Empreses, escoles i entitats que ens han donat un cop de mà aquest 2010

MEMÒRIA ANUALnúm. 01. any 2011www.ipi-cooperacio.org

Els nous projectes aEtiòpia: com, on iperquè hi treballa IPIAigua: el bé més preuatEntrevista: Jose CorbachoEls comptes d’IPI

Gran Via, 646, 1er, 2a · 08007 BarcelonaT. 93 412 01 02 · fax 93 412 02 20ipi@ipi-cooperacio.org www.ipi-cooperacio.org

SignaturaData (dd/mm/aa)

Codi compte bancari (20 dígits)

Apadrinaments

Apadrinament escolar d’un infant per 16¤/mes

Àpat diari d’un infant per 16¤/mes

Dades bancàries per a la domiciliació:

Nom i cognoms titular

Adreça

Telèfons

Sí, vull col·laborar amb IPI COOPERACIÓ en:

e-mail

NIF

Donatiu al compte d’IPI-COOPERACIÓ2100 3205 16 2200460913

Data de naixement Profesió

Emplena i retalla aquest cupó i envía’l per correu, fax o correu electrònic.

10¤/mes 15¤/mes ¤/mes

aportació única anual ¤

(Tots els rebuts de les quotes mensuals es giren trimestralment)

Quota IPI COOPERACIÓ (projectes generals)

Volem agrair el creixent suport querebem d’empreses, escoles i institucionspúbliques, més encara tenin en comptel’actual contexte de crisi i pressupostosmenguants.En aquest cas, i a diferència del dels socisi col·laboradors particulars, els podem ivolem anomenar per expressar el nostremés sincer agraiment:

EMPRESESApple Tree CommunicationsBad Boys Good MamisCaja NavarraCarslon Wagonlit Travel, S.A.Dino Serveis Educatius S.L.Duet SportsEcohydros, S.L.El TerratFarmamundiF. Roca, S.L.Bic Graphic EuropeGumroller, S.L.

Manel Rifaterra Guallar, S.L.MPC (Management i Produccions Culturals)Planta16 ComunicacióProbikeSabateries MarimerSala Luz de GasSobime, S.A.Tecnowimax, S.L.

ESCOLESCEI Teringa (Palma de Mallorca)CEIP Arquitecte Gaudí (Sant Feliu de Ll.)CEIP Germans Corbella (Cardedeu)Centre de Cooperació alDesenvolupament de l’UPCEscola Enginyers TerrassaFerdinand de Lesseps (Barcelona)Mata de Jonc (Palma de Mallorca)ONGITSPau Casals (Montmeló)Parvulari l’Avet (St. Feliu de Llobregat)Sant Jordi (Montmeló)Universitat de les Illes Balears (UIB)Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

AJUNTAMENTSL’AlbagésCardedeuLa Pobla de MafumetMontmelóSant Feliu de LlobregatVilaseca

COL·LEGIS PROFESSIONALSCol·legi d’Infermers/es de TarragonaCol·legi Oficial de Diplomats en TreballSocial de Catalunya

ALTRES ENTITATSAssociació Civica La NauAssociació de Veterans del F.C.B.EAP Dreta Eixample SLPFundación IntervidaFundación ProbitasFundació Sanitària Sant Pere ClaverFundació WidexHospital de MolletLa Caixa Of. 3205

Associació Iniciativa Pro Infància

Gran Via de les Corts Catalanes, 61208006 BarcelonaTel. 93 412 01 02Fax. 93 412 01 03ipi@ipi-cooperacio.org

Iniciativa Pro Infància és una organització nogovernamental formada per voluntaris,reconeguda pel govern espanyol com d’utilitatpública i per la Generalitat de Catalunya.

Després de més de deu anys de recorregut en els que hem aprés a conèixer, estimar,gaudir i intercanviar experiències de tota mena a Àfrica, i en especial a Etiòpia, crèiemque era el moment idoni per explicar amb més detall a tots els que ja ens coneixeu i aaquells que ho esteu a punt de fer, quines són les activitats actuals, els objectius i lafilosofia de la nostra ONG.

Mirant-ho amb perspectiva, l’entitat va néixer d’una manera espontània, quasi incons-cient, fruit d’una inèrcia. El cert és que tots els membres d’aquesta petita-gran famíliaque és IPI-COOPERACIÓ teníem, ja des de l’ inici, inclús molt abans de la seva creació,un denominador comú molt marcat: la nostra vinculació emocional en vers Àfrica iEtiòpia. Ara que ja som una realitat tangible, madura i en ple funcionament, és el momentde reflexionar quin camí volem seguir i de quina dimensió.

El camí és clar: seguir treballant per vincular com a indissolubles els conceptes d’infànciai joventut amb els d’escola, educació i formació, en països com Etiòpia o Mali, on encarahi ha un gran camí per recórrer. Ens queda per decidir la magnitud de l’obra.

Ser una ONG petita i desenvolupar projectes de dimensions reduïdes ens ha fet fruirmolt del contacte directe amb els beneficiaris dels projectes, principalment els estudiantsi les escoles, i ens ha permès copsar, alhora, les seves necessitats reals. Com es diuvulgarment, hem hagut de picar molta pedra, tant allà -en el desenvolupament delsprojectes- com aquí -cercant el seu finançament-. Lluny de ser un problema, és justamentaquest contacte tan personal el que ens ha convertit en addictes i compromesos alprojecte global que hem anat construint entre tots, començant pels mateixos beneficiaris.Ells, i només ells, són els veritables artífexs dels èxits assolits, nosaltres només els hihem deixat les eines.

En l’actualitat, IPI-COOPERACIÓ vol seguir creixent, de manera sostenible, ordenada irespectuosa, però sense renunciar a cap fita, per ambiciosa que sigui. Hi ha molt perfer i hi estem preparats. No ens espanta. Volem ajudar més i millor, arribar a méscol·lectius, fer-los més autosuficients, aconseguir reptes que afectin més transversalmentla seva societat i la nostra... Ara bé, per filosofia, per segell distintiu, la nostra vocacióserà sempre la de permanència, compromís i fidelitat a un centre, a una comunitat,com a mínim fins que ja no ens necessitin.

En definitiva, esperem que les pedres segueixin tenint el mateix color, textura i solidesa;les volem seguir picant amb fruïció. Simplement, estem disposats i preparats per a quesiguin més grans. Quant de més? Això ja no dependrà només de nosaltres. Aquí tots-cooperants, patrocinadors, administracions, etc.- ens hi haurem d’involucrar.

Qui s’hi apunta?

Santi LlensaCoordinador General

EditorialEn Santi Llensa, coordinador general d’IPI-COOPERACIÓ, reflexiona sobre elnaixement i l’evolució de l’entitat. Pag. 2

L’experiència de l’apadrinamentL’Eyerus i la seva família ens expliquen el seuretorn a Etiòpia per conèixer la sevaapadrinada. Pag. 3

Els nostres projectes a EtiòpiaRepassem present i futur dels nostresprojectes a Etiòpia, quins són, quinajustificació tenen i a qui beneficien. Pag. 4

La importància de l’aiguaUns apunts sobre la problemàtica generalde l’aigua a nivell internacional i a Etiòpia,potser el bé més preuat en el futur. Pag. 6

Entrevista a Jose Corbacho“Quan IPI va decidir fer cooperació vaigpensar que aquest és un camí en el queels puc acompanyar”. Pag. 8

Festival a Luz de GasUn èxit més enllà de les previsions mésoptimistes. Més de 900 assistents vangaudir d’un espectacle solidari ambartistes de primer nivell. Pag. 10

Esdeveniments del 2010Actes, concerts i esdevenimentsorganitzats per col·laboradors per tal dedonar a conèixer la cultura etíop i recaptarfons pels projectes solidaris. Pag. 12

Els comptes clarsD’ón provenen els fons d’IPI, en què i comes gasten. La transparència econòmica ésfonamental i imprescindible. Pag. 14

El racó de Na Kaja i en LlorençDos cooperants habituals d’IPI que ensexpliquen les seves vivències, sovintsurrealistes, a Etiòpia. Pag. 15

Picar pedra

Comunicació i gestió de projectes:Sònia Ros

Coordinació de projectes:Llorenç MercerKaja MikoSònia RosAntoni Agelet

Coordinador àrea Tarragona:Juli Moyà Peiron

Coordinadora àrea Baix Llobregat:Carolina Molina

Edita: IPI COOPERACIÓ

Disseny i maquetació:Toni Agelet (Planta16 Comunicació)

Redacció i col·laboradors:Santi Llensa, Glòria David, Sònia Ros,Esther Mira, Antoni Agelet, Llorenç Mercer,Kaja Miko, Carolina Molina.

Coordinador General:Santi Llensa

Administració i gestió de projectes:Glòria David

2

Em dic Eyerus, i al juny del 2006 vaig arribara Catalunya d’Etiòpia, tenia 10 anys. Vaig tenirla oportunitat que molts nens somien, la desortir del país per poder estudiar.

Quan vaig saber que IPI Coop. va començarun programa d’apadrinaments els hi vaig co-mentar als meus pares que estaria molt bédonar-li la oportunitat d’estudiar a un nenetíop al seu país, vam apadrinar a una nenaque es diu Eyerus Membrei.

Fa poc, la meva família i jo vam viatjar a Etiòpia.Vaig tenir l’oportunitat de tornar al meu paísi de que la meva família el conegués.

Quan vam arribar a Etiòpia vaig recordar elsprimers 10 anys de la meva vida, i va co-mençar la nostra gran experiència.

Durant el nostre viatge vam anar a tres esco-les, la primera va ser a Woldiya, tot i que eradiumenge hi havia molts nens esperant-nosamb l’emoció de rebre noticies dels padrins.És increïble veure aquells somriures, aquellesmirades i la facilitat que tenen per agafar-tede la mà i no deixar-te anar fins que tornes apujar al cotxe...

El segon destí va ser Sekota, potser el quemés ens va impactar per la pobresa i la man-ca de recursos, en pocs minuts ens vam ado-nar que allà encara falta molt per fer i quenecessiten molts recursos per tirar endavant.

I finalment el nostre últim destí: la meva ciu-tat, Dessie. Allà vam anar a l’escola NegusMichael on es troba la meva apadrinada,l’Eyerus Membrei. Quan ella va saber que joera la seva padrina va començar a tremolard’emoció, en aquell moment vaig sentir que

Espero que amb eltemps certes cosespuguin canviar, però

sobretot espero que elsomriure dels nens no

s’esborri del meu cap.TORNARÉ.

Tatiana: Feia molt detemps que volia fer un

viatge així i per fi hohe fet! Realment, nopuc explicar amb

paraules totes les emocions que he arribat asentir... plorar, riure... TOT, la gent, el paisatge,el país i sobretot, els nens, que per mi són elmés important, els nens que sempre etmostren un somriure i et donen la mà, elsnens que necessiten de nosaltres i que a lavegada que et necessiten, t’ensenyen!

Ha estat un viatge inoblidable, el podercompartir, el poder ajudar, jo també tinc clarauna cosa: TORNARÉ.

Eyerus: M’ha encantat tornar a sentir lesolors i tornar a menjar el menjar típic d’allà,la injera. Em vaig adonar que el meu país hacanviat a millor però que encara necessitenla nostra ajuda i suport per acabar dedesenvolupar-se. Per aquest motiu tenimque apadrinar nens que portin a termeaquesta tasca el dia de demà. M’agradariatornar cada any per tornar a viure aquestesemocions.

Eyerus, Lino, Marga,Roger i Tatiana.

estava fent alguna cosa que valia la pena peruna nena del meu país i vaig pensar comm’agradaria que els nens fossin apadrinatsper poder estudiar. L’Eyerus, durant tots elsdies que vam estar a la Negus Michael, no esva separar de mi ni un minut, parlàvem, ensabraçàvem, es va mostrar molt agraïda i esmolt difícil explicar la satisfacció que enaquell moment vaig sentir, em vaig adonarque els nens d’Etiòpia necessiten molt denosaltres i penso que ells són el futur.

Desprès ja vam tornar a Addis Abeba, i totsteníem un altre mirada, uns altres senti-ments, sabíem que el viatge seria dur i a lavegada satisfactori, però totanava més lluny del que ima-ginàvem!

Que hem sentit estant allà?

Marga: Quan vaig adoptar a lameva filla Eyerus vaig tornarenamorada d’Etiòpia peròen aquest viatge no tincparaules per expressar elque he viscut i sentit ambaquesta experiència:ETIÒPIA ENGANXA.

Lino: Ha estat un viatgemolt enriquidor, em vaemocionar molt sentir-merodejat de tants nens ambun somriure d’orella a orella. TORNARÉ.

Roger: Desprès de quatre anys he pogutconèixer el país de la meva germana, real-ment no sé qui ha d’ensenyar a qui, allà faltenmoltes coses però nosaltres no valorem lesque tenim.

3

ELS NOUS PROJECTESA ETIÒPIA: COM, ONI PERQUÈ HI TREBALLAIPI-COOP

estudiants, amb l’objectiu que puguinmillorar les seves expectatives i les de laseva comunitat, donant-los les eines perpoder combatre la pobresa, la manca deserveis sanitaris, la discriminació de ladona i altres estigmes encara presents enla societat africana.

En concret, són tres les escoles públiquesde primària que estan rebent directamentla nostra col·laboració a Etiòpia, totes ellesubicades al nord est de la regió amhara: laNegus Michael de Dessie, l’Adengur deWoldiya i l’Azeba de Sekota. Sumen mésde 3.500 alumnes i estan situades alssuburbis més desestructurats d’una zonaespecialment deprimida. Des de la nostraarribada, s’han assolit moltes millores,però encara manca molt per fer. Elssegüents projectes ja són una realitat:

MENJADOR ESCOLAR

Molts estudiants passen tot el dia sensemenjar res. Amb un menjador escolar elshi estem garantint que gaudeixin d’un àpatal migdia, reduint l’absentisme escolar.

El menjador recentment construit per IPI-COOPERACIÓ a l’escola pública Negus Michaelde Dessie, per assegurar l’escolarització dels infants més necessitats.

Escola, educació i formació han estat elseixos vertebradors de la nostra activitat aEtiòpia. Aquests tres elements són pilarsfonamentals en els que es sustenta, enbona part, el futur d’un individu, d’unacomunitat i d’un país.

Per això, IPI-COOPERACIÓ ha adreçat laseva tasca a potenciar les infraestructuresi els serveis de les escoles públiques,millorant les seves instal·lacions, creant-nede noves, lluitant contra l’abandonamentescolar prematur i dignificant la vida dels

4

Assegurant un dinar, augmenteml’assistència dels nens i nenes a classe,donant-los una oportunitat de futur, evitantla mendicitat i el que siguin explotats pergent sense escrúpols.

Tanmateix, el menjador també és unainstal·lació àmplia, polivalent i benconstruïda que serveix a l’escola per amolts altres usos, com impartir xerrades,cursos, o cel·lebrar conferències.

INFRAESTRUCTURES D’AIGUA IELECTRICITAT

No disposar d’aigua significa no poderbeure, ni rentar-se. Aconseguir que tinguinaccés a l’aigua dins de l’escola, especial-ment en climes com els africans, ha estatvital, tant per evitar deshidratacions, comper higiene. Hi construim fonts i dipòsits degran capacitat per abastir-les.

No disposar d’electricitat significa no poderutilitzar un ordinador ni gaudir de la visióadequada en zones o horaris on domina lafoscor. Aconseguir que els hi arribi

l’electricitat a l’escola suposa un salt dequalitat en la seva activitat diària, tant pera alumnes com per a professors.

LATRINES

Sovint, moltes escoles, amb més de 1.000alumnes, no tenen un lloc salubre on elsestudiants puguin fer les seves necessitats.Construint-los quelcom tan elemental comunes latrines els hi estem preservantd’infeccions i millorant la higiene de l’escola.

HABITATGES D’INSERCIÓ PER A NENESI ADOLESCENTS DESEMPARADES

Hi ha nenes i adolescents que viuen solesen situacions de gran precarietat, al notenir una família de suport, estan exposa-des a situacions d’elevat risc. Intentemevitar aquesta situació agrupant-les encases compartides amb altres noies en lamateixa situació i sent tutelades per unassistent social local.

MATERIAL ESCOLAR I EQUIPAMENTINFORMÀTIC

Freqüentment els estudiants no disposende cap material escolar, dificultant

molt el seu aprenentatge. Dotant-los dematerials adequats, hem aconseguit queaquests infants progressin qualitativamenten els estudis.

Cada any lliurem bolígrafs i llapis, llibretes,ordinadors i molt altre tipus de materialdocent a les principals escoles públiquesde les localitats esmentades, beneficiantmés de 1.000 alumnes directament.

L’actuació sobre les escolespúbliques és l’eix vertebradordel nostre esforç:escolarització, alimentació,sanitat i equipaments.

Actuació modestapero efectiva enl’àmbit sanitari

Dispensari mèdic a l’escola Negus Michael.

DISPENSARIS MÈDICS ESCOLARS

La majoria dels estudiants no tenencap tipus de cobertura mèdica. Elposar en funcionament un dispensarimèdic a l’escola amb els mitjans ipersonal sanitari preparat, asseguremque rebin una cobertura mèdica dignadavant de qualsevol contingència.

IPI habilita i equipa un espai addientdins l’escola, sovint en col·laboracióamb l’associació de pares, contractauna infermera i estableix un acord decol·laboració amb l’hospital o clínicalocal, al qual se li abona una quota fixamensual o anual, per atendregratuïtament als alumnes que esderivin des del dispensari.

FORMACIÓ PROFESSIONAL I SUPORTPOSTERIOR

Un cop acabada l’etapa escolar faltensortides laborals. Invertir en cursos deformació professional i donar suport ainiciatives laborals posteriors, ha contribuïtdecisivament a garantir un futur a aquestsjoves.

Hem organitzat i esponsoritzat cursosd’informàtica, construcció i agricultura, aixícom tallers de confecció amb lliuramentfinal de màquines de cosir en propietat.

En el futur aquest serà un dels aspectesque IPI-COOPERACIÓ mirarà de potenciarmés, per tal de donar sortides laborals alsjoves que han acabat un cicle formatiu.

Taller de costura esponsoritzarper IPI-COOPERACIÓ.

AIGUA:EL BÉMÉSPREUATLa ubicació i disponibilitat d’aigua ha mol-dejat el desenvolupament de la humanitati ha creat una “cultura de l’aigua” a cadasocietat que s’ha de tenir molt en comptea l’hora d’intentar la modificació dels seususos i de la seva distribució.

L’aigua és un dels elements més abun-dants al nostre planeta, i és també un re-curs indispensable per a la vida i el desen-volupament dels pobles. Però perdesgràcia només el 2,5% és aigua dolça, id’aquesta, les dues terceres parts estanconcentrades als pols i a les glaceres i són,per tant, de difícil accés. En definitiva,només està disponible l’1% als ecosiste-mes terrestres habitats.

Això comporta que l’accés a l’aigua pota-ble estigui només garantit als països des-

Fonts d’aigua construides per IPI-COOPERACIÓ a l’escola Negus Michael de Dessie,on 1.250 alumnes no tenien cap punt d’aigua potable. Aixetes donades per SOBIME.

6

Tasca diària sobre tot per dones i nens:carregar 25 litres d’aigua a l’esquena.

envolupats i per a una ínfima part de lapoblació dels països en vies de desenvolu-pament.

El 25% d’habitants del planeta no té accésa l’aigua corrent. Aquesta situació implicaunes condicions de vida deficients i un mal-baratament de temps i d’energia que espodrien aplicar a altres tasques producti-ves. En molts pobles de l’Àfrica, les donesi els infants dediquen una mitjana de vuithores diàries a aconseguir aigua. En el ma-teix continent, en regions afectades per lasequera, la gent pot arribar a caminar mésde 20 km per trobar aigua potable.

L’explosió demogràfica de les darreres dè-cades i les perspectives de creixement acurt termini de la població, han creat unapressió sobre els recursos hídrics senseprecedents a la història de la humanitat.

infraestructures que facin arribar aiguapotable a tota la població i la manca dediners per finançar aquests projectes. És unpeix que es mossega la cua: la pobresaeconòmica del país dificulta l'accés a l'aiguapotable, la qual cosa, al mateix temps,retarda el desenvolupament econòmic.

Un altre problema real i urgent a les terresaltes etíops és la destrucció generalitzadadels ecosistemes boscosos i arbustius enles capçaleres dels rius, tant per la tala inten-siva com per la plantació massivad’eucaliptus. Els règims fluvials s'han tornatmolt més irregulars, amb prolongades se-queres interrompudes per períodes de plu-jes torrencials, i l'erosió intensa dels sòls hacausat un augment considerable en el con-tingut de sòlids de l'aigua del Nil.

A més, a Etiòpia, els rius Nil Blau i Atbarasubministren una part molt significativa del'aigua d'Egipte i Sudan, països als qualspreocupa la possible construcció d'em-bassaments per a producció d'electricitat oper al reg en les conques altes que podrienaugmentar l'evaporació i la disminució delscabals, pel que qualsevol ús o explotació perpart d'Etiòpia pot ser font de conflicte, fins itot militar, entre aquests països.

I la crisi econòmica que actualment pateixtot el món no fa sinó agreujar la situació.Malgrat els països africans gaudeixen d’unperíode de creixement econòmic, de mo-ment això no beneficia precisament les ca-pes més humils de la població, degut al’increment de preus de les matèriesprimeres i dels aliments, especialment elscereals, accentuant les desigualtats socials.

Aquest creixement econòmic i demogràficha portat la UNESCO a predir que, l’any2025, la demanda d’aigua serà un 56%superior al subministrament disponible ique els problemes ecològics derivats d’undesenvolupament industrial i agrícola ab-solutament insostenible, són una greuamenaça per als països del tercer món.

I a Etiòpia la problemàtica no és diferent, toti tenir particularitats. Encara tenim unaimatge d'Etiòpia com a país sec degut a lafam dels anys 80, però per la seva orografia,Etiòpia podria exportar aigua a altres païsosdel nord-est d'Àfrica. El problema no és queno hi hagi aigua a Etiòpia, ni les sequeresrecurrents, sino la manca de recursosmaterials i humans adequats per construir

Segons la UNESCO, l’any2025 la demanda d’aiguaserà un 56% superior alsubministrament.

L’any 2008 es va publicar el Segon Informesobre el Desenvolupament dels RecursosHídrics al Món, dins del marc del DeceniInternacional per a l’Acció 2005-2015 (Lai-gua, font de vida) decretat per NacionsUnides, en el que es descriu la catastròficasituació a determinades zones del món,tant per a la manca d’aigua com per a lainadequada gestió dels recursos hídrics.

Les xifres de l’informe són prou eloqüents:1.100 milions de persones no tenen accésa un subministrament suficient d’aigua,2.500 milions no tenen accés a un sistemaadequat i bàsic de sanejament. La mancao la dificultat d’accés a l’aigua també com-porta que més de 800 milions de personesno tinguin accés a una alimentació mínimaper gaudir d’una vida sana i productiva,precisament per la permanent mancad’aigua per al conreu i el manteniment delbestiar.

L’informe també assenyala que les malal-ties directament vinculades a la mancad’aigua potable causen més de 2 milionsde morts l’any, sobre tot entre nens i nenesmenors de 5 anys, especialment per dia-rrea, disenteria, paludisme i còlera.

Les noves latrines de l’escola NegusMichael construides per IPI-COOPERACÓ.

En molts pobles de l’Àfrica,les dones i els infantsdediquen una mitjana devuit hores diàries aaconseguir aigua, avegades havent de caminarmés de 20 kms.

7

Tothom necessitem alguna cosa!Hi ha persones fàcils i persones difícils a l’horade ser entrevistades. Les primeres set’asseuen davant, et miren als ulls is’arremanguen; amb les segones una menade fred sense consol et recorre tot el cos. ElJose Corbacho pertany a la primera categoria.Fa fàcil el difícil, no perquè sigui de verb àgil -que ho és-, sinó perquè és generós. A ell, coma bona part de l’equip que integra IPI, l’adopciódel seu fill l’ha conduït al terreny de la solidari-tat. Avui, aquest actor, director de cinema iguionista, és molt més que un simple col·labo-rador que cedeix la seva imatge a aquestaorganització o el presentador del festival soli-dari que anualment ens congrega a moltsentorn d’Etiòpia. Una prova que el seu com-promís va més enllà és el rodatge de “La pri-mera piedra”, el documental que preparasobre el procés de construcció d’un menjadorescolar a Etiòpia.

Què t’uneix a IPI?Vaig conèixer IPI durant el procés d’adopció

del meu fill etíop. Temps després vaigsaber que volien fer

coses

de cooperació. Què puc fer jo-em vaig preguntar- per unlloc amb el que hi estic tantvinculat i que m’ha donattant? No sabia molt bé per oncomençar, tot i que feia tempsque pensava en contribuird’alguna manera. Haviacol·laborat temps abans ambd’altres organitzacions, peròsempre com a convidat, no coma motor d’engegar coses.

Amb IPI és diferent?Els conec i sé que la tasca que fanm’agrada. Trobar això és complicat,perquè al final el que t’agrada ésconèixer les persones que van alsllocs, que treballen sobre el campi que tenen connexions amb lagent d’allà. Sovint et preguntes:com podria jo donar un cop de màen aquest món que està tant mal repartiti que és tant desigual? Aquesta és unaqüestió personal, relacionada amb el que tutinguis ganes de fer a la vida i amb els teus

valors. Hi ha gent que ni s’ho planteja, od’altres que ja tenen prouproblemes com per a sobreveure-hi més enllà. Es impor-tant viatjar, saber que nosal-tres som uns privilegiats detenir el que tenim i que hi haaltra gent que necessita ai-gua, atenció mèdica, men-jar... Al final parlem de cosesmolt bàsiques! Quan IPI vadecidir fer cooperació vaigpensar que aquest és un camíen el que els puc acompanyar,o un tren en el que m’hi puc pujar.

Què significa Etiòpia per a tu?El meu fill hi va néixer, o sigui quetinc un vincle gens fàcil dedescriure. Es veritat que sem-pre m’ha agradat molt el conti-nent africà, el trobo apassionantperquè és el bressol de tots, iaixò sempre m’ha interessat. Elfet de tenir un fill etíop tampoc esdeu a una qüestió geogràfica; quanvols tenir un fill t’és igual d’on vingui.Però és veritat que al final hi crees un

8

COMPROMÈS AMB IPI I AMB ETIÒPIA

Si, és un mónmolt diferent, però això també

depèn molt de les persones. Hi ha molta gentque es dedica a la televisió i al cinema i que facoses molt boniques dins d’aquesta mentali-tat més global. Cadascú fa el que pot, i si unapersona l’únic que intenta fer és entretenir ifer riure la gent, si ho fa amb tot el carinyo delmón, doncs està molt bé! També és vàlid feraltres coses, perquè te’n adones que amb pocesforç pots fer molt.

Cada vegada hi ha més famosos solidaris.Es una sort o una moda passatgera?Es una obligació! Jo entenc perfectament queun senyor com el George Clooney, que fa pe-l·lícules però que té la sensibilitat que semblaque té, quan hi ha una tragèdia com la d’Haitíreuneixi als seus col·legues i recapti els milionsque pugui. Què menys, no? Si al final és moltfàcil! Tant hi fa que recaptis mil milions dedòlars o que recaptis mil euros; la quantitatde coses que es poden fer allà amb el mileu-risme és inimaginable!.

Esther MiraPeriodista i col·laboradora d’IPI-COOPERACIÓ.

quantificar. Sifem un menja-dor escolar isom capaços dedonar un àpatdiari a aquestsnens, asseguremla seva nutrició i laseva educació.Aquesta simplicitatem va enganxar,sobre tot perquè joel que intento és ferd’altaveu per atrauremés gent. La satis-facció de fer algunacosa ja és gran, però lasatisfacció de participaren allò que a més estàsveient que es fa, és en-cara més gran. Per mi ésmillor això que no pasgrans coses; per ajudar oper compartir no cal mar-xar a Etiòpia, ho pots feramb el veí de l’escala. Hi hagent que col·labora ambmolts països, però què passaamb la teva família, el teuentorn d’amics, la teva escalade veïns? No necessiten res? No és veritat,tothom necessitem alguna cosa! Crec enaquesta microcooperació personal. Esquelcom tant bàsic com intentar recuperar laconvivència en aquest sistema nostre oncadascú es tanca a la seva closca. No cal anara Etiòpia, ni a Àsia, ni a Amèrica per compartirni per ser solidari.

I aquest món de la solidaritat, és tantdistant com sembla de l’univers televisiuo del cinema?Ja no es tracta de la televisió o del cinema,sinó del món en el que nosaltres vivim que ésmolt diferent a altres llocs del planeta. Al mónhi ha masses diferències i desigualtats, tanthi fa que siguis lampista o presentador detelevisió, perquè parlem de coses tantbàsiques que és difícil que nosaltres lesvalorem des de la nostra comoditat. Potsviure a la teva escala, a la teva família i al teubarri, o bé al món, i ser una mica conseqüentamb això. Òbviament, jo pertanyo a unaprofessió que és com molt artificial, i emdedico a inventar-me històries.

vincle, sents un nexe fort amb aquell origen iés un lloc vinculat a la teva vida. Suposo queés tant fàcil com comparar-ho amb algú quesent el nom del seu fill. Per mi el meu fill va lligata aquell país, i això és quelcom molt primari.En aquesta relació tant visceral, col·laborar encooperació també és molt gratificant.

Recordes la teva sensació en trepitjarEtiòpia per primer cop?Va coincidir amb el procés d’adopció, i va sermolt intensa, esclar, però la veritat és quepodia haver estat a qualsevol altre lloc delmón, o a qualsevol sala de parts, el de menysera Etiòpia! Si que existia l’entorn, les olors, lagent, però jo estava en un altre estat mental,pensant en tot el que pot comportar la pater-nitat i la relació d’un pare amb un fill. És certque el context on això passa va adquirint im-portància a mida que transcorren els anys i lavida. De fet, no vaig tornar a Etiòpia fins l’anypassat, amb IPI, i aleshores vaig disfrutar moltmés del país i del que sé de la seva història.Gairebé podria dir que aquesta ha estat lameva primera vegada a Etiòpia, doncs el del’adopció va ser un altre viatge. Si m’haguessindit que estava a Colòmbia m’ho hagués cre-gut!. No tothom guarda aquest vincle especial,per molts pares adoptius allò més aviat formapart del passat. En el meu cas no és així, peròper una raó totalment personal i subjectiva.

Com ha estat aquest segon viatge jasolidari?M’ha agradat molt comprovar que el d’IPI allàés un projecte molt tangible i petit. La mevafeina em permet, en un moment donat, trucara quatre amics, muntar un acte per recaptaruns diners i donar-los a algú que marxa a unlloc a fer alguna cosa que allà és moltnecessària. Seria preferible que el mónfuncionés bé i això no calgués fer-ho, però sipuc ajudar a aconseguir els diners per invertira un lloc està bé. El que més em va agradard’IPI va ser la seva dimensió i transparència.Coses petites i pràctiques.

Com el menjador de La primera piedraSi, per a mi això exemplifica molt bé el fet quesi un projecte és senzill i fàcil d’explicar, tothomho enten perfectament. Sovint em trobo ambgent que va venir al festival de l’any passat i empregunta: com va el menjador que esteu fenta Etiòpia? No em demanen si el Producte Inte-rior Brut d’Etiòpia ha millorat. Aquest és unprojecte molt simple, però efectiu i fàcil de

9

FESTIVAL A LUZ DE GASDilluns, 22 de febrer de 2010. Són les20:15h. Falten dos dies pel festival que hemorganitzat a la sala Luz de Gas de Barcelonai només hem venut anticipadament unes200 entrades. No arribem ni a una quartapart de l’aforament! Alguna cosa ha fallat,però, què? Estem neguitosos. Molta gent haconfiat en nosaltres i tenim la sensació queels estem fallant.

Dues setmanes abans, el nostre estimat JoseCorbacho, a través de Pilar Morillo, vaconvocar a diversos mitjans, informant-losde la gala, dels objectius de la nostra ONG,dels artistes participants... Ràdio, televisió,premsa... Però a 48 hores de l’espectacle, laresposta no és, no ens sembla, l’esperada.Encara queden molt serrells, molts detallsque s’han d’assolir abans de les 21:00 horesdel dia 24 de febrer, i aquí se’ns faindispensable la professionalitat del ManelPortomeñe: el so, la llum, el càtering pelsartistes, portar el cava per a tots elsassistents, transportar i instal·lar la pantalla

de vídeo, els cartells, acabar de definirl’escaleta dels artistes, les transicions, laparadeta de merchandising, l’organitzaciódels voluntaris... Però les entrades segueixensense vendre’s. La sala es veurà mig buida.Quin fracàs!

Dimarts, 23 febrer. Són les 20:43 h i ennomés 24 hores la situació ha fet un tomb.Hem venut més de 200 entrades en nomésun dia i comencem a asserenar-nos.

Dimecres, 24 de febrer. Són les 15:00 h deldia D. Hem venut més de 350 entrades du-rant el matí. El ritme és frenètic. La centrale-ta treu fum. No para de circular gent pell’oficina. Tothom vol entrades! Del temor afer el ridícul hem passat a la por a no podercomplir amb els compromisos. En els últimsdies, a molta gent la hem anat redirigint aque compri les entrades a la mateixa salaLuz de Gas, uns minuts abans de l’inici delfestival. Això se’ns està anant de les mans.Finalment, decidim enviar un comunicat atots els nostres amics, coneguts i associats.

Són les 15:30 h i quasi no ens queden entra-des. Tanquem el compte corrent.

Ja hem arribat a la sala Luz de Gas. Falten 30minuts escassos per l’inici del Festival. L’espaicomença a omplir-se de gent. Tot fa molt degoig. A fora, al carrer, hi ha persones que nopodran entrar. Ens sap molt de greu. S’hanesgotat les entrades!

Ja està, ja ha arribat el dia i l’hora. El Manel,des de bastidors, exclama: -Som-hi, Jose, japots sortir...! S’obre el teló.

Apareix a l’escenari el bo del Corbacho, elmestre de cerimònies. Barba d’una setmana,americana groga llampant, ulls de murri,caminar inimitable; divertit, carismàtic,eloqüent, brillant... Un crack! No hi ha dubte,és ell. Està en plena forma. Agraïments atothom, als artistes, al públic, a tots elsvoluntaris... -Senyors i senyores, tot això éspels infants d’ Etiòpia... Acaba la sevaintervenció amb un nomenament merescut:

10

Eva Barceló i Xavier Beltran

Pau Donés - Jarabe de palo

Manolo García

Godoy

Pep Plaza, o era en Pep Guardiola?, o el QuimMonzó?, o Joaquin Sabina?, o era Zapatero?

Twilight

Foto

s: J

oan

Car

les

Ore

ngo

(jc

ore

ngo

@w

anad

oo.

es)

Jose Corbacho, nou ambaixador de bonavoluntat d’IPI-COOPERACIÓ. Aplaudimentspel mestre. S’ho mereix.

Corbacho dóna pas als primers artistes:Xavier Bertran i Eva Barceló, bons amics d’IPI.Es recreen en dos personatges del seuimaginari surrealista, grotescs i desmesurats.

Següent convidat, Godoy. Es presenta:-Soy actor. Este año cumplo 120 años...-.Quin ofici! Fi, subtil, explota com ningú lespauses. Domina l’escenari. Toca els temesmés sòrdids de la persona amb una elegànciaexquisida. Riallades a dojo.

Surt Pau Donés, guitarra en ma. “Bonito” i“Depende”. Tots, embadalits, seguim les es-trofes. Ens reserva una sorpresa. Vol rifar laseva companya de batalles, la guitarra. Conyaamb el Jose. Baixa de l’escenari i comença arepartir butlletes a 5 euros, mentre segueix lagala. Acabem recaptant quasi 3.000 eurosper a la causa. Gràcies Pau.

Veu de seda, sensual i càlida, és l’essència delsoul més pur. La Mònica, cantant de Twilight,ens enamora amb només dues cançons.

Guardiola, Jordi Pujol, Sabina, Felipe Gon-zález... És tots ells en un i molt més. Un forade sèrie: Pep Plaza. Qui no el coneixia proubé, ja no l’oblidarà mai. Impressionant!

El Jose el presenta com “el mestre”. És ManoloGarcia. És tan humil com brillant. Una granpersona ficada en el cos d’un enorme artista.Ens regala tres cançons. L’acompanyen dosmúsics de la seva banda. Se’l veu gaudint.Està pletòric.

Això ja s’acaba. Actuació de les ballarines de“La sonrisa etíope” i entrada del grup Nout.Són una banda amateur amb qualitat profes-sional. El seu líder, l’Àlex, ens evoca als anys80. Un bon final per a un gran Festival.

Més de 900 assistents i 19.000 ¤ de recapta-ció pels projectes d’IPI-COOP! Gràcies a tots.Aquest any, en farem un altre. Us hi esperem!

11

Un 2010 molt solidari

Gala i sopar benèfics a SantFeliu de LlobregatEl primer cap de setmana d’octubre del2009 va ser un dels més emotius i alhoraestressants de la nostra vida. Era el primercop que organitzàvem esdevenimentsd’aquesta magnitud: un sopar benèfic per300 persones i una gala solidària per a quasi

600 més. L’Ajuntament de Sant Feliu deLlobregat ens havia cedit la sala d’actes dela ciutat, amb l’objectiu de poder dur a termeles jornades solidàries a favor de la infànciai joventut d’Etiòpia. Val a dir que tot va serpossible gràcies a la participació d’un muntde voluntaris i cooperants d’IPI COOP que,amb la seva predisposició, humor i bonaorganització, van aconseguir que tot surtisrodó. I per descomptat, el públic que hi vaassistir, veïns de Sant Feliu, d’altres poblesi un munt de gent vinculada a IPI.

El sopar etíop va ser a base del tradicionalmenjar d’aquell país, la injera, acompanyadade diferents plats, també a l’estil etíop. Enacabar el sopar, es va fer una subhasta dequadres donats per artistes locals, entre ellsMateo Khran. A continuació van actuar dife-rents grups musicals de Sant Feliu.

L’endemà dissabte, a la nit, va tenir lloc lagala amb l’actuació altruista idesinteressada de grans figures de l’humorintel·ligent que tan els caracteritza com són:

l’Andreu Buenafuente, en Berto i el JordiÉvole, conegut com “El Follonero”. Tambévan intervenir-hi les ballarines etíops de lafunció “La Sonrisa Etíope” del desaparegutRubianes i l’actriu Nancy Bess. Va presentari dirigir la gala el nostre Ambaixador de bonavoluntat i cooperant, l’actor y director decinema, Jose Corbacho.

Amics i colaboradors d’IPI han emprat el seu temps, energia iil·lusió en organitzar actes, concerts i esdeveniments de tottipus, per tal de donar a conèixer la cultura etíop, la sensibilitzacióals infants envers els problemes del tercer món, i recaptar fonspels projectes solidaris. Moltes gràcies a tots!

Gala a Sant Feliu: el Jose Corbacho, l’Andreu Buenafuente, en Berto i el JordiÉvole (el “follonero”) amb les ballarines de La Sonrisa Etíope.

Premi del Col·legi Oficial deTreballadors Socials de CatalunyaEl passat 15 de setembre es va fer l’Acte deLliurament del premis i subvencions delCol·legi Oficial de Treballadors Socials deCatalunya, que es va celebrar a l’espaiFrancesca Bonmaison de Barcelona. IPICOOPERACIÓ va recollir el segon premiper un valor de 5.000 ¤ per el projecte delDispensari mèdic i dotació del servei mèdici social a l’escola Negus Michael de Dessie(Etiòpia).

Coral a l’escola Ferdinand de LessepsEls alumnes de l’escola francesa Ferdinandde Lesseps van organitzar una coral infan-til, pel programa de la qual sol·licitaven unadonació als pares assistents. D’aquestamanera van aconseguir recaptar més de800 ¤ destinats a fer arribar la llum a unaescola pública d’Etiòpia.

És el segon any consecutiu que l’escolaescull IPI i Etiòpia com a destinatari delsfons recollits amb la coral, i pensem que ésuna bona eina per sensibilitzar els nostresinfants de la realitat educativa i social delsnens i nenes de països del tercer món.

El dissabte al matí també es va fer a la plaçade la vil·la una gimcana infantil basada en lacultura i tradicions etíops i el diumenge esva celebrar el ritual del cafè.

Des d’ aquestes línies, volem agrair especial-ment la participació de tots els voluntaris icooperants i especialment al cuiner GoyoDiaz, i a totes les persones que amb la sevaaportació van aconseguir la recaptació degairebé 17.000 ¤, els quals han estat desti-nats íntegrament a la construcció del men-jador de l’escola Negus Michael de Dessie.

12

Jornada solidària a CardedeuEl 8 de maig a la plaça de Sant Corneli deCardedeu i impulsat per l'ajuntament, des delConsell Municipal de Cooperació, es va cele-brar una jornada sota el lema: "Cardedeu éssolidaritat" amb la participació de totes lesONG que reben subvenció d'aquell ajunta-ment, una de les quals és IPI COOPERACIÓ.Va ser una matinal amb sardanes, balls boli-vians, lectura de passatges del llibre "els re-lats del mil·leni" i l'actuació de les ballarinesetíops de "La sonrisa etíope" a càrrec d'IPICOOP. També es van muntar al voltant de laplaça tot de parades de les diferents ONGs.Hi va haver molta participació ciutadana i totala plaça es va omplir de gom a gom.

VI jocs solidaris a Palma de MallorcaCada any organitzem la jornada esportivaper a les famílies de l'escola Mata de Jonc aPalma. Es tracta de venir i jugar, berenar igaudir d'un dia molt divertit. L'edat delsparticipants no està limitada, tothom potparticipar. L'any passat vàrem fer la gimcanaetíop, cada prova va explicar una cosa sobreEtiòpia, nins i nines van poder dur una senalladamunt el cap, van fer el cafè així com hofan els etíops, es van pintar la cara com elsMursi i moltes coses més. Van venir els cas-tellers per a fer un taller i al final vàrem feruna tómbola. Amb tots els diners recaptats,ja que no tenim despeses gràcies al suportde l'escola i patrocinadors, vàrem comprara la regió south i north Wollo, material per a1.020 infants de set escoles públiques deKomboltxa, Dessie, Woldia i Sekota.

Fira de la Solidaritat a Sant FeliuEl 22 de maig es va celebrar a Sant Feliude Llobregat la Fira de la Solidaritat, ambparticipació de totes les ONG que tenenrepresentació en aquell ajuntament. Comja sabeu, arrel de la setmana monogràficadedicada a Etiòpia que Ipi va dur a termel'octubre del 2009, amb un èxitaclaparador, enguany hem obtingut unasubvenció de quasi 5000,00 ¤ per elprojecte de dotar a l'escola Negus Michaeld'un dispensari mèdic i i inplantar el serveimèdic integral per als 1200 alumnes del'escola. Amb la participació de la nostra

entitat a la fira solidària ens hem donat aconèixer, encara més, a la gent del poblede Sant Feliu. El stand ha estat un punt detrobada i venda dels nostres productesd'Etiòpia i relacionats amb IPI. També esva interesar en la nostra tasca el directorde l'Agència Catalana de Cooperació,l'Andreu Felip, organisme amb el queesperem en un futur poder optar a algunasubvenció. Es va encarregar de la jornadala nostra cooperant, coordinadora d'IPICOOP al Baix Llobregat, la Carolina Molina.

IV Cursa ciclista Transisquella 2010El passat 7 de Novembre es va celebrar, perquart any consecutiu, la cursa ciclista Tran-sisquella, a la localitat de L’Albagés, a Lleida,els beneficis de la qual van anar destinatsals projectes solidaris d’IPI. Va comptaramb la notable participació de 230 ciclistesi es van recaptar 3.188 ¤. Moltes gràcies atot l’equip de l’ajuntament, als voluntaris ial coordinador d’IPI a l’àrea de Tarragona,Juli Moya i família!

Concert Líric a la Pobla de MafumetEl 19 de desembre es va celebrar un impre-sionant i entranyable concert líric al’auditori del Casal Cultural de la Pobla deMafumet (Tarragona), organitzat pel nos-tre col·laborador i coodinador Juli Moya i lasoprano Alba Rosa Forasté. Hi van interve-

nir onze artistes: tres sopranos, dues mez-zosopranos, un tenor, un baix i un baríton,acompanyats al piano pel mestre ManuelBurgueras i per l’arpista Yanela Lojos.Va ser un èxit de públic i es van recaptar2.926 ¤, que es destinaran als projectessolidaris a Etiòpia!

Jornada solidària a MontmelóEl 5 de novembre IPI va participar per se-gon any consecutiu en la Jornada Solidàriaorganitzada per l'ajuntament de Montme-ló, amb la participació de totes les ONG ientitats que tenen representació en el con-sell de cooperació d'aquell Ajuntament.També, per segon any, IPI ha obtingut sub-venció per part de l'ajuntament. Durant elmatí, a part de totes les parades i tallersinfantils que es duien a terme, va haverl'actuació de les ballarines etíops, així comd'altres grups de música africana i rap.

13

Volem donar-vos les gràcies a totes lespersones que, amb el vostre suporteconòmic, feu possible la nostra tasca enfavor dels més necessitats, encara que siguia milers de kilòmetres de la nostra realitatmés quotidiana. Gràcies, moltes gràcies,perque el vostre generós recolzament enspermet actuar de manera independent,efectiva i transparent.

DADES ECONÒMIQUES D'IPI COOPERACIO 2010Origen Ingressos

DONACIONS 99.007,64 ¤ 80,42 %

Apadrinaments 52.856,00 ¤ 53,39 %Donatius 46.151,64 ¤ 46,61 %

PATROCINADORS 5.135,00 ¤ 4,17 %

SUBVENCIONS 18.965,25 ¤ 15,41 %

TOTAL INGRESOS 123.107,89 ¤ 100 %

ROMANENT 2009 43.800,00 ¤

TOTAL INGRESSOS APLICABLES 166.907,89 ¤

Aplicació dels recursos

FINS SOCIALS DE L'ENTITAT 115.155,88 ¤ 68,99 %

Programa d'apadrinaments 52.856,00 ¤ 45,90 %Projecte Menjador escola Negus Michael 43.800,00 ¤ 38,03 %Altres Projectes Coop. per el desenvolup. 16.504,24 ¤ 14,33 %Sensibilització ciutadana 1.995,64 ¤ 1,74 %

PUBLICITAT 3.600,48 ¤ 2,16 %

DESPLAÇAMENTS A ETIÒPIA 4.644,50 ¤ 2,78 %

MERCHANDISING 4.798,81 ¤ 2,87 %

ADMINISTRACIÓ 522,73 ¤ 0,31 %

TOTAL APLICACIÓ DE RECURSOS 128.722,40 ¤ 77,11 %

DIFERENCIAL 2010 38.185,49 ¤ *

*Quantitat aplicada a la reposició del fons de reserva de l'entitat que serà destinada aprojectes de cooperació per al desenvolupament durant l'exercici 2011 i veniders.

Els comptes de l'Associació Iniciativa Pro Infància-IPI COOPERACIÓ corresponents al'exercici 2009 van ser auditats per la firma GMP AUDITORES,S .A.

Els comptes de l'Associació Iniciativa Pro Infància-IPI COOPERACIÓ corresponents al'exercici 2010 seran auditats en els propers mesos per la firma GMP AUDITORES, S.A.

Total ingresos

Fons públics(ajuntaments i col·legisprofessionals)

15,41 %

Despesesadministratives9,86 %

Fons de reservapel 201122,89 %

Recursos aplicatsals objectius socials67,25 %

Fons privats(empreses i particulars)84,59 %

38.185,49 ¤

128.722,40 ¤Reserva 2011

Total despeses

166.907,89 ¤

14

15

Empreses, escoles i entitats que ens han donat un cop de mà aquest 2010

MEMÒRIA ANUALnúm. 01. any 2011www.ipi-cooperacio.org

Els nous projectes aEtiòpia: com, on iperquè hi treballa IPIAigua: el bé més preuatEntrevista: Jose CorbachoEls comptes d’IPI

Gran Via, 646, 1er, 2a · 08007 BarcelonaT. 93 412 01 02 · fax 93 412 02 20ipi@ipi-cooperacio.org www.ipi-cooperacio.org

SignaturaData (dd/mm/aa)

Codi compte bancari (20 dígits)

Apadrinaments

Apadrinament escolar d’un infant per 16¤/mes

Àpat diari d’un infant per 16¤/mes

Dades bancàries per a la domiciliació:

Nom i cognoms titular

Adreça

Telèfons

Sí, vull col·laborar amb IPI COOPERACIÓ en:

e-mail

NIF

Donatiu al compte d’IPI-COOPERACIÓ2100 3205 16 2200460913

Data de naixement Profesió

Emplena i retalla aquest cupó i envía’l per correu, fax o correu electrònic.

10¤/mes 15¤/mes ¤/mes

aportació única anual ¤

(Tots els rebuts de les quotes mensuals es giren trimestralment)

Quota IPI COOPERACIÓ (projectes generals)

Volem agrair el creixent suport querebem d’empreses, escoles i institucionspúbliques, més encara tenin en comptel’actual contexte de crisi i pressupostosmenguants.En aquest cas, i a diferència del dels socisi col·laboradors particulars, els podem ivolem anomenar per expressar el nostremés sincer agraiment:

EMPRESESApple Tree CommunicationsBad Boys Good MamisCaja NavarraCarslon Wagonlit Travel, S.A.Dino Serveis Educatius S.L.Duet SportsEcohydros, S.L.El TerratFarmamundiF. Roca, S.L.Bic Graphic EuropeGumroller, S.L.

Manel Rifaterra Guallar, S.L.MPC (Management i Produccions Culturals)Planta16 ComunicacióProbikeSabateries MarimerSala Luz de GasSobime, S.A.Tecnowimax, S.L.

ESCOLESCEI Teringa (Palma de Mallorca)CEIP Arquitecte Gaudí (Sant Feliu de Ll.)CEIP Germans Corbella (Cardedeu)Centre de Cooperació alDesenvolupament de l’UPCEscola Enginyers TerrassaFerdinand de Lesseps (Barcelona)Mata de Jonc (Palma de Mallorca)ONGITSPau Casals (Montmeló)Parvulari l’Avet (St. Feliu de Llobregat)Sant Jordi (Montmeló)Universitat de les Illes Balears (UIB)Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

AJUNTAMENTSL’AlbagésCardedeuLa Pobla de MafumetMontmelóSant Feliu de LlobregatVilaseca

COL·LEGIS PROFESSIONALSCol·legi d’Infermers/es de TarragonaCol·legi Oficial de Diplomats en TreballSocial de Catalunya

ALTRES ENTITATSAssociació Civica La NauAssociació de Veterans del F.C.B.EAP Dreta Eixample SLPFundación IntervidaFundación ProbitasFundació Sanitària Sant Pere ClaverFundació WidexHospital de MolletLa Caixa Of. 3205