ELS VIRUS Sn partcules microscpiques molt senzilles constitudes per un cid

nucleic que est envoltat per una cpsula proteica i de vegades per una coberta membranosa.

Sn formes de vida acellulars, no sn ssers vius: No poden reproduir-se per ells mateixos, han dinfectar cllules. No duen a terme el metabolisme (nutrici), necessiten els enzims

daltres organismes.

Els virus sn parsits obligats de cllules: Per reproduir-se...

S'adhereixen a la superfcie de cllules hoste on introdueixen el genoma vric.

Dins la cllula (fase intracellular del virus) el genoma vric utilitza la matria, l'energia i la maquinaria enzimtica de la cllula hoste per destruir el DNA cellular, replicar el seu propi material gentic i dirigir la sntesi de les cobertes dels nous virus.

En fase extracellular els virus s'anomenen partcules vriques o virions

Segons l'hoste que parasiten els virus es classifiquen en:Virus bacterians o bacterifagsVirus animalsVirus vegetals

Virus

BacteriumAnimalcell

Animal cell nucleus0.25 m

Comparaci de la grandria d'un virus, un bacteri i una cllula animal. Noms es mostra una petita part de la cllula animal, el seu dimetre s unes 10 vegades ms gran que la longitud d'Escherichia coli

Virus infectant cllules.

Bacterifag T4 infectant una cllula de Escherichia coli .

Infecci pel virus del mosaic del tabac (VMT). Una fulla del tabac sana, no infectada, comparada amb una fulla infectada amb el VMT.

Estructura dels virus

Els virus estan constituts per tres parts: Genoma vric Cpsida o coberta proteica Coberta membranosa (alguns)

Estructura dels virus

Genoma vric Es compon d'una o diverses molcules de DNA o RNA, de cadena oberta o circular, monocatenria o bicatenria.La majoria sn de DNA de cadena doble (doble hlix convencional)

Cpsida Coberta proteica que envolta el genoma vric. Funci protegir el material gentic i reconixer

els receptors de membrana de la cllula hoste. Formada per protenes globulars o capsmers

disposats de forma regular i simtrica. Diversos tipus: icosadrica, helicodal i

complexes.

Estructura dels virus

Genoma vric + cpsida = Nucleocpsida

Coberta membranosa Coberta que envolta la nucleocpsida d'alguns virus

com el de la rbia, l'hepatitis, la grip, la verola i la sida.

Es compon d'una bicapa lipdica procedent de les cllules hoste parasitades i de glicoprotenes, la sntesi de les quals est controlada pel genoma vric.

Funci de les glicoprotenes: reconeixement de la cllula hoste i permetre la introducci en aquesta del genoma vric per fagocitosi.

Estructura dels virus

Estructura dels virus

Cpsida helicodal

Formada per capsmers idntics disposats helicodalment formant una estructura tubular buida a l'interior de la qual es disposa l'cid nucleic.

Exemples: Virus del mosaic del tabac

(VMT)

Estructura del virus de la grip: T una coberta membranosa. Cont 8 molcules de RNA

cadascuna envoltada d'una cpsida helicodal.

Cpsida icosadrica

Estructura polidrica amb 20 cares triangulars formada per la repetici d'un o dos tipus de capsmers.

Exemples: virus de les berrugues, virus del refredat com, virus de la faringitis.

Cpsida complexa

Caracterstica dels bacterifags.

Formada per un cap icosadric que cont l'cid nucleic i una cua adaptada per a l'injecci de l'cid nucleic a l'interior del bacteri.

El cicle dels virusFases del cicle reproductiu general d'un virus:1.Fixaci o adsorci2.Penetraci3.Replicaci del genoma

vric i sntesi de nous capsmers.

4.Acoblament dels nous virus.

5.Lisi o alliberament.

Cicle ltic del bacterifag T4

Cicle lisognicA diferencia del cicle ltic, que mata la cllula hoste, el cicle lisognic replica el genoma del fag sense destruir l'hoste.

El DNA del prfag pot viure en forma latent durant diverses generacions de la cllula hoste, fins que un estimul determinat indueixi la separaci del DNA del prfag del DNA de la cllula; en aquest moment el DNA del prfag inicia un cicle ltic.

Cicle ltic i lisognic del fag lambda (), un fag mpliament usat en investigaci biolgica

Els retrovirus

Dels virus de RNA que infecten cllules animals els que tenen cicles reproductius ms complicats sn els retrovirus.

Aquests virus estan equipats amb un enzim anomenat transcriptasa inversa, que transcriu RNA en DNA (procs oposat al que es dona normalment).

El HIV (virus de la immunodeficincia humana) s un retrovirus que causa el SIDA (sndrome d'immunodeficincia adquirida).

Estructura del HIV, el retrovirus que causa la SIDA. Les glicoprotenes de la coberta membranosa permeten que el virus s'uneixi a receptors especfics de determinats leuccits.

1) El virus es fusiona amb la membrana plasmtica de la cllula. S'eliminen les protenes de la cpsida i s'alliberen les protenes i el RNA viral.

2) La transcriptasa inversa catalitza la sntesi d'una cadena de DNA complementria al RNA viral.

3) Degradaci de la cadena de RNA i sntesi d'una segona cadena de DNA complementria a la primera.

4) El DNA de cadena doble s'integra al DNA de la cllula. El DNA integrat s'anomena provirus, mai abandonar el genoma de la cllula hoste (a diferencia d'un prfag, el provirus no desapareix mai). El genoma del virus, en forma de provirus, pot romandre inactiu un temps ms o menys prolongat abans de comenar a expressar-se.

5) El DNA del provirus es transcriu i es formen el mRNA vric i els mRNA de les protenes virals.

6) Es formen les protenes dels virus mitjanant els ribosomes de la cllula. Les vescules amb les glicoprotenes produdes al RE es fusionen amb la membrana de la cllula.

7) Acoblament de les protenes de la cpsida al voltant del genoma viral i les molcules de transcriptasa inversa.

8) Els nous virus surten de la cllula per exocitosi.

Cicle del virus de la sida (virus amb coberta)

Virus HVI entrant en una cllula

Nou virus HVI sortint d'una cllula

Petites molcules de RNA, amb pocs centenars de nucletids, circulars i monocatenries, no protegides per cap tipus de coberta, que infecten cllules vegetals.

ELS VIROIDES

Protenes infeccioses causants de nombroses malalties degeneratives del cervell en diverses espcies animals incls l'home: tremolor ovina de les ovelles, encefalopatia espongiforme bovina (malaltia de les vaques boges), sndrome de Creutzefelf-Jakob (en ssers humans).

Probablement es transmeten pel consum de carn d'animals infectats.

Sn agents infecciosos d'acci molt lenta: el perode d'incubaci fins que apareixen els primers smptomes s d'uns 10 anys.

Sn indestructibles: sn resistents a tractaments fsics i qumics. No es destrueixen ni es desactiven pel calor a temperatures de cocci normals.

No es coneix ara per ara cap tractament per guarir les malalties produdes per prions.

ELS PRIONS

Els prions sn formes mal plegades de protenes normals presents en les cllules del cervell.

Quan el pri penetra en una cllula que cont la forma normal de la protena, la transforma en pri, desencadenat-se una reacci en cadena que fa que es formin agregats de prions causants del mal funcionament cellular i la degeneraci del cervell.

Slide 1Slide 2Slide 3LE 18-2Slide 5Slide 6Figure 18-01Slide 8Figure 18-03Slide 10Slide 11Slide 12Slide 13Slide 14Slide 15Slide 16LE 18-4bSlide 18Slide 19Slide 20Slide 21Slide 22Slide 23Slide 24Slide 25Slide 26Slide 27Slide 28Slide 29Slide 30Slide 31Slide 32