Fundació Autònoma SolidàriaPlaça Cívica. Campus de la UAB. Bellaterra | 93 581 47 15

Gener 2010 - nº 46fas.voluntariat@uab.cat | www.uab.cat/fas

Empenta!Salut mental: lluitartambé contra l’estigma Entrevista a l’Alícia,

estudiant de Cri-minologia a la UAB,que explica la sevaexperiència sobre eltrastorn bipolar

pàg.8

Dia internacional dels Drets Humans: s’ha avançat però calen més compromisos pàg. 6

Els voluntaris de laFAS s’han trobat elsdies 6 i 7 de novembreper conèixer-se, com-partir experiències i performar-se en la sevatasca

pàg.3

Nostrum 09

El camí dels somnis

pàg.7

El trastorn enprimera persona

El Cicle de Tardor i el de Primavera d’enguany tenen com a eixtemàtic la salut mental i l’estigma social de les persones amb trastorn

Què en saps delconsum de cocaï-na?

pàg.4

I a més...Totes les societats tenenminories que, per un motiu oaltre, s’han vist discriminadesal llarg de la història. Durantles darreres dècades, aquestsgrups s’han unit i han lluitatper ser escoltats i perquè elseu pes dins l’engranatgesocial sigui reconegut enigualtat de condicions.

Però, tot i aquestes claresmillores, hi ha un grup que

segueix patint estigma: lespersones que tenen alguntipus de trastorn mental.Segons l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS),«les persones amb trastornsmentals es troben entre lesmés desateses del món».

Les condicions genètiquesafavoreixen aquest tipusd’afeccions, però també sónels factors socials els que

motiven que, al final, apareguio no algun tipus de problemamental. Vivim en una societatsubmergida en presses,estrès, exigències múltiples ,competivitat…, fets queredueixen la tranquil·litat quela ment necessita per fun-cionar.

L’OMS ha calculat que enels propers anys augmentaràel nombre de casos diagnosti-

cats, sobretot de depressionsi ansietat. Això ens fa pensarque la salut mental no és allòque pot faltar al veí, sinó queés responsabilitat de tots.

Un altre error comú ésveure la persona afectadacom algú violent o sensecapacitat per decidir sobre lapròpia vida. Per lluitar contraaquesta idea errònia, enaquest número es dóna veudirectament a les personesinteressades, per tal queexpliquin la seva experiència.

Els cicles de formació de laFAS d’aquest any estan dedi-cats de manera transversal ala salut mental. En aquestsegon semestre, es tractarantemes com ara la visióantropològica de la salut men-tal o la integració laboral deles persones amb trastornpsiquiàtric.

Ja us podeu apuntar alCicle de Primavera. Previpagament, el Cicle dóna dreta 1,5 crèdits de lliure elecció,però es poden assistir a lesdiferents activitats de maneragratuïta.

Hi ha encara molta desinformació i incomprensió envers aquestes persones

Cicle de Primavera

Comença el Cicle de

Primavera i els cursos

monogràfics de la FAS!

Curs sobre discapacitat i

integració: del 9 de març

al 20 d’abril.

Curs d’Introducció a l’àm-

bit de la Justícia: de l’1 de

març al 14 d’abril.

Forma’t en temàtiques

socials!

Vull un mòbilnou!Quines implicacions téla indústria de la telefo-nia mòbil en els dretshumans? pàg. 6

Visita el nou web de xarxanet!

Empenta! Publicació trimestral de la Fundació Autònoma Solidària

Fundació Autònoma Solidària

Plaça Cívica - Campus de la UAB 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel. 93 581 47.15 | Fax. 93 58140 42fas.voluntariat@uab.cat www.uab.cat/fas. Dipòsit Legal: B-3041-2002

Equip de redacció: Carla Marimon i Vet Robirosa.Agraïments: Equip de la FAS, I.E.S. Les Termes, Alícia, Marta Baraibar, Sandra Bertrán, Alba de Toro, John LucasDuane, Elisenda Fuster, Laura Guarinos, Anna López, Tomàs Mercadal, Mireia Pujol-Busquets i Clara Sisteré.

Amb el suport de:

Gener 2010 Empenta!

2

Aquesta publicació ha respectat l’opinió de les persones autores dels articles. Si bé compartim el discurs d’aquestes,no totes les opinions reflecteixen totalment el posicionament de la FAS.

EDITORIAL

Realitzada per:

Dins i fora

«La salut mental és cosa de tots»

Enguany el Cicle de Tardors’ha dedicat a una minoria queencara pateix una forta estig-matització social: les personesafectades per algun tipus detrastorn mental. Seguint laidea de voler trencar ambaquesta visió, sovint degut auna manca d’informació veraçi correcta, s’estan duent aterme una sèrie d’activitatsformatives per conscienciar lacomunitat universitària sobrela importància que té la salutmental i la necessitat de nor-malitzar la vida d’aquelles per-sones afectades.

En aquestes xerrades, són lespersones amb trastorn, mem-bres d’associacions com arala Federació Catalanad’Associacions de Familiars iPersones amb Problemes deSalut Mental (Fecafamm),l’ADEMM (Usuaris de la SalutMental de Catalunya), elsclubs socials per a persones

amb problemes de salut men-tal i projectes pioners comRàdio Nikosia les que prenenla paraula per parlar enprimera persona de les sevesexperiències, temors i espe-

rances. Per tal de veure lapersona en la seva globalitat ino reduir-la a un diagnòsticpsiquiàtric, l’enfocamentescollit ha estat de caire méssocial que no mèdic. Una de

les qüestions més repetides alllarg de les xerrades va serque «sovint el rebuig socialque pateixen les personesamb trastorn mental significamés patiment que el dolorpropi o orgànic de la malaltia»,com va remarcar la cap decomunicació de Fecafamm.Aquesta qüestió dificulta elretorn a la vida social. Perfacilitar l’entrada a una vidanormalitzada, es van crear elsclubs socials, en què esreuneixen persones que hanpassat per experiències simi-lars. Tornar a crear xarxessocials és important, peròtambé ho és «no tancar-se niquedar-se al gueto, obrir-se isocialitzar-se també amb gentsense trastorn», va dir un delsponents. Empoderament, la capacitatde decidir sobre la pròpia vida,va ser una de les paraulesmés repetides a les diferentsxerrades. «Quan tens una crisipots perdre la feina, la parella,les capacitats socials i acabarvivint en un aïllament. Costarecuperar el control de lapròpia vida, empoderar-se».Els usuaris van voler deixar

clara la necessitat que tenende normalització i d’assoliruna vida digna. Una de lesmaneres de tornar a prendreel control de la pròpia vida ésretornant al món laboral. Totsels afectats van remarcar-nela importància, però sempreintentant evitar alts nivellsd’estrès.

Un altre punt destacat va serla necessitat de parar mésatenció a la nostra salut men-tal. De la mateixa manera queper qualsevol problema físicanem al metge, per problemespsíquics o dificultats a la vida,hauríem de saber demanarajuda i anar a l’especialistapertinent. «Fa 25 anys jo esta-va també estudiant en aques-ta universitat i res em feiaimaginar que acabaria un dia,als 40 anys, amb un trastornmental», va dir un delsponents, recordant així que«la salut mental és cosa detots».

El Cicle de Tardor de la FAS, que té com a eix transversal la salut mental, dóna la paraulaa persones amb trastorn mental perquè expliquin en primera persona la seva experiència

S’ha de veure la persona més enllà del seu diagnòstic

Emmarcat en la SetmanaEuropea sense Residus, el26 de novembre va tenir lloca la plaça Cívica un vermutpopular sense residus. L’activitat, duta a terme pelsvoluntaris del Programa deCooperació i Mediambientde la FAS i l’Oficina deMediambient de la UAB,incloïa també una gimcana iuna exposició sobre lesdeixalles que genera unafamília, per tal de promoureuna compra responsable iconscienciar sobre el volumde deixalles que produïm.

Veieu el vídeo de la jor-nada al grup del facebookde la FAS!

Primer vermut sense

residus de la UAB

El 28 i 29 de novembre laFAS va programar un cursde formació en teatre socialimpartit per l’associacióTransformas. Aquest tipusde teatre és una altra formade fer intervenció social através del llenguatge corpo-ral i crea un espai que dónajoc a la participació delpúblic. Del curs n’ha acabatsortint un grup dins la FASper sensibilitzar sobre temà-tiques de cooperació, salut imediambient. El grup es va estrenar el diainternacional de lluita contrael VIH i ja s’estan preparantnoves actuacions per aaquest any.

Teatre social, una eina

més de sensibilització

Aquest any, des delPrograma Sociosanitari,s’ha posat en marxa unanova activitat, la BibliotecaMòbil. Aquest servei es dirigeix atots els infants, familiars iacompanyants de l’àreageneral i de cirurgiapediàtrica de l’ÀreaMaterno-Infantil de la Valld’Hebron als quals es dónala possibilitat d’agafar un lli-bre en préstec i gaudir-lodurant les hores d’espera.Els voluntaris i voluntàriesdel Programa gestionenl’activitat, que es comple-menta amb sessions de ron-dalles.

Biblioteca Mòbil a la Vall

d’Hebron

Sota el lema «El teu punt devista pot canviar el món»,Mans Unides proposa unconcurs de curtmetratgessobre els objectius delmil·leni (ODM). Es tracta d’oferir la vostravisió sobre l’ODM 1(eradicar la fam i la pobresaextrema) i l’ODM 7 (ecolo-gia, protecció del mediambient i lluita contra elcanvi climàtic), objectius enquè s’ha centrat l’ONG en el50è aniversari. La participació tant pot serindividual com col·lectiva ies pot presentar més d’unaobra. El termini finalitza el28 de febrer del 2010.

Curts per a remoure

consciències

Després de l’èxit del FòrumSocial Català (FSCat) del2008, enguany torna unanova edició d’aquesta troba-da d’entitats i persones quecreuen que un altre món éspossible. El FSCat buscarà apro-fundir en les causes i con-seqüències de la crisi i en laconstrucció d’alternatives.Del 25 al 28 de gener esdurà a terme una setmanade mobilitzacions per fervisibles els moviments i lespropostes que existeixen. Finalment, es farà unatrobada conjunta del 29 al31 de gener a la Universitatde Barcelona.

Ja arriba el Fòrum Social

Català

Després d’una crisi,costa tornar a recu-perar el poder sobrela pròpia vida, peròés possible

Encara hi ha unaminoria que pateixun fort estigma: lespersones ambtrastorn mental

Divendres 6 de novembre. Lestres de la tarda. Més de 100persones van arribant a l’albergIn&Out. El camí, de pujada, noté pèrdua gràcies als cartells iles fletxes que avisen que ja noqueda tant: uns metres i jasereu davant de la porta. Sónpersones voluntàries, becàries,que fan pràctiques i personaltreballador de la FundacióAutònoma Solidària, que vénendisposats a passar dos dies detallers, dinàmiques i convivèn-cia. Es tracta d’una ocasió irre-petible per conèixer l’organitza-ció més a fons però, sobretot,per posar cara, ulls i nom a lespersones dels altres progra-mes. «És important veure que

hi ha més gent com tu, dispo-sada a posar el seu gra desorra per millorar les coses»,deia una voluntària.El lloc escollit també importa:l’In&Out és un alberg i alhorauna organització sense ànimde lucre que ofereix una possi-bilitat d’inserció laboral a perso-nes amb discapacitat psíquica.«Fins ara, la inclusió social deles persones discapacitades secentrava en el sector industrial.Aquest nou concepte d’hostele-ria és únic al món i està tenintmolt èxit», diu María JoséPujol, la fundadora de l’alberg.El tret de sortida de la trobadaés una sessió conjunta perconèixer els diferents progra-mes que es desenvolupen desde la FAS. Després, els volun-taris s’agrupen per àrees per

rebre formació específica i tenirmés eines i seguretat en l’a-compliment de la seva tasca. Iarriba la nit. Els companys icompanyes del programaCROMA tenen una sorpresapreparada: els jocs de nit. Ladiversió serveix per fer encaramés cohesió.Ja és dissabte. Alguns li hanrobat més hores a la son inten-tant allargar la nit. Esmorzen almenjador comú i marxen,separats per programes, perdur a terme tallers i dinàmiquesde resolució de conflictes,cohesió de grup i comunicació.Per a aquests tallers es comptaamb personal extern a la FAS,especialitzat en formació sobreaquestes habilitats: professio-nals de l’Escola Lliure El Sol il’Actua Vallès. Després dedinar, fan la foto de grup i unmosaic conjunt amb l’objectiu

de visualitzar la importància dela feina de tots i totes per asso-lir el resultat final. I, de nou, eltaller de la tarda, centrat a feruna avaluació de les eines decomunicació que tenen elsvoluntaris i les voluntàries alseu abast. L’obertura de canalsi l’augment de la comunicacióva ser la conclusió final. La tro-bada va finalitzar amb l’avalua-ció i amb un berenar de germa-nor. «Fer una estada de dosdies uneix i motiva molt la gent

a canviar les coses, a transfor-mar segon a segon el món i lasocietat en què vivim», con-cloïa un voluntari.De la trobada han sorgit noves

aportacions que ajudaran aperfilar millor l’activitat de laFAS: i de la seva comunicació,a donar un sentit més unitari ide cohesió entre les personesvoluntàries, a compartir objec-tius, i a entendre què és la FASi quin és el seu posicionament.«És interessant que la FAS enspregunti i tingui ganes de saberquè pot fer per millorar i com hoha de fer», valorava una de lesparticipants del Nostrum.Trobades com aquesta moti-ven tothom a continuar treba-llant pels objectius que mouenla FAS (com serien fer la uni-versitat més accessible acol·lectius que no tenen garan-tida la igualtat d’oportunitats,apropar el voluntariat entre l’es-tudiantat i crear, així, una UABmés oberta a la societat, entrealtres) i plantegen nous reptesper a fer-ho cada vegada millor.

Nostrum 2009: formació, cohesió i convivènciaEl 6 i 7 de novembre va tenir lloc el Nostrum 2009, la trobada anual de voluntaris, estu-diants becaris i en pràctiques i l’equip tècnic de la FAS

«És important veureque hi ha més gentcom tu, disposada acanviar les coses»

Van rebre formacióespecífica per dur aterme la seva tascadins l’organització

Gener 2010 Empenta!

3FORMACIÓ

La veu dels cooperants de les Nacions UnidesLa Mireia, en Lucas i la Martasón tres dels voluntaris prese-leccionats per la FAS que vanmarxar amb una beca delPrograma Español deVoluntariado Universitario enNaciones Unidas (PVNU) pertreballar en projectes de coo-peració al desenvolupament.

«No exagero si dic quehaver estat escollida per a labeca és una de les millorsnotícies que m’han donatmai» ens explica la Mireia,que va marxar a Bangkok elcurs passat.

La Mireia treballava dins laUNEP, el Programa de Medi

Ambient de les NacionsUnides. «No vaig parar d’ab-sorbir i absorbir. Va ser comfer un màster intensiu enpolítica mediambiental. Vaigaprendre moltíssim del món,dels problemes i de la diversi-tat cultural».

A en Lucas, la feina, «mal-grat ser treball d’oficina i noexactament allò que esperavaen un principi», li ha permèsconèixer per dins la UNESCO,la tasca que duu a terme i lagratitud dels seus beneficiaris.

La Marta treballa ara, enaquests moments, aTailàndia: «Estic vivint una

experiència molt enriquidora.A poc a poc m’adono que elque més m’interessa en coo-peració és el mediambient,que és més important del quecreiem en política interna-cional».

«Veig que la meva feina haafectat efectivament la realitatd’algunes persones. Sentoque estic col·laborant a cons-truir una realitat social nova»,diu en Lucas.

«Malgrat que de les confe-rències de les Nacions Unidesnomés en surtin recomana-cions, el que fas val la pena»comenta la Marta.

La Mireia es queda sobre-tot amb l’experiència: «Araque m’ho miro amb perspecti-va, faig balanç i veig que aixòm’ha canviat la vida».

Finalment, la Mireia dónaconsells per a futurs becaris igent interessada en la coo-peració «Si busques la bonasort, sempre l’acabes trobant.Que no et faci mandra obrirnous horitzons. Si vols, pots.»

Si voleu saber més cosessobre les experiènciesd’aquests voluntaris i altres,només heu d’entrar al blog:

Voluntaris i voluntàries de la FAS conviden a la participació i la implicació

Laura Guarinos. Estudiantde Psicologia i voluntàriadel Programa Sociosanitari

Com resumiries la teva

estada al Nostrum?

Molt positiva. Conèixer laresta de voluntaris i que t’ex-pliquin les seves experièncieset motiva a implicar-t’hiencara més. M’agrada molt elque faig, però ara també m’in-teressen altres programes,com ara el de Justícia. T’ha servit la formació per a

la teva feina de voluntària?

Sí, perquè per fi ens vamreunir tots els del programa,vam parlar i van sortir ideesque ara s’estan duent aterme. Què canviaries del

Nostrum?

Seria interessant que durésun dia més. Hi va tanta gentque et quedes amb ganes deconèixer tothom, de fer mésxarxa amb la resta de volun-taris.

Tomàs Mercadal. Estudiantde Filologia i voluntari delPrograma de Justícia

Com resumiries la teva

estada al Nostrum?

Em va agradar molt que fós-sim tanta gent. No ensconeixíem de res, peròteníem en comú el fet de volerajudar els altres sense rebreres a canvi. Creus que és útil conèixer

altres voluntaris?

Sí, molt. Et fa sentir que noestàs sol. Ens comuniquem através de Grups de Google i,així, saps que hi ha algú quetambé fa la teva feina però enun altre horari. Hi tornaries l’any vinent?

I tant! I faria també una altraestada a final de curs, unNostrum de cloenda!

http://blogs.uab.cat/volun-

tariatcooperacio

Gener 2010 Empenta!

4

El VIH, cuidar-se i estar informat

SALUT

FAS Salut? I tu què en saps? Tu respons...

Des de l’any 2003 s’han notifi-cat 8.786 diagnòstics de VIH

-1.583 durant l’any 2008- entot l’estat espanyol i 571 casosde VIH de persones residentsa Catalunya, segons les dar-reres estadístiques del Centro

Nacional de Epidemiología i elCentre d’EstudisEpidemiològics sobre la Sidade Catalunya. La principal viade transmissió (heterosexual,41,8 % i homosexual, 8,8 %)és la sexual. L’edat dels nous

diagnòstics oscil·la entre els20 i els 40 anys.

«El 30 % de les persones

que tenen el VIH no ho

saben», informa la PlataformaUnitària d’ONG-Sida. Dadescom aquesta són les que fanque, des de l’any 2005, el 20d’octubre se celebri el DiaMundial de la Prova del VIH.Fer-se la prova és la clauperquè les persones prenguinel control de la seva salut, tin-guin accés al tractament pre-coç per reduir els riscosd’evolució cap a la SIDA i espuguin adoptar mesures pre-ventives per impedir la trans-missió del virus. En quinzeminuts, amb una anàlisi desang i de manera confidenciali gratuïta, s’obté el resultat dela prova fiable sempre que nohagin passat 3 mesos de lapossible exposició-.

El Programa de Salut de laFAS va adherir-se a la cele-bració d’aquest dia amb unestand des d’on es repartia

informació sobre el VIH imaterial de prevenció, a mésde les indicacions per anar alServei Assistencial de Salut(SAS) del campus universitari,que ofereix durant tot l’any laprova ràpida. A més, es vaoferir un espai íntim dins lesinstal·lacions de la FAS per ferla prova amb una infermera del’ONG Actua Vallès.

La FAS també es vasumar, l’1 de desembre, al DiaMundial de Lluita contra elVIH. El voluntariat implicat varebre consultes dels estudi-ants que van acostar-se alsestands de la plaça Cívica ones desenvolupaven tallerssobre sexe segur. Alhora, ungrup va representar, en elmarc del teatre social, unaobra de sensibilització sobreel VIH per garantir la no dis-

criminació social, laboral,familiar, sexual i mèdica quepateixen les persones porta-dores del VIH, l’assignaturapendent d’aquest àmbit.

De vegades, sembla que elVIH sigui una malaltia que maiens tocarà a nosaltres però ésuna realitat que no podemseguir ignorant. Per això, calcontinuar donant informacióclara i fiable sobre la malaltia.Conèixer el nostre estat de

salut és la manera més eficaçper lluitar contra el VIH. En lesnostres mans està no nomésprotegir-nos del VIH sinótambé dels prejudicis.

És important seguir donant una informació clara i fiable

PARTICIPA I FES SALUT

Els voluntaris del Programade Salut promocionem lasalut a la universitat! Si volsdonar-nos la teva opinió o sitens algun tema que t’inte-ressi especialment sobredrogues, sexualitat i saluten general pots contactaramb nosaltres a través delXiringu o a la nostra adreçade correu electrònic:

fas.xiringu@uab.cat

La cocaïna segueix sent lasegona droga il·legal més

consumida entre els jovesa Europa, per darrera delcànnabis. Segons l’Obser-vatori Europeu de lesDrogues i Toxicomanies,l’any 2007, Espanya teniaun nivell de consum de

cocaïna superior a la mit-

jana europea.

Tanmateix, el consum decocaïna actual registra xifresinferiors al 1998, segonsdades del Ministeri deSanitat. Tot i així, la deman-

da de tractament per cocaï-na ha augmentat de maneraimportant des de 1991.Majoritàriament, es tractad’un consum recreatiu, lligata l’oci. La problemàtica actu-al amb aquesta droga és laseva normalització, el seuconsum en gran diversitatde contextos i la relació

establerta entre festa,

alcohol i cocaïna.

1c 2a 3c 4b 5b 6c 7c

La cocaïna

1. La cocaïna, una substàn-

cia extreta de la planta

Eritroxilon coca, és: a) Un estimulant del sistemanerviós central que provocaeufòria i agitació. b) Un anestèsic local queparalitza o insensibilitza elsnervis perifèrics.c) A i B són correctes.

2. Les primeres experièci-

es sobre el seu consum

de cocaïna tenen,

almenys, 5.000 anys.

Assenyala l’afirmació

històrica incorrecta:

a) Fins el segle XVII la cocaï-na era exclusivament uncostum indígena. Era accep-tat sempre que es relacionésamb els rituals religiosos. b) El 1862 els laboratorisMerck van obtenir elsprimers grams d’aquestalcaloide. c) A principis del s. XX esdetecten els primers casosde dependència i productescom la Coca-Cola canvien laseva composició.

3. Hi ha diferents maneres

de presentar aquesta subs-

tància.

a) La pasta, obtinguda a par-tir de tractar la fulla de cocaamb gasolina o querosé, estracta amb àcid clorhídric is’obté el clorhidrat de cocaï-na, que es coneix popular-ment com a farlopa o coca. b) El crack s’obté barrejant elclorhidrat de cocaïna ambamoníac o bicarbonat sòdic ies dissol amb èter fins a laseva evaporació. Té la pro-pietat de fondre’s a 98º C iarribar al punt d’ebullició de250º C. c) Ambdues respostes sóncertes.

4. L’efecte del clorhidrat

de cocaïna per via esnifa-

da pot durar entre 60 i 90

minuts encara que el pic

d’acció sigui de 15 a 20

minuts. A més:

a) Si es fuma pot durar entre5 i 15 minuts i el pic és de 1a 3 minuts, mentre que pervia endovenosa dura entre20 i 60 minuts i el pic és de 3a 5 minuts. b) Si es fuma dura entre 20 i60 minuts, amb un pic de 3 a5 minuts, mentre que per viaendovenosa pot durar entre5 i 15 minuts amb un pic d’1a 3 minuts.c) A i b són incorrectes.

5. Un consum de cocaïna

produeix un estat

d’eufòria i:

a) Augmenta l’estat d’alerta,disminueix la son i la gana,es contrauen les pupil·les iaugmenten el ritme del cor ila temperatura del cos. b) Augmenta l’estat d’alerta,disminueix la son i la gana,es dilaten les pupil·les i aug-menten el ritme del cor i latemperatura del cos. c) Disminueix l’estat d’alertai també la son i la gana, esdilaten les pupil·les. A més,augmenten tant el ritme delcor com la temperatura delcos.

6. Sembla existir una

relació entre esnifar cocaï-

na i:

a) Danys a les fosses nas-sals i lesions com ara sinusi-tis, rinitis, hemorràgies nas-sals o perforacions del septenassal per un ús continuat. b) Risc de transmissió del’hepatitis C o altres malal-ties infeccioses si es com-parteix el rul·lo. c) A i B són correctes.

7. Assenyala la resposta

incorrecta de les possi-

bles conseqüències del

consum de cocaïna:

a) Símptomes d’abstinènciadesprés d’un període deconsum regular. Aquestssímptomes són: fatiga, baixestat d’ànim, insomni, hiper-sòmnia diürna i incrementde la gana.b) Risc de danys al fetge–que augmenta amb el con-sum combinat amb alco-hol—, alteracions cardiovas-culars, insomni, símptomespsicòtics i dependència a lasubstància.c) El consum de cocaïna(estimulant) després d’unelevat consum d’alcohol(depressor) contraresta elsefectes de la “borratxera”:reflexes, atenció i capacitatde reacció.

Dimarts 15.30 h. Davant d’unaaula, nois i noies de quinze isetze anys. Se’ls veu contents isaluden les monitores delPrograma CROMA quan arri-ben. L’Elisenda (becària) estu-dia Pedagogia a la UAB i laSandra (voluntària) Matemà-tiques, i són aquí per la mateixamotivació: col·laborar en elstallers d’estudi assistit que esfan als centres per fer possiblel'autonomia i el desenvolupa-ment de joves que els mancasuport en l’estudi per poderassolir els seus objectius d’apre-nentatge.

Tothom pren les seves posi-cions i l’Elisenda els preguntacom han anat els exàmens i elcap de setmana i si tenen algu-na prova. Els nois i noies parlensense embuts, intercalen frasesen català i en castellà i, de vega-des, s’interrompen. Malgrat quel’Elisenda no aixeca mai la veu,l’ordre retorna amb fluïdesa.

Cada taller és diferent, peròsempre hi ha un guió al darrere.«Els tallers tenen dos objectiusbàsics: adquirir hàbits d’estudi icohesionar el grup», explica

l’Elisenda. Generalment, es tre-ballen les assignatures durantuna hora i la darrera mitja horaes fa alguna dinàmica en grup.També se’ls consulta què volenfer durant el curs i ells proposenalgunes activitats. «El que elsmotiva més és el que els afectaen el seu dia a dia: el nivell

acadèmic, les relacions perso-nals, la sexualitat...».

Avui, el taller es divideixentre els que volen fer mates iels que prefereixen estudiar físi-ca. Pregunten dubtes d’un exa-men que han suspès i el repe-teixen amb l’ajuda de les moni-tores. Més tard, la Sandra pre-

gunta si volen fer una dinàmica,però estan tan concentrats queprefereixen continuar amb lafeina. Els darrers deu minuts elsdediquen a reflexionar.

«Són joves que tenen unaautoestima molt baixa amb elsestudis», diu la Sandra, «peròs’ajuden mútuament, els que

més en saben donen suport alsaltres». Les monitores expli-quen la resposta correctapacientment. De vegades, elsnois perden el fil i comentenaltres coses; de fons se’ls sentriure. «Sabeu les coses, però siesteu tan distrets...», els cridal’atenció l’Elisenda.

La Sònia i en Juan s’animena parlar de la seva experiència.Fan els tallers per consell delseu tutor o tutora del centre(amb qui cada estudiant parlade les pròpies necessitats), peròsón els alumnes (i els seuspares) qui decideixen quedar-s’hi o no. La Sònia n’està espe-cialment contenta i confessaque si no fos ara aquí «seria acasa mirant la tele o alMessenger». En Juan estariafent els deures a casa, però pre-fereix fer-los aquí. «Quan cridol’Elisenda, ve; quan és amb elsaltres m’espero», ens explica.Ella vol ser biòloga i ell vol fer uncicle formatiu, «però serà difícilperquè em costa molt estudiar».

L’Elisenda i la Sandra con-fien en les possibilitats de totsplegats.

Nois i noies de 3r d’ESO de l’I.E.S. Les Termes de Sabadell ens obren les portes del tallerd’estudi assistit

Una tarda al CROMA de Sabadell

Quina és la importància delsvoluntaris i voluntàries alscentres penitenciaris? Comperceben la seva presènciala tasca que realitzen elsinterns amb qui tracten? Detant en tant cal trobar espaisde formació i d’aprenentatgemutu entre les persones vo-luntàries i les personesinternes per reflexionar LesJornades de VoluntariatPenitenciari oferien un espaide trobada entre entitats devoluntariat, persones volun-tàries, els referents de volun-tariat dels centres i elsmateixos interns.

Per a les entitats de volun-tariat, la figura de la personaque ofereix el seu temps imotivació de manera total-ment gratuïta és essencial. Lapersona voluntària aporta laseva tasca altruista alhoraque aprèn de l’experiència. Amés, representa un pont entrela societat i la institució peni-tenciària i ofereix eines perajudar a la reinserció social i

laboral dels interns. «Es trac-ta, sobretot, de relacionar-teamb l’intern sense jutjar-lo, defer sentir la persona reclusaque és important per a algú,que encara té vies que la con-necten amb l’exterior, espe-cialment en aquells casos enquè s’ha trencat la xarxa

social de l’intern o no n’hi hacap», comentava un voluntari.La tasca dels voluntaris, però,no es fa sola sinó ques’enxarxa i complementa ambla dels professionals que hanfet del centre penitenciari elseu lloc de treball.

Els interns també van ser

presents a les Jornades.Aprofitant les noves tecnolo-gies, es va connectar endirecte amb el Centre deJoves, els quals van transme-tre el seu punt de vista alsponents i assistents de la jor-nada. «Ens ajuden a passar eltemps, a oblidar on som», va

destacar més d’un jove.«Humanizan el tiempo quepasamos aquí», deia un altre.Per a ells, malgrat que lesactivitats no són sempre lesadequades, els voluntaris elsdonen suport emocional, elsmantenen informats i els aju-den a desenvolupar les sevescapacitats.

Es va parlar també de mi-llores. Els interns van expres-sar les seves motivacions inecessitats. En termes gene-rals, les dones prefereixentallers d’habilitats socials icreixement personal, junta-ment amb l’assoliment d’einesque tinguin una projecció enla vida en llibertat. Els homess’inclinen més per activitatsculturals com ara la música iles manualitats.

Les entitats van remarcarla necessitat de millorar el sis-tema penal penitenciari i lesmesures penals alternatives,amb vista a un sistema verita-blement encarat a la reinser-ció social.

Reflexions sobre el voluntariat penitenciari

Gener 2010 Empenta!

5PROGRAMES SOCIALS

Sota el nom «Millorar per avançar», el 21 de novembre van tenir lloc les Jornades deVoluntariat Penitenciari per compartir experiències de voluntariat en aquest àmbit

Els monitors i monitores del CROMA creuen en les possibilitats de tots els estudiants

Els voluntaris ajuden a humanitzar el temps que es passa en el centre penitenciari

Foto

: CO

RBIS

Aviat farà mig any que tincaquest mòbil i ja n’estic tipa!Està tot ratllat, hi ha pols a lapantalla i no té Bluetooth! Amés, ara ja gairebé ningú noel porta!

M’és igual que el meumòbil sigui un més dels 3.300milions que hi ha actius a tot elmón ara mateix. I que lespeces hagin viatjat també pertot arreu. M’és igual que elmeu aparell necessiti un mi-neral que es diu coltan per talde poder tenir la màximacobertura i que el 80%d’aquest mineral es trobi alCongo. M’és igual que quihagi extret aquest mineral dela terra sigui, molt probable-ment, un nen d’uns vuit odotze anys. M’és igual que elnen tingui una malaltia infec-ciosa als pulmons pel fet derespirar sempre aquell ambi-ent claustrofòbic. M’és igualque només li hagin pagat qua-

tre dòlars pel trosset de coltantrobat al cap de tota una set-mana treballant.

M’és igual que s’hagi gas-tat els diners del meu trossetde coltan per comprar-se lapila de la llanterna que portaal cap per poder veure-hi dinsla mina, enlloc de comprar-semenjar. Ep! Això no m’ésigual! La pila contamina!

El que m’és completamentigual és que al Congo lesmultinacionals i els païsosveïns explotin i s’aprofitind’aquest recurs, la qual cosafa que la guerra no s’acabi.Que part de l’armament uti-litzat vingui del meu país i queels diners que tinc al bancfinancin aquest conflictetambé m’és igual.

M’és igual que les màfies iles guerrilles d’allà robin i ven-guin el coltan a Sud-àfrica ique sigui Sud-àfrica qui esposi la medalla d’haver-lo tro-

bat, dient que s’ha extret alseu país i que, és clar, no estàtacat de sang.

Després la Xina el modifi-carà perquè un altre país l’ins-tal·li dins els microxips, sem-pre seguint un gran control dequalitat i vetllant pels dretsdels treballadors; desprès unaltre país construirà mòbilsamb aquests microxips, ja quela Xina no té la fàbrica espe-cialitzada en fer mòbils de lameva marca. I que, finalment,quan arribi al nostre país, latelevisió ens digui que neces-sitem el mòbil per poder serfeliços. Això també m’és igual,ja que jo no en faig cas delsanuncis.

Jo vull un mòbil nou! I si potser gratis, que tinc molts puntsacumulats!

Jo també vull un mòbil nou!

Cada any, el 10 de desembre,se celebra el Dia Internacionaldels Drets Humans, ja que vaser un 10 de desembre d’ara fa61 anys que es va aprovar ipromulgar la DeclaracióUniversal que els empara. Eral’any 1948 i Europa encaratenia recent les atrocitatscomeses durant la SegonaGuerra Mundial: calia crearalgun instrument per protegirels drets de les persones.

S’ha avançat molt, ipodem celebrar que molts denosaltres vivim o venim d’es-tats o nacions on es respectenmitjanament els drets humans.Podem celebrar que comptemamb una declaració que elsdóna legitimitat i protecció, ique podem alçar la veu idenunciar-ne l’incompliment oviolació.

Però, personalment, pensoque no tot és celebració.Encara hi ha milions de perso-nes que veuen minvats elsseus drets més bàsics; molts

estats consideren la

Declaració paper mullat. Diarere dia veiem a les notíciesenormes quantitats de perso-nes desplaçades, empresona-des o executades per dir el quepensen; dones que veuen min-vats els seus drets; fàbriqueson homes, dones i nens treba-llen de sol a sol en condicions

pèssimes; destrucció de bos-cos, de l’hàbitat i dels mitjansde vida de moltes comunitats, ipersones sense accés a lasanitat bàsica. També nens(que són el futur!) sense infàn-cia: nens soldat, nens que notenen accés a l’escolarització,prostitució infantil, nens quetreballen dur per ajudar a lafamília. Moltes vegades, amés, això no ho veiem als mit-jans convencionals sinó queens hem d’informar a travésd’un mitjà alternatiu, perquèalgunes injustícies sembla

que no siguin notícia. Aquesta és l’altra cara de la

moneda, la de la injustícia; lacara de l’altre que ens mira iens interpel·la perquè hi femalguna cosa. L’altra cara queens fa pensar que, a part decelebrar l’existència de laimportant i positiva DeclaracióUniversal dels Drets Humans,queda molta feina per fer.

Tenint en compte això, elgrup de voluntaris i voluntàriesdel Programa de Cooperació alDesenvolupament i MediAmbient, amb la col·laboració

de l’Escola Cultura de Pau,vam organitzar un cinefòrumsobre el documental El Niño,de Javier Corcuera. A partir deldocumental, es va tractar lavulneració dels drets delsnens, l’explotació infantil, aixícom també del treball infantil,de les actituds indesitjables demoltes multinacionals enversaquest fet i dels remeis ques’intenten posar per canviaraquesta realitat.

Drets Humans tot l’anyEl 10 de desembre els voluntaris del Programa de Cooperació van cele-brar el Dia Mundial dels Drets Humans. S’ha avançat, però no prou

En molts països encara es trepitgen els drets humans sistemàticament

Gener 2010 Empenta!

6 COOPERACIÓ

Foto

: AM

NIS

TIA

INTE

RNIC

ION

AL

El mòbil ocasiona més perjudici social del que sabem

Clara SisteréVoluntària del Grup de

Cooperació i Mediambient

Estudiants

cooperen

amb Ghana

La Quesé, la Laura i laLucía, infermeres del màsterde Medicina Tropical, vanmarxar a Ghana durant l’estiudel 2009 per dur a terme unprojecte de cooperació i salut.

El projecte tenia per objec-tiu fomentar hàbits d’higieneentre els nens per a la preven-ció de malalties comunes ireforçar els coneixements deles dones en la detecció delssímptomes d'alarma per durels fills a l’hospital.

L’estada a Ghana va ser unaprenentatge continu per

ambdues parts. Elles vanhaver d’aprendre sobre laburocràcia africana i la ma-nera d’entendre l’educacióallà. «Les dones van respon-dre molt bé. Van participar ales classes de símptomesd’alarma, i preguntavendubtes tota l’estona» diu laLaura. «Els nens aprenienràpid i ho demostraven amb lapràctica», completa la Lucía.

«No crec que les dife-

rents cultures del món

hagin d’evolucionar cap a la

nostra, però sí crec en laigualtat d’oportunitats i en laconstrucció d’una societatmés justa» conclou la Quesé.

Si voleu presentar una pro-posta al Fons de Solidaritat

de la UAB, la convocatòriad'estudiants encara és oberta!

Anna López

Voluntària del Grup deCooperació i Mediambient

Foto

: CO

RBIS

Gener 2010 Empenta!

7

«Des de petita volia anar ala Índia. Somiava amb la Índia,llegia contes de la Índia, fins itot tenia una Barbie índia.Sense cap raó, simplementm’agradava. Era un somni quesempre estava allà», explical’Alba de Toro co-protagonistadel documental El camí delssomnis, mentre acaricia laTory, la seva gossa pigall.

Estrenat el desembre i diri-git per Joan Soler, el docu-mental narra el recorregut del’Alba de Toro i la Núria Faurédes de Catalunya fins aAnantapur, la Índia, en la sevatasca de voluntàries ense-nyant informàtica en una esco-la d’educació especial de laFundació Vicente Ferrer.

«És una eina de sensibilit-zació, però no m’agrada que lagent em prengui com a exem-ple. No m’agrada quedar com“mira aquesta nena cega,quantes coses que fa”.M’agradaria que tot plegat fosuna cosa més normalitzada.»

L’Alba es va escolaritzaramb nens sense dificultatsvisuals «perquè sinó t’acabestancant i quan parles amb algúque hi veu et pots sentir infe-rior». Ara és estudiant de

Traducció i Interpretació i dedi-ca el seu temps lliure a donarclasses de castellà a donespakistaneses del Raval.També havia estat voluntàriade la FAS. «Quedar-me a casano va amb mi; m’agrada sortir iveure coses”. Els pares del’Alba mai no han posat capproblema als projectes de laseva filla. De petita, viatjavenjunts, l’han vista marxar aesquiar cada any i anar un anyd’Erasmus al Regne Unit. “Perells, tot el que viatgi és bagat-ge que tindré».

Va ser precisament pels

seus pares que als divuit anysva aconseguir anar a la Índiaper primer cop. «Estava tancontenta de ser allà que eraimpossible desanimar-me.Plorava cada dia, d’emoció, detota la pobresa i de tota l’ener-gia que hi havia allà». Es trac-tava d’un viatge de turismeamb la família, en què vanaprofitar els darrers dies pervisitar la Fundació VicenteFerrer. Era la primera personacega que visitava la feina deVicenç Ferrer i tenia molt peroferir.

A la Fundació, l’Alba va par-

lar del Jaws (un lector de pan-talla que permet a personesamb discapacitat visual acce-dir als continguts de l’ordina-dor) i van decidir crear una

aula d’informàtica i oferir-seperquè aquell estiu hi tornésper aportar el seu coneixe-ment. «Gràcies a la Fundacióvaig veure possible tornar a laÍndia i fer-ho sola. M’adonavade la pobresa, però em sentia

incapaç de fer-hi res; gràciesal projecte amb els nens cecshi vaig veure una via». Es trac-tava, sobretot, d’ensenyar elsprofessors a utilitzar els ordi-nadors perquè, quan marxés,el coneixement hi romangués.

«A la Índia l’estigma és moltfort perquè si tens alguna dis-capacitat vol dir que en unavida anterior has fet algunacosa malament». A les ciutatsaixò ja està canviant, però ales zones rurals encara esmanté. Els nens amb discapa-citat visual viuen sense gaireactivitat, tancats a casa, finsque entren a les escoles de laFundació. Els nens són moltconscients del seu problema ide la importància de l’educa-ció, «són molt respectuosos,molt educats i autoexigents».

«Ja he anat tres cops a laÍndia i la idea és tornar-hiaquest estiu». Quan estava aAnantapur, els nens i profes-sors li deien que dos mesosd’estada no era res, que s’hihavia d’estar sis mesos com amínim. «El meu desig és poderm’estar-hi tot un any». Per al’Alba, la Índia són les olors,anar descalça a tota arreu, elscrits i sorolls, la pau que aquíés difícil trobar; però, sobretot,la gent. «Trobo a faltar la gent,els nens, els professors, anara veure a les nenes de nit i quem’expliquin històries».

www.camisomnis.cat

El camí dels somnisL’Alba explica com els problemes de visió no impedeixen fer realitat els somnis

L’Alba col·laborant amb un professor de la Fundació Vicente Ferrer

No m’agrada quedarcom «mira aquestanena cega quantescoses que fa»

DISCAPACITAT

Els nens són molt cons-cients del seu proble-ma i de la importànciade l’educació

Les persones amb discapaci-tat i problemes importants demobilitat es troben amb unaclara situació de desavantatgerespecte als altres a l’hora defer activitats quotidianes isobretot d’accedir a espais iserveis comunitaris. És peraixò que la llei estableix laràtio de reserva que l’adminis-tració competent ha depreservar a les zones d’a-parcament públic per a per-sones amb mobilitat reduïda.La llei també orienta sobre laubicació de les places, que,com a norma general, han deser al costat de passos devianants, per a fer més fàcill’accés a les voreres, o alcostat de serveis i edificis. Elproblema amb què es troben

les persones amb mobilitatreduïda no és tant la falta deplaces, sinó la impossibilitatde fer-ne ús, perquè aquestsespais no són respectats perla resta de la població.

Pel que fa a la UAB, hi ha untotal de 55 places reservadesper a persones amb mobilitatreduïda distribuïdes a les 11zones d’aparcament delimi-tades al campus. Tenint encompte la legislació, es com-pleix la ràtio de reserva, peròel problema continua sent elmal ús que es fa d’aquestesplaces. Des de la FAS s’handut a terme diferents actua-cions i campanyes per a cons-

cienciar la comunitat univer-sitària de les dificultats quegenera als estudiants ambproblemes de mobilitat el fetde no poder aparcar a propdel seu centre d’estudi o tre-ball.

Per tal d’evitar la falsificació ila reproducció de les targetesd’aparcament s’ha creat unanova targeta que s'adapta almodel europeu, manté el sím-bol universal de discapacitat(la cadira en blau) i incorporaun holograma i una codifi-cació. A més, hi haurà un re-gistre informatitzat de les tar-getes que fins ara era inexis-tent.

Cadascú al seu llocPlaces per persones amb mobilitat reduïda a la UAB

Places reservades a la UABNova targeta d’aparcament

Imatge de la campanya

Foto

: CI

NEF

ILM

S PR

OD

UCT

ION

S

Gener 2010 Empenta! 8

Quan et van diagnosticar el tras-

torn?

Jo ja havia tingut depressions d’ado-lescent però no va ser fins més tard,quan vivia als EEUU, que em vandiagnosticar trastorn bipolar. Vaigcomençar a prendre medicació peròcom ningú em controlava la vaig dei-xar de prendre. Llavors va venir unaèpoca de mania molt forta durant 4mesos, no parava de fer coses i detreure matrícules d’honor, peròdesprés va arribar una baixada tambémolt forta i vaig tornar a viure aEspanya.

Com vas viure el diagnòstic?

La veritat és que al principi no accep-tava la malaltia i em preguntava «perquè jo? quina culpa en tinc de patiraixò?». El primer pas va ser acceptar-ho, saber que has de dur una vidaordenada i que t’has de prendre lamedicació.

Podries descriure la teva malaltia?

Amb el trastorn bipolar passes perfases maníaques i depressives. Lameva primera crisi va ser aquestafase de mania que vaig passar alsEUA. Et penses que pots amb tot, queets la reina del món, fas coses excèn-triques i no notes que t’estàsesforçant en excés. Després ve labaixada, en què em vaig intentar suï-cidar i em van ingressar dos mesosen un hospital psiquiàtric a Barcelona.

Quins canvis has notat en la teva

vida arran del diagnòstic?

La medicació i el trastorn m’han can-viat. Jo era molt bona estudiant i nom’havia d’esforçar gaire per treurebones notes; ara he hagut de baixarel llistó. A més, abans era una perso-na que m’interessava molt pels altresi ara em costa ser empàtica, m’hi hed’obligar.

Se sol parlar de la doble cara de la

medicació...

La medicació t’ajuda a estar moltestable. Com a contrapartida, et fa

perdre aquella genialitat que tenies.Jo escrivia en un diari als EEUU i eramolt bona en tot. Quan em comença-va a medicar em sentia que era unapersona mediocre. La medicaciótambé té molts efectes secundaris:insomni, problemes cutanis, pèrduade l’empatia, pèrdua de memòria,engreixament... que canvien en funcióde la persona. La medicació és millorque la malaltia però coarta molt.

Després de passar aquestes fases

t’han canviat les relacions?

En el seu moment, vaig dir a la gentpropera què em passava. Els amicsde debò no els vaig perdre peròaquells menys propers es van distan-ciar de mi. No m’ho vaig prendremalament: així també saps qui sónels teus amics i qui no. La meva mareva decidir anar a una associació unsmesos per aprendre sobre la malaltiai sobre com tractar un familiar ambtrastorn mental.

Com és la teva vida universitària?

Pels matins vinc sempre a classeperò per les tardes, a causa de lamedicació, no puc fer res. De vega-des no em prenc la pastilla de la tardaper poder fer un treball però llavorscomenço a tenir insomni i quan esticdos dies sense dormir, em quedo acasa. Els divendres necessito des-connectar i no pensar en estudiar.Abans treia molt bones notes senseesforç però ara ja no puc; no m’hoprenc malament i no em forço a treu-re’m la carrera en 4 anys.

T’has trobat amb algun problema

per seguir els teus estudis?

No, cap. Estic molt contenta d’anar ala universitat i m’he trobat amb tottipus d’ajuda: l’estudiant de suport

que em passa els apunts, els profes-sors que són molt conscients i etdonen més temps per redactar l’exa-men o accepten treballs un parell dedies tard... Als companys als que li heexplicat són gent jove i oberta i no hetingut cap problema amb ells. Tambéhe de dir que jo m’esforço tant compuc i no m’aprofito de la situació.

Es sol debatre sobre l’estigma

social que pateixen les persones

amb trastorn. Per a tu què vol dir

«estigma»?

Jo no em sento estigmatitzada. Lagent a qui no li he dit que tinc trastornbipolar, no ho saben ni ho noten.Depèn molt de com et prenguis lasituació que estàs vivint, del teucaràcter i de com s’ho pren la tevafamília. Hi ha gent que ho deu passarmolt malament, que ni tan sols vin-drien aquí a explicar la seva situació.A mi em va costar un parell d’anysacceptar la malaltia, però un cop fet elpas ho assumeixes i ara m’importamolt poc el que pensi la gent. Crecque hi ha moltes persones que s’hancomençat a conscienciar en part grà-

cies a la Marató de TV3 de l’any pas-sat, dedicada als trastorns mentals.Suposo que a poc a poc serà menysproblemàtic dir que vas al psiquiatre.

Creus que a la societat li manca

informació?

A la gent li manca informació però ésnormal. Jo no conec tampoc totes lesmalalties que es poden patir. S’ha dedir que als mitjans de comunicaciócada cop es tracta més el tema i ambmés profunditat. Crec que patir untrastorn s’acabarà veient com qualse-vol altre problema de salut, com qui témalament les cames i va coix.

Trobes que hi ha informació distor-

sionada sobre aquest tema?

Sí. Una vegada em van dir «un com tuva agredir l’altre dia a un policia».«Què vol dir un com jo?». Es relacio-na molt trastorn mental amb agressi-vitat i amb egoisme, amb gent que vamolt a la seva però no és veritat. S’hade diferenciar: aquella persona teniauna malaltia, no es medicava i eraagressiva. La gent no veu malamentque tinguis una depressió, però altrescoses ja no les entenen tant i et pre-gunten si et poden demanar que facisaixò o allò i els hi has d’explicar queno passa absolutament res. És peraixò que dintre de casa, no m’agradaque em diguin que sóc una malalta,prefereixo que em vegin com unaboja.

Com veus el futur?

Sóc molt optimista. Penso en acabarla carrera i trobar una feina de mitjajornada pel matí. Si d’aquí a uns anysla medicació ha millorat, fins i tot tre-ballar també per la tarda. Penso enara i en que tot m’anirà bé.

“Malgrat el trastorn, penso en ara i enque tot m’anirà bé”

L’Alícia va estudiar Filosofia a laUniversitat Ramon Llull.Actualment és estudiant deCriminologia a la UniversitatAutònoma de Barcelona

Alícia

«Manca informació, peròcada cop la gent estàmés conscienciada»

«A la universitat m’he tro-bat amb tot tipus d’ajuda

per tirar endavant»

Durant aquest curs 2009-2010 hiha hagut un augment significatiudel nombre d’estudiants de nouaccés, atesos pel Servei d’atencióa la discapacitat, PIUNE, quetenen alguna malaltia mental,trastorns generals del desenvolu-pament o trastorns de l'aprenen-tatge. Així, representen el 24%del total d’estudiants que atén elPIUNE, fet que ha significatampliar els serveis i d’adaptar-los a aquestes tipologies de dis-capacitat amb necessitats edu-catives especifíques i assegurarque aquestes persones puguinrealitzar els seus estudis universi-

taris en igualtat d'oportunitats.Els estudiants amb algun tipus detrastorn sovint no comuniquen laseva situació al professorat perl'estigma social que comporta, peldesconeixement que té la societaten general així com per la imatgenegativa difosa sovint pels mitjansde comunicació. Tot fa pensar, per la informacióque es disposa, tant de la restad'universitats com d'organismes ientitats del sector de la discapaci-tat, que l'accés a la universitat d'a-quest tipus de discapacitats aniràen augment durant els propersanys.

La UAB rep més estudiants amb trastorns mentals

ENTREVISTA

L’Alícia somriu després de l’entrevista