eurosi que cada vegada ms famliesnecessiten les pensions per arri-

bar a final de mes, ens farem unaidea de la crueltat de la reformasocial ms important en termessocials de 2013.

Tampoc s cert que si no esretallen les generoses pensionspbliques (com les qualifica IN-

VERCO, la patronal de les pensi-ons privades), el sistema entraren fallida en el futur. Duna ban-da, com expliquen economistescom Vicen Navarro o MirenEtxezarreta, lincrement de lespersones perceptores de pensi-ons i de lesperana de vida escompensa amb laugment cons-tant de la productivitat. s a dir,per exemple, amb la mateixapoblaci treballadora del 2013 iamb un augment de la produc-tivitat de l1,5% (la mitjana delsdarrers 50 anys), es produiria ies cotitzaria prou per pagar totesles pensions.

Un altre element clau, s que

el PP se centra en les despeses,per no en els ingressos. Entreles frmules per incrementar elsingressos una de les ms interes-sants seria que limpost de soci-etats (beneficis empresarials)contribus a pagar les pensions.Una altra mesura fonamentalseria reduir la jornada laboralper repartir el treball entre mspersones, que sortirien de latur,cotitzarien i tindrien la possibi-litat daccedir a una pensi.

En realitat, la retallada a lespensions no s inevitable. suna opci poltica. I el governdel PP ha optat per robar els de

baix per beneficiar els rics.

Colmbia

Revolta alcamp contra

SantosAlbert Portillo

Tot i no ser portada dels gransdiaris, ara mateix Colmbia sun dels pasos de Llatinoam-rica amb les lluites ms inten-ses de les classes populars. Enaquest estiu han coincidit di-ferents vagues; des del sectordel petroli o la mineria fins ala pagesia en lluita, igual quesectors com la sanitat o la uni-

versitat.Una de les lluites de ms en-

vergadura s la de les agricul-tores que van iniciar una vagageneral indefinida el 19 dagosti que ha durat ms de 25 dies.La fora del moviment ha estat

tal que ha fet dimitir en blocel govern neoliberal de JuanManuel Santos. Setze minis-tres van dimitir el dilluns 2 desetembre. Ara b el presidentSantos no ha cedit i ha reacci-onat amb violncia policial. Demoment hi ha 12 morts, ms de200 ferits i 500 detinguts delmoviment agrari, que comptaamb la simpatia de lenormemajoria de la poblaci.

Les causes daquesta lluitaes troben en dos factors, duna

banda el Tractat de Lliure Co-mer (TLC) signat el 2012 en-tre Estats Units i Colmbia, ide laltra la situaci estructu-ral de misria i explotaci tantal camp com a les ciutats.

El TLC s un tractat fet per

defensar els interessos delgran capital estadounidenc.Un dels punts del tractat obli-ga a emprar llavors transgni-ques certificades per les mul-tinacionals estadounidenques,Monsanto i Dupont, en llocdutilitzar les seves prpiesllavors naturals. La Llei 9/70condemna a quatre anys depres a qui no faci servir lesllavors de les multinacionals.El tractat empobreix la gentagricultora i augmenta la sevadependncia vers les multi-nacionals i els terratinents. Adia davui un 1% de la poblacicontrola el 54% de les terres.

A aquest tractat cal su-mar-hi la continua ofensiva

neoliberal sobre la gent treba-lladora i agricultora que fa que20 milions de persones no tin-guin ni accs als productes b-sics de subsistncia (aliments,aigua i habitatge). Segons unestudi del Departament Ad-ministratiu Nacional dEsta-dstica (DANE) de Colmbiaun 34% de la poblaci viu enla pobresa i un 10,6% en lamisria ms absoluta. El 10%ms pobre de la poblaci con-sumeix el 0,9% de lingrs na-cional, mentre que el 10% de lapoblaci ms rica consumeixel 444% de lingrs nacional.

A Barcelona, com a altresllocs, sha creat la Platafor-ma de Suport a la Vaga Agr-ria. La seva portaveu, Erika

Torregrossa, explica que lagent est perdent la por, estsortint al carrer, est donantsuport als camperols i campe-roles de Colmbia que estan

veient com, per una polticaagrria que els denigra, sestanmorint de fam.

Primera Lnia

RedacciEl passat dissabte 21 de setembreva tenir lloc un torneig de futbolfemen a Barcelona; la Copa Ca-lala-Fons de Dones. Aquesta erala primera edici daquest torneigsolidari de futbol femen.

Els objectius del torneig erenen primer lloc visibilitzar aquestesport practicat per dones i de-nunciar la desigualtat que el ca-racteritza, ja que el futbol feme-n s invisibilitzat i menystingutper bona part de la premsa. Ensegon lloc, les organitzadoresdel torneig volien reivindicar laintegraci, la igualtat de gnere,lempoderament de les dones i defeminitats i identitats de gnereno estereotipades.

Els 2.000 euros recaptats se-

ran destinats a colectius femi-nistes llatinoamericans. Aquestas una iniciativa per mostrar queun altre tipus desport s possible,que un esport basat en la solida-ritat, el feminisme i antihomfobs possible.

Daltres mostres desport po-

pular i amb conscincia social snper exemple el Mundialet Antira-cista de Saragossa que sorganitzael maig i que porta ja cinc edici-ons. El Mundialet de Saragossaorganitzat per assemblees venalsi moviments socials visibilitza leslluites socials i denuncia la re-

pressi a la PAH per exemple. O elMundialet Antiracista dAlcorcn,amb vuit edicions i que va aplegar500 persones el juny sota el lemaNo tenim por. El Mundialet essolidaritzava tamb amb les pro-testes per lassassinat de lantifei-xista francs Clment Mric.

Esccia

Protesta massiva perla independncia

El govern del PP saquejar 33.000milions de les pensions pbliquesLa nova llei desvincular les prestacions de laugment del cost de la vida

Feminisme

Gol contra el masclismei lhomofbia

Ms del 50% de les persones pensionistes cobren menys de 600 euros al mes.

@Agus_Martinez58Si pugem les pensions un 0,25% i la llum puja un 3,1%, quant diuBez que guanyen els pensionistes?

La independnciadEsccia pot triomfarsi dna veu a la classetreballadora

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

3/12

octubre 2013 | en lluita 3

Salvem leducacipblica

Els atacs governamentals, esperonatsper la Troica, als serveis pblics i lesseves plantilles estan afectant moltssectors, com la sanitat, la justcia, elsserveis socials, etc. Per, potser, ledu-caci s lexemple paradigmtic perlextensi i profunditat de les retallades,per tamb per les lluites en defensadel sistema pblic des de la comunitateducativa.

Duna banda, leducaci pblica estsent una de les vctimes de la crisi queels de dalt ens estan fent pagar a la genttreballadora. A les retallades de cursospassats (acomiadaments de milers deprofessores i professors, supressi daju-

des per a la compra de llibres, augmentde jornada laboral, retallades salarials,massificaci daules, prdua de milers dellocs de treball a la universitat, pujada detaxes, etc.) se sumen ara noves retalla-des (com lenduriment dels requisitsper accedir a les beques). Unes mesuresantisocials impulsades pels governs delPP, el PSOE i CiU.

I encara est per venir laplicaci dela LOMCE i la reforma de la LOU, ungir de rosca ms al desmantellament deleducaci pblica. I tot aix amanit amblaugment del suport a leducaci catlicaprivada per part del PP, fins i tot a lesescoles que discriminen en funci delgnere. El final daquest desastrs cames pot entreveure a Grcia, on dues de lesuniversitats pbliques ms importantsshan vist obligades a tancar a inicis decurs per falta de mitjans i personal.

Afortunadament, contra aquests atacsha nascut una important resposta popu-lar organitzada a la Marea Verda de lesIlles Balears (Marea Groga a Catalunya).Un moviment doposici a les retalladesorganitzat des de les bases de la comuni-tat educativa que desborda les burocrci-es sindicals; el model de lluita instituci-onalitzada sest tornant inoperant per acada vegada ms gent.

Des de la Marea Verda es consideraque una educaci pblica saludable sclau per lluitar contra les desigualtatscreixents en temps de crisi; moments decrisi en qu s ms important que maique el sistema educatiu aculli tota la ciu-tadania aturada que vol formar-se. I aixno est passant, amb milers de personesque, per exemple, volen estudiar Forma-ci Professional o una carrera universi-

tria i es queden sense places o no tenenels diners necessaris.Per a aquest mes doctubre hi ha

convocats a nivell estatal un referndumcontra la poltica educativa del governcentral i una setmana de protestesdel 22 al 24 doctubre, a ms daltresmobilitzacions locals. Per, sens dubte,la vaga indefinida del professorat deSecundria a les Illes Balears t unaimportncia especial perqu, per una

banda, s un desafiament frontal a lau-toritarisme i lanticatalanisme del PP, iper laltra, est organitzada democrti-cament des de les bases.

Aquesta vaga podria servir de modelde lluita en demostrar que podem aturardes de baix les reformes antisocials agran escala. Una victria de la MareaVerda seria un dur revs per al PP tanta les Illes Balears, com a nivell de tot

lEstat, que a ms animaria les lluitesen leducaci i ms enll. Per aix s tanimportant seguir construint la solidaritatamb la vaga indefinida.

Qu pensaEn lluita

Laltra opiniUn altre rescat no s la soluci per a GrciaPer Panos Garganas*

En lluita | redaccio@enlluita.org | www.enlluita.orgTelf. 93 176 68 56 | 646 788 180Imprs a Lerigraf, Alcoletge (Lleida)Diposit legal B121732011

Sest dirigint Grcia cap a un nou

rescat? El primer pagament de lac-tual rescat es va rebre al desembrede lany passat. Des de llavors, el

govern grec ha estat insistint que el pasest en el cam de convertir-se en unahistria dxit.

Llavors, de sobte, enmig de la cam-panya electoral alemanya, el ministre deFinances alemany, Wolfgang Schauble,va dir que Grcia podria necessitar msajudes. Altres fonts oficials estimen queGrcia podria necessitar un nou prstecdentre 11.000 a 16.000 milions deurosentre 2014 i 2016.

El rescat de Grcia est controlat per laTroica (Fons Monetari Internacional, UniEuropea i Banc Central Europeu).

Un altre diputat alemany va afirmar quela Troica preveu que Grcia necessitar77.000 milions extra per a 2020. Indepen-dentment de les xifres, la intervenci de la

Troica ha fracassat a lhora de posar fi a l acrisi de la zona euro i per treure Grcia deldesastre.

El deute pblic s ara ms gran quequan la Troica va aterrar per primeravegada a Grcia. Leconomia ha estat enrecessi durant 20 trimestres consecutius

(cinc anys seguits) i no hi ha final a la vista.

El volum de prstecs concedits pelsbancs es va reduir de nou en el passattrimestre.

Tanmateix, a principis destiu, els bancsvan rebre 50.000 milions deuros per a lesseves necessitats de recapitalitzaci. Elsbancs es van empassar desenes de milionsdeuros per compensar les seves prduesen els bons grecs. Ara, senfronten a unacrisi del sector privat, que tenen moltscrdits que no poden tornar.

Aix que les condicions imposades perla Troica a canvi dels rescats (passats, pre-sents i futurs) sestan tornant cada vegadams dures.

El govern est sota pressi per canviarla llei de desnonaments. Per s dubtsque aconsegueixi una majoria al Parla-ment per aquest tema.

Les vagues i ocupacions han lluitat con-tra la campanya del govern per imposar

tancaments i acomiadaments massius.Locupaci de la rdio i televisi pblica,

ERT, encara continua en marxa. L11 desetembre es van complir tres mesos delanunci del Govern de tancar i acomiadar2.650 persones del mitj.

Els treballadors i treballadores van res-

pondre de forma magnfica mantenint els

canals de televisi i les emissores obertes isota el seu control. La seva lluita ha sobre-viscut lestiu i ara estan formant part dunalluita ms mplia.

El personal sanitari que est resistint eltancament de vuit hospitals va organitzarvagues el 23 i 29 dagost i l11 de setem-bre. El personal docent va fer assembleesa cada centre abans diniciar una vagageneral el 16 de setembre. I el sindicat detreballadors i treballadores del sector p-blic (ADED ) va convocar una vaga generalde 48 hores entre el 18 i 19 de setembre.El moviment vagustic es va reforar msamb una manifestaci unitria de totsels sindicats de Salnica durant el 15 desetembre.

Alexis Tsipras, lder de lesquerra radicalSyriza, va dir que aquest govern no t elmandat per signar un nou acord amb la

Troica.

Aix s absolutament cert. Per caldruna explosi massiva de lluites per im-posar aquesta simple veritat als nostresgovernants.

*Panos Garganas s editor del diari Soli-daritat dels Treballadors i Treballadores.

Manel Barriere@manelbarriere

Avui s difcil saber qui ser el prxim pre-sident del govern. I no precisament perquno sapiguem quins partits poden guanyar leseleccions. Per ha passat lestiu i Mariano haarribat, i a fe de Du que arribar, a cop demajoria absoluta tot i que ho tingui tot cadavegada ms descontrolat.

A Rubalcaba ning el creu. Junts semblendos vells elefants lluitant per arribar abans alcementiri delefants. I tu ms, li etziba Mari-ano al congrs a Rubalcaba, mentre els seuspartits respectius senfonsen en les enques-tes i al pant de la corrupci. Per si fos poc,la delfina socialista, capdavantera de la reno-vaci, ha fugit cames ajudeu-me i sha anat afer les Amriques. I s que per governar, quidiu governar, ja tenim la Troica .

I les olimpades? Es van quedar en ridculolmpic. Va volar lltima esperana de sal-

var els mobles per al PP. Lltima? No. Qu

s aquest raig blau al cel que sacosta a totavelocitat? s un ocell? s un avi? s SperLpez? No, s un raig dEsperana.

Esperanza Aguirre, sentn. Aguerridalluitadora del liberalisme ultraconservador(o ultraliberalisme conservador , com es pre-fereixi). s que alg es va creure la seva re-tirada? Si el Gran Wyoming la ridiculitzavacom a ministra de Cultura, ella ha ridiculitzatals que vam respirar alleujats al perdre-la devista. Tamb als que shan quedat a crrecdel fort. I s que ja va afirmar al Confidencial

Digital que no havia deixat la poltica i queno renunciava a res. Tot aix, s clar, des dela barrera, mentre sobre els seus companys icompanyes de partit cauen bots i barrals. I sque s va renunciar a alguna cosa, s clar. Varenunciar a que la seva popularitat es veis

afectada pel disgust que han provocat les po-

ltiques que va impulsar estant al tim.Si s que s ms llesta que el dimoni, i finsen el mn de la cultura se la recorda millordel que saprecia avui al nou Goebbles espa-nyol, Wert. La prefereixen els votants del PPsegons un sondeig de Demoscopia, un 37%la desitgen com a prxima candidata davantdun 8% que desitja a Rajoy. I ella tan ample,aterra al Crculo Ecuestre de Barcelona perdonar la seva visi de Catalunya i posar almateix PPC cap per avall, dient que aix delrelaxing caf amb llet per a tots no funciona, ique la nova creuada s catalanitzar Espanya,per donar al Csar el que s del Csar i a laburgesia el que s de tots i totes. O el que sel mateix, burgesos de totes les autonomies,uniu-vos. Jo ser la vostra dama de ferro i usprometo que junts serem ms forts per se-guir saquejant all pblic i esprement als debaix.

I als de baix, ens importa realment quiser el proper candidat del PP o del PSOE?Ens importa veure que no noms hi ha cor-rupci entre la classe poltica, tamb hi hafalta descrpols, deslleialtat i ambici sensemesura. I interessos de classe, s clar, per so-bre de qualsevol bandera. Tinguem-ho clar.

Redacci

Si fa dos anys va ser Occupy Wall Street qui

va inquietar el cor del capitalisme estadou-nidenc, ara s Fight for 15, un movimentlaboral i menys meditic, qui est fent so-nar les alarmes de lanomenada CorporateClass i inspirant la classe treballadora.

Aquest moviment reclama un salaride 15 dlars per hora per a les personestreballadores dels restaurants de men-

jar rpid MacDonalds, Burger King oDunkin Donuts i de les grans cadenesde comeros Walmart, Victoria Secretso Walgreens. Sn sectors on la majoriade la plantilla cobren el salari mnim, queoscilla entre els set dlars i els deu d-lars, tenen unes condicions molt prec-ries i lorganitzaci sindical s molt feble.

Fight for 15 va nixer a labril a Chi-cago i, des de llavors, sha ests ja a totel pas. Les seves protestes inclouen tottipus daccions, des de la vaga fins al boi-

cot o la desobedincia civil. Va comenaramb protestes petites i descoordinades,per ara sest convertint en una amena-a real per a la patronal.

El passat 29 dagost, en laniversaride la Marxa a Washington, Fight for 15

va aconseguir coordinar una vaga a 60ciutats de costa a costa del pas. Lacci

va ser tan popular que fins i tot el NewYork Times va dedicar una editorial desuport al moviment. Tot i que encara noha aconseguit el seu objectiu -s que hanaconseguit petites pujades salarials en al-guns establiments-, ja ha aconseguit, enparaules de Jack Getman, un reconegutlaboralista, inspirar a la gent a organit-zar-se en els llocs de treball.

Fight for 15 ha aconseguit involucrara tota una capa de treballadores de baseallunyades dels sindicats. El lideratgedel moviment recau sobretot en dones

negres i llatinoamericanes amb respon-sabilitats familiars. Aix tamb va influirla convenci nacional de lAFL-CIO, lafederaci sindical ms gran dEUA, on lapresncia daquest perfil va ser superiora lhabitual.

Comentari

Un raig dEsperanza per a laburgesia

EUA

Fight for 15, unmovimient laboralinspirador

El 37% dels votants delPP volen que EsperanzaAguirre sigui la prximacandidata a presidenta

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

4/12

octubre 2013 | en lluita4

En poques paraules #scar Simn

Quan ens preguntem si alguna eina s til hemde poder especificar clarament la funci per a

la qual la volem utilitzar. Seguint aquest rao-nament haurem de preguntar-nos si les granscentrals sindicals sn tils per a lluitar pels dretslaborals al segle XXI. Hi ha una qesti que smeridianament clara, a cap amo del negoci quesigui li agrada que la plantilla estigui organitza-da sindicalment de manera independent. Aques-ta darrera paraula s clau, les seccions sindicals,els comits dempresa noms serveixen si snindependents dels amos. El sistema deleccionssindicals on tothom vota als i les representantssense necessitat destar afiliat, permet laplica-ci de convenis a la gran majoria de personestreballadores (als pasos anglosaxons noms lespersones afiliades gaudeixen dels drets del con-

veni). Daquesta manera CCOO, i s obretot UGT,han perms no poques vegades la presentaci dellistes grogues (formades per encarregats i caps)per tenir presncia on del contrari no en tindri-

en.Daltra banda, un factor clau s la promoci

per part de les direccions daquests sindicats deles poltiques de cogesti, s a dir, implicar alscomits dempresa en la gesti econmica de lesempreses. En principi un canvi que semblariapositiu i que podria sonar a gesti obrera, ha es-tat el mecanisme perfecte per convertir els granssindicats com CCOO i UGT, per tamb la USO(com hem vist a Nissan o SEAT), en partcipsde la competncia a la baixa entre plantes dunmateix grup. Aix, avui impera una lnia daccisindical dacceptar la precaritzaci (reducci desalaris, dobles escales salarials, increment dho-res extraordinries) i, per tant, la maximitzacidels beneficis empresarials a canvi del mante-niment de lactivitat, que no de la feina (els msde cinc milions de persones a latur ho deixen

bastant clar) . Aqu tindrem les lnies dactua cisindical a mitjanes i grans empreses. Pel que faa les petites empreses de menys de 50 treballa-dors, durant anys han estat un desert sindicalencara ms gran, tant per la dificultat dorganit-zaci com perqu sistemticament sha volgutportar la negociaci via federacions de sector.

Tot i aix hem vist que a les darreres vaguesgenerals la gent ha sortit al carrer i ha fet vaga,i hem de reconixer que sense CCOO i UGTtindrem moltes dificultats en convocar una vagageneral estatal amb un impacte digne del qual i-ficatiu general. A banda, a moltes empreses lapresncia dels sindicats s la nica garantia delaplicaci dels convenis i de lescarransit estatutdels treballadors.

Independncia sense sectarismesTanmateix en aquests moments quan ms quemai cal una actuaci independent de la clas-

se treballadora, sc partidari dall on siguipossible construir sindicats alternatius, es faci.No perqu sigui sectari amb la gent de CCOOi UGT, sin perqu s en aquest sindicalismealternatiu on encara es respecta (la majoriade vegades) i s fomenta el carcter decisiu delassemblea.

Els sindicats han de ser organitzacions m-plies de la classes treballadora, capaces dapro-ximar-se a aquesta en tota la seva complexitat(joventut precaritzada, dones de fer fenies, tele-treball, etc.) mitjanant la recuperaci despaisterritorials dautoorganitzaci i amb una imbri-caci a la vida dels barris. A la vegada, laccisindical en aquests moments, en els que qualse-vol pacte social ha estat trencat per la patronali els governs aliats, hauria destar adreada aincrementar la capacitat de lluita i resistncia

mitjanant un lluita sostinguda. Fa prop de 100anys es va reduir latur mitjanant la implan-taci de la jornada de vuit hores. Avui caldriaavanar en aquest cam per seguir defensant allde repartiment del treball i la riquesa.

Segueix a @simongorjeos

En lltima Diada tot va discr-rer amb normalitat fins a lentrada

al Pas Valenci, a Vinars (BaixMaestrat). Acci Cultural del Pas

Valenci (ACPV) havia convocatla Via valenciana en el tram queuneix Alcanar amb Vinars sota ellema Cadena humana valencianaper la llengua i la llibertat, amb laintenci de prolongar la via a terres

valencianes. Noms dos dies abansde la convocatria, la Subdelegacidel Govern a Castell va prohibir lacelebraci de la festa amb el pretextque la Gurdia Civil havia informatnegativament sobre la seguretat viali la dels participants.

Cap a les tres del migdia, el Tri-bunal Superior de Justcia del PasValenci va declarar contrria a dretla prohibici de la Subdelegaci i vaautoritzar la cadena humana. Al vol-

tant de 3.000 persones que no sha-vien esperat a la intervenci judiciales van congregar entre les comarquesdel Baix Maestrat i del Montsi ambun doble missatge: que la indepen-dncia que es reivindica s la delsPasos Catalans i que les terres que

van des de Freginals fins a Pensco-la haurien de ser una sola comarca,la Comarca del Snia, perqu eixa sla realitat social, lingstica i culturalde la zona. Ho resumien amb la fraseLo Snia no s frontera.

Les raons seguritries sempre snmolt socorredores i atribueixen unaire dobjectivitat. Per en aquest casno sn suficients per a entendre perqu hi va haver problemes amb la ca-dena humana a Vinars. El presidentde la Generalitat Valenciana, AlbertoFabra, sencarreg devidenciar-ho

en dir que los valencianos no cele-bramos nada hoy, slo el sentirnosms valencianos y ms espaoles.

Amb aquesta contradictria decla-raci, Fabra destapava el que est ala vista de tothom: que al govern delEstat i al valenci els toquen el mollles manifestacions nacionalistes. So-

bre tot si les promou ACPV, organit-zaci que est al punt de mira del PP

des del conflicte per TV3.Tot a ocorre a un mes escs de

la Diada del Pas Valenci, el noudoctubre. La data ha quedat fixadacom a la celebraci del naixement delpoble valenci i en cada moment his-tric ha pres les caracterstiques ide-olgiques del govern de torn. Durantla Guerra Civil, la celebraci va serun acte de reafirmaci republicana idesquerres. Per el 1939, Franco vaequiparar el seu alliberament al deJaume I. El 1976, la Taula de ForcesPoltiques i Sindicals va proclamaraquesta data Diada Nacional del Pas

Valenci i arreu shi clamava per lEs-tatut dAutonomia.

Diferents visionsActualment se celebren dos actes res-

senyables el dia nou doctubre. Pelmat el PP orquestra la pompa ins-titucional. Hi ha una process cvicaon participen la trada, Alcaldessa,Senyera i Gurdia Civil. La banderasabaixa pel balc de lAjuntament is passejada per la ciutat. Els feixis-tes dEspaa 2000 i del GAV shi afe-geixen en connivncia. Per la vespra-da hi ha una manifestaci de la restade forces socials: sindicats, PSPV, es-querra independentista, valencianis-tes, moviments socials... Ambds fetstenen repercussi i sn concorreguts,fent de la jornada un reflex de la situ-aci nacional al Pas Valenci.

Es diu sovint, com una idea pre-fixada, que a Valncia la identitat

nacional s un embolic. I en certamanera s veritat. El que no ho stant s eixe altre tpic que afirma laregncia absoluta de lespanyolismedel PP. Les sensibilitats nacionals alPas Valenci sn molt ms comple-xes i cal comptar amb la propagandagovernamental que exagera un sen-timent anticatalanista que, si b hacalat en un sector de la poblaci, nos majoritari.

La posici de la socialdemocrciadel PSPV s la mateixa que a la restade lEstat. Mantenen un federalismetmid del qual no parlen si no s es-trictament necessari. Els lders que hiha hagut han pintat ben poc en les-cena poltica valenciana. El concep-te Pasos Catalans no existeix al seu

vocabulari i, de fet, a un dels ltims

debats interns plantejaven substituirPas Valenci per Comunitat Valenci-ana al seu nom.

El lloc que sesperaria lgic delpartit principal de loposici locupauna formaci poltica recent, la coa-lici Comproms. La cap visible, M-nica Oltra, ha fet una tasca opositoracom feia temps que no es veia, aprofi-tant lescndol dels trajos de Camps.Pel que fa a la qesti nacional, Com-proms s nacionalista, per no inde-pendentista. Reconeixen la unitat dela llengua i els drets nacionals dels

valencians, per no es plantegen unprojecte com de Pasos Catalans.

De moment, si des del Pas Va-lenci ha de sortir un projecte comamb la resta de territoris dels PasosCatalans sense dubte sortir de les-querra independentista. A lesquerra

independentista clssica, Endavanto Arran, se li afegeix ara Alternativaper Valncia-CUP que est disposadaa recrrer el cam municipalista encolaboraci amb els moviments so-cials de la ciutat.

Sigue a@oh_adelain

QESTI NACIONAL

Hi ha una Via valencianacap a la independncia?

Sn tils CCOO i UGT?

@Kbanes091 Creem les nostres propies idees. La nostra culturai el nostre pais. #ViaValenciana #ElPaisValenciaVolDecidir

Amb la consulta per la independncia de Catalunya a lhoritz, es reforael debat sobre els Pasos Catalans. Adelina Cabrera aporta la seva visi enaquest debat des del Pas Valenci.

La propaganda del

govern exagera unanticatalanisme que,si b ha calat en unsector de la poblaci,no s majoritari

Concentraci a Valncia en solidaritat amb la vaga indefinida de docents a les Illes Balears.

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

5/12

octubre 2013 | en lluita 5@EnLluitaMcaCom a estudiants hem de donar suport als docents: femvaga i organitzem activitats per recollir diners per la caixa de resistncia!

Com canviem el mn?Aquest text forma part duna srie de materials per al debat que llancem com En lluita per obrir lorganitzaci

a totes les persones interessades a construir una alternativa anticapitalista al sistema.

DEBAT

La quantitat de gent quesoposa a lactual sistema nodeixa daugmentar. La cri-si ha trencat en milions depersones les esperances queel capitalisme ens permetviu re b. Tot i a ix , una cos as oposar-se al sistema ac-tual i laltra, molt diferent,tenir clara una alternativai organitzar-se per cons-truir-la. No obstant aix,aclarir qu volem s unaqesti clau. En primer lloc,per saber cap a quin modelde societat volem anar. I, ensegon lloc, per saber com

podem arribar-hi.Segurament ens posaremdacord en els grans trets dequin tipus de societat vo-lem: justa, igualitria, nosexista, realment democr-tica i sostenible. Una socie-tat on regnen les necessitatsde les persones i no les delsmercats. On totes les perso-nes estiguessin involucra-des en el procs de prendredecisions, en els llocs on esviu , e s t reball a i sestu dia .

Aix sha ano men at alllarg de la histria de mol-tes formes diferents, socia-lisme, comunisme o societatautogestionada. Moltes per-sones ho poden veure ambbon s ulls, per el proble ma

s que aix sembla utpic,per no dir impossible, per-qu no est clar de quinamanera es pot aconseguirarribar-hi.

El parlamentUna de les vies aparentmentms fcils per canviar elmn s a travs de les insti-tucions actuals, que perme-ten, encara que sigui de for-ma limitada, la participacide la poblaci en lelecci derepresentants. Lavan delesquerra en les eleccionss, bviament, una bonanotcia: ajuden a difondreuna idees diferents que lesidees reaccionries de la

dreta i poden pressionar alpoder establert per acon-seguir reformes i milloresparcials. Fins i tot, la ideadiniciar un procs constitu-ent desprs daconseguir lamajoria al parlament s in-teressant i est aconseguintmolts suports.

No obstant aix, qual-sevol s de les institucionsactuals per canviar el mnes trobar amb dos gransproblemes: El primer s queles institucions i el governno tenen un control directesobre sectors de la societatmolt poderosos, com elsban cs, les grans emp reses iels mercats financers. Totsaquests sectors sn una

poderosa fora extraparla-mentria que intervindrfent servir la pressi econ-mica i meditica per frenarqualsevol canvi social. Elsegon problema s que finsi tot les actuals institucionsde lestat no sn neutrals.

Les lleis i la constituci queregulen el govern i les cam-bre s parlamentries estandissenyades per evitar quehi hagi canvis rpids i radi-cals. Daltra banda, el perso-nal que ocupa les posicionsms altes de les institucionsa lexrcit, la justcia, elsalts crrecs dels ministe-ris, etc. formen part dunaclasse alta molt conserva-dora que boicotejaria qual-sevol intent de transformarles institucions actuals des

de dins.En definitiva, lestat ac-tual no es pot utilitzar peranar contra els interessosque lhan creat. En algunsmoments dexpansi eco-nmica la classe dirigent haacceptat pactes socials quehan perms distribuir partde la riquesa a les de baix, elque sha conegut com Estatdel Benestar. No obstantaix, ara per ara, la crisiblo que ja la pos sib ili tat queels poderosos busquin uncomproms i cedeixin millo-res; tot el contrari, la sevavol untat s fer -no s pagarla crisi i, per ara, ho estanaconseguint.

Per tant, qualsevol canvi

social important, si b nopot descartar fer s de lesinstitucions i les eleccions,noms podr sortir enda-van t si hi ha una imp lic a-ci i mobilitzaci de granscapes de la poblaci. Hi hados grans propostes sobre

com es pot fer aquest canvisocial.

RevoluciLa primera proposa quecada vegada ms gent sor-ganitzi per treballar i viuredes de fora de la lgica delsistema. Es tracta de cre-ar espais autnoms, com acentres socials i habitatges,i cooperatives on es treballasota una altra lgica i valors.Aquesta po ssi bil ita t exis teixi, especialment en el cas

de les cooperatives, va enaugment. No est exemptade complicacions, ja que elmercat capitalista i el poderde lestat intenten colonit-zar tots els espais de la vidasocial, ja sigui a travs de lacompetncia econmica quesuposa una pressi per alsprojectes alternatius com atravs de la repressi.

Sovint aquesta visi escombina amb la necessitatde fer lluites descentralitza-des, sense definir lideratgesi funcionar de manera mul-ticfala. Es tracta dorga-nitzar les persones en tant amultitud i no a classe so-cial, i lluitar per produir es-querdes en el sistema actu-

al i crear zones alliberadesms que confrontar el poderactual amb un altre podersorgit des de baix.

La segona proposta s lade la revoluci, s a dir, unprocs dimplicaci de mi-lions de persones en una

lluita coordinada contra elspoderosos. Es tracta que lespersones treballadores sor-ganitzin des dels centres detreball i els llocs on visquinper desafiar el poder existenti el reemplacin per una novaforma darticular la societat.El podrem definir tambcom un Procs constituentrevolucionari. Aquesta se-gona opci no est tampocexempta de dificultats. Estroba amb el problema quepartim duna conscincia po-

ltica i una autoorganitzacibaixa ara per ara. Es trobaamb la qesti de fer frontal poder establert, molt forti centralitzat i la qesti decom crear noves estructuressocials, econmiques i pol-tiques que no caiguin en unarepetici dels errors amb elsquals es vol acabar. O sigui,el punt clau que no sesta-bleixin noves jerarquies quefacin marxa enrere als aven-os de la revoluci, com hapassat diverses vegades en lahistria.

Des dEn lluita apostemper aquesta segona forma delluita revolucionria perqupensem que s lnica mane-ra de superar el capitalisme,

encara que no menyspreemels avenos de la lluita enespais autnoms. Aquestasegona proposta va lligadaa larticulaci de les de baixcom a classe social ms quecom a ciutadans individuals.De fet, els mercats i les grans

finances mouen una quanti-tat tan enorme de diners, iels estats disposen dexrcitsi policia, que ens fan sentirindividualment sense poderni capacitat per oposar-nosa la seva fora.

Per molts diners que esmouen sn ficticis, i a ms,tots els diners que es mouenprovenen en ltima instn-cia de leconomia real; o siguidall que les persones treba-lladores han creat a les em-preses i que desprs es ven a

travs del mercat. Si entenemque la base ltima de forma-ci de riquesa som la majoriade persones, les de baix, sa-bem on es crea el seu poder,que en el fons s el nostre, itenim la clau per desafiar elcapitalisme zombi des delsseus fonaments. Si comptemamb una gran organitzaci enels centres de treball tindremuna fora que t el potencialde fer tremolar la patronal iels governs de lausteritat.

El 15M va posar moltsdaquests debats sobre la tau-la. La crisi econmica, ambels seus efectes devastadors anivell social incrementa la ne-cessitat de donar respostes atemes candents i urgents. I el

que passa al voltant del mn,amb les revolucions a Tunsiai Egipte o les impressionantsprotestes a Turquia i Brasilabans de lestiu, mostren lavoluntat de molta gent dim-plicar-se per transformar lasocietat.

El canvi poltic real noms pot venir amb la mobilitzaci des de baix als carrers, barris i centres de treball.

Maria Testas

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

6/12

octubre 2013 | en lluita6

Anlisi

@alberts1986 CiU es queixa de lEspanya subsidiada vs Catalunya productiva.Alg els hauria de recordar que qui s productiva s la classe treballadora

S

egur que totes hem sentit al-guna vegada un comentaritipus putus canis, sn totsuns ganduls o coses com

aquestes chonis sn unesborratxes. Quina s lascendnciasocial de qui diu aquests mots? simportant, perqu molt probable-ment est participant en lodi declasse. Lodi de classe consisteix enpromoure estereotips socioculturals ipoltics a lhora de pensar com sn lespersones duna determinada classesocial. Aquesta tamb s leina dela classe dominant per a insultar idemonitzar a la classe treballadora.

Fa prop de dos any es va publi-car Chavs: La demonizacin de laclase obrera (Capitn Swing Libros,2013), el seu autor, Owen Jones,volia mostrar com era ridiculitzada,menyspreada i estereotipada la classeobrera anglesa. El llibre explica que totel procs demonitzador, dut a terme

per la premsa, els partits de la classedirigent, les sries de televisi, les pel-lcules o els intelectuals, t un objectiupoltic en lactual crisi econmica delcapitalisme. I aquest objectiu s elde facilitar i justificar davant lopinipblica les retallades en ajudes, be-ques, prestacions datur, etc. Ja que smolt ms fcil per a David Cameron,primer ministre conservador de GranBretanya, Rajoy o Artur Mas aplicarles retallades si una part importantde la poblaci es creu mentides comque els aturats sn uns ganduls i selsha de fer treballar a qualsevol preu.

I com es demonitza la classe obre-ra? Jones explica com i qui produeixaquesta ridiculitzaci. Les similitudsentre el procs que es dna a GranBretanya i la ridiculitzaci que es dua terme aqu sn ms que evidents.All sn els chavs (joves de classeobrera que porten roba esportiva demarca, bijuteria cridanera, viuen deles prestacions i en habitatges socials,segons lestereotip) els objectes deburla, i aqu sn els andalusos els ca-ricaturitzats com a ganduls, aqu sn

els canis, les xonis i els quillos els quisn ridiculitzats quasi constantmentper gent de classe alta, convergent,del PP (tot i que no exclusivament)

i provinent dentorns exclusius o declasse fora benestant.

Estereotips sobre la gentandalusaA Catalunya per exemple va ser elsuposadament socialdemcrataJoan Puigcercs dERC qui va obrirla veda contra els andalusos quanel 2010 va dir que a Andalusia nopaga ni du, insinuant de maneraobertament racista que les personesandaluses eren unes gandules. Oencara el sobrepassava Duran i Llei-da, membre de lultra conservadoraUDC, quan deia que la gent andalusareben un PER per passar un mat otota la jornada al bar del poble. AlsPasos Catalans com a lEstat espa-nyol fins ara no hi ha un estereotip

nic sobre la classe treballadora coms passa a Gran Bretanya, per aix entrobem diversos. Lestereotip de quela gent treballadora andalusa snunes gandules s larma preferidade la burgesia catalana per a criticaraquella gent treballadora que t as-cendncia andalusa.

Objecte de ridiculitzaciJones explica que lodi de la classe altacap als chavs arriba tan lluny a GranBretanya que es publiciten gimnasosper a rics on sels ensenya com apa-llissar chavs i es creen pgines webper descriurels, on els comentarissn de burla o incitant a la violnciacontra ells. Els periodistes conser-vadors els acostumen a anomenarescria i clamen per netejar-losi reduir tot tipus dajuda social per

tal de perjudicar-los.Malgrat que pot semblar que

aquesta campanya classista no esdoni aqu, la pgina web Frikipedia,pretesament cmica, proporcionainformaci sobre les xonis, on se lesdefineix com a subespcie o intent

de dona. Tamb explica els diferentsnoms que reben arreu de lestat: aBarcelona Juani/choni, a MadridFarrucas/chungas, a Sevilla Jincha/canorras, a Tenerife changosa/wari-lla, etc. La web alerta que hi ha algunspobles totalment infectats per aixalg sha pres la molstia de llenarper les xarxes socials la campanyacaa un nec on sincita a caarcanis i xonis. Les xonis, bsicament,sn definides com a noies que vestei-xen roba esportiva, que duen moltspenjolls i que tenen un desig sexualdesenfrenat, a ms de ser acusades deser estpides. No cal buscar molt pertrobar un munt dacudits al Twittero al Facebook sobre la seva suposada

estupidesa o la seva manera de vestir.Acudits com el segent sn el tpic:Matarem 4.000.000 chonis i un den-tista. Un dentista perqu? Veus? Aning li preocupen les xonis.

Si les dones sn definides com aputes, els canis sn definits com

Les classes altes tenen molt clar a qui atacar i qu defensar.

De les xonisals quillos:la classetreballadora

avui

Albert Portillo ens parla de la demonitzaci que pateix un sector de la classe treballadora, de a qui beneficiai del debat entorn a qu s i qu no s classe treballadora actualment.

La demonitzaci dela classe treballadorat com a objectiufacilitar i justificarles retallades

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

7/12

octubre 2013 | en lluita 7

Gnere i classe

La dona sempre ha estat opri-mida? La seguretat amb qusovint sha contestat aquestapregunta, especialment desde posicionaments que handominat la palestra cientfica,emmascara una realitat moltdiferent. Aquest s un debatamb posicions contraposades,que la majoria de les vegadessacaba diluint en una batalladexemples etnogrfics a favoro en contra.

Encara ms, amb anteri-oritat a la irrupci dels nousparadigmes feministes en lesdisciplines antropolgiquesi arqueolgiques el debat haestat prcticament inexistent.

La majoria de descripcions desocietats primitives realitza-des per exploradors, missionerso antroplegs, es realitzavendes duna visi androcntricadaquestes societats. Com b

va assenyalar el feminisime, lainvisibilitat de la dona o la sevarelegaci a un paper secundaries devia ms a lobservadoroccidental, la major part homesque parlaven amb indgeneshomes, que a la realitat mateixadaquestes societats.

Lorigen de la famlia, lapropietat privada i lEstat(1884), de F. Engels, s una deles poques notes discordantsen el debat cientfic dels seglesXIX i XX. Engels planteja unescenari totalment diferent:

abans del desenvolupament deles classes socials, i per tant delEstat i la propietat privada,en el comunisme primitiu,la dona t una importnciaeconmica i poltica igual a lade lhome, si no major, la qualcosa hauria canviat amb el pasduna societat basada en la re-colecci (activitat femenina) auna agrcola (activitat essenci-alment masculina, per qesti-ons fsiques i/o biolgiques).

Errors fonamentalsLobra dEngels t un valorfonamental en el seu context,precisament per intentar ex-plicar quan i per qu soriginalopressi sexual. Tanmateix,

a la llum de les dades que avuiconeixem, no est exemptderrors fonamentals. El ms

bsic t a veure amb la formadentendre les societats igua-litries, s a dir, remanents deles societats del passat que nohan evolucionat. El cert s queaquestes societats han seguitel seu propi desenvolupamentcanviant les seves formes de

vida; en especial, precisament,a partir del contacte amb elcapitalisme que ha condut ala modificaci substancial deles seves economies i relacionssocials (quan no a lextincimateixa).

Aix no hauria de ser unproblema, de no ser per la faltadinters i de continutat que la

qesti ha tingut des del mar-xisme, el qual durant molt detemps sha dedicat a repetir lesconclusions dEngels com unmantra: societats igualitriessense opressi sexual, societats

de classe amb opressi sexual,mantenint lmfasi explicatiuen lesfera productiva i no en lareproductiva (que es consideraesttica).

Curiosament, poc sha tinguten compte la declaraci deprincipis dEngels en el prefacia la primera edici deLorigende la famlia, la propietat pri-vada i lEstat: segons la teoriamarxista, el factor decisiu enla histria s, al cap i a la fi, laproducci i reproducci de la

vida immediata. s a dir, queexisteix una relaci dialcticaentre les relacions socials deproducci i les relacions socialsde reproducci. En les societats

de classe, quant major s lam dobra, major lexcedent;la demografia no s neutral iun major nombre de persones

implica una major inversi detreball per a mantenir aquestespersones. El paper de lopressisexual (la invisibilitzaci deltreball femen, la repressi delsexe amb finalitats no repro-ductives, la famlia com a insti-tuci...) s evident, tal i com ho

veiem avui sota el capitalisme.Qu passa amb les societats

on no s possible controlar elque es produeix? Com algunes

veus assenyalen des del materi-alisme histric, aquesta contra-dicci entre sser hum i mediambient, en el qual el primerno controla el segon, nomspot regular-se mitjanant el

control de lsser hum mateix,s a dir, el control de la re-producci, en aquest cas per arestringir-la. La desvaloritzacide la dona i del seu treball enmoltes societats igualitriesactuals, les limitacions i tabssexuals, el cstig a ladulteri dela dona...poden explicar-se enaquest sentit.

s impossible aprofundirms en aquesta qesti enpoques lnies i, tanmateix, snecessari fer-ho en aquest de-

bat. Pot semblar que discutirsobre els orgens duna cosaen la prehistria no t molt desentit. Per per a canviar elpresent cal conixer el passat,no per a condemnar-nos a ell,sin per a perdre-li el respecte.

En les nostres mans est apro-fitar lexperincia, no tmerel debat i comprendre que snostra la tasca de fer un futursense cap tipus dopressi niexplotaci.

Ms enll dEngels:lorigen de lopressi

Albert Garcia | @algoliver

Friedrich Engels

Aquesta ridiculitzaci de lagent de classe treballadora,per ser aix o aix, per vestir

daquesta o daquella mane-ra, apart destar motivat pelclassisme de la burgesia o per

justificar les retallades o lesreformes laborals, t encara unaltre efecte pervers. I s quecontribueix a desdibuixar elconcepte de classe, el con-cepte de qu i qui s la classetreballadora avui.

Distingits acadmics deprestigioses universitats comESADE o la UPF negaran queexisteixin classes socialso diran que avui totes somclasse mitjana excepte algunespersones marginals. Opinlegscom Pilar Rahola, diaris com ElMundo, La Razn, La Vanguar-dia, El Pas o lAra i partits comel PSOE, PP i CiU han construt

al llarg de ms de 20 anys lamentida de que totes som declasse mitjana, des de EmilioBotin fins a la reposadora delsupermercat. Aix ha contri-but a alienar la gent de classetreballadora, i que aquestapenss que identificar-se coma tal volia dir ser pobra.

Recentment el debat sobrequ s la classe treballadorava tornar altre cop a lesquerraen motiu dun article de PabloIglesias, professor de CinciesPoltiques i presentador de LaTuerka, titulat Quines sonlos de abajo?. El seu article vaser respost pel Nega, can-tant del grup Los Chikos delMaiz. Les posicions dambds

mostraven diferents anlisisdins lesquerra sobre que s laclasse treballadora avui.

Pablo Iglesias en el seu arti-cle sobre la classe treballadorapensava de manera abstractaen la classe obrera de principisdel segle XX. I aix el conduaa tenir-ne una imatge estereo-tipada i poc concreta. Segonsell Aquella classe obrera [era]majoritriament masculina,urbana i vestida amb unagranota de treball, represen-tava el subjecte davan cap alprogrs.... Aix doncs aquestaclasse obrera homognia delsegle XX hauria donat pas auna nova classe social carac-teritzada per la precarietat i enla que cabrien teleoperadores,

cambreres, etc. Fins a un barmuntat per amics o petitesempreses. Aquesta s unavisi allunyada de la realitat.Si b s veritat que en lantigaclasse obrera de lEstat espa-nyol la porci que treballava

en fbriques i mines era foragran, dun 25%, la precarietat,el treball temporal i el sou vari-

able, conegut com a treballara preu fet estaven a lordre deldia. De fet a lEstat espanyol lamitjana de persones treballado-res a la indstria era de 10,2 perempresa el 1920, i moltes de lesfeines precries noves queesmenta Iglesias ja existien. Enel moviment obrer de lEstatespanyol, al costat dels minerso dels obrers metallrgics hihavia les teleoperadores dela Companyia Nacional Telef-nica, qui organitzades a la CNTvan encapalar lluites ofensivesdurant la Segona Repblica.

Com b li responia el NegaLa precarietat [...] no s capnovetat ni lltim crit en lesrelacions laborals. Iglesiasqueia en lerror de veure en la

proletaritzaci de la gent declasse mitjana la creaci dunanova classe: el precariat (termemolt difs pels apstols de lapostmodernitat). La clau peridentificar la classe treballadoraes troba en la posici que ocuparespecte el control dels mitjansde producci, i com que el capi-talisme s un sistema dinmicque transforma constantmentla manera de produir les cosesi daugmentar lexplotaci i elsbeneficis la classe obrera sflexible i multiforme i hi s perser representada, la representa-ci variar segons les circums-tncies, afirma el Nega.

Per el Nega quan criticael postmodernisme de certa

esquerra arribava al punt des-tigmatitzar el 15M, lestudiantatuniversitari i els movimentssocials: Els moviments socialsestan participats majoritria-ment per gent amb estudis oper gent provinent de la classemitjana. Aix s un greu errordanlisi. Per al Nega tot allque no estigui dins la tradicidel sindicalisme clssic spostmodern, per aix condemnales assemblees horitzontals del15M, passa per alt que les treba-lladores del sector pblic tambsn classe treballadora i que lesseves lluites combinaven novesi antigues eines, com poden serles vagues i/o els escraches.

El problema fonamentaldavui en dia s que a bona part

de la gent de classe treballa-dora li costa identificar-se coma tal. Per, aix, com tot, potcanviar depenent de les mobi-litzacions socials i poltiquesque es donen als carrers, barrisi centres de treball. A.P.

Qui son les de baix?a escria que habita qualsevol llocdEspanya, tamb sels atribueixestupidesa, gust pels penjolls, la robaesportiva i el reggaeton. Sels acusade ser uns borratxos empedrets isovint sels compara amb els animals.Aquesta web tamb diu que parlen

un versi degenerada de landals.Sels caracteritza com a incultes,racistes, masclistes i de dretes. Pera lhora dubicar-los geogrficament,sels localitza sobretot a Andalusia, laComunitat de Madrid i Catalunya. Isempre en els barris ms pobres decada lloc: el Raval i el barri de la Minaa Barcelona, Vallecas i Alcorcn aMadrid i els barris de Las Moreras iLas Margaritas a Crdova.

Aquest esfor per denigrar unacultura particular de la classe obreraobeeix a lobjectiu poltic de demo-nitzar i dur a terme retallades com laRenda Mnima dInserci (PIRMI).Les paraules del Conseller dEmpresai Ocupaci de la Generalitat de Ca-talunya, Francesc Xavier Mena deCiU, no ens haurien de sorprendre

quan va dir que de vegades es tractaduna cosa tan senzilla com tenir unaexperincia vital a lestranger servintcafs a una cafeteria de Londres perguanyar fludesa amb langls. Ocom el que va dir el seu successor,Enric Colet Petit de CiU que els jovesque estiguin indignats cren empre-ses, que s una forma que els passi laindignaci i transformin la societat

Que se jodanAix cridava Andrea Fabra el 2012,diputada pel PP valenci, quan Rajoyva anunciar les retallades en pres-

tacions datur. Sent ovacionada pertota la bancada del PP, aix mostravade manera simple i directa lodi declasse en estat pur, mostrant-se com alluitadora de classe, s a dir defensantels seus propis interessos .

Per qui millor que la sevacompanya, la ex-presidenta de laComunitat de Madrid i lder delPP, Esperanza Aguirre, per mostrarlodi de classe. Aguirre, comtessa deBornos i Grande de Espaa, mximttol nobiliari, des de 1952, provinentde lalta burgesia i lalta noblesa, s

lexponent del thatcherisme a lEstatespanyol. Des de la seva posici depoder (Ministra de Cultura 1996-1999 i Presidenta de la Comunitatde Madrid 2003-2012) ha atacatpoltica, econmica i culturalmentla classe treballadora, menyspreantminers, indignats, docents, enfer-meres, etc. Insultant sempre quepodia a les persones de classe treba-lladora i tractant-les de gandules. Laseva prpia gesti de la Comunitatde Madrid reflecteix prou b la pra-xis demonitzadora, duent a termeprivatitzacions dhospitals i escoles.

Quina s la filosofia que trans-meten les persones que shan pogutcostejar la carrera perqu les sevesfamlies els ho permetien, i que abansdentrar al govern impartien classes aESADE? La mateixa filosofia neolibe-

ral de Thatcher, Reagan o Aznar: quela gent pobra de classe treballadoraho s per elecci prpia i no pas pelscondicionats socials i econmics delcapitalisme.

Segueix a@albert_1917

Puigcercs dERCva dir al 2010 que a

Andalusia no pagani du, un comentariobertament racista

El telemrqueting s un dels sectors ms precaritzats.

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

8/12

octubre 2013 | en lluita8

Han passat ja 65 anysdes de que TommieSmith i John Carlos

van aixecar els punys ales olimpades de M-

xic de 1968 i, malgrat tot aquesttemps, continua sent una de lesimatges poltiques amb ms forade la histria. Per malgrat el quepot semblar, aquella acci no vaser el rampell dun moment des-pontanetat, sin el fruit dunaorganitzaci prvia.

La histria de la relaci en-tre la lluita contra el racisme ilesport ve de llarg als EUA. Defet, lacci que van dur a termeSmith i Carlos el dimecres 16doctubre de 1968 noms va seruna conseqncia natural de totel que estava passant als EUAdurant aquella poca. Les per-sones negres dels EUA estavenduent a terme una llarga i duralluita contra la discriminaci i elracisme en rees com leducaci,lhabitatge, les condicions de tre-

ball, el dret a vot, etc. Noms eraqesti de temps que tot aix estrasllads a lesport i, en concret,a latletisme.

Durant lany 1968 el mn esta-va en constant convulsi. Lofen-siva del Tet a Vietnam per part

de lexrcit vietnamita, els tancssovitics esclafant la primaverade Praga contra la dictadura es-talinista, lassassinat de MartinLuther King a Memphis quan do-nava suport a la vaga indefinidade ms de 1.200 escombriaires,el naixement del Partit de lesPanteres Negres o la vaga gene-ral ms massiva de la histria almaig del 68 francs sn algunsdels fets ms destacats.

LOPHRA la tardor del 1967 els atletesnegres dels EUA es van unir al

voltant de lOlympic Project forHuman Rights (OPHR) per orga-nitzar el que havia de ser el boi-cot als Jocs Olmpics (JJOO) de

Mxic 68. De fet, Tommie Smithva ser un dels seus primers porta-veus. LOPHR va estar fortamentinfluenciada per la lluita pelsdrets civils i tenia com a principalobjectiu mostrar al mn com elsEUA venien una mentida al mna travs dels seus atletes.

Per com passa moltes vega-des lOPHR va comenar per ra-ons molt ms bsiques. Un delsseus promotors, el corredor de400 metres llisos i guanyadorde dues medalles dor a Mxic68, Lee Evans, explica que tot vacomenar quan ning ens voliallogar una casa a prop de la uni-

versitat. Aix s com vam decidirorganitzar lOPHR.

LOPHR tenia sis demandesclares: que se li torns el ttol de

campi del mn de pesos pesatsde boxa a Mohammed Al, re-moure a Avery Brundage com apresident del Comit Olmpic In-ternacional, prohibir als rgimsdapartheid de Sud-frica i Rho-dsia la participaci als JJOO ialtres competicions, boicotejar

el New York Athletic Club, quees contractessin ms entrenadorsnegres i la completa i total desa-gregaci del New York AthleticClub.

Cal recordar que Brundage eramembre del Comit Olmpic delsEUA durant els JJOO del 1936 aBerln, sota el rgim nazi, i que vaser un dels principals defensorsdaquests jocs, fent una crida encontra del seu boicot i alabant les

virtuts de Hitler.Durant un primer moment

lOPHR i els seus membres vanfer una crida a boicotejar elsJJOO de Mxic. El debat dins elmn de latletisme, i concreta-ment dins latletisme negre, vaser molt fort. Molts atletes sha-

vien preparat tota la seva vidaper aquell moment i era difcildemanar que es quedessin a casaa veure els JJOO per la televisi.La majoria datletes negres vandecidir que malgrat que donavensuport a les demandes de lOPHRanirien a Mxic.

El 2 de octubre, deu dies abansque comencessin els Jocs i se-

guint les revoltes que es donavenper tot el mn, el Consejo Naci-onal de Huelga, que coordinavaun potent moviment estudiantili de docents contra la polticaeducativa del govern mexic,

va convocar una manifestaci ala Plaza de las Tres Culturas deTlatelolco. Lestat mexic va re-primir les protestes estudiantilsamb la matana de centenars depersones, per a ms tard batejarcnicament lolimpada com els

jocs de la pau.

La repressi va servir per es-clafar el moviment estudiantil,per alhora va servir per donarun toc datenci a aquelles perso-nes que pretenien tornar els jocsen un espai on fer la seva procla-ma poltica.

Ms que guants de cuirVa ser a la carrera de 200 metresllisos on Smith va guanyar la me-dalla dor i va establir un nou r-cord mundial; Carlos va quedartercer i va guanyar la medalla de

bronze, mentre el segon vas serPeter Norman, un atleta austra-li.

La bandera americana saixe-cava i sonava lhimne dels EUA.

Va ser llavors quan abaixant elcap, els dos atletes van aixecar el

puny deixant per la histria unade les imatges de rebeli mspotents. Cada un dells amb unguant de cuir negre. Per a la fa-mosa imatge hi havia molts mssmbols que els guants i els punysaixecats.

Ni Tommie Smith ni John

Carlos portaven sabates, per pro-testar per la pobresa que patienels negres als EUA. John Carlosportava collars, per protestarcontra els linxaments de negres.I com es pot veure a la foto tambportaven les insgnies de lOPHRal xandall. Fins i tot laustraliPeter Norman, que es va assa-

bentar del que volien fer els atle-tes negres just abans de sortir, elshi va demanar una de les insgni-es per portar-la ell tamb. Accique li duria molts problemes en

la seva carrera esportiva.Poques hores desprs Smith iCarlos eren expulsats de la VillaOlmpica. Va ser el propi AveryBrudnage el que va fer tot el pos-sible per expulsar-los dels Jocs.Brundage, mentre es va oposar ala salutaci del Black Power, no

va tenir cap problema en les sa-lutacions nazis a les Olimpadesde Berlin. La ra, segons deia elComit Olmpic, era que la salu-taci nazi era a lpoca la saluta-ci nacional alemanya. En canviel puny tancat no pertanyia a capnaci.

El preu a pagarMalgrat que molts cops sha ditque sels hi va treure les meda-lles, aix no va passar. Per van

passar coses molt pitjors. LosAngeles Times va acusar Smith iCarlos de fer una salutaci nazii la revista Time va dir que allera fastigs i lleig.

Per Carlos i Smith tenienmolt clar el que havien fet. Elpropi Carlos va estar amb Martin

Luther King deu dies abans deque lassassinessin, a labril delmateix any. King li va comentarque havia rebut una carta ambuna bala a dins: Recordo mi-rar-lo als ulls per veure si teniapor, i no vaig veure cap mena depor. No tenia por. All, asseguraCarlos va fer canviar la seva ma-nera de veure les coses: Mai mstindria por dels meus oponents,noms amor per la gent per la quelluito. Si es mira b la fotogra-

fia, mentre que Smith i Normantenen el xandall cordat, Carlosel tenia descordat, un incompli-ment de les normes olmpiques.

A sota portava una samarretatotalment negra per tapar el logodels EUA. Amb aix volia repre-sentar la gent treballadora, tantnegres com blancs, els que maisurten enlloc i la seva contribucia la societat mai s reconeguda.

Les amenaces de mort havienestat una constant abans i du-rant els Jocs, cosa que tamb esreflecteix en la imatge. Mentreque el bra dSmith est total-ment recte, amb el puny alatal mxim, el bra de Carlos estlleugerament doblegat. SegonsCarlos aix va ser perqu voliaassegurar-se que en cas que alg

els volgus fer baixar del pdium,ell estaria preparat per evitar-hoamb totes les seves forces.

Mentre aixecaven el puny,lestadi es va quedar totalment ensilenci. Ms de 50.000 personeses van quedar de cop callades.Quan va comenar a sonar lhim-ne, els van comenar a esbroncar.Carlos i Smith expliquen que du-rant lhimne tenien por, degut ales amenaces de mort, que algels dispars. Quan van baixar delpdium i es dirigien cap als ves-tuaris lesbroncada encara erapitjor i la gent els hi va comenara tirar coses i alguns cridaven:Negres, torneu a lfrica!. Desdaquell moment la vida dels dos

joves atletes estadounidencs, i

dun australi, canviaria per asempre.Els problemes i la pressi que

van patir els tres atletes desprsdaquell 16 doctubre van tenirconseqncies molt grans pera les seves vides i la de les sevesfamlies. El 1977 la dona de JohnCarlos es sucidava. Segons elpropi Carlos, la falta de suportamb la que es va trobar arran detota la pressi que va comportarlacci del seu marit, la va portara la depressi i al sucidi. A Car-los li era molt complicat trobarfeina un cop va tornar. Teniaquatre nens i algunes nits haviade trencar alguns mobles per ferfoc enmig de lhabitaci i poderescalfar-nos una mica.

Per malgrat tot, cap dels tres

atletes es va penedir mai del quevan fer. La imatge 65 anys des-prs continua sent un smbolde llibertat i de lluita pels dretscivils, per tamb per canviar elmn sencer.

Segueix a@manelrosalvador

@ Garyyounge La recompensa ms gran s saber que vas fer la teva feinaquan estaves aqu John Carlos olimpista de la salutaci Black Power al 68

A 65 anys de la famosa fotografia de Tommie Smith i John Carlos aixecant el puny a les Olimpades deMxic 68, Manel Ros ens explica la histria darrera la imatge.

LA NOSTRA HISTRIA

AIXECANT ELS PUNYS

CONTRA LOPRESSI

Els dos atletesvan aixecar el punydeixant per a lahistria una de lesimatges de rebellims potents

Una imatge que encara avui s un smbol de lluita contra el racisme.

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

9/12

octubre 2013 | en lluita 9

Al llarg dels anys, s han fetmoltes coses vergonyoses ialgunes terribles en nomdel socialisme. Aix provocamolta confusi respecte alseu significat.

Hauria de ser obvi que nos el mateix el socialismedel PSOE o de lSPD alemanypartits que se suposen re-formistes i el de lesquerraanticapitalista i revolucio-nria, de la qual En lluitaforma part. Tristament,per, la dicotomia reforma-revoluci no sempre ens

permet identificar els bons.Hi ha activistes reformistesque fan una tasca importanti constructiva dins les lluitessindicals o de barri. Algunsdirigents revolucionaris,en canvi, han estat autnticsdictadors.

Per aix, fa mig segle, elmarxista nord-americ HalDraper va distingir entre elsocialisme des de dalt i elsocialisme des de baix. Vaescriure: El que uneix lesmoltes i diferents formes desocialisme des de dalt s laconcepci que el socialisme(o un raonable facsmil dell)ha de ser atorgat com a al-moina a les masses agrades,duna manera o altra, per

una elit dominant que, defet, no est sotmesa al seucontrol.

Es referia sobretot a lasocialdemocrcia i lestali-nisme, tots dos obsessionatsamb actuar des de lEstat, ennom de la classe treballadora

o del poble. Per tamb in-cloa les visions anarquistescentrades en lacci (direc-ta) duna petita minoria.

El socialisme des de baix,en canvi, posa tot lmfasino en uns dirigents, sin enlactivitat de la prpia gentexplotada i oprimida. No es

basa en un programa dictatamb antelaci per uns te-rics, sin que parteix de lesnecessitats i demandes sor-gides de la lluita.

Sota aquesta visi, la fun-ci duna organitzaci revo-lucionria no s substituir elmoviment real, sin contri-

buir a enfortir- lo, alhora queparticipa en els debats sobrecom fer avanar la lluita.

El pas decisiu cap a unarevoluci social es dnaquan en els moviments desde baix senten la necessitatdanar ms enll de lexign-cia de canvis puntuals perexemple, duna llei o un pre-

sident i es plantegen coma objectiu prendre el poder.

Aix no passa de manera au-tomtica, s el resultat dunasrie dexperincies i debats,en els quals la gent revoluci-onria t molt a dir, sobretotsi est organitzada i coordi-nada entre si.

En totes les revolucionsrupturistes, es troben orga-nismes de poder des de baix,des dels consells de fbricai els soviets a la Rssia de1917 fins, a un nivell ms in-cipient, els comits populars

de barri i el nou movimentsindical a lEgipte davui. Laconsolidaci daquesta or-ganitzaci de base, i la sevagradual conscienciaci, s lamesura real del desenvolupa-ment de la revoluci.

Les orientacions des dedalt i des de baix reflec-

teixen visions oposades delcontingut del socialisme. Elsocialisme des de dalt es potdefinir com un programaeconmic: nacionalitzaci deles grans empreses; planifi-caci, ms impostos als ricsi ms prestacions als pobres,etc. Tamb pot definir-se enfunci de la poltica inter-nacional del govern socia-lista en realitat de la sevaretrica vers EUA.

El socialisme des de baix,en canvi, pot incloure algu-

nes daquestes coses, perno es defineix per elles. Elque el distingeix s la sevainsistncia en la democrciade base, en el poder de lagent comuna sobre les sevesprpies vides.

El sistema actual restrin-geix la democrcia a la pos-sibilitat de votar de tant entant, dins duna democrciapoltica formal (actualment

bastant frgil). El sociali smedes de baix exigeix una de-mocrcia molt ms comple-ta, no noms poltica, sintamb social.

En resum, el socialismedes de dalt es refereix a lespoltiques aplicades per unspocs dirigents. Lobjectiu del

socialisme des de baix s quetotes les persones puguin di-rigir les seves vides, de ma-nera colectiva, democrticai lliure.

David Karvala@davidkarvala

Com neix lrea de Joventutdel SAT?Era qesti de temps que enun sindicat actiu, reivindicatiu,representatiu, amb els peus a

terra i de classe com el SAT,naixs un moviment semblanten la seva joventut, un mo-

viment conscienciat, seris iorganitzat. Si a ms, a tot aix liunim la forta repressi que cada

vegada ms estem patint la jo-ventut del SAT, que a ms des-tar afiliada al sindicat, militatamb en altres organitzacionscompromeses amb la realitatsocial que ens ha tocat viure.Lrea de Joventut del SAT neixamb la intenci daglutinar ambeficincia i comproms a tota la

joventut combativa i rfena, po-lticament parlant, que hi ha atot el llarg i ample dAndalusia.

Amb prcticament un 60%

datur i una emigraci forosade moltes persones joves, comveus la situaci de la joventutandalusa?La joventut andalusa est patintde forma acusada les conse-qncies daquesta estafa a laqual han anomenat crisi. Estempatint una de les taxes daturms altes de tota la nostra hist-ria, tot i ser una de les generaci-ons ms preparades, pel que faa carreres universitries, ciclesformatius, etc. Malgrat la nostraformaci, ganes i condicionsper accedir al mercat laboral,ens estan condemnant a lexilifors. Estem assistint a unaautntica fuga de cervells, i aixno ho consentirem.

Quines solucions plantegeudavant daquests problemes?Nosaltres basem la nostra lluitaen tres pilars. Latur i la preca-rietat, lemigraci forosa a quens volen condemnar i la lluitacontra que la criminalitzaci dela joventut andalusa.

Un dels nostres pilars bsicsde lluita que ens hem plante-

jat des de lrea de Joventutdel SAT s el de lluitar contraaquest crim contra la humanitatque venim patint el colectiuhum andals per part de lelitfinancera, que no s altre queel robatori del nostre futur, elrobatori de la nostra qualitathumana, el robatori de la nostra

joventut. Per tot aix, estemtreballant en projectes de tre-

ball cooperatius i en projectesformatius amb la intenci deconscienciar la poblaci que noens queda una altra opci queresistir a Andalusia. Amb laquantitat de centres de treballque estan tancant, amb la quan-titat tan tremenda dinstituts icolegis, centres sanitaris queestan deixant en loblit, amb laquantitat de terres que hi hasense treballar, no ens queda

una altra cosa que quedar-nosa Andalusia i lluitar pel que snostre.

Com rea de Joventut, heuparlat de fer mobilitzacions oaccions especfiques com a jo-ventut?Un dels nostres plantejamentsde lluita i solucions que plante-gem a tots aquests problemess la crida a lacci, la crida aqu no emigrem, a qu ocupemels centres de treball, com hemfet a Somonte, a las Turquillas,o com quan el colectiu de do-

cents interins van ocupar lIESLas Aguas a Sevilla. Pensem queaquest s el cam, que ara msque mai ha arribat el momentdagafar la nostra rebelia jove

i entusiasta i donar-li rumben forma de lluita, en formadocupaci i treball collectiu.

Aquesta s la soluci que pro-posem i a la qual animem a laresta de joventut a afegir-shi.Perqu pensem que les manshan de ser per treballar, per es-tudiar, per curar, per ensenyar,per mai per estar guardades ales butxaques.

Lrea de Joventut del SATplantegem al jovent combatiuandals la lluita pacfica, peractiva i assembleria, comsempre va fer el SOC i ara elSAT, com a eina necessria perpoder canviar la nostra soci-etat. Pensem que la joventutsha dorganitzar, i per aix ara

mateix lacci ms importantque ens plantegem s intentararribar amb la nostra lluitai amb el nostre exemple a lamxima joventut possible detot el llarg i ample del nostrePas Andals. Per aix, estempreparant jornades de forma-ci a tota Andalusia, i aix ensocupa fora temps. A ms espot dir, sense cap dubte, queel SAT s actualment referenti avantguarda de lluita, nonoms aqu, sin a tot lEstatespanyol.

Com veus la situaci de lajoventut andalusa en el medirural? Com abordar-la des delsindicalisme?Pensem que el medi rural s un

altre front de lluita, s un altresector, on hem dorganitzar iformar sindicalment a la joven-tut que encara no ho est, pelque, igual que la ciutat, s uncamp on hem de treballar perser el ms extensius i represen-tatius possibles.

Idees en acci

Pensem que tocaagafar la nostrarebellia jovei entusiasta idonar-li rumb enforma de lluita

Quan el socialismeve des de baix

El Sindicat Andals de Traballadors i Treballadores ha creatrecentment lrea de joventut. Santi Amador ha parlat amb elseu responsable scar Reina.

ENTREVISTA

Ens quedem a lluitarpel que s nostre

scar Reina (dreta) en un acte pblic del SAT.

Poder popular.

@lamotoyyo Que la delegaci dl govern envi a la G Civil als actes del SATnoms conseguir q la j uventut rebel d Trebujena suneixi a nosaltres

En les revolucionsrupturistes es trobenrgans de poder debase, des dels sovietsal nou movimentsindical egipci

Contraposem les diferents maneres dentendre el so-cialisme per identificar la ms til per a les lluites dela gent explotada i oprimida del segle XXI.

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

10/12

octubre 2013 | en lluita10 @AndreaLissidini Quan et pares a pensar en la #vagaindefinidadocentsset posa la pell de gallina. Orgull de classe. Esteu fent histria!

La vaga indefinida dels docents: un pols

contra les poltiques neoliberalsLio Bechara explica com s dimportant que es conegui lexperincia daquesta lluita des de la base de la comunitat educativa deles Illes Balears, aix com contagiar-la i estendre-la a la resta de sectors.

Aquest curs les es-coles i instituts p-

blics i concertatsde les Illes no hancomenat amb nor-

malitat. Des del dilluns 16 desetembre hi ha hagut vagaindefinida convocada des de

baix, des dun rgan de de-mocrcia de base on prenendecisions les persones treba-lladores docents de maneradirecta, sense intermediaris:lAssemblea de Docents. For-

mada per portaveus de lesassemblees de tots els centreseducatius i representants desindicats, aquesta ha estatlestructuraci capa darticu-lar amb fora una resposta alaltura de les poltiques neo-liberals del govern del PP.

Arrels i recorregutLAssemblea de Docents neixal mar del 2013 duna con-

vocatria feta pels principalssindicats al sector educatiu,lStei, la FECCOO i la FETE-UGT i lAMPE, per rpida-ment es veu desbordada perlarticulaci dassemblees lo-cals a tots els centres. Aques-tes triaren portaveus que esreuniren a assemblees gene-

rals, que anaven de forma iti-nerant per diferents instituts icolegis de tot el territori.

LAssemblea de Docentst tres grans arrels que hanajudat a aglutinar a tot el pro-fessorat de manera assemble-ria. El 15M, la PlataformaCrida i les manifestacions i

vagues en defensa de la llen-gua i leducaci.

El 15M es reflexa en lorga-nitzaci horitzontal i de base iel seu impuls de transforma-ci social i poltica.

La Plataforma Crida, cons-tituda al mar del 2012 eslrgan embrionari sobreel qual sha construt lAs-semblea de Docents i agru-

pa pares, mares, estudiants idocents en assemblees distri-budes al llarg dels centres detot el territori.

Paralelament al llarg del2012 hi va haver fortes lluitesi moviments en defensa de lallengua i leducaci, que hasofert atacs continus amb le-gislacions degradants per partdel govern del PP. Explosionssocials com els escarnis de#MallorcaEsbroncadaTouron es feien concentracions atots els pobles on el presidentBauz i el conseller deduca-ci Bosch feien un acte. Tam-

b la manifestaci al 25 demar en defensa de la llenguai cultura de les Illes, convoca-da per lObra Cultural Balear,

la ms nombrosa de la his-tria de les Illes amb ms de50.000 participants. Conjun-tament la meditica ocupacide la Conselleria en defensade leducaci de qualitat i encatal per part de lassembleadestudiants de la UIB, per la

qual es demana pres de 4 a12 mesos a 42 estudiants iprofessors de la universitat.

Mentres tant el colectiude docents va realitzar al llargdel curs passat quatre vagesdeducaci amb una partici-paci majoritria que dotarende capacitat organitzativa atot el sector.

La convocatriaPer desprs de la vaga gene-ral educativa del 9 de maig laresposta per part de les insti-tucions seguia essent dindi-ferncia. Dins lAssemblea deDocents, ja des de del mar essondejava a les diferents as-semblees locals la possibilitatduna vaga indefinida, peraquesta encara no era del totrecolzada dins el colectiu,malgrat que hi havia motiusper fer-la: la rebaixa salarialdel 5% al 2010, el Decret lleide mesures urgents per re-duir el dficit (un paquet de

retallades que incorpora lasuspensi dels complementsal sou, el no pagament delsmesos de juliol i dagost alsinterins, laugment de leshores lectives, laugment deles rtios dalumnes, substi-tucions a partir dels 30 dies,

baixes laborals no remune-rades, etc.), els ms de 1.000

docents interins que no hanestat renovats, etc.Per sens dubte el que ha

fet esclatar les flames han es-tat les poltiques lingstiquesdel govern del PP. Al curs2012-13 aplic la lliure elec-ci de llengua que apostavaperqu els pares matriculas-sin als nins i nines en llenguacastellana. Va suposar un fra-cs total, ja que noms el 8%ho va fer aix. Motiu pel qualel govern va optar per un nouatac. El Tractament Integralde Llenges (TIL), que t laintenci dimplantar un mo-del educatiu en tres llenges,marginant el catal, per queno t ni professorat adequat,ni un pressupost per lapli-

caci dins el present curs. Ams de llevar autonomia alscentres. Tamb cal comentarque laprovaci del TIL shafet per decret en aprofitar lamajoria absoluta del PP, i encontra de tota la comunitateducativa i saltant-se la sen-

tncia del TSJIB que suspeniacautelarment laplicaci pertenir clarament un defecte deforma en laplicaci. A msshan expedientat a tres direc-tors que presentaren objecci-ons a laplicaci del TIL.

Per tots aquests motius i lanegaci del dileg i del con-sens es perqu es va comenar

a perfilar una vaga indefinida.El procediment per con-vocar la vaga ha estat tot unexemple de poder colectiu.Segons expliquen a les actesde la prpia assemblea, laforma de convocar vaga le-gal fou la segent: convocaruna assemblea de treballa-dors i treballadores amb unnic punt a lordre del diaque sigui aprovaci de con-

vocatria de vaga i fer unavotaci secreta en qu el sguanyi per majoria simple. Elproblema ara es trobava enla forma de convocar aquestaassemblea amb lnic punt.I de les diferents formes pera que aquesta tingus vali-desa legal es va escollir la de

recollir signatures directa-ment del la gent treballado-ra en un nombre no inferioral 40% del colectiu convo-cant. Recollida de signaturesque es va dur a terme del 4 al30 dagost on es van recollirmolt ms de les 4.000 firmes

necessries. Aquest mateixprocs de recollida ha estatclau per enfortir les xarxes in-ternes i les relacions entre lesdiferents assemblees de baseals centres, a un mes dagostque sempre est marcat perla desmobilitzaci. La votacial s a la vaga indefinida vaser dun 95%.

Seguiment i solidaritatAquest es un conflicte de clas-se, es un pols al govern. En

el moment descriure aquestarticle ja ha passat la prime-ra setmana de la vaga i el se-guiment ha estat contundent.La primera setmana les xi-fres han estat espectaculars:de dilluns a divendres el se-guiment de la vaga ha estataproximadament del 903%,804%, 688%, 558% i 533%.I el comenament de la sego-na no afluixa amb un 46,5% iun 68%. Simplement impres-sionant.

Per impressionen nomenys les mostres de solida-ritat a als actes que envoltenla lluita. Concentracions demilers de persones davant elConsell de Govern. Del Par-lament, a la Universitat, les

acampades del pares a Me-norca. La Caixa de Resistn-cia, eina histrica de la lluitaes va posar en marxa per do-nar suport econmic ja ha su-perat els 150.000 euros. Pertamb les histriques concen-tracions arreu els Pasos Ca-talans han donat nims a con-tinuar lluitant. Artistes comMiquel Barcel, Llus Llach oel raper Valtonyc tamb handonant suport.

Estudiants i adolescentsfan piquets informatius perPalma convocats pel SEPC iestan exercint activament eldret a vaga, rebent una fortarepressi policial.

La resposta del govern s

que s una vaga poltica i novolen cedir. Tracten de di-famar dient que no es permotius laborals, i aix tractardafegir por a les persones en

vaga. Aix demostra el carc-ter ideolgic de les propostesdel govern. El ministre Wertha declarat que els nins i ni-nes de Balears estan sofrintuna vaga poltica. Per el certes que hi ha ms estudiants alcarrer que mai.

Aquesta vaga indefinida suna passa clau pel movimentdel sector pblic contra lesretallades. I deixa ja un poudexperincia del poder col-lectiu construt des de la base.Demostra la impressionantcapacitat solidria de la classe

treballadora i la fora i espe-rances de la que simpregnatot un colectiu en lluita. Araes el moment de contagiaraquesta experincia a la restade sectors.

Segueix a @Rebel_Dignity

El TIL t laintenci dimplantarun model educatiuque margina lallengua catalana

Massiva concentraci davant del Parlament balear durant la vaga.

Educaci

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

11/12

octubre 2013 | en lluita 11

Oriol AlfambraEl Majordom (The Butler)de Lee Daniels va estre-nar-se en el nmero u dela taquilla als EUA. s, almateix temps, la histriadun home i de tota unageneraci que va viure elscanvis transcendentals delpoca dels drets civils.

Aconseguir aquest equili-bri s difcil, i de vegadesla pellcula es desinfla,per, en general, s unahistria apassionant.

El film es va inspiraren la vida dEugene Allen,

un majordom de la CasaBlanca que va servir finsa vuit administracionspresidencials, encara quela major part de la hist-ria personal s fictcia. Ala pellcula, Cecil Gaines,interpretat magistral-ment per Forest Whi-taker, va crixer en unaplantaci de cot a Ger-gia el 1920.

Cecil aprn lart de serdues cares la presenta-ci duna mscara acura-dament construda davantdels seus amos blancs,de manera que a lhabita-ci sha de sentir el buitquan hi s dins.

El personatge de Cecil

ofereix aix una perspec-tiva interessant sobre lesrelacions racials del segleXX, des del punt de vis-ta dels que van compartiramb els blancs una relacintima, encara que fona-mentalment servil, i des dela dels homes ms podero-sos de raa blanca.

Un Martin Luther KingJr. fictici senyala en unmoment de la pellcula,Lintern negre va jugarun paper important en lanostra histria. Reflexi-ona sobre com el seu dur

Contracrtica

Un majordom al servei

dels drets civils

La vinyeta

treball i la dignitat silen-ciosa van soscavar els es-tereotips dominants de lagent negra: En molts sen-tits, sn subversius, senseni tant sols saber-ho.

El personatge de Ce-cil tamb es destaca comarquetip duna generacianterior que intenta llui-tar amb totes les forces

durant el naixement delmoviment pels drets civils.El seu fill Louis, per la seva

banda, s una encarnaciviva de tota la trajectriadel moviment.

Oprah Winfrey dna unrendiment impressionantcom la dona de Cecil, que,a causa de lxit del seumarit, seleva a mestressade casa, per ha de lluitarcontra la soledat i lalcoho-lisme.

La tensi central en lapellcula s entre Cecil i elseu fill. Es pot simpatitzar

tant amb la creixent frus-traci de Louis per lac-ceptaci passiva que fa sonpare de la injustcia, comamb la incomprensi deCecil davant el rebuig delseu fill a una vida millorque tant sacrifici li haviacostat, mentre Louis arris-ca la seva vida per una cau-sa que era aparentmentimpossible de guanyar.Quan li diu al seu pare quealguna cosa especial estpassant al Sud, Cecil res-pon: Qu hi ha despecialen un altre home de colora la pres?.

Les representacionsdels principis del movi-ment estudiantil sn elsaspectes histrics mspoderosos de la pellcula.Quan tan sovint els EUAsofereix una versi asp-tica de la lluita pels dretscivils, Daniels aconsegueixadmirablement capturar

la crueltat terrible dels ra-cistes del sud i el coratgeincreble i la determinacinecessria dels activistesestudiantils.

En lactualitat, recent-ment sha observat unacreixent conscincia dequant profundament ra-cista continuen sent elsEUA, amb lonada dac-tivisme al voltant de lamort de Trayvon Martini molts altres aspectes delsistema dinjustcia crimi-nal racista.

Molts daquests i aques-tes activistes van conver-gir pel 50 aniversari de laMarxa sobre Washington.En aquest sentit, les i elsactivistes pels drets civilsretratats a la pellcula po-den servir dinspiraci percontinuar la lluita per la

justcia en lactualitat.

Segueix a @oriocosmic

APUNTS ICOMENTARIS

En poques de granscrisis econmiques iinestabilitat polticaproliferen els contingutsficcionals relacionatsamb catstrofes i dis-tpies futuristes. Aixno s casual, sin quecomprn una forma dereproduir les inquietudsde la poblaci i neutra-litzar les seves pors.

A travs de la cinciaficci no noms shanarribat a fer profundescrtiques al sistema soci-opoltic i econmic, sin

que moltes daquestespors continuen estanten voga a dia davui.La neollengua de quparlava Orwell a 1984,el control de la informa-ci per part dun Estatrepressor i la invencide guerres sn temesque fcilment podentrobar analogies en almn actual. Gairebpodrem dir que moltesde les metfores empra-des en la cincia ficcihan acabat com premo-nicions que shan vistcomplertes.

Amb lavan de lesnoves tecnologies ses-pecula amb la inteli-

gncia artificial (IA).Segons les cincies dela computaci, la IA fareferncia a la capaci-tat de raonar dun agentno viu. Dins de lima-ginari colectiu, aquestahabilitat s empradaper reemplaar lsserhum en el seu lloc detreball, com a armesbliques, de comple-ment emocional o fins itot com a objecte sexual.Es tracta dun robotintelligent, conscient dela seva existncia i de laseva opressi respecteals seus creadors, unaanalogia de lexplota-

ci a la qual la classetreballadora es veusotmesa tant ahir comavui i que queda neu-tralitzada mitjanantla fantasia. A vegadesapareixen retratats compersonatges inofensiusestil R2D2/C3POa Star Wars o ambsentiments i emocionsprpies, encara que enla seva gran majoriaes presenta una visipessimista, vaticinantuna hipottica rebelide les mquines, queacabarien dominantsobre els seus creadors(Blade Runner, Matrix).Per deixem de banda

la moralina sobre sijugar a ser du tindro no cstig.

Des que el 1956 elcientfic informtic JohnMcCarthy cres el terme,la IA ha evolucionat

rpidament i de formesdiverses. Les mqui-nes ja han substitutlsser hum en moltestasques productives, elque inclou una majorinversi per part de lesempreses en maqui-nria i investigaci. Lamultinacional siderr-gica Gerdau anunciavafa poc que destinariacinc milions deurosper generar programariintelligent capa dop-timitzar el control deles instalacions durant

el procs de fabricaci.El 2012, la UE tambanunciava un pressupostde 9,1 milions deurosper al desenvolupamentduna aplicaci capade detectar opinionspoltiques a les xarxessocials. Un altre front sla binica, en qu tambshan experimentatgrans avenos. Dins delcamp dels videojocs, laIA est molt present.El cas ms recent, elGTA V, compta ambpersonatges controlatsper la mquina capaosdinteractuar amb eljugador i el seu escenaride forma sorprenent. El

progressiu augment deles respostes emocio-nals dels Sims tambfa pensar. Nigel Leck,un desenvolupadorde programari fart dedonar explicacions sobreel canvi climtic, vainventar un programacapa de replicar tuits deforma automtica senseque el seu interlocutordetects que no erahum quelcom que re-corda a lexperiment delmatemtic Alan Turing:si a una habitaci A i auna habitaci B hi ha-gus una mquina i unapersona respectivament,

i una altra persona querealitza preguntes desde fora s incapa dedistingir a qui pertanycada resposta, shauraconseguit una mquinaintelligent.

Cap de les aplicaci-ons descrites significa-rien un perjudici contralsser hum. Per a diadavui les entitats ca-paces dinvertir en aixsn les mateixes queprivatitzen els nostresserveis pblics, les queens reprimeixen a lesmanifestacions o les quedecideixen quins con-tinguts difondre entreels mitjans de comuni-

caci. I aquestes entitatsno estan disposades afinanar una IA progra-mada per construir unasocietat ms justa.

ngela Solano@Angela_Freebird

La programaci del

capitalisme senil

El majordom havia de presentar-se amb una mscara davant dels seus amos blancs.

@DCdebbie IRONIA: persones que utilitzen estereotips racistes contra TrayvonMartin per discutir que Zimmerman no era racista. #ModernDayKlan

7/28/2019 En lluita octubre 2013 nm 26

12/12

Alex P. Santiagoi Aytor Bayn

Lassalt feixista a lacte institucionalde la Generalitat el passat 11 desetembre ha tornat a posar sobrela taula el perill real del creixementdel feixisme a Madrid.

Normalment, des de les institu-cions, partits de la dreta i certa partdel social liberalisme es banalitzenaquests atacs, es presenten combaralles entre joves o casos allatsi no connectats a lestratgia de lesorganitzacions dextrema dreta.Aquestes mateixes institucions

i organitzacions poltiques ten-deixen a assumir lagenda ultrasobre alguns temes (immigraci,qesti nacional, avortament, etc.).Daquesta manera ajuden a crear elque es coneix com a racisme insti-tucional i a fomentar una polticacontrria a la consecuci de drets.

Els exemples sn constants,fins i tot la UE ha cridat latencia lEstat espanyol recentment. Elsltims ressenyables serien la pin-tada nazi apareguda a la plaa detoros de Pinto que lajuntament nova esborrar, o persones joves del PPque sexhibeixen amb simbologiafranquista, sense que aix originirebutjos o condemnes.

El feixisme s un problema realEls grups i organitzacions feixistes