NNºº002222//1122//22001111 00,,2200€€

ÍNDEXAny internacional de laquímica i boscosNom de les aules:‐Aula Pi‐Marie Curie‐Galileo Galilei‐Alfa i beta‐Mª Antònia Canals‐Nikola Telsa‐Eduart Punset‐Thomas Alba Edison‐Virginia HendersonTASS: Atenció socio‐sanitàriaSortides‐Projecte rius‐Parc Eòlic Rubió‐Impremta ArcoTeorema de TalesEnvàs cocacolaLa setmana de la ciènciaConcurs de ciènciaSortida al museuVideo científicQuímica a la cuinaAcudits i entretenimentsPapiromates

EQUIP DE REDACCIÓ:

I

EE==MMaarrCCeellll²²la Revista científica de l'Institut Pla Marcell

EDITORIALDesprés de les vacances deNadal, ja tornem a ser aquí, araen format digital. A tot color iamb articles inèdits que no vancabre‐hi a la impresa. No haestat un camí fàcil, hem hagutde repartir‐nos els articles,escriure, corregir i repetirinfinitat de textos o coordinar‐ho tot, sense ser‐neprofessionals. Però, ambl’esforç de tothom, val a dirque d’alguns més que d’altres,podeu llegir aquest exemplar.No pretenem ser una revistacientífica per a conèixer com esva formar l’univers ni informarque han descobert unmedicament per a salvar vides,simplement expliquem d’unamanera amena i senzilla tot elque passa a l’ institut al voltantde la ciència. Des de conèixeruna mica millor els personatgesque porten per nom les nostresclasses fins a esbrinar què fanels nous alumnes del segon pis.Per això, hem comptat ambl’ajuda i la col·laboració demolts alumnes i professors, quedesinteressadament hi handedicat hores tant siguiescrivint com donant les sevesopinions, a tots ells, moltesgràcies. I per descomptat a totsels integrants de l’optativa pera fer‐ho possible.Fins a la pròxima edició!Maria Bramona

Direcció:Estefania Hernández

Maquetació:Lina Biarnés

Correcció:Maria Bramona

Redacció:Pau AlejandroGuiomar BadenasIsmael BansarCristina BellavistaHelena BellavistaLina BiarnésMaria BramonaPau EsplugasArnau FitóFeli LemosJoan Pere RodríguezJoan Vergara

Col·laboracions:Gemma AlbesaAnna AngladaCarles de CubasMiquel GenéAntoni GinerÀlex Salleras

Fe d'erradesIII Marie Curie no va ser la primera dona en ensenyar en 650 anys de la universitat, si no la primeraen 65 anys en impartir classes.XV Josep Palmerola és estudiant de 1r C, i no del B, com era escrit a l'article imprès.També volem fer una menció especial a la gran quantitat de faltes d'ortografia i topogràfiques que han estatpresents a tota la versió impresa, que han estat corregides en aquesta revisió.Equip de redacció.

II

22001111L'any internacional de la química i els boscos

2011 L'any que al Japó explota una central nuclear,l'any que l'Huracà Irene destrossa Amèrica del nord, l'anyinternacional dels boscos, de les dones científiques, de laquímica.PPeerr qquuèè ll’’AAsssseemmbblleeaa ddee lleess NNaacciioonnss UUnniiddeessjjuussttaammeenntt vvaa ddeecciiddiirr qquuee ll''aannyy iinntteerrnnaacciioonnaallddee llaa qquuíímmiiccaa ffooss eell 22001111??Doncs bé, la raó és ben simple. Faexactament 100 anys que la química i físicaMarie Curie va ser la primera dona en rebreel Premi Nobel de la Química, gràcies al seudescobriment d'aïllar els elements químicsde poloni i radi.A l'any 2011, sota el lema “Química – lanostra vida, el nostre futur”, s'organitzendiverses activitats al voltant del globus. Sivols participar‐ne en alguna, tens temps finsl'esdeveniment final, que es realitzarà el16de desembre a Brussel·les, Bèlgica. Entred'altres, a Barcelona, fins el 16 de desembrede 2011, pots visitar l'exposició “MarieCurie” a l'Institut d’Estudis Catalans.L'objectiu del l'any de la química com aprojecte, és fer‐nos veure la presència i lautilitat de la química en la vida quotidiana.La química és sempre una innovació de caraa l'educació del futur. La seva intenció és degenerar entusiasme.SSoottaa qquuiinnaa iinntteenncciióó lleess NNaacciioonnss UUnniiddeessddeeccllaarreenn ll''aannyy 22001111 ccoomm aa iinntteerrnnaacciioonnaall ddeellssbboossccooss??El seu lema “Els boscos, per a les persones”té la intenció, principalment, deconscienciar‐nos més sobre els boscosperquè són part del planeta. Sónexactament una part que ens aporta moltsbeneficis i sense la qual no podríem viure. Sisom capaços d'apreciar el que el món ensdóna, de cuidar del nostre entorn per aixíconviure tots millor, mantindrem l'estabilitatde boscos.

III

LLEESS AAUULLEESS DDEELL PPLLAA MMAARRCCEELLLLDesprés de més de quatre anys, el curs passat, vam deixar enrere els barracons. A l’arribar alnou edifici el claustre de professors va decidir de canviar els números de tres xifres de lesaules per a noms d’il•lustres d’escriptors, matemàtics o personatges incidents dels seglespassats i l’actual. Els alumnes que deixaven la classe, juntament amb el tutor, havien dedecidir el nom que quedaria per els cursos posteriors.En les següents línies ens proposem de presentar alguns dels personatges que donen nom a lesnostres classes.

AULA PI: 314 Dd TASS

AULA MARIE CURIE: 213 LaboratoriMarie Curie va ser la primerapersona a qui se li vanconcedir dos Premis Nobel endos camps diferents: enFísica i en Química. Va sercatedràtica a la Universitatde París (va aconseguir lacàtedra de Física el 1906)sent també la primera donaque va donar classes enaquesta universitat en elsseus 65 anys de vida.Va ser una de les granspioneres de l'història i aixòque no ho va tenir fàcil.Marie Curie va haver desuperar infinits obstacles per

a poder dedicar‐se a laciència. Va passar fam i fred,i arriscar la seva salut per talde no renunciar a la sevapassió investigadora.Juntament amb el seu marit,Pierre Curie, van estudiar elselements radioactius, enparticular l’uranita, que percasualitat té més radiacióque l’urani. Dos anys desprésdel descobriment de l’uranita, junts van descobrirdos nous elements químics,que els van anomenar polonii radi.Font: Viquipèdia

π=3,14159265358979323846264338327950288419716939937510...NOMBRE πQuè sabem del nombre piπ?El nombre pi es representaamb el símbol de π, i és lasetzena lletra de l'alfabetgrec.És un nombre irracional (ésa dir, no es pot representaramb cap fracció denombres enters) i téinfinits decimals. Inclús espoden trobar pàgines web,on insereixes un número,com pot ser la teva data de

teva data de naixement, elteu telèfon, el teu númerode casa..., i et diu enquina posició dels seusdecimals s'hi troba (http://ww.angio.net/pi/bigpi.cgi ).Per fer càlculs més poccomplexes, es simplifica,per exemple en 3,14. És unnombre molt emprat en lageometria, ja que apareixen diverses fórmules.

IV

AULA GALILEO GALILEI: 318 4t ESO Globalitzat

AULA ALPHA I BETA: 216 3r ESO AALPHA

Alfa és l’“avantpassat” de lanostra A actual. Alfa era tambéla primera lletra de l’abecedarillatí i grec. El seu valor numèricera 1. Equival a l'A de l'alfabetllatí i deriva de la lletra feníciaàlef. El seu origen gràfic és elcap d'un bou invertit.

Galileu Galilei va néixer el 15de febrer a l’any 1564 i vamorir el 8 de gener del 1642.Va ser físic, matemàtic i filòsofItalià. Va millorar el telescopiper observar l’espai amb mésdetall.Al 1581 va entrar a laUniversitat de Pisa per estudiarmedicina i va descobrir

descobrir que Aristòtil estavaequivocat al suposar que larapidesa de caiguda delscossos és proporcional al seupes.Va descobrir d’isocronisme del

pèndol observant lesoscil•lacions d'una llampria ala catedral.

AULA Mª ANTÒNIA CANALS: 302 1r ESO BMª Antònia Canals i Tolosa vanéixer a Barcelona (1930),de família de mestres. Esllicencià en ciències exactes.El 1956 treballà a l’escolaTalitha i amb altrespersones, crea l’associacióde mestres de Rosa Sensat.Al 1962 fundà l’escola Ton iGuida. Ha rebut nombrosospremis entre els qualsdestaquen la Creu de St.Jordi atorgada per laGeneralitat i nombrosesinsígnies d'universitats igrups de mestres.

Ha escrit vàries publicacionsde matemàtiques, com "Viureles matemàtiques" o altresdossiers.Maria Antònia Canals és unaprofessora de matemàtiques,però que en comptesd’utilitzar llibreta i bolígrafper estudiar, utilitza mètodesmés “especials” a través del’experimentació. A més a més,ha creat el GAMMAR: materialescolar manipulable per ainfantil, primària i primer ciclede secundària.

Segons Mª Antònia “L'experimentació ha de desenvoluparla imaginació que relaciona elsconceptes coneguts amb els que espretén introduir, arribant així a laconstrucció del coneixement”.

BETABeta és al seu temps“l’avantpassat” de la nostra Bactual. És la segona lletra del’alfabet grec i llatí i el seunom deriva d’una paraulasemítica que volia dir tenda, jaque el símbol originari s'hiassemblava.

V

AULA NIKOLA TELSA: 203 2n ESO C

AULA EDUARD PUNSET: 317 4t ESO CLlicenciat en Dret per laUniversitat Complutense deMadrid, Màster en CiènciesEconòmiques per la Universitatde Londres, va ser redactoreconòmic de la BBC,

Nikola Telsa era un físic,matemàtic, inventor i enginyerelèctric. Va néixer el 10 deJuliol de 1856 a Smiljan (Imperi austríac) i va morir el 7de Gener de 1943 (als 86 anys,a Nova York).Va ser un gran científic que vainventar la ràdio, el motorelèctric asincrònic i vaaconseguir utilitzar la ionitzacióde l’aire per transformar‐la enenergia elèctrica. És elprincipal promotor deltransport de l’energia elèctricaamb corrent altern.

Va realitzar un generador, vacrear un làmpada d’altafreqüència, efectuàexperiències de comandamenta distància. Perfeccionà labobina que porta el seu nom,defineix la base de la televisióautonòmica.Va descobrir el principi de lareflexió de les ones sobre elsobjectes. Tesla ha escrit, a mésa més, la seva teoria sobre lesarmes a energia dirigida abansdel començament del segle XX.

Font:http://www.nosotros.cl/enigmas/detalle_noticia.php?cont=418

director econòmic de l'edicióper a Amèrica Llatina delsetmanari The Economist ieconomista del Fons MonetariInternacional als Estats Units i aHaití.

Ha guanyat la creu de Sant Jordi de la Generalitat.Llibres que ha escrit:· ¿Por qué somos cómo somos? (2008)· El alma está en el cerebro. Radiografía de la máquina depensar. 2006AULA THOMAS ALBA EDISON: 117 Taller Tecnologia

Thomas Alba Edison  (11 defebrer  de  1847  –  18d'octubre  de  1931) va serun  inventor  i un home denegocis dels  Estats Units.Conegut com El Mag de MenloPark  va ser un dels primersque va aplicar els principis dela  producció en massa  ala invenció.Edison va ser considerat undel més prolífics inventorsdel seu temps: va aconseguir1.093 patents al seu nom.

Va inventar el  fonògraf  ila  bombeta. Desprésd'experimentar amb més de1000 materials diferents vaaconseguir industrialitzar‐laamb filamentde  bambú  carbonitzat. Vadescobrir l'anomenat  efecteEdison que permet elfuncionament del  díoded'incandescència.

VI

AULA VIRGINIA HENDERSON: 316 1 TASSVirginia Henderson va néixer el1897 a Kansas City, Missouri.Durant la Primera GuerraMundial va desenvolupar el seuinterès per la infermeria. El1918 va ingressar a la ArmySchool of Nursing deWashington. Es va graduar el1921 i va acceptar el llocd'infermera domiciliària. El1922 va començar a ensenyarinfermeria al NorfolkProtestant Hospital deVirgínia. Es dóna compte que lifalta preparació per ensenyarels coneixements que voliaimpartir. Cinc anys més tardentra al Teacher's College dela Universitat de Columbia onconsecutivament va obtenirels graus de Bachelor ofScience i Master of Arts,

amb especialització endocència d'Infermeria. El 1929va treballar com a directoradocent en les clíniques deStrong Memorial Hospital deRochester, Nova York.El 1930 va tornar al Teacher 'sCollege com a membre delprofessorat per a impartircursos sobre el procés analíticen infermeria i pràctica clínicafins el 1948. Passa un tempscom a infermera enrehabilitació. Serà en aquestaèpoca on prengui consciènciade la importància enrecobrar la independència delmalalt. Virginia va morir elmarç del 1996.

VII

Mòdul d'Atenció socio‐sanitàriaTTAASSSS

En el nostre centre és el primer any que és fa un cicle formatiu, per aquest motiu hem deciditfer una entrevista a dos alumnes i a dos professors perquè ens expliquin amb més detall en queconsisteix.EEnnttrreevviissttaa aallss aalluummnneess::TT’’aaggrraaddaarriiaa hhaavveerr ffeett bbaattxxiilllleerraatt eennccoommpptteess dd’’aaqquueesstt cciiccllee ffoorrmmaattiiuu??Olga: No, aquest cicle formatiu ésmés pràctic i divertit.Andrea: No, perquè no em veiacapaç de fer batxillerat tot i queem deien que sí. En aquest cicleformatiu s’aprèn més perquè es fapràctica.QQuuiinn ttííttooll ss’’oobbttéé qquuaann ss’’aaccaabbaa eellTTAASSSS?? AA qquuiinnss llllooccss ddee ttrreebbaallll ppoottssaacccceeddiirr aammbb aaqquueessttaa ttiittuullaacciióó ??Tècnic en atenció sociosanitària.Amb aquest títol es pot accedir enresidències d’avis, hospitals, etc.PPeerrqquuèè vvaauu eessccoolllliirr aaqquueesstt cciicclleeffoorrmmaattiiuu??A: Vaig escollir aquest cicleformatiu per ajudar a la gent queho necessita i també per a motiuspersonals.O: Perquè també m’agrada ajudar ala gent.DDeesspprrééss dd’’ aaqquueesstt cciiccllee mmiittjjàà,, tteenniiuuppeennssaatt ffeerr uunn ddee ggrraauu ssuuppeerriioorr??QQuuiinn ??A: Sí, jo vull fer el d’integraciósocial.O: Sí, a mi m’agradaria fereducació infantil.QQuuiinneess mmaattèèrriieess ffeeuu aall TTAASSSS??Algunes de les matèries que femsón: atenció sanitària, psicologia,biodansa, oci i temps de lleure,etc. Fem matèries des de la sanitatfins a l’auto coneixement.

ÉÉss ttaanntt iinntteerreessssaanntt ccoomm ppeennssààvveeuu??A: És molt més interessant del queem pensava.O: Sí, perquè és entretingut i fentpràctica t’ho passes millor que ambla teòrica.QQuuaannttss aalluummnneess ssoouu aa ccllaassssee?? DDeeqquuiinnaa eeddaatt ssoouu ((mmééss ppeettiitt ii mmééssggrraann))??A la classe som trenta‐tresalumnes. El més petit té quinzeanys i el més gran vint‐i‐dos.ÉÉss mmoolltt ddiiffeerreenntt ddee llaa EESSOO??Si que és molt diferent, perquè al'ESO fas altres matèries i al TASSfas més pràctica i és mésinteressant. També t’interessesmés per les assignatures ja que ésel que en un futur et servirà itreballaràs en això. En canvi a l'ESO, hi ha algunes assignatures queno t’agraden i que no t’interessesper elles.

Entrevista a Andrea Gussago i Olga Sánchez

EEnnttrreevviissttaa aallss pprrooffeessssoorrss::QQuuèè ééss eell TTAASSSS??És un cicle formatiu de grau mitjàde la família de Serveis a laComunitat, on els alumnes obtenenal final el títol de tècnic en atenciósociosanitària.PPeerrqquuèè ss’’hhaa ttrriiaatt aaqquueesstt cciicclleeffoorrmmaattiiuu??No s'ha triat el cicle formatiu. Eldepartament d’ensenyament de lageneralitat va estudiar lanecessitat d’aquest tipus de acaba

VIII

professionals i les ofertes, ja queté molta demanda i la gent quanacaba el cicle sol tenir feina.QQuuiinnaa ééss llaa sseevvaa dduurraaddaa ??Dos cursos acadèmics amb 2000hores, 1580 hores de teòrica i 420 acentres de pràctica. Algunsdecideixen fer‐ho en 3 anys perpoder compaginar‐ho amb la feina.QQuuiinneess ssoorrttiiddeess llaabboorraallss ttéé aaqquueessttcciiccllee ffoorrmmaattiiuu ??En centres residencials de personesgrans o amb discapacitat física,psiquíques o sensorials; pisostutelats, centres de discapacitats,centres de rehabilitació, d’oci itemps de lleure, centres d’insercióocupacional.QQuuiinn ppeerrffiill ddee pprrooffeessssoorr eessnneecceessssiittaa ppeerr iimmppaarrttiirr ccllaasssseess aallTTAASSSS??El professorat que imparteix elCicle és de secundària o tècnic deformació professional. Dins de lafamília professional, tenim elprofessorat de l’àmbit més socialque solen ser psicòlegs, pedagogs,psicopedagogs o sociòlegs i d’altrabanda hi ha el professorat del’àmbit sanitari, que tenen lacorresponent capacitació i quesolen ser de l’àmbit de lesciències.QQuuaannttss aalluummnneess hhii hhaa ppeerr ccllaassssee??Només hi ha una classe amb 33alumnes amb alguns crèditsdesdoblats.

QQuuiinneess mmaattèèrriieess ffaann eellss pprrooffeessssoorrsseenn eell TTAASSSS??Atenció sanitària, recolzamentpsicosocial, oci i temps de lleurede col·lectiu específic, alimentaciói nutrició familiar, les necessitatsfísiques de certs col·lectius iformació i orientació laboral, entred’altres.AAmmbb qquuiinn cciiccllee ddee ggrraauu ssuuppeerriioorrppooddrriiaa eessttaarr rreellaacciioonnaatt??Amb els de la família professionalde Serveis a la Comunitat.Actualment són: Educació Infantil,Integració Social, AnimacióSociocultural i Interpretació deLlengua de Signes.SSóónn mmoolltt ddiiffeerreennttss eellss aalluummnneess ddeell’’EESSOO qquuee eellss aalluummnneess ddeell cciicclleeffoorrmmaattiiuu??Molt: hi ha alumnes del cicleformatiu que fa anys que van deixarels estudis, per tant són adults itenen molt més interès enestudiar, d’altres que just l’anypassat van acabar l’ESO amb moltsinteressos i edats diferents.

Entrevista a Toni Giner i Anna Anglada

IX

Projecte Rius‐ 2n d'ESOSSoorrttiiddeess

1. En què consisteix la sortidaal riu?Miquel: És una sortida al riu oninspeccionem l’estat d’aquest,fem un croquis, i desprésmesurem el cabal, lafondària... a més a més tambémirem els organismes que hiviuen. La sortida es fa a latardor i a la primavera, ja queformen part d’un projectecientífic i s’ha de repetir pertemporades.Victor: En anar al riu, ferproves per veure elsorganismes, com és el riu i peraprendre a mesurar el PH, elcabal...Laia: Doncs al principi, fem unrecorregut que consisteix enanar al riu, fer proves a l'aigua,proves a l’ecosistema, perveure si el riu està conservat,etc.2. Quines eines utilitzeu?Miquel: Per al croquis, nomésllapis i goma. Per a mesurar lavida i netedat del riu, unespastilles per mesurar el PH,unes safates, lupa... i cordes,metres i d'altres aparells demesura. És per mesurar els

nivells del riu, cabal,profunditat...3. Les activitats són“divertides” o són més bé unamica avorrides?Miquel: Jo crec que són bastantdivertides i que els alumness’ho passen bastant bé.Victor: Més aviat avorrides.Laia: Les activitats estanbastant bé.4. A quin tram del Riu aneu?Victor: Can Canyes, el parcdels oms.Laia: Primer fem una mica derecorregut, per tot el que és elriu i després anem al parc delsoms.5. Aquesta sortida es repetirà?Miquel: Sí, m’agrada que elsnois facin una sortida tandidàctica com és aquesta iaprenguin tant. A més a mésformem part del projecte riusque espera els nostresresultats, no podemdecepcionar‐los.6. Canviarieu aquesta sortidaper alguna altra?Victor: No, perquè és bastantdivertidaLaia: No, si aquesta sortidaestà bastant bé.7. Des del punt de vistacientífic, que apreneu?Victor: A veure elsmicroorganismes i a saber elPH, per exemple.Laia: Aprenem més coses sobreel riu que tenim a prop iaprenem sobre l'ecosistema iles plantes, està bastant bé i

les plantes... està bastant bé.Aprenem moltes coses.Miquel: Aprenem les parts delriu, ràpids... també aprenem amesurar els nivells, el cabal, lafondària... i a diferenciar elsorganismes que viuen al riu,etc.8. I us aporta algunconeixement més?Victor: Una experiència més.Laia: Bé, la majoria deconeixements són científics.Miquel: Treball en equip.

Fa anys que el nostre centreposa en marxa un projectesobre l’anàlisi dels rius. Peraquesta raó, els alumnes de 2nd’ESO fan una excursió a lariera de Vallfornès per analitzarles aigües que corren peraquesta. Entre fer esquemes,agafar proves i mesurarprofunditat, alguns alumnes iun professor s’han pres unaestona per a respondre’ns lesnostres preguntes.

Entrevista a:Miquel GenéLaia HervàsVíctor de Cubas

X

Parc Eòlic de Rubió ‐ 3r d'ESOEl dijous 27 d’octubre del 2011 els alumnes de 3r del Institut Pla Marcell van fer una sortidaal parc eòlic de Rubió. Es troba en dues comarques: el Bages i l’Anoia, però en tres municipis:Rubió, Castellfollit del Boix i Òdena. Hi ha un total de 50 aerogeneradors que produeixen untotal de 75 MW d’energia per un total de 50.000 famílies. Es van instal•lar un total de 33aerogeneradors que el convertiren en el projecte eòlic més important de Catalunya. Aquestsaerogeneradors eren capaços de produir energia per a 30.000 llars. Vam aprendre que elsaerogenadors feien 80 metres d’alçada i pesen 195 tones i tenen unes pales de fibra de vidre ide polièster de 37 metres. També es calcula que el parc evitarà l'emissió anual de 110.000tones de CO2, efecte depuratiu equivalent al de quasi 6 milions d'arbres en procés defotosíntesi. Tanmateix, per a la construcció d'aquest gran parc, es van haver de destruir vàrieszones de conreus i la fauna vegetal d'una part del terme.

QQuuèè ooppiinneenn eellss aalluummnneess ??“Malgrat totes les diversesopinions respecte els parcseòlics, és una gran alternativaneta a les centrals nuclears i ambels anys totes les renovables hand'anar seguint per sobre de laresta”.MARIA BRAMONA 3RA“M'ha agradat. He après que ésmolt necessari estalviar energiaperquè costa molt generarelectricitat. L'energia renovableés molt important. M'he adonatque per fer un parc Eòlic calpensar en moltes coses com perexemple el color del molí perl'impacte visual i coses que nom'esperava.”JÚLIA VENTURA 3RC“És molt fàcil gastar l'energiaperò no ho és tant aconseguir‐la.Els molins són una granalternativa per produirelectricitat i tenen el granavantatge de que no contamineni és energia renovable.”LAIA LILLO 3RC

XI

Impremta Arco ‐ 3r d'ESO (Optativa)AAvvuuii ddiimmaarrttss 2222,, hheemm aannaatt aa llaaiimmpprreemmttaa AArrccoo ddee CCaarrddeeddeeuu,, ppeerr aaccoonnèèiixxeerr llaa ttaassccaa qquuee ffaann ii eell pprrooccééssaaccttuuaall dd’’iimmpprreessssiióó.. EEnn PPeeddrroo SSoottoo,,eennss hhaa aaccoommppaannyyaatt ppeerr ttoottaa llaaiimmpprreemmttaa mmoossttrraanntt‐‐nnooss ttootteess lleessmmààqquuiinneess ii pprroocceeddiimmeennttss..

1. Quan temps fa que funcional’empresa? L'empresa té uns 30 anys.3. Quants diaris o revistes es podenfer per dia?Tot depèn del que demani el client.Normalment la comanda més correntés una revista d’unes 40 pàgines iunes 600 unitats.4. Quins són els colors principals quees necessiten en una impremta perimprimir?Doncs, el magenta, el groc, el blau iel negre. A partir d’aquests quatre,s’aconsegueix qualsevol tonalitat decolor.5. Com us distribuïu la feina?Principalment, per començar atreballar hem de saber el quedemana el client. I sempre ensdividim per màquines cadascú té laseva feina planxes, imprimir, tallar...

6. Quins processos hi ha?Escollir la revista, triar el paperadequat, crear la planxa per a cadapàgina, imprimir el tiratge demanat,ordenar les pàgines i finalmentenquadernar‐ho.7. Editeu algun producte fora delmunicipi?Tenim una altra botiga, a SantCeloni. I principalment els productesque imprimim són revistesmunicipals i revistes escolars.8. Quantes persones treballeu aCardedeu?En aquest local som 5 treballadors.9. D'on provenen les màquines?Quasi totes són d’Alemanya, de lesmillors del mercat actual.10. Quin paper utilitzeu?El paper més usat és el setinat tanten mat com brillant. Els papers imides especials són més cars iespecialitzats.

XII

EEll tteeoorreemmaa ddee TTaalleessCOM CALCULAR ALÇADES DESCONEGUDES UTILITZANT OMBRES

En aquest apartat aprendreu a calcularqualsevol ombra a partir d’uns càlculs moltfàcils. El mètode que farem servir serà elteorema de Tales.QUI ERA TALES?Tales de Milet va néixer al segle 635 aC. Els seusprincipals interessos eren les matemàtiques,l’astronomia i la política. Fou el fundador defilosofia occidental.OPERACIONS:·El que volem calcular és l’alçada del pal.Primer de tot, amb l’ajuda d’un esquema,situem les dades. Tenim dos triangles rectanglesque són semblants perquè estan en posició deTales. Aleshores ja podem aplicar el teoremaper trobar l’alçada del cartell.Altura persona: 1,64 mOmbra de la persona: 1,84 mPal: ??Ombra del pal: 3,84 mRaó de semblança entre els dostriangles: 3,84/1,84= 2,08 m1,64·2,08= 3,42 mRESPOSTA: Gràcies a aquest teorema hem pogutcalcular l’alçada del pal, que finalment ensmesura 3,42 m.

XIII

UUnn aallttrree eennvvààss ddee ccooccaa‐‐ccoollaaTreball opcional de geometria

Aquest primer trimestre, a la classe de matemàtiques de 3r B, s'ha treballat la geometria.Com a projecte final, per pujar nota, es podia fer un treball que consistia en construir un altreenvàs de 33 cl per a la llauna de Coca‐Cola. Aquí us diem com es fa:1. Triem una figura tri‐dimensionalen la qual farem l'envàs. Ensinventem la seva base.2. Busquem la fórmula del seuvolum. Per exemple:Prisma ‐ Àrea Base · Altura(AB·H)3. Descomposem la fórmula. SiAB·H=VV:AB=H4. Ja sabem l'altura que han detenir els costats.Ara només cal retallar les peces decartró i enganxar‐les amb celo!

XIV

MMaatteemmààttiiqquueess ppeerr eexxppeerriimmeennttaarrClasse de matemàtiques a primer d'ESO

El dimecres 19 d’octubre, els alumnes de 1r B a la classe de matemàtiques vam fer unexperiment per a relacionar el volum amb la capacitat en 1dm3.MMaatteerriiaall::11 ggeerrrraa ggrraadduuaaddaa11 ccuubb ddee 1100 ccmm== 11 ddmm dd’’aarreessttaa11 lliittrree dd’’aaiigguuaaUUnnaa bboossssaa ddee ppllààssttiicc ppeettiittaaPPrroocceeddiimmeenntt::PPrriimmeerr,, hheemm ccoonnssttrruuïïtt uunn ccuubb dd’’11ddmm dd’’aarreessttaa,,hheemm ccaallccuullaatt eell sseeuu vvoolluumm ii ll’’hheemm rreeccoobbeerrttaammbb llaa bboossssaa ddee ppllààssttiicc ppeerr eevviittaarr qquuee eessmmuullllii..DDeesspprrééss,,hheemm oommpplleerrtt llaa ggeerrrraa ggrraadduuaaddaa aammbb11ll dd’’aaiigguuaa ii ll’’hheemm aabbooccaatt aall ccuubb ffiinnss qquuee ll’’hhaaccoobbeerrtt ffiinnss ddaalltt.. AAllgguunnss ddee nnoossaallttrreess ppeennssààvveemmqquuee nnoo hhii ccaabbrriiaa ttoottaa ll’’aaiigguuaa ppeerròò ffiinnaallmmeenntthheemm vviisstt qquuee aa llaa ggeerrrraa nnoo hhii hhaa qquueeddaatt ccaappggoottaa..CCoonncclluussiioonnss:: AAmmbb ll’’eexxppeerriimmeenntt qquuee hheemm ffeett aavvuuii,,hheemm vviisstt qquuee uunn rreecciippiieenntt dd’’11 ddmm33 ddee vvoolluummttéé uunnaa ccaappaacciittaatt dd’’ 11 ll.. HHeemm eennttèèss mmiilllloorr eellss ccoonncceepptteess ddeevvoolluumm ii ccaappaacciittaatt.. TTaammbbéé hheemm vviisstt qquuee aammbb lleessMMaatteemmààttiiqquueess eess ppooddeenn ffeerr eexxppeerriimmeennttss..

XV

L’anellament científic d’ocells esimportant per la ciència, persaber on migren, on s’estan quanno queden a Catalunya. Tenenunes anelles que es col·loquen alsocells, aquestes anelles tenen unsnombres i lletres que identifiquenl’ocell que has anellat.Què és?L'anellament d'ocells implica lacol·locació d'anelles metàl·liquesnumerades a les potes dels ocellssalvatges per intentar determinarels seus moviments i obtenirinformació del tipus com la sevataxa de supervivència o graud'afinitat aper una localitatdeterminada. Les anelles tenengravada una adreça postal, demanera que qualsevol persona quees trobi un ocell anellat potreportar‐ho només cal omplir ienviar el formulari que trobareu al'apartat d'anella trobada. Pelspetits ocells, fora del cercle del'anellament, es reporta menysdel 1% del total de les anellescol·locades cada any mentre que,per altra banda, anualment, uns200 anelladors catalans marquenuns 70.000 ocells de diferentsespècies dels quals uns 800 sónrecuperats com a mínim una altravegada amb posterioritat.

EEnnttrreevviissttaa aa eenn MMiiqquueellQQuuèè ééss ll’’aanneellllaammeenntt??És una tècnica de control de lespoblacions d’ocells i de les sevespautes migratòries. Consisteix encapturar ocells amb un tipus dexarxes (japoneses), mesuraralgunes característiques físiquesdels animals i posar‐li una anella a

AAnneellllaammeenntt cciieennttííffiicc dd''oocceellllssProjecte cooperatiu 2n d'ESO

dels animals i posar‐li una anella ales potes. Aquesta anella potservir, si es torna a capturarl’animal, per registrar elsdesplaçaments migratoris que hafet.QQuuaannttss ccuurrssooss ffaa qquuee eess dduuuu aatteerrmmee??Quatre cursos.QQuuiinnaa pprroojjeecccciióó ddee ffuuttuurr tteenniiuu??Tenim pendent d’analitzarl’enquesta de valoració ibàsicament es continuarà igualamb algunes millores.AA qquuii vvààrreeuu ddeemmaannaarr aajjuuddaa ppeerr aaeellaabboorraarr eell pprroojjeeccttee??A la Societat Catalana del’Anellament Científic i la idea defer el projecte va ser del ToniGiner i el Carles de Cubas.

LLaa sseettmmaannaa ddee llaa CCiièènncciiaaEl concurs

XVI

Guanyadora 1r cicle:MARIA EMILIO BRUNETTO

Guanyadores 2n cicle:CRISTINA BELLAVISTA

MARIA BRAMONA

PPRREEGGUUNNTTEESS 11RR CCIICCLLEE::● Dilluns: Com es deia elcientífic anglès que va escriure" l’origen de les espècies" ,aquest 24 de Novembre farà152 anys de la seva publicació?Charles DarwinCom es diu la teoria científicaque s'explica en aquest llibre?Teoria de l’Evolució de lesespèciesQui va inventar la bombetaincandescent?Thomas Alva Edinson● Dimarts: Un científic vatenir una idea que va canviarla ciència: “Necessitaríem unsistema de referència. Enshauria de donar un puntexacte del pla amb doscoordenades i amb 3, un del’espai” De quin científicparlem?Rennè Descartes, l’inventor deles coordenades cartesianes.● Dimecres: Què significaastrològicament que un anytingui 365 dies i 6 hores?Que la Terra tarda 365 dies i 6hores en fer una volta senceraal Sol.Què és? Quina és la sevautilitat?L’àbac. Fer operacions ambnombres● DijousSi a les 15:30 agafes el AVE aBarcelona, quan arribes aMadrid, amb quants AVE's t'hascreuat ?Ens creuem amb 13 trens.● DivendresSi a la Lluna es produeix unagran explosió, l’escoltaríemdes de la Terra? Per què?No, perquè el so no es pottransmetre a través del buit.Per què la roba d’estiu és

transmetre a través del buit.Per què la roba d’estiu és clarai la roba a l’hivern és fosca?Perquè els colors foscosabsorveixen els raigs solars.PPRREEGGUUNNTTEESS 22NN CCIICCLLEE II TTAASSSS::● Dilluns: Qui va descobrirun element químic associat aSuperman?William Ransay, l’elementtrobat és el criptó.Com es diu l'ordinador més grani potent de l'estat espanyol? Aquina universitat està?És el Supercomputing Centersituat a Barcelona, segonsTOP500.● Dimarts: Saps com és diuel nou sistema de navegaciócreat per Europa?El sistema de navegació persatèl•lit GALILEO.● Dimecres: El nom Coltanve de dos mineralscaracterístics. Quins sónaquests dos minerals?Els dos elements són lacolumbita o niobita i latantalita.Un carter ha de portar lescartes a tres cases (A,B i C). Sicomença i acaba el trajecte acorreus, quin és el camí méscurt?Si el carter no repeteix capcasa aleshores el trajecte méscurt és A‐B‐C.● Dijous: Hi ha uncomponent electrònic que nodeixar passar la corrent en unsentit però si en sentitcontrari, saps quin és?Sí, el díode.Ordena cronològicament elssegüents matemàtics: Pitàgoresde Samos, Eratsd’aquestòrgan?L’entrada, càrdies i la

Eratòstenes, Leonardo dePisa, Pierre de Fermat,Leonhard Euler, Johann CarlFriedrich Gauss, GeorgFerdinand Ludwig PhilippCantor, Kurt Gödel, SirAndrew John Wiles, Carlesde Cubas.● Divendres: Quin òrgandel cos humà produeix elssucs gàstrics?L’estómac.Com s’anomenen l’entrada ila sortida d’aquest òrgan?L’entrada, càrdies i lasortida, pílor.Què és el cicle cardíac iquins moviments s’hi donen?És el període entre el finald’una contracció del cor i elfinal de la següent.Quins músculs hi intervenenen la ventilació pulmonar?El múscul que intervé en laventilació pulmonar és eldiafragma.

Museu ‐ 1r d'ESOEl dia 21 de Novembre del2011, coincidint amb lasetmana de la ciència, elsalumnes de 1r del nostrecentre, van dirigir‐se almuseu de Cardedeu, percelebrar la commemoració dela setmana de la ciència. Allàvan elaborar diferentsexperiments, relacionats ambaixò. Gràcies a la amablecol·laboració d'en JoanConchello, un antictreballador del Cosmocaixa,qui els va fer viure la ciència,i els va fer sentirl'experiència de coses novesper a ells.Els alumnes de primer enshan donat les seves opinionsde com va anar la visita:“Vam veure una menad’aspersor, però que encomptes de tallar la gespa,tira una corda, i la pots pujari baixar depèn de com moguisla palanca. Després vamelaborar una pasta de dentsper elefants. Vam mirar comfuncionava el so, i vambarrejar dos líquids. Vamobservar quan trigues peranar d’Europa fins a Xina. Ivam fer servir cintesMöebius, i vam escoltar lesnotes musicals a través delfoc del ferro.”LAIA SUNYER PORTA, 1RC“Al museu vam aprendre quedepèn quins àcids o reactiusutilitzis tenen diferentsreaccions al barrejar‐se ambaltres elements, que elsultrasons i els infrasons elspodem veure fent un seguitd'experiments i que la ciènciaés fàcil d'entendre si la potsveure, tocar i/oexperimentar. Va ser una

experimentar. Va ser unasortida molt interessant,divertida i plena deconeixements diversos.”LAIA GUILLAMON PUJOL, 1R A"Aquesta setmana, ha sigutuna setmana especial, perque era la setmana de laciència. Un dia, vam anar almuseu de la ciència deCardedeu, va ser forçainteressant, per que en Joan,l'home que ens va ajudar iensenyar, ens va ferexperiments i ens va mostrar,com eren els sons i sorolls. Vafer, per exemple, un queconsistia en veure quin angleera el més eficaç en el tir.Era de 45º. Un altre, era delíquids, per veure si erenimmiscibles o miscibles. Unaltre, per separar la sorra deles llimadures de ferro, ambun imant. L' experiment queem va agradar més va ser unque es deia '' Pasta de dentsper a elefants''. Consistia enbarrejar sabó, aigua, iodurde potassi, aigua oxigenada iaigua destil·lada. Latemperatura puja de 17ºCfins gairebé 80ºC!"JOSEP PALMAROLA CAPDEVILA, 1R B“Vam fer un muntd'experiments. Un d’ellsanava dels sons, els infrasonsi els ultrasons : en Joan, lapersona que ens ensenyava afer els experiments, va posardins un pot d'aigua un aparellque emetia ultrasons queevidentment nosaltres nopodíem sentir, però vaexplicar que sí que elspodíem notar, així que va ferposar la mà a dos nens, quequan els va acostar l'aparell es

podíem notar, així que va ferposar la mà a dos nens, quequan els va acostar l'aparelles van queixar de dolor.L'experiment que més em vaagradar va ser l'últim quevam realitzar: a en Joan livan deixar un aparell delCosmocaixa que quan elconnectava a un equip demúsica o a un micròfon i aunes bombones de gas, el focque havia encès a l'aparellera com si ballés al ritme dela música. Ens va explicarque això passava perquè el sode l'equip de música o elmicròfon, que enviava a untub, rebotava d'una banda al'altre del tub i anava creantones que elevaven més omenys el foc.Perquè ens quedes més clarcom funcionava tot això deles ones, també ens vaensenyar com una espècied'instrument que lesrepresentava.”JÚLIA RIERA PERRAMON, 1RB

XVII

* * *Com ja us vàrem explicar a l'anterior edició de la revista, aquest any, com d'anteriors el nostrecentre ha participat a l'activitat de vídeo científic feta arreu de Catalunya. Ja sabem elsguanyadors! I són alumnes de quart del nostre centre!!! Les guanyadores són un grup de noiesdel 4rt C la Laia Martín, la Joana Puig, la Yentel Mateo, la Lorena Moreno i l' Anna Viegas ambel vídeo de les begudes autorefredables. Aquí teniu un fragment de l’entrevista que els hi vamanar a fer:11.. PPeerr qquuiinn mmoottiiuu uuss vvaa iinntteerreessssaarr ppeell tteemmaa ddee lleess bbeegguuddeess aauuttoorreeffrreeddaabblleess eenn eell vvííddeeoocciieennttííffiicc??Hi havien molts temes per triar i vam escollir aquest perquè és el que ens va semblar mésinteressant.22.. QQuuèè ééss eell qquuee mmééss uuss hhaa aaggrraaddaatt ddee ll''eexxppeerriièènncciiaa??Que hem après moltes coses .33.. QQuuèè hhaa ssiiggnniiffiiccaatt ppeerr vvoossaallttrreess gguuaannyyaarr aaqquueesstt ccoonnccuurrss??Ens hem sentit molt orgulloses de la nostra feina.44.. QQuuiinnaa eerraa llaa iiddeeaa pprriinncciippaall qquuee vvoollííeeuu ttrraannssmmeettrree??Que amb l'avanç de noves tecnologies podem fer coses útils encara que el procediment semblidifícil.55.. VVààrreeuu tteenniirr aallgguunn pprroobblleemmaa aa ll’’hhoorraa ddee ffeerr eell vvííddeeoo??Si, el primer cop que vam fer l'experiment vam apretar més del compte i va sortir tota l'aigua idesprés com pensarem que estava bé, però al final vam concluir que estava malament.

El video científic

XVIII

XIX

També el centre ha fet de jutge! Aquests són els resultats de les enquestes que vam passar adiverses classes. Però, com ara us demostrem, una imatge val més que mil paraules.• Gràfic dels vídeos de 3r:

• Gràfic dels vídeos de 4t:

A tercer, el vídeos teníem un tema concret: detectar el midó a les salsitxes. Exceptuant tres grups, quehan fet els següents vídeos: Anàlisi de midó a la patata, experiment 2011 i el repel·lent de mosquits. Sius interessa mirar alguns del vídeos aquí us deixem l'enllaç:http://video.google.com/a/?pli=1#/Home (Heu d'entrar amb el correu de l'institut)A quart el vídeos no tenien un tema concret: així que explicarem cadascun individualment, per noperdre’ns res. Els temes han estat: Aigua blava, obtenció de biodiesel, esferificació, begudesautorefredables, electròlisi de l’aigua, i, finalment, escena d’un crim. Si us interessa mirar alguns delvídeos aquí us deixem els enllaços:‐Aigua blava: En Víctor Sebastian, l’ Aleix Danot i el Xavier Escrivà ens ensenyen una reacció oscil·lantde l’oxidació de la glucosa on veiem el pas del color transparent al color blau de manera intermitent.‐Begudes autorefredables: Aquest vídeo fet per les guanyadores Yentel Mateo, Joana Puig, Laia Martín iAna Viegas explica que hem de fer per refredar un líquid. Imagina que, ja som a l’estiu, fa calor, i elrefresc que t’has emportat a la platja s’ha escalfat , què hem de fer llavors?‐Electròlisi de l’aigua: Aquest experiment fet per: Albert Cantó, Joel Domene, Josep Garcia, NassimHlimi tracta de demostrar en un petit vídeo, de forma didàctica, una cosa que podria servir per inventsnecessaris per la societat, per exemple el cotxe d’hidrogen o la reacció dels coets.‐Esferificació: Els creadors d’aquest vídeo Cristhian Gijon, Óscar Delgado i Pol Francàs volen explicar‐nos com funciona l’esferificació, és a dir, el procés mitjançant el qual un objecte pren la forma d’unaesfera.‐Biodiesel: Aquest vídeo fet per Dani Pajares, Marc Rodriguez i Sergi Ruiz explica com fer Biodiesel, untema molt interessant per a el món d’avui dia. El vols veure ? Doncs, endavant!‐L’escena d’un crim: Per Lluis Umbert, Adrià Saiz, Nico López: Heu sentit a parlar de C.S.I? Si,és clar. No us heu preguntat mai com ho fan per descobrir detalls que permetin descobrir l’assassí apartir dels elements de l’escena d’un crim ? Mirant aquest vídeo us podeu fer una idea.

Grup 1: Anàlisis de midó a les salsitxes, per Ignasi Mesa, Juan Redondo.Grup 2: Anàlisis de midó a les salsitxes, per Ana Rebeca Fernández, Ana Lina Biarnés, EstelaSánchez, Aina Simón.Grup 3: Anàlisis de midó a les salsitxes, per Pau Alejandro, Aaron Collado, Alex Basco, ManelFigueires.Grup 4: Anàlisis de midó a les salsitxes, per Arnau Artigas, Ismael Bansar, Clara Alegre.Grup 5: Anàlisis de midó a les salsitxes, per Pau Esplugas, Eric Moreno.Grup 6: Anàlisis de midó a les salsitxes, per Maria Bramona, Cristina Morales.Grup 7: Anàlisis de midó a les salsitxes, per Oriol Duran, Gerard Garcia, Eric Avito, ChristianRoig.Grup 8: Experiment 2011, per Clara Ibarrola, Laura Tuypens, Feli lemos, Judit Rodríguez.Grup 9: Anàlisis de midó a la patata, per Joan Vergara, Xavier Rodríguez, Joan Tato.Grup 10: Repelent mosquits, per Helena Bellavista, Anouk Bonke.Grup 11: Analisis de midó a les salstixes, per Ana Quiñones, Cristina Bellavista i GuiomarBadenas.

Grup 1: Aigua blava, per Víctor Sebastian, Aleix Danot i Xavier Escrivà.Grup 2: Biodiesel, per Sergi Ruiz, Dani Pajares i Marc Rodríguez.Grup 3: Electrolisi de l’aigua, per Albert Cantó, Joel Domene, Josep Garcia i NassimHlimi.Grup 4: Escerificació, per Christian Gijon, Óscar Delgado, Pol Francás.Grup 5: Begudes autorefredables, per Yentel Mateo, Joana Puig, Laia Martín i Ana Viegas.

Química a la cuinaTaller per als pares

El passat dia 29 de desembre dinsdel marc de la setmana de laciència, al centre, es vaorganitzar un taller de cuinaadreçat als pares de l’alumnat,Química a la cuina: Emulsiona,gelifica i esferifica coordinat perels especialistes de ciènciesnaturals. La participació va serescassa tot i que els 8 pares i 3alumnes en van gaudir podentelaborar una gran diversitat dereceptes: Espuma de cremacatalana, olives amb Martini,esferificació de pèsol, aire depastanaga i crema de taronja.El taller, es va iniciar amb unaintroducció sobre els diferentsespècimens que hi ha al mercat.Citant Ferran Adrià com aimpulsor d’aquestes tècniques. Ia les botigues especialitzades onpoder‐ho aconseguir per a úsdomèstic. Després de la xerradateòrica vam passar a la cuina.A cada taula es van repartir lesdiferents receptes per als tallers,uns amb la crema catalana japreparada la van introduir a unsifó, d’altres barrejaven gelatinaamb Bitter Kas i Martini, algunsfeien suc de taronja o trituravenpastanaga i pèsols. Però tot en unambient distès i agradable podentconsultar en tot moment elscoordinadors de l’activitat.En acabar, es va poder fer unpetit tast d’alguna de lesreceptes fetes mentre que algunses citaven per a trobadespròximes.Us deixem amb l’opinió d’una deles mares presents al taller:“El que més em va sorprendrepositivament va ser l’ambiententre els pares i les ganes dels

els pares i les ganes dels mestresen voler ensenyar‐nos tot depossibilitats que la ciència enspot donar a la cuina.El més maco va ser l’actitud i lagratuïtat de dedicar una estonaen els pares i mares dels nois inoies a qui ells ensenyen. Tambépoder intercanviar interessos icuriositats de les maneres decuinar, passar‐nos‐ho bé. Mentreens anàvem coneixen els pares ,et senties alumna per unsmoments. L’excusa fantàstica dela cuina em donava peu arelacionar‐me amb el nou món onara la meva filla creix (l’institut),i així poder entendre‐la més, ievidentment gaudir‐ne jo.A mi , em va agradar moltl’experiència, ho recomano!”ROSER PEDEMONTE

X X

XXI

CCoonnffeerrèènncciiaaInvestigació científica

Saps què es necessita per treballaren el camp de la investigació? Sapscom es dissenya i planteja unarecerca científica? Saps què és elCRAG? Totes aquestes interessantsqüestions van ser aclarides a laxerrada del 28 de Novembre per laMarta Riera, investigadora delCentre de Recerca en Agrigenòmica(CRAG), adreçada als alumnes delquart curs científic i social.La Marta començà la sevaconferència aclarint el concepte“biologia molecular”, que, segons elque ens ha explicat, és unadisciplina científica que estudia elséssers vius a nivell molecular i quetreballen en organismes “moderns”, serveixen com a models científicscom ara una bactèria específica, elMus musculus (un tipus de ratolí),una mosca etc. Però ella i el seuequip treballen amb un tipus deplanta anomenada “arabidopsisthaliana”. Per què treballen ambaquesta planta i no amb una dent delleó o amb una margarida? El motiués que l’arabidopsis té un genomamolt petit i fàcil de manipular, és adir, poden jugar amb els seus gens.De fet, un terç de les publicacionsen la seva disciplina tenen a veureamb aquesta planta!Seguidament, la Marta ens va posarun vídeo, el qual explicava com ésel seu centre d’investigació i què hifan. El CRAG té un objectiu moltclar i és conèixer les basesmoleculars de diverses coses com elmoment just de la floració, el patróde la formació d’una flor... En altresparaules, caracteritzar la funciód’un gen no descrit. Per tant,treballen en plantes alteradesgenèticament.

Després poden extrapolar la recercaa plantes d’interès comercial comara l’arròs, el blat de moro...A continuació, la Marta ens comentàcom arribar a ser un investigador.Primer de tot, després de la ESO,has de cursar un batxillerat decaràcter científic i una llicenciaturade ciències com biologia,bioquímica... Després d’haveracabat la carrera has de fer la tesidoctoral en ciències en un centre derecerca. Aquesta tesi dura 4 anys, laqual, 2 anys treballes de becari i elsaltres dos amb un contracte. També,és recomanable demanar bequesque dóna la Unió Europea. Perúltim, cal passar una etapa post‐doctoral en un centre internacionalde prestigi reconegut. Tambéremarcà la importància de l’anglès;sense aquest idioma no hi ha res afer, és l’idioma de la divulgaciócientífica.En el cas de la recerca que fa laMarta i el seu equip, estan moltcentrats en la sequera en el futur jaque, com ens ha comentat, serà unproblema summament gros. Pertant, ells s’han plantejat unaqüestió: com podem estalviar aigua?El més important, és la resposta deles plantes a la sequera. Estudien elmecanisme com la planta respon aaquest fenomen ja que, potser, espodrien alterar genèticamentplantes que no necessitin tantaaigua.Després d’aclarir totes lespreguntes, els alumnes van poderveure que la investigació no és, nimolt menys, un joc. S’ha de teniruna carrera específica i tenir ganesde descobrir coses, que, t’hianimes?

X XII

Acabant el primer trimestre, vam celebrar el Nadal amb tallers. N’hi van haver de diferentstipus: esportius, lúdics i també científics. Com que l’ E=MarCell² és una revista científica,aquí us parlarem del taller científic de CSI.El taller de CSI consistia en saber reconèixer i analitzar la sang d'un mocador.

TTaalllleerrss ddee NNaaddaall

Ennttrreevviissttaa CC..SS..II CCiieennttííffiiccNico López, Lluis Umbert i AdriàSaizEEnn qquuèè ccoonnssiissttiiaa eell ttaalllleerr??Lluis: fer una història amb unsmocadors de sang i amb el luminolper mirar que era.Adrià: En detectar de maneradivertida rastres de sang a la roba,etc.CCoomm ooss vvaauu sseennttiirr ffeenntt ddeepprrooffeessssoorrss ??Molt bé perquè va ser una bonaexperiència i vam veure que serprofessor no és gens fàcil.QQuuèè hheeuu aapprrèèss??A fer reaccions exotèrmiques id’altres reaccions i també prepararsolucions de luminol.TToorrnnaarriieeuu aa rreeppeettiirr ll'' eexxppeerriièènncciiaa??Lluis: síNico: síAdria: sí, a Sant Jordi ens agradariatornar‐ho a fer.QQuuèè uuss vvaa sseemmbbllaarr??Lluis: BéNico: eran molt pesats.Adrià: eran molt pesats els nens.QQuuiinn ttiippuuss ddee ssaanngg vveeuu ffeerr sseerrvviirr??Sang de vaca

AAccuuddiittss ii eennttrreetteenniimmeennttssSaps prou matemàtiques per poder riure?

1. Troba la X

XXIII

‐ Que ha de tenir una ampolla per pesar menys que buida?

‐ L’ Hèctor diu: “Algú s’ha menjat el meu tros de pastís! Me l’estava guardant perdesprés!”.Sara: “Jo no me l’he menjat pas!”Lucas: “No se l’han menjat ni la Sara ni en Pau”Dario diu: “Jo tampoc me l’he menjat”Pau diu: “Dario diu la veritat”Alguna d’aquestes persones està mentint. Pots descobrir qui és? Recorda considerar tots elpossibles culpables.

‐ Quina era la muntanya més alta abans de que es descobrís l’Everest?

‐ Cau una pilota de futbol al riu. Com la trec?

‐ On es compleix que 10+4=2?

‐Dos professors estan parlant de les seves respectives famílies:‐Per cert, quants anys té cadascuna de les teves tres filles? ‐ va demanar un d'ells al'altre.‐El producte de les seves edats és 36, i la seva suma, casualment, és igual al nombrede la casa on vius.

Després de reflexionar una estona, el professor que ha formulat la pregunta diu:‐Em falta una dada.‐Tens raó ‐diu l'altre‐. Havia olbidat dir‐te que la meva fila major toca el piano.

Quines són les edats de les tres filles del professor?

Aquí tens una sèrie d'enigmes. Tens 30 segons per a respondre cada un. Lasolució està escrita a sota. Per veure‐la, sostén la revista davant d'un mirall.

Forats

Elmentideresl’Hèctor.Sitotsdiuenlaveritat,l’únicapersonaquequedaeselques’haviaqueixatenunprincipi.L’Hectornos’estavaguardantelseutrosperdesprés.

L’Everest,quenos’haguésdescobertnosignificaquenoexistís.

Mullada.

Al’hora.10+4=14enunrellotgeaixòequivalales2delmigdia.

9anys;2anys;2anys

XXIV

PPaappiirroommaatteessEL TANGRAM

El Tangram és un dels jocs més antics del mon. A la Xina , on va néixer, es coneix com “ el jocdels 7 elements “ o “taula de la saviesa” . Encara que no se sap exactament qui el vainventar ni quan segurament deu el seu origen als mobles yanjitu formats per 6 taulesrectangulars i una de triangular, de manera que es podien col·locar formant una gran taulaquadrada. Una llegenda explica que tot va començar quan una rajola li va caureaccidentalment a un servent d'un emperador xinès. Quan va intentar reconstruir‐la va veure laimpossibilitat de donar‐li la forma quadrada original però va quedar fascinat amb la infinitatde combinacions possibles que oferia.Està format per 7 peces que corresponen als següents polígons : cinc triangles rectanglesisòsceles de diferents mides ( dos grans, un mitjà i dos petits ), un quadrat i un romboide.Pots trobar Tangrams fets amb diferents materials com ara fusta, plàstic, cartró ... fins i totpots construir el teu propi tangram plegant paper. El material necessari és molt econòmic,fàcil d’aconseguir i el resultat és realment bo. T’animes ?MATERIALUn full dinA 3 blanc per fer l’envoltoriUn full dinA 3 o bé dos fulls dinA 4 de color per les 7 peces del Tangram ( un per fer els 2triangles grans i l’altre per les altres peces )

INSTRUCCIONS PER PLEGAR LES PECES:

XXV

Un cop construït pots jugar una mica per tal d’aconseguir les següents figures :

Fent servir totes les peces del Tangram intenta dibuixar diferents polígons com, perexemple, un triangle rectangle, un quadrat, un rectangle, un paral·lelogram, un trapezi o unpentàgon.

Amb el tangram també podem aprendre o consolidar d’altres continguts matemàtics apart de l’estudi de diferents polígons, com són àrees, perímetres o fraccions, semblances ... ifins i tot ens ajuda a demostrar de manera senzilla el teorema de Pitàgores.

Per ampliarhttp://www.docente.mendoza.edu.ar/matematica/tangram.htm

BibliografiaMacchi, Pietro. Scaburri, Paola. Nuevos objetos de Papiroflexia. Barcelona: De Vecchi, 1998.Webgrafia<http://www.omerique.net/twiki/pub/CEPCA3/ActividadFormacion071106CU028/ElTangram1.pdf>[Consulta: 15 de desembre de 2011]<http://ca.wikipedia.org/wiki/Tangram>[Consulta: 16 de desembre de 2011]

XXVI