els serveis socials com a capacitadors de la convivencia

1

ELS SERVEIS SOCIALS COM A CAPACITADORS DE LA CONVIVENCIA VEÏNAL I LA INTEGRACIÓ DE LA DIVERSITAT INDEX DE CONTINGUTS 1.INTRODUCCIÓ: proposta d’abordatge des del paradigma de la cultura de la mediació .............................................................................................................. pàg.2 2. JUSTIFICACIÓ: la nova perspectiva dels serveis socials de proximitat i promocionals........................................................................................................ pàg.3 2.1 Canvis socials: una nova perspectiva d’intervenció .................................... pàg.3 2.2 L’acció comunitària transformativa .............................................................. pàg.4 3. MARC TEÒRIC: el subjecte social i la intervenció comunitària .................. pàg.5 3.1 El subjecte social ......................................................................................... pàg.6 3.2 Cultura de la mediació i processos promocionals ....................................... pàg.7 3.3 Rol profesional ............................................................................................. pàg.8 4. PROJECTE D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA A X.Y. Els serveis socials com a capacitadors de la convivencia veïnal i la integració de la diversitat ............ pàg.9 4.1 Descripció del territori .................................................................................. pàg.9 4.2 Descripció de la demanda ........................................................................... pàg.9 4.3 Hipotesis inicial ............................................................................................ pàg.9 4.4 Fases del procés comunitàri ........................................................................ pàg.10 A. FASE 1: DIAGNÒSTIC PARTICIPAT .............................................................. pàg.11 A.1 Procés de diagnòstic ................................................................................... pàg.11

- Recerca documental............................................................................... pàg.11 - Entrevistes.............................................................................................. pàg.12 - Pre-analisi de discursos.......................................................................... pàg.12 - Tallers grupals........................................................................................ pàg.12

A.2 Resultats de la diagnosi.............................................................................. pàg.14 - Retorn dels resultats als participanst...................................................... pàg.19

B. FASE 2 : CREACIÓ D’UN GRUP MOTOR PER AL DISSENY D’ACCIONS COMUNITÀRIES.................................................................................................... pàg.20 B.1 Breu cronología del procés......................................................................... pàg.20 B.2 El Grup Motor.............................................................................................. pàg.20

- Els membres del grup............................................................................. pàg.21 - Dinàmica interna..................................................................................... pàg.21

B.3 Procés de treball......................................................................................... pàg.22 - Analisi del diagnòstic i recerca d’eixos per a la recreació de xarxes veïnals - Definició d’accions.................................................................................. pàg.23

B.4 Activitats barrials......................................................................................... pàg.24 - Metodología de treball............................................................................ pàg.24 - Descripció d’activiats.............................................................................. pàg.25

5. AVALUACIO...................................................................................................... pàg.27 6. REFLEXIONS OBERTES.................................................................................. pàg.30 7. BIBLIOGRAFIA................................................................................................. pàg.30

2

1. INTRODUCCIÓ. Proposta d’abordatge des del paradigma de la cultura de la mediació

El compromís del municipi (en endavant XX) és treballar per una ciutat cohesionada socialment i territorialment, una ciutat que pugui assolir noves cotes de qualitat de vida per a tots i cadascun dels seus habitants, una ciutat feta a mida dels seus ciutadans i ciutadanes1. El Pla d’Actuació Municipal 2008-2011 es recullen les línies estratègiques i aquells valors i models de ciutat i de comunitat cap on es vol orientar el futur de XX, per tal de situar-lo en les millors condicions possibles per superar els problemes del present i també assolir els reptes que comporta la modernitat del futur. Per fer-ho possible s’estableixen com a objectius bàsics: el treball col·lectiu entre l’Administració i la societat civil, el treball de proximitat per conèixer i reconèixer les virtuts i mancances de les polítiques públiques i el treball inclusiu per aconseguir una societat més justa i igualitària. Així, es concreten accions que prenen com a referència el model de treball comunitari per evitar l’exclusió social i promouen la seva extensió en projectes més amplis de ciutat. El model de treball comunitari esdevé idoni per tractar determinades problemàtiques i situacions socials complexes. Dins d’aquest model es recull la perspectiva de la mediació com el paradigma que permet construir relacions socials i de ciutadania a través del diàleg. Des d’aquesta perspectiva l’Ajuntament de XX aposta per projectes com el que aquí es presenta. Un projecte que comporta un pas més en la consolidació d’un model de treball més inclusiu, integral i transformatiu, ja palès en altres projectes, donant així continuïtat, unitat i coherència a les intervencions portades a terme fins ara. El Projecte d’Intervenció Comunitària a X.Y és un procés dirigit a la millora de la convivència veïnal i comunitària al barri d’X.Y, fruït del treball compartit entre veïnes i veïns, i l’equip de professionals dels serveis socials. Actualment el barri XY es veu immers en processos de transformació poblacional que repercuteixen en les estructures i les relacions veïnals. Són aquests processos de canvi els que fan que l’Associació de Veïns, des d’una percepció de conflicte que s’argumenta en la distancia relacional, d’usos del temps i l’espai públic, que existeix entre col·lectius del mateix barri. Aquesta demanda de suport a l’Ajuntament, la qual donarà peu a les voluntats de treball conjunt, i de recerca de noves estratègies per a una millor comunicació, relació i convivència. Aquest mapa a priori fa que es plantegi aquesta proposta d’abordatge des del paradigma de la cultura de la mediació, amb la finalitat d’afavorir, des d’un punt de vista preventiu i proactiu-promocional, l’acompanyament vers la no fragmentació del context barrial i la pèrdua de la identitat d‘ XY com a un dels pocs barris constituïts com a tal a XX, i des de la necessitat de gestió de la xarxa veïnal (en un sentit ampli). No es tracta d’un procés participatiu ni de dinamització comunitària2, sinó que volem anar més enllà, incorporant la mirada mediadora i transformativa, incorporant eines i tècniques del treball i el desenvolupament comunitari com a estratègia per a una intervenció en claus promocionals. 1 Pla d’Actuació Municipal 2008-2011. Ajuntament de XX. 2 En el sentit més especialista de les eines i metodologies de la participació i la dinamització social.

3

En els propers apartats presentarem com s’ha anat desenvolupant aquest procés des del moment en que es va presentar la demanda inicials fins a l’actualitat. També els elements que creiem que han afegit un valor diferencial, com són l’avaluació continuada i el sistema de registre, en tant element qualitatiu. Abans però, emmarcarem els punts de partida i factors que situen aquesta acció dins el marc propi de serveis socials i des de quins paradigmes i models hem establert la intervenció. La experiència que ara presentem no es només una experiència singular, sinó una forma d’analitzar i treballar sobre la realitat del territori des dels serveis socials municipals, a més creiem que pot ser una referència per al treball amb xarxa amb i entre les entitats per al foment de la integralitat de les accions de benestar en claus de ciutat. 2. JUSTIFICACIÓ La nova perspectiva dels serveis socials de proximitat i promocionals

2.1 CANVIS SOCIALS: UNA NOVA PERSPECTIVA En les últimes dècades s’estan donant canvis i transformacions socials que afecten diverses esferes vitals, com ara l’àmbit relacional i cultural (transformacions en la convivència primària, transició del model de patriarcat dominant, incorporació de la dona al mon laboral i polític, canvis en la composició etnico-cultural-religiosa) i l’àmbit econòmic i productiu (globalització econòmica, precarització laboral, impacte de les TIC i sistemes de la informació, etc.) que afecten a l’estructura vital, a la inserció i cohesió socials, alhora que contribueixen a l’augment de la sensació de por i inseguretat vers l’estabilitat de la vida quotidiana. Diversos autors apunten causes i efectes d’aquests canvis, com Bauman, Z. (2007) que parla de d’una modernitat líquida (flexible i voluble) on els models i estructures socials no perduren ni serveixen de marc de referència, en un temps dominat per la inestabilitat, associada a la desaparició dels referents, la fragilitat dels vincles, por a establir llaços duradors. La conclusió de tot plegat configura uns escenaris que repercuteixen en un sentiment de des(esperança) en els imaginaris col·lectius (Llobet, M. 2006). Fruit de la complexitat del sistema i la lògica estructural actual, la vulnerabilitat social que fins ara s’entenia sota paràmetres d’inclusió – exclusió, incorpora nous paràmetres on pren forma: la participació en el mercat de treball, el reconeixement i la participació política, l’adscripció cultural i pertinença a la Comunitat. En definitiva, ens trobem davant d’una realitat social cada cop més fragmentada i diversa, amb noves desigualtats que incideixen en una diversitat creixent d’individus i de grups socials. Les noves necessitats socials, la nova morfologia del teixit social, han propiciat un replantejament de noves mesures polítiques d’actuació per a adaptar-se i/o transformar la realitat. Entenem que parlar de benestar vol dir parlar de ciutadania. Per tant, la ciutadania estarà en el centre de l’estat del benestar i, depenent de com definim aquesta ciutadania, les polítiques de benestar prendran un caire o un altre. Aquestes transformacions en el teixit social proporcionen alhora una oportunitat per al canvi i imposen la necessitats de re-pensar una nova manera d’actuar. És fa necessària

4

una nova acció amb unes línies metodològiques que tendeixin cap a la proactivitat, la integralitat i el co-protagonisme dels agents socials. Passar del rebre al construir plegats. Si entenem que els Serveis Socials es configuren com un instrument per eliminar les situacions d’injustícia i afavorir la inclusió social i, per tant, oferir un accés equitatiu a totes aquelles opcions que resten a disposició de la població, la clau és concedir-los un espai de centralitat per a impulsar dinàmiques participatives i universals. I han de ser els mateixos Serveis Socials, com a element vertebrador dels diversos àmbits d’atenció a la ciutadania, els que assoleixin el paper essencial per a impulsar dinàmiques transformatives i universals. Per a que això sigui possible, per a que els serveis socials es converteixin en nòduls centrals del serveis de benestar, cal que es doni un canvi de rol, un redescubrir les competències pròpies que li pertanyen. Una perspectiva de gestió dels recursos disponibles ens porta a treballar des de la reivindicació de més recursos per poder gestionar les problemàtiques socials. A més aquesta perspectiva redefineix la demanda o la necessitat dependent dels recursos existents, per tant cosifica i homogeneïtza la persona i la comunitat. Des de la perspectiva de serveis de proximitat, perspectiva per la que optem, és aquella que basa el treball social en l’anàlisi de necessitats, però també de les potencialitats i oportunitats de la persona i el seu entorn (comunitat). Això comporta una mirada acurada de cada territori de cada comunitat en un moment concret. Des d’aquesta anàlisi és on es defineix la intervenció social comptant que l’anàlisi de necessitats no es pot fer sense l’altre i que hem de comptar-hi per decidir. La Llei de serveis de socials de 12/2007 d’11 d’octubre defensa i argumenta la necessitat de reconstruir un sistema i una organització de serveis de benestar més eficients al servei de la ciutadania, on els agents socials locals i els professionals es dotin d’una organització més integradora en els esforços, ben dotada d’instruments i metodologies per a la reflexió-acció-reflexió, amb una relació més dinàmica i flexible, que en definitiva permeti respostes de proximitat i generi vincles i relacions més implicatives i compromeses. Possiblement aquesta, llavors, pugui ser una de les alternatives per arribar a aconseguir a mitjà termini la finalitat inherent als SSAP: possibilitar l’òptim benestar individual i col·lectiu als ciutadans i a la comunitat. Es passa del dret condicionat al dret subjectiu exigible traslladant la intervenció a una acció universal de caire preventiu i promocional. Per tant, significa redissenyar els nivells i models d’intervenció alhora que les necessitats prenen un nou significat. Els serveis socials s’han d’adreçar a la prevenció de situacions de risc, a la compensació de dèficits de suport social i econòmic i de situacions de vulnerabilitat, fragilitat i de dependència i a la promoció d’actituds i capacitats de les persones com a principals protagonistes de llur vida. Així mateix, s’estableix per llei la necessitat de repensar i reestructurar la participació i la implicació ciutadanes així com d’avançar en el reconeixement i en la potenciació de la iniciativa social de la societat civil organitzada que contribueixen a fer efectives les obligacions dels poders públics, el desplegament d’una xarxa de serveis socials adequada a les necessitats, la identificació de necessitats emergents, la sensibilització i cohesió social 2.2 L’ACCIÓ COMUNITARIA TRANSFORMATIVA Aquest canvi en el rerafons ideològic de les polítiques socials, ens situa davant una oportunitat professional que té com a repte esbossar i implementar accions dirigides cap a la capacitació i l’autonomia de les persones, fet que ens obliga a replantejar-nos

5

quins són els interessos, els sabers, els discursos... dels ciutadans i ciutadanes que configuren la xarxa social de la nostra ciutat i si són individus crítics amb la realitat que els envolta i amb el bombardeig informatiu que reben, i si, amb tot això, poden posicionar-se i actuar de manera lliure. Així doncs, és molt important definir de manera clara a quin coneixement ens volem apropar i com volem arribar-hi. Processos de protagonisme col·lectiu, de ciutadania activa, constructiva i amb capacitat relacional justifiquen la acció comunitària des dels serveis socials, en tant que motor de transformació, de canvis tangibles vers territoris i comunitats més inclusives3 .

El treball amb i des de la comunitat implica entendre la comunitat com un cert tipus de realitat social on hi són presents alguns elements definitoris. L’ acció comunitària adquireix sentit quan es desenvolupa a partir d’un col·lectiu humà que comparteix un espai i una consciència de pertinença, que genera processos de vinculació i ajuda mútua, i que activa voluntats de protagonisme en la millora de la seva pròpia realitat.

Una realitat que es manifesta a l’espai públic, sent aquest espai públic el millor representant del caràcter d’una ciutat, el lloc on tots confluïm, on tenim els serveis i els comerços i l’accés als nostres habitatges i llocs de treball, un espai de trobada, reunió i intercanvi. El que és allò urbà, allò públic4, és allò que passa a la ciutat, al poble però la ciutat, el poble, no és allò urbà, lo urbà son els estils de vida, els processos, les relacions, qualsevol intercanvi, per molt inestable que sigui, a les relacions econòmiques, socials, religioses o simbòliques que configuren el que és urbà, però que es caracteritzen per estar en procés). Situar l’eix de treball en allò públic, des de allò urbà, ens obliga a fixar-nos en estructures estructurants però no estructurades, perquè s’estan gestant i mai arriben a estructurar-se ja que estan en canvi continu.. i per tant, per intervenir, una vegada més, ho hem de fer des de la flexibilitat i el treball per processos d’acció-reflexió-acció. L’espai públic és un escenari temporal d’allò urbà, que reflecteix la realitat social, per tant les mateixes dinàmiques que apuntàvem a l’inici d’aquesta justificació: s’actuen a l’escenari públic les relacions socials, grupals, familiars i individuals. Per aquesta raó, des d’una perspectiva de treball i serveis socials transformativa i comunitària, si la finalitat que es persegueix és el benestar de la ciutadania, allò que succeeix en un dels seus principals escenaris de vida publica ha de ser també subjecte de la nostra intervenció com a un element més que conforma el sistema complex en el que ens movem. 3. MARC TEORIC. El subjecte social i la intervenció comunitària El procés que presentem és un procés d’acompanyament, de promoció i també de recreació de les xarxes veïnals. Per fer-ho possible hem tingut en compte, des d’un enfocament sistèmic, la Inter.-retroalimentació de les relacions entre subjectes així com la multidimensionalitat de la quotidianitat que situa aquest subjecte social en un context individual, familiar, col·lectiu i comunitari.

3 Ricard Gomà. ”La acción comunitaria: transformación social y construcción de ciudadanía”(2008) 4 Delgado, M. 2007. Sociedades Movedizas. Ed. Anagrama. Col. Argumentos. Barcelona. 2007

6

3.1 El SUBJECTE SOCIAL El reconeixement de la persona en la seva globalitat, partint d’una mirada on l’individu és un actor social, no és un individu aïllat, és el subjecte en la societat i en el sistema món, en tant que ciutadà, des d’una perspectiva política, econòmica, social i cultural, i la seva concreció en la seva capacitat de comunicació, en les relacions que tingui i que pugui tenir, ens planteja una mirada cap a l’acció incorporant una visió sistèmica, dialèctica i constructivista. El coneixement de la realitat, del context on es desenvolupa el quotidià dels individus, respon a un procés que es construeix de forma interna segons l’individu interactúa amb el seu entorn, a la llum de la situació social i de la comunitat de qui aprèn (deixant la seva pròpia petjada en el procés d’aprenentatge). Cal que entenem, doncs, que la societat i els individus amb els que treballem son unitats complexes i multidimensionals, en permanet inter-retroacció5. En conseqüència amb la finalitat dels serveis socials de proximitat en termes de promoció ciutadana mitjançant la implementació de processos transformatius i de l’acompanyament vers el canvi del subjecte d’intervenció, sigui aquest individual o col·lectiu, la forma en que ens plantegem la nostra intervenció professional també ha de veure’s modificada per aquest enfocament. Així caldrà que incorporem les opinions i les experteses de l’equip de professionals alhora que anem treballant per a obrir-nos a l’escolta intel·ligent6, a la comunicació i a la construcció dialèctica conjunta amb els col·lectius d’usuaris, per tal que el conjunt de la ciutadania trobi millors respostes. La nostra intervenció s’ha de basar en la capacitació i reconeixement dels individus i col·lectius: cal incidir sobre la naturalesa de les problemàtiques per tal de fomentar la interacció dels factors que les composen, tenint en compte que sempre parlem de situacions multifactorials. Mitjançant la nostra intervenció cerquem crear les condicions per a què les persones, grups i organitzacions puguin construir i apropiar-se d’estratègies de transformació alternativa dels conflictes, facilitació social i transformació comunitària. Treballar, per fer aflorar el potencial personal de cada individu i/o grup per a que siguin ells mateixos els que es promocionin. Un procés transformatiu, de canvi és un procés educatiu, com ens diuen J. Martí i O. Rebollo (2007): la pràctica ens demostra cada dia que el principal instrument per al canvi és la gent. Som nosaltres els que canviem i, quan ho fem, canviem les coses. Aquest canvi nosaltres l’anomenem educatiu i, per tant, perquè les coses canviïn hem d’educar-nos col·lectivament perquè estem parlant del canvi de la gent. Aquest procés d’aprenentatge ens dona eines per poder créixer i fomentar la cultura de la mediació, què és la cultura del diàleg. Situar la paraula com a eina per a la transformació. No és tracta d’institucionalitzar un àmbit sinó d’oferir alternatives positives i transformadores a la societat. Generar processos d’aprenentatge col·lectius, fomentant xarxes socials creatives i participatives on poder vertebrar les potencialitats d’aquests processos7. Partint de la premissa que tot desenvolupament veritablement humà ha de comprendre el desenvolupament conjunt de les autonomies individuals, de les participacions comunitàries i la consciència de pertànyer a la espècie humana, com apunta S. Iannitelli.

5 Morin, E. (1999). “Los siete saberes necesarios para la educación del futuro.” UNESCO 6 Pichon-Riviere, (1980). “El proceso de grupo: del psicoanalisis a la psicologia social.” Ed.Nueva Visión. Buenos Aires 7 Villasante,RT; Montañés, M; Martí, J. (coord). La investigació social participativa. Construyendo ciudadanía/1. Barcelona. El Viejo Topo.

7

Així doncs, pensar que l’educació es pot donar en qualsevol lloc i al llarg de la vida implica veure la quantitat de recursos i multiplicitat d’espais dels que disposem. Entendre que tothom és un agent educatiu i connectar-se mitjançant un discurs educatiu comú serà la clau per visibilitzar el gran nombre d’opcions del que disposem. Trobar la complementarietat i el fil conductor entre els coneixements adquirits reforça aquest sentit d’aprenentatge significatiu per al transcurs vital. Treballem, per una banda, des d’un enfocament sistemic, tenint en compte els diferents subsistemes en que es relaciona l’individu, des del subsistema familiar, al barri, a la ciutat com interectua l’individu en cada un d’ells i com cada susbtitema afecta i retroalimenta a l’altre. També des d’un model transformatiu i constructivista que té com a objectiu el creixement de cada persona mitjançant la seva propia participació. Aquest esdevé un procés d’aprenentatge personal, moral i social, així com un espai per incorporar una simetria de relacions, i un equilibri de poders8 3.2 CULTURA DE LA MEDIACIÓ I PROCESSOS PROMOCIONALS Com venim apuntant, la realitat es molt més complexa i es troba composada per realitats multifactorials, l’anàlisi de les quals ens obliga a endinsar-nos dins el camp de la complexitat. Aquest escenari es fàcilment traslladable a paradigmes i models de “resolució de conflictes”: perdre/guanyar; guanyar/perdre; perdre/perdre o, el que actualment s’imposen com a exemple de bona gestió del paradís dicotómic: guanyar/guanyar. Però... ens atrevim a situar un escenari complexe on a la vegada es guanyi i es perdi? A una realitat on convisqui l’ordre i el conflicte com a tendències inseparables? Si ens atrevim, la creativitat es converteix en una de les eines bàsiques per a generar i resoldre problemàtiques. Cal situar la creativitat social justament en aquesta relació o intersecció com a un conjunt de estratègies que es despleguen, tant de forma individual com col·lectiva, per a poder oposar-se i subvertir aquestes influències i condicionants. La creativitat social i la mediació comunitària ens remeten a la innovació, a la originalitat, al descobriment, a la capacitat d’inventar, a la flexibilitat i a la gestió de la incertessa... Els mecanismes, eines i fins i tot les estratègies de les que disposem per a dur a terme la tasca de promoció de la creativitat son infinites. Sempre i quan estiguem disposats a arriscar-nos a anar més enllà, a emprar i reformular oportunitats del context, sumar amb altre disciplines, i permetre’ns l’assaig-error. Sota aquesta perspectiva i referint-nos al procés promocional des de la mirada de la cultura de la mediació al que venim fent referència, només ens resta apuntar el conflicte no com a element generador de problemes sinó com a oportunitat per al canvi. “El conflicte és sempre una possibilitat en les relacions socials de quotidianitat i en les relacions permanents sobre les que podem definir accions, projectes o trajectòries. És inevitable i constructiu, però no sempre es ben rebut o desitjat.” “La mediació comunitària en aquest context és el gran repte de la comunitat, que aquesta es converteixi en un lloc que acolleix, reprenent l’antic significat de la paraula conversar, i habitar, interaccionar amb l’altre, intercanviar somnis, pors, dubtes, certeses,... a la plaça, al carrer, al bar, en definitiva la comunitat mediadora ha de considerar compartir un temps i un espai comú.”9

8 Baruch, R.A; Folguer, J.P (1996): La promesa de la mediación. Cómo afrontar el conflicte a través del fortalecimiento propio y el reconocimiento de los otros. Editorial Granica. Barcelona. 9 Iannitelli, S. i Llobet, M. (2006) “Conflicto, mediación comunitaria y creatividad social.” Revista Acciones sociales e investigaciones sociales, extra 1, 454.

8

En un procés de mediació comunitària partim de l’existència de dues situacions que comportaran l’aparició d’una altra realitat entre totes dues. Aquesta tercera pot ser una acció, una relació, una actitud, sempre generat per la relació entre persones. La perspectiva de la mediació des de l’enfoc que proposem, incorpora tècniques i models diferents segons el conflicte, amb l’objectiu d’ajudar a les parts a trobar, més enllà de la raó, un canal de diàleg. Plantejar potencialitats del reconeixement d’altres persones i l’establiment de relacions des del respecte i l’acceptació. Busca crear les condicions per a què les persones, grups i organitzacions puguin construir i apropiar-se d’estratègies de transformació alternativa de conflictes, facilitació social i mediació comunitària. Impulsar escenaris de diàleg públic, que permetin re-pensar els conflictes , així com ser un viver d’idees per propulsar i defensar la cultura del diàleg i de la pau, que facin possible l’enfortiment del sistema democràtic, a través de l’activació i potenciació de les xarxes socials. Per últim, reivindiquem la intervenció des de l’espai públic com a lloc de treball natural de la comunitat i amb la diversitat com a font de creativitat tenint en compte que hi ha diversitat des dels gèneres, les edats, les ètnies, les noves tecnologies, etc. (Villasante, 2002) 3.3 ROL PROFESSIONAL Com a professionals volem construir un espai relacional entre tècnics i la comunitat que permeti construir col·laborativament realitats alternatives es possible partint de l’aprenentatge de competències comunicatives. El nostre rol com professionals que intervenim en la comunitat passa per deixar de banda actituds que ens fan veure el nostre objecte d’intervenció des de dalt10. Des d’aquesta mirada, passem de mirar des de fora, aliens a la comunitat, a ser part implicada, amb les nostres limitacions, sent part determinant en la construcció de la realitat comunitària. Així estem alerta i receptius per poder captar millor les potencialitats, capacitats i creativitat de la població11. La capacitat professional dels equips de treball d’adaptar-se i gestionar la complexitat de la vida col·lectiva i transformar-la en acció social i de proximitat és el punt d’inflexió que demostrarà la consecució de la finalitat d’intervenció. La funció de la tècnica en intervenció comunitària ha d’emmarcar-se en l’acompanyament per a repensar les relacions i construir nous paràmetres de relació12. Transformar els obstacles en possibilitats, aquesta és la palanca que impulsa la seva implicació i el seu compromís. Identificant de forma compartida i participada, els problemes, per part de la comunitat, fa que neixin histories alternatives. Per tal d’evitar confusions en el procés cal:

- Definir i identificar rols i funcions diferencials dels tècnics comunitaris i dels agents implicats.

10 establint una relació asimètrica i distant amb la comunitat. 11 Navarro, S. (2000). “Contra los puentes levadizos: La formación de trabajadores sociales en clave comunitaria”. Cuadernos de Trabajo Social. 12 Segons autors com Morin, l’especialització sovint fragmenta els contextos, les globalitats, les complexitats. Els professionals formats per disciplines estanques perden aptituds naturals tant per a contextualitzar els sabers com per a integrar-los en els seus conjunts naturals. El debilitament de la percepció de la globalitat condueix al debilitament de la responsabilitat (cadascú tendeix a responsabilitzar-se únicament de la seva tasca especialitzada

9

- Donar a conèixer als implicats què és un procés d’intervenció comunitària i quina és la finalitat que es persegueix.

- Entendre que la problemàtica és d’interès comú. - Compromís amb el procés.

4. PROJECTE D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA A X.Y. Els serveis socials com a capacitadors de la convivencia veïnal i la integració de la diversitat

4.1 DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI

El barri XY, està situat al sud-oest del municipi de XX, es un barri construït en la dècada dels anys 70. Es tracta de varis blocs d’edificis que emmarquen dos placetes comunicades per un carrer interior, en les placetes interiors s’ha situat un parc infantil i zona d’esbarjo, amb bancs, arbrats, etc. Es per tant, un petit barri que queda una mica tancat a la resta de la ciutat. Un barri tradicionalment consolidat, amb una xarxa veïnal activa i una majoria de població autòctona i procedent de la immigració interna dels anys 50, sobretot població del sud d’Espanya (Andalusia i Extremadura). És actualment un barri acollidor de la nova immigració arribada d’altres països, de Llatinoamèrica i el Marroc, principalment.

Ens trobem davant d’un barri en procés de canvi i transformació, que requereix de noves estratègies de comunicació, relació i convivència comunitària. Per una banda la població autòctona cada vegada més envellida i per l’altre l’arribada de nous veïns.

4.2 DESCRIPCIÓ DE LA DEMANDA Al 2007, l’AVV del barri XY, va demandar una intervenció més continuada de l’Ajuntament al barri. La demanda és fruit dels conflictes, molt específics, que s’estaven donant en el barri i que es relacionaven amb certes activitats i conductes « incíviques » per part d’alguns veïns i forans, aquesta demanda és fonamentava en un augment de la percepció d’inseguretat al carrer i al barri. Arrel d’això, es van encetar un seguit d’actuacions (en matèria de seguretat i comunicació entre l’Ajuntament i l’AVV) que en el seu moment van rebaixar el nivell de conflcitivitat i la percepció d’inseguretat a l’entorn del barri, malgrat no es van eradicar13 4.3 HIPOTESIS INICIAL Les actuacions prèvies que s’havien dut a terme, arrel de la demanda feta pels veïns, van deixar de manifest una realitat social: XY, barri socialment consolidat, amb una xarxa veïnal molt estable, força activa i amb una majoria de població autòctona (procedent de la immigració interna dels anys 50), estava patint transformacions de caire poblacional que generava canvis en la seva estructura social i modificava la fesomia de la població del barri. Per una banda, ens trobàvem amb l’envelliment de la població autòctona resident i per una altra, l’arribada de nous veïns procedents, majoritàriament, del Marroc. Ambdós fenòmens 13 Accions que es resumeixen en: més presencia policial, intervenció des de serveis socials (detecció i seguiment de les families del barri més susceptibles de tenir alguna implicació en la percepció d’aquest malestar )

10

s’interrelacionaven entre ells: la venta de pisos d’uns afavoria l’arribada dels altres (sense oblidar altres factors aliens que intervenen directament sobre el cost dels immobles). Aquest canvi en quant a la població resident, estava generant una polarització del veïnat del barri, segregant la comunitat en dos grans grups, diferenciats per un factor de caire ètnic-cultural: el context de procedència. Aquestes noves realitats dinàmiques i mutables ens porten a situar el conflicte al mig de la relació veïnal i comunitària. Tanmateix l’espai privat no queda exclòs d’aquesta relació. La realitat canviant, les incerteses i la por al canvi ens situa davant d’una visió de comunitat fracturada14. En determinats contextos, els disfuncionaments socials s’expliquen des de la distància física o cultural, de desigualtat d’accés als serveis públics, degradació de la vivenda o hàbitat o per dificultats d’integració de les poblacions immigrants. Pel coneixement anterior de la realitat del barri, ens trobàvem davant d’un context emergent on les parts es reconeixien i es començaven a fer evidents les discrepàncies, però encara no podíem parlar de conflictes manifestos i per tant les tensions no s’havien desenvolupat per complert. No s’havien detectat brots violents al barri, però en quin moment es trobava el barri? Podíem parlar d’una ruptura en el seu equilibri? Com es visualitzaven les diferents “comunitats de veïns” que actualment residien al barri? Quin paper assumien les entitats tradicionals del territori? Quin paper s’atorgava a l’espai públic? Ens trobàvem doncs davant un barri en procés de canvi i transformació, que requeria de noves estratègies de comunicació, relació i convivència comunitària. Aquest mapa a priori, i a l’espera dels resultats més precisos mitjançant un diagnòstic social, ens havia de poder plantejar diferents opcions d’intervenció per tal de donar resposta a la demanada plantejada. 4.4 FASES DEL PROCÉS COMUNITARI Amb la finalitat de contribuir a la recerca d’aquestes estratègies plantejades anteriorment, i per tal de prioritzar la intervenció al barri des d’una perspectiva comunitària i de mediació, el primer pas va ser l’aproximació a la realitat del territori des dels punts de vista i les mirades dels veïns i veïnes del barri d’XY. El procés que plantegem, implica, doncs, combinar participació, reflexió i acció. La combinació no consisteix pas en una successió de fases consecutives, sinó en saber conjugar accions i recursos que aportin al procés implicació dels agents i desvetllament de sinèrgies entre ells, obtenció i processament de dades per a la presa de consciència i accions generadores o desencadenants i integrals, és a dir, amb repercussions múltiples i coherents. És cert que, dins la lògica del propi procés, en certs moments, prevaldrà algun d’aquestes variables per sobre de les altres. Parlarem doncs d’un procés estructurat de la següent manera:

� Diagnosi participada. � Constitució de l’estructura de treball conjunta (Ajuntament i agents socials). � Anàlisi de la diagnosi amb agents socials del territori.

14 Torres, J. (2005). La mediació comunitària. Un aposta nova, una recepta antiga. 1er congrés internacional i interdisciplinari sobre participació, animació i intervenció socioeducativa. Barcelona, UAB. Dept. De pedagogia sistèmica i social.

11

� Planificació i disseny de les accions comunitàries oportunes. � Execució d’accions conjuntes. � Avaluació compartida: Seguiment i/o redefinició de les accions comunitàries.

A. FASE 1: DIAGNÒSTIC PARTICIPAT

A.1 PROCÉS DE DIAGNOSI El diagnòstic participat és un mètode d’estudi que combina recerca i acció amb la finalitat d’obtenir resultats fiables i útils per a una correcta definició de la tipologia de conflictes que apareixen al territori, indispensable per a un òptim apropament a la transformació d’aquests. La investigació es basa en la participació del propis col·lectius a investigar i implica que aquesta pren part en la conscienciació de la problemàtica i del seu paper actiu en la transformació de la realitat estudiada. Aquest treball de diagnosi, ha estat elaborat en diverses fases:

- Recerca documental, observació directa del territori i recerca de contactes. - Entrevistes individuals al veïnat. - Pre-anàlisi de discursos. - Tallers grupals amb el veïnat. - Anàlisi de discursos. - Elaboració document diagnòstic. - Retorn de l’anàlisi a les persones i entitats participants.

Recerca documental, anàlisi de dades secundaries, observació i recerca de contactes. Recerca documental. Per tal de veure els índexs de població actual al barri i comparar-los amb el municipi, es van consultar les dades del padró d’habitants i altra documentació estadística (Pla Local de Nova Ciutadania de XX, 2006 i IDESCAT).15 Es va realitzar una primera recerca bibliogràfica del barri i una recerca de fotografies, a través de l’Arxiu Municipal, i de la premsa local per tal d’obtenir una radiografia de com és i com era el barri, i quins esdeveniments succeïen. Contacte amb les persones participants. El contacte es va realitzar a través de diversos canals (tècnics de l’Àrea de Benestar, Família i Educació, de Cultura i Relacions Ciutadanes, persones que participen i estan involucrats amb l’AVV, que realitzen cursos i tallers, i/o que formen part de la Junta, a les Aules d’Adults es va contactar amb dones que realitzen curs de català per estrangers). Un cop realitzades les primeres entrevistes, es van fent més contactes amb d’altres veïns, ja que es va demanant a cada entrevistat que ens proporcionin contactes de veïns coneguts que puguin estar interessats en participar en el projecte i ser entrevistats. Els perfils que buscàvem en els entrevistats era: Homes i dones, Veïns antics i veïns nous, gent de diferents edats i veïns associats i no associats. Observació. L’Observació directa al barri es va realitzar de novembre del 2007 fins juliol del 2008. La franja horària d’observació va ser de dilluns a dijous, matí-migdia-tarda (mai més enllà de les 19.30h)

15 Per ampliar informació consultar al CD complementari l’Annex 1 on s’especifiquen les dades demogràfiques del municipi en claus de nova ciutadania.

12

L’anàlisi del que és observat el vam fer tenint en compte diferents factors en relació a l’espai públic, la tipologia d’accions més habituals durant els dies d’observació, el nombre de persones observades i les franges d’edats aproximades16. Entrevistes individuals17 L’entrevista ens va servir per esbrinar plegats en quina situació es trobava el barri d’XY en quant a les relacions comunitàries. Les entrevistes són confidencials. Són informals i la majoria de les preguntes són obertes. Per a nosaltres tot el que ens expliquen els veïns, els detalls de les seves vivències i opinions són molt importants, en tant que veí/na que viu i coneix el barri té un coneixement d’ell que nosaltres no podem abastar. L’entrevista ens va servir, també, per implicar a les persones a participar en els següents tallers. Pre-analisi de discursos Un cop fetes les entrevistes i per tal de fer l’anàlisi més exhaustiva, realitzem una graella on representem els discursos dels veïns, vers les diferents variables o temes que en l’entrevista havien anat sortint, així poder tenir més clar quines són les visions sobre allò que fa referència al barri.18 Tallers de diàleg: Tallers de barri. Després de les entrevistes i de l’anàlisi de les mateixes, vam realitzar dos tallers participatius de barri, amb la finalitat de que en ells, i utilitzant tècniques participatives i grupals, es pugui generar un espai de diàleg i reflexió conjunt, la gent participant pugui donar el seu punt de vista i es faciliti la participació de tothom. Els tallers havien de promoure l’intercanvi d’idees, la creativitat grupal i la presa de decisions d’un nombre limitat de persones (per tal de garantir que tothom pot fer les seves aportacions) en un espai de temps concret. L’objectiu era definir i analitzar dificultats, produir propostes de consens i, en última instància, mobilitzar i corresponsabilitzar els actors socials implicats. Per al seu desenvolupament es van aplicar tècniques de dinamització que facilitessin la participació i optimitzen la creativitat individual i grupal i, alhora, ajudessin a sistematitzar els resultats, en el marc d’un ambient distès, agradable i entretingut. 19 L’espai escollit per a la realització dels tallers va ser l’Associació de Veïns, per un element de proximitat al col·lectiu i enquadrament contextual, alhora que cercàvem, en claus simbòliques, visibilitzar el paper que ha de tenir l’AVV dins el procés (participants-impulsors). Objectiu dels tallers: Objectiu intern:

• Començar a perfilar el grup motor, impulsor de les accions que s’havien de dur a terme més endavant en les següents fases.

Objectiu extern: • Conèixer les visons de la gent del barri.

16 Per ampliar informació es recomana veure l’annex 2 on s’especifiquen els resultats de l’esmentat anàlisi. 17 Es pot ampliar informació consultant l’annex 3 del CD complementari on s’especifica el perfil de les persones entrevistades i el guió de l’entrevista. 18 Veure l’annex 4 del CD de suport per consultar la síntesi de l’anàlisi de discursos. 19 Concretament es va realitzar una tècnica que recorda a la de “grups nominals” però fent ús de l’aportació per targetes. D’aquesta manera es va facilitar el debat en petits grups i després en el grup gran, i alhora va permetre recollir totes les visions per a fer-ne una conjunta.

13

• Passar de les visions individuals a les grupals. • Iniciar una primera presa de contacte amb les accions de futur.

Població diana i circuit de contacte: Les persones entrevistades van ser convidades a la participació als tallers. A través dels veïns, i comptant amb la col·laboració de l’Associació de Veïns, es va fer una nova convocatòria de participació. Vam poder constatar, per tant, a l’hora de fer la convocatòria, la dificultat que té el barri per mobilitzar a la gent no associada, ja que dels 16 participants, només un és no associat. Vam valorar positivament la participació de veïns i veïnes de XX, que no viuen al barri, ja que la visió de persones no residents però que utilitzen l’espai públic, i es relacionen amb els veïns del barri i l’A.V.V. va servir d’efecte mirall (com ens veiem nosaltres / com ens veuen els altres) i va apropar les similituds de processos migratoris i percepcions dels nous veïns (els de l’onada migratòria interna dels anys 50-60 i els actuals “immigrants”). Desenvolupament dels tallers i metodologia: Partíem de la següent hipòtesi, com a punt de partida d’anàlisi amb el grup: “El canvi poblacional, en els últims anys, ha generat canvis estructurals en el barri” Els subtemes que volem abordar amb els participants són: la convivència, l’imaginari i la identitat comuna, la participació i la implicació, la utilització de l’espai públic i diferències per edats i gènere.

Tallers de barri

Presentació del taller Treball en subrgups Conclusions

Taller Dia

1

13/06/08

Presentació de la finalitat dels talles: conèixer el territori a partir de les mirades dels veïns/es. I presentació del procés realitzat fins ara: anàlisi de dades, observació i entrevistes individuals. Els tallers s’entenen com una conversa, tot està ben rebut no hi ha coses correctes o incorrectes. Es tracta de xerrar i compartir els nostres punts de vista. Presentació dels participants i de les conductores. Presentació de la Dinámica.

En Petits grups contestar a les preguntes en targetes de colors: Qui vivia Com es vivia Qui viu Com es viu Què ha canviat Retorn del que han escrit en les targetes i es posen en un mural.

Es fa debat del que han posat els petits grups i es va retornant el discurs. Es va construint un discurs conjunt i consensuat.

14

A.2 RESULTATS DE LA DIAGNOSI Després d’una primera anàlisi externa, de la que es va derivar la hipòtesis de treball inicial: la transformació poblacional del barri afecta a les estructures tradicionals de relació, veïnatge i convivència, generant una polarització d’aquest, i segregant, a priori, la comunitat en dos grans grups, diferenciats per un factor de caire ètnic-cultural: el context de procedència, vam poder constatar aquesta fragmentació en el teixit veïnal del territori i identificar els factors sobre els que incidir a través del procés d’intervenció comunitària. A grans trets, no existia percepció de conflicte malgrat s’identificaven dos nivells de discurs: un de caire individual, que fa referència a les relacions de proximitat, en el que, tot i aparèixer una diferenciació entre “nosaltres” i els “altres” (en claus de procedència cultural) es basava en elements de bon veïnatge i, un altre, grupal, on es visualitzava clarament la percepció de la diferencia cultural i el moment d’arribada al barri (com a factor que determina els grups) on es sustenten els elements estigmatitzadors i els prejudicis vers el “nosaltres” i els “altres”. Ambdós dimensions configuren el continuum d’interrelació de la major part del veïnat del barri d’XY, tant pel que fa als antics veïns com als que han arribat en els últims anys i és en aquest punt d’intersecció entre el discurs individual i el grupal on es troba, en claus d’oportunitat i promoció, el nostre objecte de treball. 20 Podeu consultar el pwp “Informe diagnostico” a l’annex 3.

Taller Dia 27/06/08

Recordatori del procés en general. Presentació gent nova. Devolució de la síntesi estreta del 1er taller. A partir de la síntesi presentem el treball d’avui: treballar des de les sensacions que els veïns i veïnes tenen del barri, en claus de convivència, i en relació a la poca cohesió veïnal. Per tant, en el taller d’avui, pensarem sobre el futur, quin barri volem en claus de convivència.

Petits grups han de contestar a les preguntes, en targetes de colors: Què cal fer? Com ho podem fer? Qui hauria de fer alguna cosa? Qui està fent ja alguna cosa? Retorn del que han escrit en les tarjetes al gran grup i es posen les tarjetes en un mural.

Es fa debat del que han posat els petits grups i es va retornant el discurs. Es va construint un discurs conjunt i consensuat. Clausura i informació de la sessió devolució i fi de festa.

Devolució Devolució Devolució Devolució diagnòsticdiagnòsticdiagnòsticdiagnòstic 8/07/088/07/088/07/088/07/08

Presentació de Presentació de Presentació de Presentació de la sessió: la sessió: la sessió: la sessió: presentar presentar presentar presentar informe informe informe informe diagnòstic diagnòstic diagnòstic diagnòstic realitzat un cop realitzat un cop realitzat un cop realitzat un cop feta l’anàlisi de feta l’anàlisi de feta l’anàlisi de feta l’anàlisi de tot el procés. tot el procés. tot el procés. tot el procés.

Explicació de l’informe i Explicació de l’informe i Explicació de l’informe i Explicació de l’informe i prepreprepresentació del pwpsentació del pwpsentació del pwpsentació del pwp20202020 de de de de síntesi. síntesi. síntesi. síntesi.

Obsequi i agraïments als Obsequi i agraïments als Obsequi i agraïments als Obsequi i agraïments als participantsparticipantsparticipantsparticipants

15

Per aquest motiu la línia principal d’aquesta diagnosi es centra en elements claus per a la convivència: la cohesió veïnal i la identitat de barri, sense deixar exclosos factors de caire macrosocial21 (i global) que tenen efectes directes en la vida quotidiana dels nostres entorns (efectes locals). Més concretament, ens centrem en tres aspectes:

- La tipologia de grups i els usos que aquests fan de l’espai públic. Entenent l’espai públic com un estadi relacional clau per a l’anàlisi de la realitat comunitària de qualsevol ciutat o nucli barrial.

- La participació i implicació del veïnat en relació al barri, a través del teixit associatiu existent, com una aproximació a la lectura de xarxes.

- Els discursos i percepcions vers aspectes convivencials dels veïns i veïnes d’XY.

Anàlisis dels discursos En aquest apartat desenvoluparem el recull dels discursos i mirades sobre el barri d’XY, així com el contrast amb dades objectivables, i una síntesi de les conclusions extretes del creuament d’ambdues dimensions. La dimensió “el que és narrat” (recull de discursos mitjançant entrevistes individuals i tallers de diàleg) i “el que és observat” (recull de dades secundàries, observació de l’espai públic i anàlisi dels tallers de diàleg), s’estructuren en tres apartats principals22:

- Espai Públic. - Participació i implicació mitjançant el teixit associatiu. - Percepcions vers el barri i els seus veïns.

Ús de l’espai públic La major part del veïnat entrevistat no fa gaire ús de l’espai públic del barri, només com a lloc de trànsit. Aquells que sí l’utilitzen en fan ús, majoritàriament, dels espais infantils ubicats a ambdues places (Pare Poveda i Primer de Maig). En quant a la identificació dels usos de l’espai públic, la plaça Pare Poveda s’identifica com a lloc de trobada de joves (tant residents com forans del barri) i d’homes d’origen marroquí residents Mentre la plaça Primer de Maig s’associa al mon femení i infantil, doncs son aquests dos col·lectius els usuaris habituals d’aquesta plaça. Els horaris d’ús també es diferencien segons el tipus de població, i activitat que realitzen, i l’espai on es desenvolupa. Així tenim que a la plaça Pare Poveda l’ús majoritari és situa en la franja vespre-nit i a la plaça Primer de Maig sobretot al migdia i tarda. Per altra banda, malgrat l’escassa utilització manifestada pels veïns entrevistats, existeix, de forma molt homogènia, la valoració positiva del mateix. Apareixien com a elements valorats les zones infantils ballades i els bancs per a gent gran. Problemàtiques relacionades amb l’ús de l’espai públic Per altra banda, l’element “espai tancat”, esdevé alhora un motiu poc valorat, fins i tot valorat negativament “Els joves no tenen un espai per a jugar a futbol o bici, i quan ho fan suposa un conflicte. Això produeix un efecte de desvinculació dels joves vers al barri”. Així mateix, quan s’ha demanat als entrevistats pels conflictes que creuen que es donen a l’espai públic, la resposta majoritària ha estat l’absència de conflicte en claus de

21 Mercat laboral inestable, canvi valors personals, individualisme, canvi en les pautes d’oci i temps lliure, fenomen migratori actual, etc.. 22 es pot ampliar informació consultant l’Annex 5 del CD complementari, on es sintetitza l’anàlisi dels discursos i les taules d’observació emprades.

16

convivència. No obstant s’apunten algunes activitats i grups com a generadors de “molèsties”, focalitzades sobretot a la plaça de Pare Poveda i en horari vespre-nit.

Participació i implicació mitjançant el teixit associatiu Pel que fa al teixit associatiu a XY hi ha una única entitat: l’Associació de Veïns. Aquesta realitza activitats pròpies obertes a tota la població de la ciutat, sent dones de mitjana edat i de fora del barri el perfil majoritari d’assistents. Sovint són usuàries de les activitats des de fa molt temps. Cal esmentar que les activitats ofertades són les mateixes, també, des de fa anys. Una altre de les accions que desenvolupa l’AVV són les festes i actes populars. També proporciona informació sobre diferents temes i preocupacions que sorgeixin a les comunitats d’escales del barri (pagament de taxes, ascensors, llei de propietat horitzontal...),cedeix l’espai a aquestes per fer les reunions de veïns. Aquesta activitat proporciona un coneixement ampli de la realitat del barri i facilita la connexió amb veïns i veïnes que no tenen cap més altra relació i/o participació. La manca de participació del veïnat a l’AVV es reflexa en la manca d’assistència a les assemblees i en la seva Junta, on hi consten les mateixes persones amb rotació de càrrecs des de fa anys. Tots els veïns entrevistats coneixen l’AVV, la majoria sap el que fan, ja siguin cursos i tallers o festes populars. Pel que fa a la participació a les activitats del barri, activitats promogudes per l’AVV, els veïns que participen s’autoanomenen “els de sempre” . En algun cas, hem trobat que veïns col·laboradors (amb més o menys implicació) creuen que aquesta situació els hi fa perdre representativitat davant el nou context social. Els veïns més antics, tenen el discurs majoritari, pel que fa a la població nouvinguda de fora d’Espanya, de que no són gent implicada en participar en activitats. Els que més s’impliquen són els que tenen fills, i per tant van a les activitats dirigides a infants. Fan referència a la manca de convivència entre veïns, per tal d’explicar la poca participació. També consideren que la gent, en general, no participa ja que hi ha molt individualisme. Per altra banda, ens hem trobat alguna veïna magrebina, que comenta que quan han volgut col·laborar més activament i han proposat fer alguna activitat i no van rebre resposta des de l’AVV. Pel que fa a aquells veïns entrevistats i que no formen part o no col·laboren, directe o indirectament, amb l’entitat, trobem majoritàriament una visió similar. Part del veïnat valora positivament la participació dels nous veïns en relació a les juntes d’escala, i com han millorat aquestes amb la seva arribada i involucració. Algunes vegades es produeixen conflictes en algunes escales, el conflicte ha sorgit normalment per temes de dificultat de convivència.23

Percepcions vers el barri i els seus veïns La majoria de les persones entrevistades (70%) manifestaven sentir-se bé al barri front el 30% que deien no estar a gust, o que no els hi agrada el context on viuen, en termes generals, aquests veïns s’han instal·lat al barri per motius familiars.

23 Alguns veïns van narrar algun episodi que els havia produit alguna disputa entre veïns, per exemple: una veïna té un gos que fa molt soroll i constantment l’han d’avisar, un altre veí explicava que els veíns magrebins fan molt soroll i la casa està molt bruta, ja quesembla ser que tallen el xai a terra...

17

Sovint vam trobar dos tipus de discursos en referència a l’ambient de veïnatge, principalment aquest es vincula al factor procedència cultural. Per una banda, aquells veïns i veïnes que manifestaven, des de la proximitat, bones relacions i absència de conflicte entre col·lectius culturals, i aquells que feien èmfasi en la manca d’integració, diferenciant uns, la cordialitat i la integració, i associant, d’altres, de forma unilateral als veïns que arriben al barri.

Aquestes dimensions van quedar reflectides en el treball realitzat al llarg del primer taller de diàleg i que enquadrarien l’altra dimensió discursiva que apareix al llarg del procés de diagnosi (abans/ ara): QUI VIVIA

- Immigrants, de la resta de l’Estat que venien a treballar, no hi havia feina d’allà a on venien.

- Venien sols després portaven a la família. - La resta de gavanencs criticava als veïns del barri.

COM ES VIVIA - Ajuda entre els veïns - Honestedat, solidaritat, unió i col·laboració - Es feia vida dins del barri - Pocs diners: condemnats a viure aquí (al barri) - Moltes activitats al barri - Els veïns arreglaven el barri - No tenien la família aquí entre ells i feien més pinya. Però no s’integraven amb la

resta de XX, no venien. QUI VIU AL BARRI

- La gent treballadora de sempre - Immigrants ara de fora d’Espanya del Magrib i de sud Amèrica - Ara no segueixen normes de convivència: allò dolent es veu més - Veïns de sempre estan jubilats ( no parlen encara el català)

COM ES VIU - Ha canviat l’estructura social global - La seguretat laboral té efectes al barri - Menys respecte, menys solidaritat. Factors comuns a tots els barris. - Diferents generacions: els de sempre (relació entre ells) = els nous (relació entre

ells). Això genera en l’espai públic molèsties (sorolls, malestar...).

18

Mentre que els resultats del segon recollien els elements que el veïnat relacionava amb els canvis que promouen aquestes diferencies entre el avui i l’ara:

Elements dimensió macroocials que afecten les relacions del barri

Canvis estils de viure : mercat laboral inestable, pautes d’oci i

temps lliure, etc..

Individualisme

Conseqüències dels canvis macrosocials en les relacions al barri

Poca confiança en l’altre Immigració estrangera: Diferències culturals

Recull percepcions davant els canvis i les seves conseqüències

Manca de convivència

Poca cohesió veïnal

Menys seguretat

19

Construccions socials dels veïns

En primer lloc, la diagnosi va servir per confirmar la hipòtesis inicial formulada: La transformació poblacional del barri afecta a les estructures tradicionals de relació, veïnatge i convivència, generant una polarització d’aquest, i segregant, a priori, la comunitat en dos grans grups, diferenciats per un factor de caire ètnic-cultural: el context de procedència. A aquesta dicotomia cal afegir l’element edat, sent el grup assentat en el barri des de fa molt temps, un grup que tendeix a l’envelliment, mentre que el que conformen els nous veïns del barri és població més jove. A nivell d’anàlisi del conflicte, el que a priori semblava un conflicte emergent va esdevenir un context latent on si bé les parts es reconeixen i es podien observar les diferències i la manca de relació entre les comunitats que conformaven el mapa convivencial, les tensions no s’havien desenvolupat per complert. Ens situavem doncs, en un context d’oportunitat per al treball preventiu i promocional. Els elements més representatius d’aquesta situació es configuraven en dos dimensions: la procedència cultural i la proximitat relacional, és a dir, les relacions de quotidianitat que es donen en un marc de veïnatge. El barri compta amb altres elements indispensables per a entendre les relacions de convivència i la promoció de les mateixes, i que esdevenen alhora elements afavoridors del canvi, segons els gestionem:

- El teixit associatiu és reduït, residual, i personalitzat però conserva una ascendència sobre part de la població d’antics veïns ( i sobretot veïnes) i conté aspectes d’oportunitat com la predisposició i la implicació en el procés de diagnosi de persones individuals d’aquesta entitat i la relació establerta mitjançant la cessió d’espais a les comunitats d’escala del barri.

- Les característiques de l’espai públic afavoreixen la trobada, en concret, la trobada dels dos col·lectius que més ens interessen en relació a les possibilitats desenvolupar un paper transformador: la gent gran i les dones, ambdós vinculats per un element de cura vers la infància significatiu per al futur procés d’intervenció comunitària.

- L’individualisme i la manca de confiança vers l’altre, apuntat per les participants dels tallers de diàleg, són indicadors de la tipologia de relacions que actualment es donen en el context d’intervenció social i caldrà trobar aquells interessos individuals que puguin afavorir la construcció del que és comunitari (beneficis col·lectius). Així com també els camins per a apropar les realitats per aproximar-les.

En segon lloc, el procés diagnòstic i d’apropament al territori va servir per detectar, en claus de benestar social, les necessitats i problemàtiques socials més rellevants del territori com són el factor envelliment poblacional (i les problemàtiques afegides: dependència, soledat, aïllament, etc..) i noves famílies (fills, llar d’infants, serveis i ajuts a les famílies, la infància i adolescència, etc...). Retorn als veïns participants En una sessió de tancament d’aquesta part del procés, es va fer una devolució als veïns de la construcció que havíem fet amb tot allò analitzat amb ells fins al moment. Així es va considerar oportú crear un grup de treball conjunt entre tècnics i veïns que fos l’impulsor de les accions que es portarien a terme, per tant un grup motor.24 24 es pot ampliar la informació consultant l’annex 6 del CD de suport, on s’inclouen les reflexions i propostes I i II on es pot veure el material utilitzat per a la devolució als veïns i veïnes.

20

B. FASE 2. CREACIÓ D’UN GRUP MOTOR PER AL DISSENY D’ACCIONS COMUNITÀRIES B.1 Breu Cronologia del procés En aquesta fase fem constar la creació i desenvolupament del grup motor25, l’anàlisi del diagnòstic, la planificació i disseny d’accions i el desenvolupament d’accions al barri. Constitució del Grup Motor

Anàlisi del diagnòstic i recerca d’eixos

Planificació i disseny de les accions

Sessió 1 Grup Motor






Comis-sions de treball

Accions obertes al barri. Dies 21-22 juny

B.2 El Grup Motor Per poder desenvolupar aquest grup motor vam seguir el model de grup operatius de Enrique Pichón-Riviére. Els grups operatius tenen com ha finalitat aprendre a pensar i parteix d’un visió activa de les persones. Les persones tenen la capacitat d’autoobservar-se i poder construir-se les seves identitats, la seva posició davant la vida. Els canvis individuals generats en cada persona influeixen en la resta de persones i per tant des d’una perspectiva ecològica, les persones integrants del grup motor també són integrants de famílies, grups afins i del barri, així que els seus canvis afectaran a la seva xarxa de relacions. També aquesta mirada parteix de persones que s’adapten activament als canvis de la societat podent generar respostes des de la creativitat, des de la seva quotidianitat convertint-se en agents de canvi i generadors de canvis. Els grups operatius han de poder construir una estructura vincular que permeti al grup abordar de forma nova i diferent els canvis que estant succeint. Així el Grup motor ha hagut fer evident les imatges que cadascú tenia del barri i poder deconstruir la seva individual per poder reconstruir-ne de comunes. Els integrants del grup han mantingut un procés de formació i revisió permanent d’esquemes que els han fet afrontar de manera activa la construcció d’una nova estructura, d’un nou esquema referencial per poder llegir el barri on viuen. Aquests concepte Pichón-Riviére l’anomena “ECRO”26 . Així doncs les reunions del grup motor es van dissenyar per crear espais de deliberació més que de solucions, on els participants poguessin crear un punt de vista teòric nou en relació a com abordar situacions noves. Poguessin crear una referència nova, referència en tant que és un nou model amb el grup compara i afronta les noves situacions. Aquest procés creiem que ha representat un aprenentatge significatiu ja que els membres del grup motor han realitzat un procés interiorització a partir de la tasca, per tant han après fent, han pogut

25 La finalitat del Grup Motor és que sigui nucli i inici generador de canvis que han d’afectar i influenciar a la resta del barri. La finalitat general d’aquesta fase era poder iniciar metodologies de treball diferents on els participants poguessin fer-se conscients de la seva pròpia identitat, de la dels altres i poder construir una de comuna a partir d’identificar allò que ens uneix que és el barri i ser veïns. Tal com anomena José Leal, poder “interculturalitzar-nos”, és a dir que els membres del Grup Motor poguéssim crear una cultura compartida sobre el barri XY 26 Aquest concepte el relacionem també amb el paradigma del constructivisme on el subjecte construeix la realitat de manera activa, mitjançant processos, des dels seus coneixements anteriors i a partir de l’experiència.

21

vivenciar les dificultats, han hagut d’aplicar allò nou a accions concretes tan dins el grup motor com en les activitats realitzades al barri el mes de juny.

• Membres del Grup Motor Un element que es va tenir molt en compte en el grup motor va ser l’elecció dels membres que el formaven. Tal i com s’ha exposat anteriorment el Grup motor havia d’esdevenir un grup generador de canvis a dins i a fora, dins del grup i al barri, és a dir que s’establissin vasos comunicants entre el grup i entre el barri. Per això després del procés de diagnosi estàvem en situació de poder identificar les diferents identitats que es donàvem al barri i que creiem que el grup motor havien d’escenificar per tal que aquest es convertís en un mirall de la composició del barri. Vam escollir els següents perfils:

- Una persona representant del moviment veïnal històric i amb carisma: un home, en aquells moments el president de l’associació de veïns del barri i que ho ha estat durant molts anys.

- Una persona representant també de la història del barri i dona. - Una persona representant dels nous veïns, dels nous processos d’immigració i de les

noves cultures i dona - Una persona que aportava la mirada dels ciutadans de XXX que no viuen al barri però que

hi assisteixen per interessos i dona Així quedaven visualitzades diferents edats, diferents visons del barri: les noves, les antigues, les de dins del barri i les de fora. Un altre element a destacar és la composició per sexes, el grup el formaven un home i tres dones visualitzant també el paper central de les dones del barri pel que fa al moviment veïnal, ja que les dones són les que principalment participen a les activitats i les que fan la principal funció de cura i de xarxa social del barri.

• Dinàmica interna del grup i relacions entre els seus membres i tècniques municipals De la dinàmica del grup motor volem destacar que durant el procés de treball vam tenir una visió holística de les persones principalment en els aspectes cognitius i emocionals així com els dos s’enllacen en les relacions, primer grupals i després socials. L’ evolució del grup va anar en relació a com es gestionava el conflicte entre allò conegut i sabut i allò nou. És a dir la principal tasca del grup era realitzar el dol entre allò que es perd i la vulnerabilitat per allò nou que no es coneix i que encara no se sap utilitzar, ni es controla bé. Tal i com anomena Pichón-Riviére l’ansietat depressiva, aquella produïda per la pèrdua i l’ansietat paranoide, produïda per allò nou i desconegut. Per tant en el procés del grup hem tingut present la part de pensament i la part d’emoció com un tot del procés vivencial. Els membres del grup van haver d’identificar “Allò nou”: que passa al barri, nou diagnòstic, que va implicar visualitzar noves persones, noves mirades, nous temps, noves generacions, noves maneres de relacionar-se amb el territori,... el grup va vivenciar l’ansietat a allò nou i va haver de vivenciar la pèrdua als temps anteriors coneguts i sabuts generadors de seguretat en moment concret. Aquestes vivències van anar succeïnt mentre el grup treballava i per tant van haver de gestionar-les i construir nous models. El grup va anar avançant en una espiral dialèctica, és a dir en cada sessió el grup partia dels mateixos tòpics que li preocupaven però cada vegada des d’una posició diferent ja que cada nou aprenentatge significava un trampolí des d’on poder abordar la tasca de manera nova i més complexa.

22

B.3 El procés de treball27

• L’anàlisi del diagnòstic i recerca d’eixos i línies per a l’impuls de la recreació de xarxes veïnals

Per a continuar amb el treball iniciat a las sessions grupals, es va plantejar la identificació d’elements que dificultaven o afavorien la convivència veïnal. Preteníem clarificar alguns factors a tenir en compte a la 2ª fase del treball que h realitzar pel grup motor (propostes d’ accions que aglutinessin interessos i ajudessin a millorar la cohesió del barri). Elements que dificulten Elements que afavoreixen Imatge interna del barri. Sensació de barri problemàtic.

Informació sobre la situació del barri, en relació a elements delictius, i més presència policial.

No reconèixer a “l’altre” (excrements de gos, tipus de joc en les places, to de veu alt...

Reconèixer “l’altre” (saludar-se amb cordialitat, pensar en el tipus de places que tenim...)

Imatge externa del barri. Antics veïns que parlen malament del barri.

En general, la imatge del barri és important para la convivència.

Resultats del treball de prospecció diagnostica per a la elecció de línies de treball - Es valorà la realització d’activitats com a oportunitat per a la millora de la convivència. - La temàtica i tipologia de les activitats haurien d’anar dirigides al canvi d’imatge del barri - Els col·lectius destinataris de les activitats haurien de (per ordre de preferència): infància, gent gran i famílies.

27 Per aprofundir en el procés veure els annexos7 i 8. En el 7 un breu recull dels acords presos al llarg del procés en el sí del grup motor, en el 8 es presenta l’esquema de les tècniques participatives emprades.

Diagnòsi

Presentació de la diagnòsi Creació del

Grup Motor

Demanda

Treball en comissions

Accions obertes al barri

Disseny accions

ACCIONS

COL·LECTIUS DESTINATARIS

A.V.V.

Nombre determinat de persones del barri

Persones representatives barri barri

23

- En relació als joves es va plantejar la qüestió de l’oci alternatiu i l’ús d’espais com les pistes de bàsquet del parc del YY. - Les activitats a implementar calia que siguin obertes tant a família, gent gran i infància com poden ser activitats de tipus cultural i lúdic. Haurien d’ aportar, a més, elements que promoguin l’intercanvi de relacions mitjançant eixos d’ interès comú: aprenentatges relacionats amb salut, cura dels fills i persones grans, convivència, etc. El Grup Motor consensuà també, que malgrat la realització de les accions puguin tenir un caràcter puntual ( fins i tot periòdic), aquestes estaran orientades a la generació de nous espais d’intercanvi.

• Definició d’accions

ESPAI PÚBLIC Elements de diagnòstic Elements de diagnòstic Poc us de l’ espai públic. Activitats en places (excepte activitat nocturna que se pot fer

a l’ AVV). PARTICIPACIÓ Elements de diagnòstic Finalitat de la activitat Participen sobretot dones Ampliar la xarxa: incorporar persones sobretot famílies i

infants. Es fa difícil incolucrar a gent nova sobretot gent jove.

Cercar més implicacions /ampliar la xarxa. Començar per famílies i més endavant gent jove.

Es cerca l’oci fora del barri. Fer activitats d’oci motivadores IMATGE I IDENTITAT DEL BARRI Elements de diagnòstic Finalitat de la activitat Pèrdua d’identitat del barri

Fomentar la cohesió veïnal i la identitat del barri

Canvis demogràfics

Arribar a més gent i implicar nous veïns

Mala imatge del barrio des de fora Implicar també gent de fora del barri.

DIFICULTATS OPORTUNITATS (Por ordre d’importància establert pels veïns/es participants) 1.La poca participació de joves i nous veïns/es a les activitats del barri. Els veïns més antics del barri tampoc fan masses activitats però col·laboren més. 2.La imatge del barri que es te des de fora 3.El present del barri comporta poca implicació veïnal i divergència de models familiars.. 4.L’espai públic no té molt us per part dels nous veïns, i els joves no sempre en fan un ús lícit.

(Por ordre d’importància establert pels veïns/es participants) 1.Activitats destinades a infants i persones grans. 2.El present del barri, amb nous veïns que en la major part resideixen en nuclis familiars, això ofereix elements de similitud (en relació al cicle vital) amb el moment d’arribada dels veïns més antics. 3.L’espai públic com a punt de trobada on es relacionen gent gran, pares i mares, i infants.. 4.L’espai públic i els joves com a foment de l’oci alternatiu. 5.La AVV, els seus membres i la seva trajectòria i experiència en l’organització d’activitats.. 6.Activitats per a joves i famílies. 7.Actividats de relació entre veïns més antics i nous veïns. 8.La imatge del barri des de dins. 9.Present del barri: segueix existint una similitud en estatus social dels integrants.

24

• Definició d’una proposta d’acció concreta Finalment el grup va acordar pensar activitats que serveixin de reclam per incorporar participants a aquelles activitats pensades per a la promoció de la convivència. La proposta s’adjunta en el quadre següent. Dissabte 20 de juny Diumenge 21 de juny Mig dia .

13.00 a 16.00 Dinar popular intercultural. A realitzar al carrer Ausias March

tarda tarda 17.00 a 20.00 h Xocolatada Taller de creació de titelles amb material reciclat. Destinat a famílies.

Activitat a realitzar a la plaça 1er de Maig

17.00 a 20.00 h Teatre – fòrum : breu obra de teatre comunitari i posterior implicació del públic. Grup Intervida (companyia de veïns de Mollet)

Activitat a realitzar a la Plaça Pere Poveda.

vespre 22.00-00.00 h Nit cultural: pase de pel·lícula de temàtica relacionada (per tots els públics)

Acompanyat de te i pastes del Marroc. Activitat a realitzar al carrer Ausias March.

Dimarts 23 de juny Dimecres 24 de juny vespre Mig dia

Revetlla de St. Joan (AVV Àngela Roca)

Paella popular

B.4 Activitats Barrials

• Metodologia de treball Creació de les comissions de treball. Per l’organització de les activitats el grup motor va treballar en aquestes tres línies :

1 La creació de comissions de treball 2 La recerca de major participació entre membres de la comunitat. 3 La creació d’un cronograma organitzatiu.

Es van establir cinc comissions de treball, en cada una de les quals hi havia mínim dues persones del Grup Motor (i per tant coneixedores de tot el procés), una membre de la comunitat, i que escollia segons els seus interessos i habilitats, i l’altra professinal municipal. Es va valorar incorporar coma mínim una persona nova en cada comissió. Les comissions que es van establir eren: Titelles. Teatre. Pel·lícula. Menjars. Difusió. Per facilitar la implicació de més membres de la comunitat es va presentar el projecte en el marc de la Comissió de Festes de l’Associació de Veïns. Es va presentar el procés que s’havia seguit fins al moment i les activitats proposades, i finalment es va convidar a participar en les comissions. D’aquesta manera cada comissió estava formada per entre tres i cinc persones.

25

Les comissions de treball i el grup motor. Les comissions es van anar organitzant de manera autònoma, però seguint el cronograma comú que des del Grup Motor s’havia marcat. Aquest cronograma preveia que durant el mes de maig es planifiquessin les activitats pel juny dedicar-se als preparatius. Així, durant el maig les comissions van realitzar el disseny de l’activitat, van preveure el material necessari i el pressupost, van decidir els espais més adequats per a dur a terme les accions i es van distribuir les tasques derivades de la preparació de les activitats. El juny es va destinar a la preparació de les activitats, que va significar facilitar tot allà necessari per a l’execució de les accions, per exemple la difusió, la compra dels materials necessaris o la reserva d’espais. Des del Grup Motor es feia el seguiment general de totes les activitats, mitjançant un cronograma general que incorporava en el cronograma les accions realitzades i les pendents de realitzar en relació a cada una de les activitats. També des del Grup motor es va planificar les despeses aproximades per a cada activitat i la font de finançament de les mateixes, després cada comissió va anar definint com es distribuiria aquest pressupost destinat a l’activitat concreta.

• Breu definició de les activitats obertes al barri Taller de creació de titelles

Descripció de l’activitat: Es tractà d'un taller de titelles fets amb material reciclat. El material es va recollir durant la setmana prèvia, es van posar caixes de cartró (que havien recollit els membres de la comissió de treball) i cartells explicatius a cada una de les escales de veïns. El dissabte es va realitzar el taller de creació de titelles amb material reciclat, aprofitant una de les places del barri. Simultàniament es va realitzar la xocolatada. Objectius - Realitzar un espai de trobada per a famílies amb fills i filles petits de manera que s'impliquin

aquests col·lectius a les activitats del barri, i alhora modificar la imatge que aquestes famílies poden tenir de l’Associació de veïns.

- Ocupar i revitalitzar un espai de la comunitat (Plaça Primer de Maig).

Nit cultural: Cinema a l’aire lliure i te amb pastes del Marroc

Descripció de l’activitat: Passi de la pel·lícula “Bienvenidos al Norte” a l’aire lliure mentre es pren te i pastes del Marroc.

Objectius - Revitalització espai públic com a espai d’intercanvi i convivència: joves-grans; veïns de

sempre i nous veïns, veïns de dins i de fora del barri. - Realitzar una activitat d’oci motivador i oberta a la ciutat - Facilitar la reflexió sobre el fet migratori.

26

Concurs gastronòmic i dinar popular

Descripció de l’activitat: Concurs de cuina amb participació oberta. S’havia de presentar una plat típic de la terra d’origen de cada concursant. La professora de cuina havia de fer de jurat i la persona guanyadora havia de presentar el plat al curs de cuina. Tots els plats van servir per a fer un dinar popular a l’aire lliure. Objectius

- Fomentar la cohesió veïnal i la identitat del barri - Arribar a més persones, ampliar la xarxa - Facilitar l’intercanvi positiu entre antics i nous veïns - Apropar a veïns/es de fora del barri - Fomentar l’ús de l’espai públic

Teatre-fòrum: “La Memòria Inquietant” Descripció de l’activitat: Obra de teatre social a càrrec d’un grup de veïns i veïnes d’una barri una altra ciutat. Obra convidava a la reflexió i la participació Objectius - Realitzar una activitat d’oci motivador que convidi a la relflexió.

- Facilitar l’intercanvi amb un grup deveïns i veïnes molt actius d’un barri diferent però amb similituds..

- Foment de l’us col·leciut de l’esapai públic.

Paella popular Descripció de l’activitat Realització d’una activitat tradicional de l’Associació de Veïns.

Objectius

- Foment de la identitat i identificació amb el barri. - Facilitar espais de convivència i intercanvi. - Donar valor aafegit a la paella popular i poder encabir les noves accions en una

tradiconalment realitzada

Difusió Descripció de l’activitat Realització de folletons dibulgatius i distribució dels mateixos. Importantn paper també de la difusió també del boca-orella des de l’Associació de veIns i els memebres del grup motor.

Objectius - Facilitar la participació - Informar tant de les activitats com del procés - Facilitar una major implicació en el futur.

Avaluació de les activitats obertes al barri Un cop finalitzades les activats, es va realitzar una sessió avaluativa conjunta entre els integrants del Grup Motor, professionals de l’Àrea de Benestar, Família i Educació i veïns que van col·laborar en les comissions de treball i/o durant l’organització de les mateixes. La finalitat d’aquesta sessió responia a dos nivells d’intervenció:

27

- la valoració en claus de continuïtat de les activitats realitzada (avaluació d’indicadors quantitatius i qualitatius preestablerts)

- l’obertura del grup motor a nous integrants per tal de poder donar inici a un 3ªfase dins del procés que es desenvoluparà al llarg del restant 2009 i tot el 2010, basada en la promoció de nous lideratges i el foment d’accions de caràcter continuat per a la recreació de xarxes veïnals.

Tot seguit apuntem les conclusions més destacades d’aquesta sessió: En relació al nombre i la tipologia de participants: es valora positivament, sobretot en relació a altres activitats anteriors realitzades al barri, doncs es denota un augment en el nombre i sobretot en relació al nombre de nous veïns. Es destaquen sobretot les activitats de Titelles i La nit cultural. En ambdós casos, el nombre de famílies va ser major del previst inicialment, així com de famílies de nova arribada al barri. Per altra banda, el col·lectiu de gent gran del barri es va visibilitzar sobretot a l’activitat de teatre-forum. Pel que fa al jovent, aquest col·lectiu gairebé no va participar de cap acte. També és destaca positivament la dinamització del espai públic, les activitats han premés l’ús alternatiu d’aquest espais i han esdevingut lloc d’encontre per a col·lectius i en horaris no acostumats, també la realització d’activitats diferents en espais d’us restringit s’apunta com a eix per a futures accions. Pel que fa a la imatge del barri en relació amb la resta de ciutat: l’activitat nocturna cultural va acostar a molta gent de fora de la barriada i va enriquir la visió dels propis veïns que van veure així, en certa manera, desmitificat el barri, i, per altra banda, s’obre la possibilitat d’ús d’aquest espais per a activitats de ciutat en el marc de fires i programació estable. Fomentar l’ oci al barri: es valora positivament la bona acceptació de les activitats i el nombre de participant alhora que s’apunten elements a tenir en compte com el descans dels veïns de cara a futures accions de caire més estable. De manera global es valora que s’han donat noves relacions i intercanvi entre “antics” i “nous” veïns, sobretot entre aquelles persones que d’una manera o una altre s’han implicat en l’organització de les activitats. La resta d’interaccions entre participants han estat més aviat febles, el que ens porta a reflexionar sobre la idoneïtat d’accions de caire més continuat. El repte és traslladar les fites aconseguides amb activitats de caire puntual a una acció que, en claus de procés, permetin la interacció sostinguda dels col·lectius i obri a nous participants de noves generacions del barri la possibilitat d’implicació en claus conivencials.

5. SISTEMA D’AVALUACIÓ CONTINUADA En tant que part del procés i procés en sí mateix, l’avaluació, des de la perspectiva de l’acció comunitària, té per finalitat la promoció de nous espais, accions i xarxes socials. El seu seguiment respon a les variables que van apareixent i ens obliga a un grau elevat de flexibilitat per a adaptar-nos als canvis i els reptes en claus d’oportunitat. Alhora que és necessari que establim “moments avaluatius” i uns bons instruments de registre. Els moments avaluatius son moments de tancament, de reflexió, que han de donar peu a noves accions (obertura), però en general entenem l’avaluació com un procés en sí mateix, i alhora, integrat, integrador i creatiu del mateix. Els instruments de registre es composen del recull documental i documentat i van des de actes,

28

informes periòdics de seguiment, registre de discursos i observacions de les sessions, fotografies dels tallers i activitats, etc. En aquest sentit entenem el projecte com un procés permanent de reflexió-acció-reflexió, per tant, l’avaluació permet estrènyer vincles entre teoria i pràctica: ens permet posar en pràctica la teoria i fer teoria a partir de la pràctica. Es tracta d’un procés no cíclic sinó en espiral, i per al qual emprem com a font de verificació el que anomenen “anar i tornar”, en aquest cas “anar i tornar del barri”, es a dir, a mida que posem en practica la idea de construir un Grup Motor, o realitzar una altre activitat, estem posant en pràctica una decisió, és una elecció i un aposta i, per tant, un risc que cal que assumim. Cada acció està immensa en un circuit de interaccions pel que el resultat de la mateixa és sempre incert. Cal que no perdem de vista la finalitat, allò per al què estem implementant l’acció. Per fer-ho possible hem hagut de seguir un procés sistematitzat amb cura que no ens permetés desviar-nos de la coherència del marc teòric, ni treure l’èmfasi de la voluntat educativa i transformativa. Amb l’avaluació s’ha de poder assegurar la qualitat del procés. Aquesta qualitat s’aconsegueix a partir de petits canvis, a partir de l’educació i la sensibilització, que encara que petits, si són ben mesurats aporten seguretat al procés. Parlem de qualitat com un element dinàmic que abasta totes i cada una de les fases del procés. El mateix intercanvi de sabers personals proporciona qualitat, la interacció amb l’altre enriqueix, no és un simple intercanvi de coneixements sinó un creixement conjunt com a subjectes i com a comunitat. La revalorització dels sabers personals condueix a una definició de ciutat entesa com una gran Comunitat d’Aprenentatge on tothom té alguna cosa per aportar i també per aprendre. Es tracta d’una avaluació eminentment qualitativa i complexa, per la quantitat de criteris a avaluar i agents implicats en el procés. La complexitat augmenta si tenim present que aquest procés s’assenta en diversos nivells, micro en el sí del Grup Motor, però per afectar a nivell macro al barri i a la ciutat. A mode d’esquema plantegem alguns dels elements condicionants del procés i per tant imprescindibles en l’avaluació. Elements previs:

• El context on es desenvolupa el procés • Els objectius i el Grau d’assoliment dels mateixos • Els col·lectius participants Estem davant d’un procés de creació i potenciació de xarxes

en una comunitat, inscrita en un barri i en una ciutat. En la mateixa línia que tot el procés podem distingir: Nous i vells veïns/es Grup motor/veïns i veïnes del barri/veïns i veïnes de la ciutat.

• Tipologia d’avaluació: Presentem un model d’avaluació continua, que es presenta en diversos moments d’avaluació: després de reunions amb el Grup Motor. de les reunions a nivell tècnic, durant les activitats obertes al barri (observació, recollida d’impressions, etc) i Després de les activitats obertes al barri

Elements pròpis del procés

• Espais de participació :El grup motor, Les comissions de treball, Les accions obertes al barri, L’equip tècnic

29

• Procés Accions que, en clau de procés, hem anat construint i encadenant en el temps i que s’han donat tant a nivell intern-organitzatiu com extern-relacional

• Mètodes i tècniques Eines i instruments que ens han permès desenvolupar estratègies de treball . Dinàmiques adequades, educatives, dirigides als objectius

• Elements presents en tot el procés tant a nivell tècnic, del grup motor com a nivell de la comunitat.

El treball compartit -Transversalitat.

- Iniciativa i lideratge - Claredat dels objectius ( en claus de procés i redefinició) - Planificació . - Gestió dels recursos.

Agents implicats.

- Diversitat: en l’equip tècnic, el grup motor i les accions obertes a la comunitat - Representativitat dels membres del Grup Motor respecte el barri

Temàtica sobre la qual intervenim (en claus de procés integrat)

- Rellevància de la temàtica per als agents implicats. - Capacitat d’intervenció vers la temàtica, per part dels agents implicats - Interès de les accions obertes al barri

Participació en el procés

- Grau de participació i implicació en els diversos espais: o Grup motor o Comissions de treball o Activitats obertes

- Mètodes i tècniques emprades - Capacitat de generar propostes

Conseqüències i resultats del procés

A nivell intern - Grup Motor i extern – comunitat - Devolució dels resultats - Millora de les relacions entre els agents implicats - Generació de cultura del treball integrat - Empoderament dels i les participants - Elements innovadors - Resultats substantius / impacte en la comunitat / implementació dels

resultats - Voluntat de continuïtat i propostes

Si ve el saber veïnal és imprescindible en el procés d’avaluació també cal tenir molt present la necessitat que la informació que sorgeix de valoracions tècniques sempre torni al barri. Per això la fluïdesa de la informació té un paper essencial. És imprescindible per generar aquesta cultura de treball integrat, per millorar la relació entre els diferents agents i per a que hi hagi una voluntat de generar noves propostes i accions. La informació ha d’anar i tornar, i amb aquest feedback es va construint un diàleg conjunt. Això serà possible amb un bon registre dels acords i anàlisis, i una permanent valoració de cada pas. El registre ha de ser molt fidedigne i que sigui la construcció de totes les parts.

30

6. REFLEXIONS OBERTES En aquest apartat ens agradaria poder plasmar aquelles reflexions que durant la construcció d’aquest procés han anat apareixent i que ens poden ajudar en futures accions. Com ja apuntàvem, ens trobem en l’actualitat davant uns escenaris amb diferents factors que res tenen a veure amb els anteriors, i per tant hi ha un desajust entre les problemàtiques, cada vegada més complexes, i les polítiques socials actuals. En aquesta realitat també ens trobem immersors els professionals, doncs hem de fer-hi front des dels sabers que ens son propis tot revaloritzant-los alhora que, de manera flexible els adaptem, descartem, modifiquem i incorporem de nous. El procés de transformació també està en nosaltres amb les pors i les incerteses subjacents. El sorgiment d’una creació no es pot conèixer per anticipat, sinó no hi hauria creació. Els conceptes deterministes creien poder preveure el nostre futur, cal preparar les nostres ments per a esperar allò inesperat, per tal de poder-ho afrontar.28 El repte està en afrontar allò inesperat mitjançant les estratègies., L’estratègia elabora un escenari d’acció examinant les certeses i les incerteses de la situació, les probabilitats, les improbabilitats. L’escenari pot i ha de ser modificat segons les informacions recollides, els atzars, els contratemps o les oportunitats trobades en el transcurs del camí. Amb aquesta mirada és amb la que ens apropem al barri, només estan oberts a cada pas, podrem anar construint un diàleg conjunt.

El model que proposem és una aposta per unes noves formes de fer i relacionar-nos amb la població que permeti treballar per la promoció del territori, entès en la seva complexitat com a aglutinador de persones individuals i relacions de convivència que configuren la comunitat, a polítics, tècnics i ciutadans conjuntament en un clima de col·laboració. Un camí que anem fent plegats. Tot i que hem de ser capaços de reconèixer els sabers diferencials i el paper que cadascú juguem per tal de, per una banda, aprendre de l’altre i per altre, construir plegats des d’allò que ens diferencia i des d’allò que ens uneix. Per últim, esperem que l’experiència, al barri d’XY, pugui servir com a referència per futures accions a d’altres territoris de ciutat que es troben en situació similar i/o comparteixen alguna característica: relleu poblacional, arribada de nous veïns, feblesa del teixit associatiu. Així com una experiència de treball en xarxa amb i entre les entitats que fomenti la integralitat d’accions en claus de ciutat. 7. BIBLIOGRAFIA Alemany, R.M. (2009) “Construyendo la gestión del cambio en la organización”. XI Congreso Estatal de Trabajo Social. Zaragoza 6 a 8 de Mayo de 2009 (documento en soporte digital). Alemany, R.M.. ; Cortés, F. i LLobet, M. (2004) “Proyecto de investigación / acción en el trabajo social comunitaria: la construcción de pràcticas participativas”. Portularia. Universidad de Huelva. Bauman, Z. (2007), Tiempos líquidos. Vivir en una época de incertidumbre. Barcelona. Tusquets Ensayo . Bronfenbrenner, U (1987) “La ecologia del desarrollo humano.” Barcelona: Ed. Paidós Campanini, A. y Luppi, F. (1991) “Servicio Social y modelo sistémico”. Barcelona. Paidós.

28 Edgar Morin (2004).”Introduccion al pensamiento complejo”. Gedisa

31

Cembranos, F y Medina, J. (2003) “Grupos inteligentes: teoría y pràctica del trabajo en equipo.” Madrid, Popular De Robertis, C. (2006) “Metodología de la intervención en trabajo social”. Buenos Aires. Lumen Humanitas Elboj, C. i Oliver, E. (2003). “Las comunidades de Aprendizaje:un modelo de educación dialógica en la sociedad del conocimiento”. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. 17(3). 91-103. Flecha, Ramon. (2004). “La Pedagogia de la Autonomia de Freire y la Educación Democrática de leas Personas Adultas”. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. 18(2). 27-43. Freire, P. (1983) “Pedagogía del oprimido.” Madrid, Siglo XXI Gergen, K. J. Realidades y Relaciones. “Aproximaciones a la construcción social”. Editorial Paidos Básica. Iannitelli, S. i Llobet, M. (2006) “Conflicto, mediación comunitaria y creatividad social.” Revista Acciones sociales e investigaciones sociales, extra 1, 454. Iannitelli, S. y Mestres, M. (2005) “Evolución histórica de los métodos en trabajo social de casos.” En Trabajo social de casos. Fernández Garcia, T. Coord. Madrid. Alianza editorial. LLobet, M.; Cortes, F. Alemany, R. Y Ballesteros, X. (2005) “Investigación/acción en Trabajo Social Comunitario: la construcción de prácticas participativas”, en: Martí et al. (Coods) Participación y desarrollo comunitario en medio urbano. Experiencias y reflexiones, Colección Construyendo ciudadanía 7, Madrid: IEPALA/CIMAS Llobet, M. (2006) “La creativitat social enfront la societat del risc”. Revista Acciones sociales e investigaciones sociales, extra 1, 454. Martí, J. (2008). “Tècniques participatives per al debat grupal.” Eines per a la Participació Ciutadana 17. Diputació de Barcelona. Maturana, H. “Emociones y lenguaje en educacion y politica.” Material para el curso de Teoría de Sistemas. Extracto del texto Emociones y Lenguaje en Educación y Política. Colección Hachette/Comunicación CED. Marina, J. A. (1993) “Teoria de la inteligencia creadora.” Barcelona, Anagrama Morin, E. (2004).”Introduccion al pensamiento complejo”. Gedisa. Morin, E. (1999). “Los siete saberes necesarios para la educación del futuro.” UNESCO. Navarro, S. (2000). “Contra los puentes levadizos: La formación de trabajadores sociales en clave comunitaria”. Cuadernos de Trabajo Social. Navarro, S. (2004) “Redes sociales y construcción comunitaria.” Madrid. Ed. CCS Pichon-Riviere, (1980). “El proceso de grupo: del psicoanalisis a la psicologia social.” Ed.Nueva Visión. Buenos Aires. Subirats,J. “Polítiques públiques locals de participació ciutadana. Elements pel debat.” (document provisional de treball. Març 2007). II Seminari Internacional de la Participació Ciutadana. Administració local, polítiques, persones. Xarxa de municipis de qualitat. Diputació de Barcelona 2007 Subirats, J.i B. Albaigés. Educació i comunitat. Reflexions a l’entorn del treball integrat dels agents educatius. Finestra Oberta 48. Fund. Jaume Bofill. Barcelona 2006. Villasante, T. R. (2001) “Procesos para la creatividad social”. A: Villasante, T. R.; Montañés, M.; Martín, P. (coord.). “Prácticas locales de creatividad social.” Construyendo ciudadania, 2. El Viejo Topo. Watzlawick, P. (1986) “Cambio”. Barcelona. Herder.a

els serveis socials com a capacitadors de la convivencia

Documents